Comencem ja el temps de la tertúlia, aquest espai diari al matí de Tarragona Ràdio,
que ens serveix per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui ens acompanya el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Sales.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el periodista del diari El Punt, aquí a Tarragona, Òscar Palau.
Bon dia, Òscar.
Bon dia, Ricardo.
I esperem que s'incorpori d'aquí uns instants el tercer convidat a la tertúlia,
l'inspector en cap d'ensenyament, l'escriptor Canungí Francesc Enroig,
que també ens pot ajudar a comentar algunes de les notícies de la jornada.
Ara les comentarem, algunes de les més destacades que apareixen avui a la premsa,
en els titulars de la premsa diària, que també hem explicat aquest matí
en els informatius de Tarragona Ràdio.
Abans, però, permetim començar, arran del cicle d'entrevistes que ahir començàvem
amb l'alcalde per fer una valoració dels primers dos anys de mandat municipal,
de preguntar-los-hi precisament per com veuen ara que arribem a l'equador del mandat.
La setmana que ve farà just dos anys de les eleccions municipals
que van suposar la victòria dels socialistes a la ciutat de Tarragona
i l'accés a l'alcaldia de Josep Félix Ballesteros,
doncs els vull preguntar genèricament per com veuen aquests dos anys
aquesta primera part del mandat municipal.
Ahir l'alcalde presumia, entre cometes, d'haver complert bona part
dels seus compromisos electorals,
dels que et va adquirir amb els electors en la campanya del 2007.
En fi, Antoni, Òscar, des dels seus punts de vista, suposo que diferents.
Com ho veuen?
Anem a veure, està clar que canviar l'alcaldia i canviar tot l'equip de govern
va ser un repte per la ciutat, està claríssim.
I també està clar que en dos dies o en dos anys, com aquell qui diu,
dos dies perquè si ocupades una trajectòria no es pot canviar
tota una trajectòria d'una ciutat, això està claríssim.
Òbviament s'han complert determinades promeses electorals
que va fer l'alcaldia i la campanya electoral,
però encara falten per engegar i encara falten per començar
alguns dels projectes que haurien de ser estrella del que és la legislatura
i que estarà reunint-se, esperem, i desitjant que es vulguin fer.
Òscar.
A veure, jo primer he preguntat, els vostres punts de vista seran diferents.
Com a periodista he de dir que, almenys en relació amb els mitjans,
crec que ha millorat la situació.
No és el mateix tracte del senyor Nadal que el senyor Ballesteros,
perquè segurament el senyor Nadal també es donava més titulars,
això ho agraiem més.
El senyor Ballesteros,
jo crec que sí que algunes inèrcies han canviat a l'Ajuntament.
Hi ha projectes nous, sempre que entra un grup nou,
després de tants anys,
hi ha una il·lusió que es nota,
que es nota al principi,
que fa que els projectes tinguin aquest plus d'agilitat també
i d'idees noves, de saba nova.
D'altra banda, també em sap greu algunes coses,
perquè tot el que han fet d'ells bé es posen a la medalla,
però tot el que no els funcioni bé
també culpen de tot els anteriors governants.
I llavors suposo que sí que algunes coses tenen raó,
per exemple, amb el Parc Jammu primer s'han treuat la patata calenta a la mà,
aquest ja s'està tornant a parlar,
però, esclar, culpar de tot, diguéssim, per sistema.
Els anteriors governants també no sé si és gaire de rebut
en totes les ocasions en què ho fan.
Vull dir que haurien també en aquests punts de començar també algunes coses,
si no les poden fer bé o no tot com voldrien,
doncs també fer una mica de meva culpa i no culpar de tots els anteriors que hi eren.
S'atrevirien a posar nota o no?
Perquè jo ahir li preguntava a l'alcalde si posaria nota
i ell va dir que no, que són els ciutadans
que li han de posar nota a l'acció del govern.
Però ara que estem a això, ara estaríem a meitat de curs, no?
Volen posar nota o...?
Sí, jo l'aprovaria, jo l'aprovaria.
Està clar que no li posaria un notable,
perquè és el que estava dient abans, que encara falten per engegar
i més que per engegar, encara falten perquè la ciutadania
sàpiga i s'involucri en aquests projectes que són prou des de la ciutat, no?
O sigui, per això no crec que hauria de tenir una nota rellevant,
però està clar que també l'aprovaria.
També coincideixo amb el company que és molt fàcil dir
això no ho podem o canviar la sinèrgia o canviar la tendència,
això és molt difícil perquè ve de temps enrere, no?
