Quatre minuts serà un quart d'una del migdia.
Ja ho sabeu que cada dilluns aquí al matí de Tarragona Ràdio
tenim una cita amb els Mossos d'Esquadra,
un espai de divulgació, de prevenció,
en el que parlem d'algunes de les situacions
en què ens podem trobar com a ciutadans
davant de fenòmens relacionats amb actes delictius.
Avui tractem d'una qüestió relacionada directament
amb les targetes de crèdit.
En parlarem una mica, però sobretot d'una modalitat d'estafa,
home, que Déu-n'hi-do, eh?
Es diu enllaça libanès.
No sé si aquest terme és familiar per a vosaltres,
però de totes maneres, tranquils,
perquè tenim amb nosaltres un expert
que ens ho explica immediatament.
Es tracta del sotscap de la unitat d'investigació,
el sergent Javier Conillera.
Javier, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, gràcies per acompanyar-nos.
A veure, expliquem les interioritats de la casa.
La sintonia ha sonat una miqueta més del compte
perquè m'estava ensenyant el Javier
una sèrie de fotografies
que reprodueixen, diguem-ne, el material que utilitzen els delinqüents
amb aquest anomenat enllaç libanès
i quin és tot el procés.
I la veritat és que d'entrada dius
amb aquesta tonteria, Déu-n'hi-do, com ens poden arruïnar la vida.
Anem a pams i expliquem, primer que tot,
què és enllaç libanès.
Bé, primer que tot, podríem dir
que el sistema que utilitzen és una mica sofisticat,
tot i que no deixa de ser senzill.
En principi, tindríem una cinta magnètica
que el que ens faria és com una mena de trampa
perquè la targeta,
quan el nostre caixi seu, utilitzem l'escup,
evitaria la sortida de la targeta.
Jo recordo que algun company vostre
havíem parlat, per exemple,
d'algun tipus de robatori
que es pot produir al queixer automàtic,
allò de l'ataca, aquest tipus de coses
que ens van explicar.
I, home, és un robatori i et prenen els diners.
Però diguem-ne que des del punt de vista
de sentir-se agredit era com a més inofensiu.
A mi em dóna la sensació que això
és com a més professional, entre cometes.
Sí, evidentment, aquí pràcticament
no tenim tracte amb la persona
que posteriorment ens sostreuen
els diners del caixer,
però sí que en algun moment l'haurem vist
perquè ell mateix ens haurà ajudat.
Això seria la persona que és víctima
d'això del llars libaners.
En principi, quan es veuria
que no té sortida la targeta de crèdit,
aquesta persona sí que interviniria amb nosaltres.
Doncs vinga, jo vaig al caixer
amb la meva targeta.
Correcte.
Jo sóc la víctima del llars libaners,
a veure què en passa.
En principi ho hauríem de fer al revés.
Primer hi va...
Sempre són dues persones,
dos complis.
En principi hi ha la persona
que instal·laria dins la renuna
on posa una targeta,
posaria una signa magnètica
on la pegaria amb pega
a la part de dalt
per unes puntetes
i això faria
que la targeta d'alguna manera
no detectés l'entrada del caixer.
El caixer el tindrà la targeta
aquesta magnètica
no detecta l'entrada.
Ells ho fan, diguem-ne,
en un moment determinat del dia.
Sí, acostumen a fer
normalment
en horaris
que l'entitat bancària
està tancada.
També s'havia detectat molt
que se veien
en caixers exteriors,
que no gravaven imatges
ni res.
Però bueno,
al final,
com que
utilitzen tot,
al final també hem detectat
que també van
les caixeres amb imatges.
Ja dius,
vinga, tira,
a l'ample.
Sí, sí,
més o menys ja.
Llavors,
la víctima el que fa
és,
arribaria a l'entitat bancària,
ell vol ficar
pel treure diners,
ficaria la targeta dins
com una transacció
normal i corrent.
Jo ja sé que soc molt pesada,
però intento allò
perquè això ha de servir
de prevenció sobretot.
Han arribat aquests senyors,
els del llaç aquest,
han posat aquest plàstic
que dius.
Aquest plàstic a la ranura,
correcte.
I unes hores després
jo arribo amb la meva targeta
a treure diners.
Correcte.
Poso la targeta,
què passa?
