Dos minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim en directe, és el matí de Tarragona Ràdio
i és el moment de curar-nos en salut.
Aquest espai ja vetarà del matí
en col·laboració amb la xarxa social de Santa Tecla.
Saludem el seu director, gerent, doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanyen a Zucina Bravo,
és infermera del CAP Llevant.
Ella té cura d'una consulta de tabaquisme.
I l'Ester Mur és metgessa d'Altafulla
i també treballa específicament en aquest assessorament
a aquelles persones que es plantegen en un moment determinat
deixar de fumar.
A Zucina, Esther, molt bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
El cap de setmana aquest que ve és el Dia Mundial Sense Tabac.
Ja hi veig els ullets.
Ja estan una altra vegada amb el tabac, deixen de fumar,
és que no ens deixen viure.
No.
Però tampoc hi ha tanta gent que fuma.
I això, els fumadors, eh?
Això vostè li diu als epidemiòlegs i veurà el que li diuen,
si no hi ha tanta gent que fuma.
Ho dic perquè, en tot cas, els que poden dir això són els fumadors,
però probablement la majoria de la gent no fumadora
diran tot el contrari.
Perquè un dels problemes que nosaltres defensem
és que, independentment de la llibertat individual
de cadascú per fer les coses,
hi ha una que no és...
la mateixa llibertat t'obliga a no molestar ningú
ni fer mal a tercers.
I llavors, doncs, dins el tabac,
dins el món del tabaquisme,
hi ha dues grans qüestions,
que estan en el debat polític i en el debat públic, no?
Una és aquesta,
que jo crec que, evidentment,
hem de fer proselitisme perquè la gent no fumi,
perquè s'ho cregui que li fa mal,
independentment, després d'aquest mal,
la majoria l'hem de pagar entre tots,
eh?, per les conseqüències del tabac.
En malaltia,
doncs, després l'hem de pagar entre tots,
el fet que algú ha fumat,
més del compte,
i jo no hauria fumat res,
però en tot cas...
Deixa'm haver-hi un parèntesi,
perquè a vegades se'ls culpabilitzen.
També en paguem entre tots
els que tenen accidents de trànsit,
perquè han begut,
o tenen accidents de trànsit,
els que mengen i tenen una obesitat
que provoca molts problemes,
és a dir que sí...
Seria el mateix pot, eh?
Sí, però posem altres actors, eh?
No, no, no.
Perquè si no ja comencem a...
Hi ha gent que es pot sentir atacada,
i el que ens diguin la Zucena i l'Estera,
potser...
Però veu com està en el debat?
Clar que sí, clar que està en el debat,
i per això l'obrim.
Jo ho faig per provocar, eh?
Per dir que està en el debat tot això,
perquè fa anys inclús va haver-hi països
que van dir...
Jo no estic absolutament en contra,
però ho dic perquè està en el debat,
i explicar-ho.
Hi ha hagut països que han dit
que aquell fumador de no sé quants anys
i que té un càncer de pulmó
a partir de no sé quina edat,
ja no se la ten.
I això s'havia dit,
després d'algun país ha tirat enrere,
però el National Health Service anglès
va arribar a fer fins i tot una llista d'acord.
Sí, però més per temes econòmics,
que no per un tema d'incentivar que la gent...
Jo crec que és una barbaritat.
Tint en compte que els estats han estat
els que han comercialitat,
venut i han tingut els guanjar amb el debat,
que en un principi és una mica hipòcrita,
aquesta doble endavant.
És una hipocresia absoluta,
per això dic que jo estic totalment en contra,
però està en el debat.
Hi ha altres qüestions que estan també en el debat,
i aquestes sí que em semblen absolutament il·lògiques,
el meu criteri també,
són quan fas mal amb un tercer,
quan resulta que, des del meu punt de vista,
un poc coratge polític a l'estat espanyol
ha fet una llei permissiva
que fa que altres països
amb tanta intensitat com el nostre
de reglament amb l'hàbit tabàquic,
doncs ho van fer i no els va passar res,
com a Irlanda, per exemple, o a Itàlia,
on en un local tancat no es deixa fumar.
