Senyor Quim Mandrell, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Senyor Ângel Conesa, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El Quim Mandrell s'ha deletat, en certa manera,
com a contartulí avui, sintonia de tertulí,
a temps per comentar les notícies d'actualitat de la jornada.
Feia referència a en Pitu Rovira,
el president del Gremi de Llibreters de Tarragona,
que encara no ha arribat,
però esperem que s'incorpori en aquesta taula de tertulí
per comentar les notícies d'actualitat de la jornada.
Una actualitat que avui passa, en primer terme,
pels Jocs del Mediterrani.
Els proposo parlar, en primer terme, d'aquesta qüestió.
Ahir es presentava oficialment el dossier de la candidatura,
un dossier que recull, entre altres coses,
totes les infraestructures que es requereixen
perquè Tarragona pugui acollir,
si és que finalment és escollida,
aquests esdeveniments entre els mesos de juny i juliol de l'any 2017.
No sé si hem tingut l'oportunitat de donar un cop d'ull a aquests projectes.
Què els sembla aquests projectes?
Les infraestructures que es preveuen,
la construcció d'un pavelló a Sant Perí i Sant Pau,
d'un gran centre aquàtic a la zona de la Budellera,
d'un camp a Camp Clar, el camp del Nassi,
que ja es coneixia, un gran pavelló d'esports també a la zona de Camp Clar.
Què semblen aquests projectes?
La candidatura en ella mateixa?
Quines opcions creu que té la ciutat de Tarragona?
Quim?
A veure, inicialment, jo crec que ha de ser bo.
I que si al final Tarragona és la capital escollida,
anar a buscar aquella notorietat que moltes vegades també fa falta
i que, per tant, en aquest aspecte serà bo.
Que hi haurà una inversió que possiblement no retornarà el total de la inversió?
Sembla que sí.
Per tant, els números, en tema d'esport no hi entenc,
però haig d'entendre que els números funcionen.
De fet, ahir, perdó, els responsables sí que quadraven els números,
feien que la inversió prevista és uns 230 milions d'euros
i que el benefici pot ser de 1.500 milions d'euros per la zona.
Si són aquests, quadren moltíssim.
Quadren moltíssim i en bascaries, no?
A veure, l'únic que moltes vegades,
amb tot el tema d'infraestructures, les que siguin,
no només les esportives, en aquest cas,
però ja que parlem de Jocs del Mediterrani o d'Espera en general,
s'ha de tenir molt en compte que una infraestructura que es faci,
que es faci nova,
després aquesta infraestructura ha de tenir continuïtat.
M'explico.
Quan van haver-hi els Jocs Olímpics a Barcelona el 92,
es va fer el famós Balodrom d'Orte,
però després no va haver-hi continuïtat amb una escola de ciclisme
i el Balodrom va quedar totalment abandonat.
Com també no se li va saber donar sortida fins al cap d'un temps
a l'estadi olímpic.
Per tant, en tot aquest tipus d'infraestructures esportives,
o les que siguin, és igual, però en aquest cas ja que parlem d'esports,
l'únic que s'ha de tenir en compte és que després tingui una continuïtat
i que no es facin només puntualment perquè es produeix un esdeveniment,
sinó que tot això ha d'anar acompanyat d'un bon suport d'escoles de base
o aprofitant tots els recursos que ja podem tenir a la ciutat a nivell ciclista,
doncs que tot això després...
Estava fent el paral·lelisme amb el Balodrom d'Orte,
que això no ens passi i que realment això sigui aprofitable
per tot l'esport professional i no professional que podem tenir a la ciutat
i que es pugui aprofitar força bé.
L'equip, doncs, no només passa en el 2017, sinó també en el 2018,
si em permets, Àngel.
A veure, potser, primer que res, dic que dóna la sensació,
una mica amb el poc temps que portem,
que aquest és un projecte que té una base d'una certa solidesa,
és a dir, es veu que l'equip que està movent el projecte
està treballant fort i que està treballant amb il·lusió,
i diria que aquesta és una primera qüestió.
