Com cada dimecres ens curem en salut
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
i com cada dimecres ho fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem una setmana més
el director de gestió clínica,
el doctor Marcader. Molt bon dia.
Molt bon dia. Benvingut. I avui ens acompanya
Jessi Molins. Bon dia. Hola, bon dia.
Ella és la cap del servei de rehabilitació
de la Tecla, de la xarxa
i, a veure, una persona molt i molt coneguda.
Si apliquéssim un valor estadístic
entrat a la ràdio i hi havia dues o tres persones
que ja la coneixien de tota la vida, com aquell qui diu.
Clar, el món de la rehabilitació ja sabem
que és un món molt ampli i d'això justament
ens ve a parlar. A veure si trenquem
també alguns tòpics i equívocs
que a vegades hi ha en aquesta
pràctica. Però primer
ja ho vam dir en el seu dia, però ara que els tenim
aquí a la ràdio els volem felicitar
perquè l'Hospital de Santa Tecla, com es va
dir en el seu dia i a nivell nacional
i es va fer molt de ressò, ha estat
escollit entre els millors de l'Estat.
Assoleix per quarta vegada la màxima qualificació
en gestió hospitalària en el conjunt
del Sistema Nacional de Salut.
Enhorabona a tots,
perquè això és feina de tots, no hi ha dubte.
I allò que a vegades diem, que dius, clar,
ells què han de dir, no?, si fan aquest espai
amb les xarxes, que realment
si us han donat aquest reconeixement
serà per alguna cosa. No crec que estigueu
regalant es pernils a la gent que ha de donar
aquesta qualificació, no?
Exacte, no, estem molt contents, no?
Estem molt contents, sobretot pels ciutadans
que són els que reben el servei
i pels professionals que treballen a la xarxa
que moltes vegades és una feina fosca, anònima,
però que, bueno, és un reconeixement,
jo crec, de tota aquesta feina que fan.
Home, ja hi ha dos aspectes bàsics
de la nostra societat, és evident,
que és l'educació i la salut,
i sembla que a vegades són els àmbits
que arriben més crítiques
i més insatisfacció, a vegades,
doncs aquests reconeixements,
jo m'imagino que us esperen
a tots plegats a continuar treballant.
Sí, sí.
Això és un premi que es dona
a nivell nacional,
nacional-espanyol, vull dir que
tota Espanya,
els hospitals s'hi presenten
de manera voluntària,
però bé, quedar els tercers,
perquè, doncs, el lloc ha sigut
el tercer de tota Espanya,
encara que sigui un grup d'hospitals
que són 35 hospitals que es van presentar,
però, doncs, bueno...
Els que no es van presentar
és potser perquè no es veien.
Els que no es van presentar,
això és el que diem, no?,
que els que no es van presentar
molts ja són els que diuen
i nosaltres no s'hi presentem
perquè no tenim les estadístiques
adequades per presentar-nos, no?
Això està basat en dades
molt objectives i molt demostrables
i, per tant, no hi ha lloc
que es pugui manipular,
són dades molt objectivables,
i, bueno, és una estadística,
però és una estadística
que està basada en unes dades reals
de mortalitat, de readmissions,
de cirurgia sense ingrés
i el fet, doncs,
que et donin aquest reconeixement,
doncs, sí, és una satisfacció
per tots els que estem a la xarxa.
Sens dubte, valia la pena
donar l'enhorabona.
Parlem de rehabilitació,
que és com dir...
Parlem d'un món absolutament amplíssim
i que afecta o implica
bàsicament totes les àrees de la salut,
fins i tot en la prevenció, no?
Sí, sí, jo precisament
tenia moltes ganes
de venir a parlar d'aquestes coses.
Hi ha molts topis
al voltant de la rehabilitació.
Sembla que sigui, doncs,
allò la solució per tot moltes vegades, no?
És que està de moda, ara,
l'habilitació.
Està de moda, la rehabilitació.
Sí, sí, s'ha passat d'una època
en què no sé per què,
la gent se n'oblidava,
no en parlava,
i ara tot és rehabilitació.