Ficaria la targeta a la targeta
com que això
parlíem d'una cinta magnètica,
doncs el caixer
el que no fa
és detectar
que la targeta que hi entre.
Per tant,
hi ha un espai
entre la targeta
i el caixer
que evita
que hi hagi
el contacte de la targeta.
Llavors,
el caixer
evidentment
no detecta
aquesta entrada.
Nosaltres,
com a víctimes,
continuem intentant
posar el número de fil.
Em torna la targeta?
No, no,
la targeta es queda dins.
Ah, d'acord.
Llavors és quan intervé
la persona que hem dit
que en algun moment
hem tingut contacte.
ens entra el caixer
i ens pregunta
què ens passa
i llavors nosaltres
dient
que hem posat la targeta
i no ens surt.
Fa veure que és un senyor
que passa per allà
i no s'identifica
com a un professional
de l'entitat bancària.
No, no, no.
Un bon home
que ens vol ajudar.
Exacte,
un bon samarità.
Un ànima càndida.
Molt bé.
Correcte.
Llavors,
el que ell fa
és a vegades
comenta
que amb ell
també li va passar una vegada
i el fa trucar
amb un número de telèfon
que allí li solvenden.
El número de telèfon.
Que el dius ara?
Te'l dona ell
el número de telèfon?
Sí,
diuen,
jo a vegades
he trucat
amb aquest número de telèfon
i no el solvenden.
Llavors,
el que fa
és marcar
el número de telèfon
que ell mateix
li deixa
el del còmplis.
És molt fàcil
caure en aquest parany.
Molt fàcil.
Perquè dius,
home,
a mi no m'enganyarien
de saber
si una persona arriba
i et dona un telèfon
i tot.
Sí, sí,
passa.
Acostimem
a agafar víctimes
una miqueta
d'edat avançada.
Llavors,
el que fan
és trucant
amb aquest número de telèfon
a l'altre cantó
o l'altre còmplis
i li diu
que fiqui quatre dígits,
un asterisc
i el número PIN.
Queda marcat
el número PIN
i ja tenim
la targeta
i el número PIN
a poder dels estafadors.
La persona
cansada d'esperar
o pensant
que allò l'ha anul·lat,
el que fa
és abandonar
l'entitat bancària
i a cap d'un minutet
veuràs
que la persona
de bon samarità
que torna
a entrar a l'entitat
agafa la pinxeta
per la part
que està aquí dalt,
per les pestanyes
estira la targeta
i ja tenim la targeta
i el número PIN
en mans dels estafadors.
Clar,
perquè aquella persona,
la víctima,
pensa que ha anul·lat
la targeta.
Correcte.
És a dir,
que hi ha l'entitat bancària,
es queda amb la targeta
i que no té cap risc.
Correcte.
Es queden amb el PIN
i la targeta.
El número PIN
perquè li han fet marca amb ell.
Sí, m'està ensenyant
ara el Javier una fotografia.
I la targeta
perquè va ficada a la trampe.
I fixa't com la treuen, eh?
Sí,
únicament estirant la ranura
tenen la targeta
a les mans.
Jo penso,
a banda d'altres coses
que ara en parlarem,
les entitats bancàries
haurien d'estar
tot el dia,
doncs,
mirant a veure
o no es pot saber
si està posat aquest plàstic.
Hi ha alguna manera
de saber-ho?
Normalment no se sap
perquè s'acaben
emportant el plàstic.
Sí que va haver un mecanisme
que el deixàvem fixe
en començament
d'aquesta activitat
delictiva aquí a Espanya
i es detectava
com des d'inclus
amb un ordenador
i havien ficat
una microcàmera
a part de dalt
i veien com la persona
teclejada el número PIN
i tenien la targeta
amb el número PIN
a través de la videocàmera
que els arribava al PC.
Igual estaven en un cotxe
davant mateix
de la entitat bancària.
Era tan simple com això.
Home,
ara això és lleig
que jo dic,
ho dic jo,
no ho diuen els Mossos d'Esquadra,
però amb els dinerets
que guanyen els bancs
i els interessos que paguem
que s'haurien d'intentar
crear un sistema de seguretat
que pogués evitar
que qualsevol
introduïs-ho totes d'un plàstic
fins al que fos, no?
