D'ús quarts de dotze del migdia, en vuit minuts, Teresa León, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda tècnica de l'oficina de la candidatura, Tarragona 2016.
És un espai que setmanalment el que intentem és conèixer el parer,
les mirades cap a la ciutat.
Ara ho comentàvem amb els convidats que ens acompanyen avui.
Si demà haguéssim d'anar als senyors de la candidatura,
volem ser capital de la cultura europea, dirien.
Home, doncs què volen que els diem?
Que sí, que Tarragona és molt bonica, que tenen coses,
però recordem que no es premia l'estat actual de la ciutat
on no es considera l'estat, sinó el projecte que es pugui crear.
D'aquí la importància de recollir totes les veus
i tots els parers de la societat civil per anar elaborant aquest projecte.
Per tant, avui el que tenim són dues veus, dues mirades de dues persones
vinculades estretament a la cultura i al territori,
però que estan una mica viatjades i tenen la perspectiva de la distància.
Per tant, jo crec que l'aportació que poden ser serà prou profitosa.
Saludem Joan Reig. Joan, bon dia.
Molt bon dia i molt bona hora.
Músic, una mica escriptor, perquè algun llibre tens, també.
Mig llibre tinc.
Bé, vas fer un amb algú altre.
Mig llibre, sí.
Em van parlar fa temps.
Amb l'Àngel Octavi.
Clar, amb l'Àngel Octavi Brunet, que ja anava a dir...
Músic, però clar, músic i escriptor.
Músic ho sóc sencer.
I escriptor la meitat.
I pajef la meitat.
Bé, un terç seria.
Exactament.
Dic, a lo millor...
Ets bicèfal.
Allò, abans de morir, t'has de fer el llibre.
La criatura.
Una criatura.
Doncs, d'arbres n'he plantat un munt, per la meva professió, la meitat de pagès.
De llibres mig i discos, no sé si val, però fills encara no en tinc cap.
Però, bueno, els discos són com els fills.
Això, eh?
L'obra artística és com un fill.
Pep Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
Periodista i escriptor.
O escriptor i periodista, cada vegada més, em sembla.
Això és el que m'agradaria més.
Dedicar-te més a escriure i no tant a fer articles, o...?
Sí, i tant, això és el que m'agrada més.
Poguer viure del que et passa pel cervell i poder...
Vaja, jo acabo de publicar dos llibres.
Un, de novel·la fantàstica, que tot és imaginat.
I un altre, que és històries de sexe i música.
O sigui, poder parlar d'això, que són els temes que més m'interessen.
El sexe i la música, clar.
Però músic no ets.
No, jo soc un músic frustrat.
A mi m'agrada ser-ho.
Ho sigut, jo l'he vist cantar, eh?
I què tal?
Però allò de festa.
Digui-li performance.
No, no, en concert i tot.
Van tenir un grup consolidat i un grup underground, 100%.
De la Tarragona underground.
I que és el conèix.
Això sí que ho teníem.
És una Tarragona underground, és una Tarragona emergent,
la que vosaltres veieu en l'actualitat, ara?
Com la veieu?
Bueno, hi ha moltes Tarragones, m'imagina.
Eh que sí.
Tarragona underground, que sempre hi ha sigut.
Abans, en micro tancat, parlàvem de l'època del tocant, no?
Doncs hi ha una Tarragona, sempre hi ha sigut underground,
hi ha una Tarragona oficial.
Això són històries de l'Emili, ja.
Ja comencem.
No, vull dir que les generacions, cada generació,
té la seva Tarragona oficial, oficiosa,
i l'altra més que va pel sotterrani, que va per més alternatiu.
I em sembla que això sempre hi ha sigut.
Ja ho he vist des de, que ja soc una mica gran debdu,
ho he vist des del temps de la geganta, no?
I sempre hi ha hagut diverses Tarragones.
Les gigantes, els polvets, el tocant...
A veure si passem una mica el dia, perquè estàs molt prehistòric, eh?
La Teresa i el Pep...
Jo, per exemple, el que sento molt...
O sigui, jo, per exemple, jo estic vivint entre l'Empordà i Barcelona,
per motius personals i per motius laborals.
