Tres minuts, un quart de dotze del migdia ETC.
Tarragona, cultura, estiu, és el que gaudirem al llarg d'aquests mesos.
En juliol i agost a la ciutat de Tarragona.
Els festivals d'estiu de tota la vida que incorporen diferents espais de lleure
per gaudir de la música, del teatre, de visites guiades, en fi.
Hi ha moltíssima activitat i la comentarem immediatament amb Carme Crespo.
És la tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda i saludem Jordi Giramé, el coordinador, en aquest cas, del festival.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Encantats de retrobar-nos en aquesta sintonia,
cosa que anirem fent periòdicament cada dimarts amb tu
i amb els diferents protagonistes del festival.
Doncs sí, a disposició del que convingui i tirar aquest festival endavant.
I clar, els artistes ja se sap que estan ocupadíssims.
I d'entrada volem agrair moltíssim a Ramon Homet,
que ara estigui a l'altre costat del fil telefònic,
a punt d'entrar a assajar amb l'orquestra.
Ramon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Recordem que Ramon Homet va ser el guanyador de la setzena edició
del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona
amb la seva obra Gagaku.
No sé si te'n recordaràs, Ramon,
no sé si va ser el mes de desembre o gener
quan es va fer públic el veredicta.
Vam conversar amb tu
i estaves molt ben instal·lat a casa teva,
a Vilanova d'Escorna al Bou.
Sí, encara hi estic.
Però no estaves a l'OBC ara?
No estaves a punt de començar un assaig?
Bé, ara estic a Barcelona a l'auditori, a l'assaig.
Ah, per això.
Vull dir que visca a Vilanova d'Escorna al Bou,
però ara estem en la pausa de l'assaig
i d'aquí uns moments començarà a sonar el Gagaku en el primer assaig.
Ui, i no pots colar el telèfon?
No, no es pot fer això, eh?
Dir com per tenir les primeres notes, eh?
Demà passat, demà passat serà el moment.
Clar, perquè fareu el Gagaku, que ara en parlarem,
però també, si no ho tinc mal entès,
fareu la pastoral de Beethoven
i el somni d'una nit d'estiu, pot ser?
Sí, sí, és un programa realment molt bonic.
Vull dir, estic molt ben acompanyat
davant dels grans compositors,
davant dels níveis de Beethoven.
A veure, música de creació contemporània.
Sempre anem a parar el mateix,
però no et farem fer aquelles valoracions i discursos
de si arriba o no arriba el públic.
En aquests moments, el més interessant és
com arriben els músics i com gaudeixen els músics,
en aquest cas de l'OBC,
de l'oportunitat d'estrenar una obra
sinfònica contemporània.
Bé, és que l'OBC
és l'orquestra més important d'aquí,
i són uns professionals de primera.
Vull dir que els músics,
quan gaudeixen fent música,
penso que si la música està ben escrita,
doncs els músics se'n gaudeixen,
al marge d'escollits estètiques,
de si és més contemporani o més clàssic.
Això és el meu credo estètic,
és escriure el millor possible,
que gaudeixin tothom.
Jo, en primer lloc,
els músics i el públic.
Gagaku és una obra ja pensada
per Gran Orquestra Sinfònica.
Jo no sé si quan s'opta aquest tipus de premi
en les bases està que hagi de ser
una obra sinfònica,
o després el creador fa una obra
i s'ha d'adaptar.
En aquest cas, ja estava pensada
per aquest tipus de conjunt instrumental,
per tant, jo m'imagino que ha fluït molt, no?
Sí, les bases ho ha especificat,
ha de ser per Orquestra Sinfònica
i, bueno, jo és l'orquestra
amb tot el seu esplendor,
amb tots els instruments,
molta percussió,
també hi ha metall, fusta
i, bueno, i tota la secció de cordes.
També, fins i tot,
faig com, amb una sinfonia de Mahler,
poso una trompeta darrere l'escenari
perquè doni una sensació de llunyania
per treballar una mica el que és l'espai,
la sensació d'espai pel públic.
Parla una miqueta als oients
que segur que aniran al Palau de Congressos
i la teva obra, Gagaku,
inspirada en la música oriental japonesa.
Per més dades,
què és el que podrem escoltar?
Es pot explicar la música
des d'aquest punt de vista?