O sigui, no si té 90 metres o 110 metres,
vull dir, amb un local tancat no es pot fumar
perquè perjudiques amb un altre i no té per què,
en absolut, que té que marxar,
aixecar-se la taula i marxar i no dinar.
Per favor, no, o sigui,
és una llei absolutament il·lògica
amb tot el que estem dient
i que fa que realment desautoritza
moltíssimes d'aquestes altres coses.
Independentment d'una altra qüestió
que de tant en tant surt,
i jo aquesta sí que la trobo gravíssima,
que és la protecció del risc laboral
dels treballadors d'aquestes instal·lacions,
on és un senyor que està allà 8 hores al dia
i no té més remei que estar allà,
lògicament,
perquè és el seu modus vivendi
i aquesta persona,
doncs, obligadament,
amb el que hauria de ser fora...
Aquesta persona hauria d'estar allà,
si ara agaféssim,
i féssim el que passa en qualsevol laboratori
o fas en qualsevol mena d'indústria,
Vindria...
En una mina, per exemple,
una extracció minera.
Vindria l'activitat de prevenció de riscos laborals,
li faria la seva mapa de riscos laborals,
li diria exposició al fum innecessari,
li faria no sé què,
i l'obligaria a portar una mascareta.
I aquest cambrer hauria d'anar pel restaurant
amb mascareta,
d'aquelles mascaretes,
com aquelles que surten per la guerra.
Home, bé, i tot de la llei de riscos laborals,
és evident.
Llavors faria gràcia, això.
Però potser seria la manera
que la gent que seu,
que hi va un dia,
però no sé quants dies no hi va,
se'n donés compte
que aquell pobre senyor,
que aquell sempre està allí,
l'està perjudicant.
Anem a provocar una mica més.
Jo m'atreviria a dir,
amb l'experiència quotidiana,
que la llei del tabac d'aquest país,
la vida no ha canviat tant.
Entre els fumadors i no fumadors,
no ha canviat tant.
Els llocs de treball, probablement,
però la bona part dels restaurants,
cafeteries, llocs de lleure,
en unes comunitats autònomes més que d'altres,
però hi ha una maniga molt ample
per al tema del tabac.
Jo crec que el que no ha canviat tant
és la realitat, la percepció,
justament perquè no ha passat res,
però sí que ha passat.
És veritat que avui als avions
no hi ha ni un sol avió
que a ningú se li correixi fumar,
però es fumava.
És veritat que en els trens
no es fuma i no passa res.
És veritat que en la immensa majoria
de la feina,
excepte en aquests llocs,
desgraciadament,
de les oficines, etcètera,
no es fuma i no passa res.
Per tant, el coratge que no passa res
i aquesta tranquil·litat i normalitat
amb la norma de prohibició
hauria de donar confiança
a l'estament polític
de fer el pas següent,
que és el necessari,
que s'hauria fet el primer dia,
d'impedir-ho a tot arreu,
tots els locals tancats.
Ja saben els oients
que des d'aquesta casa,
des de Tarragona Ràdio,
des de l'any passat col·laborem,
donem suport i fem seguiment del TASTA,
aquest programa,
un programa que aglutina
diferents professionals de la sanitat,
xarxes sanitàries,
i el que convida és a la gent
a trobar la motivació
per deixar de fumar.
Es transforma una mica
com un concurs,
diguem-ne perquè sigui un estímul,
però més enllà del TASTA,
deixar de fumar
és un objectiu
que es plantegen
molts fumadors i fumadores
en l'actualitat.
S'aconsegueix a vegades,
a vegades no,
a vegades s'aconsegueix
i es torna a recaure
i per això esteu vosaltres
i altres companys sanitaris
amb atents a aquesta aspiració.
Que no és fàcil,
ho hem dit moltes vegades,
i això vosaltres ho sabeu, no?
Sí, una mica també
jo voldria remarcar
que el tabaquisme
és una malaltia,
és una malaltia addictiva crònica,
una mica defensant els fumadors.
És allò del vici,
és un vici.
Aquí diu que és un hàbit.
