Anabel, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Quatre llibres has portat físicament?
Puc parlar de més.
Ja ho sé, ja m'ho penso, i després de Sant Jordi ja ni tu.
El que passa és que els de Sant Jordi segur que ja no hi són a la biblioteca.
Encara ens queda algun raconet.
Algun?
Amagat.
Dius, calla, calla, que això guardo per les amistats, no?
En fi, és broma.
Parlem de llibres, novetats que s'han incorporat als prestatges
aquest passat Sant Jordi i també hem de repassar l'agenda d'activitats
que teniu per aquests dies.
Et deixo triar per on vols començar?
Sí, no, comencem per les activitats i així...
Sí, perquè després quan agafem els llibres ens deixem anar una mica massa, potser, i tot, no?
Sí, i ens quedarem sense espai.
Vinga, a veure, activitats que tenim aquesta setmana de transició, de l'abril al maig.
Avui fem la presentació de la guia de recursos d'aprendre català.
Nosaltres tenim un acord amb el Consorci de Normalització Lingüística,
llavors ells van refent la guia dels recursos que hi ha disponibles en format paper o en format web
per poder autoaprenentatge de la llengua.
I llavors nosaltres el que fem és difusió d'aquesta guia,
procurem tenir, si no tots, la gran majoria dels materials que ells recomanen
i llavors avui l'hem fet un raconet perquè la gent que vulgui veure que ha sortit nou per aprendre català
i material que ells ens donen, no?, pegatines i coses així de difusió de l'ús de la llengua.
D'acord? Això avui.
I demà hi ha dues coses.
Una, a la sala infantil hi ha el Mercat de Contes, que ja hem fet, que fem cada any,
la Roda de Contes, no el Mercat, fem la Roda,
que venen els estudiants de l'Institut Vidal i Barraquer i llavors expliquen contes.
Són aquests nois i noies que fan cicles formatius d'animació sociocultural, no?
Exacte. Llavors els fem una pràctica.
Deixa'm fer un parèntesi.
Aquest és el tema que tractarem demà a l'espai Eines que dediquem als cicles formatius,
justament d'aquests estudis d'animació sociocultural.
Estudiar per ser animada està molt bé.
Sí, eh?
Hi ha qui ho porta ja de naixement, però estudiar per ser animada
és un dels estudis més xulos que pots fer.
Jo crec que si no ets animat ja no estudies això.
No, ja estudies una altra cosa.
Ja estudies una altra cosa, però a vegades es donen, eh?
Aquestes contradiccions a la vida.
En fi, aniran aquests xiquets, aquests estan molt motivats
i faran aquesta sessió a la biblioteca, no?
Sí, fan molt bé, que són molt graciosos.
I llavors també...
Tu no vas estudiar animadura?
Jo no.
Doncs és molt animada.
Diguem que el meu és natural.
Vé de ser lleia, eh?
Com a segons quins cotxes.
Ja veus si he estudiat biblioteconomia, no?
No, no, molt animat a...
Home, a priori sembla que no sigui molt animat, però...
Però Déu ni després, sí que ho és.
Veus com havíem de començar per les activitats?
Perquè anem derivant cap altres coses i no tenim fred.
Bé, això és a les 6, eh?
A les 6 de la tarda a la sala infantil.
Llavors, a les 18.30, per adults,
hi ha una xerrada, conferència,
a càrrec del Jordi Lara.
El Jordi Lara és un periodista que...
Ell és músic, toca la tenora, crec.
Llavors, ell s'ha dedicat molt a recuperar autos de sardanes,
treballa molt el tema de la cultura popular, no?
De fet, és el director del programa, Nidia, aquest del 33.
Sí, sí.
Doncs és el director d'aquest programa.
Llavors, ell va escriure una obra
que es diu Una màquina d'espavilar ocells de nit.
i, bé, a parlar arrel d'aquest llibre,
seguint el fil d'aquest llibre,
anirà parlant de la música de Cobla.
Llavors, això està dins del projecte aquest de 12 mesos,
12 cultures, com que l'Abril li ha tocat a la cultura catalana.
Clar.
Doncs, també fer aquesta part o aquesta aportació de la música popular, no?
I ell, bé, suposo que té bona pinta, no?
Perquè és una persona que fa allò agradable, no?
I el que dius, bueno, no sé, però...
Sí, que sembla que sigui un tipus d'activitat
o de proposta cultural molt sectorial,
però després, quan hi entres,
veus que li pot interessar qualsevol, no?
Sí, perquè ell treballa al vessant aquest més popular, no?
D'aquesta música, o sigui, que realment no és una cosa així,
no pretén ser una cosa molt elitista, sinó al contrari, no?
Quan dius que ve?
Demà a les 18.30.
Molt bé.
D'acord?
Molt bé.
Llavors, anem amb els llibres.
Per cert, al matge, a quina cultura li toca?
A la Xina.
A la Xina, per tematitzar-nos, eh?
Per anar posant allò...
Ja comencem.
Molt bé.
Al matge, la cultura xinesa, en parlarem el proper dilluns.
Ara, per tant grans que no se'ls podíem deixar.
No, però és que la cultura xinesa s'haurà de dedicar no un mes, un any,
perquè ja sabem que és un territori amplíssim.
Les cultures que hem anat treballant tampoc deixem de treballar-les.
O sigui, que els llibres, l'esforç que hem fet per comprar llibres
sobre aquella cultura, actualitzar-los,
doncs els mantenim als expositors de novetats.
O sigui, que encara tenim allà Latinoamèrica,
encara tenim Japó, ara tindrem la Catalana...
Moltes vegades ho hem dit en aquest context,
però en altres també quan hem parlat de llibres,
que tot i que alguns s'entesten en pensar que el còmic és un gènere menor,
nosaltres creiem que és un gènere de primera categoria
com a la narrativa, com a altre tipus d'expressió literària,
i en aquest també cas és una mostra d'art en tots els sentits.
I avui justament el primer llibre que ens porta l'Anabel
és un llibre de Paco Rocàrugues,
que a més és Premi Nacional de Còmic,
és un llibre preciós, el té aquí damunt la taula.
La veritat és que, a veure, a part que el dibuix d'ell
que et pugui agradar o no, que a mi m'agrada,
realment la història d'aquest llibre
és una cosa com a maca, bonica...
Per ser que ja va per la tercera edició.
Sí.
No estem parlant de un llibre qualsevol.
És un llibre que bàsicament tracta la malaltia d'Alzheimer,
però ho fa d'una manera supertendre,
d'una manera molt maca.
Llavors és un senyor que comença a tenir aquests símptomes
i acaba en una residència.
I és tota la relació que té amb les altres persones,
la por que ell té, com es relaciona...
Els diferents personatges com s'han buscat la vida
dins d'aquella residència de la tercera edat.
Llavors treballa bàsicament, o tracta bàsicament,
el problema de l'Alzheimer,
però també en general de la tercera edat.
Com més sentit la gent.
passant per la història.
I la veritat és que és un tractament molt maco.
És una història tendra.
És molt bonic aquest llibre.
A més, tapadura, que sempre s'agraeix en un còmic.
Inclús ja et dic, és que ja el dibuix ja es veu,
que és tendre el tractament que fa dels personatges.
O sigui que...
Clar, és Premi Nacional del Còmic 2008,
perquè el 2009 encara no l'han donat.
Per tant...
Sí, és una novetat, una novetat.
I aquests llibres també...
Molt nassos, sí.
Mai millor dit, no?
Sí, llavors he portat aquí els llibres que m'agraden una mica.
Raros.
Sí, aquells llibres.
Rarets.
Quina gràcia.
Sí, però poca broma,
perquè a vegades aquests títols insòlits que ens porta la Nabel
et tenen cada sorpresa a dins.
Sí.
Són llibres d'aquells bonics que dius,
no és una novel·la,
no em posaria allà a veure qui és el dolent
o amb qui es casa qui.
Són llibres d'aquells que vas fent una miradeta ara,
una miradeta després, no?