Bueno, sí,
hi ha molts aspectes,
però, en tot cas,
potser el més interessant
de la música Gagaku,
que vol dir,
traduït literalment,
vol dir música elegant,
i fa referència a l'elegància
de la cord imperial japonesa.
és un tipus de música
que té un discurs
que no és direccional,
com l'entenem a Occident,
sinó més aviat
que un discurs circular.
És a dir,
podríem dir que sempre és el mateix,
però sempre és diferent.
A diferència, doncs,
de la direccionalitat clàssica,
en la qual sempre és diferent
provar a parar a un lloc.
és una manera d'escoltar,
de concebre la música
i d'escoltar-la també molt diferent.
És per això que en aquesta obra,
en la meva música,
no es pot dir allò de
no he entès l'obra,
perquè no és una música
que s'hagi d'entendre,
és una música que senzillament
s'ha d'escoltar i deixar fluir.
A mi em crida l'atenció una cosa,
i és que, a veure,
les noves tecnologies
han irromput d'una manera extraordinària
en el que és la creació contemporània,
però és que, a més a més,
tu ets enginyer.
No sé si això per tu
és un avantatge,
et dona punts, com si diguéssim.
Sí, bé, és que no hem d'oblidar
que la tasca de l'artista,
del creador,
és molta feina
i molta organització personal.
La meva taula d'estudi,
el que tinc són uns horaris de treball
perquè hem de tenir present
que escriure una obra
per orquestra sinfònica
és perfectament un any de feina,
un any de feina intensa,
escriure cada dia.
I una mica el mètode científic
dels meus anys
a la Politécnica,
doncs em va donar
el rigor
en el treball,
en el procediment
meticulós i científic.
Després hi ha una altra cosa
que és la inspiració,
perquè això no t'ensenya a ningú,
ni al conservatori,
valga'm Déu,
ni a l'enginyeria.
Però la inspiració ve donada,
o sigui,
bé,
apareix
quan tens
un ambient
de treball
propici.
És el que deia Picasso,
que espero que m'agafi treballant
el dia que em vinc la inspiració.
Doncs jo m'imagino que sí,
perquè per fer una obra
sinfònica com aquesta
t'havíem promès
que a un quart
estaries llest
per entrar a l'auditori.
No abusarem més
del teu temps.
En tot cas,
dir als oients segurament
i al públic
que omplirà
el Palau de Congressos
que vagis sense idees
preconcebudes
i que es deixin portar
per aquesta elegància,
no?
Sí,
que vagis sense idees
preconcebudes
a escoltar la teva obra.
Sí, sí,
de la mateixa manera
que quan escoltem
una fuga de Bach
tampoc pensem
l'hem entès
o no l'hem entès.
Una fuga de Bach
no s'entén,
senzillament la gaudeixes
o no.
I la música d'ara
és el mateix.
Aquesta obra,
per cert puc dir
que està dedicada
al mestre
Joan Ving-Juan,
compositor
de Riu Doms,
bueno,
vull dir,
un compositor
vinculat a Tarragona
el qual també
ha estat per mi
un mestre.
I és una alegria
per mi
que es pugui
estrenar a Tarragona
amb presència
del mestre
si pot ser.
Ramon,
abans de marxar,
tenim aquí
entre nosaltres
la tinent d'alcalde de Cultura
i em penso que breument
et vol apuntar alguna cosa.
Primer que tot
felicitar-lo,
ens coneixem personalment,
ens veurem el dijous,
Ramon,
evidentment
Joan Ving-Juan
amb qui sí
que vaig estar
l'altre dia amb ell
doncs
en té
amb molta estima
i de fet
és cert.
Bé,
doncs
molta sort
i ens veiem dijous.
Espero que en Gaudí
un moment.
Segurament.
Segur, Ramon,
que no pots colar el telèfon
a la sala?
Segur, no?
No insisteixo.
Una abraçada.
Molt amable.
Adeu-siau,
bon dia.
Adeu.
Sentiu els instruments
com començaven
allò a fer?
És que sempre
estem importunant, eh?
Val a dir
que amb el Ramon
en vam parlar,
al desembre
vam tenir oportunitat
de parlar amb ell
molt tranquil·lament
perquè a més
recordo que
com que viu
a Vilanova d'Escornalbó
tot just
baixava de fer
una bona passejada
per la muntanya
tot era molt bucòlic
és que et quedava
molt bé
un músic
Vilanova d'Escornalbó
un músic
un enginyer
fixa't la quantitat
d'enginyers
i gent de ciències
que són músics
com es nota
que és
tinent d'alcalde de cultura
però ve de ciències
no és de lletres
la Carme
és de ciències
jo crec que una cosa
a l'altra
no està per renyera
és aquell esperit
renaixentista
Carme
no però és cert
això que apunta la Carme
que hi ha molta gent
ho anem molts
molts que tenen
les dues carreres
i cada cop més
sobretot amb el jovent
cada cop es trenca més
aquesta divisió clàssica
i tradicional
que allò no va anar enlloc
tenim unes musiquetes
que anirem escoltant
que ens serveixi
una miqueta de coixí
si us sembla
d'algunes de les veus
protagonistes
pel que fa a la música
aquest estiu
als festivals
al ETC
ens hem d'anar acostumant
per exemple
a veure què tenim aquí
bé
anem saltant al calendari
hem posat facto
de la fe i les flores azules
potser perquè és una
de les actuacions
que hi haurà
a la ciutat de Tarragona
al Camp de Mar
que s'omplirà
d'un ambient popi
i ho diem
en el millor sentit
de la paraula
tot molt hippie
power flower
seria una cosa així
és curiós
i la veritat
és que va cridar
moltíssim l'atenció
i va agradar molt
la notícia
de que facto de la fe
estarien aquí
als festivals de Tarragona
home
jo crec que
als festivals de Tarragona
hi ha de cabre tot
i en el futur
encara hi ha de cabre més
aquest ETC
etc
vol dir això
que la possibilitat
que aquest festival
que l'objectiu
és que vagi
creixent
doncs pugui
abarcar
tot allò
que vulgui
quan es descorxa
una ampolla
doncs pot sortir
de tot
totes propostes
tot el que
estigui dins
del que
hem anomenat
Estiu Tarragona
i Cultura
d'aquest nou
format
del festival
no és el cas exclusiu
del que és la ciutat
de Tarragona
ni l'Ajuntament
de Tarragona
però en guany
en general
les programacions
ja no parlem
d'aquells festivals
estrelles internacionals
que és un altre tema
però en general
en guany
les programacions
clar
s'han hagut de fer
en funció
de molts factors
però fonamentalment
l'econòmic
però des d'aquest punt de vista
també els artistes
diguem-ne que
s'han publicitat
més que altres anys
això
tu Jordi
com a programador
ho saps
hem vist
i hem escoltat
noms consagrats
del món
de la dansa
del teatre
que anaven
no diria
a Porta Freda
però quasi
oferint el seu espectacle
això en guany
ha passat
i no havia passat mai
no?
Sí
la crisi
és evident
que afecta
en tots els sectors
socials
i el de la cultura
no és una excepció
i per tant
aquests moviments
que tu
com a bon observador
has detectat
sí
ha succeït
evidentment
el volum de contractació
ha minvat
els preus
s'han hagut d'ajustar
bé
en fi
abans
més o menys
amb una programació
ni que havien 20
ara ni que vendeu
i llavors
per tant
la competència
és major
i és veritat
que els artistes
en aquest sentit
fan un esforç
major
per publicitar
per difondre
les seves creacions
resta molt equilibrat
el programa
estem escoltant
Factor de la Fe
i les flores azules
però també
si us sembla
parlem primer de la música
després parlem de teatre
i de dansa
que també n'hi ha
el Lluís
s'està fent de DJ
a veure què ens prepara
com a següent plat
recordem
que Factor de la Fe
i les flores azules
estaran el dissabte
dia 1 d'agost
a dos quarts d'onze
al Camp de Mar
Manolo García
que dia
aquestes alçades
lo veo en las calles
en el tiempo detenido
vivir, crecer
expuestos al amor
expuestos al llanto
a la nostalgia
a la risa
y al dolor
dispuestos para cada instante
que amamos la vida
En la història
o en el currículum
de concerts individual
de cadascú
jo m'atreviria a dir
que Manolo García
és l'intèrpret
que hem vist més persones
més vegades
podria ser
i és com una mena
de peregrinatge
cada cop que treu un disc
que t'obligues
t'obligues
amb molt de gust
per cert
anar a escoltar-lo
sempre retornes
a Manolo García
Sempre hi ha Manolo García
És un plaer
Sí
i a més potser
aprofitant també
la cançó que heu posat
destacar això
que és un concert
que ens sembla
que li va especialment bé
en l'espai
del Teatre Auditori
Camp de Mart
perquè en aquest darrer treball
de Manolo García
que és la segona part
de la gira
amb la qual
ell estarà present
volia estar present
a totes les capitals
de la península
i Tarragona
no podia ser una excepció
li feia molt il·lusió
actuar a Tarragona
i aquesta era
una oportunitat magnífica
el que deia és que
l'últim treball