És un,
bueno,
però és una malaltia addictiva.
I evidentment la llei,
doncs jo crec que està bé,
el que passa que el que falta,
el que faltaria primer
és complir-la,
que es complís,
i llavors ens abarcar més
el tema de...
de què és la prohibició total
amb els espais tancats, no?
Evidentment,
deixar de fumar costa,
però, bueno,
es pot deixar de fumar,
i per això estem els professionals,
per recolzar,
per ajudar,
per portar una miqueta
el suport a aquests fumadors.
De totes maneres,
l'esforç l'ha de fer el fumador.
I tant.
Que ningú es pensi
que aneu allà,
doneu una pindoleta màgica,
i quan surto de la consulta
ja no tinc ganes de fumar.
No, la motivació és bàsica.
Quan hi ha motivació,
doncs llavors
les coses són més fàcils.
I quines són les motivacions
generalment, Esther?
Quan ja està tipa,
han de fumar...
Les motivacions són moltes,
moltes,
des dels pares
que tenen el nen petit,
que, bueno,
com aquell que li diu contínuament,
des de la feina
que tothom li recorda.
Jo crec que la llei,
la llei aquesta,
que potser no ha arribat
a ser tot el que hauria de ser,
també ajuda, no?
Perquè hi ha molta gent
que a mi em ve
i diu
és que jo em sento
com una mica,
no sé,
com si fos una cosa rara,
que he de sortir...
Incommoda fumar davant dels altres,
no?
Te sents una mica,
se senten culpables
i, bueno,
i la salut,
des de l'ego,
no?
Jo crec que la salut
amb els més joves,
no?
És més,
com més grans
se van fent,
no?
I una cosa que
a mi em crida molt l'atenció
quan fem
nosaltres els treballs
i ens fixem
en com està la gent,
no?
En que hi ha
un alt tant per cent
de fumadors consonants,
que són aquells
que no perceben risc
de fumar,
que potser en aquells
que els has de remarcar més,
doncs,
no la salut,
sinó altres coses,
no?
És el que més ens preocupa,
potser,
no?
Veure que un terç
d'aquelles persones
que fumen
no ho veuen
com un risc,
no són conscients.
Tenen tant integrat,
no?
Sí,
sí,
és una cosa
que potser sí
que diuen
sí,
ja ho farem,
però ho veuen
com una cosa
que es farà
d'aquí a aquests anys,
no com una cosa
per fer ara,
no?
I crec que aquí
també tenim molta feina,
no?
En aquests,
segurament no podrem fer
que deixin de fumar
en poc temps,
però només
que s'ho plantegin
és molt important.
Perquè des que hi ha
el plantejament
fins que et poses en marxa,
passa un temps,
eh?
A veure,
potser sembla una exageració,
qui no hagi passat per això,
potser no li veu la dimensió,
però és una decisió
importantíssima
a la teva vida,
perquè normalment
els fumadors
porten molts anys,
alguns dècades fumant,
i prescindir
en la teva vida
d'aquell com
que ja és familiar
a tu,
que és com una
perllongació
de la teva mà,
clar,
això no és cap broma,
és una decisió
molt important.
És important
i durar,
i durar,
i venen allò
com una cosa
que fan un dol,
és tot un procés
molt llarg,
molt elaborat,
però només el fet
que et vingui
ja és molt important.
Clar,
jo aquí en aquest punt
és on sempre insisteixo
quan hi ha
aquests programes,
hem de dir
que aquest no és
un problema només
de salut.
Fins a aquest punt
que som ara,
la motivació,
etcètera,
pertany a la societat.
Nosaltres,
a través de les consultes
i també podem fer pedagogia,
evidentment,
i ajudem a fer pedagogia
i dir les conseqüències
i tot això.
I evidentment,
la nostra feina
més important
dins d'aquest espai,
la més important
és a partir d'aquest moment
donar instruments
perquè es pugui
fer de veritat
la deshabituació
d'aquesta droga
que és la nicotina,
que és l'hàbit tabàquic,
i acompanyar
amb tot aquest procés
amb medicació
i amb tractament.
Però jo crec
que és molt important
deixar clar
a tothom,
conscienciar a tothom
que aquest no és
només un problema
de salut.
Salut,
atenem les conseqüències
de la malaltia
i ajudem amb tot això.
Però tot el que és
la promoció
dels hàbits
i estil de vida saludables,
inclòs la salut,
està en un problema
d'ensenyament,
d'ensenyança,
dels ensenyants,
de les escoles,
dels mitjans de comunicació,
de l'esport,
del món de l'esport.
Però primer les famílies.
de les famílies
que aconsegueixin això,
que és l'ambient al món
dels mitjans de comunicació,
de la cultura general,
de la percepció
del que està bé
i el que està malament,
de l'entorn social
on fins fa anys
era ben vist fumar
i ara no,
això,
que no és
l'assistència sanitària directa,
és el que pot guanyar la guerra.
La guerra la guanyarà
la prevenció,
no tant el tractament.
Nosaltres, malauradament,
i ho diem en quasi tot això,
malauradament,
amb la prevenció
ajudem amb el que puguem,
però jo crec que aquests dies mundials
fan èmfasis,
fonamentalment,
home,
amb les conseqüències que té,
però es fan a la Rambla,
es fan a llocs,
perquè tothom prengui consciència
que aquesta no és una guerra
d'un departament,
és transversal a tothom,
començant per la societat,
començant pel govern de la Generalitat
amb tots els seus estaments,
passant pels de l'administració local
i que ningú pot defugir d'aquestes coses.
Per la vostra experiència,
jo tinc la sensació
que hi ha dues coses
que el fumar d'oli
costa més.
Una,
pensar que deixar de fumar
significa que,
en principi,
la voluntat és no fumar mai més
i mai més sempre és molt de temps,
massa temps,
potser,
deixo de fumar,
però un dia,
no, no,
per sempre.
I una altra és
l'esforç que he de fer.
Jo no sé si quan surt
alguna notícia
d'aquelles,
doncs,
una mica esbiaixada a vegades,
ha sortit la vacuna antitabac,
ha sortit un medicament,
s'incrementa sensiblement
el nombre de consultes
per deixar de fumar.
Sí, com enten.
I hi ha moltes faltes expectatives
també amb això,
perquè el de les vacunes,
la gent ha pensat
que els hi posaries alguna cosa
i sortirien sense fumar,
no?
Llavors,
bueno,
almenys això fa
que et vinguin,
que consultin
i sempre pots aconseguir.
Quan te venen,
suplanten,
jo crec que
potser no és la manera millor,
però sí que aconsegueixes
que et vinguin
i això és bo.
Com a mínim
que tinguin una informació veraç,
certa,
el que no volem es patir,
en definitiva,
no?
Exacte, sí.
El que no volem es patir.
Volem que sigui fàcil.
Aquest tema és curiós,
perquè sí,
quan la gent realment ve motivada
i tu els hi parles
dels tractaments,
la majoria de pacients
no volen cap tractament
perquè els hi ajudi.
És com si assumissin
que ho han de passar
i han de patir
i, en certa manera,
clar,
s'ha de passar una abstinència,
però la gent
que està motivada
a vegades
és molt real
si ha fet tractament.
Perquè pensa
que es pot enganxar
a una altra cosa.
No,
perquè realment
pensa que,
primer,
que pot deixar-ho
sense tractament,
que és una possibilitat,
però, bueno,
gent que té
una dependència molt alta,
doncs està molt recomanada
que faci un tractament.
Jo crec que l'abstinència física
és evident
i és palpable
i es pot experimentar
quins són els símptomes
més notables
d'una abstinència
d'un fumador
o fumadora
d'anys,
com si diguéssim.
Si no porten tractament
des dels mals de caps,
insomni,
canvis d'humor,
simptomatologia depressiva,
una miqueta,
pot haver,
és molt variat,
no?
Insomni,
ganes,
tremolós,
algunes persones també manifesten,
falta de concentració.
Ganes molt intenses
de fumar,
ansietat,
insomni,
també,
és molt variat.
És variat, sí.
I si fas un tractament
substitutiu
o fas un tractament
amb pastilles,
diguem-ne que aquests
primers dies
es poden anar...
Es porten molt millor.
Molt millor.
Per tant,
tampoc no hem de ser
tan valents,
tan valents
i si ens posen a l'abast
d'una sèrie de coses,
aprofitem-les.
Clar,
s'ha d'aprofitar.
Com és una visita
en una de les vostres consultes?
Entre totes,
a veure si on es va.
Jo em dic
hola, bona tarda,
vull deixar de fumar.
Bueno,
és diferent
si és una consulta específica
que la gent ja ve
derivada d'altres companys
que ja detecten
que el fumador
ja està en una fase
que vol deixar de fumar.
A una primera
o el que deia
la meva companya l'Ester,
d'un fumador
que no vol deixar de fumar
és molt diferent.
El que s'ha de treballar
en el tema dels fumadors
que de moment
no han pensat deixar-ho
és el tema de la motivació.
Una mica
pensar-hi...
Sempre
som bastant positius
des dels beneficis
que pots tenir
a una mica
els prejudicis
i motivar molt.
En una entrevista
més de la motivació
del pacient
i els que venen
llavors informar
del tractament,
de l'abstinència...
És diferent
segons en quin moment
estigui el fumador.
Clar,
en el teu cas
Esther ja
quan van a la consulta
i diuen
vull deixar de fumar.
Bueno,
si ja venen tan decidits...
La coximetria,
ràpid,
això ja per veure...
Mira,
que farem...
Bueno,
mirem,
explorem la motivació
que tenen,
el grau de dependència...
Fem com una mena de test,
on aquesta...
Sí,
fent els tests
de dependència
i de la motivació
i depèn de com estan
els recomanem tractament
o no.
Llavors,
depèn una mica
de com...
del grau de motivació...
Bueno,
més que res del de dependència
que tenen.
I una vegada...
Bueno,
quan te venen tan decidits,
la veritat és que agafes el calendari
i els hi poses
i a buscar el dia
que diem naltres,
que és el dia
que deixaran de fumar
i ja és bastant fàcil.
És bastant fàcil,
sí.
Les motivacions,
vosaltres deieu,
i amb molta raó,
que són diverses
i absolutament personals,
però jo crec que els dubtes
i les preguntes
són bastant comunes.
M'engreixaré?
Què passarà quan...
Tot aquest tipus de coses,
diguem-ne,
que sí que són sempre les mateixes,
no?
Les pors sí que són generals.
Sí,
sobretot en dones
és l'engreixar-se,
principalment,
i només potser és més
el tindre por
d'estar molt estressat a la feina,
depèn del tipus de feina
i d'aquestes coses,
però en dones
és engreixar-se,
és important,
més que només,
sí.
I al final veus que no...
En tots els que fem
s'engreixen poc.
Molt poc.
Però s'engreixen una mica,
això sí, eh?
Uns dos quilos de mitja,
jo crec que és molt poc.
Sí,
també els aconsellem,
els donem consell,
clar,
perquè com dintre l'abstinència
hi ha més ganes de menjar,
doncs clar,
els hi fomentem una mica
el tema de la dieta saludable,
dels hàbits saludables,
que et ve de gust
quan sigui,
i llavors no augmenten tant de pes.
La indústria de la gominola
es va desenvolupar
gràcies als exfumadors,
durant una època,
era una cosa,
veies algú
amb una bossa de gominoles
a la butxaca
i d'aquesta està deixant de fumar,
segur, eh?
Això és el que primer remarquem
que no hem de fer.
Clar,
per això justament us ho he dit.
No compro gominoles,
xicle sense sucre,
caramel sense sucre...
Per l'experiència
que deu a terme a vosaltres,
teniu,
doncs,
algun tipus d'estadística
o d'estudi
d'èxit
que ha tingut el programa,
percentatges?
Nosaltres,
els que em venen a la consulta,
més o menys
és un 30-40%
que al cap d'un any
veiem que han deixat de fumar.
Al cap d'un any.
Està molt bé, eh?
Sí.
Abans són més,
si mirem dos o tres mesos,
molt bé,
però quan mires a l'any,
que és quan realment
els consideres exfumadors,
d'un 30 a un 40,
depèn una mica,
però potser més aviat
cap al 30-30 hi ha alguna cosa.
I què passa
quan porten un quant temps
posem-ne 4 o 5 mesos
sense fumar?
Per una sèrie de raons
tornen a fumar
i se'n passen la vergonya
i van a la consulta
i li diuen a l'Azzena
o a l'Ester
he tornat a fumar,
què faig?
Bé,
doncs sobretot
no els castiguem,
no passa res,
és una cosa molt normal
dins del procés
de deixar de fumar
i en les recaigudes
i a la propera
probablement ho deixaràs
i si no,
aquestes persones
que ho intenten
i al final
ho aconsegueixen,
pot ser a la segona,
a la tercera,
però ho aconsegueixen
i el que principalment
intentem
és no animar-los
a que ho tornin a intentar
en un altre moment.
De fet,
tornen
perquè ja el que comentem
al principi
que la recaiguda
forma part
del procés
de deixar de fumar
i és molt freqüent
i si recauen
no passa res,
s'ha de tornar
a trobar una data
i ho tornem a fer.
I quins són els motius
en general
que poden provocar
aquesta recaiguda?
En general,
més freqüent
l'estrès
o algun aconteixement
puntual,
familiar...
ni el casament
ni la cigarreta
del casament,
clar.
O algun aconteixement
encoixant.
Aquestes persones
que deixen de fumar
han de canviar
molt els seus hàbits
de vida,
des de prendre un cafè,
fins i tot
si és una persona
de molta reunió social
i m'imagino
que també baixen
una miqueta
el ritme
de les seves reunions
socials
per crear
una vida diferent
en aquells ambients.
Les primeres setmanes
recomanem
si hi ha moltes coses
associades
com el cafè
o fer una miqueta
de canvi
si és possible
per facilitar-ho.
A través del programa
Tasta
i ho comentava
el doctor Atzerà
a la Rambla
el divendres
o el dissabte
que no me'n recordo.
29 divendres
hi haurà una taula
on estan allà
tothom qui vulgui
es pot inscriure
es farà allà
una coximetria
també que vulguis
que no
doncs pot estimular
quan ensenyeu
el seu estat
també es poden inscriure
als centres de salut
durant aquesta setmana.
A tots els centres de salut
infermeria
o al metge de capçalera
són les dues vies
inscriure's al programa
però independentment
que algú digui
mira jo en un programa
així no
però jo vull fer-ho
a la meva manera
tasta
ells ho perden
perquè tenen la possibilitat
de viatjar a tunis
gratis
però en fi
cadascú
que faci-vos de la seva llibertat
no doctor?
Sí, i tant.
En cas que no sigui així
en qualsevol moment de l'any
no?
Sí.
D'anar al metge
hola, vull deixar de fumar
exacte
i a partir d'aquí
ja la cosa barrodada
diguem-ne
el que és el circuit
per deixar
la feina és de cadascú
i fumi ja ho sap
sí
per mitjans no serà
jo crec que el que s'ha dit
reforça la idea
que la deshabituació
d'aquesta addicció
com de qualsevol addicció
és dura
té la seva duresa
jo crec que
afegir que
dins de la duresa que hi ha
afortunadament
en aquests darrers anys
hi ha medicació substitutòria
que no hi era fa anys enrere
i que cada cop millor
i de molt més
molt més a la persona
jo així també faria que
si poden
anar a un consell
del professional
millor que no s'ho facin per lliure
a les farmàcies
que podran
també
els ensinistren
però jo crec que
ens està sortint molt bé
el fet que
vinguin als centres de salut
ho expliquin
i se'ls condueixi
una consulta monogràfica
perquè el resultat
l'èxit
serà molt més fàcil
i per tant
el que ens interessa
són els resultats
i els resultats
són aquelles persones
que deixen
i que utilitzin
tots els mitjans
no cal
heroicitats
aquí
els utilitzin
ara dit això
és on
més força agafa
tot l'anterior
mirem de veure
què podem fer
per quanta menys gent
comenci a fumar
i el que és preocupant
és que
probablement
moltes de les
diguem
els registres
de transmissió
de missatges
que fem
han d'anar a parar
en aquest col·lectiu
i aquest col·lectiu
és el gent més jove
i aquests nanos joves
que cada cop
estan començant
els enganxen
amb menys edat
aquests nanos joves
el tema
que si es posaran malalts
o no es posaran malalts
no els afecta gaire
no tenen massa
el seu futur
passa per altres coses
amb tota la vida
per endavant
això queda molt lluny
queda molt lluny
llavors
i a més
arribar-hi
arribar en aquesta gent
arribar
és el nucli
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
el dia a dia
amb el contacte
amb aquesta població
diana
són els esplais
els activitats de lleure
l'ensenyament
tot aquest món
i aquests els que jo crec
que haurien d'agafar la bandera
més que salut
també
sobretot d'aquest espai
perquè la prevenció
torno a dir
ens farà guanyar la batalla
però fixis
i anem acabant
que vostè comentava
el tema
de la llei
la restricció
de fumar
en determinats espais
i dins
d'aquest espai
del tast
ens van acompanyar
dues
professionals
d'infermeria
que estan fent
un estudi
extraordinari
als instituts
per justament
captar una miqueta
el nivell
d'incidència
que té el tabac
entre la població
penso que era
de secundària
de l'ESO
fonamentalment
i clar
una de les coses
que també comentàvem
és que justament
el fet que la llei
sigui tan restrictiva
fa que a determinades hores
i determinats moments
davant dels centres
sanitaris
davant dels bancs
davant de les escoles
la gent que està dins
surt a fumar
i veus
una avinguda
absolutament plena
de persones fumant
i dius
a veure
és que mai li trobem
el punt
el tema
no es poden fumar
però clar
deia
no no
si la canalla
passa per davant
d'un hospital
també podria ser
davant d'una ràdio
o davant d'un banc
no estic assenyalant
a ningú
hi ha tota una sèrie
de gent fumant
també això
vulguis que no
però jo tinc la sensació
que el mateix
que passa a l'aeroport
quan veus
que el local
dius
escolti per tabac
i veus
com una gàbia
i 8 o 10 persones
allà dins fumant
la sensació que veus
és tan desagradable
que jo crec que reforça
la idea de dir
doncs jo no hi entro
jo tinc companys fumadors
i
en aquests llocs
dius que
escolta
anem aquí
que podràs fer
tu hi ha companys
de dos
uns diuen
escolta
anem a aquest bar
que allí sé
que deixen fumar
i en aquell que no
i per tant
el bar que no deixa fumar
avui està penalitzat
respecte al bar
que s'hi deixa fumar
i això jo crec
que la llei
hauria d'impedir
i després
companys també
que amb aquests llocs
dius que escolta
vols que sortim
a fer un cigarret
o vols
mira sí que allí
pot fumar
no no no
té hasta
un sentiment
d'entre cometes
vergonya
i diu
no no no
aquí no es pot fumar
no fumem
jo no vaig
al lloc de fumadors
per tant
jo sí que em sembla
i després és veritat
d'això que diu
però quan comptes
les persones
ni que uns quants
semblen una multitud
i comptes normalment
la gent que hi ha dins
i que en altres èpoques
estarien fumant tots
i que estarien fumant
els que fumen
i els que no fumen
doncs la quantitat
de gent que fuma
és millor que
la restringeixes
un munt
tot i això
tornem a les mateixes
l'ideal és que
és la prevenció
l'objectiu
la prevenció
dels més joves
que comencen a fumar
que no se n'adonen
i després acaben
com s'acaba
quan és gran
amb un hàbit
ja tan adquirit
amb una malaltia
com bé deia
la docena
els mitjans
hi són
però la feina
l'ha de fer
cadascú individualment
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor
et serà
a docena
Bravo
Esther Moore
infermera
metgessa
respectivament
moltíssimes gràcies
bon dia