Segona qüestió, el tema de portar o fer la possibilitat,
intentar fer la possibilitat que hi haguessin aquests jocs
del Mediterrani aquí a Tarragona,
crec que és una cosa que ha d'il·lusionar els clubs esportius
en primer lloc de la demarcació,
i que suposo que sé que s'ha buscat el suport d'aquests clubs esportius,
i per altra banda, vull dir, això genera una força afegida
que fa que, vull dir, que és una dinàmica, diríem,
de treball i d'il·lusió i tal.
L'altre pas seria, el fet de tirar endavant això
preveu una sèrie d'infraestructures,
això vol dir una cosa bona per a la ciutat,
vol dir generar treball, també entenc,
o oportunitats de treball, vull dir, que també és important,
i jo crec que a la candidatura en si li veig unes certes possibilitats,
així com potser hi ha altres candidatures
que no les veig tan clares,
en aquesta hi veig unes certes possibilitats.
Sé que comptem amb el suport del Comitè Olímpic Espanyol d'entrada
i que s'estan fent gestions perquè arribi a nivell internacional aquest suport,
i jo apostaria també, diria,
o sigui, estic completament d'acord amb el Quim Mandrell,
que qualsevol infraestructura que s'hagi de projectar,
o que s'hagi de veure, en principi em sembla correcta
el que s'està, els dibuixos que surten avui al diari,
i penso que s'ha de fer amb una previsió de futur,
és a dir, que després un esforç tan gran no quedi en no res,
sinó que llavors se facin pensant en la seva utilització posteriori.
L'Àngel, crec que quan parlava d'altres candidatures
feia referència a la capital cultural europea de l'any 2016,
ara sí, en cas en parlarem,
però per tancar el bloc del 2017 també coincideix, Quim,
que Tarragona té opcions.
De fet, el 29 d'abril se sabrà si Tarragona és la candidata espanyola,
sembla que hi ha cartagena que s'ha postulat a darrere hora.
El 29 d'abril es confirmaria definitivament,
i no serà fins al 2011 en què es designarà la seva definitiva.
A veure, no entenc com funciona exactament tot el procediment,
però si fèiem...
Ha sortit aquí el tema del 2016,
per exemple, en el cas del tema del 2016,
Tarragona, capital cultural europea,
era molt important que el Parlament del país
que vol acollir en aquest cas Catalunya,
que vol al Parlament,
per unanimitat va donar el suport a Tarragona
com a capital cultural,
i això sí que era un element, o és un element important,
perquè altres ciutats que també opten per la candidatura
no tenen aquesta unanimitat,
i això s'ho mirem molt.
Amb el tema del 2017,
dels Jocs Olímpics del Mediterrani,
no sé com funciona la dinàmica,
però el que estic veient a través de la premsa,
bàsicament, és que s'estava llogant molt,
i a veure,
el discurs dels Jocs del Mediterrani del 2017
ha arribat a molts llocs,
que això és important,
i suposo que s'ha anat a picar les portes
que s'havien de picar,
i que per tant, el que tothom,
quan engega un projecte,
el que vol és que el projecte li surti bé,
haig de creure,
des de la meva ignorància,
que les coses estan ben fetes
perquè al final pugui ser Tarragona
la capital dels Jocs del Mediterrani.
És important també, potser,
l'àmbit territorial que té la candidatura,
vull dir que això també surt una mica reflexat
en aquest...
És a dir, que no afecta només a Tarragona,
sinó que hi ha altres poblacions
de la demarcació que se queden afectades,
però això també és un aspecte positiu
a tenir en compte.
Són les subseus, com reu serà,
subseu fins i tot Barcelona,
que acolliria hipotèticament
les competicions d'Hípica.
Tu, Àngel, parlaves ara que Velles
consideraves que la candidatura del 2017
tenia una base més sòlida
que no pas la candidatura del 2017.
Què referies?
Només és una impressió,
vull dir,
jo tampoc estic ficant ni amb una ni amb l'altra,
o potser de vegades tens més contactes
amb gent que treballa en una candidatura
que l'altra,
però inclús a nivell d'opinió pública
o de comentaris que sents de vegades pel carrer i tal,
vull dir, tens una mica la sensació
que la cultura,
malgrat el suport aquest del Parlament,
que crec que és important,
que ha dit el Quim,
vull dir,
em sembla que costa més d'arrencar,
vull dir una miqueta.