Sí,
jo crec recordar
que les entitats bancàries
també d'alguna forma
van ficar mitjans
i jo recordo
que les entitats bancàries
on jo anava habitualment
vaig detectar
que hi havia unes ranures
que costaven molt
de sortir la targeta
i anaven molt lentament
i això,
teòricament,
era una miqueta anti...
ja es li van estar en aquests aquí.
A veure,
el que és interessant
és que si ens passa
alguna cosa així
hi ha un telèfon
normalment als caixers
perquè no olin la targeta
i això és el primer
que hauríem de fer
i no fer cas a ningú, clar?
És correcte,
és correcte.
Llavors,
les persones potser
ens trobem una vegada
quan ens passen aquestes coses
potser això ens surt
una miqueta del que teníem previst
funcionem una miqueta
tots per previsions
quan ens trenquem
una miqueta dels esquemes
doncs moltes vegades
ens saltem alguns passos
de seguretat
doncs que podria ser
però bé,
com per exemple
jo no deixaria
entre la mà
ningú en un caixer
si ho estic operant a dins
però bé,
com que estem davant
d'una cosa
doncs que
que no estava prevista
que ens passés
doncs com que aquesta persona
fa tan bona pinta
i ens dona tanta ajuda
doncs
al final...
I que som confiats
afortunadament, no?
perquè no hem de pensar
que tothom ens vol fer mal
i tothom ens vol enganyar
viuríem fatal
ho he dit
que en principi
confies en les altres persones
i en una ajuda desinteressada
però clar,
s'ha de ser prudent
té variants
aquest tipus d'estafa?
Sí,
tenim diverses variants
a vegades
normalment operen dos operadors
però també s'ha vist
que a vegades
doncs
només no opera un
t'entra dins
l'entitat bancària
i el que et diu
és que marquis el número PIN
diverses vegades
perquè a veure si funciona
el que està fent
és memoritzar el número PIN
llavors aquesta persona
quan marxa
quan marxa
si ha esmarcat posar el 6300
tornarà a cap d'uns minuts
agafarà la targeta
i no hi ha el primer caixa
que veurà
i esmarcar el 6300
i li donen 300 euros
o 600
que és el que tingui màxim
a estipular la targeta
Són estafes habituals?
Vosaltres heu d'intervenir
Bé,
són estafes
dins dels fets delictius
que són conegudes
habituals
en el territori tal
de Tarragona
jo crec recordar
com una potser
no hem tingut
Tampoc no
però et pots trobar
en qualsevol ciutat
Sí,
que coneguem
Home,
això provoca perill
en el teu compte bancari
no és un tipus de delicta
que posi en perill
la teva integritat física
en aquest sentit
Exacte, exacte
potser amb el tema
que havíem dit abans
de les persones
que és el de l'atac
que tens un contacte
que sí que després recordes
que has tingut un...
Aquí
sí que hauràs estat en contacte
amb un dels autors
però
és allò de dir
un contacte relatiu
que vas pensant
durant el dia
vas pensant
durant el dia
i llavors
no es conté
que s'està víctima
d'una estafa
d'enquestes
Més enllà
del que és aquesta estafa
en general
sembla que tenim
molt poca cura
amb les nostres
targetes de crèdit
és a dir
fem coses
que a vegades
no contemples
aquestes prevencions
que vosaltres
com a cos de seguretat
ens recomaneu
perquè et sap greu
quedar malament
amb el senyor
del restaurant
o de la botiga
de tapar
que no vegin el número
és a dir
pensaran que soc
una mania que no
de la seguretat
però realment
hi ha coses
que hauríem de contemplar
i no contemplem
no hem de deixar
per de vista
que les targetes de crèdit
no deixin de ser diners
és el que havíem comentat
alguna vegada
és el mateix
que tindre la cartera oberta
i ensenyem a una altra persona
que és el que tens
dintre la cartera
habitualment
no ho fem
i en canvi
les targetes de crèdit
sembla que sí que ho fem
també
s'ha de dir
que potser vegades
amb quantitat
menys importants
les persones
que són els encarregades
de fer el pagament
o de passar la targeta de crèdit
no demanen
potser el DNI
potser perquè això
demostra una desconfiança
cap al client
que això també
no hauria de ser
el següent
però és que els clients
