M'he permès la llibertat d'avançar-me, però així d'oïdes.
No sé que no tenia cap notificació oficial, però vaig sentir el divendres a la biblioteca que parlàveu que probablement aquesta setmana ja es normalitzaria el servei de la sala de préstecs després de les obres.
Tot així, els usuaris no s'han quedat sense el servei perquè han pogut anar llegint, però aquella cosa d'entrar a la sala i remenar llibres, lògicament, mentre han durat les obres, no s'ha pogut fer.
És una mica limitat, però el servei s'ha treballat perquè no es veigés massa afectat. Tenim un fons de llibres al dipòsit, molts d'ells són duplicats, és a dir, que han fet molt d'exercici d'anar a dipòsits a buscar llibres.
I ens han anat bé per cremar una mica dels torrons de Nadal.
Veus si és que en aquesta vida aquí no es conformes perquè no volen.
Avui, sí, com bé dius, ja hem obert la sala de préstec. És una mica justet perquè tenim molts llibres encara en caixes i durant el dia d'avui serà un dia de treballar-hi força.
Però bé, els lectors hi podran passar i suposo que encara podrem facilitar més encara el tema d'accedir a algun llibre d'aquests que sí que era impossible.
Però esteu acostumats i acostumades a treballar molt a la biblioteca.
És que si no ens avorriríem.
Per això us dic, que no us vindrà de nou, eh, tot això.
No, no ens vindrà de nou. Però avui diguem-ne que tenim una feina de text.
La veritat és que si voleu que els usuaris anem a donar un cop de mà, escoltar.
Doncs si hi ha algun voluntari i no sap a què fer, doncs mira, avui toca en retirar molts llibres.
Molt bé, doncs escolta, anem a fer unes...
Els llibres no van sols. Han d'empènyer una mica.
A veure, Crist, portes novetats. Alguns llibres que teniu, però també activitats que hi ha, i força, a la biblioteca pública.
Recordem que des de la biblioteca ja fa temps que s'està col·laborant amb altres entitats i institucions
i això encara incrementa més el nombre d'activitats.
Aquesta setmana justament és forta d'activitats.
Com ja hem anunciat aquí, nosaltres i per part del museu,
aquesta setmana, aquest mes hi ha una col·laboració específica
dedicada a les cultures de la prehistòria
i demà a la tarda una concreció és una activitat a càrrec d'àuriga, serveis culturals,
que es fa a la biblioteca
i que està adreçada a nens a partir de quatre anys,
enfocada de cara a la prehistòria, un petit taller sobre la prehistòria.
Està oberta a tothom i no cal que s'apuntin,
i és a les 6 de la tarda, però recordem que és per la franja de nens més petits,
a partir de quatre anys.
Quatre o vuit, més o menys, seria...
Com a molt vuit.
Com a molt vuit. Quatre o sis, eh? Seria el més adient, segurament.
Sí, quatre o sis seria el més adient.
Després de les col·laboracions amb el museu,
el dia 20, és a dir, demà, a dos quarts de vuit de la tarda, set i mitja,
al museu hi ha la presentació a càrrec d'Eudald Carbonell
de la novel·la de la Jean Marie Owel,
El clan de l'os de les cavernes.
No és que ens presenti l'obra, perquè l'obra ja fa temps,
però és l'obra que hem llegit,
i ell és una persona que coneix l'autora de l'obra,
perquè l'obra, per escriure l'obra, es va documentar
i va anar a Tapuerca, també a la Bricro-Romaní,
i ell la coneix personalment.
D'alguna manera, l'Eudald Carbonell l'ha assessorat.
L'ha assessorat, a qüestions més tècniques.
I ens explicarà de l'obra el que li sembla, a mi em fa l'efecte, no?
Sí, tractant-se de l'Eudald Carbonell, explicarà el que li sembli.
Però una cosa, Cristina, aquest és el llibre que heu llegit al Club de Lectors.
El Club de Lectors, per lligar-ho una mica,
hem buscat una lectura que tingués a veure amb la prehistòria,
i per lligar-ho amb l'activitat que fem juntament al mes de museu,
que ja la venim fent des de fa 3 o 4 anys, al mes de gener.
I l'activitat que tenen al museu,
per nosaltres és una activitat complementària,
però per ells és la central d'aquests mesos,
és l'exposició a les dones en la prehistòria.
Llavors, demà, amb tot aquest seguit d'activitats que fem conjuntament,
ho fem lligar una mica.
La lectura, l'exposició, les conferències que hi ha afegides,
i l'aportació del doctor Eudald Carbonell,
que si bé s'ha de centrar en el llibre,
doncs jo crec que pot fer aportacions...
Clar, perquè a mi segur que s'obrirà debat, que s'obrirà totes preguntes.
Val la pena recordar, en tot cas, que jo hi he esmentat al Club de Lectors,
però és una conferència i un acte oberta a tothom.
És oberta a tothom.
Gratuït, oberta a tothom, no cal invitació prèvia,
no cal pertany al Club de Lectors, ni res.
No, és a dos quarts de vuit.
Després hi ha una activitat el dia 22, que és dijous,
que aquesta activitat sí que és només del Club de Lectors
o de les persones que s'hi han apuntat per aquesta ocasió,
que han dit, doncs jo m'he llegit aquesta obra
i també vull venir a la sessió de comentari.
Llavors, entre tots, junts la comentarem.
També a les sales del museu.
És Club de Lectors, però ens en anem tots a les sales del museu
i sempre hi ha alguna persona que s'hi ha volgut apuntar
per aquesta ocasió en concret.
Continuem.
El dia 23...
Quina setmaneta, eh?
Sí, estem molt posats a la prehistòria,
molt immersos a la prehistòria.
És que a vegades ens creiem tan moderns, no?
Però saps què passa, Cristina?
Que si veus el que t'envolta, dius
abandonaré el present per un dia,
ni que sigui, m'aniré cap a la prehistòria,
a veure si les donaven de més madures
i no tan verdes com ara, no?
El dia 23 hi ha un documental al museu,
que tothom ja està convidat,
que és un documental que s'ha hagut de canviar la data.
Abans estava previst el 27,
però és el dia 23,
ja està obert a tothom.
I finalment, el dia 24,
fem una visita guiada,
que ens la farà la Pilar Sada,
també és oberta,
però penseu, aquí sí que voldria dir-ho,
24, que és diumenge.
El dissabte.
Dissabte.
Que tenen preferència les persones
que hagin seguit tot el cicle,
els del Club de Lectura especialment.
I a quina hora és aquesta?
Aquesta visita és a les 11 del matí.
I finalment, el dia diumenge,
també a les 11 del matí,
es fa la mateixa visita guiada,
oberta a nens petits,
a partir de 6 anys.
I poden anar amb els pares,
com molt amb dos acompanyants,
amb els pares.
No poden anar amb tota la família,
perquè la visita és gratuïta.
És com un taller, diem-ne.
Un taller en relació a la prehistòria,
per nens a partir de 6 anys.
Molt bé.
D'acord.
Pel que fa a les activitats,
el documental, val la pena recordar,
que és un documental molt interessant,
que ja es va projectar
a través de la Televisió de Catalunya
fa un quant temps,
i és un documental que està estretament lligat
amb les dones i la prehistòria
i descobertes que s'han fet en aquest sentit.
Doncs aquest sí que s'ha canviat la data,
era el 27 i ell s'ha passat al 23.
És a dir, a les 7 de la tarda,
també a les sales del museu.
I altres temes que tenim aquesta setmana
a la Biblioteca.
Aquesta setmana encara?
Aquesta setmana.
I voleu col·locar llibres?
I tant.
Tenim els llibres de la prehistòria col·locats
i a més a més em sorprèn bastant
perquè la gent s'han portat molts llibres de la prehistòria.
Sí, però mentrestant també esteu col·locant llibres
de l'Obama i coses d'aquestes, no?
Bueno, també tenim la setmana de...
Per això, teniu també la setmana del president Obama.
Tenim una taula dedicada.
Ara ja se n'ha parlat tant
i estan parlant tant
que aquest diumenge era curiós
que a banda de tots els fastos que faran
treien ja fotos de l'Obama en tricicle,
l'Obama el primer llogurt,
la primera papilla,
perquè, clar, ja s'ha dit tanta cosa de l'Obama
que dius què més hem de dir de l'Obama, no?
Bé, per les biografies d'ell,
n'hi havia sortit una ja fa un temps,
però ara acaben de sortir d'un parell més.
Doncs és això,
que la gent que tingui curiositat,
doncs tenim el dossier aquest
que acaba de sortir a la Vanguardia,
que també li acaba de dedicar,
i biografies d'ell.
i aprofitant l'ocasió,
doncs hem comprat novel·les ambientades als Estats Units
que no tenien massa cosa,
o sigui, gent que...
o de descripció als Estats Units.
Aquest gent que ha fet viatges de costa a costa,
per exemple,
i tot això que són viatges d'aquests tan importants, no?,
per la vida d'una persona, i tot això...
Els viatges iniciàtics, que es diu, no?
Doncs hem recollit...
hem fet un recull d'obres
que tenen per ambientació als Estats Units...
Autors contemporanis.
Autors contemporanis, sí.
La majoria d'ells, sí.
Més coses, abans d'entrar a títols.
Més coses.
Doncs una novetat, molt novetat.
És un llibre de l'Hector Oliva,
l'autor de Passatges Amèrica.
Per cert, l'obra més ben valorada
pel Club de Lectors durant l'any 2008.
Passatges Amèrica...
És una obra que està centrada...
És la que explicava la vida del senyor Bacardí i tot això?
Sí.
És fantàstica, aquest llibre.
És la que explicava la vida de cinc catalans a ultramar.
Era Passatges Amèrica, la vida de cinc catalans...
La vida desaforada de cinc catalans a ultramar.
I molt desaforada, eh?
Molt desaforada.
Un llibre magnífic.
Si algú no l'ha llegit, que vagi a la biblioteca, perquè val la pena.
Vam fer una valoració,
i de tots el que va sortir més ben puntuat,
doncs va ser aquest.
No és cap cosa científica ni res.
a la millor la gent contesta amb el cor calent, no?
I diuen aquest.
Doncs bé, el senyor Héctor Oliva
ens ofereix una altra obra,
molt curteta,
que es diu...
És que és originalíssima.
Es diu
20 històries de la Barcelona americana
i una pregunta descarada.
Continuem parlant dels indianos i tot això?
No.
És un recorregut americà per Barcelona
on s'hi recullen detalls de la ciutat,
detalls de la ciutat que tenen relació amb Amèrica,
però en general,
que van des d'Alaska fins a la Terra del Foc.
Llavors, en aquest periple,
hi trobem tota mena d'històries.
Algunes les reprèn de l'altre llibre
des d'un altre vessant.
És a dir,
ell ha treballat aquest tema,
el seu tema és Amèrica,
de fet,
va fer la presentació del llibre
a casa Amèrica,
a casa Amèrica de Barcelona,
però és d'aquells llibres documentats,
molt amè,
potser escrit amb una mica més de pressa,
amb més pressa que l'altre.
Però és que l'altre,
per exemple,
Cristina,
fonamentalment,
l'èxit del llibre
eren les històries,
grans desconeguts
i històries realment
que semblaven de novel·la,
que no semblaven reals,
que ho són,
però a banda,
la manera de presentar-les
de l'autor
feien que es passessin de seguida,
és a dir,
que quan acabaves
les cinc històries
d'aquells cinc homes,
en vuit més, no?
Les cinc històries presentades,
a més a més,
cada una amb una cançó,
o bé amb un bolero,
o bé amb un tango,
d'acord,
amb el contingut
del capítol següent.
Aquesta, ja et dic,
potser està escrita més pressa,
però dius,
la Barcelona americana,
quina Barcelona americana?
Te sents com una mica ignorant
i t'explica,
te comença a desplegar
i dius,
doncs,
si n'està farcit,
està farcit de monuments,
està farcit de cases,
d'edificis,
d'històries,
la història d'uns mariners
que es van ofegar
al port de Barcelona
ja als anys 70,
en fa l'efecte.
Del 70,
del segle passat?
No, no,
del segle XX.
Exacte,
que tenen un monument
al port de Barcelona
que diu ell
que gairebé ni és veu
i que el vaixell
que els va portar,
que hi va haver
un accident desafortunat,
amb una lanxa
que ells anaven ja
de retirada
cap al seu vaixell,
doncs,
aquell vaixell
va provocar la seva mort,
un vaixell
que es va posar
entre lits
i els van matar.
Els van fer un monument
i quan aquell vaixell,
després de recórrer
ja tot el món,
el van anar
a desballestar,
va passar pel port
amb un homenatge
a aquells soldats
que s'havien mort.
I dius,
aquesta història
qui la sap, no?
És que s'ha de dir,
aquest home d'on treu
aquestes històries?
O ve la història
de la pedrera,
que aquesta sí que ja en teníem,
els del club de lectura
van fer una activitat
que vam anar a l'Aixà
i allà a l'Aixà
ja ens vam fer
un apunt d'aquesta història.
Explica, explica.
La història
de la pedrera
té molt a veure
amb...
amb...
a veure...
amb els diners
de la venda d'esclaus.
Sí, és clar.
No, però és que això ja
s'ha escrit moltes vegades
que hi ha determinades
nissagues i famílies
barcelonines
que la seva fortuna
la van fer
justament
en el que era el negoci
al segle XVIII i XIX, no?
Doncs bé,
la història
de la pedrera
és la d'una senyora
que es va casar
en segones núpcies,
es deia Segimón.
El que no recordo
és el...
Roser Segimón.
Roser Segimón
que crec que venia
d'una família de Reus.
i es va casar
amb un fill
que es diu
el Guardiola.
El Guardiola
era fill de l'Alaixà
i era...
havia anat a Amèrica
i allí va fer
una fortuna
amb el tema
dels cafès,
em sembla.
Potser m'he equivocat
ara jo amb els esclaus, eh?
Amb el tema dels cafès.
No, no, però hi ha altres exemples
que també es van fer.
I es van portar
molts anys de diferència.
La Roser es va casar
amb el Guardiola,
la Roser Segimón,
van fer una fortuna,
es portaven molts anys
de diferència,
però a totes les fonts
diuen que van ser
molt feliços,
una vida de pel·lícula,
no?
Van viatjar per tot el món,
van ser molt feliços,
van fer molts diners.
El Guardiola aquest,
a part de fer diners,
es va inventar
un llenguatge
per treballar,
eren els anys
aquells de l'Esperanto,
també,
un llenguatge
per treballar
amb el tema del cafè
que tothom s'entengués,
saps?
I va crear
un llenguatge especial
pels cafetals,
aquests.
I després
el senyor Guardiola
es va morir
deixant tota la fortuna
a la seva senyora.
Que era jove encara.
Era jove,
perquè si es va casar
amb 20 anys,
es va casar de 10 anys,
doncs posa que...
Amb 30 anys,
una fortuna.
Es va casar amb el senyor Milà.
I el senyor Milà
és el que va crear,
van decidir el matrimoni
fer una casa
una mica disgust d'ella,
perquè no era tant
epa tant,
potser,
no tenia la seva...
Una casa
per sorprendre
a tothom,
com feien altres famílies
al passeig,
i que era molt criticat,
també.
i es va casar
amb el senyor Milà
i el senyor Milà
és el que va decidir fer
la pedrera.
Però els diners
venien del Guardiola,
de l'herència del Guardiola.
Llavors,
hi havia qui deia,
la feia la broma,
que la guardiola,
que la pedrera
s'havies construït
amb els diners
de la Guardiola.
Però quin acudit
més dolent,
eh,
que feien.
Molt imaginatius.
Bé,
és tota aquesta història
que és certa,
clar,
no deixa de ser
una cosa anecdòtica,
però et fa fixar
en les anècdotes
de la història,
no?
I clar,
es fa molt amènt.
I a partir
d'aquelles vides
més privades,
com passa
al terreny
d'allò que és públic,
no?
Com el cas aquest
que acabes d'explicar.
I parla
a diferents èpoques,
acaba amb la...
recordem que el títol és
20 històries
de la Barcelona americana
i una pregunta descarada.
I clar,
comences el llibre
i dius
i la pregunta descarada
quina serà?
I és al final.
Doncs no la direm.
No,
però té relació
amb el boom
dels escriptors
de Llatinoamèrica
que hi va haver
no sé,
als anys 70,
potser?
Sí.
La dècada del 70
que hi va haver
molta concentració
amb el Cortázar,
García Márquez...
Al voltant de Seix Barral,
al voltant de...
després d'anagrama,
no?
En fa l'efecte.
És a dir,
que tota aquesta gent
que dius
és veritat,
es van reunir a Barcelona,
tots,
molts van anar a viure a Barcelona.
I van fer estades llargues, eh?
I per què?
Doncs ell t'explica el per què,
t'explica la vida que tenien
i t'explica d'on surt
la pregunta descarada.
Interessantíssim.
No, no, a veure...
La podem dir o no la podem dir?
Sí, sí,
a veure,
no ens deia sabrat llibre.
Un dia estaven
amb una mena de bar
a Berna,
jo això no ho he viscut tant,
però on d'aquells
que passa l'amo
i passava un full
i no hi havia ni cartes,
allò,
passava un full
perquè escrivissin
allò el que volien,
no?
Allò diu que es feia això.
Sí, home,
a Barcelona hi ha moltes coses
i fotos,
els restaurants...
doncs va passar el full
i l'amo d'aquell bar
no sabia en qui hi estaven,
estaven el Donoso,
el Cortázar,
el García Márquez,
bueno...
El Fuentes,
tots, clar.
En una reunió
que havien tingut
amb les seves respectives dones
i aquell senyor va dir
que algun d'ustedes
sabe escribir
perquè li posessin una nota,
no?
I d'aquí veu una mica...
Ah, és una anècdota bonica,
és ben curiosa.
Sospito que l'hector Oliva
assolirà un èxit
similar o superior
al llibre anterior, eh?
Sí, però aquest senyor
no sé si li interessa l'èxit.
No, aquest senyor...
Bé, presenta llibre
i se'n torna a anar
a les seves ONGs.
Aquest senyor,
jo diria que a Cristina
el que li interessa
és escriure,
s'ho passa bé
i dius, home,
un llibre precipitat.
També cert és que
ell dedica temps,
vull dir que no és
trec un llibre
i els quatre mesos un altre, no?
S'ha precipitat
en el sentit
que veus que per escriure allò
ha hagut d'investigar força
i diu que ho va fer,
i a més a més
és curiós
passejant el seu fill.
Quan va tenir el seu fill petit
devia venir aquí
uns mesos a Barcelona,
m'imagino,
i el treia a passejar
cada tarda.
I tombant, tombant,
doncs anaven anant
topant-se
amb diferents coses
que el seu pare
anava anar lligant.
I va trobar el fil conductor
per fer aquestes 20 històries.
Tornem a la casa
del Virrey Amat,
que aquí sí que surt
ja en l'anterior llibre.
El Virrey Amat
és un català
que es va convertir
en rei del Perú,
que va governar el Perú.
Virrey.
Virrey, vaja,
però va governar el Perú
de la manera més tonta.
Però mentre tant
s'estava fent un palau
a Barcelona
que era el de la Virreina,
el que després
se'n va anomenar
la Virreina.
Això ja ho diu
en aquell lloc
i ara aquí
ens ve a reprendre
una mica
de quan hi va anar a viure,
saps?
Oh, que interessant.
Doncs escolta,
potent aquest primer títol
que ens has portat avui.
En tens més, no?
Després he portat coses
una mica per alegrar el cos.
Sí, filla.
Començament d'anxar.
Però amb el panorama
que hi ha
ens hem de alegrar molt.
Ara hem de preparar
la taula de l'Holocaust
i tot són moltes tragèdies, saps?
Llavors, dius,
hem de posar una cosa
que ens alegri una mica.
Llavors, doncs, mira,
un llibre que ens agrada
és el llibre de l'Àlex Rovira,
el de la Bona Vida.
Aquest llibre...
Que continua sent
un llibre molt demanat, eh?
Dins d'aquests d'autoajuda,
diem-ne,
d'aquests que són fàcils...
Però no és aquella autoajuda
que et dona consells
i que et diu
que has de fer...
Que és molt reiterativa.
No, no, no.
És un llibre que dona
unes claus
per donar-te estímuls,
no?
Per...
Perquè vagis anant
sumant les actituds positives
que pots agafar davant la vida
i que has d'agafar, no?
O sigui que jo trobo
que és un llibre honest,
estimulant, ben fet
i dels...
Ens el continuen demanant.
És a dir,
que com que cada setmana
fem una llista
dels més llegits,
perdó,
dels més demanats...
Que no vol dir
que els llegim?
Jo no sé què fa cadascú
a casa seva
amb els llibres.
Jo només puc dir
els que ens demanen
els que més ens demanen.
Jo diria que aquest
encara hi és, eh?
I crec que és un bon llibre, no?
També és autor
del Laberint de la Felicitat
i La Bruixa o la Interior.
Però respecte als anteriors
de l'Àlex Rovira,
aquest, diguem-ne,
que aposta més
per capgirar, eh?
Totes aquelles
sensacions negatives
que rebem transformar-les, no?
Doncs com que...
La resiliència, eh?
Com que les sensacions
negatives en rebem,
doncs es tracta una mica
de contrarrestar.
Doncs transformem-ne
totes aquestes emocions.
Algun altre títol més, no?
Filla, fas una cara...
Sí, però tot l'altre
ja és d'un altre cantó.
Ja no és tipus
Àlex Rovira, eh?
Mira, doncs
hem de parlar
d'un altre dels llibres
molt demanats,
precisament de no ficció,
és el de Javier Roig,
La dictadura de la incompetència,
publicat per La Campana,
és un llibre
que va per la tercera edició.
No, tothom diu
que va pels funcionaris.
Aquest llibre
va molt per defensar
la iniciativa privada
enfront d'una societat
que cada vegada,
segons ell,
doncs depèn més
de les ajudes
o del paraigües
de l'Estat.
Ell li ve la inspiració
amb una reunió
que va estar convocat
per un conseller
on 10 membres
de la societat civil
havien de fer aportacions
sobre el tema
que se'ls va proposar
i ell era un dels 10.
però ell va dir
que d'aquests 10
només 3
es dedicaven
al sector privat
i a partir d'aquí
es tira el fil
per fer-ne
una crítica
bastant
ferotge
però vol dir
que no se centra
només a Catalunya,
se centra
al que és Europa
i sobretot
a països del sud d'Europa
que cada vegada
per ell
és un llibre
molt crític
en contra
d'una mica
d'accés
que es fa
d'aquest paraigües
Massa tutelatge
massa subvenció
massa maquinària
burocràtica
que la gent s'acostuma molt
amb aquest sistema
i que
ell és un defensor
de la iniciativa
però clar
si de la societat civil
de 10
n'escollen a 3
doncs ell això
és
el més significatiu
és un percentatge
molt baix
perquè es planteja
en quina societat civil
s'està
s'està entrant
és un llibre
l'he importat
perquè és dels més demanats
dels de no ficció
diem-ne
quan un llibre
la gent llegeix
molta més ficció
però quan un llibre
de no ficció
ens crida l'atenció
vol dir que aquest llibre
l'estan demanant
que sigui
és un llibre
molt crític
molt bé
i bé
després
doncs ja també hem portat
hem fet una selecció
de coses
sobre Cuba
aquesta setmana passada
dels 50 anys
de la revolució cubana
aprofitem
per fer neteja
i hem triat un llibre
que no ens l'hem llegit
però que és nou
que és del Guillermo Rodríguez Rivera
que es titula
Nosotros los cubanos
i fa una mena
d'aportació
de la vida cubà
de la seva música
de la seva gent
un retrat així
un retrat d'ara
que és un llibre
que ens faltava
no teníem una cosa així
teníem de la guerra de Cuba
teníem de coses
de la vida del Fidel
però no teníem
un retrat així
més contemporani
contemporani
i l'hem comprat
i el posem
a disposició
del públic
molt bé
i res més
tenim algunes coses
de Darwin
volíem recalcar
que aquest any
entrem
a l'any de Darwin
el diòleg
any Darwin
any Amades
teniu un any maco
també a la biblioteca
allò amb les commemoracions
però netegem
i
el motiu
Darwin va ser
un diòleg
que va canviar el món
amb un llibre
el llibre
l'origen de les espècies
i ara ens trobem
que molts estudiants
els fan llegir
hem comprat
en vist que moltes editorials
també estan
renovant
o traduint
noves edicions
i estem posant
el Darwin
al dia
és un llibre
interessant
i que fa
150 anys
ja que es va
publicar
i que va suposar
un canvi
en canvi
en la concepció
del món
i de la ciència
per molt que després d'altres
ho hauran discutit
però
el que va suposar
aquest llibre
va ser una cosa
una fita molt important
realment
tenim un any
que ens pot fer
recuperar
lectures
i camps del coneixement
que teníem oblidats
ja va bé
que de tant en tant
remeneu prestatges
i traieu
això
és força positiu
perquè si no
a vegades
els usuaris de la biblioteca
ens quedem amb allò que veiem
primer cop de vista
per anar ràpid
i si vosaltres
ja aneu traient
llibres d'aquests
no està molt bé
jo crec que si aquest llibre
el tens en una edició vella
i ara doncs
el tradueixen al català
que a lo millor
només el teníem en castellà
segurament
el comprem
l'edició catalana
en castellana
amb una lletra
més gran
més presentable
doncs el fas amb me
i d'alguna manera
allò que és
aquella informació
que tens allí
d'allò
la transformes
en coneixement
molt bé
Cristina Barber
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
per tota aquesta informació
i ens retrobem
en un proper programa
bona setmana
igualment
adeu-siau