Però clar, quan estaven en campanya electoral i fèiem promeses,
dient que això ho farien, doncs, òbviament,
no els poden escudar amb el fet que això ve d'abans, no?
Però sí, jo l'aprovaria.
Tu?
Sí, també.
Aprovat amb molta confiança, un sis i mig, un set.
Jo crec que inclús el notable.
Fregaries el notable.
Fregaria el notable, crec que sí.
Més enllà de les anècdotes, de les notes, o no?
El fil del que comentava l'Antoni Sales potser es desprèn del seu comentari
que s'ha avançat més, i és el que plantejo,
s'ha avançat menys en el tema dels grans projectes
on hi ha involucrades altres administracions,
el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat,
i en canvi potser s'ha avançat més en aquests dos anys
en allò que també s'ha anomenat molt periodísticament,
l'hem anomenat la micropolítica, el dia a dia,
la brigada d'intervenció ràpida, les targetes gratuïtes pels escolars,
en fi, aspectes de neteja o de conservació de la ciutat.
Potser s'ha avançat més en el petit que en els grans projectes?
Sí, està clar.
Sí, sí, està clar que s'ha avançat molt més
en els petits projectes de microgestió o de microeconomia,
o digue-li com el que és la petita gestió municipal.
Això és obvi,
però també està clar que és molt més fàcil de fer això
i que la gent no va demanar un canvi de govern
per aquests petits canvis,
va demanar un canvi de govern perquè volia entrenar diferent,
perquè volia uns projectes diferents i volia alguna cosa diferent,
no només aquests petits projectes de microgestió municipal.
Sí, tu creus?
Home, a vegades al ciutadà també li interessa més
la rajola del seu càrrec que no els grans projectes, no?
Això no canvia, per això no canvia d'alcalde o de govern.
Òscar?
Home, també és cert que des del primer dia
ell va dir que aquests serien els seus eixos prioritaris,
com a mínim al principi, igual complert.
Amb això no es pot dir res de dolent.
El que potser hi ha una mica de decepció
és amb això que deia dels macroprojectes,
en el sentit que, esclar,
ara el mateix color polític està governant a l'Estat i a la Generalitat.
Llavors, diguéssim, a Tarragona s'hi va sumar ara fa dos anys
i semblava que governant tots els mateixos
es desencallarien més fàcilment a temes
que no s'acaben de desencallar.
Diguem-ne, doncs, no sé, ara ve el cap la EOI,
la tabacalera tampoc no acaba d'arribar al traspàs.
Hi ha projectes d'aquests que semblava que això,
a veure, la façana marítima es va dir en sis mesos
i ara s'ha de tornar a fer tot un projecte,
que no s'han acabat de desencallar
com semblava que seria tot bufai fent polles
i no ha estat ben bé.
Segurament perquè és molt més difícil, això,
els grans projectes que els pateix.
Saludem el tercer convidat a la tertúlia,
Francesc Roig, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem fent una mica de balanç, de posar notes,
això com que el Francesc és inspector d'ensenyament,
perquè ahir vam començar tota una sèrie d'entrevistes,
ahir vam començar amb l'alcalde
i avui seguirem amb els portaveus dels grups municipals
per fer una mica de balanç,
de repàs al que han estat els primers dos anys,
la primera part del mandat municipal,
quan està a punt d'arribar al segon aniversari
de les últimes eleccions.
En fi, vols posar una nota?
En general, com valoraries l'acció d'aquest alcalde
i d'aquest govern a la ciutat de Tarraón
en aquests primers dos anys?
Home, posar notes sempre és difícil,
sobretot quan encara no has arribat a l'avaluació final,
perquè estem en el procés...
I podem fer avaluació continuada.
Jo crec que la millor nota és l'avaluació contínua.
L'avaluació contínua perquè el dia a dia marca molt les agendes
i, sobretot, en els polítics, les circumstàncies,
perquè veure una situació de previsió, objectiu
i fins i tot projecte,
es pot quedar totalment desballastat
o simplement desorientat
en una circumstància col·lateral
d'una altra administració que a vegades és la mateixa pròpia,
del mateix color,
però que li fa un mal favor.
I a vegades les gestions locals
estan molt supeditades
a les altres gestions de política estatal.
Ahir, com dèiem, en aquesta entrevista que li vam fer a l'alcalde,
on deia que, en fi,
havia comprat ja bona part dels seus compromisos electorals,
parlen a això una mica dels grans projectes.
Per exemple, va dir significativament
del Banc d'Espanya pel traspàs només falta un paper.
Bueno, però falta un paper.
I del finançament de l'Escola Oficial d'Idiomes
falta només el vistiplau
que passi pel Consell de Govern de la Generalitat.
Si aquest paper arriba en els propers dies,
doncs llavors li pujarem la nota.
Però clar, que per un paper estigui aturat
un projecte que per Tarragona és important,
crida l'atenció.
També entenc que l'alcalde no pot sortir
a cada moment a explicar en tot moment
en quin estat es troba cada expedient.
Això també és obvi,
però també està clar que si en el seu moment,
el que tu estaves dient abans,
l'alcaldia o la campanya electoral
va dir que en sis mesos tindríem resultats,
doncs la gent es va quedar amb la cobla dels sis mesos.
De no explicar dia a dia el que passa,
d'alguna forma,
explicar per què en sis mesos no s'ha pogut fer,
doncs hi ha una...
El que és evident és que posar calendaris
o marcar fites de terminis concrets
està demostradíssim que no serveix de gran cosa.
Però els polítics sempre ho fan, no?
Clar, sempre ho fan.
Jo és que no entenc per què
sempre ens ho peguen en aquesta mateixa pedra.
Sí, potser perquè pel·lòtic ser periodista,
ja vull que l'Òscar,
com a periodista del Punt ens ho podrà segurament ratificar,
busquem molt el calendari, el termini,
el posar-hi una data.
Busquem un titular,
perquè de vegades és un projecte per explicar-lo,
dius, bueno, i això com ho començo a explicar, això?
Com li dic a la gent això?
Doncs, bueno, el més fàcil és preguntar
quan es farà això.
I els polítics hi acaben de quatre grapes,
quan el més decent seria...
no t'ho puc dir perquè no ho saben,
en veritat, i com s'ha demostrat amb el 95% de dates
que si ara busquéssim a l'hemeroteca,
totes les dates que diuen de terminis,
això estarà obert a l'any,
això estarà a l'any,
un 5% es compleixen.
La resta haurien de saber
que els tràmits burocràtics de l'administració són lents
i crec que no ho tenen en compte.
Sí, però jo això ho entenc perfectament.
Està clar que els calendaris,
si els marques tu mateix,
doncs tens un problema, està clar, no?
Això és obvi.
El que passa és que van ser ells
qui van dir 6 mesos.
Sí, sí, sí.
No va ser la ciutadania
que els va demanar,
digue'm en quin termini,
sinó que van ser ells que van dir
això que s'ha de desencallar
i ho farem en 6 mesos.
I van ser ells.
O sigui, està clar que aquest argument electoral
ha de passar factura,
amb el bon sentit o amb el bon sentit, no?
I jo crec que la ciutadania el que ha de fer
és criticar l'acció del govern.
Quan ho fan bé, aplaudir i reconèixer-ho
i quan ho fan malament
o hi ha un problema o una mancança dir-ho,
però dir-ho sense acritut i obertament.
No cal criticar ni sense criticar.
Sí, el problema és que aquí ens hem acostumat tant
que no es compleixen mai
gairebé res dels que diuen els polítics
que gairebé, no diria que es menteix
perquè no són mentides
que en aquell moment ells creuen això,
però es diuen inexactituds per sistema
i com que no passa res
i ningú després et passa comptes,
doncs aquí viva la Pepa.
I potser en un altre país això no passaria.
No, aquest és un problema
i ara et toco un aspecte que pot ser delicat,
que és com funciona l'administració pública
i com funciona l'administració privada.
A veure, en un procés d'administració privada
qualsevol mancança d'aquest estil
o d'aquest tipus té una sanció.
O sigui, per l'Hisenda,
poso per cas, una empresa que no liquida,
que no paga els impostos.
I en canvi, en aquest moment, per exemple,
hi ha moltes administracions locals que són moroses.
que podria ser que si paguessin totes,
molts dels problemes de moltes empreses o indústries
que tenen problemes de subsistència econòmica
en la seva estructura,
potser no la tindrien, no?
Per tant, és una cadena això, eh?
Vull dir, jo crec que a l'administració pública
també se li ha d'exigir,
i penso que hauria de ser,
i és lògic que se li exigeixi,
el mateix criteri que se li exigeixi a una privada.
El francès treu un tema que, per cert,
ahir en la tertúlia,
ahir vam compartir la tertúlia
amb quatre tarragonins que són membres
d'aquest senat de Tarragonia,
aquest òrgan d'assessorament a l'alcalde,
i els quatre van coincidir que un dels greus problemes
que té internament l'Ajuntament de Tarragona
és la seva organització administrativa.
No ho dic, l'Ajuntament de Tarragona.
Sí, sí, sí, en general.
Ho ha dit en general el francès,
però ho porto a l'Ajuntament de Tarragona,
perquè l'alcalde també li vam preguntar ahir,
i va reconèixer que és veritat
que falta molta agilitat,
i que precisament l'Ajuntament de Tarragona
no pot presumir d'estar entre les capdavanteres.
Creuen que és necessari,
però alhora també molt difícil
reformar internament, administrativament, l'Ajuntament?
Clar, és dificilíssim,
però això és una de les coses
que sí que els donaria un marge de maniobra,
perquè això és una cosa
que no es pot invertir en un termini de dos anys.
Aquestes són les coses que ells han dit,
això ho han de fer, aquí volem arribar,
no sé si ho farem en dos, tres, quatre anys
o a la propera legislatura, això està clar,
però sí que han de tenir un marge de maniobra
i la gent ho entendrà.
Invertir, això és molt complicat.
I que està clar que no és l'Ajuntament
del nostre entorn que és el més àgil,
això és obvi.
Això és obvi, crec que tothom ho sabem, no?
Home, si has intentat fer cosetes
en l'àrea de llicències, per exemple,
de rebuir terminis i d'agrupar...
El tema de llicències històricament
ha estat dels més...
Un punt negre, especialment.
I a veure, això almenys també consta
que ho estan intentant, no?
Perdona que et d'ahir,
si en un moment de crisi, com el que estem ara,
que pràcticament no es demanen llicències,
les llicències no surten ràpides
i no estan sortint ràpides,
és que algú passa.
Anem a tenir d'acumulat, suposo.
Sí, però és que estem en crisi, no sé.
O sigui, està claríssim
que fa dos anys demanaven un volum de llicències
que ara és molt, molt, molt inferior.
O sigui, si ara, justament ara,
això no surt amb el termini de dos mesos,
que diu la llei,
que diu dos mesos la llei de llicències positiu,
o sigui, que si ara no surt, malament, rai, no?
Bueno, i ara potser en fer com un jardí,
però l'Ajuntament de Torra d'Ambarra
va dir que prescindeix de funcionaris
de l'àrea de llicències,
perquè no tenen prou feina.
No sé si això...
No l'Ajuntament de Torra, en general,
els ajuntaments s'haurien de plantejar.
El que passa és que sembla que els funcionaris
són intocables i no...
Bueno, això ja és un debat que ja dic
ni fer que de Montjardí, potser,
però de vegades potser et ve la ment
en casos com ara.
El que està clar, segurament,
és que és molt millorable
la màquinaria administrativa de l'Ajuntament,
de totes les administracions,
especialment la de l'Ajuntament de Torraona.
I una altra qüestió que els plantejo
al voltant d'aquest segon aniversari
de les últimes eleccions municipals,
perquè és un tema de debat,
no d'avui, ni d'ahir,
ni segurament de demà,
sinó que és un tema d'aquells de debat,
d'infraestructures, de territori,
molt important,
és el tema de les connexions ferroviàries,
perquè ahir també els quatre convidats
a la tertúlia, els quatre senadors tarragonins,
van coincidir que segurament
si hi ha un d'aquells objectius importants
que ha de tenir clara la ciutat
en els propers mesos
és no perdre el tren, literalment,
allò hi ha entre cometes,
no perdre el tren,
ara amb totes aquestes connexions
que s'estan fent del corredor del Mediterrani,
de l'enllaç amb l'alta velocitat,
en fi, de l'estació que es construirà
al sud de l'aeroport de Reus,
és a dir, que Tarragona no quedi al marge
de les grans vies ferroviàries.
Estarien d'acord, Òscar,
tu que segueixes molt el tema
de les infraestructures, el punt.
Sí, home, per començar,
tothom m'ha dit ja per activitat per passivar
que allà on és l'estació,
ara no invita a anar-hi,
i segurament el lloc que ara s'ha triat
és el que s'hauria d'haver triat
és un bon principi,
doncs si es creu en l'àrea metropolitana del camp,
el punt exacte mig entre Tarragona i Reus
és el punt més ideal.
Ara bé, perquè no es converteix
en una estació del camp 2,
què ha de passar?
Primer, que hi hagi
un transport públic constant, regular,
vull dir, com un metro,
com aquí diu, no podrà ser un metro,
digue-n'hi trencant, digue-n'hi busos de llançadera,
que constantment et comuniqui
des del centre de Tarragona,
aquí mateix a la presa Empera de Tarragona,
fins a la nova estació.
I punt 2, que hi hagi
un embarcament ampli,
gran, i si pot ser gratuït,
perquè és que si no això
desincentiva totalment l'ús del tren.
Per ahir l'alcalde i els tertulians abans
parlaven que hi hagués una connexió ferroviària,
una mena de bypass,
de tal manera que l'estació de Tarragona
sigui la que està ara al costat del mar
o la que teòricament en el futur
aniria per aquí pel centre
perquè passin trens importants
d'allà recorregut,
no que dir això en un embaixador.
Sí, això és un altre projecte
que hi ha algun i que això és més a llarg termini.
Però tu creus que això és important
i prioritari per la ciutat o no?
Home, sí, perquè, a veure,
avui mateix que, diguéssim,
el pel·lícic privat s'ha demostrat
que gairebé col·lapsa
les entrades a la ciutat,
vull dir, cada vegada passarà més
perquè, doncs, no hi ha més lloc
que el que hi ha,
el transport públic i el tren, sobretot,
és del mitjà del futur
i això ho han entès els polítics
i les ciutadanes ho hem de començar a entendre
que avui el s'use molt,
però si el realment volem, doncs,
deixar de banda cada vegada més el cotxe
i per trajectes així,
més o menys habituals,
usar un transport de deficient
ha de ser el tren
i el tren, doncs,
t'ha d'oferir moltes alternatives
i jo crec que, doncs,
aquesta seria una altra,
el bypass aquest
que permetés entrar fins a l'estació de Tarragona,
no on és ara ubicada,
sinó...
Aquí, a la zona del centre,
on ha d'anar, teòricament,
dissenyada en el futur.
Bé, jo estic personalment d'acord,
m'explico o m'explicaré.
Anem a veure,
està clar que l'estació del Camp de Tarragona
està situada en un punt
relativament llunyà,
això està clar...
Per a fort, parlem,
de secuïta.
Però tinguem en compte el següent,
aquesta estació de tren
no es va dissenyar per Tarragona,
aquesta estació de tren
es va dissenyar per fer competència
al transport ràpid
entre Barcelona i Madrid.
No sé si el 80 o el 80,
el 85% dels usuaris
que fan servir aquest tren
és de Barcelona i Madrid
i molts d'aquests trens
no paren a Tarragona.
A Tarragona només paren,
crec recordar que paren
10 trens o 8 trens, no?
O sigui que el pes
de la població que té Tarragona
o a l'entorn de Tarragona,
que és Tarragona, Reus, Valls,
que són 300 o 400 mil habitants,
no és res o és poc.
Sí, però perdona, Antoni,
pensa que cada cop més
passaran més trens per aquella línia, eh?
Encara que no siguin els AVE,
els que coneixem AVE és Barcelona i Madrid.
Està clar, està clar,
però per què ho dic això?
El pes és Barcelona,
el Barcelona són 3 milions d'habitants,
més l'entorn que són 1 milió d'habitants,
i això és el pes.
I per això aquesta via del tren
inicialment no passava ni per la secuita.
o sigui que el fet que baixés cap a Tarragona
i apropés una estació relativament,
entre cometes, propera,
que no ho està gaire,
per mi ja va ser un gran èxit,
perquè és que inicialment
jo pensava que no la tindríem per aquest pes, no?
Respecte al tema que està en un quart d'hora de cotxe
o 10 minuts en moto,
això és cert,
és obvi que està separat,
però la gent que viu a Sant Cugat,
la gent que viu a Hospitalet,
la gent que viu a l'entorn de Barcelona
per anar a agafar el tren,
triga més d'un quart d'hora.
Triga més d'un quart d'hora.
O sigui que hem d'oblidar-se una mica
de la possibilitat històrica
que a Tarragona caminant podíem arribar.
I està clar que hi ha ciutats
que tenen això al centre de la ciutat,
però mira, aquí tenim la sort,
o la desgràcia,
tenim el segon molt a la vora,
i la via del tren s'ha fet per Barcelona.
A mi el que em preocuparia
és el que estaves dient-ho abans.
Aquesta ja està perduda,
la del camp, no?
La que em preocuparia
és la que ha d'anar a sota l'aeroport de Reus,
que això faria que Tarragona es quedés
sense cap tipus d'estació dintre del Tàrrec.
Doncs ja, aquesta...
Clar, aquesta.
I el projecte...
Aquest és el debat, la clau.
I el projecte que s'està dient
que algun dia anirà a sota la passió en Pé del Tàrrec
o la futura estació,
clar, això és un projecte a tan llarg termini,
a tan llarg termini,
que segur que durant 10, 15, 20 o 30 anys
Tarragona no tindrà estació, no?
Francesc, com ho veus?
Ho veig tan llarg
com la solució de Rodalies,
per exemple.
A veure, per exemple,
el tema de l'estació Pereforra-La Secuita,
sí que certament va ser una solució in extremis
per intentar acontentar
tot un sector
que és el segon nucli de conurbació urbana de Catalunya,
que som nosaltres,
perquè quedàvem allunyats.
Però, a veure,
què ha suposat això també?
No només en temps,
en manca d'aparcaments i tal,
sinó simplement en una constant despesa d'infraestructures
perquè l'arxiu l'expansiva de la Riba
està creant una desestabilització del traçat contínu
i continuarà.
Vull dir,
no és una solució ara posar-hi
el massa cotat de formigó que es pensa fer,
perquè si algú ha vist el projecte virtual,
allò és el paur d'odió,
una cosa d'aquestes que...
Bé, per exemple,
la segona solució,
la més propera que pot enllaçar,
doncs, l'estació sud del...
De l'aeroport.
De l'aeroport,
que els de la canonja la tindrem molt a prop.
Sí.
Però ho anem caminant.
Però que no ens resoldrà res,
perquè ja tenim tot el terme trinxat,
que ja no sabem ni on sortir a anar a llançar la brossa,
per entendre'ns.
Després n'hi ha cap a Vila Seca.
Tot el que vulguis.
Tenim un camp de Tarragona
totalment trinxat per infraestructures.
No cal dir les noves que s'estan fent ara de Circunvalació.
Al costat de l'autopista,
entre mig de la 340 i el...
Bé, hem potenciat potser excessivament,
per una falta de criteri,
d'objectius de futur,
la línia automobilística.
I, en canvi,
hem deixat relegada
potenciar les estacions de tren
o les línies ferroviàries
amb molta més comoditat,
amb molta més eficiència d'horari
i amb molta més seguretat
i, sobretot, confiança per part de l'usuari.
Però, és clar,
per què la gent no agafa el tren?
Perquè no hi confia.
Perquè n'està cremada.
Home, no sé què dir-te.
O perquè no té bons horaris.
Ara per ara, eh?
Sí, no sé què dir-te.
Jo soc un usuari de línia d'AVE
cap a Barcelona.
Sí, però no tothom va amb l'AVE, eh?
Ho sé, ho sé.
I em preguntaré,
i per què ho fas, això, d'aquí?
Doncs, senyor,
i d'AVE t'ho explicaré.
Un quart d'hora fins a l'estació,
mitja hora de tren
i un quart d'hora de taxi.
Amb una hora,
de porta a porta,
estàs a Barcelona al puesto.
I l'avantatge d'això
és l'horari clavat i exacte,
perquè l'AVE és molt puntual.
Amb cotxe?
Jo seria els únics puntuals.
Però ho és.
I quan la cosa s'ha de dir,
amb cotxe és impossible arribar a una hora
seguint els límits de velocitat
que tenim avui per avui,
sobretot a l'entrada de Barcelona,
amb els cues que hi ha
i els embusos que hi ha, no?
Una hora.
Sí, però jo insisteixo
que aquí,
una hora,
però a quin cost?
És que,
diguéssim,
si, per exemple,
hi hagués un parking gratuït
al costat de l'AVE gran
que hi cabessin molts cotxes
i no et fessin pagar res més
del que ja pagués per l'AVE,
que de Déu-n'hi-do ja el que costa,
l'agafaria molta més gent.
Això no és culpa de l'AVE.
Home, és culpa de l'AVE,
que són els qui gestionen
les infraestructures.
Hem de fer la petició a la ciutadania
que fem servir això
i ells ho faran,
està clar.
La qüestió és que,
si no es fa servir,
moltes vegades baixo del tren
i baixo jo sol del tren.
Però perquè no es fa servir?
Per això, vull dir...
Per les dificultats d'accedir,
per les dificultats econòmiques, no?
Si hi hagués un quart d'hora
però si hi hagués un quart d'hora
i poguessis arribar,
diguéssim,
aparcant el teu cotxe al costat,
l'agafaria el triple...
Avui per avui no hi ha pàrquing,
això és cert.
Jo crec que el principal problema
és aquest.
I quan n'hi hagi serà pagant.
Per tant,
mentre tu ets a Barcelona...
Com l'eroport darrer.
D'acord, darrer.
Sí, sí, no, no, no,
però el cost...
A veure,
ens hem d'acostumar
que tot el que volem tenir
amb les comoditats que volem tenir
no pot ser tot gratuït.
Ja ho sabem.
Tot té un cost.
Ja ho sabem.
Però tot podria ser una mica més racionalitzat
en el procés
perquè els costos no arribin a...
És a dir,
és molt fàcil dir
per optimitzar aquesta obra
hem de fer pagar tant.
Bé, escolti,
potser pensem abans
com l'hem d'optimitzar
i no caldrà fer pagar tant.
És que aparcar un dia,
un dia sencer,
a l'estació de l'Ave,
costa 12 euros.
Això és més del que et costa el bitllet
en la mena de Tarragona.
És una barbaritat.
És una barbaritat.
I estem tot amb l'acord.
Però quant costa aparcar l'aeroport de Barcelona?
Costa 15 o 16 euros
i continua sent encara més barbaritat.
Perquè vull dir que
que alhora és que potser a Tarragona
no estàvem acostumats
i això ens molesta
i a mi el primer
perquè és un cost
que no hi comptes
i això és un impediment més
per agafar el tren.
Òbviament hi s'ha de vigilar.
Però no només a Tarragona.
Això és general
a qualsevol infraestructura que tenim.
Respecte a que estigui trinxat el territori,
òbviament està trinxat
però un país
que no té infraestructures
és un país pobre.
No, no,
però jo no ho deia
perquè no tingui infraestructures.
És a dir,
jo no supedito
el no trinxament
a no tenir infraestructures.
Jo dic
que s'ha de planificar
que amb les infraestructures
que teníem
es podrien haver optimitzat
sense necessitat
de fer més ratlles.
És que teníem.
Per exemple,
la 340,
la variant de la 340,
no?
La que passa per la zona de Bosco
és paral·lel a l'autopista.
És un tema de concessions.
Home, jo perdona.
I és un tema
de peatges encoberts.
Que a Tarragona Valls
que hi ha 18 quilòmetres
triguis mitjores
perquè són tot rotondes
i que no puguis
agafar línia recta
i l'autovia de Montblanc
que també és un camí
que fa no sé quants anys
que existeix
que encara l'estan fent
ara mateix.
Jo crec que és un pecat mortal
això que a Tarragona
no estigui connectada
amb anys encabat en Lleida
per autovia.
Però suposo que el que
el Francesc es refereix
és que es podrien
en molts casos
desdoblar les carreteres actuals,
no?
Per exemple,
ara l'autovia de Montblanc
serà una altra línia
a l'altra banda del riu
que trinxerà
una altra part del territori.
Potser l'opció
d'ampliar l'autopista
o ampliar les carreteres,
no?
I a més a més
ha creat una sensibilització
molt esquerpa
amb tots els expropiats
que en aquest moment
no, no,
però tal com s'ha fet
l'expropiació.
Això és una altra qüestió.
Això és una altra qüestió.
Sí, sí,
però és que tot suma, eh?
Tot suma.
I el ciutadà
s'escalfa
abans de ser
a l'època d'estiu.
Està clar.
Però això és una altra qüestió.
Que et paguin malament
és una altra qüestió
respecte a calda manifestatura.
Sí, és que a més
aquests dies tenim
aquesta setmana
abans em sembla que ho comentava l'Òscar
tenim una setmana
d'embussos
i de problemes de trànsit
sobretot aquí a la 340
a la zona de la Sabinosa.
S'estan acabant
les obres de la variant
de la 340.
Aquesta que torna a trinxar
una mica
seguint l'argument del francès
el territori
des de la mora
a la Sabinosa
perquè puja
per Boscos
per l'autopista
després baixa a la Sabinosa
per enllaçar...
És un regon
cant
d'ús quotidià.
A més
aquesta passaderit
i matinada
s'ha tallat parcialment
la carretera 340
perquè es muntava
la passera
que hi havia
allà a l'alça
de la ciutat
de repòs i vacances
per ser que ens han confirmat
que tot s'ha produït
amb normalitat
que s'ha pogut fer
durant la nit
i matinada
i que per tant
no ha afectat el trànsit
la passera
ja ha quedat
retirada
el que sí que és veritat
és que aquests dies
no Òscar
hi ha molts problemes
amb aquella carretera
Sí, el que anava a dir
que aquesta carretera
és una vergonya
que el segle XXI
en una ciutat
o en una àrea
de 200.000 habitants
la segona àrea metropolitana
del país
hi hagi una carretera
com aquella
que sigui l'oficial
gratuïta
per anar a Barcelona
si no has de pagar
diguéssim
això és una vergonya
i aquí hi ha
també un altre problema
de concepte
vull dir que jo
em sembla molt
que facin l'autovia
ara al costat
i tal
que ja era hora
que ho fessin
i diu
no, és que ara
farem una autovia gratuïta
i així doncs
tindrem l'autovia gratuïta
i la carretera
escolta
i heu pensat
que hi ha una autovia allà
que és l'autopista
per què no feu gratuïta
l'autopista
i ja està
no cal trinxar
un tros a més de territori
que són sagrats
aquesta gent
de l'autopista
que no han recuperat
prou diners ja
de la seva concessió
no ho han amortitzat
ja
doncs escolta
mirem-ho de recuperar
rescatem-ho
amb més o menys
el cost que tindrà
fer la nova autovia
doncs recuperem l'autopista
i fins i tot
encara ens podem permetre
de fer un carril adicional
i ho veig així
el d'Antoni
em fa que no
però
és que és una solució
que ni tan sols
s'han plantejat
ningú sembla
que l'autopista sigui sagrada
de fet a Girona
es farà
hi haurà 4 carrils
a l'alçada de l'autopista
a Girona
per salvar
la zona de la capital
gironina
si jo no sé
si l'autopista
podria donar
l'abast
absolutament a tot
ampliant-la
ara té 3 carrils
i aquest tercer carril
és el que ha fet ampliar
el termini de concessió
que ja estaria
i per això es va ampliar
no ho sé
no tinc tan clar
jo suposo
que aquests estudis
es fan
jo suposo
que aquests estudis
es fan
i que realment
si fan aquesta
aquesta cartella al costat
és que realment
no sé si l'autopista
amb 4 carrils
seria la solució
per entrar a Tarragona
en tot el que són
les platges
que la gent
per anar a les platges
agafem sempre
a la cartera de la costa
no ho tinc tan clar
avui hem fet
pràcticament
tota la tertúlia
parlant d'infraestructures
a propòsit
del segon aniversari
pràcticament
de les últimes eleccions municipals
recordem però
per acabar
que s'han acabat
ja les obres
d'enderrocament
del fortí de la reina
Francesc
algun comentari?
no, n'hi ha maveranà allà
què t'ha semblat?
com ha quedat?
ja has passat?
no, ara
no he tingut encara
la satisfacció visual
de poder veure
com ha quedat
espero que hagi quedat
d'una manera
reaprofitable
pel futur
sí
Òscar, tu ja has passat?
sí, és una pena
és una pena
tal com ha quedat
una llàstima
Antoni, tu ja has passat?
sí, encara m'he passat
però també és una llàstima
és una llàstima
que no s'hagués pogut
arribar a un acord
per mantenir la infraestructura
que fèiem servir
molts arragonins
ara diu l'Ajuntament
que li demanarà
al propietari privat
que li pagui
els 643.000 euros
que han costat
les obres de desmuntatge
tu creus que cobrarem?
quan dic cobrarem
ho dic perquè són diners
de la ciutat?
no ho crec
perquè he estat la víctima
però en el fons
s'han aprofitat molts anys
d'una situació
que se visca i era il·legal
han dictaminat els jutjats
vull dir que
el lucro fesante
ja diuen
què hi farien vostès
si tinguessin
la clau per fer-hi alguna cosa?
ho deixarien tal com està?
hi tornem a posar canons
perquè és realment un furtí
arreglar-ho més
com amb jardins
i una mica de parc urbà
Antoni?
és una llàstima
jo penso que
clar
molts anys acostumat
a tenir un restaurant aquí
en el qual
molts Tarragona
feien la seva boda
o feien el seu banquet
doncs és una llàstima
i a mi em sap greu
que Tarragona
no tingui en aquest lloc
i que ara estigui
o que el projecte
sigui un parc
no sé
en fi ja veurem
què passa
perquè jo continuo
sent propietat privada
i també pot ser
un tema
que vagi
parc llarg
acabem aquesta estona
de tertulia
que avui hem convertit
amb l'Antoni Sales
l'Òscar Palau
i el Francesc Sant Roig
a tots tres
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia