Temps ja de tertúlia.
En aquest matí de Tarragona Ràdio, en aquest matí de dijous,
avui una tertúlia amb quatre convidats,
quatre persones vinculades a la política local de la ciutat de Tarragona.
Ens acompanyen Rosa Rossell,
regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
També ens acompanya Joan Saneúges,
regidor del grup municipal socialista.
Bon dia, Joan.
Bon dia.
Un altre Joan, Joan Aregio,
que és regidor i portaveu del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I també tenim entre nosaltres Josep Samanté,
que és president local d'Iniciativa per Catalunya aquí a la ciutat de Tarragona.
Bon dia també, Josep.
Bon dia.
Amb ells quatre comentarem l'actualitat de la jornada.
Avui una actualitat que torna a venir marcada,
en fi, més enllà de qüestions i de glòries futbolístiques i esportives
que molts han celebrat aquesta passada nit aquí a Tarragona
i en el conjunt de Catalunya.
Més enllà d'això i en actualitat estrictament local,
avui les qüestions relacionades amb la crisi econòmica
tornen a estar damunt de la taula.
Tenim coses segurament positives i coses també negatives.
Dades, per exemple, com les que anunciava ahir el president
de l'autoritat portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé,
en el sentit d'assegurar ja, afirmar,
que el tràfic de mercaderies ha caigut més del 23%
en el primer trimestre d'aquest any,
respecte al mateix període del 2008.
Recordem que tenim les mobilitzacions
de diferents treballadors de la ciutat de Tarragona,
per exemple, el de les dues filials de Vic aquí a Tarragona,
o també les mobilitzacions sindicals d'Arcross.
Recordem que hi ha l'anunci
que una vuitantena de treballadors
seran acomiadats a les plantes de Tarragona i de Flix.
Tenim altres empreses en conflicte.
I, per contra, com a notícia positiva,
recordem que una de les mesures del govern central
per intentar pal·liar els efectes de l'atur
és el fons d'inversió local.
Tenim l'inici d'una de les obres més emblemàtiques
a la ciutat de Tarragona,
que és aquesta piscina que anirà a la zona de Ponent,
concretament a Riuclar.
Ahir a la tarda es posava la primera pedra
de les obres d'aquesta piscina.
I que costaran, per cert, 3,7 milions d'euros.
En fi, amb tot aquest panorama,
que els hi semblen, per exemple,
les dades del port
i les mobilitzacions de diversos col·lectius
de treballadors d'empreses terraunines.
Qui comença? Joan.
Jo mateix.
Lògicament, a veure,
estem immersos en una crisi mundial.
Lògicament ens afecta a nosaltres
i afecta a tothom.
Alguns d'una manera especial.
Alguns d'una manera especial.
El nostre país, probablement,
és un dels, no diria dels més castigats,
però sí dels castigats amb un grau bastant alt.
Això, lògicament, com diuen tots els economistes,
ha estat pel tema de la bombolla immobiliària.
I, per tant, bé,
les previsions que hi ha,
que va fer la Unió Europea fa uns dies,
doncs diu que sirem un dels últims països europeus,
europeus, no del món, sinó europeus,
que sortirem d'aquesta crisi.
De totes maneres,
hi ha signes, d'alguna manera,
que fan que, bueno,
que aquesta crisi es vegi a una sortida, no?
Són les dades dels Estats Units
i nosaltres aquí tenim una dada
que la podríem interpretar com a positiva,
però que, d'alguna manera,
s'ha de consolidar,
que és que, bueno,
l'atur no es queda deixat de créixer,
però sí que, d'alguna manera,
doncs s'ha frenat aquest tipus de crescuda, no?
Bé, això ho tenim que consolidar els propers mesos
i així ho veurem.
De totes maneres, bé,
aquí els economistes el que diuen, no?
És que, bueno,
hasta que no arrenquin les locomotèries mundials,
que són els Estats Units, Alemanya, el Japó, etcètera, etcètera,
doncs que això serà el tret de sortida de la crisi, no?
Bé, ja veurem,
els Estats Units ja donen mostres
que això comença a canviar
i veurem què fan les altres locomotèries mundials, no?
Nosaltres, lògicament, com a país,
no poden sortir per nosaltres sols
i, per tant, doncs,
hem de veure què passa amb la resta de l'economia mundial, no?
Més opinions.
Vinga, Josep, per exemple.
Jo crec que amb el tema de la crisi hauríem de ser molt curosos,
perquè crec que és un tema bastant delicat.
O sigui, per mi,
crec que un dels problemes que tenim,
a part que hi hagi un tipus de crisi mundial,
és que el model econòmic espanyol,
i portat a...
que fa temps que és dura,
fa set, vuit anys,
del tema immobiliari,
no s'està qüestionant.
Vull dir, no estem treballant
per treballar un nou model,
perquè a la sortida de la crisi
si ens ha de trobar en les mateixes situacions
que la construcció sigui el motor,
doncs, d'aquí dos anys estarem al mateix.
Llavors, jo crec que aquest és un aspecte
des que faltaria treballar
i on crec que el govern del Rodríguez Zapatero
aquí hauria de ser més valent,
de plantejar alternatives
per fer un nou model econòmic,
un nou model econòmic
que permeti que aquest tipus de crisi,
si tornin a passar,
ens agafi...
Primer, reconèixer-ho més aviat,
de que el debat reconèixer-ho,
ens agafin més condicions.
Un altre element que em sembla a mi preocupant,
és clar, això arriba ja a l'economia real,
vull dir, ara hi ha un sector de gent
que fins ara la situació d'exclusió
es mantenia per l'atur
i perquè arribien a l'atur,
ara això se'ls pot acabar
i aquest també són uns elements
que per part dels governs
hi hauria d'haver una acció de força,
de garantir una exposició social
que permetés,
i un nivell de formació permetés
que la gent pogués incorporar-se al treball
amb un altre model econòmic.
Però si el model econòmic no el qüestionem,
no n'en sortirem, eh?
Què més? Joan? Joan Aregio?
A veure, jo crec que aquest és un tema molt,
com deia el Josep,
és un tema molt delicat i molt complex.
Jo crec que...
És cert que segurament l'estat espanyol
reuneix unes condicions diferents
de les que han reunit altres països
a l'hora de caure en la crisi
i patir-la, no?
Algunes s'ha parlat aquí,
doncs, una excessiva dependència
del sector de la construcció.
Jo crec que n'hi ha una,
per mi també que és molt important,
és a dir, fa un any i dos mesos
no n'hi havia de crisi,
segons el senyor Zapatero.
Vull dir, clar,
jo crec que el govern ha reaccionat
ha reaccionat quan, diríem,
quan ha sigut evident
la situació que passava.
Crec que les mesures que s'estan posant
no sé si són prou eficients.
I, tres, estic d'acord també
amb el que diu en Cementer
que, a veure, d'aquesta crisi
no sé si en sortirem.
Evidentment, més de pressa que els altres
no en sortirem,
perquè nosaltres tenim...
és a dir, que als Estats Units
se'n sortirà
o que a la manera se'n sortirà
més de pressa que a nosaltres
no és només perquè són el motor,
sinó és perquè fan coses.
Tenen Silicon Valley,
tenen valor afegit,
tenen moltes, moltes, moltes coses
i nosaltres tenim el que tenim.
Ara, el que sí que hem de sortir
és una mica més savis
del que hi hem entrat.
Si no sortim una mica més savis
del que hi hem entrat
i repetim els errors
que ens hi han portat,
llavors sí que tindrem un greu problema.
I em dona la sensació
que aquesta és la part de la història,
per dir-ho d'alguna manera,
que no s'afronta
i el que es fa
és anar posant,
i també voldria això
destacar-ho i deixar-ho damunt de la taula
per si algú ho vol comentar,
com a tota solució,
anar posant diners, diners, diners, diners, diners,
diners públics,
entenent
que no hi ha cap govern
que tingui una màquina de fer bitllets
i que els diners públics
els posem entre tots
i que al ritme que anem
els nostres nets
estaran pagant la deuta
de l'estat més endeutat del món.
que és Espanya.
Cosa que és absolutament espectacular.
A partir d'aquí,
si aquesta és l'única solució
que té que donar-nos
el govern del senyor Zapatero,
jo crec que malament anem,
per no dir que anem molt malament.
Suposo que Joana,
jo entre altres coses
referia al tema dels fons d'inversió local
i aquests 8.000 milions
que van destinats a obres i projectes
i altres coses,
però en fi,
com que avui també és notícia,
com comentava al principi de la tertúlia,
aquesta primera pedra
de la piscina de Torrefort a Riuclar.
Rosa?
A veure,
jo crec que no estic qualificada
per poder parlar
sobre les economies mundials,
ni tampoc de la del nostre país,
perquè és un tema
que em ve gran,
ho reconec,
i estic molt d'acord
amb pràcticament
tot el que s'ha dit fins ara
aquí
i els tres companys de taula,
de veritat.
Jo hi ha coses
que no les entenc
i ara parlo
com a mestressa de casa.
Vull dir,
d'on sortiran
tots els diners
que dona el senyor Zapatero
per pal·liar
la suposada crisi
que és real?
D'on sortiran?
D'on sortiran
tots els diners
que s'han promès
a l'empresa Audi
perquè d'aquí no sé quants anys
es fabriqui
un cotxe
aquí a Catalunya?
D'on sortiran
tots aquests diners?
I a mi això em fa por.
Bé, del deute, no?
Suposo.
Sí, però a mi em fa por això
i amb això reconec
el que ha dit el Joan.
Però aleshores, per exemple,
per posar l'exemple clar d'avui
d'aquestes obres a la piscina
i dels 24 milions
que ha rebut Tarragona
i vostès que són regidors
de l'Ajuntament
o persones vinculades
a la política local
són bones
aquestes iniciatives?
Perquè, per exemple,
en el cas d'aquesta piscina
donarà feina
a 40 treballadors
que estan a l'atur
a canvi, per contra,
clar, això vol dir
més endeutament
de diners públics?
A veure, jo,
per una banda
com a regidor
i com a ciutadà de Tarragona
benvinguts siguin
tots aquests milions
perquè, doncs,
perquè tindrem piscines
perquè s'hauran arreglat carrers
perquè es posaran llums nous
perquè jo, des de la meva àrea
doncs, podré afrontar
doncs, utilitzar
una part d'aquestes inversions
en el patrimoni
de la ciutat.
Però això no fa
que jo,
tot i que estic molt contenta
que hi haurà una sèrie de gent
que tindrà
durant un temps treball,
però això és el xocolata
de Lloro
perquè, doncs,
ara tindrem unes persones
que durant aquest any
podran estar treballant
perquè se'ls traurà
de l'atur
però què passarà
a partir de gener
que aquestes obres
s'han d'acabar?
Tindrem més fons
d'inversió local
perquè aquestes persones
puguin continuar
tenint una feina
o aquestes persones
s'aniran
una altra vegada
a les llistes
de l'atur?
Vull dir,
no és un pes
que es mossega la cua,
això.
És un sabor agredol.
Clar, vull dir,
jo per una banda
per la meva ciutat
estic molt contenta
però per altra banda
doncs tinc les meves pors.
Vull dir,
ja he dit
que no en sé jo
d'economia.
No, no,
però la senyora Rossell
apunta una cosa,
disculpeu-me,
que crec que és molt important.
És a dir,
l'esforç d'inversió pública
en situacions
com les que estem patint
és un element
important.
Ja està.
Vull dir,
és un element...
És un element positiu?
Sí, sí.
A part de dir-ne important?
Sí, és positiu.
Sí, sí,
però és un element
de la recepta.
No és la recepta sencera.
És a dir,
clar,
això és com si diguéssim,
no,
és que jo vull fer
una sopa
doncs només posant-hi
un ingredient.
No, escolti,
hi ha de posar
bastants ingredients.
Un d'ells és aquest.
Sí,
però de quina manera?
Anant a l'endeutament
o adelantant inversions previstes
i ja programades
per les administracions,
que això vol dir
no endeutar-se més,
sinó adelantar coses
planificades
amb una temporalitat diferent.
Home,
jo crec que és millor
adelantar coses
planificades
amb una temporalitat diferent
que senzillament
anar a l'endeutament.
Per cert,
i acabo,
també voldria destacar
una cosa,
potser aquests 8.000 milions
d'euros
no s'hagués tingut
canal endeutament
si no s'haguessin tornat
400 euros per persona
en una promesa electoral,
400 euros que per cert
només van arribar
a les persones
que fan declaració de renta,
que per tant són
els que tenen
les rentes més elevades.
Si no hagués sigut així,
potser aquests 8.000 milions d'euros
no s'hagués tingut
canal endeutament.
Cosa que també seria
bastant positiva.
Joan Saneujas.
Bé,
jo crec que el senyor Arejo
ha dit una cosa
que està claríssim,
els estats,
les administracions
han d'invertir
i això se'n demostra
en totes les crisis.
Vull dir,
des de l'any 29,
què va fer el senyor Roosevelt?
Posar diners i diners
i diners públics,
moltíssims,
moltíssims,
per aquella època
em sembla que més cara.
No tinc les dades
però jo tampoc
això que és un amistat
com la Rosa,
per tant no puc donar
no puc donar dades aquí.
però totes les crisis
comencen d'una manera
i el primer que es mou,
lògicament el primer que es mou
és els organismes públics,
les administracions
són els primers
perquè si no hi ha algú
que comenci altra vegada
a fer funcionar la roda
no funciona.
Vull dir,
si dèiem allò,
no, escolta,
allò que diu la gent de dretes,
no, deixem que el mercat
faigui,
desfaigui
i treballi,
ja ho hem vist
que això no funciona.
Per tant,
en les crisis
es sura així,
es sura així.
Es comença per aquí,
es comença per aquí,
per posar-hi diners públics,
a la del 29,
a la del 93,
a totes,
diners públics.
Què fan aquests diners públics?
Començar a moure la roda.
A part d'això,
lògicament,
que hi ha d'haver
altres acompanyaments,
hi ha d'haver acompanyament
en formació,
hi ha d'haver acompanyament
amb canvis,
amb canvis
en el sistema productiu
que tenim
i per tant,
però el començament
és aquest,
el començament és aquest
i com molt bé
estava dient el senyor Ege,
portem un any i mig
de crisi aproximadament.
Per tant,
el que és
l'engranatge econòmic
del país,
en aquests moments
encara s'està parant,
s'està parant,
no m'ha acabat de parar,
no m'ha acabat de parar.
I bé,
la manera que no s'acabi de parar
o que es pari
en un grau molt important,
és intervenint
les administracions públiques,
posant-hi diners,
està claríssim
que això ho tindrem
que pagar durant molts anys,
és cert,
és cert,
és claríssim que sí,
però què fem?
No hi posem diners
i esperem que això vagi a pitjor
o anem engrassant
perquè l'erroda funcioni
i una altra vegada
dintre d'un any,
un any i mig,
ja ho veurem quan,
la cosa torni a funcionar.
Bueno,
és això,
és agafar una opció,
dir,
jo em quedo aquí,
que sigui el mercat
que vagi treballant
i nosaltres no fem res.
Josep,
però jo crec que hi ha dos elements
que també són importants.
Jo crec que és important
que a la gent
se li parli clar les coses
perquè n'hi hagi més
desafecció política,
però jo crec que això
és important.
Jo crec que aquí
el dels 400 euros
va ser un error,
jo crec que el Zapatero
això ho reconeixer,
reconeixer
de voler amagar
les seducions de crisi
és un altre error
i segons jo crec que hi ha
un altre element
que no podem fer
és la política fiscal.
Vull dir,
no es tracta
que el govern faci diners,
hi ha una política fiscal
progressiva
que el govern no ha fet,
que més ha favorit
els rics.
els de països
que estan carregant
sobre patrimoni
i aquí no es fa.
Llavors,
si no fem política fiscal
progressiva,
això no es pot arreglar.
Aquest és un tema
que faltaria,
que el govern fes una política
més avançada.
I segon element,
jo crec que lo de la piscina
em sembla important
i aquest pla,
però també jo crec
que s'ha de ser bastant realistic,
crec que el pla aquell
el que fa és evitar
que la gent vagi a l'atur.
Però llavors
s'ha de controlar molt.
S'ha de controlar molt
només per en fet concret.
Ara està dient,
l'empresa que farà
la piscina de Terraforta
parla d'un grup d'empresa
que es fica
Vic Sant Torrent Barra.
Jo no sé si és la mateixa empresa,
la qual em preocuparia,
que junt amb 3 o 4 empreses
d'algunes conec,
doncs diguem-ne,
ha fet una gran
ho té per entrar
a les obres públiques.
Si és això,
em sembla una passada.
És a dir,
si estem donant aquestes obres
a empreses en què va tentren
a fer,
em sembla una...
Això s'ha de controlar molt.
Si volem ajudar realment
a les petites empreses,
aquest element
s'hauria de controlar molt.
Llavors,
jo fico a cas
perquè ho acabo de dir-ho
i ara.
El que passa és que
al fil d'això
que està comentant el Josep
d'aquest cas concret,
recordem que el fons també,
aquest fons,
o aquest programa
del govern Zapatero,
el que ha volgut
és afavorir
la petita empresa,
la local,
arrelada al territori.
Sí, sí, sí,
però sent molt conscients
que el que fem
és que la gent
no vagi a l'atur,
que no és què traurem.
Llavors,
jo crec que hi ha
política fiscal
i un altre model econòmic
com a element important,
per no...
Diguem-ne,
jo sí que demanaria
molta claritat a la gent,
explicar-los bé les coses
perquè hi hagi més confiança.
Els números de l'atur
segueixen creixent.
Per tant,
aquest pla,
com altres coses,
menys perquè, clar,
perquè estem...
A Tarragona,
aquest mes d'abril,
perdoni,
i ho vam comentar
aquesta setmana al llarg
de les Tartulies,
ha baixat una mica.
Ho s'ha d'entendre
bàsicament
perquè ha començat
la temporada turística,
no?
A veure,
tampoc ens enganyem.
Tenim una mà d'obra estacional
que és la de l'estiu.
L'atur segueix creixent,
per tant,
és evident que el ritme
de creixement
cada vegada
és més petit
perquè cada vegada
ja hi ha més gent
que està a l'atur.
A veure,
jo és que volia
contestar
algunes de les coses
que ha dit
el senyor Saneúges.
A veure,
jo sóc el primer
que ha dit,
escolti,
és un ingredient necessari
de la recepta
la inversió pública.
Però no és l'únic.
I avui per avui,
i avui per avui,
disculpim,
Saneúges,
jo no sé si serà
de dretes,
d'esquerres i tal,
entre altres coses,
perquè ja fa,
sí,
que a mi de sis anys
que hi ha un govern socialista
i sembla ser
que amb la bombolla immobiliària
fins ara s'ha viscut molt bé
perquè el govern
mai de la vida
ho havia posat en qüestió.
Mai,
mai.
no ha posat en qüestió
el model de creixement,
no ha posat en qüestió
absolutament res,
no ha posat en qüestió
les coses que avui,
avui ens està dient
absolutament tothom,
fins i tot
un candidat socialista
a la presidència del govern
com era el senyor Almúnia,
que això
no va,
no funciona
i hi ha problemes
de fons molt grossos.
Fins ara,
el govern d'aquests problemes
els ha ignorat.
Però bé,
i a qual li deia
que només hi havia una recepta,
no sé si serà
de dretes o d'esquerres,
això,
però,
escolti,
el què?
La recepta, eh?
La recepta és d'esquerres.
La recepta
de gastar diners.
Perquè la de pretar-se
el cinturó,
perquè la de pretar-se,
per exemple...
La recepta de la dreta
és lo contrario
de lo que deia
el senyor Sementer.
Deixem els impostos.
Per exemple,
la recepta de la dreta.
No, no, no,
la contrària
de la que deia.
Em deixa acabar.
Bé, si us plau,
siguin breus.
on està
la contenció
de la despesa,
diríem,
que no és
la d'inversió
del govern?
On està?
Perquè si només gastem
i no estalviem pel lloc,
on està això?
El lloc.
On estan les reformes
de política fiscal?
Parlem-ne.
Jo no sé en quina direcció,
però és evident
que se n'ha de parlar.
És evident.
Bé, escolti,
però és evident
que se n'ha de parlar.
Se n'està parlant?
No.
Bé, per tant,
l'únic...
No, no, no, no,
escolti, senyor Seneuja,
l'únic que s'està fent
és gastar,
gastar i gastar.
I, a veure,
jo l'únic que dic
és que això
ja veurem qui ho paga.
Em dono la sensació,
parlant de futbol,
que és el partit de futbol
d'ahir del Chelsea,
pilota amunt
i a córrer
i a veure qui arriba.
Doncs en no sensació
que el govern està tirant
pilotes amunt
a córrer
i a veure qui arriba.
Ja sabia jo
que sortiria
el partit de futbol
d'alguna manera.
Algun comentari
i canviem de tema?
Jo és que, a veure,
si queden receptes,
la recepta està claríssima.
Invertir,
eh, invertir,
que hem de invertir
els organismes públics.
No, no,
i res més, no.
Jo t'he parlat
de formació abans,
t'he parlat de formació,
formem i canviem
el model productiu,
d'acord?
Jo no hi entrarem aquí,
no hi entrarem aquí ara,
però el que sí que està clar
és que el nostre país
fins ara
la construcció
representava el 15%,
això no pot ser,
tota Europa representa
el 5 o el 6.
Això hem de canviar el model,
està claríssim,
eh,
i hem de formar gent
per poder canviar aquest model,
eh,
i en quant al tema fiscal,
està claríssim,
fins ara,
aquí hi ha els partits
de dretes
que estan dient
baixem els impostos
i nosaltres,
com a govern socialista,
diem,
no baixem els impostos,
és que no els baixarem,
jo entenc que el cementer
estigui dient,
és que els tenim que pujar,
vale,
sí,
d'acord,
ara,
baixar segur que no.
Deixem al cial,
si sembla,
el tema econòmic,
perquè d'això
segur que continuarem parlant
durant molts dies
en diferents tertúlies,
a partir de les notícies
que són actualitat diària
aquí a la ciutat de Tarragona,
els hi proposo parlar
de qüestions sueculturals
a propòsit de la presentació
ahir i l'inici
avui del Festival Internacional
de Fotografia
ESCAN
que es presentava ahir,
d'alguna manera
perquè situa Tarragona
en el mapa,
diuen,
han dit els responsables polítics
del Govern de la Generalitat
i de l'Ajuntament de Tarragona,
que, en fi,
situa Tarragona
com a capital internacional
i a partir d'aquest certamen
i tenint en compte
que de cultura
se n'ha parlat també
força en les últimes setmanes
i mesos
a nivell local,
a nivell municipal,
en fi,
i vostès representen
partits polítics
a nivell de Tarragona,
doncs m'agradaria
preguntar-los
com veuen precisament
la ciutat
des del punt de vista cultural
i si certaments,
festivals,
com aquest,
l'ESCAN
que es presentava ahir,
ajuden a situar-nos
en el mapa cultural del país
i fins i tot
a nivell internacional.
Rosa,
començo per tu?
o Josep?
No, no,
ja pot.
Com vulgui,
això és una tactúria.
Jo,
volia fer un símil
futbolístic només.
També?
O quina Angúnia ja està.
No, no, no,
Angúnia,
és amb el tema
que deies tu
de l'ESCAN.
A mi em sembla
que,
diguem-ne,
si em va donar
la impressió
quan va passar
el Barça a Madrid
que Catalunya
no tenia cap més problema
i s'havien acabat
els problemes
i tot anava bé,
jo crec que
si fa temps
s'ha parlat
que Tarragona
té problemes culturals,
jo crec que l'ESCAN
no ho arregla,
però és un pas positiu.
O sigui,
el que no m'agradaria
és dir,
ara ja és l'ESCAN
i el que es discutia
fa temps no valia,
sinó dir,
si realment hi ha problemes,
això s'han de debatre
i potser que aquest sigui
un element de sortida.
A mi em sembla
que una cosa
tappi l'altra.
No ho deia jo
en aquest sentit.
No,
no ho dic per tu,
no,
ho deia com a element
de reflexió.
Deia a partir
de la notícia
del dia,
no?
Sí, sí,
em sembla positiu.
A mi el que em sembla
més positiu
de la presentació
i de l'ESCAN
i de la inauguració
que es farà oficialment
avui
de la gran exposició
del talent latent
és el fet
que Tarragona
en aquests moments
hagi pogut
quedar-se
l'ESCAN
perquè és l'hereu
de la primavera fotogràfica
i crec que això
és el més important.
El fet
que quan la Generalitat
de Catalunya
va deixar
de donar suport
a les primaveres
fotogràfiques
que es feien
arreu de Catalunya
va ser Tarragona
l'única ciutat
que juntament
les administracions
públiques
amb la societat civil
de la ciutat
van continuar
mantenint l'ESCAN
i això s'ha d'agrair
perquè és que
en aquell cas
perdó
la primavera fotogràfica.
Si no hagués sigut
per la Diputació
per l'Ajuntament
per la URB
pel Port de Tarragona
que van decidir
que a part
que la Generalitat
no donés suport
la ciutat
continuaria fent
la primavera fotogràfica
ara no hi hauria
l'ESCAN
i això és cert
i està reconegut
pel propi conseller
Treserra
que va ser ell
el que
a partir de les reivindicacions
dels creadors
de Tarragona
va dir
senyors tenen raó
li va canviar el nom
suposo
perquè doncs
mira
no es vegés tan clar
doncs
que era una continuació
de la primavera fotogràfica
i va
i surt l'ESCAN
el fet
que en aquests moments
Tarragona
sigui l'única capital
catalana
que té un certamen
de fotografia
com aquest
evidentment
que ens posa
a la palestra
dels certamen
fotogràfics
més importants
que es fa
a Europa
i és veritat
perquè a més
és importantíssim
i el que encara
crec que és més important
d'aquest ESCAN
és el fet
que les exposicions
que s'hi fan
la feina que s'hi fa
en aquest ESCAN
és una feina
per una banda
de mostrar
els nous talents
que hi pugui haver
a nivell europeu
evidentment
del nostre país
no pretenem
basar l'ESCAN
ni amb el Cartier-Bresson
ni amb el CAPA
ni amb figures
ja reconegudes
mundialment
sinó que el que volem
realment amb l'ESCAN
és mostrar
el que s'està fent
actualment
en fotografia
i mostrar
els nous talents
de la fotografia
del món mundial
Jo aniré jo
ESCAN
i política cultural
de l'Ajuntament
Bueno
jo a veure
ara crec que
no sé si tindríem
temps de parlar
de la política cultural
de l'Ajuntament
Sí també és veritat
això tampoc és un debat
crec que
però com a mínim
alguna pinsellada
No, no
el tema de l'ESCAN
jo el recordo perfectament
primer
el funcionament
de la primavera fotogràfica
i recordo perfectament
quan la primavera fotogràfica
va deixar de funcionar
i tot el que això
diríem
va suposar
d'esforç
llavors
de molta gent
i de moltes administracions
i de moltes persones
que tenen noms
i cognoms de la ciutat
amb que això
no es perdés
per tant
jo crec que és una
qualsevol cosa
que ens col·loqui
en el mapa cultural
i que faci
que la ciutat
diríem
s'obri a nous coneixements
i a noves
però jo crec que és positiu
i per tant
jo crec que és un motiu
d'alegria i de celebració
que a més a més
diríem
a diferència de la primavera fotogràfica
que una mica
diríem
se'n feien moltes de coses
però se'n feien moltes
a tot Catalunya
i per tant
diríem
era diríem
com una setmana
de fotografia
a tot el país
home
el fet d'haver desaparegut
i el fet d'haver mantingut
la flama a Tarragona
fa que ara siguem nosaltres
una miqueta
els que estem al davant
perquè són molts que ho fem
i per tant
crec que des d'aquest punt de vista
doncs
que duri
i molt bé
ja veig que no hi haurà debats
una bona notícia
jo de totes maneres
aleshores els hi plantejaria
Tarragona dubte
per tenir certàmens
d'aquestes característiques
és a dir
una mica
la política cultural
s'ha de basar
en tenir dos o tres
o els que siguin
certàmens
allò punt és
lògicament
jo crec que sí
que tenim que anar
perquè sense abandonar
lògicament
tota l'activitat cultural
que genera la ciutat en si
però jo consideria
amb el senyor Areix
en el sentit
aquest de dir
bueno
Tarragona està posat
al món
estem posant
en casa
amb el tema de la fotografia
però és que portem 15 dies
potser no sé
ara
no sé si són 15 exactament
que estem posant
Tarragona al món
vull dir
l'Ascan
fa una setmana
no sé si fa una setmana
o 10 dies
els jocs
del Mediterrani
i tal
la nostra ciutat
d'alguna manera
doncs
no només ens coneixem nosaltres
que estem encantats
de conèixer
sinó que ens estan coneixent
els demés
i crec que
portem això
uns quants dies
doncs ja
amb una actitud
podríem dir
de la ciutat
d'orgull
i una actitud positiva
no?
a veure
tenim
tenim un seguit
de festivals
i d'actuacions
internacionals
que a més
estan reconeguts
a nivell europeu
estem parlant
en aquest moment
del festival de Dixi
de Tarragona
que és un festival
molt important
parlem de l'Ascan
parlem del Rec
que en guany
ha fet el salt
a ser una mostra
internacional
de Curs
tenim un Tarraco
viva
que evidentment
no és
com una mostra
de les que he parlat
fins ara
però que també
té la seva importància
com a festival
internacional
i jo crec
que
i segur que me'n deixo
algun
que en aquests moments
tenim
un tipus
de mostres
que tenen
un nivell
molt elevat
i que ens estan
posant
dintre
diguem-ne
dels paràmetres
culturals europeus
i que se'ns té en compte
per exemple
em deixo
doncs
el concurs
de
de música
el concurs
de Castelldefocs
vull dir
tenim tota una sèrie
de
de petits festivals
o de grans festivals
que potser
els tarragonins
no els hi donem
la importància
que tenen
i la importància
alguns d'ells
ens venen des de fora
amb el reconeixement
que se'ns està donant
i crec que és important
jo crec que
aquests aspectes
més generals
són positius
sempre que llavors
es treballi
amb la quotidianitat
que crec jo
que és l'element
el que deia abans
vull dir
si hi ha hagut reflexions
sobre problemes culturals
tampoc els podem oblidar
i l'altra qüestió
crec
el mateix
tot això està passant
en un moment
de crisi econòmica
vull dir
que Tarragona
es pot conèixer
pel 2017
també podem conèixer
per la Vic
per la crisi
de la Vic
i dalt
de model de ciutat
que és el que hauríem de treballar
però jo dic
tot el que sigui
elements punters
si llavors
fem el treball
aquesta de política
quotidiana
vull dir
i resolt
l'altre dia llegeia
no sé si és veritat
l'animat cultural
que deia
que les pel·lícules
allà
ja no es faran
ja es perdran
per exemple
és un element
també
que respon
a un sector de gent
important
no es perdi
a veure
perdona
l'animat
jo crec que aquí
hi va haver
simplement un mal entès
simplement
hi va ser un mal entès
perquè l'animat
continuarà fent
la mateixa quantitat
de pel·lícules
en l'antiga audiència
que s'estaven fent
jo crec que hi va haver
aquell mal entès
jo diria que és
perquè si tu
llegeixes les declaracions
del Torrell
doncs ell fa una valoració
cultural
que no és la mateixa
que sento aquí
ho dic
valorar aquests elements
a veure
el Joan
jo només volia
dos coses
una
crec que és important
que tinguem
aquells dos o tres elements
referents
que ens col·loquin
a nivell nacional
o internacional
crec que per exemple
en el tema
de la cultura popular
i tradicional
ho hem aconseguit
força bé
hi ha dos o tres elements
de Raco Viva
pot ser l'Escan
pot ser el Festival de Dixi
tampoc poden ser tots
però poden ser
uns quants
que ens col·loquin realment
com a gran referent
i en quant
no perdre de vista
la quotidianitat cultural
de la ciutat
que això és molt important
perquè en definitiva
la cultura va de baix a dalt
no va de dalt a baix
sí que és bo
tindre elements
de referència
però és important
que vagi de baix a dalt
crec que a vegades
som excessivament crítics
amb nosaltres mateixos
si
tinguéssim
com en el seu moment
es va intentar
crec que després
l'Ajuntament
l'actual Ajuntament
ho ha continuat
potser de maneres
diferents o diverses
donar informació
a la ciutadania
de totes les activitats
culturals
que es fan a la ciutat
les faci l'Ajuntament
o les faci qualsevol
tipus d'entitat
quedaríem
sorpresos
de la gran
grandiosa activitat
de petites i petites coses
que són en definitiva
la que creen la xarxa
diríem
de la cultura
de base d'una ciutat
i que van des de la presentació
d'un llibre
una xerrada
una conferència
una exposició
que s'inaugura aquí
que s'inaugura allà
a vegades crec que som
molt crítics
amb nosaltres
i segurament ho som
perquè ens manca informació
o des de l'Ajuntament
no hem sapigut
o no sabem
donar a la gent
tota la informació
no del que fa l'Ajuntament
sinó del que fa tothom
en aquesta ciutat
i us asseguro
que hi ha una vida cultural
molt rica
a la ciutat
moltíssim rica
des del punt de vista
de les coses
més de cada dia
d'allò d'agafar
l'agenda coltana
i dir
què passa avui
doncs mira
avui segur que passen
més de 5 o 6 coses
a la ciutat
i això és molt important
en una ciutat
de la mira de Tarragona
això com a responsable
d'aquest mitjà
de comunicació
també ho puc corroborar
no sé
alguna cosa més
ens queden 30 segons
no
doncs
a celebrar l'ESCAN
que comença avui
amb aquesta exposició
per cert
a l'antic mercat
bueno a l'antic mercat
a l'edifici del mercat
és a dir
es torna a recuperar
que aquest també és un element
curiós i important
donar-li vida al mercat
evidentment
és necessari
que mentre no comencin
ja definitivament
les obres
és un espai molt gran
és un espai molt net
i per tant
dona la possibilitat
de ser utilitzat
precisament
per mostres
com el Passebre
o ara l'ESCAN
en fi
estava pensant
que ara ens portaria
a parlar del debat
sobre el mercat
sobre el projecte
del mercat
però
arribem tard
s'acaba avui
la tertúlia
que hem compartit
amb 4 persones
vinculades al món
de la política municipal
Joan Saneúges
Joan Eregio
Rosa Rossell
Josep Sementea
tots 4
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
aquesta mitja hora
amb els oients
de Tarragona Ràdio
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
ben
ben
gràcies
ben
ben
ben
ben