5 minuts, un quart d'una,
sintonia de cinema i videojocs,
sintonia, per tant, que ens dona peu a saludar
els nostres 3 convidats, com és habitual,
David Serra, Víctor Navarro, Juanjo Ferrer,
bon dia i bona hora.
Què tal, com a tot?
A mi aquesta sintonia em dóna bona energia.
És sintonia de terrassa,
de prendre alguna cosa de la terrassa.
El dia avui està una mica nubulat,
però vaja, a veure si a partir de dilluns o dimarts
diuen que allà la cosa es remunta de forma definitiva,
ens sucarà suar, com el costum ha passat a reonar
aquestes dates.
Tenim un cap de setmana una mica fluixot,
ara van quedar uns caps de setmana una mica rarots,
no?
Sí, jo comentàvem que el cinema d'estrenes
està bastant malament perquè realment estem en un impàs
entre la temporada d'Estiuenca
i la temporada dels Oscars.
La temporada d'Estiuenca no necessàriament
vol dir bones pel·lícules, vol dir títols potents
però no necessàriament vol dir bones pel·lícules.
Exacte, normalment no bones,
però bueno, ja queda poquet.
La Sandana que ve crec que hi ha un parell d'estrenes
bastant fortes
i encara tenim a cartellera coses que no són estrenes
però que són molt bones.
O sigui que no parlarem tant d'estrenes
sinó de coses que encara estan disponibles.
Sí, perquè jo vull parlar del bodrio absolut.
Va, desfoga't, que em porta tota la setmana el David
en rajant amb perdó d'Àngeles i dimònia.
Bueno, a veure, les coses com són,
i ells ho saben,
és una pel·lícula que realment per molt que la critiquem
seguirà fent públic.
O sigui, la veritat de la gent l'anirà a veure.
Ha funcionat molt bé, eh?
Ha funcionat molt bé, i a més ho comentaven,
que realment són d'aquelles pel·lícules que fan molta traquina,
que va aconseguir remuntar una novel·la dolentíssima,
que era l'Àngeles i demònies,
la prova és que va vendre molt poc,
i que aquesta vegada s'ha aconseguit recuperar-se
i convertir-se en un best-seller en res,
en setmanes,
i absolut,
pensem que és la primera part precisament d'aquestes històries,
d'aquesta trilogia que amenaça
amb una tercera entrega,
i que realment era...
Arribarà segur, eh?
Sí,
que està anunciat el llibre.
Això dels il·luminats
i tota aquesta història,
que és una història que es pot condensar
amb molt poques paraules,
perquè suposo que la gent ja sap una mica la trama.
No, a mi,
però hi ha una cosa molt curiosa d'aquesta trama,
que normalment no es diu,
que els dolents volen fer servir
l'antimatèria del CERN de Suïssa
per destruir el Vaticà.
O sigui,
és retorçat i...
És el més complicat que algun argumento perdidos.
És un poc Star Trek.
Sí,
és una cosa que dius,
hòstia,
això el Vaticà...
A mi,
jo,
jo esta pel·lícula,
ja enseguida vi que no me iba a gustar
i que iba a ser realment mala,
quan vi a Ewan McGregor.
Ewan McGregor,
intentaré acordaros d'ell
en todas las pel·lícules que ha salido,
Ewan McGregor llegando,
és espectacular,
és un carisma tremendo,
és un tio relativament normal,
però respirar una alegría
i un carisma
o tristesa
tremendos.
En canvi,
en el tràiler d'Esta
és com un maniquí
que aparece ahí
i simplement està.
L'altre dia fèiem conya
amb el Tom Hanks
que realment
jo crec que és el pitjor paper
que ha fet a la seva vida.
O sigui,
és que aquest tio
és el tio que ha fet Nàufrago,
que ha fet Forest Gump,
que ha fet La Milla Verde,
ha fet coses Filadèlfia.
És un acte de salvar el sol de los Ryan
que també s'ha molt bé.
Un dos, tres esplats.
Un dos, tres esplats.
No, però comèdies
digues boníssimes.
Un dos, tres, responde altra vegada.
I vull dir,
aquest tio al final de la seva carrera
quan no necessita fer res
diguem,
per fer caixa,
que ja té,
ha de ser multimilionari,
ja té el prestigi
que ningú aconseguirà mai,
no?
Parlen amb plata.
Per què ha de fer aquesta nissaga
i aquest paper tan dolent tot?
Doncs per la pasta.
Sí, però vull dir,
aquest tio no és pobre.
Però de la mateixa manera
que oi Magregor
fa aquestes pel·lícules.
Sí, sí, però vull dir,
és que no m'ho explico.
Aquí el programa de l'altre vídeo
deia...
Y todo el mundo,
aquí,
todo el mundo en esta película
no se entiende por qué están,
incluso el director.
Sí, Ron Howard.
Ron Howard es un grande.
Es un gran artesan.
Bueno, aquí...
Ha fet tel·lícules importants,
però a mi no em sembla
un gran director.
Bastant dolent.
doncs, no ho sé,
jo penso que el tio ha intentat,
ha posat tot el seu taranà
per intentar fer una pel·lícula
la més entretinguda possible,
cosa que la primera no s'aconseguia.
I en aquest cas...
En aquest cas ens ho van vendre,
jo no l'he vist,
però com un thriller una mica més...