és potser més intimista
és un Manolo García
potser més reflexiu
i segurament
en el marc del Camp de Mart
amb cadires
assegut
amb aquella fresqueta
amb les muralles de fons
jo crec que pot ser
un concert realment
una delícia
pels fans
i per a aquells
que no siguin tan fans
però que vulguin gaudir
de cançons
tan esplèndides
com aquesta que heu posat
has dibuixat un panorama
molt tranquil
però em jugaria alguna cosa
que Manolo García
no es conformarà
ni interpretar
les cançons
del seu àlbum
sinó que retornarà
els seus clàssics
i assegudets
estaran una estona
els espectadors
però després ja s'aixecaran
per cert que es farà roda
a la premsa
vull dir que és un esdeveniment
important
perquè Manolo García
feia molt de temps
que no venia a Tarragona
jo crec que és un regal
que tenim tots a la ciutat
de poder-ne gaudir
evidentment
és el Manolo García
jo crec que el Manolo García
i la resta
jo crec que el festival
és un festival de present
que mira cap al futur
crec jo
i és un festival
que bueno
dona pistes
del que serà
en els propers festivals
i sobretot
de cara
a la vista posada
a Tarragona 2016
i també
per primer any
en la complicitat
de turisme
de la Conselleria de Turisme
amb el seu estrenat
pla de competitivitat turística
i creiem que
la candidatura
cultura i el turisme
el que hem de fer
doncs
és potenciar
aquest festival
fins al 2016
com a mínim
com a mínim
recollim més veus
que canten
que cantaran
de fet en directe
a la ciutat de Tarragona
va venir una vegada
i torna
i hagi un bon símptoma
per ella
i pel públic de Tarragona
es tracta de Noah
impressionant
Bé, ho ha dit la Carme
Gràcies, Jordi
Li agrada tota la Carme
se li posa una cara
quan sent la música
ella ja es veu
xalant
i gaudint del festival
M'encanta
la música i el ball
ja ho sabeu
jo penso que són grans artistes
molt contrastats
com deia la Carme
fent referència
a aquest nou impuls
o a aquesta reformulació
del festival
és un festival de present
que mira cap al futur
i aquests artistes
tan contrastats
pensem que han de tenir
cabuda
en aquest festival
i sí que és veritat
el 2005
va venir la Noah
però bé
ja han passat 4 anys
és un treball
absolutament diferent
veiem un treball nou
ara
és un treball nou
que es podrà veure
primer a Tarragona
i posteriorment
al festival de Paralada
i que per exemple
si em permets comentar
té com a artista
convidada
a la cantant palestina
Mira Aguat
a banda de la seva banda
i la seva formació
de 5 músics
capitanejats
pel Gildor
que és el seu company
a la vegada
amb les guitarres
i l'orquestració
llavors
jo crec que la gent
que van poder assistir
el 2005
va ser un concert fantàstic
i bé
em sembla que és allò
a qualitat contrastada
i que pot fer fruir molt
jo crec que hi ha clàssics
que poden anar repetint
doncs cansem
vaja jo almenys
no em cansava mai
del Lluís Llach
ni del Serrat
bé doncs la Noa
per mi és
de l'estil
i ens remet novament
aquest escenari magnífic
amb la muralla
les nits
al Camp de Mar
perquè tot i que
s'inclou
dins del QS
és l'únic espectacle
de pagament
del QS
el concert de la Noa
es farà al Camp de Mar
com sempre
quan és l'únic concert
que es porta de pagament
perquè després hi ha els altres
que es fan als escenaris
naturals de la ciutat
sí i ara feies referència
a això
que nosaltres insistim molt
en aquest màquing comparable
però és que realment
partim d'un convenciment
que la Carme
doncs
comparteix absolutament
no
que és que probablement
tenim un teatre auditori
que potser no ens n'acabem
d'adonar
que segurament és el teatre auditori
d'estiu
referencial
del sud de Catalunya
no
que hi hagi votant
pels festivals
que s'improvitzen
aquesta mena
de casalots
plegables
en grans festivals
de gran nom
i no diem ningú
no tenen una infraestructura
com aquesta
tenim moltes mancances
a la ciutat
no ho negarem
per això que tenim
aprofitem-ho
no, no, està clar
està clar
em sembla que és un missatge
molt positiu
el nostre objectiu
a veure
parlàvem del QS
perdoneu la referència personal
però el Jordi sap
que a mi el QS
em té el cor robat
des de la primera edició
i arribem a la desena
i en el seu moment
ja parlarem amb el senyor Freixa
que segur que passa pel matí
de Tarragona Ràdio
de com ha anat evolucionant
jo diria
i és un punt de vista
molt personal
que la qualitat
no ha augmentat
es manté
des del primer dia
perquè el QS
la primera edició
ja té una qualitat
extraordinària
pel que fa
al panorama
de músiques del món
en guany arriben
diferents intèrprets
de diferents llocs
del planeta
però hem triat
una veu
una formació
que ens agrada particularment
són les migues

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
No!