Que una candidatura pot ser aconseguit
més projecció,
no sé si mediàtica o ciutadana que l'altra,
és aquesta la sensació, Quim?
Jo diria més mediàtica una que l'altra,
més mediàtica,
en aquest aspecte.
A veure,
conec alguna cosa més,
com està la candidatura de Capital Cultural
i realment el treball que s'ha fet
també és important.
El que passa,
possiblement mediàticament,
no s'ha venut tant.
No s'ha venut tant.
Però, en definitiva,
també la quantitat de gent de la ciutat
i de no la ciutat
que s'ha afegit
com a fer la seva adhesió personal
a la candidatura del 2016
a la Capital Cultural
és prou important.
El tenir el suport del Parlament
és molt important.
El tenir el suport de l'Institut Ramon Lluny
perquè t'ajudi a fer la projecció exterior
és molt important.
És a dir,
el que passa és que això,
possiblement,
passa molt més desapercebut.
Després també tinguem en compte
una altra cosa.
En el món en què vivim
sembla que es presti més atenció
al partit de futbol
que no pas a l'obra de teatre.
Per tant,
sempre tindrà...
Tradicionalment,
el partit de futbol
ja té més atenció
a la lletca que a l'obra de teatre.
Exacte.
Per tant,
possiblement,
la gent està més...
o pot veure més,
ara que se'n diu
la paraula que ella,
visualitzar,
no?
Es visualitza més l'esport o el futbol
que no pas a l'obra de teatre.
A nivell d'implicació,
jo penso que també és més fàcil
implicar els clubs,
diguem, esportius,
o els...
que a nivell de cultura,
almenys a la nostra ciutat,
sembla que hi ha una miqueta de...
no diria de desgavell,
però de falta
d'una orientació concreta.
És a dir,
hi ha com a tendències
en quant a fer les coses
d'una manera o d'una altra
i que això crec que dificulta
una mica
aquesta visualització
que dius tu,
unitària,
de dir volem fer això
i ho volem fer d'aquesta manera.
Sí,
de totes maneres
és curiós
perquè
és allò que passa,
moltes vegades
ens passa desapercebut,
però em sembla
que va venir el primer...
em sembla que era
el primer concertino
de l'orquestra de Viena
i va firmar
a favor de la candidatura
i això són coses
d'aquelles que passen
desapercebudes
però són gent
individualment
que tenen la seva repercussió
dins un món
que no és tan conegut
com pot ser
el món de l'esport.
Imagina't que aquí
ve firma el Messi
que és el primer concertino
del Barça,
no?
I clar,
escolta'm,
aquí es monta un rebombòria
que l'ample ve el primer concertino
de l'orquestra de Viena
i passa,
mira,
escolta'm,
un senyor que toca
la flauta travessera,
molt bé,
però aquí es queda,
no?
És a dir,
és molt més mediàtic
un element esportiu
que no pas un element cultural,
malauradament.
En qualsevol cas,
creuen que la ciutat
està capacitada ara
per conduir
amb garanties
de forma paral·lela
dues candidatures
d'aquesta embargadura?
Jo crec que és qüestió
de voluntat
i si hi ha voluntat
per les dues candidatures
la cosa tira endavant.
És qüestió
que qui ha d'impulsar
els projectes
i en aquest cas
per les dues parts
crec que tothom es creu
que això és possible,
però tant,
si hi ha voluntat
no crec que hi hagi
d'haver-hi problema.
Una altra cosa
és després,
totes les inversions
tenen un cost
i com es anirà
a buscar aquest diner,
no?
És l'únic problema
que et pots trobar
en un moment determinat
i per el que fa
al tema cultural,
per exemple,
si lliguem amb el tema patrimoni,
el tema patrimoni
ja el tenim aquí.
O sigui,
no cal,
sí que cal arreglar-ho,
etcètera,
però el patrimoni
ja el tens aquí
i afegir
noves infraestructures culturals
també s'han de fer,
però una bona part
ja la tens muntada.