I, de vegades,
la gent té confusions,
perquè potser pensa
que rehabilitació és sinònim
de massatges, per exemple.
Això és una altra cosa, eh?
Massatges, exercicis...
Perquè la rehabilitació,
tal com la concebem
des d'aquest àmbit, diguem-ne,
hospitalari o mèdic,
què és exactament?
Sembla una pregunta òbvia,
però potser que acotem
què és la rehabilitació.
Doncs comencem per aquí.
Primer de tot,
doncs, la rehabilitació,
el que pretenem és recuperar
al màxim les capacitats de la persona
i, si això no és possible,
doncs, buscar la màxima funcionalitat
de les parts residuals que queden.
Per exemple,
una persona que està paralítica,
a les cames o a un cantó del cos,
doncs, no aconseguirem,
a lo millor,
que recuperi aquella paràlisi,
però sí que la part restant sana
doncs pot compensar, no?
I la majoria de vegades,
afortunadament,
la persona podem aconseguir
que es recuperi al màxim.
I a vegades al 100%,
en un cas d'un accident
o una malaltia determinada.
Per tant, de rehabilitació,
parlem d'intentar recuperar
una part del nostre cos
que ha patit un dany,
però no com a forma preventiva,
de dir que allà que faré rehabilitació
per si em fa mal alguna cosa
d'aquí un temps,
perquè aquesta mentalitat
també la tenim una mica, no?
Sí que també la rehabilitació actua
en totes les àrees
de les fases de la malaltia.
Per exemple,
una persona que està ingressada
a l'UCI,
doncs, com que sabem
que si està moltes setmanes
allà,
al millor en coma,
quan es despertarà,
quedarà feta un 4,
o només que un 4,
quedarà absolutament estirada,
no?
Doncs, ja actuem de seguida
mobilitzant
mentre la persona està
de manera inconscient
per evitar després
retraccions
i dificultats
que després
ens costi
després recuperar
aquesta persona.
Llavors, per això
també està en aquesta etapa
de la malaltia.
Però nosaltres tractem
malalts
des dels que estan molt greus,
això, per exemple,
un que està a l'UCI,
que està tetraplègic,
paralític cerebral,
etcètera, etcètera,
però afortunadament
hi ha tot un altre
vessant
de gent
que té
menys coses,
no?
Llavors, aquí la prevenció
seria més aviat,
per exemple,
amb els esquena,
tots en tenim.
Sí.
Aquí, abans
comentàvem amb el director,
el doctor Mercader,
que els xinos
a partir dels 50
diuen
que si no et fa mal res
és que estàs mort.
O sigui,
és normal
que ens facin mal coses
i a mesura
que anem fent anys,
més.
I sobretot,
per exemple,
el mal d'esquena,
que és un dels mals estrella,
no?
A l'atenció,
no?
Que portem a sobre
i tot plegat.
Diuen que fins i tot
un 80% de la població
en un moment o altre
de la vida
podem o hem tingut
mal d'esquena.
I llavors aquest mal d'esquena
hi ha moltes causes,
no?
Pot ser les postures,
l'artrosi,
la tensió,
sobretot,
etcètera.
Llavors, clar,
per prevenir mal d'esquena
no es tracta
de posar,
prendre pastilles
sempre
ni de fer,
posar corrents,
sinó precisament
aprendre unes postures
que són els que evitaran
que tinguis
menys mal d'esquena.
Que això un cop
has fet l'aprenentatge
ho pots fer tu
d'una manera disciplinada
individualment?
Això seria el desitjable.
Seria el desitjable.
Però clar,
en això que dius
com a prevenció
a una edat determinada,
dius,
saps què?
Que em marco
com a objectiu
doncs fer
anar al gimnàs
o fer un determinat exercici
perquè no em faci mal
res després dels 50,
com diuen els xinesos.
Això consideraríem
rehabilitació també
d'alguna manera?
Bé,
seria un aspecte
educacional preventiu
que estaria dintre
del camp de la rehabilitació
en el qual
nosaltres som més
els experts
en saber
quins tipus d'exercici
li pot anar més bé
a la persona.
Hem intentat
i ho estem fent
de fer coses
en grup
però sobretot
aquesta vessant educativa
que llavors
passa per a fer
amb el que se'n diu
higiene de columna
o grup de treball
de columna
que a la persona
els hi ensenyem
unes diapositives,
les postures
que els van bé
i les que no,
ensenyar-los els exercicis
però tot això
perquè després
la persona ho faci a casa.
Fixa't,
amb això que estàs parlant
sempre passa igual,
m'hi fixo en el doctor Mercader,
m'hi fixo en tu
i m'hi fixo en mi mateixa
i dic
em penso que tinc
una postura d'esquena fatal
i a tu et veig així tiesa,
el doctor Mercader
te la tenia a Pere
que em posaré
és que agafa'm el rotllo,
així, no?
Bé,
no tant tiesa, no?
Sí,
ja moltes anys.
Tot el que és espatlla,
esquena,
tot el que és esquena
doncs és un camp importantíssim
i és un camp que a casa nostra
ho porten des de rehabilitació,
tot el que és l'esquena
abans que hagi d'anar al quiròfan,
no?
Però si no ha d'anar al quiròfan
des de rehabilitació
doncs es du a terme
doncs una tasca important
de tractament
a través de taules de gimnàsia
i una tasca important
educacional
ensenyant a la gent
precisament
postures
per acotxar-se,
per seure's,
al llit
i perquè tot això ho facin
quan se'n van a casa seva,
vull dir que hi ha tota aquesta
rehabilitació educacional
que llavors la persona
l'ha de fer a casa seva,
la rehabilitació a casa.
Clar, i en aquest sentit,
demà és el Dia Internacional
del Discapacitat
ara pensava que persones
que tenen una discapacitat crònica
que la seva,
que estan immòbils,
aquestes persones necessiten
rehabilitació tota la vida,
no?
I de manera constant.
És que depèn de com ho interpretem.
Clar.
Perquè, clar,
perquè aquesta persona
arriba un moment
que té un sostre,
no?
Ha pres,
per exemple,
doncs a portar la cadira de rodes,
etcètera,
i llavors el que ha de fer
és unes certes moviments
a casa de manteniment
que ho pot fer
el mateix malalt
o els seus familiars.
Jo,
enllaçant una mica
amb el que deia
el doctor Mercader,
diré que és tan important
les mesures preventives,
jo hi donaria més èmfasi,
fins i tot,
que amb els exercicis,
perquè no tothom té constància,
que nosaltres
també donem classes
al personal sanitari,
perquè el personal sanitari
és un personal de risc,
perquè, esclar,
ha de moure els malalts,
alguns d'ells,
això,
discapacitats,
o persones molt agitades,
persones grans,
etcètera,
i ells mateixos
s'han de protegir l'esquena.
Allà la gent ja és conscient
i ho sap,
però,
d'alguna manera,
la rehabilitació és més experta
en aquests temes
i els fisioterapeutes
van i donen classes
pel personal d'infermeria.
És molt interessant.
En casos més greus
o més lleus
hem d'aplicar allò
que perdem,
sovint que és el sentit comú,
segurament.
Sí,
jo d'aquí,
mira,
m'agrada molt
que em preguntis això,
perquè el sentit comú,
allò que diuen,
que és un dels sentits
menys comuns que hi ha,
però...
El tenim,
però a vegades
ens en oblidem.
Desactivat.
Sí,
perquè això
l'hem d'utilitzar
els metges
i l'hem d'utilitzar
els pacients.
Mira,
jo moltes vegades
em trobo amb gent
que potser s'ha fet
una fractura
amb una mà,
un braç,
una cama,
no?
I venen a rehabilitació
i volen venir molts dies
i quan ja estan molt bé
els hi vols una a l'altre
i tampoc no volen
perquè hi ha això
que deia
que la rehabilitació
està de moda,
no?
Però en canvi,
a lo millor
venen allà una estona
a rehabilitació,
fan els exercicis
i després
no ho utilitzen
l'extremitat.
O sigui,
tu tens una mà,
un braç,
serveix per fer això
des d'escriure,
menjar,
etcètera.
Té les seves funcions
naturals.
Doncs a vegades
la gent diu
ah, i ho havia de fer a casa.
O sigui, coses així
com una miqueta...
A veure si ho entenc.
Jo vaig allà, per exemple,
i tinc una fractura a la mà
i vinc a rehabilitació
i faig els exercicis
que em marqueu,
però després a casa
ho faig amb l'altra mà
perquè d'això
que em fa mal.
A veure,
si estàs exercitant
a rehabilitació
ho has d'exercitar a casa.
Fixa't,
és el que dius,
és molt de sentit comú
però segurament
no hi parem compte, no?
No deixar exclusivament
en mans
d'aquella sessió
de rehabilitació
la curació,
sinó que
tu has de posar també
de la teva part
i has de posar-hi
el sentit comú
que diu ella
i el mateix
a rehabilitació
fas mitja horeta
però després
la resta d'hores del dia
també has d'anar
exercitant
per tu mateix
aquella recuperació.
Jo de vegades tinc
curiosament, no?
Gent molt gran,
iaietes molt maques, no?
Que de seguida
no, no,
però jo ja
pento platges
i ja faig
tot un munt de coses
fan el que poden
i això els ajuda
a recuperar-se.
I en canvi
de vegades
en gent més jove
i diu
ah,
no fan res, no?
Porten la mà a la butxaca.
Jo tinc
allò de l'ull clínic, no?
Sí,
que s'ha quedat
els captes.
Sí,
allò del ull clínic,
la intuïció,
que ara se'n parla més,
que abans semblava
una cosa més esotèrica
i ara se'n parla més.
És exactament
que tot l'acúmul
dels teus coneixements
que tens aquí dintre
en el disdú,
no sé on,
quan entra una persona
per la porta
el primer dia
jo
podria dir
amb bastanta certesa
els que aniran bé
i els que no aniran.
Perquè hi ha persona
que va passant
els dies i els mesos
i quan entrem
per la porta
jo sempre els dono la mà
als pacients.
Tota la vida
ho he fet.
Ara,
tot això de la gripa
i no sé què,
que ens hem de rentar
les mans,
està molt bé,
però jo també me la rento
cada vegada
que visito un pacient.
Però jo li dono la mà
sempre, no?
Ho diem entre metges
i ho podem fer,
no?
Podem donar la mà
a les persones?
Perquè tots estem infectats.
És com quan tens
i un parèntesi
la canelleta
que aquests dies
a totes les cases
hem tingut criatures
amb gripa
i diu
no, no,
ens hem d'allunyar
dels malalts
com li pots dir
a un pare
a una mare
que no estigui a prop
de...
És el sentit comú.
És el sentit comú.
Exacte.
Doncs jo quan veig
que entra una persona
per la porta
doncs això
moltes vegades
els dono la mà
i aquí
en lloc de la mà dreta
per exemple
si té la fractura
dona l'altra.
El que et dona la mà
que tenia lesionada
és un bon senyal
que anem molt bé.
El que no et dona la mà
que no sé què
però després farà un exercici
que haurà de forçar
aquella mà
però no t'adona
per una cosa
que és bastant més
diguem-ne
de menys impacte
que un exercici
de rehabilitació.
És que hi ha gent
que apreta molt
són rarets tots
eh?
