Ja fa estona que els tenim entre nosaltres,
són puntuals, són col·laboradors,
jo m'atreviria a dir, imprescindibles
dels divendres del matí de Tarragona Ràdio,
que han de venir un altre dia de la setmana, també.
Però vaja, estem acostumats que vinguin els divendres
i que ens posin en antecedents del que a ells els agrada,
del que fan a les sales de cinema,
que no vol dir que sigui el millor o el pitjor,
senzillament els agrada.
Apostem per la subjectivitat.
Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
He estat temptat a posar-te una sevillana
perquè has estat a la fèria d'abril,
no de bona vista, de Sevilla.
Sí, sí, de Sevilla.
Quin poderío i quin nivell.
Pues la verdad es que no disfruto mucho
porque no soy muy aficionado a que haya tanta masificación.
Pero la verdad es que no conocía Sevilla
y me ha parecido una de las ciudades más bonitas
que he visto en la vida.
Tornaries sense aquella que es fèria.
Sí, sí, sí.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
¿Qué has posat al micro?
Doncs un iPhone per a controlar Eurovision.
Eurovision, perquè avui us he portat Vicenç Canyón.
Bon dia, Vicenç.
Hola, bon dia.
Estic tan contenta.
A veure, a veure, a veure.
I tu saps que és veritat, eh?
Sí, ja ho sé.
Vinga, va, parlem d'Eurovision.
Ui, quan són això, quan són això.
És que mira, estàs borrona.
És que és un eurofan, és un eurofan.
És autèntic, eh?
No sé si tenim Víctor Navarro
a l'altre costat del fil telefònic.
Avui tant que li agrada parlar al Víctor,
ho té, és tan desvantatge.
Jo crec que farà d'oient més que de col·laborador.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
A mi m'agrada parlar i escoltar també.
Avui tenim el Vicenç de convidat
i m'agradarà escoltar-lo.
No, no, estarà molt bé.
Juanjo i David han confessat
que ni els agrada ni els desagrada.
senzillament mai han seguint
ni els interessa Eurovisió,
la qual cosa és tan legítima
com que t'interessa Eurovisió.
Jo sí, sí que ho han seguit.
M'heu dit que no.
Alguna vegada sí que l'he seguido.
El anyo de Rosa.
Però que hipòcrites, Vicenç,
què han dit abans?
Ah, bueno, però gent canvia.
Però que hipòcrites.
Jo he canviat aquests darrers segons.
Ningú el veia i tothom parlava.
Exacte.
No, però a veure, escolta,
generalment,
jo era dels que seguia Eurovisió en família.
Jo ho he vist tot en família.
I amb un paper i tots votant.
Jo em vaig començar a desconectar
cap a l'any...
Em sembla que l'última
que vas veure Eurovisió,
l'últim,
va ser l'any de Nina,
que devia ser el 89...
86, sembla que va ser.
No, jo aquí ja ho havia deixat.
Ja ho havia deixat com el tabac.
O sigui, que no fa tant ho he deixat.
Jo durant un temps
he estat sense mirar-ho.
Sí, perquè és que els 80...
Els 80 va sent lletjur, eh?
Però després mira.
Víctor, tu ets aficionat?
T'interessa, no t'interessa?
No sé si em sentiu,
però us estic perdent, eh?
Sí, no, no,
és que és el que tenim
amb aquest telèfon últimament
que ens fa una miqueta la guetxa.
Farem els esforços, eh?
Ara em preguntava
si soc d'Eurovisió.
Sí.
Doncs no massa,
no massa,
però sempre
meia hora de l'any
s'ha de veure.
Sobretot als països més
rapsos i friquis
i directament dels passats.
Aquests m'agraden.
Molt bé, doncs,
si us sembla,
anem combinant.
Estrenes, Eurovisió
i anem intentant improvisar?
I l'ovió de la setmana passada,
que no ho podem deixar.
m'he vist bona...
Bé, no bones pel·lícules,
però m'he vist una passada.
Doncs parlem del millor
de la setmana passada.
Així anem avançant.
Què hem vist la setmana passada?
A veure, te'ns recordes
la setmana passada?
L'any...
Bueno,
tenim aquesta setmana start-up
però teníem el Loves, no?
Ah, clar, què tal?
Doncs bueno, a mi m'ha agradat.
Tinc que dir...
Però és contradictori, eh?
Perquè el que diré ara
és que s'ha d'agafar amb pinces.
Hi ha gent per aquí
de la ràdio
que ha dit
que no li ha acabat
de fer el pes, eh?
Doncs jo,
tinc que dir que m'ha agradat.
He trobat que era una pel·lícula
de molta acció,
molt ben portada,
que no et deixa pensar
gaire estona,
que té tres minuts
que són potser
els dos primers minuts
de la pel·lícula,
que és el resum
de tota la seva vida.
Genials.
O sigui,
que entens molt bé
l'origen d'aquest personatge.
És verdad que no sale
ni una gota de sangre?
I la pel·lícula?
Doncs,
si ara me fas recordar...
O sigui,
no sale.
Bueno,
doncs per aquí va el tema
del que no m'ha agradat
de la pel·lícula.
Que no hi ha sang.
Bé,
no que no hi hagi sang,
sinó que el guionista
ha fet una pífia terrible
i això el Víctor ho sap
perquè ho van comentar,
que és precisament
quan s'ha de resoldre
la transformació
anímica del personatge,
doncs aquí la pel·lícula
del guionista
perd l'Oremos
i baixa,
la història baixa
fins a uns nivells
bastant terribles.
Quina llàstima, no?
Llàstima perquè l'acció
i els efectes visuals
són molt potents.
Hi ha un antagonista
que és el Germà,
que és un actorat brutal,
i la pel·lícula s'aguanta
per aquesta capacitat
que tenen les pel·lícules
de Hollywood
de mantenir l'acció
fins al final.
Però quan surts del cinema
i comences a pensar,
dius, mira,
m'ho ha passat bé,
però al guionista
le fotaria
un càstig important.
en Víctor,
d'acord, d'acord, no?
A mi no m'agrada
gaire aquesta pel·lícula.
Jo crec que té massa...
Es nota molt
que és un producte
per treure calés
i que està feta
com per inèrcia.
O sigui,
és com si X-Men 3
ja està una miqueta
desgastada,
aquesta ja,
no sé,
no té vida.
Sí que és divertida,
sí que té acció,
però no és res de nou
i amb ofertes
com el Dark Knight
o l'Iron Man
o aquestes coses
que hem vist
el darrer any,
aquest no es queda petit, eh?
Què espereu d'Star Trek?
Doncs jo us espero tot.
Pues la verdad,
a mi jo,
lo que me gusta
es que empecé a ver el tráiler
i dije, mira,
una película interesante.
Luego salió
que era Star Trek
y me pegó bajonazo.
Pero...
Pero bueno,
ya me convenció
desde el principio
así que seguramente
la iré a ver
porque tiene muy buena pinta, eh?
No es lo típico.
Lo ha cogido el director,
lo ha cogido
y lo ha llevado al principio,
al origen
y ha puesto a los personajes jóvenes
que realmente ya llevaban...
Ya se habían hecho
viejos
a la segunda generación
de Star Trek, o sea que...
¿Nos ambientamos una miqueta
a Star Trek?
Cuando el barman
me ha dicho quién eras
no podía creerlo.
¿Por qué está hablando conmigo?
Tu padre fue capitán
de la nave estelar
12 minutos.
Salvó 800 vidas.
Incluida la tuya.
Te reto a que seas mejor.
Alístate en la flota estelar.
En aquestes pel·lis
i aquelles bèl·liques
el que més m'agrada és
jo vaig matar
800.000 soldats intergalàctics.
A veure,
allò qui...
Anava a dir una...
Grulleria.
El dublatge, ¿no?
Sí, sí.
Hijo, yo soy tu padre, ¿no?
Star Trek,
caldrà anar-la a veure
i en parlem la propera setmana.
Sí, exactament.
Hi ha una pel·li
que promet molt
que és Gènova.
També penso que tenim un tràiler
que és la darrera pel·lícula
de...
de Winter Button.
Escoltem una mica.
Hoy estamos aquí
para compartir nuestro dolor
y rendir tributo
a la vida de Marian.
Un año en Italia
su edad será fantástico.
Pero marcharse
no es una cura.
Aquí debéis tener
muchísimo cuidado
porque es muy fácil
perderse por estas callejuelas.
A mí me gustaría
pasarme el verano
durmiendo,
relajándome,
tirada al sol.
Te quiero de vuelta
a las 10, ¿de acuerdo?
¿Por qué?
Pues porque esta es una ciudad
que todavía no conoces bien.
Mamá quiere que seas feliz,
¿sabes?
Ella viene a darme algunas veces.
Viene a perdonarme.
¿Qué ocurre?
Me haría desaparecido.
¡Vení!
A priori,
la crítica seriosa,
és a dir,
no els que diuen
el que volen
com vosaltres,
diuen que està bé.
Doncs sí,
i a més,
és una pel·lícula
que, bueno,
va tindre el premi
al millor director
en el Festival de Sant Sebastián.
A veure,
Winterbottom
sempre ha sigut
un director de culte
i pràcticament
tot el que ha fet
ho ha fet bé.
Són pel·lícules terribles
que no et deixen diferent, eh?
En aquest cas,
he llegit
en alguna crítica
que estava una mica
basada en
Amenaza de la Sombra
del Nicolas Rohe,
una pel·lícula
per la qual
jo tinc absolut respecte
i, home,
això ja m'ha incuriosit
encara més.
O sigui,
si és una pel·lícula
en Winterbottom
hem d'esperar
interpretacions notables,
un bon clima psicològic
i, bueno,
hi ha curiositat.
Tenim el Colin Firth
que a més és un actor
que m'agrada
i fora de la comella
penso que pot donar
molt de si.
Víctor,
alguna pel·lícula
per la qual
tu també apostis
o aquesta pròpia Génova?
Doncs sí,
jo m'imagino
que aniré a veure Génova
i aniré a veure
l'Estar Trek,
sobretot el fet
que està feta
per el JJ Abrams
que recordem
és el creador
d'Alias,
per mi una de les sèries
més importants
de la darrera dècada
i un dels tres creadors
de Perdidos,
de l'Ost.
O sigui,
també va fer
la tercera part
de Missió Impossible
i amb el material
que tenia
va aconseguir
una cosa
bastant destacable
que no era fàcil.
O sigui,
que aquestes dos pel·lis
jo crec que
fan una setmana
prou rodona.
Juanjo,
on aniràs?
Segurament
Star Trek
i possiblement
Lo Bezno
també.
També?
No l'has vist?
Jo crec que sí.
Lo Bezno
no l'he vist
i Lo Bezno
és uno de mis còmics,
bueno,
de los héroes de còmics
que a més me gustan.
Ho vas dir l'altre dia
que tenies moltes expectatives
davant d'aquesta pel·li
amb el que ha dit el David
que no s'han passat les ganes.
Lo bueno de Lo Bez
no sé si l'hauran transmitit
però és un héroe atormentado
perquè en realitat
és un don nadie.
És el que
menys poderes té.
Simplemente
que cuando le hacen daño
se cura.
Ese es su único poder.
I eso,
sí,
saca garras
però las garras
se las pusieron artificialmente.
Entonces,
en realitat
él no es gran cosa
però aun así
es el mejor.
Però fixa't,
al marge d'això
i els dians
sempre estan amb el mateix
però és cert
que quan ha dit
el Víctor
és una pel·lícula
adreçada
a fer caixa,
a guanyar diners
és legítim lògicament
a fer diners
però clar,
el muntatge que s'ha fet
al voltant de l'actor protagonista
que a totes les portades
dels semanals
el hombre más atractivo
del mundo
del momento
dius,
home,
potser tampoc no n'hi ha per tant.
Això és perquè no han vingut
al matí de Tarragona Ràdio
i us han vist a vosaltres.
Potser sí,
eh?
Sobre todo.
Aquí et dono la raó,
eh?
No,
el problema
el problema
que
cuando lo hacen
para hacer caja
el problema
es que
lo hacen para todos los públicos
cuando no debería serlo.
Lo vez no en los cómics
al menos en muchos
de los que he leído
no es para niños.
Entonces,
lo que hacen
es rebajarte muchísimo
la violencia,
te dejan la película coja
porque no funciona
sin violencia.
Una película
de un tío
que tiene garras
de acero
en las manos
y...
Porque en las bols
y no las has de fer servir,
¿no?
Claro,
pero eso está equilibrado.
Eso está equilibrado.
Aquí lo vez no es todavía
más blando
que en las pelis
de Bryan Singer,
¿eh?
Sí,
ha fet un lo vez no
totalment suau,
totalment tou,
y tembló
un...
Entonces,
que tiene las garras
de madera,
¿no?
O qué,
muy bien.
Las tiene por tener,
las tiene de hueso
durante casi toda la peli,
¿eh?
Bueno.
Bé, nois,
ha arribat el moment.
Quan te'n vas a...
Demà.
Demà te'n vas a Moscou.
Quantes hores d'avió tens?
Surto a les 8 del matí
i arribo a les 4 de la tarda,
ya.
Clar,
va d'enviat especial
i va...
Sí,
i he tingut molta sort,
perquè no tothom va...
No tothom va,
i l'any passat
s'anava als parties
a les festes,
bueno,
alternando con lo mejor
del Festival de Eurovisión
i com és habitual,
ell ja va amb els deures fets
i has preparat,
doncs,
ens has fet una selecció.
Sí,
he fet de...
Doncs vinga.
Podem votar?
Trossets.
Bueno, vale, sí.
Podreu votar?
Vinga, va.
Vinga, votarem.
Primer comencem amb lentes o...?
Sí, sí, les lentes.
Les lentes que van al Festival de Eurovisión.
Víctor,
si tens algun problema d'audició,
ens ho dius, eh?
Vale, vale.
Doncs vinga, lentes.
Aquí no m'imagino
que no serà cap problema.
Molt bé.
Doncs vinga,
per on comencem?
Per Polònia,
una de les favorites
en les enquestes de guanyar.
Que meravella.
És que totes em sonen igual.
Of course.
Passem a Islàndia.
No, però no es pots dir res
de la xiqueta que canta.
És una xiqueta,
és un grup...
És mona.
És mona,
és molt mona.
Bé.
Pues tiene mi punto, va.
Vinga,
Polònia.
Que pel vestit,
ara Islàndia.
Islàndia.
No és la mateixa?
No.
No siguis punyetera.
Lluís,
pausa,
pausa.
Els hi veig
més modernitat
que altres anys.
Vull dir,
estan en la línia
de les cançons
que sentim
a les radiofórmules.
Aquesta,
a mi m'agrada molt aquesta.
Ara,
Israel,
el tanto.
Noah,
la cantant Noah.
Noah?
Canten en...
Noah a Eurovisió.
Sí,
Noah canta en àrab
i en hebreu.
Ella canta en hebreu
i una que es diu
Mira,
Arwa,
o així,
canta...
Vull dir que imagina't si hi ha...
Sí, sí, sí.
que és una qualitat que ho hagués.
Això és la distribuï jo en anglès.
There must be another way.
There must be another,
must be another way.
there must be another way.
There must be another way.
There must be another way.
I canta en llengua autòctona.
És molt bonica.
A mi m'agrada.
Ara,
el compositor d'aquesta cançó,
tothom la coneix,
el Andrew Joe Weber,
el fantasma de l'òpera,
Cats,
i ha fet una cançó perquè...
També per a Eurovisió?
Sí, senyor.
Oh, quin nivellàs.
No,
això ha pujat una miqueta.
I tant,
ja ho veuràs.
És de musical, eh?
No,
és que t'anava a dir, eh?
Scats.
Scats.
Scats,
o Hèrcules,
o...
Sí, sí,
o Disney.
Ah,
té una veu,
té una veu,
aquesta noia,
es poden imaginar, eh?
Mira.
I un cos,
i un cos.
Escolte'm-la,
escolte'm-la.
A veure,
Vicenç,
de l'any passat aquest,
que vas venir també
amb el Mostrario,
quina diferència, eh?
I ara anem a la millor.
França,
Patricia Kras.
Je veux bien tout donner
Si seulement tu le crois.
Mira, mira,
jo també m'esborrono, eh?
Mon cœur veut bien signer
Si seulement tu le vois.
Veus que ja no és tan friqui tot.
No, no, no.
A veure, Cartúlia.
Para mí la mejor de l'any passat
fue Francia, eh?
Ah, sí,
es molesta muy bien.
Va ser l'any passat
que a mi em va agradar una
que era,
penso que era Gran Bretanya,
que van quedar els últims,
o alguna cosa així,
que era així com una mica
de pop britànic d'aquell.
Fa dos anys,
fa dos anys, no?
Sembla que sí.
Van fracassar estrepitosament
i era el de les meves favorites.
Bueno, és el que hi ha.
A veure,
una miqueta de safreig.
Víctor,
què t'ha semblat?
Weber m'encanta.
Si a més diu que té bon cos,
diguem superficial,
però Eurovisió jo crec que compta, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, no?
El vestit,
el cos...
Bueno, això evidentment se sabrà
de què dir.
Exacte, la presència
a Eurovisió és molt important.
Enguany és l'escenari més espectacular
de tota la història d'Eurovisió.
Els russos quan es posen
que t'ho fan a l'obrant.
És una passada.
He vist fotos
i s'ha de veure...
Bueno, jo recomano
que la gent faci i sàpia
en aquell dia
i veig els efectes
que són una passada, eh?
A veure,
fem una porra
que serà divertit la setmana...
Bueno, encara falta, eh?
42 països, eh?
No, no, de les lentes,
no escoltarem les...
De les lentes d'aquestes,
al Víctor li agradava
la de Regne Unit.
Vosaltres?
Jo, Francia.
França, jo també França, eh?
Jo, Noah.
Tu, Noah.
Sí.
Molt bé.
Esta y Noah es un poco pastelote, eh?
Ah, bueno.
Ja la veureu.
Sí, sí,
a veure,
perquè queda bien...
És bonic.
I la Noah
és una cantant de prestigio.
Sí, sí, sí.
I la França,
també,
la Patricia Kras...
Sí, és coneguda.
Sí, sí, sí.
A més,
la professora francesa
ha volgut quedar bé,
diu,
et contractem perquè vagis,
res de...
Perquè li van donar,
la UER,
va donar el toque
als Bifors,
que són Espanya, Alemanya,
perquè no portessin cotrades
com l'any passat
i enguany els quatre s'han mullat.
És que era,
d'acord l'any passat cotrades,
Espanya,
però és que gairebé
tot el festival
portava cada element.
A un sí.
Eh?
Que déu-n'hi-do.
Etnic,
ja sabem que
a les antigues repúbliques soviètiques
els agrada molt això
de vestir-se de vikings,
d'osos polares
i d'escenaris amb fum
i de tot.
Sí, sí, sí.
I hi ha tres temes,
com a mínim,
que omplen aquestes espectacions.
Sí, hi ha més,
però he triat aquests tres.
No, totes no podem escoltar-les.
No, no, no.
Comencem per Armènia?
Armènia.
Vinga.
Oh, que xula.
És una mica Bollywood i tot, no?
Què?
Juanjo, alegra sa cara.
L'he d'escoltar, sencera,
he agafat un trosset,
però al començament és molt...
Bueno, Armènia,
Acervejant.
Acervejant.
Aquí és quan surt la fumera, no?
Surt el fum i...
I la noia és que vella...
Estan de espaldas
i quan haces se giren, no?
No tot ho he vist, ja.
Però després us explicaré
que van tenir una reunió amb la Soraya
i hem tingut una reunió nosaltres.
Ah, sí?
Sí.
Quin nivell el Vicenç, eh?
Després ens ho expliques.
Estònia, una de les favorites
per molts eurofans
que té el seu toque.
No m'agradava i ara
em comença a agradar bastant.
A veure, Estònia.
Aquí ja surten girats
de l'escenari, Juanjo.
Ara van fent el passo a passo.
La coreografia, aquí posaríem allò
una coreografia molt coral, no?
Darrere.
Ojo, perquè Eurovisió...
Això em fa pensar...
Víctor?
Bueno, que això em fa pensar
en els jocs aquells de bike
que van portar una vegada,
els dels revolucions, aquelles coses,
són exactament igual.
Tenen ganes de trepitjar
las flechas i vallar i...
Aquí estàs.
Digas.
No, que lo que quería decir
es que la parte que me toca a mí
de que sé un poco de Eurovisió
es la realización
y es de lo mejor que hay
a nivel mundial, eh?
La realización.
Las horas que ensayan
Las horas que ensayan
solo para la realización.
Es que está el milímetro, eh?
Dices, van a pegar un subidón,
pues ya se están preparando
la cámara, que viene volando...
Sí, sí, es...
El Vicenç que veu el festival
per dins els dies previs
és tota una experiència, eh?
A banda de l'anècdota.
Aquestes eren les de l'apartat ètnic,
aquesta petita mostra
que ens ha preparat el Vicenç.
I ell s'ha inventat un apartat
que diu
A veure què passa.
A veure què passa.
I en aquesta has posat
a Andorra i a Alemanya.
Sí, a Andorra
perquè a veure què passa,
pobreta,
amb la cançó que està molt bé
i a Alemanya
perquè porta un stripper,
la dona del Marilyn Manson,
Marilyn Manson.
Marilyn Manson, sí.
L'ex dona.
Que és cantant també.
No, és stripper.
És stripper i canta.
No, no, és stripper.
Ah, que forma part de l'espectacle.
Però qui canta a l'Alemanya?
Li canta a la cella
perquè ella és...
Ah, és un tipus alemany.
No, alemany no, perdona.
Estàs dient que hi ha un senyor
que canta i ella que es despulla.
Encantant.
Ui, la cançó ja pot cantar
Guadalajara en un llarg,
però més igual.
Escoltem Andorra.
La teva decisió
mai llenya del present
La història entre tu i jo
Són folles que s'envolven
Silencis compartits
Somnis per recordar
Justeta.
És un poco mecano
en cutrillo.
Una mica organillo, eh?
Carave.
No, no, amb guitarreta.
Però no s'enganxa, s'enganxa.
Però a mí esta historia
me la han contado muchas veces.
No me suena nada nuevo
esto que está cantando.
No, no, aquesta xiqueta
llàstima, eh?
Perquè és l'única manera
que estigui el català
present a Eurovisió.
Però, clar, a veure què farem.
A veure,
com que és ràdio
no podem veure l'Stripper.
Per tant, hem d'escoltar el cantant.
Està guai.
Això és...
Bueno, yo voto por esta
aunque no me gusta la canción.
Però qué tronillos
que esteu, eh?
No, no.
Ell sembla un plagi
d'una cançó dels 80
que es deia Tainting Love.
No, home, no.
Com que no?
Com que no?
Ala, ala.
Res a veure, res a veure.
Víctor, què dius?
Jo, que no sé,
la cançó m'és igual.
Jo amb l'Edita Bontís
em quedo ja a la voto
i me la gravaré i tot.
Sóc que no el feu de jurat vosaltres, eh?
No, no, en guany ja ha jurat, eh?
Vull dir, en guany no vota el públic.
Vota el públic, 50% i jurat.
Això que estem escoltant
és Suècia, que ja sona.
A veure, aquesta està dins
de l'apartat Favorites a les Apostes.
Exacte.
Que a mi no...
No, no, no, no.
Sona igual.
Forever Young
és una frase que surt molt
en cançons d'Eurovisió.
En Forever Young.
Forever Young.
Por ejemplo.
Parreixa.
Del canto.
Clar, clar.
Això sempre dona un plus de tonteria, vaja.
Sí, a mi no.
Ara arriba la bèstia,
la Ucraïna.
Ucraïna.
La bèstia.
Aquesta és la màquina sexual.
Aquesta és la noia anticrisis.
Ha portat una màquina infernal.
Ja us dic,
us veia tronyillos avui, eh?
Tots plegats.
Vinga, va.
Ucraïna.
Ucraïna, vinga, va.
Ucraïna.
Aquí és quan desgira.
Juanjo.
Aquí es donen el toc.
El vídeo es una passada.
Què fan al vídeo?
Fes una descripció.
Tot en xocolatament.
M'encanta el xocolatament.
M'encanta el xocolatament.
O sea, anticrisis
perquè no pas tant ropa.
com a David.
Tot inocent.
M'encanta la xocolata.
No, no, per aquí no.
Aquí és com a crema hidratante.
Vaja.
A veure.
Escolta una miqueta, a veure.
Ara ve, ara.
Porta una màquina.
Que cansa, eh?
Però és mucho xocolatament o no?
No, no, ella quería actuar con xocolata
y no lo deja.
Lo deixarà tot.
Però el videoclip...
Mireu, lo de veritat es...
Va, va, yo voto por esta.
Víctor segurament també canvia
i es passa a Ucraïna.
No, sí, yo voto per totes.
Las personas son igual.
Si las tías dicen que están buenas...
Bueno, pero...
Que estiguis a la setmana del còmic
no vol dir que et puguis passar
a la torera el llibre d'estil, eh?
No, no, no, home, però...
A veure, la Lídia és aquesta, no?
A veure, pel que estic veient, o sigui...
Sí, xiques guapes, xiques lletges en guany
em penso que no porten.
Heu de portar una xica guapa.
És veritat.
Bueno, explosiva.
Pensa que abans era de la cançó,
ara és de la visió,
és a dir, ara és molt important.
I el que diu el Vicenç,
no està en un cànon de bellesa
amb allò amb tou,
sinó més aviat dones explosives,
el que tu dius.
Aquesta de veritat és molt forta.
Finlàndia.
Finlàndia té marxeta.
A veure, que fa Finlàndia.
A Don Juanalus
és una altra de les cançons
de les frases que s'utilitzen.
I for ever young,
I don Juanalus...
En Joan Mí.
Està bonica, aquesta, eh?
Aquesta té una barreixa...
Aquesta té una barreixa
que no l'he volgut ficar.
De rapero.
A començament,
és música rapera,
és molt barrejada,
però no està ficada.
Val a dir que David Serra
fa coreografia,
cosa que els fillons
no poden veure.
No, lo que no han visto
los oyentes
es que se te han salido
disparados los auriculares.
I l'efecte especial
ha sigut glorioso.
Ja, ja, la cinética
és així.
Ja ho té una visió.
Noruega.
La favorita per guanyar.
Aquesta és la favorita?
Sí.
Doncs parem atenció.
A veure.
A veure.
i
Va pujant, va pujant.
Bonai was younger, eh?
Un altre...
Lo gracioso es que dice
hace años cuando era más joven,
está claro que si es hace años seas más joven.
És una evidència, sobrava, no?
Sí, tiene 21 años.
Exacte.
Pues aquesta es la que...
Segurament té les característiques
d'una cançó de festival, no?
No, t'agrada la primera, clar, evidentment.
La sença de la primera diu, t'enganxa,
i això és molt important.
Sí que és important.
Turquia.
Aquesta també, Turquia.
No, que creia que havíem sacado la lista
i va a dir qual...
No, no, ja falten dos, dos, dos.
El que hauria de dir
és que si haguessin de votar per les lletres,
malament aniríem, eh?
Però és que això passa en tot arreu,
si sàpigués la lletra,
de veritat que quan canten dius
això estic cantant, mare meva.
Ara, jo continuo dient,
i ho dic des de fa molts anys,
que el Festival d'Eurovisió
s'hauria de penalitzar
els països que no canten
en la seva llengua original.
Això, of course, però...
És lamentable.
No pot ser que el Festival d'Eurovisió,
que teòricament fa una mostra
de la pluralitat,
que tots cantin en anglès.
Vull dir, que els de Ferballat,
doncs, que parlin en la seva llengua.
És un punt xiu, no?
Tenen el seu disc,
ho treuen al seu país,
però per presentar-lo...
El seu país ja ho coneixen, no?
Però saps què passa?
Que l'anglès és més bonic que té sentit.
Però que ningú m'ha de fer cas
i ho puc dir.
A mi no, no t'ho faran cas.
Turquia, Turquia.
Aquesta també és...
La tia està canyó
i la cançó està molt bé.
A mi m'agrada molt perquè fa...
La cadera se te va sola.
Turquia normalment fa aquestes cançons
molt rítmiques i molt potents, eh?
No veus?
I aquest puntet oriental, doncs...
Exacte.
Aquesta a mi m'agrada molt.
El vídeo també és una passada, també.
Què faran els hongaresos?
Què porta a Hongria?
A mi una cançó que m'agrada
perquè és molt bailona.
Punto.
No és my way.
My way, my way.
És una cançó bailona
i punto.
Per això m'agrada.
No és...
Bé, està.
Ah, bueno, també li dic
que el noi també està molt bé.
També saps.
No?
Què s'ha de dir?
Home, que és ballerí...
Home, des del grec aquell
que no va fer res...
Torna, torna enguany.
Què em dius?
Sí, torna, torna.
Com es deia?
Rugues, no sé què.
Sac i rubes.
Sac i rubes.
I torna?
I torna, i torna.
Una cançó molt dolenta, però bueno...
La cançó horrible.
Ja em faré la foto per tu.
És que aquell xiquet és mono
però cantar tampoc no era res de l'altre món.
Espanya.
Una de les favorites també, enguany.
És favorita a Espanya?
Sí.
Amb Soraya.
Espanya o Turquia.
Compositor sueco, griego, i l'altre no me'n recordo.
Va res, eh?
I té una sorpresa que no s'ha vist mai a Eurovisió.
Això ens va dir un sopar que vam tenir amb ella fa un mes.
És a dir, que preparen una sorpresa que es desvetllarà el dia del festival.
Sí, ella va fer un sopar...
I tu què feies sopant amb la Soraya?
Doncs em va convidar.
No m'estranya, perquè tu formes parla del festival de tants anys.
Que va, que va, que va.
Tinc la sort que un amic ho feia al sopar i em va dir que anés.
I la noia aquesta, la veritat, que té molt d'interès,
preguntava molt, no tenia ni idea del que anava a trobar-se allà.
I vosaltres, que teniu experiència d'anar als festivals.
Exacte, cuida-te amb això, cuida-te amb allò,
te preguntaran allò, te preguntaran allò,
has d'anar aquí, has d'anar allà,
porta un CDT1 per promocionar-ho allà, en diferents llengües.
Però té moltes ganes, eh?
És molt professional, eh?
Molt professional i molt planera, vull dir que...
I li veus possibilitats?
Evidentment que venim millor que l'any passat, evidentment,
i que fa molts anys, perquè darrere aquesta noia
s'ha patejat un munt de països abans d'anar.
I vols que no...
Ara, en guany que tenim la sort,
que és la diferència, que hi ha un jurat.
50% jurat, 50% televoto.
Aleshores, per molt que aquí els romanos votin a Romania
com cada any 12 punts,
si el jurat no li dona cap, doncs tindrà 6.
Això ja està bé la broma, no?
S'equilibra una miqueta.
A mi lo de la sorpresa, que va haver-hi una sorpresa...
És una jornada luego, però bueno.
Sí, luego es una tonteria.
El chiquilicuatre sacó una... ¿Qué hizo?
Tintón, tintón, tintón, tintón, tintón.
La mejor sorpresa de Eurovisión fue Francia el año pasado,
que nunca se había hecho.
El tío con una bola de playa llena de helio
se la mete, se la aspira en medio de la canción
y empieza a cantar con voz de pito.
Eso fue la mejor sorpresa
que iba con una bola de playa,
la bola del mundo.
Pensabas que era cuando entró con el...
Ah, bueno, eso no.
No, no, pero lo de aspirar helio
y ponerse a cantar con...
En veu de pitufón.
Pues si lo llegas a ver,
en la Welcome Party,
tiran el suelo con una borrachera.
Tienen que saltar.
A això ens agrada que vagi a Vicenç,
perquè això m'expliquen.
Saltar, no...
Sorri, sorri,
per saltar,
perquè el tío estaba así tumbado.
Una cosa...
Pues para mí fue el mejor.
En la canción me pareció muy buena.
Perquè no fan com els jugadors de futbol
que es concentren.
Juerga, juerga i juerga.
Bueno, evidentment,
tenen molt...
Cada país fa una festa
i conviden a tothom, no?
Sí, sí, sí.
I tu vas de festa en festa, també.
Festa en festa
i també el que bo que tenen
és que és una venda al seu país,
productes del seu país,
productes del seu país de vent,
de beure i tal.
Menjar i beure,
que no falti de res.
I jo, quan vaig com a periodista acreditat,
per tant, em tracten com si jo...
Clar, caviar rus, vodka...
Total.
I, a més,
jo quan veig que m'aporten els CDs,
el propi cantant
deixa el CD a mi
i jo dic,
m'agradaria que sàpigués aquest pobre home.
Però ets periodista acreditat,
que ets l'enviat especial de Tarragona Ràdio
i t'has de currar unes cròniques
que ens has d'enviar aquests dies.
Of course.
Per tant, marxas demà,
el festival és el...
Hi ha dos semifinals.
Dos semifinals.
Amb 18 i 19 països,
dels quals passen 10-10
i els 5 que sempre estan,
els 4 el Bifor,
que són Espanya, Alemanya, França
i Reino de Guayamini
i la Rússia,
que en guany no l'he ficat
perquè és molt dolenta.
Fa fred a Moscou en aquesta època de any, no?
No, jo he mirat avui,
tinc així fa 20-21 graus, així.
Quins nervis, no?
Anar a Moscou una setmana al festival.
Bueno, hem de dir que...
Com que li agrada anar a saber
la final de la Copa d'Europa,
tu te'n vas al festival.
Cadascú té la seva dèria i mira...
És magnífic.
M'agradaria veure els Òscars també, evidentment.
M'encantaria anar al sopar.
Per aquí no sé si podem acreditar-te.
Ja per això no, però evidentment...
No t'ho asseguro.
Víctor, que et tenim abandonadeta avui.
Alguna cosa més ja per acabar?
Jo només volia dir que estic aquí,
estaré tot el dia aquí al mercat.
Bueno, demà a la tarda anem a les Gavarres.
Anem al Mercari Cat, es diu,
dins de la Setmana del Còmic,
que és un regal del mercat.
Comprant dos tiquets de compra,
et fan una caricatura.
Tenim 10 caricaturistes,
hi ha gent com el Napi,
que és proconegut aquí a la ciutat.
Que guai.
I bueno, que està molt bé.
Que hi ha molt ambient de festa
i que està genial,
que s'ha de ser una setmana del Còmic a Tarragona.
Ja parlarem algun dia,
però vam tenir el regle la setmana passada,
aquesta la del Còmic.
I mira, és una cosa a celebrar,
que tinguem vida cultural.
Doncs sí, i ha començat també,
avui en algunes,
les exposicions fotogràfiques de l'ESCAN.
És a dir, que no ens poden...
Això és un altre tema que volia treure,
ja parlarem també...
Millor que amb braços.
Molt bé, nois, Pep Calvet,
jo no sé, al final li haurem de fer un homenatge,
perquè té una paciència,
li manllevem temps del seu espai,
i en fi, però és que no podíem renunciar
a que ens acompanyés Vicenç Canyón.
No només per el tema d'Eurovisió,
que ho trobo curiosíssim,
perquè és que ell ho sap vendre bé
i explicar-ho bé,
i ens agrada moltíssim, Vicenç.
És un espectacle, res més.
És un espectacle, això.
I no s'ha de donar més.
Per això, parlar d'espectacles,
i un divendres,
abans del cap de setmana,
està molt bé,
t'ho agraïm moltíssim,
i hem d'estar en contacte
per anar fent les cròniques.
Sí, que tornaré,
però per parlar d'una altra cosa també, no?
D'una estrena de teatre.
Ahir vam tenir la Rosa Gairal,
que per cert, ho vam dir i ho repetir,
ha estat una actriu premiada,
la companyia ha rebut molts premis,
ho dèiem també ahir,
45 RPM,
però la Rosa Gairal com a actriu
va estar premiada.
Ja era hora.
Ja era hora.
Fora de Tarragona l'han premiat,
però l'han premiat.
Sí, aquí a Tarragona
la premiaran venint tothom.
Bé, ja venint el dia 7 de juny,
que estreneu al Metropol.
Sí, una de misteri
o la morta està darrere de les cortines.
Que ja en parlarem,
heu de venir aquí
per donar-nos quatre dades de l'obra.
Víctor, passarem pel mercat.
Guarda'm una cadira,
que he de comprar peix
i he de passar també per l'embotit
i agafar els tíquets
perquè em facin una caricatura, d'acord?
Aquí t'esperem.
Gràcies, Víctor, fins després.
Vinga, una abraçada, adeu, adeu.
Juanjo, David, moltíssimes gràcies.
Vinga, abraçada.
Ens retrobem la propera setmana?
I tant que sí.
Fem una pausa
i si el Pep Calvet ens perdona,
li donarem pas
perquè ens presenti
què hi ha aquest cap de setmana
en matèria d'aventura i natura.
Fem una pausa.