Aquí seria un tema
que apuntava una mica abans,
seria la discussió,
una mica,
si nosaltres
quan parlem de cultura
parlem bàsicament
de patrimoni,
de passat,
o parlem de creació nova,
aquest per mi
és un tema
que no està massa clar
i que,
probablement,
s'han de fer
les dues coses,
però en aquest moment
jo no veig
que sigui clara
l'opció
que estem defensant.
Jo crec que
l'opció de futur
en bona part,
i no dic
que totalment,
en bona part
passa per
el que és
la tabacalera actual,
on ha d'haver
el centre de creació.
Per tant,
tot aquest tema
de futur
s'ha engegat
fa quatre dies
i és ben cert,
i portem un retard
i amb això
hem de ser conscients
que es porta un retard
i que, per tant,
aquí la velocitat
ha de ser allò
sprint tota l'estona
per poder recuperar
el temps
que s'ha perdut
durant anys.
Però crec que
amb això
sí està,
s'està posant fil
de l'agulla
d'una manera ràpida
i accelerada
a veure si
tot aquest complex
que és la tabacalera
finalment es podrà aprofitar,
crec que sí
que es podrà aprofitar,
l'aposta de la Generalitat
també és important
perquè així sigui
i que realment
el futur
també acompanyi
el passat
i vagi lligat
amb el present.
I sobretot
que s'hi sentin implicats
els grups de base
culturals,
jo diria que
aquest seria un altre tema
que portaria
molta discussió.
No, no,
però a veure,
de la mateixa manera
que dèiem,
escolta'm,
si hi ha una infraestructura
esportiva,
naturalment
amb el tema cultural
la gent de casa
sigui professional o no
diguem-ne
de l'espectacle
naturalment
que s'ha de tenir
aquesta implicació
i per el que
fins on jo sé
quan s'ha parlat
del centre de creació
els artistes locals
han estat implicats
perquè realment
es faci una mica
el seu gust.
Naturalment
que mai es farà
el gust de tothom
però bé
com a mínim
la participació
ja ha estat
perquè això pugui ser
agradable per tothom
i així és la millor manera
de fer participar
la gent de la ciutat
que és a dir
que el món
de la cultura
pugui participar
en tot lo nou
que es pugui arribar a fer.
En qualsevol cas
no sé si veuen
com a contradictori
continuant ja gairebé
per acabar
amb la contraposició
dels dos projectes
que el Tarragona 2017
ahir va presentar
un dossier de candidatura
on es presenten
moltes infraestructures
les esportives
que ja hem comentat
la vila mediterrània
la ciutat de repòs
amb la construcció
de més de mil habitatges
són infraestructures
que ara mateix
només estan en el paper
no hi ha cap projecte
damunt de la taula
i en canvi
sembla que la candidatura
del 2017
parlem en el terreny
de sensacions
segurament
potser per la projecció
mediàtica
o per altres aspectes
sembla
o dona la sensació
que pugui tenir més opcions
o que hagi fet més passes
sempre parlant
del terreny
de les sensacions
i en canvi
la candidatura del 2016
que ja té un patrimoni romà
que ja hi ha
el mateix projecte
de la Tabacalera
o el de la Xartrés
són projectes
que ja estan damunt
de la taula
ja estan redactats
falta executar-los
però sí que ja hi ha
Tarragona ja disposa
de molts àmbits
de moltes qüestions
en aquest àmbit
sembla que curiosament
vagi més endarrerida
insistim en el terreny
de les sensacions
Sí, a veure
la sensació
que mirat des de la premsa
podria ser aquesta
i el que passa
crec que el tema
pot estar bastant avançat
pel que fa
a Capital Cultural
i que no sé quan
però no sé quan
ni sé si seran més
però que es presentarà
i també serà
crec que un bon dossier
perquè enganxi
Evidentment també
ho hem dit de passada
però
Perdó
també hi ha un element
un element
que és
que és prou important
que possiblement
la capitalitat cultural
s'ha de moure
en un territori
molt més ampli
que no pas
la capitalitat
dels jocs
dels mediterrani
o sigui
En quin sentit?
Jo diria
que el sentit
l'altre dia
sortia a la premsa
no estic dient
res de nou
que el que s'ha de convèncer
clar
estem parlant
de nivell europeu
s'ha de convèncer
capitals molt concretes
que tenen un pes específic
per
per donar opinió
no?
En aquest cas
em sembla que sortia
la premsa
Berlín
una
ara ja
aquí
la memòria
em falla
però em sembla que també
sortia a París
i que per tant
hi ha una sèrie
Competències
molt més grossa
Sí
No, no, no
has d'anar a convèncer
en un espai europeu
per dir-ho
que sí que és veritat
que la competència
com a mínim
a nivell de la capital
europea
cultural
és molt més gran
perquè crec que ja són
15 o 16
de les ciutats
de l'estat espanyol
que han presentat
candidatura
Llavors
això que us apuntava abans
que ha sortit
que arribarà un moment
que el tema econòmic
serà un tema importantíssim
és a dir
potser
millor que no
s'haurà de decidir
si les inversions
van més cap a un costat
o cap a un altre
no ho sé
tenint en compte
que estem parlant
d'un any de diferència
només si parléssim
de períodes
de temps més grans
potser seria més fàcil
no ho sé
és una opinió
molt personal
doncs vaja
en qualsevol cas
les dues candidatures
segueixen el seu camí
avui expressament
la candidatura
dels Jocs del 2017
és notícia
d'actualitat
hem mirat cap al futur
a mig del llarg termini
i els proposo avui també
tirar la vista enrere
fixar-nos
30 anys enrere
perquè avui precisament
se celebren
els comemoren
en aquest cas
el 30 aniversari
de les primeres eleccions
democràtiques
de fet
ahir
en aquesta casa
parlàvem
amb l'exalcalde
Requesens
avui també parlarem
d'un llibre
que s'està a punt
de publicar
que analitza
tota aquesta equació
tot aquest període
els mandats municipals
l'Ajuntament
prepara diferents actes
commemoratius
al llarg dels propers mesos
fins i tot
des d'un punt de vista
personal
com recorden
aquella època
de la constitució
dels primers ajuntaments
democràtics
si van viure
en primera persona
Àngel
bé
en aquella època
tot era nou
tot era nou
de trinca
i sí
evidentment
jo per la meva edat
vull dir
en aquella època
havies estat treballant
amb històries
predemocràtiques
i la gent
ens il·lusionàvem
per aquest primer pas
i llavors
ara li comentàvem
al Quim
només mirant
la fotografia
del diari
i veure els bigotis
les barbes
i el pel
i els pantalons
el cabell
el cabell
el cabell
ben ajustat
efectivament
recordes
que han passat
els anys
però evidentment
jo diria
que la impressió
és d'una gran il·lusió
i concretament
centrant-lo
en la figura
del primer alcalde democràtic
que vam tenir
una visió
entranyable
amb tots els seus
defectes i virtuts
però una visió
d'un home
important
i extraordinari
en el sentit
democràtic
i d'honradesa
professional
com a polític
cosa que
potser ha anat
minvant en aquell moment
la il·lusió
que tenia en aquell moment
ha quedat molt enrere
evidentment
coincideixes Quim?
Creus que la il·lusió
en que vivien
aquells primers comissis
no només
és tot el període
segurament
des de la transició
els primers comissis generals
després van venir
el 80
a les primeres eleccions generals
però aquesta il·lusió
en referència
a la política
creus que s'ha perdut
avui en dia?
A veure
primer que tot
hi havia il·lusió
però també hi havia por
perquè en definitiva
tot era tan novell
i tota
la famosa frase
aquella
que tot fa soroll de sabre
era ben evident
i es va veure
després
dos anys després
el 81-23 de febrer
de 1981
per tant
era una il·lusió
compartida amb la por
perquè realment
no tenies massa clar
què és el que
com desembocaria
tot plegat
tal com estàven les coses
i al final
doncs bé
l'entrada a Europa
va ser
el gran
el gran respir
suposo que per molts
va ser el gran respir
que les coses
aquí ja s'havien acabat
i que la democràcia
possiblement
ja continuaria
hi havia il·lusió
s'ha perdut la il·lusió
home
hi ha
hi ha de tot
a la vinya del senyor
per tant
hi ha molta gent
que té molta il·lusió
en fer les coses
i d'altra gent
que humanament
també passa
que pot arrossegar
un cansament
i que no
no engega
però això passa
a tot arreu
vist
però el que és
més important
possiblement
és vist
en perspectiva
30 anys després
jo crec que el tema
d'aquesta estructura
d'estat
parlant dels ajuntaments
encara no està
del tot definida
ni molt menys
o si més no
està mal definida
m'explico
avui en dia
resulta que els ajuntaments
tenen el finançament
que tenen
i resulta que han d'assumir
competències
que no són d'ells
i això té un cos
adicional
econòmicament parlant
però que
l'han d'assumir
han de donar serveis
han de fer
l'ajut social
el servei social
ha de funcionar
s'ha d'embrancar
en competències
que no li corresponen
fins no fa gaire
la Guàrdia Urbana
de totes les ciutats
no només d'aquesta
estava fent serveis
que no li corresponien
etcètera
per tant
encara ens trobem
30 anys després
que aquesta estructura
en general
d'estat
no està ben encaixada
i els ajuntaments
doncs tampoc
per tant
aquests 30 anys
crec que haurien de servir
no només
per estar contents
perquè ja fa 30 anys
que la democràcia
torna a funcionar
a l'estat espanyol
sinó per replantejar-nos
com ha de funcionar
realment
aquest estat
que en diuen
de les autonomies
i com ha de funcionar
l'ajuntament
i quines competències
ha de tenir
i sobretot
estem parlant
de diners
que això és molt important
i el que no pot ser
30 anys després
és que
el ministre d'Economia
tots els ministres d'Economia
de l'estat espanyol
que han hagut fins ara
inclòs el senyor Solvest
estigui dient
que l'estat
mai deixarà de gestionar
el 51%
dels recursos econòmics
si l'estat
ha de funcionar
amb més d'un 51%
estem ofegant
clarament
les autonomies
i clarament
els ajuntaments
per tant
aquest crec que ha de ser
un replantejament
de futur
que s'ha de fer
amb l'alegria
que ha de comportar
també
celebrar 30 anys
de democràcia
30 anys no són molts
perquè s'hagin pogut
arreglar
o redefinir
aquest model
com parla Baranguin
a veure
jo
em sembla
que una cosa
molt positiva
jo coses que recordo
amb il·lusió
és a dir
una ciutat meva
bastant abandonada
bastant abandonada
i que la democràcia
porta
per exemple
no Tarragona
però evidentment
a tot arreu
porta
tota una sèrie
de recuperació
històrica
d'edificis
d'ordenació
urbanística
amb totes les
pegues
que hi puguin haver
però vull dir
amb un cert control
urbanístic
i això sí que ho reconec
com un aspecte positiu
vull dir
abans hi havia
i després també
aquesta il·lusió
com deies tu
amb una certa inexperiència
com ho farem
cap on anirem
s'ha d'anar a Madrid
s'ha d'anar a preguntar això
s'ha d'anar aquí
això també és important
de fet
perdona
l'alcalde Requesens
en l'entrevista
ahir
ho comentava
és que no en sabíem
jo em vam haver d'aprendre
sobre la marxa
sobre la marxa
exacte
i llavors jo abans potser
sigo negatiu
en el sentit de dir
que hem perdut la il·lusió
però jo soc un defensor
dels polítics
crec que
hauríem de tenir
bons polítics
però també
cal dir que la realitat
se centra massa
en aquests moments
en la disputa de partits
més que
a nivell municipal
en el bé de la ciutat
i això és un tema
que jo sempre
el defenso
quan puc
però que
no acabo d'entendre
que aquesta lluita
contínua
tu has dit blanc
jo dic negre
tu has dit allò altre tal
això que has fet tu
està malament
no puc dir
això que heu fet
està bé
i estic d'acord
però abans era diferent?
no
perquè abans
hi havia moltes formacions
polítiques
el component ideològic
sí, però estàvem marcat
pel component ideològic
evidentment
vull dir
que jo crec que en aquest moment
el component ideològic
no dic que s'hagi perdut
però a nivell municipal
quedarien quatre coses
en quatre coses concretes
vull dir
no ho sé
no, no, no
no, no
no, bueno
el component ideològic
també és palès
per dir-ho d'alguna manera
hi ha un centre dreta
i hi ha un centre esquerra
per tant
a partir d'aquí
estem tots al centre
no, no
però vull dir
a partir d'aquí
el centre dreta
i el centre esquerra
ja potser ha perdut una mica
el component ideològic
no, jo diria
que no espera
el component ideològic
ni molt menys
no
el que sí és cert
és que moltes vegades
el que fa falta
és una certa
un cert sentit comú
que això no és altra cosa
que també posar-hi responsabilitat
perquè en definitiva
jo no crec
sigui que sigui
qui governi
que es pugui dir
que ho fa tot malament
ni que ho fa tot bé
o que no ho fa fi de bé
exacte
que no ho fa
per tant
segur que qui està governant
hi ha coses que les fa bé
i segur que qui està governant
hi ha coses que no les fa tan bé
per tant
això ha passat sempre
i crec que
s'ha de ser
en aquest sentit
una mica
més
més positiu
i posar-hi més sentit comú
perquè les coses funcionin
perquè en definitiva
el que es tracta
és de fer funcionar la ciutat
és que no es tracta
d'una altra cosa
no anem més enllà
a la política municipal
és per fer funcionar la ciutat
i per tant
com més esforços
s'hi evoquin
millor pot anar la ciutat
però no et dona una mica
la sensació
que abans
a la política
vull dir
si dedicaven
els millors
per dir alguna manera
o aquells que tenien ganes
de fer coses
i avui en dia
bastanta mediocritat
i bastant oportunisme
a veure
moltes vegades
quan es fa referència
als polítics
o almenys a mi
per la part que em toca
a l'hora de defensar
això és culpa de tots
a veure
és que el polític surt del carrer
no surt d'un altre lloc
el polític surt del carrer
aquesta persona que està passant
per aquí
a l'avinguda de Roma
es pot dedicar a la política
i arribar
a ser
regidor
o alcalde
el que vulguis
per tant
tots sortim del carrer
i no crec
que hi hagi cap excepcionalitat
dins el món de la política
sinó que
bé
tots som
formem part
del mateix
del mateix
coixí ciutadà
i
hi ha el que hi ha
i
i bo
i dolent
i de tots els colors
com a tot arreu
jo no veig
que hagi d'haver-hi
necessàriament
cap
excepcionalitat
com a persones
però sí
el que demanes
és que hi hagi
aquest sentit comú
perquè les coses
vagin funcionant
i per tenir sentit comú
no cal ser excepcional
podríem dir
que per tenir sentit comú
que cal ser és normal
Queden 5 minuts de tertúlia
continuem parlant
després de les 10
dels 30 anys
d'Ajuntaments Democràtics
d'aquí uns dies
com dèiem
es publicarà
un llibre
que analitza ampliament
aquesta ocasió
on parlarem d'aquí uns vincents
m'agradaria
però dedicar
els últims 5 minuts
de tertúlia
si els
contartulis
no tenen cap altra proposta
parlar de la Setmana Santa
aquest cap de setmana
arrenca en certa manera
els actes més tradicionals
diumenge per exemple
ja haurà el pregó
un any el pregoner
serà Lluís de Reverter
secretari general
de la Caixa
no sé com viuen
aquesta celebració
una celebració
que en guany a Tarragona
arriba amb novetats
com per exemple
la instal·lació
d'una carpa
a la plaça Bar de Gué
on es podran veure
alguns dels passos
Quim
com es presenta
la Setmana Santa
de Tarragona
aquest 2009
home
jo és un dels moments
de l'any
que tinc una sensació
de festa
i entenc
que hi ha molta gent
festa
viscuda a Tarragona
o sigui
no surto
ni molt menys
hi ha una altra gent
que
hi ha moltes maneres
de viure la Setmana Santa
des d'un punt de vista
del creient
d'aquell creient
que participa
des d'un punt de vista
no ens enganyem
també folclòric
hi ha una part
de folclòric
i des d'un punt de vista
de participació popular
ja que hi ha
molta gent
que està portant
els passos
a espatlles
que Déu-n'hi-do
i molta gent
que va a veure
la processó
de Setmana Santa
per tant
és una barreja
de moltes coses
i que
el fet
que hagi estat
declarada
d'interès nacional
també té la seva gràcia
i també
per uns dies
sobretot
el divendres sant
som allò
un centre
important
a Catalunya
però
que fa
amb aquesta
amb aquesta tradició
com l'avec
l'avec bé
està en un moment
àlgid
suposo que
com totes les coses
hi ha moments
àlgid
hi ha moments
que puja
hi ha moments
que baixa
ha tingut moments
molt dolents
també la Setmana Santa
els anys 70
o els anys 60
els 70
la cosa
malborràs
a més no poguer
ha hi hagut
una ràbia i falla
s'hi va incorporar
gent jove
i de moment
crec que té bona salut
i que
la salut la tindrà
mentre la gent
que hi participa
hi continuï
participant
per tant
aprofitem
el que se'ns ofereix
durant aquests dies
i ho dic
des del punt de vista
d'un agnòstic
o sigui
que no
a veure
jo
primer diria que
en aquest moment
vull dir
si té un moment àlgid
no sé si és el moment
més àlgid
vull dir una mica
la sensació
que pot ser
que hi hagi
una certa
petita
abaixada
però crec que el moment àlgid
se va produir
com en molts altres coses
per la incorporació
de la dona
a la processó
de Setmana Santa
i els actes
de la Setmana Santa
això va aportar també
la possibilitat
que molts homes
doncs
se fiquessin
els passos
a les esquenes
i que llavors
això ha donat
un altre aire
a tota la situació
a veure
jo personalment
tinc una mica
sensacions contradictòries
per un costat
penso que la Setmana Santa
és un espectacle
no ens enganyem
encara que per molta gent
amb molt de respecte
pot tenir la seva vessant religiosa
però la majoria de gent
és un espectacle
jo com a tarragoní
és un espectacle
que procuro no perdre-me'l
allò que deia el meu padrí
dèiem
hi ha dues coses
que m'emocionen de Tarragona
que són els gegants
i els armats
i una mica
la cosa va per aquí
però per altra banda
a mi
a vegades
jo veig els
els viacrucis
i quan veus
passar les abanderats
tinc una sensació
de pel·lícula italiana
que no me la puc treure
al davant
i
de vegades
de vegades
procuro amagar-me
perquè no em veig
i la gent que porten
que coneixen
i tal
crec que políticament
és una cosa
això de les processons
i d'això
és una cosa
que políticament
també és terrible
com se vol
aprofitar
o menjar
aquest tarragonisme
i aquestes coses
una mica de modest
per mi
però bé
clar
jo
tornem
com a tarragoní
estic orgullós
de veure-ho
i de disfrutar-ho
i tal
però tinc aquesta certa
per l'altre costat
aquest costat
per mi
que em dedico
a la fotografia
hi ha moltes visions
i per exemple
allò que em dedico
a la fotografia
és un dels moments
àlgids
també
per captar imatges
que tenen
una plasticitat enorme
o sigui
cadascú
és el que dèiem abans
cadascú
veu la setmana santa
d'una manera diferent
i que per molts anys
es pugui continuar veient
d'una manera diferent
per part de tothom
i el que deies tu
suposo que el creient
a veure
el ritus cohesiona
el ritual cohesiona
jo soc creient també
i hi haurien manifestacions
possiblement
hi haurà un element
que un via crucis
per dins de Sant Francesc
serà un element ritual
que cohesioni més
el creient
que no pas
aquesta sortida del carrer
d'aquesta manera
tan massiva
cadascú ho interpreta
com pot
o com vol
senyors
ho hem de deixar
aquí no ens queda temps
per més
avui la parella
entre Quim Vendrell
i Angel Cuenesa
d'un joc per cert
posarem falta
i de les greus
avui
el Pitu Rovira
senyors
gràcies per acompanyar-nos
arriben les notícies
a vosaltres
si
gràcies
gràcies
gràcies