Són rarets
tots una mica
i amb les cames
també una altra cosa
oh quin tipus d'exercici
podria fer
vostè surt a caminar
oh no
cinc minuts
o menys
bueno
aviam quina distància
on viu
que no sé què
quan vaig a Torra d'embarra
al poble del doctor Mercader
hi ha un passeig marítim
estupendible
que és el passeig
del colesterol
que diuen
la gent que va allà
caminar
a cremar
a cremar
al passeig del colesterol
no ho havia sentit
està molt bé
això m'ho va dir
una senyora
una amiga de Barcelona
un passeig
que van fer al poble nou
i li diuen
el del colesterol
m'agafaré
aquesta metàfora
que m'agrada
doncs això
que hi ha gent
que vindran
faran els exercicis
van passant els mesos
i no surten a caminar
i potser diuen
ai que puc anar a córrer
escolta i no
primer comencem per caminar
que seria l'exercici més natural
que està més en sintonia
amb la pròpia naturalesa
de l'extremitat
que tenim lesionada
per exemple
el que passa
que jo m'imagino
que
pel que no sabem
perquè nosaltres no sabem
no som especialistes
com més sofisticat
és l'exercici
o la tecnologia
a la qual se'ns aplica
pensem que tindrà
més bons resultats
sí
per moltes persones
doncs cura més
allò que és més car
o allò que és més complex
i no és així
sempre
moltes vegades no és així
volen màquines
la gent volen màquines
o sigui
qualsevol mal
és
ensenyem uns exercicis
no els agraden
no els fan
ni no sé què
i en canvi
moltes màquines
jo com que potser
per els anys que tinc
i que ja
ja he vist moltes coses
doncs
sí
de vegades
amb les màquines
podem ajudar
podem aliviar el dolor
però
bàsicament
el més important
és els exercicis
no es pot generalitzar
però en general
les persones
tots
som una miqueta
sospicassos
endavant
de la resposta
que trobem
a les nostres necessitats
de salut
alguna vegada
ho hem comentat
també quan ha tocat
parlar
per exemple
dels temes de diagnòstic
de
faci'm una radiografia
és a dir
sembla que el metge
no et vulgui
fer una radiografia
perquè no vulgui
per no gastar
o el que sigui
i pensem
és que no m'ho vol fer
però jo necessito
i aquí el mateix
posin molts aparells
facin fer molta cosa
no no
clar perquè volen estalviar
a veure
no és això
és perquè és allò
que convé
en cada moment segurament
però som així
de sospicassos
probablement
això ho sabreu vosaltres
que teniu més experiència
però no treballeu individualment
en el que és rehabilitació
hi ha un treball en equip
és importantíssim
i fins i tot
hi ha evidències
de que per exemple
una cosa molt coneguda
que és l'hemiplegi
que la persona que té
una paràlisi
del braç
i de la cama
tota la vida
la gent
en deia una feridura
d'això
un accident vascular cerebral
un ictus
una hemiplegia
o antigament
en deia una feridura
doncs
aquest tipus de pacients
que està molt clar
i és molt objectiu
perquè han tingut
una lesió cerebral
que tenen aquesta paràlisi
els resultats
finals funcionals
depenen molt
en què es comenci
de manera precoç
la rehabilitació
i amb equip
què vol dir això
amb equip
que a més a més
la persona que va allà
i li mobilitza
les extremitats
i naturalment
el metge internista
neuròleg
que ha fet el diagnòstic
l'infermera
que li posa la medicació
l'auxiliar
que la cuida
i tot això
és molt important
llavors
en la rehabilitació
ja
per una banda
el metge
que fa la valoració global
i pauta el tractament
en funció
de l'etapa
de la malaltia
no és el mateix
que faci poc
que li ha passat
que ja faci molt temps
i l'altra cosa
per exemple
el terapeuta ocupacional
que és una figura
que es coneix molt poc
que és el que
li permet
i li ajuda
i li ensenya
com pot canviar-se
per exemple
de llit a la cadira
ensenyar als familiars
a fer tot això
i tot el que són
les activitats
de la vida diària
perquè tan important
és poder caminar
com que jo pugui
ser capaç
de menjar
o vestir-me
o rendir-te les dents
solia una certa autonomia
que és fonamental
o sigui que tindríem
el metge
per una banda
que seria com
el director d'orquestra
que fa que tot funcioni
i que en cada moment
entri a actuar
el músic que toca
i per l'altra banda
teníem el feix de terapeuta
que és la figura
que es coneix més
que és el que fa
els exercicis
les mobilitzacions
etcètera
el terapeuta ocupacional
tenim la logopeda
perquè hi ha pacients
d'aquests
que depèn de quin cantó
li ha afectat
doncs tenen dificultat
a la parla