Dins del concert!
No!
La música!
Al que sé!
Hi ha teatre!
Hi ha dansa!
Comentem algun dels espectacles?
Anirem parlant amb els seus protagonistes?
Perquè en aquest espai del matí de Tarragona Ràdio, de l'ETC,
anirem conversant amb cadascun dels actors, dels cantants,
com hem fet cada estiu.
Però en tot cas sí que podríem donar quatre pistes als oients.
Per exemple, les propostes teatrals que tenim per aquest estiu.
Sí?
No sé si Carme vols fer una pinzellada.
Bé, la meva proposta estrella, que és l'home de Dagüell de Gom,
el Jordi el vaig fer treballar molt, eh?
I els de Dagüell de Gom també, perquè ja no la fan.
Ja no la fan i s'han hagut de reunir altre cop,
i pobres n'hi havia que estava de vacances.
Però bé, la veritat és que també els hi vull agrair, eh?
Perquè han acceptat venir a Tarragona quan ja havien acabat la gira d'aquesta obra.
I bé, jo espero, i de veritat, els que han anat a Barcelona a veure-la,
doncs saben que, bueno, gairebé tothom coincideix en que és una bona obra,
i esperem que la gent en gaudeixi.
És Mercè Rodoreda i Dagüell de Gom.
Bé, és un binomi perfecte.
Perfecte, perfecte.
Sí, jo hi afegiria a tothom del que diu la Carme, que a més a més és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya,
una mica perquè veiem també que és una producció gran i de molta qualitat.
Teatre, teatre.
Teatre, teatre, amb deu actors cantants, que sempre és un plaer,
i una cosa molt important, amb orquestra en directe.
A vegades al teatre musical no hi ha més remei que oferir-ho amb música enllaunada,
però realment sempre que es pot, i aquí creiem que el festival i l'espai on s'ho mereix,
vull dir, l'orquestra serà en directe.
I bé, com deies, això en un text de Rodoreda,
i val la pena també destacar que Dagüell de Gom s'ha distingit per fer musicals de creació.
I jo em penso que en un moment en el qual proliferen tantes franquícies,
que evidentment tenen tota la qualitat del món i que a la gent li ve molt de gust d'anar a veure aquests grans musicals,
està molt bé també per fer una aposta decidida per la gent de casa i la gent que porta tant temps, no?
Està claríssim quan vas a veure...
És un musical nostre i a més és bo.
I quan vas a veure Dagüell de Gom tens la garantia que és un gran musical,
independentment de la temàtica que t'atregui més o menys,
però saps que des del punt de vista teatral i tècnic és perfecta.
També hi ha aquella vessant còmica, humorística, que tothom espera.
Sempre al Festival d'Estiu de Tarragona hi ha hagut una obra en tothom de comèdia.
En aquest cas, Joan Pera i Jol Batran.
Què dir dels dos?
Clar, aquestes alçades.
I a més amb el joc dels idiotes.
No sé què dir que dius dels dos.
És una obra clàssica de la comèdia de Weber, no?
Sí, sí, exactament.
Bé, ho vam dir una mica el dia de la roda de premsa, no?
Que és aquesta concessió en aquesta tradició més popular
que sempre ha tingut el Festival a Tarragona, no?
Però que són dos grans actors i una bona obra.
Exactament, exactament.
Es combinen les dues coses i a més a més la gent,
també els encanta, ens encanta a tots riure, també.
És que és necessari.
Que ens facin riure.
És fundamental.
Jo crec que està ben combinat.
Tenim l'home, tenim el joc dels idiotes
i després tenim el Rafael Amargo.
Amargo, no?
A Tarragona cada estiu s'ha de posar dansa flamenca.
Sí.
Perquè a tothom li agrada.
M'agrada moltíssim aquí.
Sí.
La veritat és que sí.
I a més a més és sempre dels que més omplen el camp de mar.
Entre que balla bé i tot allò que arrossega de la tafaneria i el cotilleo,
doncs escolta, són factors que hem de sumar també.
A mi em perdonareu, però no estic al dia de la tafaneria i el cotilleo.
Doncs mira, ja ho estaràs.
Sí, sí, sí.
També es veu que és un senyor que dóna molt de joc en aquest àmbit, no?
Bueno, és un element de màrqueting afegit.
Clar que sí.
Però en tot cas, jo en aquest cas...
Tot s'hi val, eh?
Tot s'hi val.
Tot s'hi val.
S'aprofita tot, s'aprofita tot.
Tot, tot, tot.
No, el que sí que jo voldria destacar d'aquest espectacle,
que així és com a nivell de programació,
la línia de programació sempre es mou amb aquest gran format,
amb espectacles de qualitat contrastats que estan en gira
o que hi han triomfat, que és la majoria,
també intentem posar-hi una pinzellada de coses més exclusives
o coses més novedoses.
Aquest seria el cas d'aquest espectacle de Rafael Amargo.
Us ho dic perquè aquesta és una estrena a Catalunya
i només s'haurà estrenat amb estrena absoluta 15 dies abans
al festival de segon al Teatre Romà.
Per tant, és una nova producció de la companya Rafael Amargo.
i és una nova producció que jo crec que pinta molt bé.
Sempre hi ha, igual que us dic,
que hi ha aquesta pinzellada de novetat
i aquesta pinzellada d'exclusivitat,
també hi ha un risc,
perquè això no està contrastat.
Però té la Pilar Tàbora de direcció.
Exactament.
Déu-n'hi-do, ja també tot és un...
I és un espectacle basat en una conferència de García Lorca
sobre el Duende que va donar el 1933 a l'Habana
i a Buenos Aires.
I per tant ell feia una reflexió, el García Lorca,
sobre tots aquells personatges hispànics
que per ell representaven el Duende.
I des d'aquí anava des de Goya,
Jorge Manrique,
Santa Teresa de Jesús, etc.
Llavors ell ha agafat aquest,
i per tant ja hi ha una base dramatúrgica
jo crec que prou interessant i potent.
i aquí voldria destacar que és un espectacle d'aquests,
molt de festival, eh?
Amb un gran, un gran planter de cantaores i bailaores.
Tot en directe, com és habitual.
Música en directe, gran.
Fixeu-vos que el títol és prou suggerent,
perquè la difícil senzillez,
doncs ja et diu una miqueta que anirà cap als orígens,
que a més a més aquella passada ball impecable, impoluta, eh?
Que sembla que estigui feta amb un motllo
i que després el trenquen, eh?
Perquè és única cada pas.
Tenim dansa l'Orquestra Sinfònica Camerata XXI.
No podia faltar al festival.
La nostra.
La nostra gran orquestra.
Magnífica, l'orquestra.
Sí, sí.
És el complement.
Que ja haurà tornat del Chapó, de fet, ja són aquí.
Ja són aquí, ja són aquí.
Sí, sí.
Estan magnífics l'Orquestra Camerata XXI.
La veritat és que treballen força
i estan ja, havent sortit en aquesta gira,
i estan projectats internacionalment.
La veritat és que és un plaer escoltar-los sempre.
Continuem amb l'inventari dels festivals.
Hem parlat de música, de dansa, de teatre, el que sé.
Altres activitats que s'aniran sumant.
La més immediata és aquesta setmana.
El Palau de Congressos, aquest concert,
que hem parlat al començament de l'espai.
Però també tindrem, no sé, contes, històries.
Tenim altres escenaris i altres propostes.
Sí, el Museu d'Història.
Que treballen en altres àrees de culte de l'Ajuntament.
És el Museu d'Història, que ells ja faran la difusió,
ja ho presentaran.
Però aquest any el que hem fet és treballar conjuntament.
Per exemple, el Conte Contes, que es feia per les dues parts.
Doncs hem decidit unificar, d'ara i en el futur, per donar.
Primer, pots donar més quantitat, potser,
i sota un sol paraigües no cal programar de diverses parts.
I després ve el carrer, no?
De què ja s'està fent, de part de joventut.
Exactament.
Aquests cicles que ja estan organitzats,
o bé per altres departaments municipals,
o fins i tot, abans que deies, la Setmana dels Focs
no està organitzat directament per nosaltres,
però sí que hi haurà alguns concerts que la gent que vulgui complementar,
primer escoltar un concert a l'Auditori de la Caixa,
al Festival Internacional de Música del Conservatori.
i una mica el que diu la Carme és complementar aquests dos troncs importants,
com és el Quesse i les Nits del Camp de Mart,
amb tot un seguit d'oferta que també té la seva gràcia
per poder disfrutar d'espectacles més petits,
amb llocs més íntims, com pot ser totes les històries.
El Festival de Música del Conservatori comença també aquesta setmana.
Sí, aquest divendres.
És al Plaç de les Cols, vull dir que serà un magnífic.
Clar, el fet de coordinar-se d'aquesta manera,
quan em veus sobre el paper,
em veus un estiu des del punt de vista cultural i festiu molt arregladet.
Segurament, no?
És la nostra intenció, el nostre objectiu,
és que estigui bé i que, a més a més,
vagi incrementant-se en el futur per tal de...
Doncs bé.
Tarragona és important i cal que la visualitzem,
encara amb la seva importància, culturalment parlant.
I això és el que, any darrere any, de quin endavant farem.
Fer-la més visible, culturalment.
Clar, a l'hora de programar altres anys,
però fa temps ens havíem trobat coincidències en el territori.
Això, Jordi, moltes vegades ho havíem comentat.
Aquelles coincidències en el territori que diies,
a vegades ja ens costa coordinar-nos dins de la pròpia família,
quan t'has de coordinar amb el veí ja és una operació gairebé impossible.
Enguany mirant una mica el cartell que tenen altres localitats properes,
que també tenen uns cartells i uns festivals esplèndids,
però es dona la circumstància que no hi ha cap o mínimes coincidències.
O hi ha algunes, també?
Alguna.
Això és difícil.
Però menys que altres anys, sí.
Sí.
La voluntat sempre hi és,
però a vegades una mica abans em feia referència a la Carme.
I perquè això treu públic de fora de Tarragona,
que és l'interessant, també, no?
Sí, però a vegades és inevitable, no?
Perquè hi ha els caps de setmana que hi ha,
i a vegades les gires venen molt pautades, molt condicionades,
llavors sí que s'intenta en la mesura possible de no coincidir, no?
Sempre amb el Parc Samar,
amb la directora artística allà,
s'intenta d'alguna manera.
Malgrat això hi ha un dia que coincidim,
però bé tots dos al final ens tapem els ulls i...
No, no, clar.
Per a veure, de coincidir una altres vegades que dius,
oi, però sembla mentida, no?
No, però sí que és veritat això que dius,
que sí que hi ha la voluntat, eh?
La voluntat de no trepitjar a terreny a ningú, no?
Per bé, doncs, que nosaltres, com diu la Carme,
doncs, defensem també aquesta capitalitat, o defensem aquesta...
I a més a més, des del punt de vista turístic,
bueno, és important, també per nosaltres, no?
aquesta participació de la Conselleria de Turisme,
perquè és important que això arribi a tothom, no?
Els turistes que nosaltres volem aquí, evidentment,
nosaltres volem uns turistes de cultura i patrimoni,
a part de platges.
Clar, perquè això a vegades no es contempla,
però qualsevol de nosaltres,
quan visitem una altra ciutat,
si coincideix que hi ha algun espectacle que ens interessa,
ja anem ni que estem de vacances.
Per tant, aquest esperit també se li ha de posar quasi allò a la cara del turisme.
Jo aprofito, gairebé sempre, quan surto per anar, doncs, a l'òpera d'aquell lloc,
o al teatre, a la comèdia francès, per exemple,
bé, doncs igual que fem nosaltres,
doncs els turistes de fora d'Espanya i d'interior,
han de poder gaudir d'aquesta informació.
I amb això estem.
Val a dir que les entrades per tots els espectacles ja estan a la venda.
Parlem de la qüestió més pràctica a través de les taquilles del Teatre Metropol.
altres vies, les habituals, Jordi?
Sí, Servi Caixa, que és el nostre, diguéssim, col·laborador en aquest sentit,
per fer la venda informatitzada, telèfon, internet i els caixers,
i les taquilles del Metropol, no?
Llavors cadascú...
Jo potser aquí faria referència, també,
és que s'ha mirat i s'ha fet un esforç per part de la Conselleria
que els preus realment pensem que són molt populars, no?
I que són molt accessibles i assequibles a tothom.
No és preu entrada a U2 aquesta nit, no?
No, ni U2 ni altres referents que es puguin trobar per allà,
per altres llocs, no?
Sí, sí.
En temps de contenció econòmica, la contenció ha de ser per a tothom.
Nosaltres hem aconseguit, al final,
tenir aquesta contenció econòmica a la programació
i també ho podem traduir amb els preus de les entrades.
I ens agradaria que fins i tot encara fossin més populars,
en un moment que estaríem fora, absolutament fora de mercat, no?
No, no, no, no, no podria ser.
Però em semblava interessant fer aquest apunt, eh?
No, però el que diem a vegades és que jo m'imagino que és una mica impopular
de si no ens ve d'aquí de gastar-nos 50 euros en un sopar en un restaurant,
ens ha de fer recansa gastar-nos 20-25 per un bon espectacle musical o de teatre.
Comparem-ho, cadascú que ho triï, no?
Sí, jo penso que cadascú és lliure de triar...
Però que dins de tot és assequible.
Segur, segur.
Jo crec que si el present és un bon festival,
jo crec que estic segura que els tarragonins i tarragonines
doncs vindran al festival.
Sí, sempre diem això, això que dius de sortir.
Bé, a vegades la cultura doncs t'aporta molts valors,
però a vegades també és pur entreteniment i això també està bé, no?
Que d'alguna manera o d'altra la gent ho tingui.
Llavors, una mica, nosaltres l'eslògan que a vegades utilitzem
grans nits al camp de Mart és nits úniques, grans emocions.
i ens sembla que val la pena insistir en això, no?
El Lluís, com que és molt ràpid i de seguida només miro i ja està a la white,
us deixo, com a la ràdio antiga, allò que es demanava una cançó,
us deixo, per acabar, què trieu vosaltres dels intèrprets que actuaran aquí?
No em demaneu un d'aquests del que sé, que encara no els tinc.
Però Manoa, Manolo García, amb què us agradaria?
Cada facto de la fe? Vinga, va.
Jordi, deixa't...
Deixem el Jordi Catrí, que és l'únic noi d'aquí de l'estudi.
Home, llavors jo, ara m'obligueu a fer allò que diuen...
No, a l'atzar, a l'atzar.
De ser cavaller i deixar-vos triar a vosaltres.
Però bé, ja que teniu aquesta consideració
i segur que coincidim amb la Carme, jo potser posaria Manolo García
perquè és el primer, és el 18 de juliol, i...
Bueno, perquè és un clàssic.
I que espavilin amb les entrades, eh?
Que després l'última hora, ai, ai, ai, queden entrades ara.
Només faltaria que aquestes alzades no hi quedessin, però espavileu.
No, Manolo García...
Déu-n'hi-do.
Per això ho dic.
Ha començat molt fort i...
Però una mica d'això que dèiem, de poder gaudir de la proximitat,
qui vagi primer podrà triar i podrà estar més a prop d'ell.
Ui, això és de megafane, de les antigues.
No, però entén té, eh?
Carme, és a dir, que tu estaràs de la primera fila, eh?
Sí, potser sí.
A veure si et llança el mocador.
La primera fila, encara que sigui regidora, però sí.
Allà em podré...
Tu has segut, al costat del grup, eh?
En una banqueta, allà, per si necessita una mica d'aigua, alguna cosa.
Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Un plaer, com sempre.
Molt bon dia, Jordi Giramé, coordinador del festival.
Ens anirem retrobant cada dimarts aquí,
i això també serà un plaer.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!