Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimarts 29 de setembre,
un matí en què volem comentar l'actualitat local de la jornada.
Avui ho farem amb quatre persones vinculades al món de la política,
els que ja podem saludar aquí en directe als nostres estudis.
Ens acompanya el regidor del grup municipal socialista
i responsable de l'àrea d'ensenyament Joan Sanujas.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
També ens acompanya el regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Raül Font.
Bon dia, Raül.
Bon dia, bona hora.
També ens acompanya Jordi Roca, regidor del grup municipal del Partit Popular.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I el quart convidat és Pau Ricomà,
president comarcal d'Esquerra Republicana al Tarragonès.
Pau, també, bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre comentarem algunes de les qüestions
que, per exemple, ahir ja es van discutir al plenari municipal,
tot i que no ens allargarem gaire,
perquè els oients van tenir prou temps
per escoltar les veus de cada partit
sobre les qüestions que es van debatre al ple municipal.
Abans, però, sí que m'agradaria començar
per una altra qüestió
que ha agafat una certa embranzida informativa en els últims dies,
perquè han aparegut, a més, diferents partits polítics
parlant de la qüestió,
que és aquest possible procés de fusió de Caixa Tarragona
amb altres entitats financeres,
concretament amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Les dues forces polítiques majoritàries a la demarcació,
Convergència, l'Unió i el PSC,
ja s'han manifestat clarament en els últims dies.
També ahir el sindicat de treballadors majoritària Caixa Tarragona
ho feia a través d'un comunicat.
De fet, no hi ha notícies oficials sobre aquesta fusió,
però tot sembla indicar,
com a mínim les informacions periodístiques dels últims dies,
avalen aquesta possible fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Els que discuteixen més aquesta fusió
parlen que Caixa Catalunya és una entitat financera
molt més gran que Caixa Tarragona
i que d'alguna manera l'entitat financera
de les nostres comarques quedaria absorbida.
En fi, m'agradaria conèixer les seves opinions
com a regidors i com a responsables
que són polítics de la ciutat de Tarragona.
Estan a favor, en contra?
Veuen tot a favor o veuen perós
en aquest possible procés de fusió?
Qui comença? Vinga, Joan.
Bé, jo crec que després de la crisi financera
que ha hagut mundial,
també ens ha afectat aquí,
doncs això està passant a tot el món,
que són les fusions de diferents entitats.
I bé, a nosaltres ens hauria d'arribar
un moment o altre,
lògicament, tant a Espanya com a Catalunya
com a Tarragona.
Bé, les recomanacions del FMI
i lògicament les recomanacions del Banc d'Espanya
són aquestes,
que es fusionin totes aquelles entitats
que no tenen la capacitat
o l'extensió suficient
com per poder aguantar
el que ha hagut fins ara
i el que ens vindrà.
Bé, jo crec que
el més acertat és deixar
que les caixes, els òrgans d'aquestes caixes,
els òrgans de direcció,
d'aquestes caixes de direcció i de consulta
i tal,
de les caixes, doncs,
prenguin les seves decisions
sense fer intervencions de caire polític.
que ells vegin quina és la millor sortida que tenen.
I en aquest sentit,
jo crec que pràcticament
totes les forces, excepte una,
ens estem manifestant així.
Estem manifestant així.
Els mateixos treballadors...
Perdona, excepte quina?
Excepte Convergència.
Bé, nosaltres també hem sortit...
Un altre, dos.
I de fet vam sortir abans.
El que passa que
menys famosos càlix alcalde de Tarragona.
per tant,
els òrgans de les caixes
tenen que ser
els que prenguin aquest tipus de decisions.
De totes manes,
permeti'm recordar que, clar,
els òrgans de la caixa
també hi ha representants polítics
i de les institucions,
començant per la Diputació de Tarragona.
Exactament.
La Diputació de Tarragona
està negociant en aquests moments,
està negociant a través dels òrgans.
Però la pregunta que jo els hi faria seria
si és bo fusionar-se
des del punt de vista de Caixa Tarragona,
des del punt de vista del territori,
amb una entitat
tan gran o tan potent
com Caixa Catalunya.
Més enllà de que, segurament,
totes les caixes necessiten
un cert procés de concentració,
un cert procés de fusió.
A veure,
jo crec que,
més que dir
és bo o és dolent,
aquí tenim que veure la necessitat.
Hi ha necessitat o no hi ha necessitat.
Tots els organismes internacionals
estan dient,
i nacionals,
i de Catalunya,
i tal,
estan dient que sí,
que això s'ha de fer.
Clar,
parlar des del punt de vista polític,
no, és que políticament no ens interessa,
no, no,
a veure,
aquí anem a parlar d'una entitat
que és una entitat
de caire econòmic,
i de caire econòmic
es tenen que prendre decisions
de caire econòmic,
polítiques,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
doncs,
podem opinar i podem dir,
però els que tenen que prendre
les decisions
són les de caire econòmic,
no.
Vinga,
més opinions,
Raül.
No,
a veure,
aquí hi ha,
aquest és un debat
que es pot,
es podria situar
en dos estrats,
en dos nivells,
no,
un amb el cor
i l'altre amb el cap,
o més des del raciocini,
no.
amb el cor
per allò
de caixa Tarragona
de perdre
la identitat
territorial.
Jo vaig viure,
per exemple,
quan era molt jovenet
el procés del banc mercantil
de Tarragona
i a nivell popular
doncs va saber greu,
perquè és,
però bueno,
això és la mera anècdota
i això evidentment
el segle XXI
deixa de tenir importància,
no,
és un tema sentimental,
un tema romàntic
que reforça la capitalitat
i crec que és cert,
és un dels elements
segurament
junt amb el nàstic
i junt amb altres coses
doncs que donen
aquest reforç
d'una capitalitat
que la nostra demarcació
molt sovint
és discutida
o posada en dubte,
etcètera,
i això ens ajuda
a reforçar.
Però aquest és un element,
insisteixo,
nostàlgic,
romàntic,
que posar-ho damunt
de la taula
tampoc no té
gaire sentit
en el segle XXI.
Ara,
el que sí que jo voldria
dir en aquest sentit
és primer,
les decisions
s'han de prendre
des de les òrgans
directius de la Caixa,
però no des d'un òrgan
un inè personal,
els òrgans directius
de la Caixa
i el Consell d'Administració
i crec que,
per exemple,
en l'últim Consell d'Administració
no es va discutir
i la informació
que m'arriba a mi
i que ens arriba a nosaltres
és que hi ha una certa opacitat
o una certa
unidireccionalitat
amb les preses
de decisions que es prenen.
Primer element.
Segon element,
si hi ha un problema
de caire econòmic
en aquests moments
Caixa de Tarragona
que el primer semestre
d'enguany,
que em corregeixi el pau
si m'equivoco
perquè estic parlant de memòria
i no m'ho conec a fons,
ha guanyat
em sembla que 15 milions
d'euros
de beneficis,
per tant,
Caixa de Tarragona
en aquests moments
una entitat,
interpreto jo,
que té uns beneficis econòmics,
uns guanys
de 15 milions d'euros
durant el primer semestre
d'enguany,
sí que són inferiors
els de l'any passat,
segurament
qui té més necessitat
que el vagin a ajudar
és Caixa Catalunya
i no pas que Caixa Catalunya
ens vingui a ajudar
a nosaltres.
Això és la percepció
que es té una mica
des d'una visió externa.
Primer punt.
Tercer punt.
Per què Caixa Catalunya
i no Caixa de Pensions,
per exemple,
que és molt més potent
o per què no Caixa
de Girona...
Ibercaixa.
No, Ibercaixa
ja no la poso per...
Ho ha dit l'altre dia
l'opció diputat.
Bueno, però jo no ho dic jo.
Per què no altres Caixes
que també s'estan fusionant
aquí a Catalunya,
és a dir,
en aquest sentit
jo hi veig una certa opacitat.
Me dóna la impressió
que el senyor Genè
ja va venir aquí
fa x anys,
no recordo,
3, 4 anys
com a director general
i tots...
15.
Doncs 15,
disculpa,
sí,
el temps passa molt ràpid.
Ja va venir
fa molt de temps
i ja es va rumorejar
llavors,
no?,
que potser venia
una mica
amb aquesta intenció,
Caixa Catalunya,
la possibilitat
de fer aquesta gran fusió.
És a dir,
no és un tema
de la crisi
de fa un any
o de fa dos.
Ja fa temps
que això dura
i que hi ha
un ron-run
a nivell extern
sobre aquest tema,
no?
I sobre l'altre
gran element
que han anat sortint
els mitjans de comunicació,
escolti,
els partits polítics
reivindiquem
no la necessitat,
sinó l'obligació,
tenim l'obligació
de pronunciar-nos
sobre qualsevol aspecte
que afecti
aspectes econòmics,
laborals
i de tot tipus
a la nostra demarcació,
no?
I en aquest sentit
crec que voldria
valorar positivament
la intervenció
que va fer
en Joan Miquel Nadal
l'altre dia
donant la seva opinió,
l'opinió del grup
de Convergència i Unió,
perquè pensem
que en aquests moments
no hi ha
la suficient transparència
en tot aquest tema, no?
en tot cas que se'ns expliqui
i que se'ns digui
per quins motius econòmics
i on és
que Caixa Tardona falla
i com és,
sobretot que m'expliquin
amb què pot sortir
beneficiada Caixa Tardona,
la globalització,
la concentració,
tot això és evident,
però per què
amb Caixa Catalunya
i no amb Caixa Girona
o amb Caixa de Matlleu
o amb Terrassa,
aquestes altres caixes
que també estan en aquest procés, no?
A veure, Jordi,
la posició del Partit Popular?
Nosaltres que ja havíem sortit
fa uns quants dies,
aquest serà un altre tren
que perdrà la ciutat,
en concret.
Una Caixa Petita en Mai
salvarà una Caixa Gran,
tret que siguis Emilio Botí,
no un d'aquests supercracs
bancaris que no vindria a ser el cas
amb el tema de les Caixes.
Si Caixa Catalunya va bé,
la fusió no faria falta,
és evident que Caixa Catalunya
té problemes
i l'únic que perdrem
serà,
perquè no se solucionaran
tots els temes,
serà una capacitat
de decisió aquí
per portar-la a Barcelona.
Sí que és cert
que hi haurà un compromís
de mantindre l'obra social
i una certa participació,
però la realitat
serà que perdrem
capacitat de decisió
i d'influència,
perquè després,
i si no ve
l'obra social a Tarragona,
què farem?
Dret al pataleo,
perquè serà l'únic
que podrem fer,
plorar,
i ja estarà fet.
nosaltres estem en contra,
sobretot perquè no hi ha
molta transparència,
no tenim molta informació,
i quan no hi ha informació
i transparència,
s'obre la finestra
o la porta
a la rumorologia,
i la rumorologia
doncs porta coses
que no ens agraden,
és evident,
però sobretot és aquest,
és que la ciutat
va perdent influència,
partit a partit,
minut a minut,
en diferents àmbits,
i aquest és un d'ells,
i és evident,
evidentment té
la importància que té,
no potser és la magnitud
d'una caixa de pensions,
ni fins i tot
d'una caixa a Catalunya,
però per la ciutat
era una influència important,
de fet,
jo ja estic tip de parlar
amb gent
que diuen,
ah, jo,
si se'm va a Barcelona
treure els diners
i me n'aniré a la caixa
o me n'aniré
a on sigui,
o a la CAM,
o a Bancaja,
o allà on sigui,
on passa falta.
Pau,
Pau Recoma.
Bé, a veure,
a veure,
em sembla que aquest anàlisi
tan tòpic hi ha
i d'aquest estrofista
d'un partit,
un partit popular concret,
de perdre trens,
de que són portats perdudes,
coses d'aquestes,
a veure,
és caren de tot rigor.
El procés de fusions
els viurà a Tarragona,
el viurà a Girona,
el viurà a Terrasa,
el viurà a Terrassa,
el viurà a Mataró,
tots viurem el procés
amb una fusió.
O sigui,
aquí hi ha un problema sistèmic
importantíssim
al sector financer
que genera
que el Banc d'Espanya
i el Govern espanyol
creïn un fons
de reestructuració
i ordenació bancària,
que és l'Off-Rub,
que aconsella diverses coses.
Una, entre altres,
augmentar la dimensió
de les entitats.
I això,
hi ha més Tarragons,
hi ha més tothom.
I no veure això
i potser posar-se
allò en trinxerat
amb el tema
de tenir una marca,
no sé què,
tot això,
a veure,
és negar l'evidència.
L'evidència és aquesta.
L'evidència és que tu vas
a qualsevol població
en mitjana de Catalunya,
qualsevol capital de comarca,
que el mateix carrer
ha estat a Tarragona,
Manresa,
La Lletana,
Pensiones Penedès
i anar seguint.
Clar, això és ineficient.
Això és ineficient.
Això és ineficient
i, a més a més,
la seva particularitat
de que Catalunya
és, una vegada de l'expressió,
perquè s'entenguem,
la comunitat autònoma
que té més caixes
i, a més a més,
amb una exproporció més gran
entre la més gran
i la més petita.
Clar,
això demana
una reordinació,
sobretot pel futur de la caixa.
Llavors,
si som conscients
i som seriosos
hem de pensar
que els partits polítics
facin les seves mesures
de pressió
per tal d'aconseguir
una major representació
de la Diputació
a la nova entitat.
Aquesta és la millor sortida,
perquè si la Diputació
aconsegueix tenir
una vicepresidència primera
o tenir una representació
qualitativa
d'orgues de govern,
home,
Tarragona
tindrà una representació
a la quarta caixa
de l'estat espanyol,
que és poca broma.
Vull dir,
hem de partir d'això,
hem de partir
de sumar sinergies
i tot això.
Per què Caixa Catalunya
i no altres?
Home,
tot això és molt difícil
de dir per què.
l'opinió,
en cas és l'opinió
de la persona
que està dintre la Caixa,
a mi particularment
m'ho saludava més
Caixa Catalunya,
Caixa Girona
i Caixa Tarragona,
les tres.
Per què?
Perquè compartim
una mateixa cultura
de venir
d'una entitat
pública fundadora
que són les Diputacions.
Al mateix,
la Diputació de Girona
té un problema gravíssim
d'interlocució,
perquè quan va parlar
de territori
amb Sabadell, Terrassa
i Manlleu,
aquests que no saben
de què s'estàs parlant,
perquè diuen territori,
però quin territori?
Sabadell i Terrassa
són cocapitals de comarca.
Vull dir,
la seva idea
fundacional
és una altra,
és instigada
per una sèrie
de comerciants
industrials
de cada una
d'aquestes zones
i aquesta idea
de territori
i tot això
no ho tenen.
I ara mateix,
la Diputació de Girona
i pel seu propi president
té problemes
i està demanant
que la Generalitat
nomeni un interlocutor
per parlar de coses,
perquè no saben
ni com quedarà
el tema...
de caixa Tarragona.
Ho dic per comparar models.
Comparar models.
I amb aquest model
s'entén
el que és
la Diputació
i el que ha de tenir.
Per això
penso que és molt més positiu
jugar
amb aquesta partida
que una altra.
No vull jugar
amb cap partida.
Si no vull jugar amb cap partida
els problemes
seran segurament
més grossos.
No perquè Tarragona
estigui pitjor que altres,
sinó per Tarragona,
per Mataró
o per qui no assumeixi
el cost de la situació
actualment.
Perquè aquest debat
sobre si el poder de decisió
se'n va de Tarragona
i se'n va a Barcelona
que segurament
se'n anirà
amb aquest procés
de fusió
amb qualsevol altre.
Fins a quin punt
ens perjudica?
Com a territori,
parlo?
Com a ciutat
i com a territori?
Tot depèn
del que sigui pràctic.
Si tu tens aquí
una entitat
que no té possibilitats
de futur,
llavors,
pel mot que siguis tu
no vindràs mai res.
És molt més lògic
que pots tindre
el pes que puguis aconseguir
amb una entitat
més gran
amb un segur
que allí
hi ha un recorregut futur
perquè la Caixa de Catalunya
és la quarta caixa d'Espanya
ara vull dir
això és
home,
a veure,
a vegades passi la crisi
que passarà,
és una entitat
que té totes les possibilitats
del món
de seguir creixent.
Les coses que està fent
aquesta reordenació
bancària
és dir
no només celebrem caixes
sinó que aquestes caixes
quedaran fortes
per poder tirar endavant,
per poder ser caixes
de futur.
Home,
doncs realment
és la situació,
penso,
no sé si és l'òptima
però és la menys dolenta
en diferència.
A veure, Jordi,
Roca.
Bé,
el mateix senyor Ricomau
ho ha reconegut
quan parlava pejorativament
d'aquells que pensen
en la marca
i el que queda clar
és que el tripartit...
No,
la marca
m'ha de fer més lloc
que qualsevol.
Sisplau,
és que el tripartit
la marca a Tarragona
li fa no,
saps?
És així.
Bé,
estem en un pàndol,
jo aquí intento parlar
en rigor
i aquí hi ha algú
que diu...
A veure, Jordi,
acaba...
Vostè ha anat a Girona
i ha parlat de Manresa
i no sé què,
no,
el problema és que Tarragona
perdrà una influència
per donar-li
a la Diputació de Barcelona.
Vostès estan d'acord
i em sembla molt bé,
és molt legítim
i jo estic en contra
i el senyor Font
em penso que també.
Perquè aleshores,
perdó, un moment,
un moment,
perquè la gent ens entengui.
Segons el Partit Popular
es passa el poder de decisió
a la Diputació de Barcelona
anant amb la fusió
que controla Caixa Catalunya.
Per suposat,
tindrà les majories.
I la Diputació de Barcelona,
recordem els ulls,
que està governada
pel Partit dels Socialistes.
Fa 200 anys
que es fan absorcions
d'entitats financeres
entre unes i entre unes.
Si està tot inventat,
no cal ser tampoc rescutir.
I el president de Caixa Catalunya
és el senyor Serra.
Narcís Serra,
l'ex-vicepresident
del govern espanyol.
i exalcalde de Barcelona.
Jo crec que aquí,
evidentment,
hi ha una pèrdua
de presa de decisions.
I aquestes caixes
que tenen una obra social
i que sovint han obert
d'oficines,
no amb criteris comercials
i de benefici econòmics,
sinó amb petits poblets,
perquè la Diputació,
d'alguna manera,
forçava,
a dir,
escolti,
a la Fatarella,
faci el favor d'obrir una oficina
perquè els ciutadans de Tarragona
la Diputació vol...
Per això si hi hagi
una convergència de l'unió
es perdrà?
Home,
doncs sí.
Jo crec que està d'una
donant una raó més...
I passarà amb un caixer automàtic.
Jo crec que el senyor Font
està donant una raó més
perquè, bueno,
la Caixa Catalunya
també depèn de la Diputació
de Barcelona
i si la filósofia...
Però els interessos
són aquí.
Els interessos
són a Tarragona.
I això no és demagògia.
Això no és demagògia.
Tu saps que és perfectament...
Tu saps que és perfectament així.
No, home,
estem preguntant
quin tipus de...
No, però jo,
els oients es poden preguntar,
escolta'm,
i quin tipus de decisions
me poden afectar a mi
i tant me fa que l'aprenguin a Tarragona
que l'aprenguin a Barcelona.
Doncs, miri,
per exemple, aquesta.
No sempre...
Una Caixa no és un banc.
Una Caixa no és un banc.
La filosofia de la Diputació
de Barcelona
és la mateixa
que la filosofia
de la Diputació de Tarragona.
Home,
però deixeu-me acabar un moment.
Una Caixa no és un banc
i una Caixa no sempre actua
i els criteris,
objectius fundacionals
de les diferents caixes d'estalvi
no són guanyar diners,
sinó que són
un altre tipus d'objectius
més de caire social.
I dintre d'aquests objectius
i pot ser, per exemple,
donar un servei a la ciutadania
que són promulgues
per a organismes públics.
I l'organisme públic
és la Diputació de Tarragona
i la Diputació de Barcelona.
No, però hi ha productes
al carnet de la URB,
el no sé què,
coses que estan
molt més properes al ciutadà.
És que la Caixa de Catalunya
t'agrada això, eh?
Quan s'aprenen des de Tarragona,
s'aprenen molt més a prop del ciutadà.
No només l'obra social,
sinó d'altres tipus de decisions,
de serveis que poden...
Seria bo que no mitifiquem
coses que no són.
Home, jo dic perquè
si hagués seguit l'evolució
dels últims 15 anys,
sabríeu que els templats
de la Caixa de Tarragona,
els treballadors,
a cap d'Assembleia General,
s'han queixat
de la reiterada
tancada d'oficines
amb pobles petits
davant de la qual cosa
ni la Diputació
ni el partit polític
ha fet res.
O sigui que aquest tema
que la Diputació ha defensat
els pobles petits,
és mentida.
No, no, no,
imagina't,
vull dir, vull dir,
si ara...
No, no, no,
si ara no ho ha fet
o que no es pot atorgar
és un mèrit que no té.
La Diputació,
en aquest sentit,
ha rebut les crítiques
de les assemblees
que s'han llegat
a oficines molt petits
per criteris purament comercials.
Això no és un argument
que fins ara
no s'ha mantingut.
I és que crec que no hi ha debat
perquè és que ells defensen
que es decidissi a Barcelona
i nosaltres defensem
que es decidissi a Tarragona.
No sé per què discutim.
El debat és que si volem
que, entre altres coses,
que 1.500 famílies
puguin seguir treballant
en un futur
o volem que d'aquí
els quants mesos
s'ha de seguir per si ara.
Però no amb una caixa
que s'està...
Home, amb 5 milions d'aturats
per la d'ocupació.
que s'està enfonsant
però, Pau,
no amb una caixa
que s'està enfonsant
com Caixa Catalunya
que fa 4 dies
estaven donant...
Perdona,
estaven donant
interessos
al 6%
amb imposicions
a un any.
Escoltem,
no tenien per què...
Raül,
quina caixa més
s'ha interessat?
Busquem una altra.
Raül.
Jo crec que el que tenim
que partir d'aquí
és que Caixa Tarragona
es té que fusionar
amb algú o no?
Primer.
Els que diguin que no,
els que diguin que no,
les hem de trobar
la millor parella.
Ah, exacte.
Llavors,
a Catalunya,
Caixa de Girona,
Caixa de Manresa...
Hi ha hagut pedotos polítics,
sisplau.
Ibercaja,
molt bé,
però és que ho ha dit
el senyor Nadal.
Hi ha hagut consigne.
Això amb l'Ibercaja
també em fa riure a mi.
Què volen?
Que poder dos dies jo
passi a Saragossa.
Saragossa,
vale.
O sigui,
no a Barcelona,
a Saragossa.
Raül,
Raül,
això ho va dir
el senyor Nadal,
tu ho acabes de rectificar.
Vale,
d'acord,
som-hi.
Però no em presgui
a Barcelona el que dic jo.
Tu i Ibercaja,
ho has dit tu?
Sí,
tu has preguntat.
A Barcelona no,
a Saragossa.
El moderador,
tu m'has preguntat,
hi ha altres caixes,
quines altres caixes
he interessat?
Jo he dit Ibercaja.
Jo he dit que vull
que es fusioni l'Ibercaja,
jo no he dit
que vull que es fusioni l'Ibercaja.
Tu has preguntat
quines altres caixes
s'han interessat
i jo t'he dit Ibercaja.
D'aquí,
que jo digui
que s'han de fusionar
l'Ibercaja,
hi va a molta distància,
per favor,
no manipuleu,
perquè si no,
que es fujés a Caixa Tarragona,
d'on tu has tret?
Perquè això no ha sigut.
Jo que no ha sigut
Ibercaja,
no s'ha interessat
per Caixa Tarragona.
Tu estàs al Consell d'Administració
de la Caixa
i sabràs
quina és la informació que té.
Doncs expliqueu-ho,
expliqueu-nos als ciutadans
quines són les negociacions
que s'han tingut.
M'he queixat justament
de la manca
de transparència,
de l'opacitat
que segueix en tot aquest procés.
A veure,
Convergència i Unió,
com a partit,
té tota informació
que ha de tenir
i més,
Convergència i Unió
a tots els nivells
té una posició
que és una
i al Camp de Tarragona
per motius interns
de lluites
de fratricides
en té una altra.
Si ho dius tu,
doncs bueno,
tu ho sabràs.
I tu ho saps efectivament
com vas.
Tu ho sabràs, Pau.
A veure,
Convergència i Unió
i el PSD,
no sé si els altres
esteu representats
dins el Consell,
tenen tota la informació.
Perdona,
a l'últim Consell
no es va parlar.
De les administracions de fucions.
No,
a l'últim Consell
no es va ni parlar.
ni es va ni parlar
l'últim Consell
d'Administració
d'aquests temes.
Tenen la informació
o no, Raül.
Tenen la informació o no, Raül.
El senyor Poblet
té la informació o no.
L'altre dia
quan el senyor Nadal
va fer aquelles declaracions
al diari,
el senyor Poblet
va dir
jo ho respecto.
A mi més igual
els d'altres
i si l'un puja
a l'altre baix
és el de la cullera
i el Pau i el Pere.
Escolta'm,
jo l'únic que dic és...
És que els dos
són del mateix partit,
que l'un està dient
una cosa
i l'altra
i diu
ho respecto.
Jo també
li respecto
al senyor Nadal
la seva opinió.
No es tracta
de salvar vides,
es tracta
de crear
entitats
més fortes.
Busquem un partner,
busquem un soci
més potent.
El Raül Forn
el que vol
és una núvia diferent
per dir-ho d'alguna manera.
Que no sigui Caixa Catalunya.
Que sigui més similar
perquè Caixa Catalunya
és de la Diputació
de Barcelona
que està governada
per això.
Aquest és el moment
que si no ho sentem.
No Caixa Penedès,
Caixa Terrassa
i Caixa Toradell.
Pau, per què no?
Per que no hi ha
altres problemes.
Cada situació
porta uns problemes diferents.
Aquesta les porta
i diu que no s'ha fet contactes
amb aquesta gent
i no han sortit
perquè són problemes
que existeixen.
Vull dir que
cada situació,
a veure,
no hi ha situació ideal.
No hi ha situació ideal.
El que sí que hi ha
i dic abans,
hi ha una cultura,
una cultura d'entendre
a les caixes
que en principi
amb Catalunya
i amb Girona
per la meva manera
d'entendre
el que ha sigut
la situació òptima
perquè hauria portat
menys problemes,
perquè el tema de repartiment
ha sigut molt més clar
i molt més tranquil
que amb els problemes
amb les entitats
que des de fa 100 anys
funcionen d'una altra manera.
Quan tu us expliques
que a darrere hi ha una diputació
en diuen
ja mi què em diu
la diputació.
El que passa...
El peix gran
es menja el petit.
Són filosofies diferents.
El peix gran
sempre s'acaba menjant el petit.
Per recordar-ho als oients,
aquesta filosofia
que comentava el Pau Ricomà
és Caixa Catalunya,
Caixa Girona
i Caixa Tarragona
que tenen darrere
les diputacions.
Si els sembla
deixem aquesta qüestió
perquè del procés
de fusió de Caixa Tarragona
segur que en continuarem
parlant durant
les properes setmanes.
Deixi'm rescatar
com a mínim
algunes de les qüestions
que ahir es van debatre al plenari.
No parlarem de la moció
sobre l'autodeterminació
sobre una consulta popular
per a l'autodeterminació a Catalunya
perquè ja van conèixer
àmpliament
el pare de les quatre
formacions polítiques al ple
però sí
d'una decisió
que va passar
una mica
de llarg
relacionada amb el pàrquing
Jaume I
perquè ja saben
també que s'ha recuperat
la concessió administrativa
per part de l'Ajuntament
i després del plenari
el tinent d'alcalde
Pau Pérez
anunciava
doncs això
que a partir d'aquí
el que cal
és tirar endavant
nous passos
i anuncia
això sí
que l'any que ve
començarien les obres
per fer possible
que aquell pàrquing
que havia de ser automàtic
sigui un pàrquing
convencional
per unes 300 places
aproximadament.
Primer els hi pregunto
els grups de l'oposició
avui representats
pel Jordi Roqui
i pel Raül Font.
Jordi
què et sembla
aquest anunci
per dir-ho d'alguna manera
i aquest nou pas
en el tema
de la pàrquing Jaume I?
És un anunci
com tants
i abans de l'estiu
tindrem no sé què
i quan arribi l'estiu
serà després de l'hivern
i quan ho veiem
i quan hi hagi
alguna cosa
palpable
doncs
ens ho creurem.
Sí que també és cert
que hi ha una cosa
que m'agradaria comentar
al pal·lein d'ahir
que tot i que no va
tirar endavant
perquè els hi faltava
boig a l'equip de govern
i ara la sessió
dels terrenys
de l'Institut Tarragona 2
i les maneres
com ha portat aquest tema
al govern municipal.
Després
n'hi ha temps ràpidament.
Raül
el tema pàrquing Jaume I.
No, bueno
doncs
bueno
celebro que es vagin
prenent decisions
perquè donava la impressió
que des de fa dos anys
que hi ha
el nou govern municipal
doncs
tampoc
s'ha anat
amb massa acceleració
amb aquest tema
vam estar durant
un primer temps
dient que sí
que sí
que es faria robotitzat
després que no
que facin
però que es faci alguna cosa
jo crec que és un tema
que s'ha de solucionar
i en aquest sentit
doncs felicito
el senyor Pau Pérez
que vulgui tirar això endavant.
Sí que crec
que la sortida
el que s'ha dit
aquests dies
al diari
la sortida
per sota
és excessivament
costós
i no faria més
que carregar
una obra
que ja sabem tots
que ho ha estat
més del que hauria d'haver estat
i que en aquest sentit
ara
una cosa també
jo crec que
podem parlar
del pàrquing Jaume
però jo crec que
en aquests moments
els oients
de Tarrona Ràdio
probablement esperar
el que s'està comentant avui
en tots els cafès
de la nostra ciutat
és del tema
del tema
de la
de la
de la
de la possibilitat
de fer consultes populars
no?
Però vaja
parlem del Jaume Primer
és molt difícil
saber de què parla
la gent als cafès
potser ens portaria
molta sorpresa
jo estic segur
que del pàrquing Jaume
primer no massa
jo deia
allò de l'emoció
perquè ahir
com que es va escoltar
a través de Tarrona Ràdio
tots els arguments
dels partits
no em semblava oportú
tornar a reiterar
aquest debat
en el temps de la tertúlia
només un detallet
hi ha un estudi
geològic
encarregat
per marcaments
tema pàrquing
per sota muralla
que gairebé és impossible
tindria un cost
absolutament bestial
és que aquesta qüestió
surt reiteradament
amb declaracions
i no cal encarregar
un altre estudi geològic
que ja està fet
Pau
ràpidament
jo deia que em vaig
estudiar una altra
una altra pregunta
quan venia el Raúl
jo venia aquí
i em diia
convida el dia 29
i penso
aquesta gent
quan tenia
la intenció
que el dia 29
perquè parlem
del tema
de l'autodeterminació
i bàsicament
era el tema
que penso
que avui
se'n parla més al carrer
el tema del pàrquing
evidentment
el tema del pàrquing
s'ha d'avançar
s'ha de seguir avançant
s'ha de fer els estudis
necessaris
perquè es pugui fer fora
si n'hi ha fets
evidentment s'han d'aprofitar
en bon sentit
penso que s'ha de
buscar la solució tècnica
jo crec que no és
sorpresament el tema
de debat
tampoc
que a més
se'n parla
perquè
ja és un component tècnic
que és el que s'ha de resoldre
abans que res
Joan
sí
jo crec que
fins ara
s'ha fet la feina
que es ha de fer
que és saber
com estava
com estava
el tema del Jaume
perquè
jo crec que
jo crec que
ara
ja ho sabem
ja sabem
com estava
quines possibilitats
hi ha
i ara és el moment
que es ha de començar
a prendre decisions
i la primera decisió
lògicament
per poder entrar
i fer alguna cosa
era rescatar
la concessió
sinó
sense aquesta concessió
perquè bueno
hi havia una altra part
implicada
que era
Eulen
me semblava que era l'empresa
no?
Sistema Salen
perdó
Sistema Salen
en realitat
era una autentra
perquè a més
els municipals de Tarragona
i Sistema Salen
hi havia una part
que lògicament
no feia que això
fos 100%
d'una empresa municipal
perquè s'ha donat
aquest pas
a partir d'aquí
és quan es pot treballar
el procés
és estereològic
primer
sabem on estem
sabem què passa
sabem quines
sabrem
quines possibilitats
hi ha
i a partir
que sabem tot això
és quan
hem de començar
aquest és el primer pas
rescatar per poder actuar tu
i poder desfer la UTE
a partir d'aquí
es prendran les decisions
ahir
el tinent d'alcalde
el Pau Perec
ja va explicar
quines són les decisions
que es prendran a partir d'aquí
molt bé
doncs deixem aquesta qüestió
que ja veig que els contartulis
tampoc els interessa gaire
ens queden 5 minuts
de tertúlia
podem parlar del tema
del Tarragona 2
aquí les posicions
també estan
clarament encallades
entre el que pensen
els partits de l'oposició
i el que pensen
els partits del govern
on ha d'anar
el futur institut
recordem que ahir
mentrestant
s'inaugurava oficialment
el que seran
les instal·lacions
de la plaça Imperial Targo
o si volem
podem parlar també
de l'autodeterminació
de Catalunya
i de les consultes populars
Jordi
jo només dic
de l'institut
que a Tarragona 2
no entra autobús
de l'EMT
van a l'EMT
la legislatura
el mandat anterior
per demostrar
que els autobusos
no hi cabien
és a dir
els veïns
es van haver d'aguantar
sense autobús
perquè no hi podien entrar
els autobusos
ara se'ls hi posa
un institut
amb el caos
que els organitzarà
no tenen
és un barri
o una urbanització
o una zona
que no té cap equipament
cap ni un
ni un
i ells fins i tot
els veïns
ho farien fer
un equipament
de baixes intensitats
un centre paràlisi cerebral
o el que fos
és a dir
en lloc de determinats
líders veïnals
que el que fan
és tot el dia
rondinar
ells ho farien
però ara
se'ls hi posen
un institut
amb la promesa
que es farà un pont
aquell pont
s'acabarà
quan s'acabi
l'auditori
i el camp d'anàstic
és a dir mai
no a veure
aquí hi ha un element
molt important
amb el tema
de l'institut
aquí en el barri
de Tarragona 2
que és l'opinió
dels veïns
aquell és un barri
que es va dissenyar
com un barri
absolutament residencial
vull dir
són cases
no hi ha cap local comercial
són tot vivendes
així parejades
unifamiliars
etcètera
però l'argumentació
de l'equip de govern
que no hi ha un altre solar
l'obligació
de l'equip de govern
és recercar
a darrere de la salla
per exemple
hi ha un pàrquing
a la part
d'arrere de la salla
que dóna el carrer
Sant Antoni Maria Claret
és un lloc extraordinari
on hi ha suficient espai
per poder-hi encabir
tranquil·lament
un institut
d'aquestes característiques
per exemple
però vaja
jo estic a l'oposició
jo si volen
i l'equip de govern
m'encarrega
que faig jo la recerca
amb molt de gust
us la faré
però jo crec
que l'opinió
dels veïns
és molt important
sobretot
quan des de l'equip de govern
esteu dient
que voleu
que sigui participatiu
que la pluralitat
que la gent participi
que les persones
etcètera
les persones
les primeres
són les que viuen allà
i s'han manifestat
d'una manera molt rotunda
que aquell institut
doncs
a ells
els preocupa
des del punt de vista
d'això del trànsit
donat que és un atzucac
perquè és que tot
tenim un accés
que ve de l'antiga carretera
de Valls
perquè ens entenguem
que fa aquella pujada
i l'altre accés
que ve des de la carretera
del pont Normantera
i queda com encaixonat
a veure Joan
i Pau
ràpidament
jo el que diria
primer és que
les posicions
no són exactament
iguals
els que s'hi oposen
una és la posició
de Convergència
que diu
nosaltres ara ens tenint
busqueu un altre lloc
i l'altra és la de paper
que és un no rotund
és un no rotund
per tant
jo diferencio aquí
molt clarament
com vam veure ahir
el plenari
ho diferencio clarament
Convergència
inclús
el senyor Aresio
va fer un alegat
que aquest institut
era necessari
i tal
jo ho diferencio
totalment
el paper s'hi va dir
que no
va ser un no rotund
i desqualificacions
inclús
està bé fer la matisació
perquè a vegades
els periodistes
també
no
és que
jo em vull al diari
que els posin a tots igual
no és cert
no és cert
bé
en quant al tema
amb el tema
20 segons
en quant amb el tema
de vialitat
és cert que hi ha un problema
de vialitat
però ja hem dit
que obrirem el carrer
Gran Monizovial
fins al Piny Margall
per la qual
ja tindrà una sortida bona
a Tarragona 2
i que després
hi haurà el pont
damunt de l'autovia
de l'escena
per tant
més vialitat
aquí és evident
la diferència de discurs
quan està el govern
quan està l'oposició
quan està el govern
s'ha de governar
s'ha de buscar solucions
per la ciutat
i quan està l'oposició
va ser afegir-se
a les reivindicacions
dels col·lectius
de veïns
no és cert
que no hi ha equipaments
a la zona
hi ha una escola
l'escola PACS
i bé
penso que
si troba solucions
de mobilitat
s'ha de poder fer
s'ha de poder fer
de moment
el que tenen els alumnes
és a l'institut
a les instal·lacions
a l'edifici de lletres
de la plaça imperial
a la Tarracó
no per al·lucions
només
no diem no a l'institut
diem que no a Tarragona 2
és que a mi es menteix
i la demostració
fa feina
que estan fent malament
i incomplint
allò que van prometre
a les eleccions
en fi
ho deixem aquí
hem abordat
algunes qüestions d'interès
potser n'hi havia d'altres
que es poden parlar
més en els cafès
seguint el que deia
el senyor Raül Font
però aquesta ha estat
l'elecció de temes
avui a la tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio
que hem compartit
amb Raül Font
amb Jordi Roc
amb Pau Ricoma
Fins demà!