tenim per exemple
l'ortopeda
que moltes vegades
un pacient
quan hi ha arribat
un nivell
que ja sabem
que no millorarà més
però en canvi
potser el peu
li cau molt
i s'entrebanca
i pot caure
doncs amb aquesta persona
el fet de posar-li
una fèrula
en aquella cama
pot millorar
moltíssim la marxa
per exemple
en aquest cas
que estem parlant
del pacient paralític
que té
molt cos paralític
també hi ha
altres pacients
que potser li falta
una cama
per exemple
amputat
llavors
tenim
el terapeuta
podem tenir
en alguns casos
la neuropsicòloga
que
ens fa una valoració
si hi ha un problema
cognitiu
també
a vegades
pot haver-hi
associat
problemes de depressió
és a dir
la malaltia
és complexa
home
aquesta pèrdua
d'autonomia
ha causat una malaltia
una lesió
ha de tenir
lògicament
conseqüències
en la vessant
més emocional
en aquest sentit
aquesta és una feina
que sí que ha de fer
aquest equip
però és una feina
que també ha de fer
el mateix pacient
amb la seva pròpia responsabilitat
d'allò que diuen
disciplina i voluntat
que a vegades
costa molt de trobar
i més en situacions
extremes
sense aquesta implicació
del pacient
el resultat
doncs
no és òptim
com seria
si el pacient
s'impliqués
i fos responsable
del seu propi tractament
sí
bàsicament
hi ha tres punts
o quatre
que seria
que el pacient
ha de prendre consciència
que hi ha coses
que només depenen d'ell
consciència
primer
conèixer-ho
i després
responsabilitzar-se
tot assumint la seva situació
que això és el que costa
segurament
i que es necessita
necessita el seu temps
perquè
quan una ha tingut
una lesió important
s'ha de passar un dol
vull dir
si tu et quedes paralític
d'un dia per l'altre
perquè has tingut
un accident vascular
o perquè has tingut
un accident
no és una cosa
de dir
ai va
animis
donar-li un copet
a l'esquena
no
vull dir
necessita el seu temps
quan estem parlant
de malalties
així més severes
però també estem parlant
al mateix temps
de la persona que té mal d'esquena
i el que té mal d'esquena
no és
faci'm coses
és
primer
consciència del que tinc
ja m'han fet el diagnòstic
no tinc res greu
llavors
soc conscient
que hi ha coses
que no pes depenen de mi
prenc la responsabilitat
d'aquest fet
m'implico
i faig un compromís
i una acció
i si no
tens el que tens
vull dir
jo a vegades recomano coses
als altres
i potser jo no els faig
afortunadament
jo no he fumat mai
però també tots sabem
que hi ha metges que fumen
i li recomano a un altre
que no fumi
i nosaltres
li podem recomandar
a una altra persona
que faci exercicis
i potser nosaltres
no els fem
però
no puc anar a demanar
responsabilitats
dels exercicis
que jo no faig
amb una tercera persona
és prendre responsabilitat
seria el símil
amb l'ensenyança
que de vegades
els pares
predican l'exemple
no
i que van
i responsabilitzen
els mestres
de l'educació
en l'educació
els mestres
són uns experts
ensenyaran un munt de coses
però l'educació és de casa
i de casa
i de l'alumne
i de l'alumne
a partir de l'edat
exacte
una mica
educació
del tema d'aprenentatge
l'ensenyament de coneixements
i un altre
els valors
que la família
vulgui triar
per als seus fills
segurament
això seria un altre tema
perquè ja ens emulicaríem
aquí
això també és rehabilitació
ens hem de rehabilitar
moltes coses
és que rehabilitació
és un terme molt ampli
bueno
jo
sempre m'agrada
fer falques publicitàries
de temes
tranquil
doctor Marcader
que no parlaré
però
vull parlar
del que seria
el model
que els metges de família
coneixen molt bé
que es va amb aquesta línia
que és el model
psicosocial
d'un senyor que es diu
es deia
Àngel
bé més que res
és molt senzill
d'explicar
és que
en les malalties
amb més o menys grau
hi ha una part
més biològica
que pot ser
molt
perquè he tingut un accident
t'has trencat 15 ossos
és objectiu allò
jo no veig
un estat d'ànim
ah exacte
ja dic
amb més o menys grau
en aquest grau
podríem dir
doncs un 80%
s'ha trencat
50.000 ossos
però llavors hi ha
una altra part
que és tot
els aspectes
més de tipus
psicològic
d'aquesta persona
tant els previs
com el de l'estat actual
i també de l'ajuda
és el context social
exacte
llavors el social
el context social
i llavors amb tot això
perquè el model
aquest biopsicosocial
agafa aquests
tres vessants
però després
a més a més
clar
el social
té també
diverses
branques
no?