I del que es parla més en el món en què jo em moc,
per exemple, es parla molt del cau,
de les coses que es fan al cau,
de que si els disjoques que hi van,
de que si els grupets que hi van allí...
i de tant en tant també, per exemple, de la Sala Zero.
Evidentment, no parlen del tocant ni de la geganta.
Perquè són els locals on hi ha un servei comercial musical.
Exacte.
Vull dir, jo que em moc més amb el terreny de la música, per exemple, no?
Es parla molt també de la força que té la literatura
i els llibres a Tarragona.
És a dir, a diferència d'altres llocs,
s'hi ha destinat molta més força, no?
També perquè hi ha unes editorials potents
que fins i tot han sabut treure el cap del que és el territori.
Ara l'editor es treu alguns llibres que són preciosos
i són totalment presentables per tot arreu
i de temes que afecten a tot Catalunya o fora, no?
Per tant, jo crec que hi ha certes coses que sí.
En canvi, per exemple, en el món del teatre
ningú perd el cul per venir a Tarragona.
És a dir, no vol dir que a Tarragona no es faci teatre,
però el teatre que es porta és exactament el mateix
que pots veure a qualsevol lloc.
Així com Girona té un festival que és el Temporada Alta,
pel qual fa que molta gent des de Barcelona,
des de Tarragona i des de Lleida,
es desplaci a Girona a veure-ho.
Aleshores, no ho sé, hi ha certes coses que a Tarragona
la gent no hi va.
Que van una mica per inèrcia, no?
Que sempre s'ha fet així i no es trenca res i no hi ha canvis.
Jo trobo que es fan moltes coses per Tarragona i pels tarragonins,
però la projecció exterior que a vegades et dona un orgull
i que fa que vingui gent de fora,
jo crec que no acaben de trobar.
En tot cas, només amb les festes populars.
És a dir, si Tarragona és coneguda fora d'aquí,
no ens enganyem.
És per Santa Tecla, pel Carnaval,
per la Setmana Santa, per la Tarracó Viva
i sembla que a Tarragona estiguin tota la vida
de vermut i festa i castell.
És la sensació que dona des de fora.
Millor que estigui mal.
A nivell de cultura culta dona la sensació
que a Tarragona no existeix.
I això és cert.
Des de fora, no dic que no existeixi,
és la sensació que estigui des de fora.
Això que dius, Pep, és molt important,
perquè ho hem comentat moltes vegades
de quina manera van i rompre aquestes sales al cau,
la sala zero,
apostant per un circuit musical amb actuacions
que aquest grup ve dels Estats Units,
com que encara tenim aquest xip gegantero que dius tu.
Joan, aquest grup ve a Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Però això és una aposta molt clara
que va fer una sèrie de gent
més enllà del que són les programacions oficials
i en què es va arriscar i va dir
que Tarragona mereix que hi hagi música
i no un cop per Santa Tecla,
sinó que hi hagi un circuit musical habitual
de cada cap de setmana.
Tot el que és la música catalana més innovadora
està passant per la ciutat de Tarragona.
Hem comentat moltes vegades
que diuen això,
que en altres aspectes no ho sé,
però en l'aspecte musical,
nosaltres que ja tinc una edat
i que ho hem sortit i que ho hem vist,
i que han sigut testimonis visibles,
vol dir que Tarragona ha guanyat
amb els últims 15 anys moltíssims.
Hi ha una sèrie de sales
que estan consolidades
i que se fa programació
i això és una cosa molt difícil.
Fa dos dimensos hi havia la França Aboguet,
que jo no hi hauria pensat mai
que s'hagués programat a Tarragona.
Jo l'any passat vaig veure
els pousis a la sala zero.
Vull dir que sí que comencem a entrar
tímidament en aquest circuit
de concerts de club,
de circuit de clubs internacional,
que això està bé,
perquè així no cal desplaçar-se.
Per tant, altres aspectes?
Bé, no, és el que deies,
que per exemple,
a nivell de Tarragona
i pels tarragonins
hi ha certes coses que estan bé,
però una mica la projecció
dels tarragonins cap enfora,
dels mateixos tarragonins cap enfora,
dels creadors,
i d'altra banda,
que la gent de fora
també vingui cap aquí
i parli de Tarragona
com una capital cultural,
clar, vull dir,
perquè tu puguis ser una capital cultural
o facis projectes de capital cultural,
has de fer-ho
perquè la gent se cregui
que és una capital,
no un lloc més, no?
La Tarragona és el que vull dir
que és el que falta una mica
acabar-s'ho de creure
i acabar de fer tot això.
Jo em sembla que va per gremis.
Jo quan he començat dient
que he fet 10 a l'ofer bolleta
i me n'he anat a la geganta,
volia dir que sempre ha existit
moltes Tarragones.
I ara també,
hi ha la Tarragona del Cau,
hi ha la Tarragona del Seguici Popular.
Per exemple,
el món de la música tradicional
té molt de prestigi,
sobretot pel Seguici Popular.
Conec músics de Mallorca
que venen aquí cada any
i que el que es fa aquí
amb el Seguici Popular de Santa Tecla
a nivell de països catalans
no es fa.
I l'aula de l'Escola Municipal de Música
funciona molt bé.
Exacte, que vinguin grups de València,
que vinguin grups...
Si tu parles amb aquest món,
que potser si vols tu és un món
que no surt molt a la superfície,
que també el podríem calificar
d'underground,
per la gent que no hi és,
però pel món de la música tradicional,
que hi ha molta gent,
doncs,
hòstia,
Tarragona és un punt de referència.
Però fixa-t'hi
que estem tirant sempre
cap al tradicional,
cap al folclòric.
El festival de jazz,
el festival de Dixi,
també cada vegada...
Però el festival de Dixi
no té la projecció
que podria tenir,
tenint en compte
també certs artistes que porten.
És a dir,
no venen aquí
els crítics de fora
ni exactament igual
que ho farien en un festival
com l'acústica de Figueres
o com el de Reus,
o com el festival de jazz de Reus,
perquè els Reus
ja no controlen tant.
No,
però compararíem Terrassa
o amb Girona,
que sí que tenen
aquesta programació
molt més consolidada,
sobretot per la premsa nacional.
A Tarragona
és un sentiment
que sempre ho hem tingut
i no sé si és fals
des de la vostra perspectiva,
però que són el cul, no?
La diferència que hi ha
entre aquests festivals
que heu esmentat
és que el festival de Dixi
de Tarragona
va néixer
com un festival de carrer,
un festival de músics de carrer,
de locals,
un festival obert
i només hi ha
un espectacle de pagament,
habitualment,
que et poden portar
la Didi Bridgewater
com l'any passat
o de Diana Rips,
Enguany,
que són noms importantíssims.
Només un espectacle
tancat de teatre,
a diferència del de Terrassa
o altres que parlaríem.
Es planteja
com un festival de carrer,
com una festa,
el que tu deies.
Com una festa.
Tot és folclòric
i tot és festero.
Estem parlant tot de coses
que hi ha l'Ajuntament
al darrere.
És a dir,
el problema que té Tarragona,
a diferència de ciutats
amb una forta cultura,
és que normalment
la cultura és
la gent privada
i les seves entitats
els que volen fer les coses,
els que volen fer
les iniciatives
i aleshores
l'Ajuntament el que fa
és crear la xarxa
perquè els tarragonins
facin la cultura
que ells volen fer.
En canvi,
des de Tarragona
hi ha hagut des de fa molts anys
una millora cultural
però també
un dirigisme cultural
des de l'Ajuntament.
És a dir,
jo vull que Tarragona
sigui culturalment
d'aquesta manera
i jo soc el que programa
l'Ajuntament
és el que programa el teatre
el que programa la música
el que programa tot
en comptes de posar eines
perquè la gent
jo recordo
Paps de Tarragona
fa molts anys
que muntaven els seus concerts
per Santa Tecla
i que l'Ajuntament de Tarragona
contraprogramés
a les festes
a la mateixa hora
perquè vinguéssim més gent
per l'Ajuntament
que no pels Paps
vull dir,
a veure,
l'Ajuntament no és
l'enemic del poble
ha de ser el contrari
o sigui,
això és el que trobo
que diferència
a Girona
la Sala Planeta
companyies de teatre
els donen la seva canxa
perquè puguin volar
perquè puguin fer
les seves iniciatives
i aquí en canvi
trobo que l'Ajuntament
ho acaba fent tot
i potser al final
s'acaba instaurant
aquesta rutina
que deies tu abans
que la gent s'acostuma
i llavors
mira,
ja m'ho donarà a fer l'Ajuntament
perquè si quan intentes fer tu
te posen pals a les rodes
Aquest anàlisi
que acabes de fer
que és molt cert
i jo estic d'acord
jo crec que ve
a conseqüència
que amb els primers anys
de la transició
després d'aquella revolta
que hi havia
els últims anys
que tot ho havia de fer el poble
van ser les institucions democràtiques
quan recuperen
quan se recuperen
que comencen a programar
festes majors populars
i tot és popular
i vinga música popular
i després
costa molt
l'iniciativa
l'iniciativa privada
d'organitzar coses
perquè la gent està acostumada
a no pagar
a no fer cap esforç
com deies tu
ni mental
perquè tot m'ho posen
allà al davant
recordo una conversa
que vaig tindre
amb el Bosco
de la Bequeria
que el cel sigui
o sigui un vulgui
pobret
que em deia
és que
faig pagar
en aquell temps
500 pessetes
per un concert
i em tracten de lladre
per què?
perquè no hi havia cultura
de pagar per la música
per la música
o pel teatre
o pel que sigui
perquè ens han acostumat
això
que a vegades
aquest dirigisme de l'estat
de que bueno
jo et posaré
tot el teu servei
obres de teatre i tot
i tu
ves a veure
i no cal
això que dius
és interessant
ho hem comentat
més d'una vegada
aquí
curiosament
fa un parell
de setmanes
un dia
de portes obertes
als museus
de Barcelona
unes cues
el diumenge
per la tarda
impensable
perquè era gratis
ningú es planteja
gastar-se
30-40 euros
en un sopar
una nit
però sí
5 euros
en l'entrada
d'un museu
tenim aquesta mentalitat
de que la cultura
és gratis
la cultura no és gratis
la cultura s'ha d'apropar al poble
i ha d'estar
a l'abast de tothom
però això no vol dir
que hagi de ser gratuïta
perquè darrere de la cultura
hi ha un creador
i aquell creador menja
i de la mateixa manera
que el fuster i el pintor
han de cobrar
l'electricista
han de cobrar
per la seva fenya
els que es dediqueu a escriure
els que es dediquem
a fer cançons
i a interpretar-les
hem de viure
del nostre treball
o si no
serà una mica
però això no treu
que l'Ajuntament
o les persones tècniques
culturals
de les institucions
treballin i posin eines
és que no m'agrada
això que tu vols
programar culturalment
a Tarragona
és a dir
escolta
igual a Tarragona
diuen
fem un festival de Dixi
perquè una persona
considera
que dins de Catalunya
no hi ha cap festival
de Dixi
n'hi ha de jazz
però d'això no
i potser a Tarragona
podria funcionar
a mi em sembla
que ha d'anar al revés
és a dir
igual a Tarragona
a la gent li agrada més el blues
si resulta que a la gent
li agrada el blues
fes un festival de blues
encara que n'hi hagi en 50
no sé com t'ho diria
és estar més amb la gent
a veure els seus gustos
no anar provant
i anar posant coses
i per això s'ha de deixar
que si algú vol muntar
un festival de blues
donar-li ales
encara que tu creguis
que a Tarragona
no es menjarà ni un torrat
igual resulta que sí
fer que la iniciativa
de la gent de Tarragona
tingui un lloc
i estem parlant de música
puc parlar de teatre
puc parlar de literatura
de cine
vull dir
a veure
de cine
d'art i assaig
per veure pel·lícules així
normals
vull dir
que hi ha
vull dir a l'audiència
que hi ha un dia
de tant en tant
Tarragona Cultura Contemporària
està programant
des de fa temps
i està el REC
que també està bastant consolidat
el REC com a festival
està molt bé
per exemple
però el REC curiosament
no va sorgir
de la iniciativa
d'un grup de persones
que jo sàpig
que van presentar
la proposta
i es va acceptar
vull dir
és aquest procés
que deies tu
el que deia el Joan
d'aquell moment
en què les institucions
els ajuntaments
doncs assumien
l'organització
era necessari
perquè probablement
no hagués
perquè veníem d'un desert
no no no
es tenien d'haver retirat a temps
no no
i els músics
s'han guanyat
molt bé la vida
gràcies a això
és que no és una queixa
no no al contrari
és que era necessari
en aquell moment
constato que
entre una cosa i l'altra
la mesura passa
que deia ell
que s'ha de fomentar
això
iniciativa privada
cultura de club
pel que fa a la música
i cultura del REC
els del REC
ara m'ha vingut al cap
que jo que estic
amb el món dels audiovisuals
a Barcelona també se'n parla
i gent
que és bona
del món dels audiovisuals
que està interessada
en presentar coses
o en estar al tanto
del que es fa el REC
almenys saben que existeix
i estan al tanto
si això hagués estat
per iniciativa
de l'Ajuntament
potser a Tarragona
ho coneixerien més
però
tindria aquesta repercussió
seria important
pels creadors d'aquí
per la gent del REC
de cara en fora
clar, aquesta gent del REC
s'han hagut de buscar la vida
perquè on que era iniciativa seva
i se la jugaven ells
han hagut de buscar-se la vida
això no sé
a mi em sembla que és bo
i que està bé
que la iniciativa privada surti
no ho sé
és una teoria
jo realment
en aquesta
estem parlant
per exemple
la Salatrona
també ha funcionat
la Salatrona
també es fa pagar
i es fa un cicle
de programació de teatre
més independent
del que és
al Metropol també pagues
les temporades
que organitza
però volia que és un teatre petit
i és un preu
com pots pagar també
les entrades a la Sala Zero
però que és un preu
bastant assequible
i que no suposa
cap entrada
allò desmesurada
però que ho pagues
perquè realment
hi vas en aquella sala
hi vas en unes hores
perquè t'interessa
sentir aquest concert
o t'interessa veure
aquest espectacle
i està funcionant
i potser no se'ns conegis
fora
de totes maneres
si perdoneu
aquest plantejament
que feu vosaltres
està perfectament lligat
amb aquesta aspiració
Tarragona capital
de la cultura europea
perquè a vegades
les iniciatives
i darrere en actualitat
tenen un segell institucional
sembla que la gent
no la fem nostra
coses de polítics
i ho diem d'aquesta manera
clar
l'interessant seria
que les entitats
la iniciativa privada
es cregués
aquest tema
d'aquesta aspiració
i apostés
que realment
això que podria ser
tant de vol
2016
fos iniciativa
de particulars
d'entitats
de la societat civil
en general
que mogués una miqueta
la cosa
jo he sigut
una mica crític
en aquest aspecte
perquè
jo crec que es tracta
de ser sincer
i dir el que un pensa
però
també és veritat
que estem tenint
un munt d'exemples
de coses
que funcionen
a Tarragona
i per mi
que no hem d'oblidar
una cosa importantíssima
que és que Tarragona
té un caché
amb la Tarragona
romana
que no té
qualsevol ciutat
i que això
és una marca
un clàssic
de Tarragona
que s'ha de saber
vendre
i potenciar
sense cap mena
de vergonya
Tarragona romana
sense cap mena
de manies
i que Tarragona
el que passa
que això
no ha de menjar
la resta
però
s'ha de vendre
molt bé
també
que a nivell
d'història
arqueologia
tot això
s'hauria de saber
vendre
més
jo estic
al costat
d'Empúries
vivint a l'escala
Tarragona romana
es percebe així
venen la moto
a tot el món
que tot el món
se creu
que és la gran ciutat
grega
de tot l'estat espanyol
i vas allí
i les runes
d'Empúries
comparat
amb el que ha de Tarragona
és que no hi ha color
sense despreciar
però vull dir
com s'ho han sabut vendre
i com venen
des de francesos
alemanys
i no sé què
moltes vegades
també amb el turisme
però és que aquí
no s'ha sabut
aprofitar aquest turisme
m'entens?
Llavors tens tot un turisme
aquí als voltants de Tarragona
que no l'has sabut
aprofitar
per vendre
aquesta Tarragona cultural
hi ha un dels ítems
que es vol incidir
en el projecte
i que s'està
intentant difondre
i a Mediterrània
i ho he estat
ja no només des dels romans
sinó fins als nostres dies
el patrimoni que tenim
és tan bestial
i tan potent
que no és només
el patrimoni romà
que és potser
el que més ens coneix
però després tenim
un patrimoni modernista
i un patrimoni medieval
que també ho és
vull dir que
no ha parat mai
de créixer aquest patrimoni
però fins i tot
tenim les pintures rupestres
que també considerades
interès nacional
també tenim l'art mediterrani
tenim un institut
com el que és l'IFES
de prehistòria
superpotent
que també internacionalment
conegut també ho és
o sigui que
si comencem a parlar
tenim un món
de components
i un món
de potencial
que això és el que s'ha de vendre
i amb l'orgul de dir
podem
perquè no són només Tarragona
són la capital
cultural europea
o sigui
volen ser la capital europea
de la cultura
però la capital catalana
perquè són l'única
l'única
que s'hi presenta
per tant
aquest suport el tenim
i el que es tracta
és de difondre la cultura
no només de Tarragona
sinó la cultura catalana
perquè al cap i a la fi
el que faríem
si arribem a ser capital europea
la cultura serà difondre
el que tu dius són pedres
i estan allà
i les pedres parlen
però parlen diguem-ne
pels experts
a vegades en aquest espai
s'ha criticat molt
aquest caràcter
que hi ha a la ciutat
de capelletes
que no ens coordinem
que miro a veure
què fa l'altre
i en lloc de posar-me d'acord
doncs miraré
a veure si jo puc anar
per un altre cantó
això s'ha dit moltes vegades
en aquesta taula
vols dir que és propi
de Tarragona
o de tot arreu
jo diria del món mundial
però potser perquè
com que som relativament
una ciutat petita
es nota més
en pixa fent gremis
cada un va per ell
doncs en aquesta ocasió
es tracta d'anar tots a una
es tracta d'anar tots a una
com el que està clar
és que això no li pot fer cap mal
a Tarragona
vull dir
això beneficiarà
des dels botiguers
fins a la indústria
si m'apures
aleshores tenim tots clar
que Tarragona té les bases
i té l'indispensable
i té condicions
com per poder ser
la capital europea
i com creieu
volia apuntar una cosa
que m'ha agradat molt
que digués
que aquesta candidatura
de Tarragona
és una candidatura catalana
perquè a vegades
sembla que
si no ho fa Barcelona
la representivitat
de Catalunya
dels països catalans
o de la cultura catalana
depèn de què
doncs que no hagi de ser
jo crec que està molt bé
que a nivell internacional
per una vegada
una ciutat
que no sigui la capital
del país
representi la cultura catalana
com si hagués sigut
Tortosa o una altra
però ara toca Tarragona
i està molt bé
que s'agafi aquesta bandera
i que a vegades
a mi em sabria greu
que des de Tarragona
es digués
no, no, no
som tarragonins
saps aquest provincianisme
que a vegades
no, això
saps
està bé que s'agafi
a veure
el que s'està implicant
hi ha moltíssimes entitats
com el Liceo
i l'OMNI
etcètera
que ja estan
i que ens han donat
super explícitament
però per exemple
ara
el que és un institut
que és l'única candidata
de tot l'estat espanyol
que podem dir
perquè som un estat
sense nació
però tenim una llengua pròpia
i som l'única
que tenim un institut
com el Roman Llull
doncs demà
s'assessin ara
un conveni
de col·laboració
i de fet
en tota la seva programació
en tota la seva difusió
en tots els seus espais
a la resta d'Europa
ja hi és
el nostre logo
i hi ha oblida
més firmarà
és important
pel que deies tu
el fet de no tindre estat
t'obliga
que cada finestra
que s'atobre al món
si Tarragona
té una finestra al món
ha de representar
Mahó
i Gandia
la cultura
no la ciutat
perquè
hi ha hagut
però em refereixo
a la cultura catalana
si en tot l'àmbit català
aquesta finestra
hem de vendre a Tarragona
però hem de vendre
la cultura catalana
que crec
que una cosa
no està renyida
a l'altra
no
deixeu-me dir el temps
dos minuts i mig
a mi m'agradaria preguntar
el Joan i el Pep
com venem tot això
que estem dient
com impliquem la ciutadania
en tot això
les persones que ens estan
escoltant
a la seva vida
la seva feina
que probablement
no es dediquen
ni a la música
ni al teatre
ni al cinema
i que a més
no pertanyen a cap entitat
perquè això es valora molt
el que l'autoestima
de la pròpia ciutat
com ho venem això
potser és un dels esculls
més importants
s'ho han de creure
primer que tot
s'ho han de creure
i abans fèiem broma
d'allò de fer el vermut
doncs
que sortin a fer el vermut
que sortin a fer el vermut
però després vagin
a una exposició
després vagin al teatre
vull dir que consumeixin cultura
i que facin pinya
amb les institucions
i amb les empreses privades
i amb tothom
que aposti per Tarragona
és difícil
però fàcil de dir
ho has vist que fàcil
sí però és que ha de ser sencil
ha de ser això
és participant
és a dir creient-ho
no fer-te mandra
anar a veure un concert
perquè pensis que hi haurà molta gent
perquè pensi
no
ves-hi
ves-hi
ves a les coses
participa de la ciutat
utilitza tot el que et dona la ciutat
i no et quedis a casa
mirant la ciutat
desperta l'esperit de curiós
de miseru
d'anar
estant curiosit
per tot el que passa
al teu voltant
i si passa a la teva ciutat
escolta
tens una oportunitat única
la gent es va unir pel nàstic
perquè puyes a primera
doncs escolta
és molt més important
ara toca la cultura
aprofitem per dir
Iolanda
que la setmana que ve
ja estarem instal·lats
segurament a finals de setmana
a la Casa Cefos
que és l'oficina visible
de la candidatura
fins ara
estaven a la Casa Castellar
i hi ha molta gent
també que no sabia com
adreçar-se
que sempre diuen
que es poden adherir
a través de la web
i també a través dels museus
però que tindran
l'oficina allà visible
de cara al públic
a la Casa Cefos
a la plaça Pallol
falta no res
passar quatre vidres
una miqueta
ja està tot
ja estan els mobles
ja està tota neta
simplement falta fer el trasllat
que compartim amb Tarracuiva
que ja ho heu dit
i estaré allà visible
deixeu només una coseta
jo és que vull aprofitar
ja que estic aquí a Tarragona
i que tots els tarragonins
que conec
i els que em sentin
que demà
a les vuit de la tarda
faig una presentació
dels meus dos últims llibres
Gotolàndia
i Eròtic Amics
és a dir
per adolescents
i per molt adults
cadascú que triï
a la Capona
a les vuit de la tarda
estaves fitxat
per aquest tema demà
a mi m'encantaria
perquè clar
és que a més
em fa molta gràcia
a Tarragona
a més a més
a Gotolàndia
surt un personatge
que fa castells
que fa correfocs
hi ha moltes coses
que vinculen
a la meva infància
que he viscut a Tarragona
i no ho sé
doncs demà
a la Capona
a les vuit del vespre
Joan, tu no em presentes res
aquests dies?
no, no
jo em presento a mi mateix
tu mateix
tu mateix, no?
tu mateix, no?
és un impresentable
a per l'Olamanta
i a trobar la pella
doncs diu que ets un impresentable
s'ha presentat bé
s'ha venut bé
pagès, músic
va de pagès
però jo no m'ho crec
jo fins que no el vegi
amb la jada de veritat
no m'ho crec
jo no m'ho dis mai
Joan, Teresa, Pep
gràcies
són les 12 les notícies
gràcies
a valtros