i això a vegades
ho comentes
amb les persones
que et demanen el DNI
ho agraeixes
perquè de fet
estan
tenen cura
de tu com a client
és a dir
si tu dones
una targeta de crèdit
tu agraeixes
que t'ho demanin
perquè en definitiva
estan vetllant
per la teva seguretat
hi ha algunes persones
que es molesten
hauria de ser així
jo crec que
és més aviat
que la casa et dona
aquesta confiança
de dir no
jo confio en tu
que tu ets aquest
i jo moltes vegades
vaig a les bengineres
reposto el meu vehicle
i rares vegades
hem de demanar el DNI
poques vegades
ja hauríem de demanar-ho
sí
estem parlant
de transaccions
poc importants
i després
si són clients
que normalment
no demanen el DNI
són clients
que els donen confiança
no ho sé
jo crec que
hauria de ser al revés
i crec que
entre tots
hauríem d'existir
una miqueta més
amb la seguretat
està entre la seguretat
i una mica
la cortesia
de la relació
amb els altres
vas a un restaurant
dones la teva targeta
de crèdit
perquè vagin a cobrar
i se l'emporten
i no dius
que el senyor
del restaurant
no sigui honorable
però en un restaurant
poden treballar
moltes persones
i mentre tenen
la seva targeta
poden fer alguna cosa
amb la nostra
targeta de crèdit
és molt acertat
això que està dient vostè
és correcte
que mai
hauríem de perdre
de vista
la targeta nostra
però això ho fem cada dia
o sigui
el servei correcte
hauria de ser
on nosaltres
ens desplacem
on han de passar la targeta
o ells ens haurien
de portar l'aparell
a la taula
perquè es pogués passar la targeta
però no ho fem mai
no es fa mai
estàs a la tertúlia
i diu
que pagues
la targeta
te la tornen
signes
i te'n vas a casa
tan feliç
no se'n donen gaires
d'aquests casos
però poden donar-se
se'n donen molts
se'n donen molts
se'n donen molts
d'aquests casos
i se'n donen molts
quan les persones
viatgen a països
menys desenvolupats
poden ser Brasil
poden ser Mèxic
països d'aquests
on
també passem
les targetes de crèdit
amb tota tranquil·litat
i després arriba
al cap de 6 euros
en mesos
uns càrrecs
de 5.000
6.000 euros
realitzats
a Mèxic
o realitzats
a Venezuela
amb això
estem fent
un doblatge de targeta
estem fent
un doblatge
i nosaltres
des d'aquí
evidentment
no estem allí
però en canvi
sí que la nostra
targeta està operant
continuem tinguent
la targeta a les mans
i diem
com és possible
que estiguem operant allí
simplement
perquè al passar
la targeta
pel tacógraf
pel aparell aquest
ens l'han doblat
ens han gravat les imatges
és el clonatge
aquest que diuen
sí
ens han gravat això
i llavors
nosaltres
estem operant
als Estats Units
representant
als Estats Units
o a Mèxic
o allà on sigui
se n'estan donant molts
és a dir que
a vegades
ens fa molta por
fer compres
amb la targeta
a través d'internet
i a vegades
hi ha molta més seguretat
que en el món real
i no el virtual
en l'utilització
de les targetes
bueno
aquest és un altre
internet també
déu-n'hi-do
també
de les estafes
que s'estan produint
però que tampoc
no és més insegur
que el món real
vull dir que
en aquest sentit
més o menys
bueno
no deixa de ser insegur
insegur també
ni més ni menys
sinó les seves variants
la seguretat
de les targetes
està una miqueta
en tràdit
perquè és molt fàcil
perquè nosaltres mateixos
que hauríem de ser
també els velladors
de la nostra pròpia targeta
baixem la retaguardia
i ens produeixen
aquest tipus d'estafes
clar una mica
ens hi hem de comprar
doncs
viatges
saps que una companyia
aèria determinada
doncs té tots els programes
de seguretat
un bitllet de tren
aquest tipus de coses
que tenen un sistema
de seguretat
molt compactat
ara
allò de compri
no sé què
potser és aquí
on hauríem d'anar
més en compte
sí, sí, sí, sí
evidentment
la nostra confiança
sempre
tenim tendència
a baixar-la
en aquest aspecte
i és quan són productes
d'aquest tipus d'estafa
crec que
crec recordar
que Espanya
em sembla
o almenys
el tema del llast libanès
a Espanya