la més propera
és la família
i té molta influència
la família
perquè la família
és un recurs
i una ajuda
però també pot ser
un altre banc
moltes vegades
ja
o perquè estan molt a sobre
en el sentit
que no deixen fer
ni evolucionar
el pacient
perquè si per exemple
un pacient
tens un braç paralític
però tens un altre
que no ho és
és molt important
que amb el braç
que no està paralític
facis això
que no l'anulin
d'alguna manera
que no l'anulin
però altres vegades
passa a l'altre extrem
que el pacient
que la família
no el col·labora amb res
i la persona està aïllada
o hi ha altres factors
per exemple
en aquest moment
i això seria un altre apartat
que també dius
i la rehabilitació
que té a veure amb la crisi
doncs sí que té a veure
perquè
molts pacients
ara en aquest moment
ens trobem
que mentre estaven treballant
no tenien temps
de preocupar-se
dels seus mals
i ara s'hi miren massa
i ara venen tots
i aquells mals
sí que pot haver-hi
una part orgànica
perquè tens artrosis
tens artrosis
però hi ha tota la part
psicològica
social
que si jo estic preocupat
jo estic angoixat
tindrem els més mals
i llavors
on van a parar
aquesta gent
a rehabilitació
també
tots van a parar
a rehabilitació
al final
i allà
doncs vosaltres
heu d'anar fent
la tria
avui hem fet
una aproximació
molt genèrica
d'aquesta filosofia
amb la qual
hem de prendre
aquests recursos
que tenim tots plegats
per millorar
la nostra salut
però caldrà
que vinguis un altre dia
doctor Marcari
que l'enredarà
perquè torni
jo estic tranquil
el que diu
que ho diu
amb molt de seny
i amb molt de criteri
aprenem el que vulgueu
jo crec que és important
això últim que ha dit
que
a veure
jo crec que
hi ha un primer esgraó
que és el metge de capçalera
i el metge de capçalera
se l'ha d'adoptar
de la capacitat
perquè pugui decidir
quins són els pacients
que han d'anar a rehabilitació
i quins no
i quins ell mateix
pot assumir
aquest rol educatiu
de postura
de rehabilitació preventiva
que n'hi diem
de fer exercici
de pes
de postura
etc.
i quins ha de passar
i després ja hi ha
la segona
el segon esgraó
de la rehabilitació
que és la rehabilitació
especialitzada
que ja fem a l'hospital
i que llavors
doncs ja
la majoria
són pacients
que han tingut
un accident
mescual cerebral
que han tingut
un accident
i han tingut
una lesió medular
que s'han drencat
el fèmur
que s'han drencat
alguna extremitat
i que són casos
ja més complexos
on ja intervé
molt més
la figura
de l'especialista
en si
hem fet aquesta mirada
general
insistint
però esperem
que no trigui gaire
la Jessi Molins
a tornar aquí
al matí de Tarragona
a Ràdio
moltíssimes gràcies
gràcies a tu
ha estat un plaer
de veritat
doctor Marcadi
moltes gràcies
fins la propera
i enhorabona
un altre cop
a tot l'equip
que ha fet possible
que l'hospital
de Santa Tegla
hagi estat triat
una vegada més
entre els millors
de l'estat
moltes gràcies
molt bon dia