De fet, algú feia una comparació,
crec que desafortunada,
pel que dius,
com una mena d'un capítol allargat de 24,
no?
Vaja, una mena de...
Tens una data límit
i que has de resoldre
un cas molt complicat, no?
És cert, i amb això,
el bòtox, precisament,
que l'ho va dir el Juanjo l'altre dia,
i jo he pensat,
doncs té tota la raó,
perquè és que té un rostre
absolutament inexpressiu.
Com la comadreja aquesta
que porta al cap.
Exacte, i una sèrie de coses.
Però una cosa inverosímil
com és aquest Vaticà,
més enllà d'aquesta anècdota
que dèiem
que no havien donat permís
i la manera com l'han intentat recrear,
que és molt espectacular
i molt aconseguida,
però que, efectiblement,
aquest Vaticà,
que tothom sabem
que té unes mides de seguretat
molt extremes,
és un Vaticà obert,
o sigui, tothom entra i surt
amb una facilitat...
Com l'aixa de perdida.
És bastant...
És una pel·lícula també per riure,
i és molt llarga,
perquè, a més,
per molt que corri,
són dues hores i mitja de pel·lícula
o dues hores deu,
però se va fer molt, molt, molt llarguíssima.
I la part d'hírica de la pel·lícula
és aquesta.
Jo ara apunto una curiositat.
La teva veritat.
El Don Brown aquest
també ha fet la novel·la
aquesta de la fortalesa digital
o infernal
o no sé com es diu.
Sí, hòstia.
Què passa a Sevilla?
Jo vinc a aquesta setmana de Sevilla
que em van convidar a una trobada
i no parada de pensar,
estava al cartell per totes parts.
Realment és una campanya
de màrqueting bestial, no?
Brutal.
Llavors pensava,
la següent pel·lícula
la faran a Sevilla?
O sigui, vindran aquí
amb el Tom Hanks
a la girada.
I seria curiós, no?
Que es portés aquesta novel·la
al cinema i...
No, no,
però les adaptacions,
vaja, jo crec que és
Missió Impossible 2
que també hi havia unes escenes
que passaran a Andalusia
i vaja,
com diuen allò,
todo lo parecido con una realidad
és pura coincidència.
Vull dir que, bueno,
pot ser un exercici divertit.
Sí, en Andalusia
con las fallas
i además en las fallas
eran quemar santos.
Sí, que...
También tenía un punto
del día de los muertos mexicanos.
Era tota una barreja
com un gran tour mix.
Ara parlem de Noix en el Museu 2,
l'estrena de més nom
o com a mínim,
vaja,
la més crida n'era
d'aquesta setmana,
però si fem un repàs
a la cartellera
amb què ens quedem,
crec que,
com és habitual,
la celebració original
de Les Gavarres
és una referència, no?
Per fi arriba
Déjame entrar,
que ja portem temps
parlant d'aquesta pel·li,
l'han passat per aquí,
encara està, crec,
per l'Aurend
d'aquí del Parc Central
i per fi arriba
en versió original
i hi ha una sala
relativament gran
i, bueno,
jo espero que
amb una aposta forta
per part de l'empresa
perquè realment
és una d'aquestes pel·lícules
que s'han de cuidar,
s'han de tenir.
Per què hem de veure?
Déjame entrar, Víctor.
Doncs la defiendes tu,
Juanjo,
la torno...
Jo crec que a ti
a mi me gustó mucho,
però jo crec que a ti
t'ha gustado bastante más.
Jo lo que puedo decir
es que es una película
terriblemente siniestra
que te deja un mal cuerpo tremendo
por eso que tienes que querer verla.
No puedes ir a ver
qué ves al cine
y meterte en esa, no.
Y además no es para todos los públicos
ni mucho menos.
És hipnòtica
però t'has de deixar...
Has d'entrar en el joc.
Has d'entrar en el joc
i és molt freda,
molt lenta,
molt tranquil·la,
però realment
quan entres al joc
compensa.
És una pel·lícula molt...
Com diu el Juanjo,
molt dura,
crua,
parla directament
del tema del vampirisme
com una maladicció
com poquetes vegades s'ha vist.
O sigui,
el vampirisme
darrera me n'estava molt romantitzat
i recordem casos
com el Crepúsculo aquest,
aquestes coses que ja
no importava ser un vampir,
realment passejaven pel sol,
eren feliços...
Com vegetarians.
Eren tristots
però perquè eren vampir-se,
molt pluramiques i tal,
però no tenia aquesta càrrega
de maladicció
que realment fa fort
al mitjà del vampirisme.
I aquesta pel·lícula
la recupera
d'una forma
a la vegada molt moderna
i molt clàssica.
Realment,
el títol aquest
de Déjem Entrar,
recordem que és
per una llei del vampir
que és que no pot entrar
a una casa
si no se'l convida abans.
Aquesta llei
és com molt romàntica,
molt poètica
i s'havia perdut al cinema.
I hi ha una escena
potser de les més impactants
de la pel·lícula
que juga amb aquest concepte.
És una història també
amb nens de protagonistes,
que això és bastant difícil
d'aconseguir
i difícil de veure
i transmet els sentiments
i el món vist
des del punt de vista del nen
d'una forma molt forta.
O sigui,
per l'amant del bon cinema
i del cinema
una miqueta difícil
però que recompensa
aquesta pel·lícula
és imprescindible.
Alguna altra joia
a la cartellera actual, David?
Doncs és el que estava mirant
jo ara mateix.
A veure,
la veritat és que
és molt fluixa
la setmana
Hannah Montana
assustament ja en tot.
T'ha tocat veure'l, no, David?
Sí, ja la vaig veure.
De fet,
vaig parlar molt malament
he parlat dues setmanes seguides
molt malament
d'aquesta pel·lícula
i penso que
tenim a Ponyo
en la cartellera.
El que passa és que
tenim un matinal.
Que és un matinal
tampoc la podem recordar.
Però qui tingui ganes
que faci l'esforç.
Que tenia por
de que l'haguessin tret
la setmana passada
no...
Bueno,
me'n parla una miqueta
i la vaig poder disfrutar
d'aquest cap de setmana.
és una pel·lícula
que està molt bé
perquè
tenint el Guillermo Toro
com a productor
la garantia és
que és una història
bueno,
jo penso que és una garantia
en el sentit positiu
del terme.
O sigui,
ha defensat una història
que no és fantàstica.
Els fan que ja se'm riu.
Sí, jo sé per què.
Però bueno,
que com a productor
en aquest cas
ha defensat una història
que són precisament
d'un adolescent
que va col·leccionant
petits objectes
i que cada objecte
ens porta
a una història diferent.
I són històries
molt emocionals,
molt comprensibles.
És una pel·lícula
francament
bonica de veure
i destacable
per tota la fanfúria
que hi ha.
Està bé que aposti
per aquest tipus de cinema
realment.
Per això m'agrada
que el doctor
aposta per coses diferents.
No és sempre fantàstic
si la pel·lícula
no és d'aquesta gent
que produeix la pel·lícula
i sembla que l'hagi fet ell.
És una pel·lícula
de Guillermo del Toro.
A més surt
un actriu
que m'ha agradat molt
perquè jo no la coneixia
però que diuen
que és l'estrella
dels culebrots mexicans.
No els miro.
No els miro.
són molt rutiles
perquè sempre porten uns cabells
i en aquesta pel·lícula
se s'ha tallat
i realment sorprèn.
És una pel·lícula
que com
per les amants
del bon cinema
jo la recomanaria
sense cap mena d'edut.
Parlem de Noix en el Museu 2.
És l'estrena
més
no sé si dir més estimulant
segurament
l'expressió correcta
però sí més crida nera
que arriba amb més força
de Hollywood.
Ens en fem una idea
a través de l'altre trailer.
Que sí, tia,
m'has cutre.
No parece real.
en el museu
más grande del mundo
¡Pero sí es don
pantalones enormes
en persona!
¡Es el Smithsonian!
Son palabras mayores.
Hay viejos amigos
¡Me alegro de verte, muchacho!
y nuevos enemigos.
¡Iván el terrible!
¡Napoleón Bonaporte!
¡Al Capone!
¡Caballeros!
¡He vuelto
de nuevo
a la vida!
Sí, ya te he oído.
Ya lo veo.
Bienvenido.
Este año
¡Cogelo!
Para salvar al mundo
¡No todos podemos ser reinstex!
¡Eles tú eres y yo!
Aquesta pel·lícula
és una seqüela,
vaja,
d'una pel·lícula
que es deia
Noche en el museu,
repeteix protagonista,
Bené Siler,
vaja,
no sé si catalogar-lo
com a el rei de la comèdia
dels últims anys,
en qualsevol cas
si mirem
relació de pel·lícules
i taquilla
i actor protagonista
deu ser dels que ha tingut
una proporció
més exitosa
i que més
que les ha retingut
i crec que l'argument
és força similar,
l'únic que ha canviat
d'escenari
en aquesta ocasió
anem a l'Smissònia
que és el gran museu
museu gratuït
per cert
de Washington.
Hi ha una anècdota
en aquesta pel·lícula
que a mi m'ha fet gràcia
i l'ha conegut avui
i és que
el fet que sigui rodada
dins del mateix museu
cosa que normalment
no es permet
Vaja,
cosa que el codi de Vinci
no va poder fer
doncs en aquest cas
van aconseguir
tras árdues negociacions
rodar el museu
perquè els dos museus
del Museu d'Història Natural
com a l'Smissònia
van concretar
una clàusula
en què deia
rodareu
però com que nosaltres
no podem tancar el museu
teniu que rodar
amb el públic real
a la sala
però ho teniu que muntar
per rodar
i ho van acceptar.
De fet,
hi ha dues o tres seqüències
a la pel·lícula
que estan rodades en estudi
evidentment
l'escena de l'entrada
del dinosauri
i tot això
que es van reproduir en estudi
però la resta
de la pel·lícula
el més quotidià
les escenes menys complicades
des del punt de vista
de la infografia
doncs es van rodar
amb el museu in situ
estem davant
dels mateixos
Mitzònia
rodant amb el públic real
que interactuava
dins de la següent.
Això està molt,
a banda que és un esforç
de producció
i és una...
Important.
Valor molt
aquests petits detalls
de realisme
a les pel·lícules
que l'escenari
si és aquest escenari
que sigui el de veritat
que no estigui fet
per ordinador
perquè sí que
òbviament pel director
és molt més incòmode
haver de rodar
amb extres pendents
de tot plegat
però vaja
a banda que t'asservies
els calers
de reproduir tot això
t'aporta una vivacitat
exacte, exacte
que, bueno,
jo quería dir
que la primera
me pareció una película
que a los niños
les puede gustar.
Realmente no te está
contando nada
i ara aquí vienen
con que tienen
que salvar el mundo
però la primera
es simplemente
mantener el museo
ordenado un poco, ¿no?
Ara son una mica
més ambiciosos.
Sí,
hi ha un sal de qualitat.
Però bueno,
es una primera...
Me ha hecho mucha gracia
oír en el tràiler
que sale un niño
diciendo
si no parece real.
Que ya està excusando
a los que han hecho
la infografía
que por la vista
no han debido hacer mal.
Dice, oye,
ponen el guión
que no parece real.
Però penso una cosa
que a més és 3D
que és l'altra gran aposta.
S'estrenen 3D?
Sí, sí,
aquesta s'estrena
de fet
és una de les pel·lícules
que a més va rodar
pensant en el 3D.
Una pel·li d'aventures
familiar, divertida,
és que no té més
però tampoc té menys.
I és el que deies
del Ben Steeler
és un tio molt estable.
No fa...
No és un tio
que estigui de moda
constantment
que això és molt perjudicial
sinó que va fent pel·lícules
fa més bones,
més dolentes,
fa Tropic Thunder
i Solander
que a mi m'encanten.
Bueno, Tropic Thunder
no l'ho he vist sencera encara,
però és que
amb els trossos
del Robert Downey Jr.
ja estic enamorat.
Però vull dir,
fa grans pel·lícules
de tant en tant,
d'aquestes que posa
la seva energia
a la seva empenta
i d'altres com aquesta
que semblen més petites,
més superficials
però fan passar
una bona estona.
A mi és un tio
que no m'ha molestat mai.
A veure,
jo crec que té part de mèrit,
òbviament encara no puc veure
la segona,
però fer aquest tipus
de pel·lícules ben fetes,
sense pretensió,
ben fetes,
ja és complicat
perquè a vegades
han sortit ben baix,
el mateix,
el delicto deia
el Codi de Vinci
en un altre nivell,
una pel·lícula mal feta,
doncs vaja,
és que té,
no sé si s'ha de destacar o no,
però està mèrit
que com a mínim
es col·lompeixin
uns objectius de mínims.
Sense cap mena de dubte.
Sí, són pel·lis artesanals
i per passar una estona divertida
sense ser ofensiva.
O sigui,
per mi ja és suficient.
Este hombre
utiliza mucho
la tècnica
de Buster Keaton
que es que
le puede pasar
lo peor
y mantener
la misma cara.
Es una tècnica.
Jo recordo
algo pasa con Mary
que vaja,
es cómul de las gràcies
i efectivamente
tenia la mateixa cara.
Al final llora
o tal
o lo que sea
pero normalmente
le van bombardeando
y mantiene la cara.
Però tu creus
que és la tècnica
de Buster Keaton
o simplemente
són les teves limitacions
d'acturals?
No, no,
jo creo que
és a propósito.
No, és com el Vilmurra.
Això és un gran
lloc comú
del món de l'humor
i a mi m'agrada
molt més
que l'actor histriònic
exagerat.
Entrevén
a Silerí Jim Carrey
o ja sabem
en qui es queda el Víctor.
Sí, i sobretot
en Vilmurra.
Però Jim Carrey
de tant en tant
i quan es controla.
Jim Carrey
ja ha hecho
grandes pel·lícules.
No, Jim Carrey
ens va sorprendre.
Jo tenia
problemes seriosos
i aquí
l'històric del programa
sempre ho havien comentat
però he acabat
reconciliant-me amb ell
sempre
que es controli
el seu histriònisme
i tingui
una història
i un món directe, per exemple.
La segona part de Noche
en el museu
també arriba
i també arriba
la nova pel·lícula
Viggo Mortensen.
Es diu
Gut
llans trasllada
a l'Alemanya entre guerres.
Antes de lo que te imaginas
habrá cambios en la universidad.
Los miembros del partido
serán promocionados.
Si no tienes cuidado
te quedarás sin trabajo.
Tiempo al tiempo, Maurice.
Hitler es un chiste.
No durará.
Antes de invitarle a venir
investigamos su historial.
Está todo más o menos
en orden
excepto por una cosa.
No ingresó en el partido.
Todos parecen tan felices.
Las cosas que hacen felices
a las personas
no pueden ser malas.
Nos interesa reclutar
a las mejores personas
especialistas en su campo
igual que usted.
En esta nueva nación
que estamos construyendo
los hombres con visión
serán recompensados.
Parece que nada te importa.
¿Dónde encontraréis
una buena tarda de queso judía
cuando encerráis a los judíos?
Ens trobem amb Vigor Mortensen
fent el paper
d'un professor universitari
en aquesta Alemanya
entre guerres
de principis dels anys 30
quan Hitler accedeix
a la canselleria
al capdavant del partit nazi.
Home, diuen que Hitler
no durava escoltar
mal el trailer
com a mínim 12 anys
déu-n'hi-do
i a banda de provocar
la guerra més devastadora.
Què n'hem d'esperar
d'aquesta pel·lícula, senyors?
Jo crec que és
la perfecta peça
de companyia
de Valkyria.
Valkyria era una pel·lícula
que ensenyava la història
sense mullar-se massa
i aquesta pel·lícula
sembla que serà
una miqueta menys històrica
i més emocional,
diguem-ho, més moral.
Però Valkyria
no era gaire bona.
Vaja, com a mi
personalment no em va agradar.
Bueno, era efectiva
com a thriller.
Era una pel·lícula
que et tenia...
Jo crec que era més efectiva
com a document històric,
també, com a documental.
Sí, sí, exacte.
Bueno, però mantenia l'atenció
i ensenyava.
Tenia una funció didàctica,
diguem, ben a completar.
Però és que ja saps
quin és el final.
Exacte.
Però amb aquesta pel·lícula
tu veuràs el costat més moral
i més a més amb un actor
que comunica de puta mare
que és el Vigo Mortensen
que és un tio
que aquest duel intern
que va tenir,
jo crec que va tenir la gent culta,
la gent formada al seu moment,
que només tenia lloc
a l'Alemanya
del seu moment
formant part del partit
que realment va ser així.
O sigui,
el nazisme no va pujar
només per ideals
sinó que va fer una mena
de menjar-s'ho tot
i arreplegar tot
el que tenia de bo a Alemanya
i posar-ho del seu costat,
obligar-ho a estar del seu costat.
Doncs jo crec que
aquesta lluita interna
el Vigo Mortensen
la sabrà comunicar perfectament
i només per això
a mi la pel·lícula ja m'atreu
i l'aniré a veure.
Doncs jo comparteixo.
La veritat és que
el fet que estigui Vigo Mortensen
en un altre actor
doncs me dóna
tot un marxament de qualitat
i penso que pot ser
un descobriment.
Jo el que passa és que
ja saps que soc molt prudent,
en parlar de pel·lícules
que no he vist
perquè després ens portem sorpresa.
Bueno, la veritat és que
l'experiència també és un grau
i cada vegada i cada mes.
Sí, ja tens un mes entrenat.
Sí, de fet,
el mateix se podria haver dit
de Tom Hanks
abans de fa...
Sí, mes.
Sí.
Bueno, però ja...
La cara en el poste...
No, però jo com a anècdota
diré que ha sortit
ara el tràiler
de La carretera,
l'adaptació
del llibre de Cormac McCarthy,
que és potser
la novel·la moderna
més important
d'aquesta década
i el protagonista
serà el Vigo Mortensen.
i només veient el tràiler,
qui s'hagi llegit la novel·la
ja veu
la mirada del protagonista
perfectament recreada.
Això té un mèrit
impressionant
i vol dir que és un actor
que no té comparació.
És que quan ho fa bé
és impossible
és un gran actor
i prepara moltíssim
els papers.
Quien poden veure
el making of
del Senyor dels Anillos
va a disfrutar
amb Vigo Mortensen
que era...
Le dijeron
que ell tenia que fer
de eso,
de Aragorn i tal
i des que empeixeu el rodatge
tots els mesos
iba cada dia
amb la espada
fora del rodatge
i va amb la espada
per acostumbrar-se
amb botes
i tal
i practicant
a muerte
pràcticament.
Sí, sí.
No és un actor responsable
i amb la latrista
també era brutal
perquè ja saps
que va fer el recorregut.
I tant.
A pesar de que va ser
molt criticat
pel tema de l'accent
però tot això...
No l'esperes a l'Olmota?
No, està claríssim.
Va ser un error de càsting
això, culpa seva.
De totes maneres
jo insisteixo.
Ara és molt difícil
imaginar-me
a la latrista
a banda que es fos
millor o pitjor pel·lícula.
Però és que el problema
és això
si la pel·lícula
hagués estat d'una altra manera
l'accent de Viggo Mortensen
hagués quedat
com una anècdota.
Que de fet
a mesura que vas avançant
la pel·lícula
que no hi ha res
l'actor va guanyant
en credibilitat
a pesar d'aquest
tan noci
rot
trencat que té
i penso que
és un actor
ara mateix
és d'un dels 5 o 6 millors actors
que tenim
al cinema mundial.
Parlem d'Infamous
parlem d'un joc
que ha arribat per PS3
el Juanjo
abans d'entrar en directe
deia que l'estava provant
i no l'he vist gaire convençut.
de PS3
que és molt esperat
i tal
tracta d'un chico
no sé
si, puc contar bastant.
Sí.
Per l'he vist
és que he jugat la demo
i et explica un poc la història
tracta d'un chico
que per algun motiu
provoca
com un estallido nuclear tremendo
en la isla.
El típic, el típic.
Bueno, hi ha una ciutat imaginària
hi ha una explosió
que no sap d'on ve
i aquí comença la trama.
Sí, però no solo hay una explosión
sinó que hay una plaga
que vuelve loca la gente
los convierte casi
prácticamente en zombies
y tal.
El caso es que este chico despierta
y se da cuenta
que tiene poderes
que controla la electricidad.
Eso implica
poder lanzar rayos
a la gente
poder lanzar
granadas eléctricas
y poner maquinaria
en marcha.
