Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
No és que porto...
Hola, bon dia a tothom.
Porto 40 punts, però això que...
Bon dia.
Hola, Enric.
Què fas? Què fas que no em dius res?
Que he de començar allò, que tu ja has dimitit.
Aquí t'han de jugar, t'han de jugar.
Perdona, la culpa és teva, m'has portat altercat el diccionari de videojocs en línia
i estic a... Aquest és el Mario... És que jo no he jugat mai.
Per això perdo tota l'escola.
Per això perds l'Oremos i no m'escoltes ja.
Mira, consola de joc, punt de control, però a mi m'han sortit algunes paraules en anglès.
El que em sorprèn molt és que tinguem un diccionari de jocs, de videojocs en línia
i no tenim videojocs en català.
Aquest és una de les... És allò que dèiem l'altre dia de la bipolaritat de la nostra llengua.
Sí, no ho entenc. Tenim un diccionari amb tota la terminologia i no tenim jocs.
Podem parlar...
Mira, 110 punts.
Tenim el lèxic, fi de partida.
No, sí, fi de partida. El tema d'aquest, la partida s'ha acabat.
Perquè tenir el diccionari per poder parlar de les coses que no tenim és un gran què.
Només hi ha... Al món de la llengua catalana només deuen existir aquests dos videojocs
que han posat de prova altercat.
T'equivoques.
Home, com a moltes vegades. N'hi ha més?
Sí, sí.
Deu.
Jo en tinc uns quants de descoberts.
Deu, quinze?
No, no. Algunes vegades n'hem parlat, per exemple, del Trevian, que és un joc en línia...
Que és un trivial...
No, no, no, no és un trivial. És un joc estil civilització d'aquests de construir...
Ah, allò com els romans i això.
Sí, de construir, però que es pot jugar en línia.
Com l'imperium i tot això.
Sí, però aquest és el tema medieval. L'ambientació és medieval i es juga...
Jo en medieval tinc un dels clics, però no està en català.
I a més no és...
Els clics que busquen la princesa i és xulo.
És un joc així d'ordinador.
D'ordinador.
Ah, que no el coneixes.
No, per cert, ara que ho dius, el senyor que s'ha inventat els clics es va morir la setmana passada.
Jo he fet un funeral amb els clics a casa.
A casa no, només vam fer una pompa triomfalis amb els romans.
Jo vaig posar els clics, els vam posar allà i vam fer un funeral.
Va visitar el tanatori de clics que vaig fer, molts clics, amb les seves respectives famílies.
Si ens escolta algú de menys de 25 anys no sabrà de què parlem perquè ara no n'hi diuen clics de fa mòbil.
i ara són playmòbil tot.
Perdona.
Els ninotets em diuen playmòbils.
Perdona, però els nens continuen dient clics.
I quan fan aquesta fira fantàstica de Montblanc que cal felicitar del Montclic,
que s'omple de gent...
És que a Montblanc es veu que hi ha la botiga que tenen més coses que et puguis...
Més clics, eh?
De Catalunya i potser d'Espanya.
De tot, de tot.
De una botiga que tenen absolutament tot el que hi ha.
Suposo que el projecte ha de ser molt col·leccionista i ja m'ho havien dit.
Em va fer molta pena que es morís el senyor Clic, però bé, sempre ens quedarà la seva obra.
I sempre podrem anar a Montblanc que ho tenim a prop.
És l'ultra botiga dels clics.
A més, els clics, si vols, els pots fer parlar en català.
Sí, perquè és com fer teatre d'aquí temes.
I els pots matricular als cursos de català.
És veritat.
Ja tenim oberta la matrícula?
Sí, és que estàvem començant pel final, perquè això dels videojocs ho parlarem al final, com a novetat.
El que comença...
Si volen que busquin ja la pàgina del Tercat.
Això sí, digue-la, digue-la.
La dic jo, va.
www.tercat.cat
I llavors aquí, això és la pàgina principal, aneu a Diccionaris.
De fet, hi ha una galeta a la pàgina principal que et porta directament en aquests jocs que estava practicant la Iolanda.
Vaig a fer l'altra mentre tu expliques això dels cursos, perquè ja m'ho sé.
No puc, de moment no dic més, perquè si no hi ha què direm al final de tot això, ho direm al final.
Ara parlem de l'ara mateix, que és les matrícula dels cursos de català del servei local de català de Tarragona,
que han començat avui, atenció, ha començat avui la inscripció.
Dilluns i dimarts hi havia les proves de col·locació per la gent que no sàpiga quin nivell té.
Els exàmens de nivell que es diu.
Sí, allò per poder saber quin curs has de fer quan no saps quin curs has de fer.
i llavors avui ja hem descobert la fórmula per omplir la sala d'actes de l'antiga audiència.
Quan fem conferències no l'omplem, però quan fem matrícula s'omple i se s'obreix.
Avui està a s'obrigir.
Planteja't les conferències que feu, però a mi m'estranyaria,
perquè la gent que heu portat últimament era gent molt potent, molt televisiva,
i això agrada, des del Matthew Tri fins al Roger, aquest de la Tele3.
Això el dia que més ha agradat ha agradat a 100 persones, que és el dia que més han vingut.
En canvi, tu anuncies cursos de català.
dius, ah, cursos de català, anem tots.
I venen més de 200 persones.
Però això és fantàstic.
Aleshores, per què diuen que no es parla si tant de gent fa cursos?
No cal fer conferències.
Tu anuncies matrícula de català, ets tothom bé.
S'omple la sala d'actes i ja està.
Doncs és una bona notícia, home.
Sí, la mala notícia serà quan s'acabin les places.
Bé, però és tornar a començar.
Es faran més cursos i tot això.
Tenim l'opció online i moltes coses.
La cosa que cal que quedi clara és que des d'avui fins divendres us podeu matricular
mentre es quedi en places i si teniu ja un certificat que sàpigueu quin nivell ha de fer.
Tots els nivells, no?
Sí, sí.
Però ara proves de nivell ja no se'n fan.
Per tant, si algú ha de venir a matricular, que tingui el seu certificat d'algun nivell
o que sàpiga quin curs ha de fer, pot venir.
Però si no sap quin curs ha de fer, no li farem la prova.
Feia temps que no parlàvem de la plataforma per la llengua
que ha arrencat l'any amb diversos fronts oberts.
Dues exposicions.
El català és xèvere, o xèvere, com ho hauríem de dir?
Xèvere?
Xèvere.
Està en cursiva.
Aviso.
Ah, per tant hem de dir xèvere, com si fóssim argentins.
I una altra campanya que es diu Obre't al català.
S'utilitza massa el verb obrir-se en català.
És que som gent oberta.
No, no, però t'hi has fixat que totes, moltes campanyes és Obre't.
Sempre ens estem obrint.
Jo recordo aquella pel·lícula que deia Obre't d'orelles, de l'Stifan Fritz.
Veus, ja sabia jo que no havia de fer comèix.
Però no té res a veure amb això.
És igual.
Vinga, arriben aquí a Tarragona, aquestes exposicions?
De moment no, però són d'aquelles que en un futur no massa llunyà estaria bé que les portéssim.
No havia parlat de plataforma perquè entre pitus i flautes tot just estem a principis de febrer.
Serien tres xiulets i flautes.
Pitus és correcte, Enric?
No ho sé.
El català correcte.
Xiulets i flautes.
Un pitu.
Un pitu? M'importa un pitu.
O tres, no ho sé.
Ara m'has deixat amb el dubte, però és igual.
Vés parlant que jo ho busco, vinga, ho busco el trencat.
El tema, no n'havíem parlat perquè justament durant el mes de gener
el que han fet els de la plataforma ha sigut els preparatius d'aquestes dues exposicions
que s'han estrenat i inaugurat a Barcelona el dia 6 de febrer, és a dir, divendres passat.
Jo ja ho sabia perquè ja havien anat rebent els butlletins i tot això que estem parlant
i esperem que les inaugurin, que sapiguem una mica de què van i en parlarem.
I a més a més, mentrestant també, aquest mes de gener han fet una altra cosa
que explicaré, que és una cosa relacionada amb el tema de la telefonia mòbil.
Però primer parlarem una mica de les dues exposicions.
Molt bé.
Les dues exposicions van enfocades a fer-nos reflexionar sobre la importància
que té l'acollida lingüística en el seu de la nostra societat.
És a dir, són dues exposicions de temàtica d'acolliment lingüístic.
La primera, el català és xèvere, com aquesta paraula indica,
és una paraula que, si bé és típicament argentina,
m'assembla que és una paraula que ja s'ha internacionalitzat una mica
i és una paraula que tothom, més o menys, i sobretot a Sud-amèrica,
la gent entén que és una cosa.
Puc obrir un parèntesi?
Sí.
La paraula, per Pito no m'he venen a nedar, que dirien les operadores.
I per Sereno.
No, no, per què? De Sereno, Pitu del Sereno.
No, mira, com a Pitu, em ve xiulet, xiulet i xiulet.
Doncs m'importa tres xiulets.
Entre xiulets i flautes. Va, continuem.
Perdona la interrupció.
Queda acceptada l'esmena.
Molt bé, doncs vinga, som-hi.
Tornem al xèvere, que no és català, és argentí.
Però, a més a més, té el sentit genèric.
Bé, aquí explica que ve d'una paraula de Nigèria, tal i tal.
Xèvere?
Sí, sí.
Ve de Nigèria?
Ve de la llengua africana, parlada de ginèria i el camerún,
i en origen seria, la paraula original és calabar, de Nigèria,
que, no sé com, se llegeix CDB, total.
Però de quin camí que ha fet aquesta paraula, eh?
Des de Nigèria fins a l'Argentina i s'ha transformat completament.
S'ha transvestit.
Bàsicament el camí de l'esclavitud.
No, clar.
D'aquí, de les paraules d'Àfrica que arriben a Amèrica és via esclavitud.
Doncs, deixem-les estar.
Dixem-les estar el tema, que és pelut.
Què vol dir?
Vol dir bo, agradable, excel·lent, meravellós.
I això és un sentit que fins i tot nosaltres ja el coneixem.
Una cosa xèvere ja sabem que vol dir que és bo.
Tu ets xèvere, Enric.
Es fa el que es pot.
Dintre del que hi ha, que no és gaire.
L'exposició aquesta és la que, de les dues exposicions,
aquesta va destinada justament als immigrants.
Per això, amb aquest títol, xèvere,
qualsevol immigrant sud-americà, sobretot,
entén que li estan parlant quan li diuen xèvere.
Això deu ser bo.
Llavors, aquí es tracta...
En aquesta exposició se'ls explica, d'una manera gràfica,
molt visual i entenedora,
alguns dels aspectes de la llengua catalana,
s'apunten també a algunes dades sociolingüístiques,
allò de quanta gent el parla, quanta gent entén,
que quants anys segles fa que el parlem per aquí,
que és la llengua que fem anar, i totes aquestes coses.
I també una cosa que interessa al públic,
que és els avantatges que té per a un immigrant
saber l'idioma del país on viu.
Una cosa que sembla lògica i sembla de calaix,
però com que tenim aquella esquizofrènia lingüística...
Ha explicat molts inmigrants llatinoamericans,
fins i tot alguns que estan participant
en programes de voluntariat lingüístic
i que han fet cursos,
que clar, a l'hora que quan es van plantejar sortir del seu país
i triar un país europeu,
molts d'ells feien cap aquí per al tema de l'idioma
perquè desconeixien que aquí es parlés una altra llengua.
Per tant, a vegades són persones
que no tenen aquesta informació prèviament,
i està molt bé que algú els expliqui,
sobretot que contextualitzi,
de dir, home, no és un caprici que aquí es parli català.
Sí.
Podríem fer moltes conseqüències.
Estàs processant la informació?
Sí, no, estic pensant en el que he dit
sense ser massa políticament incorrecte.
M'ho callo.
És igual.
Dit això, dit que els immigrants sud-americans
ja veuen que pot tenir avantatges a això,
ve l'altra part.
Aquesta sí que és culpa nostra,
que és allò que fem habitualment
de la dimissió lingüística
i el canvi d'idioma.
i això, l'altra exposició es diu
obre't al català,
allò que dèiem d'obrir i no obrir,
doncs aquesta és la que se dirigeix
als catalanoparlants
amb aquesta mania que tenim
de canviar d'idioma
davant d'algú que em sembla
que no ens entendrà.
Això, fins i tot,
no sé quin comissari d'aquests europeus
que van venir per aquí
a veure com estava això el multilingüisme...
Però dels bons o els dolents?
Dels bons.
Aquest deia que al·lucinava...
Ah, sí, el tema de les universitats.
Sí.
Que deia que tots els alumnes
que venien al de l'Erasmus.
Bé, no...
L'heu no que va dir
que tots els alumnes
que feien l'Erasmus
que no tenien cap problema
perquè donessin les classes en català.
Mira, precisament la setmana que ve
tinc aquest tema
i el tema de la llengua
de la investigació
a la Universitat de Rússia
un tema una mica...
Parlarem una mica d'universitats
i també del Francesc Puig-Pelat
també té un tema d'universitats.
La setmana que ve...
Farem un bloc universitari.
Avui fem el bloc de la immigració
que també amb el Puig-Pelat
també parlarem d'immigració i llengües.
Per això ja m'ho faig ben i bé
de blocs i tal,
al català no parlants
perquè se'n recordin
que si no els hi parlem nosaltres en català
amb aquesta gent
no els hi parlarà ningú, etc.
I totes aquestes reflexions i tot això.
Doncs aquest comissari obrer
que ell al·lucinava
que hi ha altres comunitats bilingües a Europa
i a països on hi ha més d'una llengua
però que en lloc del món
havia trobat gent
que fes això que fèiem aquí
que sense ni adonar-nos-en
i que sé capaços
i que hi hagi un grup de persones
que n'hi hagi que parlin en català,
n'hi hagi que parlin en català,
s'entenguin tots
i que n'hi hagi que parlin ara en català,
ara en castellà,
si em giro cap a tu
parlo en català,
si em giro cap al costat
parlo en castellà,
amb una total fluïdesa
i sense cap entrebanc,
una cosa tan estranya
que no l'havia vist enlloc.
Ja veus.
Això, segons com,
podria ser positiu
però també té la part negativa aquesta
de què ho fem
quan no ho hauríem de fer,
que és de cara a la persona.
La cosa està clara,
si nosaltres no li parlem en català
a aquell que acaba d'arribar,
qui li parlarà?
Difícilment l'hi integrarem lingüísticament.
Bé, aquestes dues exposicions
es poden veure coses,
se'n poden veure parts
a la web de la plataforma
i se suposa que
ara estan a Barcelona
i durant l'any
aniran tombant per Catalunya.
Doncs quan venim tornem a parlar.
A veure si des de la Secretaria Política
Lingüística de l'Ajuntament
la porten
o la portem al Consorci
i ara que fem els 20 anys
alguna d'aquestes coses
les podríem portar.
I l'altre tema...
El tema de la tercera enquesta,
el català, els mòbils.
Jo et diré que el meu mòbil
està en català.
El meu no.
Jo ja he fet l'enquesta.
I m'estranya molt.
Per què no què?
Per què no està en català el teu mòbil?
El meu, perquè me'l van regalar.
Me'l van regalar
i me'l van regalar així.
I no tinc opció.
Jo sí.
I és d'una companyia
que no em dóna opció.
Posa allò de desar, missatges...
El meu no, el meu no.
És guai.
Mira, la cosa ve
que és la tercera enquesta
i és la tercera part de l'informe
que van començar ja fa uns quants anys.
El rebonament és el següent.
El febrer del 2007
el govern català va signar un acord
amb les empreses fabricants
Nokia, Motorola, Alcatel, Sony Ericsson
i amb les operadores
Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo
entre d'altres, algunes més.
Amb el compromís de catalanitzar
menús, comunicacions i serveis als clients
abans del 31 de desembre del 2008.
Per tant, tu ets dels que no tenen en català.
Exacte.
Jo sí.
Atenció, abans del 31 de desembre del 2008.
Per això, el mes de gener
els del Vodafone m'han dit
bé, això ja el termini ja ha complert
ja s'ha complert
doncs anem a comprovar què passa.
I per això ara fan la tercera enquesta.
Es tracta d'anar a la web
i emplenar-la.
Jo la vaig fer
s'entén perfectament
no té cap problema.
Vas dient sí o no, vas omplint
en algun lloc has d'escriure una mica de frase
i ja està.
Es fan 10 minuts
i amb això ells faran l'estudi final
de com està el pati
com està el pati
o com està la telefonia mòbil en català
després d'uns quants anys
de fer el seguiment d'aquest tema.
Tots aquests temes
els podem veure a la web de la plataforma
com sempre
www.plataforma-llengua.cat
I ahir a la nit
a la sala biquínia
es van lliurar
els premis de la música catalana
els premis Anderrock 2009
jo aquest matí
he vist la llista
i he dit
home
això és com les eleccions
tothom guanya
perquè
aquí he estat a premiars
i hi havia 40 que havien guanyat
Sí però no
Com que sí però no?
Home, uns més que d'altres
però
hi ha moltes categories
no t'ho acabes
Sí, i n'hi ha alguns
que s'han endut 3 o 4 premis
Home, un d'ells
era el Miquel Abras
Déu-n'hi-do
aquest home
I en canvi
mira
dels que toquen
aquesta setmana a Tarragona
cap
i dels que posarem avui
tampoc
Per això
perquè nosaltres
sempre anem amb els que perden
Som així
Anem amb els partadors
sempre
Som com les germanetes
de la caritat
Bé, explica'm una miqueta
Festa dels Premis Anderrock 2009
es va fer a la sala bikini
com ja cada any
no sé
em sembla que van
per la catorzena o quinzena
festa ja
em sembla
o potser no tant
El Pep Sala
la Núria Feliu
la Mònica Green
van fer un trio
Mira, ara diré els que van actuar
Pep Sala
i Núria Feliu
amb Mònica Green
Sí, sí
És una combinació tremenda
Explosiu
Bueno, a veure
els Grammy
van sortir
el cantant de Led Zebelin
i la Diana Krause
És veritat
És veritat
Perquè nosaltres no podem treure
el Pep Sala i la Núria Feliu
A veure
És el mateix
És el mateix
Veia ser
la versió nostra
d'aquest tipus de combinacions
explosives
i que acostumen a sortir bé
perquè si els músics són bons
tant aquells d'allà
Fins i tot tu i jo cantaríem
si els músics són bons
No, jo no
jo cantaria fatal igualment
Ah, però la música ens tapa
Sí, dissimuladament
Però bé, vull dir
a veure
no tenim res a envejar
els de fora
tots són bons
els de fora
Robert Plant
i la senyora Krauss
són tan respectats
Com els nostres
inustrats
Pep Sala i Mònica Grín
i ja està
I ja està
Doncs aquests són
un dels duets famosos d'ahir
No podien faltar
els triomfadors de l'any
amb els premis de crítica
de Boli
com són
Van actuar
Manel, Roger Mas
Miquel Arbrez
Pep Sala i Mònica Grín
Òscar Briz
amb la sincronica
també té algun premi
el Belda i el conjunt
va de Badoc
i Angelina i els Modents
Això entre altres sorpreses
Els premis que es van donar
Has de fer tota la llista
No, eh?
No
És que són molts
Doncs només alguns
Vinga, fes alguns
Els de la crítica
ja els havíem dit
que eren el Roger Mas
millor disc
millor disc de l'any
i millor disc de folk
el Manel com a grup
millor disc de pop rock
l'Òscar de Briz
com a millor cançó d'autor
i millor disc català
en altres llengües
The New Raymond
Aquest és el cantant
de Madí
que és un grup
que canta en anglès
però doncs aquí
canta en castellà
aquest xic
I llavors
la votació popular
diguem el resumet
dels principals triomfadors
de la votació popular
que atenció
s'ha fet per una vegada
només per internet
i han votat
7.233 visitants
els principals premis
més destacats
són el Miquel Arbrez
del públic
l'Axem Busto
el Pau a la Bajos
i Quico Celio
el Noi
i el Mut de Ferreries
Els Quicos
deuen tenir una vitrina
a casa seva
que no els hi deu caure res
ja
I també
a veure si
aquests són els guanyadors
i també
dintre dels guanyadors
per votació popular
també Albert Pla
Albert Fibla
Roger Mas
Gossos
i
com a grup revelació
Manel
si a la crítica
li dóna el premi
al millor disc de pop rock
al públic
li dóna el títol
de grup revelació
a Manel
Ja està
és que n'han parlat molt
Sí, ja està
Parlem de l'altre
Què és això del concurs
lligat a la música?
Mira, el logotip
és un morter d'all i oli
per allò de què s'ha de lligar
Ah sí?
Sí, a mi m'agrada aquest logotip
És un concurs
és un concurs
que organitza
atenció
organitza la Federació
d'Organitzacions
per la Llengua Catalana
sigla
Folk
i també
hi participa
al concurs
de maquetes
dels països catalans
enganxa-te a la música
que ja és prou conegut
i també hi col·labora
la Secretaria de Política Lingüística
per tant això
li dóna un relleu institucional
i una, diguem,
una cobertura
o un paraigües
un eixopluc
que sempre va bé
tenir eixopluc
institucional
amb coses d'aquestes
perquè tingui més respectabilitat
transcendència
etcètera
total
Condicions
Bàsicament
que la meitat
dels membres de grups
siguin d'entre 14 i 18 anys
per tant és una cosa
enfocada a gent jove
grups joves
i músics joves
que presentin
un mínim de 3 cançons pròpies
de les quals
més del 50%
han de ser en català
o sigui
només en presentes 3
perquè més del 50%
que siguin en català
dues ho seran
total
això
també pots fer
l'estrofa en català
i la tornada
en anglès
o en castellà
com el solen fer
els d'Andorra
quan van a Eurovisió
per exemple
també en parlarem aviat
que enguany
tornen a cantar en català
i qui va enguany?
una
a Andorra
vols dir que hi ha algú a Andorra
que sigui nascut a Andorra
perquè la que hi va enguany
és una que és
no sé si sueca
noruega
o danesa
però que ja va
fa temps que viu a Andorra
tota la vida que viu allà
i en què cantarà?
un trosset de la tornada
en anglès
així com al revés
de l'any passat
quines coses
ja m'ha aixafat un tema
això era per més endavant
però que jo no he dit res
i no tenia ni idea
que Andorra tornés a Eurovisió
decidies que me n'he anat
de la llengua
doncs jo diria que sí
vinga va
és igual
el concurs
per participar
s'ha d'enviar
i es pot penjar directament
això es troba a la web
www.terceravia.org
i a la pantalla principal
ja trobeu la pestanyeta
del concurs
lligat a la música
amb aquest morter d'allioli
i les condicions
estan explicades
és molt senzill
fins i tot
la cosa és que
els grups mateixos
poden penjar el seu vídeo
i les seves cançons
a la pàgina web
llavors ara ja n'hi ha
unes quantes de penjades
i ja n'hi ha cinc
estem fatal de temps
ja està
fem una pausa
que m'estic agobiant
i després continuem
vinga va
acaba
termini 20 de març
molt bé
doncs tenen un meset
i escaig
per enviar
ai una pausa va
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació
lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Dos quarts d'una del migdia
mig minut
és el temps
de fer una mirada
a l'estudi aquest
que no és
sociològic
per res
l'estudi del senyor Puig Pelat
que a mi l'altre dia
quan va fer la sortida
de nit
a l'estudi sociològic
i amb la dona
i tot això
és que no sé
em va fer caure una mica
de la gràcia
que vols que diu
si ja és poc científic
que és un tema personal
només d'impressions
que té de l'ús de la llengua
no em va acabar de fer el pes
per fer l'estudi
sobre immigració
i multilingüisme
on va anar?
A una mesquita?
No
Perquè clar
Al Raval
de Barcelona
s'entén
És que clar
és difícil
que senti parlar català
Com que teníem
tot això
de la plataforma
mirant els que ens quedaven
d'aquest tema
del Puig Pelat
he dit
que avui estaria bé aquest
igual que m'he guardat
el de les universitats
per la setmana que ve
per parlar dels Erasmus
i això
doncs bé
tot i lligues
com ha de ser
per lligar perquè tingui
més consens
més lligam
més allioli
l'allioli
que lliga
s'ha de lligar
l'allioli
doncs això
a veure
el senyor
de veritat
és un espessor avui
l'allioli
ha de ser espessor
el Puig Pelat
el Puig Pelat
se'n va
al Raval
a investigar
com està això
del multilingüisme
perdó
l'Enric
és que té humor
català
què més català
que l'alli
i llig
va va
vinga
va
i t'interrompeixo
tota l'estona
no queda temps
se'n va al barri
del Raval
a veure com funciona
la cosa
posant l'orella
per aquí
per allà
i doncs mira
detecta
és que me l'imagino
aquest senyor
amb la seva bossa
el seu caset
anar gravant a la gent
per després fer articles
i perdó senyor
Puig Pelat
però
sí
llavors el seu punt de partida
és a veure
ja
en època de Miquel Puyo
director
secretari de política lingüística
ja es va posar de moda
el tema
que Catalunya ja no és bilingüe
sinó que és multilingüe
i que es parlen
unes 300 llengües
molt bé
quan es parlen 300 llengües
n'hi ha d'haver una
que sigui la llengua franca
la llengua franca
vol dir la llengua
perquè s'entengui tothom
i aquí està el cuit de l'assumpte
i anem a investigar
quina és la llengua franca
quan hi ha
multiculturalisme
i multilingüisme
home
si te'n vas al Raval
o te'n vas a un poblet
a l'Empordà
està claríssim
quina ha de ser la llengua franca
en paisatges
i escenaris tan diferents
sí
és que això
justament ho fa
se'n va anar
un dia al Raval
i un altre dia
se'n va anar
a Folgaroles
al poble d'Aixecint Verdaguer
a comprovar
quina era la llengua franca
allà
ja ho resumeixo
a Folgaroles
la llengua franca
que els immigrants
que tenen per allí
utilitzen
és el català
tothom parla en català
a Folgaroles
inclòs els que són
de qualsevol altre punt
del planeta
que han anat a parar allà
el Raval és al revés
el Raval
ja
allí sí que hi ha
300 llengües
i gent de 300 o 3.000 països
i
no existeixen 3.000 països
però és igual
no existeixen 3.000 països
no
ni 1.000
no hi va ni als 250
ni a 250
és igual
era una hipèrbole
total
què parlen el Raval
com a llengua franca
per exemple
un paquistanès i un malai
que juguen a ping-pong
s'entenen en castellà
un malai i un paquistanès
sí
això existeix
el Raval
sí sí sí
unes botigues
botigues
com una carniceria marroquina
hi ha un rètol
que diu
que se traspassa
està en castellà
i llavors
es detecta
que tots els anuncis
destinats a immigrants
de qualsevol
lloc del món
perquè l'entenguin
estan en àrab
perquè és l'idioma del botiguer
i en castellà
que és l'idioma
que tothom entén
la llengua franca
llavors
diu
perquè es vegi clar
que el Raval
és multicultural
fins i tot
Vilahueb hi té la seu
i llavors se'n va a veure
els de Vilahueb
i vol dir
que fins i tot
hi ha catalans al Raval
cosa insòlita
però és així
és multicultural
és normal
catalans
i el Vicenç Partal
allà té la seva oficina
i se'n va a parlar amb ell
i llavors el Vicenç Partal
li explica com és el mapa del Raval
que doncs que hi ha una zona
que és el barri marroquí
una altra zona
que és el barri paquistanès
que és l'Islamabad
una altra zona
que és l'epijoprogram multicultural
de blancs europeus
americans i australians
que entre ells
només utilitzen l'anglès
lògicament
per ells
després hi ha el sector hindú
el sector de Bengala
el sector de Bengala
d'allà
els bengalís
els de Malàisia
els algerians
els filipins
els europeus de l'est
i els subsaharians
tot això
i el Raval
però diu
i entre ells es barregen
i parlen entre ells
i no
que va
això són
és com uns envis
d'aquells de diferents capes
en què
els del Raval
estan en un pis
i entre ells
i els altres pisos
hi ha una llesca de pa de motlla
i per tant
entre cada grup
hi ha una llesca de pa de motlla
que fa que entre ells
no es relacionin
pràcticament mai
és com un separador
és un separador
exacte
llavors la llengua
la llengua franca
per tal també li confirmem
aquí
la llengua franca
que utilitza tothom
per entendre's
és el castellà
punto
aquesta és la cosa
només hi ha petites excepcions
com una cadena de supermercats
que es diu Pròxim
que tenen
que és de capital català
que els empleats
són tots immigrants
però totes les retolacions
estan en català
que l'hauria de fer
per donar exemple
i és el mateix
que en la línia
en què va l'exposició
aquella de la plataforma
molt bé
etc
escolta
acabem ja
amb les novetats editorials
amb allò que esmentava
amb el començament de l'espai
el diccionari de videojocs en línia
sí
exacte
ja podem dir
les 3 www.tencat.cat
i una de les novetats
de fa poques setmanetes
és aquest diccionari
de videojocs en línia
amb unes 300 denominacions catalanes
amb la seva definició
en notes
equivalents
en castellà
anglès i francès
hi ha
una sèrie
de denominacions
noves
que s'han normalitzat
i aquí es tracta tant
de la terminologia
de creació
i programació
de jocs
com els dispositius
i tipus de jocs
que si les consoles
que si els comandaments
i aquest tipus de coses
referents a la qüestió
de la interacció
i les comunitats
de jugadors
allò que dèiem
dels jocs en línia
els avatars
ara es pot estar molt
això dels avatars
amb el
com es diu
el Second Life
ni idea
el Second Life
i els avatars
i aquestes coses
o la indústria
del videojoc
total
això està allí en línia
300 denominacions
i és el que dèiem al principi
una de les novetats
és que perquè ho practiquem
i perquè es difongui
perquè atrengui
el públic jove
hi ha un parell de jocs
que són aquests
amb el Marius
Marius Gros
Marius Gros
Sí
el Mario Bros
era l'original
de fa uns 25 anys
o 20
dels primers jocs famosos
d'aquests de plataformes
doncs la versió catalana
es diu Marius Gros
Marius Gros
i del temps que han fet
un parell de videojocs
perquè practiquem
amb la terminologia
Molt bé
acabem ja
Enric
és que mira quina hora
m'estàs esperant un pallasso
he quedat amb un pallasso
d'aquí una estoneta
Això són paroles majús
i clar
amb un pallasso
no el pots fer esperar
si és així
jo callo
callo
i ho deixo aquí
no no no no calles
que em trauràs
aquest cap de setmana
perquè jo he vist que hi ha cosetes
on em portaràs
doncs mira
com que tu
divendres
divendres
anirem a veure el pallasso
anirem a veure el pallasso
tu ara l'entrevistes
i li treus informació
treu la informació
i després l'anem a veure
i després què fem
i ja posats que hi serem
sortirem al carrer
anirem a veure Conxita
que és gratis
sí és gratis
a la sala zero
divendres
a les 11 de la nit
presentant el seu disc
Santa Rita Santa Rita
i l'endemà
un altre que també presenta
el seu últim disc
que acaba de sortir fa poc
és Abús
i és que no sé si puc sortir
dues nits seguides
dissabte a les 11
no
mira
fem el doblet divendres
de pallasso i música
i dissabte descansem
a més a més
com que l'Abus
ja el vau entrevistar
i ja li vam posar
la cançoneta
van posar una cançó ahir
avui
per acabar posarem
un dels que haurien hagut
de guanyar els premis en derroc
i no han guanyat res
un perdedor
sí
ens agrada
és un grup que es diu
Is
el seu disc es diu
Autòmat Infinit
que comenci a sonar
i ens fem una idea
van tocar fa dues setmanes
aquí a Tarragona
a la sala del cau
i ja sé per què
no han guanyat cap premi en derroc
perquè a la sala del cau
eren menys de 25
veient-los
perquè no el coneixia la gent
el disc és bo
però el directe és millor
i el cantant
és un home
amb molt de carisma
que jo diria
que és el Tom Waits català
el Tom Waits català
no per la veu
per la manera de gesticular
és molt
gesticular molt
i actua molt bé
i la cançó que et poso
com que estem aquí
es diu Ràdio
que bonic
tot rodonet
és que cada dia ho fa millor
gràcies Enric
fins la propera setmana
Som secs
Som freds
Com el glas
Quan convé
Cadascú que passi
Que agafi el que li falti
Som el que som
Però
Tot canvia per moments
I tot allò que et plegui
Allò que tu has ressalt
I n'ets una part
No dubtis el que es fa evident
Som riures
Som rius
Som lliures
Som vius
Som llebres
Som nius
No som la meitat
del que tu dius
Som hipnòtics
Som breus
Som atònics
Som seus
Som atòmics
Som greus
Som cercles
Miratges
dels teus
Cadascú que passi
Que agafi el que li falti
Som el que som
Però
Tot canvia per moments
I tot allò que et plegui
Allò que tu has ressalt
I n'ets una part
No dubtis el que es fa evident
I és tan bo
Després
Tot el que ja hem après
Quan som part
Quan som res
Quan som res
Magnètic
Androgen
Armeni
Hidrogen
Quimera
Fanàtic
Pleure
Òxid
Fasarda
Ingenus
Fakirs
Falàcies
Qui?
Aquestes
Artistes
Artistes
Feixistes
Lleixes
Budistes
I cadascú que passi
Que agafi el que li falti
Som el que som
Però
Tot canvia per moments
I tot allò que et plegui
Allò que tu has ressalt
i n'ets una part, no tundis el que es fa vinent.
I és tan bo desfer tot el que ja m'ha après
quan som part, quan som res, quan som res.
I és tan bo desfer tot el que ja m'ha après
quan som part, quan som res, quan som res.
Fins demà!