Sí, de fet, bé, ara hi ha molts llibres, eh?
Ara ho tinc fàcil.
Abans em costava més trobar-los, no?
Però ara realment,
amb tants llibres que editen,
doncs, bé, vas trobant aquestes petites sorpreses, no?
Llavors aquest és, tal qual ho diu,
La sabidoria de la nariz.
És la ciència de l'olfacte aplicada a la vida quotidiana.
Que bonic.
Perquè no utilitzem gaire el nas, eh?
No.
Realment, l'autor, que es diu Avery Gilbert,
és un psicòleg,
però que es va dedicar especialment
a tot el que eren les sensacions d'olfacte, no?
Que dius, a tu què et dedicaràs?
Que vols ser de gran, no?
Jo vull...
Estudiar els nassos.
Sí, però fixa't que...
És molt curiós, no?
El que té més capacitat abocadora,
a vegades, una olor que una imatge,
que una música, que una paraula.
Les olors, perquè a més,
com que hem de fer l'esforç,
cosa que no fem gaire avui dia, per res,
de pensar,
aquesta olor, d'on ve?
Què em suggereix?
Vull dir, que t'estàs una estoneta, eh?
Sí, sí, sí.
Mira anar enrere a veure d'on ve aquella olor
que té a boca, alguna cosa.
Oh, potser, sí.
Doncs ell es va encuriosir per aquest tema,
llavors, a veure,
no és un llibre superdivulgatiu, eh?
Vull dir, realment,
ell parla de l'olfacte a nivell científic, no?
Tot el que es coneix de l'olfacte,
per què ens arriben les sensacions,
quin camí fan...
Però després, doncs,
explica coses curioses, no?
Per exemple, ell va voler fer un estudi
sobre l'olfacte i llavors el va dissenyar tot
i va pensar quines tècniques utilitzaria
i llavors va pensar, clar,
era simple l'experiment
perquè li donaria una ampolla
amb una olor a dins de la gent
i la gent havia de...
Amb els ulls tancats, no?
I havia de descriure,
allò perquè es concentressin més en l'olor, no?
Havien de dir què els suggeria.
Llavors, clar, va pensar,
clar, la gent dirà moltes paraules,
com fer-ho perquè les paraules
no em supossin un problema?
Tot el que va dissenyar
tot un gran experiment
i després, a l'hora de la veritat,
es va trobar que la gent feia...
Olorava i deia llimona.
I s'ha acabat, no?
No s'hi matava.
Què es pensava?
Però què es pensava?
Sembla mentida que fos psicòleg.
Clar, jo crec que això eren els inicis, no?
Bé, llavors, clar,
ell parla que realment
les olors ens aporten, no?
Ens fan recordar gent,
ens fan recordar coses.
Hem de fer un esforç, no?
Per...
Per situar-ho en la nostra memòria, al final.
Però que realment,
bé,
ens marquen, no?
Les olors.
I també parla
que realment
el problema
amb aquest experiment
era que
el llenguatge,
el lèxic que tenim
referent
als olors
és més aviat
curtet, no?
I que la gent,
per descriure una olor...
Li costa.
Li costa trobar els adjectius,
les paraules...
Realment és complicat, no?
Tu digue-li a algú
a què fa olor una cosa, no?
A què huelen les nubes?
Com deia la propaganda, no?
I llavors, clar,
si no dius
fa olor a rosa
o fa olor a llimona, no?
Fa olor...
Fa olor a rosa.
Si no és una rosa,
no pot fer olor a rosa.
Se pot semblar la rosa,
però deu fer olor a una altra cosa.
Hem d'afegir aquell vocabulari
com els enòlegs, no?
Allò de suau,
però afruitat, però...
Sí, frutos salvajes,
migranes...
En fi...
Deixem les olors...
Un llibre curiós,
si més no, eh?
Deixa'm que el tafanejaré
una mica
mentre vas presentant
el següent llibre,
que el tens girat
i no sé quin és.
Ah, veus?
És que, clar,
l'Anabel
sempre vol sorprendre'm
i no passa guió previ, eh?
Que això també té la seva gràcia,
clar.
Clar, és que si no,
ha de ser espontani, això.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs mira,
el següent és un llibre
que a mi m'agrada molt
i que darrerament
estan sortint uns quants.
Aquest llibre es diu
¿Puede ser humano un robot?
No va de ciència,
va de filosofia,
que ja saps que jo sempre porto
alguna cosa de filosofia.
Home, d'entrada el que penses
és que sigui de ciència,
tecnologia,
no sé.
No.
Doncs són rompecabezas
filosòficos desconcertantes.
Per favor, Anabel,
que és dilluns.
Però com pots portar aquest llibre?
Però és divertit o què?
Sí?
És divertidíssim.
A veure,
llavors amb aquesta línia
hi ha una altra
que també fa poc que va sortir
que es diu
Pienso Luego Existo
en interrogats.
Ah, clar.
No asseguro
Pienso Luego Existo,
no.
És Pienso Luego Existo
és un llibre de jocs filosòfics,
no?
Llavors.
Et posen un repte?
En aquell cas, sí.
Et posen un repte que és a reflexionar
i molt, eh?
Per trobar...
Són dos llibres diferents.
En el cas del Pienso Luego Existo
són uns autors que es van dedicar
a fer una...
Primer ho van posar en marxa
amb xarxa,
o sigui, a través d'internet...
Com el senyor de les olors,
però en filosofia.
Exacte.
A través d'internet
van fer uns qüestionaris,
uns jocs
que són els que després
han reproduït el llibre
i el que intenten
demostrar-te
és que realment
no som tan coherents
a l'hora de pensar
com tothom es pensa que és.
No, no,
jo penso d'una manera coherent, no?
Doncs ells intenten demostrar
que no és tan fàcil
pensar de manera coherent, no?
Perquè, evidentment,
els sentiments,
les emocions,
les passions,
les circumstàncies...
Clar, la vida que has passat,
si t'ha tocat més un tema
o un altre,
doncs tot això
fa que potser
siguis coherent
en molta part de la teva vida,
però en determinat tema
siguis absolutament irracional.
Per tant,
no és només una proposta lúdica,
aquí és que després
que facis el joc
aquest trencaclosques filosòfic,
doncs tu treguis
les teves conclusions, no?
És com una mena
d'autoexamen, segurament.
Sí, però...
De posar-te a prova.
Exacte,
però no és una cosa
entretinguda per passar el temps,
home, sí,
tu passes bé,
bueno,
jo particularment sí, no?
Però és perquè després
fer una evidència,
o sigui,
et posen una evidència, no?
Realment,
no som tan coherents,
evidentment, no?
I ells t'ho demostren.
De totes formes,
com que han fet
tants, tants
qüestionaris
a través de la red,
ells mateixos et diuen,
doncs, mira,
aquesta...
en aquest sentit,
el 89%
de les persones
que han fet
aquest qüestionari
a través de la red
els hi ha passat
exactament el mateix, no?
O sigui,
que realment
no estem dins
de la...
vaja,
de les rareses, no?
Acabo d'obrir-lo
a l'atzar
i només
els peus de pàgina
i els títols
que va plantejant,
jo ja és que, mira,
ja se m'ha quedat
enganxat a la mà.
És d'aquells llibres
que dius,
clar,
diu,
que...
¿puedes ser inocente
un asesino?
¿Qué significa estar enamorado?
Todos los valores
y verdades
son relativos.
La persona que nos dice
que miente
está diciendo la verdad,
por ejemplo.
¿Cómo puedes estar seguro
de que en este momento
no estás soñando?
¿Por qué sentimos emociones,
amor, odio,
temor,
desprecio,
admiración
por personajes de ficción
que no conocemos?
Som incuerdens.
¿Es posible hacer algo
que no obedezca
de un modo u otro
a motivos egoístas?
¿Qué hace que yo sea yo
y que continúes siéndolo?
¿Es más fácil ir al cielo
para los ateos
que para los creyentes?
¿En qué se diferencia
un santo,
un pecador
y un terrorista suicida?
