Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Oh, quin programa tenim avui, oh, quin espai, eh?
Més maco, com sempre, però més amb una altra novetat.
És bonic això que aquesta temporada totes les seccions
no les vas incorporar en el primer dia.
Quants quarts de català portem aquesta temporada, ja?
Cinc?
Set.
Set.
Avui és el setè.
Clar, jo no sé quantes seccions tens previstes fer,
però setmana, si setmana també n'estrenes una.
No, vam dir que hi hauria tres seccions
que tindrien una periodicitat mensual
i les hem anat estrenant durant aquest mes.
Avui estrenarem l'última que encara no havíem estrenat.
L'última que jo ja avanço el títol,
perquè a més és un títol familiar
que donava títol a un bonic rap
que va fer Enric Garriga en directe la temporada passada,
que conservem, que quan toqui, si cal,
doncs ja el tornarem a escoltar,
perquè la veritat valia la pena,
és un gran document sonor.
I aleshores hem enllevat el títol d'aquell rap
Te'n recordes, Ioli?
I aquí hem creat una secció molt interessant.
Una secció per recordar les efemèrides lingüístiques.
per a la nostàlgia, que és bonic això també.
La nostàlgia és sobre la llengua.
Comencem amb música?
Abans deia que se'ns mori.
Ah, i tant.
Què ens has triat avui per començar?
Doncs per començar, un vell conegut
que es diu L'Epetit Ramon,
que ja vam posar aquella vegada
en un final de temporada,
amb una cançó de 17 minuts,
que la vam tenir d'aquell mateix disc
que es diu Morts, Desastre i Barbàries.
Aquesta és més curteta, no?
Sí, molt, molt curteta.
12?
No, 3 o 4, però tampoc cal que la posem d'una,
la deixarem de fons.
La cosa és que aquest senyor actua aquest dissabte,
aquí a Tarragona, a la sala 0, és gratuït,
i se suposa que ve a presentar aquest disc,
encara que ja fa dos anys que va sortir, quasi,
perquè a més a més està a punt de treure un altre disc,
que sortirà, em sembla,
segons m'ho van dir els de l'Ank Robert,
el dia que estava per aquí el petit de Calerí,
els vaig preguntar, i em van dir,
sí, sí, el petit Ramon treu disc-ho ara a la tardor,
a la millor ja ens posarà unes quantes cançons noves del nou disc.
El disc es titula?
El que tenim aquí és el Mors, Desastre i Barbària,
i està a punt de sortir un altre que encara no sabem com es dirà,
però està a punt.
Mors, Desastre i Barbària, un cant a l'optimisme.
Sí, sentim una cançó que es diu Els ulls oberts,
perquè és com els hem de tenir davant del que vindrà ara.
Bens alegre avui, xaval, eh?
Sí.
Uf, que animat que és tot això.
Sí, és que deia que s'ha de tenir els ulls oberts
perquè avui tenim un bonic blog que he fet una recopilació d'anècdotes,
per dir-ne d'alguna manera, per no dir una paraula més gruixuda.
Un monogràfic.
Un monogràfic sobre els cossos policials espanyols i el català.
Un cas com un cabàs.
És un binomi difícil?
Sí, sí.
Ara explicaré unes quantes anècdotes
i després diré en què han desembocat les anècdotes.
Molt bé, doncs...
Tenim, per exemple,
jo he anat recopilant anècdotes des de principis d'estiu.
La primera que tinc per aquí és una que va passar a principis de juny
quan el Reus de Podiu va anar a jugar a Múrcia
i va haver una discussió amb els àrbitres
i llavors el senyor entrenador del que es diu Ramon Maria Calderé,
no sé si és el famós Calderé, em sembla que sí, no?
Sí, Ramon Maria Calderé.
El que havia sigut del Barça, del superfamós Calderé.
Sí, diria que sí.
Aquest senyor allà a Múrcia va anar a discutir amb els àrbitres
i ràpidament va intervenir la Guàrdia Civil
i li va dir que era un català de mierda.
Però li va parlar en català o en castellà?
Em sembla que va parlar en castellà perquè estava a Múrcia,
però tot i així li van dir que era un català de mierda,
que era un culer de mierda i que no es robaves l'aigua,
tot això, allò típic d'aquella fòbia...
Per això li va dir un senyor o un Guàrdia Civil?
No, el Guàrdia Civil li va dir a l'entrenador del Barça
que era un català de mierda
i això que només ho era, no parlava en català.
Despropòsits i barbaritats, els civils en diuen de tot arreu,
però clar, un Guàrdia Civil i si està d'uniforme i en acte de servei
no és el llenguatge més aviat, segurament.
Això només és una primera pinjada.
Les següents ja venen i ja van amb denúncia i tot,
i aquí ja són estrictament per qüestions lingüístiques.
El 7 d'agost, a l'aeroport de Palma.
L'aeroport de Palma té una altra estadística
de conflictes lingüístics amb la Guàrdia Civil.
En aquest cas, era un tal Ivan Cortés i la seva parella
que se'n anaven a Londres i volien agafar l'avió.
Els van demanar el passaport,
ells a la Guàrdia Civil els demanen el passaport a tothom,
i ell, no sé què li van preguntar,
i ell va despotre en català.
Llavors, els agents li van dir que no l'havien entès,
que tornés a dir.
Tu em van tornar a contestar en català.
N'has de buscar raons, eh?
Per què?
No, no, dic per part de la Guàrdia Civil.
Llavors, ja amb el cograciu i tal,
que insistien,
el xiqui es va posar a parlar ja en castellà.
La tercera va parlar en castellà,
però això ja va ser massa tard.
La tercera va a la vençuda,
se'l van endur cap a l'habitació d'Escorcoll o el que fos.
Allà, segons testimonis propis i de la seva parella,
que ho va veure abans que estigui a la porta,
ràpidament li van donar un cop al cap,
un altre a l'ave i un altre a l'estómac,
i, a més a més, el van denunciar per alteració de l'ordre públic.
Quan va arribar a Londres va anar a un centre mèdic
i quan va tornar a Palma va fer una denúncia
a la Comissaria de Polícia Nacional
i a un jutjat per l'agressió aquesta.
Sabem si ha entrat a tràmit i tot plegat.
Sí, després explicarem el resum
de com van aquests casos a Palma, a Mallorca, en general.
Un altre cas d'avions, en aquest cas a Girona,
una senyora amb la seva mare i amb la seva filla,
la senyora es deia Àngels Monera
i anava amb la seva mare i amb la seva filla
on volien anar a l'Alguer
i en el control d'equipatge es portava un esplè
que no podia pujar a l'aigua.
Lògic, si la normativa no ho permet.
Clar, quan li van dir que l'Aguer de Sabí
li va dir naturalment en castellà
que això no ho podia pujar,
ella va preguntar en català el què
i llavors ja la parella dels agents
li van exigir que parlés en castellà.
Ella s'hi va negar.
Llavors van començar a discutir,
al final se la van endur a la típica habitació neta
i la van denunciar per a resistència a l'autoritat
per no parlar en castellà.
I clar, ella deia no em volien deixar anar
i ella diu no em volien deixar anar
fins que parlés en castellà
i reconegués que érem a Espanya.
Finalment, per intervenció d'un superior dels agents
amb una mica més d'experiència i mà esquerra,
doncs la van deixar anar.
El superior els va dir,
poseu-li un gero en geografia,
però deixeu-la anar que no ha fet res.
Parlant així del superior també,
Enric, hem de dir que
per l'experiència personal estrictament,
és a dir, són casos que han estat notícia
probablement perquè són excepcionals
no pel tema de la llengua
sinó per aquest tipus de tracte.
Jo personalment, la meva relació
amb els corpos i fortes de seguretat de l'Estat
mai he tingut cap problema lingüístic
em prena el català.
Jo sí.
Jo mai.
Jo sí.
Mai.
Al carrer i mai de la vida.
Mai ningú m'ha dit que parli en castellà,
mai ningú m'ha dit,
ni policia ni guàrdia civil,
que no m'entenia.
Jo personalment,
hi ha altres casos que lògicament,
mira, potser m'han tocat els agents,
diguem-ne,
que eren conscients
que es podia parlar en català.
A mi sí.
A tu sí que has tingut llavors.
A mi sí que m'han dit això.
A mi mai.
I m'han esbroncat
per preguntar alguna cosa.
No seria perquè tens pinta de hippie?
Això també podria ser.
Podria ser.
Jo tinc un aspecte més respectable que tu.
En tenim un altre.
En tenim un altre.
Una senyora
que és,
per a més senyes,
és a veure...
Rosario?
Sí,
Rosario Palomino,
que és peruana,
però està casada amb un català,
parla en català i tot això.
Va anar a Barcelona
a renovar-se el carnet.
Això ja estem,
ara ja estem al setembre.
Evoluciona el temps.
Al setembre,
la senyora Rosario Palomino
va anar a renovar-se el carnet,
va tenir una mica de problema
amb el torn i amb el telèfon
i va decidir tot un altre dia.
Llavors,
mentre estava allà,
va trucar al seu marit
i, naturalment,
ella per telèfon
parlava amb el seu marit en català,
llavors ja hi va anar
la gent de policia,
que ara estem a la Policia Nacional,
el DNI,
concretament el número 276
del carrer Sant Antoni Maria Claret
de Barcelona,
una comissaria que fan això del DNI.
Total,
que
ella li va preguntar alguna cosa
al policia en català
i el policia li va dir
no l'entenc,
això li va dir,
no l'entenc si parles en català,
dona'm el DNI.
Li va donar...
Que t'ho renovaré ara,
directament.
No,
això després de dir-li
que no es podia parlar
per telèfon allí,
en català,
i que no es podia parlar
per telèfon
perquè ell estava en català.
Llavors,
ella va dir,
escolti,
no ho passava,
diu no,
llavors,
quan la gent li va dir
si no t'entenc,
si parles en català,
dona'm el DNI.
Llavors,
ella no va fer res.
Va sortir
i
li van dir,
sàpigues que estàs denunciada.
I li va dir,
per què?
per parlar pel mòbil,
el policia no li respon,
es gireix a ella,
els veïns de la cua
se'n riuen de la situació ridícula,
perquè,
clar,
no li contesta
perquè l'ha denunciat,
només li diu que està denunciada.
Se'n va cap a fora,
truca al seu marit
i,
mentre està a fora,
les tiren cap a dintre,
el mateix policia
que l'havia dit això,
les tira cap a dintre,
li diu que no pot sortir d'allí,
que està detinguda.
I,
a més a més,
mentre la tenen allà detinguda...
No sé fins a quin por...
A veure,
no es pot detenir
que ella la van detenir,
i,
a més a més,
diu que
quan estaven allà dintre del despatx,
el policia li va cridar
que aquí estem a Espanya
i que no tinc per què parlar català.
I tot això.
Denúncia, etcètera, etcètera.
Finalment,
la senyora diu
el problema sóc jo,
sóc sudaca
i parlo català.
Això és massa per ells.
Això és la conclusió
que treu la víctima en aquest cas.
El que és interessant
és que si això,
com presumptament diuen
que ha passat,
ha succeit així,
el que tu dius,
la denúncia,
els tribunals de justícia
i,
a veure,
ja és per al resultat.
Exacte.
Llavors,
tinc aquí
què ha passat mentrestant
amb tot això.
Doncs,
a principis d'octubre,
el delegat del govern
de Central Catónyo,
Joan Rangel,
i el secretari de Política Lingüística,
Bernat Joan,
es van reunir,
van parlar d'aquestes situacions
que passen
i de les necessitats lingüístiques
de l'administració de l'Estat,
que ja sabem
que l'administració de l'Estat
ha un punt feble
en els cossos policials
i han decidit,
endegar,
començar a fer un protocol
que definirà
el marc de col·laboració
per garantir
la formació
de tots els funcionaris
per tal que puguin
espessar-se en la llengua
del país.
Per tant,
faran cursos de català
per a la Policia Nacional,
com a mínim,
i tots els cossos.
Suposo que la Guàrdia Civil,
que va ser que la Guàrdia Civil
a Catalunya en queda poca,
però això.
Però el tema ha interessat
fins i tot el senyor Rubal Cava.
Sí,
el tema
és que després
el tema ha arribat
al Senat,
i el senador
Pere Sant Pol
del grup mix
ha fet una sèrie de preguntes
sobre tots aquests casos
al Senat
i la resposta
de Rubal Cava
a principis d'aquest mes de novembre
ha sigut que
diu que el ministre,
és el ministre d'Interior,
el senyor Alfredo Pérez Rubal Cava,
diu que les forces
de seguretat espanyola
no reprimeixen
l'ús de les llengües
cooficials
de l'estat espanyol
diferents del castellà.
I a més,
diu també
que el senyor Rubal Cava
anant més enllà
i ha negat
que hi hagi la pressió
i ha assegurat
que les forces de seguretat
el que fan
és defensar els drets
dels ciutadans
entre ells
i els d'expressar-se
en les llengües
diferents del territori.
i a més a més
diu que existeix
un protocol d'actuació
que garanteix
que el ciutadà
sempre pugui expressar-se
en la llengua
que ho desigui,
etcètera, etcètera.
Tot això,
les denúncies
continuen apareixent
i la conclusió
de tot això
ens la dona Joan Malià
que és un lingüista
que fa ticles
sobre coses de llengua
i sociolingüística
al diari de Balears
i diu que
pel que ell sap
i ha seguit
els casos
que n'ha seguit ell
no n'hi ha hagut cap
en què hagi acabat
les que han arribat
el jutjat
no n'hi ha hagut cap
en què s'hagi condemnat
cap agent de l'autoritat
en tot cas
el que sovint
acostuma a passar
és que el que acaba
sortint malparat
és el denunciant
que l'acostumen
a culpar
d'ofenses a l'autoritat
o resistents a l'autoritat
i acostumen
a pagar els plats trencats
això és el que li va passar
al calderer
que va haver de pagar
una multa
de no sé si 2.000 euros
o una cosa així
doncs escolta
en tot cas
2.400 euros
li van fer pagar
al calderer
per atemptat a l'autoritat
per discutir
amb un guàrdia civil
que li havia dit
que era un català
de mierda
doncs obrim una carpeteta
per fer el seguiment
d'aquests casos
a veure si som capaços
de seguir
doncs tota l'evolució
que farà
i sobretot
la sentència
posterior
de veure com
com acabar
per en tot cas
constatar
aquesta afirmació
que fa el senyor Maria
respecte a casos anteriors
fem una pausa
que oh
quina tensió
quin estrès
quin mal rotllo
no?
quina inseguretat
oi oi oi
quina inseguretat
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Veus que bonic des que es parla
anglès a Formentera
Ah
Jo volia parlar de Formentera
però del català
Ah
és la secció
els límits en català
és veritat
Diu
Això és català
això
A veure com sona
Està claríssim
Quin accent més estrany
que té el català
de Formentera
És de Formentera Nord
És del nord de l'illa
Allà cap a Britània
A la comarca de Britània
Més puges a Formentera
més t'acostes al gaèlic
i tot aquest tipus de llengües
també minoritzades
Vaja, vaja
Bé
Doncs parlem dels límits del català
Anem ja pel capítol 5
Només en queden dos més
No diré quins són
Es podria deduir
però no ho diré
Ja s'ho diran
Avui toca parlar de Formentera
Formentera és una illa molt petiteta
Molt petiteta i molt bonica
Però tot i que és molt petita
és la més gran
de les pitiuses
No, perdó
La gran és l'Eivissa
Eivissa és la gran
i Formentera la segona
Després n'hi ha unes quantes
de més petitetes
A Formentera
el català està
en principi
està millor
que alguns dels llocs
que hem vist
com al Càrxe
o com allà a Tabarca
Però és normal
És normal
perquè a Formentera
com que forma part
de les Illes Balears
tenen una llei
de normalització lingüística
vigent
que en principi
malgrat el que passi
a l'aeroport de Palma
i llocs així
està bastant aplicada
s'aplica més
per exemple
que al País Valencià
que també en tenen
una però no l'apliquen gaire
Doncs bé
allà
el català
ve a ser
sí que és la llengua
habitual
de la societat
formenterenca
però
el turisme
molt abundós
en els últims temps
abunda el turisme
italià
en detriment
de l'alemany
i els espanyols
per exemple
i també
hi ha hagut
com ens passa
a Catalunya
i altres llocs
que hi ha hagut
unes onades migratòries
molt elevades
i per tant
hi ha una arribada
de contingent
de gent que no és català
no parlant
que es queda viure allí
i aquests dos elements
fan que
el català
no sigui
ja la llengua
preeminent
sinó que
està
en disputa
diguem
social
i sabem si passa
el mateix
a Eivissa
que és un lloc
també
perquè ja sabem
que Mallorca
el tema de l'alemany
i tot allò
ja ho explica
tu meu penya
quanta ocasió
però una mica
la situació
podria ser similar
a Eivissa
no tenim constància
a Eivissa
a Eivissa
no ho sé
però poc
més o menys
a Formentera
jo diria
que és com
a Eivissa
semblant a Formentera
a Formentera
és com a Eivissa
però en petita
en aquest sentit
sociolingüístic
perquè el que diuen
per exemple
de Vicenç Ferrer
que és membre
de l'Obre Cultural
Balear
i és professor
d'institut
diu home
a Formentera
no es pot viure
exclusivament en català
sí que pots viure
exclusivament en castellà
però no en català
per això
hi ha grups
socials
el turisme
i tot això
i que passa
el que passa
també aquí a Catalunya
els habitants
de Formentera
a la que se'ls adreça
algú
que veuen
que no parlen grà
doncs ja
fan allò
del canvi lingüístic
que de vegades
passa en castellà
és allò
de la regla
que apliquen
els comerciants
però quan et dius
que no pots viure
entenc que potser
no pots fer
algun tipus
d'estudis
no pots fer
algun tipus
d'activitats
però el teu dia a dia
tu pots emprar la llengua
en teoria sí
per exemple
dius
retolació pública
està tota
catalanitzada
a la privada
no tant
comença ara
tímidament
també és la llengua
vehicular de l'ensejament
però en canvi
el comerç
pot passar
que fins i tot
si entres a una botiga
i parles en català
t'adespatxin
de males maneres
i no et vulguin
atendre gaire
això explica
aquest membre
de l'obra cultural
i professor d'institut
en fi
diu de tota manera
la pervivència
de la llengua a l'illa
segons la consellera de cultura
està a les nostres mans
i depèn
de l'ús que fem
en la societat
i encara que tinguem
immigració
encara que en turisme
si ens mantenim fidels
doncs ho podem
sablar una mica
hi havia però
al cap de vots dies
apareix una carta
al diari avui
en què explica una mica
més d'aquestes coses
un habitual
un que cada estiu
va a Formentera
diu
fa 35 anys
que vaig a aquesta illa
un català del Principat
que fa 35 anys
que va a l'illa
i diu
he pogut comprovar
bastament això
que els habitants
amb els de fora
de seguida
parlen en el castellà
però que els botigues
només parlen en castellà
i et poden rebutjar
si t'hi adreces en català
si vas en una botiga
a Formentera
i parles en català
pot ser que
allò que dèiem abans
que et tractin malament
també aquest visitant
diu que
una cosa bona
que tenen a l'Illes
hi ha una ràdio municipal
que es diu
Ràdio Illa
que tot i que
la programació
principalment és música
també tenen programes
de notícies
i tot això
ho fan en català
en català
formenterenc
cosa que està bé
perquè manté
viva la llengua
als mitjans de comunicació
resumet
de com està
a Formentera
Ai, ja has acabat
perdona
Estava mirant
el web negre
Ah, el web negre
El web negre
Mira, mira
Els Afenedors
Nou himno nacional
de Catalunya
Sí
Sí, sí
Això ja està al YouTube
Sí, sí
i torna
i fixa't
pots llegir totes les pàgines
van, eh
van bé
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Expliquem-ho
Dintre de les novetats
avui parlo de dues publicacions
Cosa senzilla
El web negre
Que és la versió digital
I senyores despitrades
Ah, sí
Rotllo interviu
Mira aquest lleig això
Ah, doncs mira
Doncs aquesta revista existia
Aquesta, el ve negre
és una típica revista
d'un band de segle
de l'època del modernisme
quan a Barcelona
i el Principat
i Pato Colón
es feien revistes satíriques
com el Cucut
el Pepito
l'Esquella de la Torratxa
el ve negre, etc
Fa uns quants anys
es va revitalitzar
la revista
el ve negre
però en forma de web
i es deia
el web negre
d'aquí
L'adreça
molt senzilla
L'adreça
lògicament és
com podem pensar
3B dobles
elwebnegre.com
Perdona, diu
Entrevista a
AB Fènix
Pillet
dels Pillet
de tota la vida
Exacte
I li fa una entrevista
aquest senyor
Una de les novetats
que té ara el web
de l'aspecte
de com era
fa pocs anys
és que ara
la web
ens apareix en format
PDF
igual que surta
en paper
No hi ha una versió
diferent
al mercat
en paper
i una altra versió
diferent en forma de web
sinó que a la web
el que tenim
és la revista
en PDF
cada setmana
número 9
etcètera
i amb el típic contingut
d'aquestes revistes satíriques
L'altra publicació
que tenim per avui
és una publicació
li hem donat la benvinguda
sortirà al WICAC
perquè és una revista
és un diari esportiu
gratuït
que es diu
Gol
que té edició a Madrid
i edició a Barcelona
que té una tirada
entre 60.000 i 80.000
que fins ara
era en castellà
doncs bé
el cas és que
han decidit
que a partir d'ara
la faran en català
per Catalunya
i no només això
la bona notícia
també per nosaltres
és que
a partir d'ara
es distribuirà
també les capitals
de província
encara funciona així
de Tarragona
de Lleida i Gira
i per tant
aquí a Tarragona
aviat
jo em sembla
que a algun lloc
ja l'he vist
aquest gratuït
que es diu
hola
aquí a Tadona
no n'estic segur
però
en tot cas
a partir de
pròximament
el tindrem ja
en català
molt bé
doncs això
pel que fa
a les novetats
editorials informàtiques
ara és el moment
de l'estrena
d'una nova secció
un quart de català
te'n recordes Ioli?
el primer que hem de fer
és en recordar-se
de la vella sintonia
d'un quart de català
exacte
després de donar-li
moltes voltes
i estar buscant
cançonetes
per això
al final he arribat
a una conclusió
òbvia
i era aquesta
que si és una
secció de
remembrança
tots haurem d'anar
als orígens
posem una música
antiga
perquè te vagi
posat en situació
és bonica
aquesta sintonia
no sé si ens hauríem
de replantejar
tornar
perquè aquí està
l'enguany
la mantenim
per aquesta secció
un cop al mes
per aquell efecte
nostàlgic
i prostiar
bé
la tema
aquesta secció
què volem fer
efemèrides
lingüístiques
coses
moments destacats
de la llengua
dels últims 20 anys
per posar una mica
de marge cronològic
perquè no podem anar
fins al segle XVII
el segle XVII no va ser gaire bo
per tant
deixem-lo estar
els últims 20 anys
per altres coses tampoc
deixem-lo amb els últims 20
algun dia potser 25 o 30 anys
i avui
amb l'excusa de què?
Mozilla Firefox
aquell navegador gratuït
i de programament lliure
que és el que més posicions
li ha pres
a l'internet explorer
de Windows
tot i que continua
sent majoritària
el Firefox
ha fet fortuna
i entre els usuaris
catalans parlants
més
perquè és un que
des del primer edició
està en català
doncs arriba
als 5 anys
això va ser
aquest dilluns
aquest dilluns
la versió
bueno
Mozilla Firefox
ha arribat
als 5 anys
recordem
altres productes
informàtics
que ens han arribat
en català
fa bastants anys
jo estava al centre de Reus
al centre d'administració de Reus
i vaig anar a fer una conferència
sobre informàtica en català
en un institut
tu feies la conferència
era l'any 95
tu feies conferències?
sí
sobre informàtica en català
era l'any 95
i tu saps el que hi havia
l'any 95
de la informàtica en català
i el que valia
perquè
que hi havia
a veure
si parlem de sistemes operatius
el Windows 95
va ser el primer
justament l'any 95
el primer que es va
fer
el primer Windows
en català
però
això va ser
molts mesos més tard
que ha sortit en castellà
i va ser
pagant trincotrincu
la traducció
la generalitat
com que va sortir
molts mesos més tard
l'èxit comercial
va ser bastant
bastant
nul
després
de sistemes operatius
a partir llavors
han anat sortint
més o menys
el Windows 98
el 2000
han anat sortint
en català
paral·lelament
han sortit
sistemes operatius
Linux
que el Linux
sempre ha fet
més casa
en català
i n'hi ha hagut
en matèria
ofimàtica
quin va ser
el primer
Microsoft Office
que es va fer en català
doncs va ser
el Microsoft Office
2003
fins al 2003
no vam tenir
un programa
de gestió ofimàtica
del Word
i tot això
en català
i encara era
també mesos més tard
amb un pedàs
etc.
pagant la Generalitat
i tot això
en canvi
quin és el primer
producte
d'oficina
de paquet
de gestor
de contingut
no
textos
el Word
i tot això
en català
tenim l'Open Office
l'Open Office
va aparèixer
l'any 2003
el primer
el primer Open Office
apareix el 2003
de la mà
d'un acord
entre soft català
i el fabricant
del producte
l'Open Office
és també
un paquet
ofimàtic
gratuït
de codi lliure
que tothom pot modificar
i que sempre
des de la primera versió
que hem tingut
des de la primera versió
ha existit en català
ara anem
per la versió
3 i escat
si no ho sé
i
tenim aquests productes
principals
sistemes operatius
paquet ofimàtic
i
eines de llengua
ara ve
aquí ve la cosa graciosa
dels primers correctors
dels primers diccionaris
que hi va haver
els primers anys 90
te diré la llista
i els preus
perquè
fixa't ara
online hi ha un munt
de coses gratuïtes
totes aquestes eines
que ara diré
existeixen ara
en línia
gratuïtament
i si no existeix
aquest producte exacte
i concret
n'hi ha d'altres
que fan la mateixa feina
però que te'ls tens
en línia
gratuïts
això que estic veient
són 38.000 pessetes
sí senyora
i què és el que costava
38.000 pessetes
doncs valia 38.000 pessetes
l'hiperdiccionari
català-castellà-anglès
d'enciclopèdia catalana
que dius
ara si és gratis
en línia
doncs ara el tens
gratis en línia
però en el seu moment
a principis dels anys 90
abans de l'any 95
això va sortir
i valia 38.000 pessetes
el primer diccionari
de la llengua catalana
també d'enciclopèdia catalana
editat en CD-ROM
valia 9.900 pessetes
allò com l'enciclopèdia en carta
sí
també tinc la primera enciclopèdia
la primera enciclopèdia
que va sortir en català
es deia compacta
i era de l'enciclopèdia catalana
i no es venia nava d'obsequi
si compraves l'enciclopèdia en paper
ja ja
ara ja no
ara va tot per internet
tot és fàcil
doncs mira
el primer diccionari de la llengua
era aquest enciclopèdia catalana
valia vora 10.000 pessetes
ara
d'aquella època
d'aquells temps
de l'any 95
que no són 60 euros
ara
tots aquests diccionaris
els tenim gratuïts a internet
un altre diccionari
el diccionari de l'IEC
el de l'Institut de Ciutat Catalans
de l'edició del 95
que va ser la renovació total
i tot això
després hi va haver reedicions
i correccions i tal
quan al cap d'un parell d'anys
o al cap de poc
el van treure en CD-ROM
i valia 11.550 pessetes
el diccionari oficial
ara pots consultar
la web de l'Institut de Ciutat Catalans
gratis
tot això
o per exemple
el diccionari enciclopèdic
de la medicina
que és un toxo monumental
que els metges
el tenen al despatx
i jo ho he vist
els metges que vaig a visitar
quan vaig
el tenen
també d'en CD-ROM
valia 10.000 pessetes
aquest
m'estàs deixant
tot això ara està en línia
i és gratis
però en aquella època
el tema del CD-ROM
semblava que tenia futur
després ja vam veure que no
que el futur
estàvem posat en línia
perquè tu et compres un CD-ROM avui
i d'aquí un any està anticuat
i no s'actualitza
per tant ara tot això va en línia
i parlarem
els dos primers correctors
a la venda que hi va haver
un era
el corrector
escriu 2.0 en català
que valia
ni més ni menys
que 17.500 pessetes
corrector
en català
això era l'any
ara aquí
ara no ho sé dir
és normal que poca gent corregís
en català
perquè en aquests preus
poca gent tenia
possibilitat
de fer-se amb aquests materials
la primera meitat dels 90
també d'això
i un altre
que era el Word Correct
de la versió 2
aquest és més cap aquí
també de la mateixa època
que servia per corregir
el Word Perfect
el Word Perfect
era un programa de textos
qui corregia el corregidor?
aquest valia 12.900
el Word Correct
ara tenim correctors
i diccionaris
i enciclopedes
i tot això
ho tenim
per sort
ho tenim tot en línia
i gratis
doncs mira tu
com ha anat
la cosa
estem parlant només
dels últims 15 anys
la de coses
que recordarem
en aquesta secció mensual
com que és gratis
el tema dels diccionaris
i les enciclopèdies
jo he buscat
ara
què volia dir?
eutròfia
ah i què?
ja ho has descobert
sí
vol dir
estat de nutrició normal
d'un organisme
doncs els nens eutròfics
són els que tancaran avui el programa
i com que vaig dir
que estem a la taula literària
que posarien cançons
i músiques literàries
els nens eutròfics
és un grup de música
el cap visible
dels quals
és el Josep Padrals
que és un poeta
que ha fet
les citals de poesia
per mig món
per Europa
per Amèrica
i per Àsia
i que ara
últimament s'ha dedicat a cantar
l'any passat
va aparèixer el disc
no
perdó
l'any passat
la temporada passada
a principis d'enguany
ha sortit el disc
ha anat pels festivals
i
totes les netes
són molt poètiques
però és que a més a més d'això
n'agafa d'altres poetes
com la que es dirà
ara que es diu
la cançó més banal
que és un poema
de Josep Palau i Fabra
i la canten
a la seva manera
molt bé
Enric
gràcies
dimecres
més
avui una mica intensa
però no ho sé
quan ve l'aina
s'empoina l'aina
i li fa la feina
però no brilla gaire
quan ve l'aina
s'empoina l'aina
i li fa la feina
però no brilla molt
quan ve l'aina
s'empoina l'aina
i li fa la feina
però no brilla gaire
quan ve l'aina
s'empoina l'aina
i li fa la feina
però no brilla molt
Ie-ha!
Ara no gaire
Ara no gaire
Ara no gaire
Tot els dums que la mitja s'acaba i no hi miris massa
Si me'n vaig és que jo me n'anava
No hi miris massa
Ens esperen llençol i coixí
I això s'acaba
I això s'acaba
És avui que demà serà ahir
I això s'acaba
I això s'acaba
La faldilla et corteja una mica
Ai Josefina
Si t'enfades
L'amor s'embodica
Ai Josefina
Si són brunes
Si són roses
Si són menta
Si són fel
Si són fel
Afalacs, llamins i cosses
Terra bonida
Llum d'estel
Ai, la sívia
Femolenta
No tens perdó de Déu
Els amors
Els amors donen empentes als amors
D'estel
D'estel
D'estel
D'estel