Y este juego
te ofrece
una ciudad abierta
tremenda
y tú
pues bueno
vas cumpliendo
misiones
las que te da la gana
y vas haciendo
de héroe
o de villano
lo que te da la gana.
Me ha parecido
muy interesante
pero es una historia
que ya nos han contado.
No la historia en sí
sino el tipo de juego
que es una ciudad abierta
que tú puedes hacer
lo que te da.
Como el Crackdown.
O sea,
este Infamous
es como un
Grand Theft Auto
o el Crackdown
o aquests jocs
de sandbox
de Ciutat Oberta
pero
potser destaca
o es diferencia
pel fet
que el protagonista
té uns poders
molt ben implementats
y que fan
que sea muy divertido
jugar
y muy divertido
de ir inventando
y tiene un sistema moral
que depende
si haces
cosas buenas
o cosas dolentes
van cambiando
los teos poderes.
O sea,
también eso es un incentivo
para rejugar.
El sistema moral
molt limitado
porque realmente
son decisiones
o acciones
muy clara.
Sí, sí,
muy concretas.
Mai será complexa,
¿no?
Pero bueno,
li afegeix
aquest punt
de complexitat
de dir
bueno,
doncs jugaré
avui jugant
a ser bo
y l'altre día
seré dolent
y probaré
los poderes nuevos.
I más que nada
no es un concepto
innovador
pero sí que es divertido
que de vegades
es lo importante.
Que es lo importante.
Estem,
vaja,
passándonos al guió
per un lloc
que no puc dir.
No l'esperávem
pero,
home,
ya que ha vingut
Vicenç Canyón,
bon dia i bona hora.
Vols dir?
Sí, sí,
l'enviat especial
de Tarragona Ràdio
a Moscou.
Crec que és la primera vegada
que Tarragona Ràdio
tenia un enviat
tan lluny
que ha sobreviscut
a la seva experiència
eurovisiva
i vaja,
ja que ha vingut
a la ràdio...
Bueno,
seré breu
perquè tampoc vull
interrompre
el vostre...
Jo saludo
que no et coneixi
en persona.
Ara ja el caret.
Què tal, Vicenç?
Bueno,
mira,
d'aquella manera.
Com ha anat?
Bé,
bé,
un bé...
Millor que Soraya,
no?
Potser?
Sí, sí,
sí.
Ara aprofito,
aprofito per dir
que tot això
que va passar dissabte
es veia venir allà.
Ho sabíem tots
perquè Televisió Espanyola
no va fer,
no va complir
les normes del joc.
I això es penalitza?
Evidentment,
ella estava eliminada
divendres.
Li van dir
nena,
tu estàs eliminada.
Suposo que
va haver-hi
un telefonazo d'aquests
i que canti la nena,
però sàpiguem
que no,
que no,
que no,
que vull dir,
tots els jurats
estaven en contra.
Espanyola va de prepotent,
doncs,
el clàstig és aquest.
Per la tele es va veure
un espectacle televisiu,
parlo d'espectacle televisiu,
després hi havia
algunes cançons
que s'han veï
i d'altres infumables,
però espectacle televisiu
de primer nivell,
amb un escenari brutal,
amb una escena espectacular,
amb una realització
molt potent,
crec que millor
que d'altres vegades.
A vegades no tan bona,
però bueno.
Tots el professional,
òbviament,
ja en tens més.
Des de dins,
la gent que veu estar
vivint al festival
durant tota una setmana,
com va anar, Vicenç?
A veure,
tota la ciutat és com les Olimpíades,
tota la ciutat està plena
de banderoles,
autobusos oficials,
cotxes oficials,
vull dir,
és com les Olimpíades,
i va acabar a Barcelona,
i evidentment,
Moscú,
a veure,
Rússia volia guanyar el festival,
perquè volia dir,
nosaltres guanyem,
ha guanyat.
Ha fet un gran festival,
però no ha tingut en compte
els efectes humans,
és a dir,
a nosaltres ens hem tractat
una miqueta
d'aquella manera,
no?
Vull dir,
massa control,
massa control,
passàvem tot el dia
controlant-nos tot el que feien i tal.
va entre el Putin
a un assaig
i es va aturar allò,
el món,
es va aturar allà,
vull dir que,
imagina,
el Putin,
que en teoria no és el president,
però bueno,
però massa control,
massa...
Moscou pot ser una ciutat molt bonica,
però la gent és molt trista.
Però escolta'm,
això que crec que és la presidenta de l'Assad,
Mamed Bedef,
és el president del govern,
però Putin també és el president de la república,
que excedeixi en un assaig a Eurovisió,
té un punt d'innecessari,
no?
Jo no m'imagino,
vaja,
José Luis Rodríguez Zapatero,
anant a un partit de la Copa d'Evis
amb un assaig de Rafa Nadal,
no ho sé,
em sembla estrany.
Un dictador,
i vull veure a veure què fan,
els meus diners,
que s'han gastat un fotiment de diners,
ell...
30 milions d'euros,
per la banda,
és una pasta brutal,
però la part d'aquest espectacle,
sí,
van contractar el Circus de Soleil,
per 10 minuts,
un espectacle que ja tenia muntat,
i després,
quan la gent votava,
nosaltres veiem un espectacle
que es deia Força Bruta,
argentí o mexicà,
no ho sé,
una passada,
eren unes piscines que baixaven del sostre,
i bueno,
era un espectacle,
però al·lucinant,
al·lucinant,
però bueno,
és el que hi ha.
El xiquet que va guanyar,
el Manoroga,
fa tanta ràbia al natural,
amb perdó,
com per la tele?
Em va dir que no es volia fer fotos.
Va dir que no es volia fer fotos?
No.
Això abans o després de guanyar?
Abans, abans.
Abans o després?
Ja no es feia fotos,
així la gent anava de guanyador
i va guanyar,
evidentment,
perquè ja es veia.
Allà al centre de premsa
hi havia com les apostes
que la gent fa, no?
I Noruega sempre estava a la primera
i Espanya estava entre la vuit i la nou,
sempre, sempre, sempre.
No baixava mai,
pujava, sempre.
I clar,
no vam entendre allò.
Tampoc era una cançó per...
Ja ho sabíem,
que no era una cançó per...
Bueno,
i la sorpresa tampoc era tan gran,
el que va fer,
però la gent li agradava molt.
Soraya,
quan va arribar a la Welcome Party,
que era una estrella mediàtica
per aquesta gent d'allà,
eh?
Vull dir...
Era una passada, va ser.
No sé,
com vénsiu a tenir l'oportunitat
de veure dissabte
al Festival d'Eurovisió?
Una part,
jo una part bastant.
Jo diria que van censurar
l'espectacle de Burlesque,
de l'Edita Bontis.
La cançó d'Alemanya.
Va ser molt avorrit,
l'espectacle.
Tothom esperava una cosa...
Clar,
jo la veia amb ella,
però vosaltres no la veieu.
No, no, en absolut.
Perquè ella estava fent coses,
ja, ja.
Sí,
però el que es veia a la tele
era molt avorrit.
Però, de tots modos,
quita,
tampoc se li ha faltat,
perquè la estuve viendo
i me pareció muy desagradable,
físicamente.
Ah, sí?
Té la seva gràcia, eh?
Però vull dir que és...
Esa mujer con la cintura
más estrecha del mundo.
Sí,
això a mi no m'agrada.
Sí,
és desagradable.
Sí,
sí,
allà és bé,
estava bastante buena,
però allà,
però jo estava a la fila...
Aquí estem entrant
en un terreny de gustos femenins.
Jo només estic parlant de censura, eh?
Estic parlant de censura.
La guany perdedora
va ser Ucraïna,
que anava amb un espectacle,
amb una màquina,
amb tios vestits de romans...
Sí,
sí,
és allò,
la chica anticrisis,
no?
Aquesta anava de guanyadora,
bueno,
en plan guarra.
T'ho juro,
a la roda de premsa
es ficava allà a sobre,
llançava igual els perjudistes,
allò era...
els ballarins allà
ensenyant músculs,
vull dir,
anaven de guarros,
així en plan.
Amb Eurovision diuen
que no va funcionar
gaire bé en audiència
a l'estat espanyol,
crec que va fer un 35-36%
de share,
que és un percentatge brutal,
amb percentatge de torrels,
sempre és espectacle
que m'has vist.
Però molt inferior
respecte al dels altres anys.
Deixant de banda
Xiqui la 4
i tot el seu fenomen.
A mi me hizo mucha gracia
cuando ponía Eurovisión
porque yo estaba
viendo Eurovisión en la tele
mientras mi novia
escuchaba el fútbol
por la rádio.
Hòstia.
Es van impartir
per tots els papers
d'ordre natural.
Jo ho digui.
Bueno,
però és un espectacle gran.
És un gran espectacle.
Jo vull fer una pregunta.
Què va passar realment
amb Televisió Española?
Per què?
Perquè a veure,
Televisió Española
tenia que metre
una semifinal dimarts.
Havien de metre
les dos semifinals de directe.
Una, una.
A ver, tria una.
Li toca dimarts
per sorteig.
Ella diu que dimarts
no li va bé.
Recordem que Televisió Española
se va matant
a través de la dos
a les torneig de tenis
de Madrid.
Aleshores,
la primera sortida
a Andorra i Portugal,
que clar,
quan van dir
Ostres,
Espanya,
sobretot a Andorra,
no es vota malament.
Bueno,
es va arreglar com va poder
i va passar dijous.
Dijous,
en teoria,
nosaltres pensàvem
que era en directe.
Doncs no,
com el tenis va durar massa,
van fent diferit.
Per tant,
no va poder votar la gent,
va votar un jurat.
Això va arribar
a les altres televisions
i van dir,
bueno,
a sobre,
la pobra Soraya,
dijous,
dissabte per la tarda,
tenia una carpa
morta de fred allà,
perquè allà
són dues hores més.
emitien un programa
per connectar amb Madrid
amb un programa especial
que li feien amb ella.
Sí,
i que no hi van poder connectar
perquè estaven fent
la semifinal del tenis
entre Nadal i Djokovic
i el partit es va llençar
moltíssim.
Van portar autobusos
del seu poble d'Extremadura
cap a Madrid
amb la seva família.
Perdona,
va ser,
vaja,
jo ho estava llent
i va ser patètic,
però patètic directament,
eh?
Vull dir,
un mega festival
de televisió espanyola
amb el programa aquest especial
presentat per l'Alaska,
s'acaba el tenis,
connecta l'Alaska,
hola,
buenos días,
veu una imatge,
connecten amb el Vilà,
València,
no sé què,
el poble de la Sarella
d'Extremadura,
va saludar el jurat,
va durar un minut i mig.
Clar.
Va durar un minut i mig,
que jo no ho vull saber,
la de Calés,
que es va agassar
de la televisió espanyola.
Clar,
perquè estava la Lolita,
estava el Pitingo,
estava gent que ha contractat
i bueno,
tot un...
i la pobra ja asseguda
amb una manteta a les cames
perquè dien,
bueno,
estic esperant
per a connectar
amb mi família
allà a Madrid
i es va quedar esperant.
I quina llàstima.
No, no,
Sarella no la vam veure, eh?
A veure,
hi ha un llàstima no me'n fa,
però vull dir,
a nivell de graella televisiva
és una mica un despropósit.
Clar,
però jo suposo
que en Calent,
diumenge,
la van trobar a l'aeroport
i deia,
jo faré una roda de premsa
perquè això que se m'ha fet,
però jo suposo
que ha arribat aquí,
li han dit,
guapa,
queda calladita,
perquè no pots lluitar
contra l'ente de televisió espanyola,
baixa pàgina
i ja està,
no?
Però, clar,
ella ha quedat molt malament
perquè ara hi ha televisions
com en Telecinco
que diu,
que canta,
que diu patir,
patir,
en lloc de paratir.
Home,
perdó,
l'addicció no és el seu fort, eh?
Ostres,
no sé si és el més fort,
però saps el gust
que et donava a veure
una representant espanyola
que parles anglès
amb tota fluïdesa
i no l'esquepxo.
Que diuen,
Feverico,
què ha dit aquest?
Entiende?
Això deien allà,
davant dels turistes
i dels periodistes.
Tu l'has viscut, això?
Clar, home,
sé via l'anglès
que l'espanyol, eh?
Quina vergonya,
diu jo,
m'entens?
Doni, tu,
l'any que ve,
a Oslo?
No ho sé,
de moment ara estic bastant fred,
de moment no,
de moment no.
Oslo és més bonic, eh?
Suposo.
Jo no estic bevint un viatge
i estic tot el dia
mirant fotos de...
Moscou és molt bonic.
Sí,
però la gent,
jo conec molta gent
de Noruega
i som més amables, eh?
Segur.
Jo t'ho dic,
li agrada més la festa
a la gent a Noruega.
Prepareu la butxaca
que és caríssim, eh?
Anima't que jo...
Jo l'any que ve
vull estar aquí
compartint amb tu
i que m'expliquis coses,
que ja vindré.
Àngeles i Demoni
s'ha estrenat aquí ja o què?
Sí, sí, sí.
Clar, tu ho portes
una setmana.
Allà també s'estrenava, eh?
També s'estrenava
allò amb Sirílic,
que es conto de Sirílic.
Però no li preguntis al David
que te la destrossarà directament, eh?
Vull dir que si et feia il·lusió.
Una pregunta que aprofitant,
l'Albergue Rojo,
l'heu vist algú?
Sí, jo.
Jo vull anar a veure la...
Doncs és divertida.
Sí, està bé, no?
Sí, sí, a veure,
ets humor francès,
però és un suïll i tot,
el francès,
a més un cas verídic,
i té un punt...
A veure,
té un punt d'histiorisme,
però està molt bé la pel·lícula,
la veritat és que és divertida.
Sí, millor que
l'Àngeles i Demoni.
Definitivament, sí.
Home, quina pregunta.
Perquè t'has perdut
els primers deu minuts.
Clar, clar, arribava.
És una de les que també estan fent
i que també es pot recomanar
perquè, a veure,
és una pel·lícula...
Home, bienvenidos al Norte,
em va encantar.
I a boca a boca
va funcionar, va estar bé.
El nivell dels actors semblant,
i a més, està molt bé.
És una pel·lícula menor,
però...
Hi ha alguna més?
Que me'n recomaneu?
Poca cosa a Vicençer, eh?
Dos perines coses.
Espanyola, aquesta?
Mexicana.
Coproducció.
També interessant,
una coproducció.
Senyors, ho hem de deixar aquí.
Ens deixem per la setmana vinent
el tema aquest de la gripa
i els videojocs,
una notícia així una mica estranya.
Sí, com la feira comença
a la setmana que ve,
ho podrem comentar.
La recuperarem.
Senyors, moltes gràcies
amb l'aparició estelar
de Vicenç Canyola.
Bé, bé, bé, bé.
Mai m'hi ha dit.
Moltes gràcies.
Escoltem, crec que és el guanyador,
el...
Vaja, no...
Com es deia, el guanyador?
Ni idea.
Ni idea.
La cançó es deia Feirité.
Harry Potter.
Harry Potter, l'ideó.
La cançó es deia Feirité.
Sabia.
I a la de Marta
li deien Falete, nosaltres.
Senyor, fins després.
What I was doing
When suddenly
We fell apart
Nowadays
I cannot find her
But when I do
We'll get a brand new start
I'm in love
With a fairy tale
Even though
It hurts
Cause I don't care
If I lose my mind
I'm already cursed
She's a fairy tale
Yeah
Even though
It hurts
Cause I don't care
If I lose my mind
I'm already
Cursed
Can't
Fuck
For more
Class