A partir d'aquí ya...
Tot el que vulguis, ¿no?
Llavors,
això que et dic
de la incoherència
és més l'altre llibre,
el que no he portat,
que és el de
Pienso Luego Existo,
però sí que està
en aquesta línia
de realment...
A veure,
és que no ens hem d'oblidar
que la filosofia
va empapar tot,
¿no?
Realment aquestes
grans preguntes
o petites preguntes
que al darrere
tenen una gran pregunta
són...
el motor de tot,
no?
I realment
fer-te pensar...
I desenvolupar
l'esperit crític,
perquè he vist
que hi ha alguns capítols
una mica de...
Dèiem-ne,
per què determinades actituds
que políticament
la gent s'escandalitza,
no dels polítics,
allò,
lo políticamente correcto
és una etiqueta,
oi,
no cal ser tan políticament correcta,
val més pensar una miqueta,
no?
I no apuntar-te
sempre a les etiquetes,
clar.
Llavors, clar,
jo sempre porto
els llibres de filosofia
a veure si la gent s'enganxa,
perquè com a mínim...
Però tu saps que s'enganxen,
perquè són llibres
que us demanen sovint,
eh?
Sí.
No, i a més aquest tipus
de filosofia,
que baixa el nivell
fins a un nivell
que tothom pot entendre,
li agradi o no,
la filosofia
sense ser una vulgaritat,
perquè encara no són
els llibres d'autoajuda.
Però mira,
diuen que a la vida
no hi ha manuals,
i és cert,
però la filosofia
a vegades sí que pot ser
un bon company
o una bona company
de viatge, eh?
Llavors,
aquest,
aquest realment,
hi ha més jocs
que l'altre,
no?
L'altre té alguns jocs
més qüestionaris,
perquè tu contestis
i després
vegis on ets incoherent
o no,
i aquest és més jocs realment.
Aquest i vist
que et posen
una situació difícil
en les teves reflexions
i al final
t'has de mullar.
Clar.
I això és molt interessant.
Sí.
Quins llibres
que ens porta l'Anabel?
Veuen?
Perquè jo a mi
em fa tant de goig
veure-la aparèixer
per la porta de l'estudi.
Bé,
que ens queda temps
per l'últim o no?
Sí, sí, sí, sí.
Bé.
L'últim
és una altra curiositat.
Realment,
de tots els que he portat,
és el més espès,
també s'ha de dir.
Es diu
Homo Sampler
Tiempo y consumo
en la era after pop.
L'autor
és Eloy Fernández Porta,
que és un professor
de la Pompeu Fabra.
i llavors
és un llibre
de difícil
classificació, no?
És un assaig
que sobretot
parla
del temps
però
ho vincula molt
amb l'art,
amb la música
i sobretot
el que és
és un reflex
de la societat actual, no?
Una mica la indústria cultural
del tot o què?
Ell
parla més
de com és la societat ara, no?
O sigui,
és un assaig
sobre com som, no?
com ens movem
i, clar,
afecta molt el temps,
la cultura
del menjar ràpid,
de les coses ràpides, no?
Ell ho vincula molt
amb l'art,
o sigui,
parla realment
bastant
d'art,
però no exclusivament.
per exemple,
a més,
és un llibre
molt eclèctic
en el sentit
que sembla
que sigui un assaig
molt, molt rigorós
i de cop i volta
fa uns comentaris
molt planers.
Sí,
molt més planers, no?
És,
és,
no és superdivulgatiu,
eh?
Volies de tenir
certes ganes
de llegir-ho.
També el pots llegir,
la facultat
que és que
està per capítols
i cada capítol
tracta un tema diferent,
llavors els pots anar
compaginant,
no?
Si veus que un és
sumament espès
o que en aquell moment
doncs pots saltar
amb un altre, no?
A mi m'ha fet molta gràcia
perquè,
per exemple,
hi ha un capítol
que parla
sobre els rellotges
suotx.
És un signe
també dels nostres temps,
clar.
Llavors,
ell explica
la diferència
entre comprar
per què la gent
es compra un Rolex
o un viceroy
i per què un suotx.