li costa als bancs
46 milions d'euros
anual
perquè aquests diners
que et roben
a través d'una estafa
jo tinc entès
que és molt complicat
que te'ls torni al banc
jo, bueno
això
depenent una mica
de les imatges
que es poden veure
les entitats bancàries
que el que podem agafar
no podem demostrar
que aquesta entitat bancària
doncs
ha estat producte
del llast libanès
jo crec
que s'hauríem de fer càrrec
clar, perquè si aquest senyor
s'ha quedat
la tema de la targeta
al PIN
jo penso que la té al bany
aquest senyor
comença a gastar diners
o senyora, eh
que això de la cosa delictiva
no discrimina en sexes
si aquest individu
o individu
s'ha gastat els meus diners
jo després vaig al banc
i clar
provar-ho és complicat
no, però bé
en principi els bancs
sempre acostumen a respondre
amb aquest tipus de delicte
perquè ja saben
el sistema que tenen
que és vulnerable
en aquest aspecte
doncs
també jo crec que
bueno
normalment Visa, Espanya
o la casa que sigui
fan responsable
d'aquests pagaments
sempre i quan hi hagi
una denúncia prèvia
i jo soc una obsessiva
de la seguretat
si cada cop que
tinc un resguard
un rebut
de l'autopista
de la benzinera
del pàrquing
o del propi caixer automàtic
que he demanat un saldo
l'esmicolo
amb mil trossets
i et llanço a la paperera
perquè jo veig moltes vegades
el terra ple de papers
de rebuts
i dius
calla que això
pot ser una pista
per un lladre
em passo o no?
bé
abans
les entitats bancàries
acostumbrant a ficar
als rebuts
tots els dígis
de la targeta de crèdit
espavilats també
actualment no
actualment només fiquen
el número d'entitat
tres o quatre números més
i el número contra
el número de targeta
i ja està en masterisc
ja
per tant
amb aquest aspecte
el que és
amb els tíquets
aquests que ens emet
l'entitat bancària
en principi
no fóra efectible
un doblatge
d'acord
amb això no poden fer
amb el full aquest sol
jo per si de cas
que se la saben totes
continuaré fent mi cas
tot aquest tipus
de material
no sé
consells
deuen haver-hi uns quants
doncs sobretot
aquest que deies
no perdre de vista
la targeta
és com no perdre de vista
els diners
sí sí
exactament
i
el que pot ser
sigui el consell més bàsic
evidentment
mai
dissentrar ningú
amb un lloc automàtic
on estic operant
i si tinc un problema
i veig que la targeta
me l'ha requisat
el queixer
des d'allí mateix
hi ha un telèfon
ens han donat
un número d'incident
aquest número d'incident
l'hem de guardar
i el dia següent
el màxim possible
dos dies
hem d'anar a l'entitat bancària
a buscar la targeta
totes les entitats bancàries
tenen un tancador
de seguretat
i n'han de fer ús
o sigui
hem de desconfiar
de qualsevol persona
però de fet
tenim molts queixers
que estan a peu de carrer
exacte
aquesta seria una altra
o sigui
sempre que poguéssim
hauríem d'operar
amb queixers
on la seguretat
fos més garantida
seria
un habitacle tancat
i les que queden
a via pública
doncs
evitar-lo una miqueta més
perquè també és molt fàcil
que mentre estem operant
i al moment de passar
a treballar els diners
ens passi un
i ens agafi el feix de diners
és que és així
em penses
no, no, si a mi no em passarà
perquè moltes vegades
estàs traient els diners
i mires
sí, sí, sí
inclús que
ja seria un altre tipus
d'adictiu
però que et fiquen en avall
el moment que estàs operant
al carrer
tot això hi hagui
podria passar
no és que a Tarragona
tinguem un tema
massa alarmant
en aquest aspecte
però podria passar això
perfectament
però com que hi ha molta mobilitat
i anem més enllà de Tarragona
i quan marxem
sempre fem ús
de la targeta de crèdit
jo crec que són conscients
que són evidents
sí, evidents
però no els seguim
per tant és bo fer memòria
i avui ho hem fet
en companyia
del sergent Javier Conillera
que és sots cap
de la unitat d'investigació
dels Mossos d'Esquadra
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
fins la propera
molt bé
adeu-siau
bon dia