I llavors fa tota
una història,
explica...
Però no és una cosa
superficial,
hi ha raons
de pes
i que trascendeixen
més enllà
del gest
de comprar el rellotge.
Exacte,
ell intenta explicar...
Tu et vols significar
per allò que portes
que és com si llances
missatges als altres,
vull que sabeu
de què vaig per la vida
i qui soc jo,
que mireu
quin tipus de rellotge
porto.
Llavors,
és molt divertit
el llibre,
la veritat
és que fa comentaris,
vaja,
jo he rigut molt,
no l'he llegit tot
però els trossos
que he llegit
molt divertit,
llavors clar,
explica la sensació...
Portes algun punt aquí?
Doncs vinga, va,
comparteixo.
No,
és que justament
estic amb la part
del suotge,
m'ha fet molta gràcia
l'experiència
d'entrar en una botiga
suotge.
A veure,
per exemple,
parteix de la idea
de...
Diu,
si un Rolex
se compra
per a poder sacar
el brazo
per a la ventanilla
del buga
i un viceroy
se adquiere
per a traer
a les fans
de Julio José Iglesias
en un disco pub,
per a què
per ventura
se compra un suotge?
I troba la resposta.
I troba la resposta.
La podem...
És molt llarga
perquè ell ja assegura...
Però clar,
per exemple,
més endavant diu,
en l'adquisició
d'un suotge
l'objeto comprado
és molt menys determinant
que l'acte de compra.
Aquesta acció
es define
com un intento impossible
d'escogir
entre una multiplicitat
sin singularitats.
I és cert.
Diu,
multiplicitat
és,
en efecte...
Vull ser original
però no vull sortir-me
de la norma,
no?
Clar,
no,
però a més és que
és veritat,
diu,
multiplicitat
és,
en efecte,
la impressió
que siente
el comprador potencial
abrumado
ante la oferta
de la marca.
O sigui,
tu entres en una botiga
suotge,
és veritat.
És com una botiga
de suotges,
hi ha molta cosa.
Però si tu
te'ls mires bé
en realitat,
entre un i l'altre
les diferències
són mínimes,
tan mínimes
que en realitat
dius,
clar,
és multiplicitat
sin singularitat.
A més,
tots són iguals
al final,
no?
Ai,
Anabel,
si ens paréssim tots
a pensar una miqueta
de tant en tant,
que bons que són els llibres,
eh,
a vegades.
Que sí.
Som bona companyia.
Atura't un moment,
para,
pensa i reflexiona,
però sense,
és a dir,
però de forma
també divertida
i fresca,
no?
I és el que ens proposen
aquests autors,
és fantàstic.
Llavors,
aquest és realment
molt divertit.
Recordem el títol
i l'autor?
Sí,
Homo Sampler,
Tiempo y consumo
en la era
after pop,
perquè ella havia escrit
un llibre anterior
que ja parlava
del terme
after pop,
no?
L'autor és
Eloy Fernández Porta.
Doncs no ens ho perdrem
aquest tampoc, eh?
Ja començarem a fer
reserves a la biblioteca,
que per cert,
hi ha llibres
de Sant Jordi
que segur que teniu
moltes reserves,
no?
Perquè és molt demanat,
com sempre.
Sí,
home,
sempre són els mateixos,
però, eh?
De fet,
hi ha llibres
que sempre ho diem,
que no fan soroll,
que sembla que
tothom
hagi de demanar
els mateixos
i per sort
hi ha gent
que llegeix altres coses,
no?
Hi ha gent
per totes en aquesta vida.
Clar que sí.
A tu t'agrada el cinema, eh,
Anabel?
Sí.
Doncs a tu el tema del rec,
que t'encantarà el festival,
que ha començat aquest cap de semana.
M'agraden especialment els curs.
Doncs mira,
aquí tenim possibilitats
de curs,
de llars
i tot amb moltíssima qualitat.
En parlarem després de la publicitat.
Anabel Lambea,
com sempre,
moltíssimes gràcies
i bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu.