Fins demà!
Fins demà!
Hi ha temps que no venia, la teniu amagada.
No la deixeu sortir de l'apoteca.
No, no, no, però ha de vindre més, perquè a més a més...
Però sempre li diem que ha de vindre més i després no.
Xerra molt bé, és una gran comunicadora i és alegre.
Llavors ja intentem portar-la, però és veritat que té molta feina.
És veritat, perquè a més van sortint nous fàrmacs per moltíssimes patologies
i justament d'això avui parlem.
És el Dia Mundial de l'Artritis.
Poca broma, que afecta un nombre de persones importantíssim
i provoca una molt mala qualitat de vida, aquesta malaltia, si no es tracta bé.
Sí, bueno, les artritis...
Artritis vol dir una articulació inflamada.
Itis, la terminació itis vol dir...
No, artritis, què vol dir? Perquè això es conforme amb l'artrosi.
No, artrosi és degeneració.
I això és inflamació.
Sí, l'art és l'articulació, per tant és la frontisa, una porta, la frontisa és l'articulació.
Llavors la frontisa que es va fent vella es va degenerant, es desgasta, és artrosi.
I per tant l'artrosi, d'alguna manera, com que tenim els cabells blancs,
també acabem tots tenint artrosi.
Altra cosa és que un és més accelerat, menys accelerat i doncs més problemes.
Després hi ha graus.
Menys problemes. I l'artritis és la inflamació.
Vull dir, quan hem caigut a terra, caiem a terra, un accident,
i tenim un cop amb un genoll, allò és una artritis.
Es diu artritis traumàtica.
És a dir, qualsevol inflamació en una articulació.
Pot ser traumàtica o que vingui per altres causes.
Llavors, d'alguna manera, els grans grups de per què s'inflama una articulació
vindrien per accidents, per tant l'artritis traumàtica d'un cop són els accidents,
tots els accidents, tots els cops, acaben provocant que una articulació,
igual que si t'afecta en un altre lloc, s'inflama i allò és una artritis.
El problema de les artritis és que una articulació, la frontissa,
és una caixa tancada.
dins de la caixa hi ha coses, hi ha cartílegs, hi ha lligaments, hi ha líquid,
perquè tot allò funcioni i funcioni d'una manera còmode,
perquè si no es desgastaria, per tant, perquè la frontissa permanentment
i tota la nostra vida vagi fent el treball, allò és una caixa tancada.
És tancada, primera, perquè com els coixinets dels cotxes
o com qualsevol article mecànic que més així,
els diferencials dels cotxes, que hi posem valvolina,
hi posem un líquid perquè tota la mecànica vagi bé,
doncs les articulacions tenen un líquid a dins
que fa que tot allò vagi bé.
I per això ha de ser tancat, per exemple, el líquid se n'aniria,
però després un altre tema molt important és per protegir-la
i per protegir-la sobretot per un altre tipus d'artritis molt greu,
que són les infeccioses.
Per tant, tenim un altre grup que no tenen res a veure
amb les malalties cròniques, són malalties agudes,
que allí entri un germe per la via vascular
o entri un germe per un accident o per una punxada
que entri dintre l'articulació.
És una caixa tancada estèril per fer aquesta funció que estem dient,
però per un accident o per una entrada de germens des de fora
es pot convertir en una articulació infectada,
sèptica, també de conseqüències molt greus,
si no es tracta i es cura bé.
Òbviament, si és sèptica i infecciosa,
anirà acompanyada probablement de tot aquell altre còrte
que tenen les infeccions de febre, etcètera.
Després tenim un altre grup d'artritis que són metabòliques
i que són, la més famosa i la més coneguda, és la gota,
que és que en aquests líquids, en aquest espai articular,
se formen uns cristalls, que són cristalls d'acit úric,
i aquests cristalls, aquests vidrets que es fan,
el que fan és que inflamen l'articulació des de dins
perquè hi ha la precipitació, la cristal·lització,
com la sal, allà dins, i que això provoca
que aquesta inflamació s'inflami.
Amb un dolor terrible, diuen els que ho pateixen, no?
Llavors, són les metabòliques.
I després tenim un altre gran grup,
que probablement seria més el motiu de la conversa d'avui,
sobretot pels nous medicaments que han anat venint,
que són les malalties o derivades del col·làgen,
o les autoimmunes,
que són les que provoquen aquesta...
que tot aquest gran grup són tota una sèrie de malalties
que són perquè el propi organisme genera anticossos
contra ell mateix,
van deteriorant aquesta articulació
i són les malalties cròniques.
I posem nom a aquestes malalties, allò per fer més populars.
Sí, la més coneguda de tot és l'artítica reumàtica.
L'artítica reumatoida és la més coneguda.
Però tindríem les artítics psoriàssiques
o vinculades amb la psoriàssis,
tindríem la malaltia de Bézet,
tindríem les vasculitis, les vasculars...
La reumatologia és tot un món,
és tota una especialitat mèdica,
perquè faig aquesta foto fonamentalment
per explicar que no és una cosa senzill.
I davant d'un problema que afecti una articulació,
que no sigui tan fàcil d'identificar
causa-efecte com que mira,
m'he adonat un cop i m'ha fet mal,
o que es repeteixi
i amb una certa suïditat d'ara
i d'aquí 15 dies hi torni
i es posa en marxa.
Reuma vol dir moviment.
Quan van descobrir les...
Poguer-li posar un nom
en aquestes malalties dolors, erràtics,
que ara tinc aquí, ara el tinc allà,
ara un genoll, ara el dit,
ara aquest altre posto se me'n va,
es cura i torna,
li van posar reuma,
perquè vol dir que és moviment,
que va d'un lloc a per l'altre.
Deixa'm dir que la lliga reumatològica
de les comarques de Tarragona
a partir d'avui fan tot un seguit de xerrades,
justament per anar tractant aquests temes
i anar informant a la població.
Jo el missatge més clar és a dir,
escolti, això pot ser símptoma d'altres coses,
pot ser una malaltia degenerativa,
tot això cal tractar-ho com més aviat millor
i sobretot el que cal fer és el diagnòstic.
Com sempre hem de saber què tenim,
què ens passa.
I això, poca broma,
o sigui, accedeixi vostè al sistema de salut,
parli amb el seu metge de capçalera
i la infermeria,
li explica i que ho facin
al procés de diagnòstic corresponent.
En tot això hem assistit
a diferents maneres de tractament,
perquè moltes vegades aquests pacients,
tot i que estiguin ben diagnosticats,
estan una miqueta desesperats.
Osteòpates, acupuntures,
però després hi ha un arsenal farmacèutic
ja fa molts anys que jo m'imagino
que també va progressant
i té efectes, diguem-ne,
com a més positius i animadors,
no?, els que ho pateixen.
Saps què passa?
Que en tota aquesta malaltia
hi ha molts factors,
i llavors, en principi,
el primer que notes
és un dolor i una inflamació,
i amb això hi ha un grup de farmacèutics
que ajuden a curar
aquests asimptomatòries.
Els antiinflamatoris,
que coneguem popularment.
Però això és,
segons per quin tipus d'artritis,
la millor,
o en quina fase
estàs de l'artritis,
això normalment
només té símptomes,
símptomes d'aquesta artritis,
i és això,
el dolor, la inflamació,
i això amb un fàrmac antiinflamatori,
doncs realment,
a més dintre del món dels antiinflamatoris
hi ha moltíssims de fàrmacs,
tots els fàrmacs dels antiinflamatoris...
Els antiinflamatoris,
dins del món del medicament
que consumim la gent,
deuen estar al número 1 del top 10.
Estan alts.
És el que ens consumim, no?
Jo penso que...
Bé, estan alts,
el que penso...
El que passa és que
el que realment
està molt amunt, molt amunt,
actualment,
és amb els antipsicòtics.
O sigui,
és un grup de fàrmacs
que es veu que malalties mentals
també és una de les malalties
que n'hi ha moltes,
i dintre de l'ABC
que nosaltres comentem dels fàrmacs,
els antipsicòtics
estan molt, molt,
bastant amunt.
Després,
els protectors gàstrics
també són fàrmacs
que estan molt, molt amunt,
perquè el protector gàstric,
generalment,
quan tu prens un antiinflamatori,
com que un dels efectes secundaris
que té un antiinflamatori
és una irritació
de la mucosa gàstrica,
normalment,
els acompanyem
amb un protector
de l'estómac.
Perquè és...
El que passa és que
també és que tindrem molt clar
que, de vegades,
els protectors gàstrics
s'utilitzen per tot.
I no és la indicació.
Un protector gàstric
el tens que utilitzar
quan el tens que utilitzar.
Moltes vegades,
però això ja és
la cultura que tenim tots,
inclús fins i tot jo
que estic des del món sanitari,
que prens una pastilla
pel mal de cap
i una pastilla
per la millor
perquè tens dolor
i un antiinflamatori
i dius, ostres,
em prengo un protector gàstric.
Em desviu un instant
per tornar al tema de l'artritis
que és el que ens ocupa.
Per això és important
el tema dels antiinflamatoris.
El mateix antiinflamatori
el prenem quotidianament
per un dolor de menstruació,
el mateix,
la mateixa pindoleta
per un dolor de menstruació
com per un dolor de cap,
com per un dolor
perquè se'ns ha inflamat el canell.
L'antiinflamatori...
Això és normal que ho prenem.
Té els mateixos efectes.
L'antiinflamatori té un efecte
que actua sobre el nivell
de les prostaglandines
que són uns que actuen
a nivell de la inflamació.
Llavors,
tots actuen a nivell
més o menys així
amb variacions.
Després hi ha variacions
d'eficàcia
perquè per la seva molècula química
l'antiinflamatori
pot estar més augmentat
el seu poder analgèssic,
altres t'ha augmentat
més el seu poder antiinflamatori.
Llavors, segons...
Exacte.
Llavors, segons
el que al metge li interessa
o segons com tu estàs,
t'interessa més
prendre tu un o l'altra.
Per exemple,
l'antiinflamatori per mi,
que té un poder antiinflamatori nat,
que és el més vell de tota la vida,
que és el diclofenac famós,
i el diclofenac és un nom genèric
perquè hi ha molts noms comercials,
ara hi ha els genèrics
que n'hi ha diclofenac genèric.
Aquest és un fàrmac
que és el de tota la vida
i per mi té un efecte antiinflamatori
molt potent.
També què vol dir això?
Si té un efecte inflamatori molt alt,
pot tindre altres efectes secundaris
també importants.
per exemple, la millor,
la corrosió de la mucosa gàstrica
també sigui elevada.
Llavors, hi ha altres
antiinflamatoris
que a la millor
no és tan elevat
que a la millor
per altres patologies
ja en tens prou.
Que seria l'ibuprofe,
el que està més de moda.
però fer que a la millor
no té un efecte antiinflamator
tan potent,
però també segons
el que tu necessites
ja en tens prou
i llavors amb aquest
no cal protecció gàstrica
si tu t'ho prens.
Depèn de la freqüència
en funció de la patologia
que tens
que vagis de prendre cada dia.
Segons la patologia que tens,
a veure,
si tu tens una artritis
que l'efecte inflamatori
és molt important,
la millor
tindres que anar
amb antiinflamatoris
més potents.
Són tres coses
i hi ha que jugar amb elles.
El dolor,
que és l'analgèsia,
la febre,
que és la temperatura
i després la inflamació.
Llavors els antiinflamatoris
per si no,
no ho serien,
fan les tres coses.
Però calmen els símptomes
només?
Sí, sí.
Símptomes.
Perquè parlem de malalties cròniques.
Sí, sí.
Però el símptome és això.
Això no cura.
El símptome és això.
El símptome és
la inflamació i el dolor.
No ens cura.
No.
De cap manera.
Això és el que té
una mica això
al començament.
Llavors,
a veure,
com a antipirètic
o de la febre,
els antiinflamatoris
van,
però no són dels que més
ho séien altres.
Per exemple,
el paracetamol
és molt més antipirètic
que no,
per exemple,
l'ibuprofeno.
Vull dir que
tu tens que saber jugar
tu,
bueno,
tu...
El teu metge,
millor.
Ja juguem prou
amb els medicaments
a les cases.
Això és veritat.
Però normalment
tu vas a una casa
i m'agradaria
qualsevol casa
de Catalunya
tenen el paracetamol
i l'ibuprofeno,
és que m'ho imagino.
Perquè són els farmacetamols
que tu mires
que surten més
i llavors ells
decidiran
avui
doncs tinc més dolor
d'aquí
em prengo un paracetamol.
No, avui em fa...
I això
és el que es fa normalment.
El que passa...
A veure,
la gent...
Però, a veure,
quan tu tens una patologia
més important,
home,
llavors ja
potser sí que
hem d'anar dirigits
al personal mèdic
que coneix
aquesta patologia
com ha dit
el doctor Gerard
que és molt important
perquè llavors ja
tot el temps
que tardis
a diagnosticar-la
és temps
que perds
a favor
que tu puguis
anar tot tractant
perquè són malalties
les artritis
tornant amb el tema
de les artritis
i més aquestes reumàtiques
que al final
arriba
a graus
i arriba a graus
importants
que si tu
pots parar més aviat
el primer grau
no passaràs a altres graus.
M'estàs dient, Palmira,
que hi ha medicaments
que, insistim,
no curen
però poden, diguem-ne,
alentir
el procés degeneratiu
que pot produir-se
en una artritis reumatoide.
Exacte.
I llavors
com més aviat vagis
perquè mira,
per l'artritis reumatoide
generalment hi ha
tres grups importants
de fàrmacs, no?
El que cura el símptoma
que és aquest,
el típic,
l'antiinflamatori
perquè que dona
una artritis,
dolor,
inflamació,
per tal,
necessites un altre inflamatori.
Hi ha un altre tipus
de fàrmacs
que actuen
a nivell
de la inflamació
que són els corticoides.
Els corticoides
també es donen
per l'artritis reumatoide
però les corticoides
pels seus efectes
secundaris
importants
què fas?
Donen dosis baixetes
i periodes curt.
No és llegenda urbana
que el corticoidi
tingui tant
d'efecte secundari?
Té, efectes.
Té, té, té.
De fet,
l'invent dels antiinflamatoris,
fins i tot
el gran grup aquest
d'antiinflamatoris,
ja es diuen
aines,
antiinflamatoris
no esteroideus.
Perquè els antiinflamatoris,
quan s'han de descobrir
els antiinflamatoris
no esteroideus,
que va ser després
que l'únic
antiinflamatori potent
que teníem
eren els corticoides,
que el corticoides
és una molècula
derivada del cortisol,
que és una hormona
que tenim,
no?,
que és pròpia,
biològica,
i és el producte
químic
subsidiari
d'aquesta hormona.
I cada dia
és molt potent,
però té
molts efectes secundaris.
Llavors,
l'evolució
de la farmàcia
va descobrir
com antiinflamatori,
per no tenir
que fer servir
els corticoides,
tot aquest gran grup
que s'ha anat desplegant
al llarg de tots aquests anys,
especialitzant,
que són els antiinflamatoris
no esteroideus.
I per això,
vull dir que els corticoides
s'utilitzen,
però s'utilitzen
quan tu vols
atacar una cosa
aguda d'un moment.
Ha estat una miqueta avançat
o no?
Més que avançat
que en aquell moment
la teva simptomatologia
sigui important
i la millor
en una aïna
no en tens prou
i necessites un corticoide.
Jo soc molt simple,
és a dir,
però aquests dos medicaments
es poden aplicar conjuntament?
O s'aplica un o s'aplica l'altre?
S'aplica un o s'aplica l'altre.
Hi ha un tercer grup, no?
Hi ha un altre grup de fàrmacs,
no,
els antiinflamatoris
són els dels símptomes
i dels corticoides.
Després hi ha un grup de fàrmacs
que se'n diuen fàrmacs antirreumàtics
que actuen contra la malaltia,
diguéssim.
Sobretot a nivell de,
per exemple,
malalties autoimmunes,
són medicaments
que actuen a nivell
del teu sistema immunitari,
no?
Però també tenen
molts efectes secundaris.
I són efectius.
I són,
aquests són els que primers
tenen que donar
perquè aquests poden ajudar-te molt
a parar la malaltia
que no vagi evolucionant.
Perquè un cop ja evoluciona
i tot aquest,
que dintre d'aquest grup
tenim el,
no sé si ho coneixen la gent,
el metrotexàtre,
els derivats de les quinines,
hi ha tot un grup de fàrmacs
que es fan,
s'utilitzen amb aquest,
no?
Un que es diu l'araba,
que ara també s'utilitza molt.
Bueno,
i després d'aquest grup de fàrmacs
quan hi ha tot,
aquest ja no va bé,
és quan hi entrem
els biològics,
no?
Que són aquest grup de fàrmacs nous
que estan,
bueno,
fa uns 4 o 5 anys
que han sortit,
no?
Però són fàrmacs nous,
no?
S'estan aplicant
en moltes patologies.
L'altre dia que parlàvem
del càncer,
que precisament
com a alternativa
a la quimioteràpia
també està funcionant molt bé.
No, perquè al principi,
a veure,
aquests fàrmacs què fan?
Aquests fàrmacs atuen
el teu sistema immunològic,
perquè el que passa
és que l'artritis,
per exemple,
l'artritis reumatoide,
que és una malaltia
d'aquestes autoimmunes,
és que el teu sistema
immunològic
per el que sigui
t'ataca,
no?
Ataca la teva articulació
o altres llocs,
perquè això pot anar marxant,
no?
Llavors el que fan ara,
el que han fet
tant amb enginyeria genètica,
que són els fàrmacs d'ara,
o tant...
I el que fan
és que creen
els propis antígens,
que són els que
produeixen la teva...
Ataquen la teva articulació,
la clonen
i fan un anticos
contra això,
no?
Tot això es fa
per mesians
d'això de l'ADN,
d'enginyeria genètica
i tal,
o a través d'humans
que llavors
et fiquen l'antígen
i llavors
el repliquen,
no?
Llavors el que fan
és que et fiquen
un anticos
contra l'antígen
que a tu t'ataca,
no?
Que és l'antígen,
diguéssim,
és el dolent
el que veiem
a matxar.
És allò dels bitxets
que es barallen
a dins nostre,
no?
I això és el que
ara és els medicaments útils,
però sempre i quan
l'altre
ho tens esgotat.
Per què?
Perquè són fàrmacs,
en priori,
són fàrmacs nous,
són fàrmacs
que estàs sortint
contínuament,
coses noves,
i tenim experiència
del fàrmac
a curt termini.
Els fàrmacs
és molt important.
Jo sempre dic una cosa
quan parlem a la farmàcia
o parlem
amb els equips
mèdics
o a la comissió de farmàcia,
sempre els dic,
tots tenim la tendència
que ens agrada molt
provar els fàrmacs nous,
perquè són fàrmacs
que,
claro,
tu quan llegeixes
el fàrmac,
si és un fàrmac nou
és perquè en principi
t'ha de donar
algun benefici
o alguna cosa
que a tu
et sembla que...
Llavors jo sempre dic
el mateix,
s'ha de tenir molt cuidada
perquè un fàrmac nou
vol dir que un fàrmac
sigui tota una sèrie
de processos
per arribar
a que el comercialitzin.
Però després
hi ha
una sèrie de coses
que es diu
els controls postcomercialització
d'un fàrmac.
I aquí
és uns altres anys
que es ha de vigilar molt
perquè són
quan tu treus un fàrmac
que l'has estudiat
amb un grup de gent
molt, molt concret,
quan tu el treus
a la població en general,
és quan tu
després
veuràs aquest fàrmac
què passa.
I amb la demanda
que hi ha al mercat,
pregunto,
i tenint en compte
que les empreses farmacèutiques
no són ONG
sinó que són
grans negocis,
a vegades
no es precipita
l'utilització
d'aquest fàrmac
públicament
en els pacients.
És a dir,
no han deixat
que hi hagi
una moratòria convenient
per tenir-nos
ja una sèrie de dades
que confirmin
que realment
allò
ha de funcionar
de debò?
Jo penso que,
a veure,
en principi està comercialitzat
per tal
que tothom té
la possibilitat
de detindre-ho.
El que passa
és que el clínic
com a clínic
és,
ell sabrà
els malalts
que li funcionen
amb el que té,
llavors jo penso
que la millor
no cal canviar
i els malalts
que amb allò que té
no li funcioni
i realment
vol provar
una cosa nova
que ha sortit
i també és important
que s'afiqui
perquè si no,
no se sabrà
què passa amb allò.
Vull dir que
és un equilibre
que tothom
ha d'arribar,
no?
Nosaltres,
per exemple,
a l'hospital,
que són,
hi ha molts fàrmacs
que van sortint nou,
són fàrmacs
de vegades
que són
superimprescindibles,
que surten
per una patologia
que no hi ha res
al mercat,
el tens
que introduir
de seguida,
però clar,
tothom sabem
que és un fàrmac nou
i per tal
tens que tindre
la teva precaució
perquè a mica en mica
a mesura que passen els anys
tu sabràs
aquest fàrmac
com va evolucionant.
A nivell
del que deia abans
la Palmira
ja és clàssic
i això està
en tots els centres,
vull dir que està
dins de les normes
de qualitat
de les organitzacions.
Nosaltres tenim
un barrenament
com tancat,
vol dir que
dins de la nostra organització
no tots els professionals
poden prescriure
alegrament
el que vulguin,
sinó que
la prescripció
està dins
dins d'un document
que és viu,
que permanentment
s'actualitza
on hi ha
un recontrol,
o sigui que
a tots aquells medicaments
que estan allà
s'indica
quin és l'ús
concret
d'un medicament
per una malaltia concreta,
la del protocol,
la del protocol
de l'organització,
quin és
i no el que tu vulguis
sinó que ha de ser aquell
i això
des de les malalties infeccioses
fins a les malalties
sistèmiques,
no?
Aquest
vedemècum
dius, clar,
és el que està comercialitzat?
No,
els interessos comercials
poden ser
de moltes més altres coses,
a vegades
de confort
i de comunitat
que en un hospital
no cal
o a vegades
d'altres
coses.
És evident
que dins
de la indústria farmacèutica
hi ha hagut anys
i suposo que
clar,
no pots impedir
comercialitzar
aquella molècula,
però la indústria farmacèutica
quan un fàrmac
porta molt de temps
i a partir del moment
en què
el govern
li autoritza
un preu del medicament
aquell preu del medicament
pràcticament no canvia.
Això vol dir
que al cap d'aquests anys
aquella indústria farmacèutica
li deix de ser útil
el marge comercial
que té
d'aquell mateix medicament
perquè pràcticament
no haurà crescut
i no haurà
d'acord
i no haurà
d'acord
i no haurà
d'acord
i dues coses
aquella molècula
al cap del temps
passa de ser
diguem-ne
d'ús exclusiu
pel laboratori
que l'ha incorporat
perquè
clar
si és
investigació teva
és ús exclusiu teva
i passa
a poder ser genèric
que altres laboratoris
poden fabricar
aquesta molècula
però llavors
el que fan
les farmacèutiques
i acaben amb això
és a dir
el que fan
és que d'aquell producte
que ja és bo
i funciona
desenvolupen
una petita modificació
que fa
venen
alguna cosa diferent
quan allò
ho van
a demanar preu
i van
que el ministeri
li doni el preu
és el 50% més
amb això aconsegueixen
van actualitzant
el preu
d'aquell medicament
antic
el nostre exercici
de la divisió
de farmàcia
però això és molt important
la divisió de farmàcia
en les organitzacions
sanitàries
és modular
tot això
de dir
qui és el que realment
cos beneficia
és eficaç
i dos
per el que acaba de dir
la garantia
realment
que l'expertís
l'experiència
en el temps
de desenvolupament
d'un determinat
canvi molecular
sigui realment
profitosa
però ara
tornant
a aquest altre
grup
que deies
com a novedors
dels tractaments
biològics
m'ha semblat
que deies
que normalment
el que s'esgota
és l'anterior
antiinflamatoris
corticoides
i que és com
un recurs diferent
quan aquell malalt
no millora
de cap manera
és a dir
que aquests nous fàrmacs
no s'apliquen
a la primera
simptomatologia
és un segon estadi
de tractament
de la malaltia
realment
les artritis
hi ha moments
en què són molt
incapacitants
o sigui
hi ha gent
que s'aixeca al matí
i realment
no pot moure
si està
a la millor
10 minuts
que no es pot moure
perquè no pot
llavors
cada cop
aquest moviment
està més limitat
i els fàrmacs
que han ficat
fins ara
ja no fan
efecte
llavors és quan
et planteges
començar
amb els
fàrmacs biològics
de fàrmacs biològics
n'hi ha
diversos
tipus
llavors
tot va començar
el primer
que et dirà el nom
perquè et soni
però vamos
es diu
infliximab
tots aquests
fàrmacs
acaben amb
map
vull dir que
si tens un fàrmac
que acaba amb
map
vol dir que
estàs ficant
un fàrmac
d'aquests biològics
llavors aquest fàrmac
que és l'infliximab
el primer que va sortir
és endovenós
els ingressàvem
a l'hospital
teníem moltíssima por
perquè nosaltres
no teníem
experiència
me'n recordo
abans
abans li comentava
el de tots
era el primer
que vam tindre
el malalt
vam ingressar
va tindre febre
no li vam
ficar
perquè estàvem
assustats
perquè no el coneixíem
ara ja tenim
un bagatge
amb aquests medicaments
ja molt alt
i ara ja no els ingressem
venen a un hospital
de dia
se'ls hi posa
hospital de dia
perquè és endovenor
s'ha de ficar
sota el control
mèdic
de la persona
que administra
i jo me'n recordaré
també
que el reumatòleg
que vam ficar-lo junts
vam estar mirant-lo
i comentant el fàrmac
em va trucar
i em va dir
però mira
vine
aquesta malalta
no podia morir
a la mà
i la veritat
jo vaig veure
que la persona
aquella senyora
anava movent
vull dir que
realment
era
no fa miracles
però vaja
heu constatat
que millora
la qualitat de vida
ara això ha evolucionat
molt
ara n'hi ha
que es fiquen
sucutàniament a casa
és a dir
però que es fiquen
cada setmana
que es fiquen
cada 15 dies
vull dir que les coses
ara va millorant
una mica
la això
la farmacocinètica
del fàrmac
que en comptes
de ficar-lo
endovenosa
es fica sucutàni
si es fica sucutàni
vol dir que no cal
que estigui en hospital
de dia
sinó
que poden
anar-se'n a casa
ben
sempre
sempre aquests fàrmacs
estan sota el control
de les farmàcies
d'hospital
perquè és un fàrmac
que en principi
penso que necessita
un control especial
encara que el fiquin
a casa
sucutàniament
aquests malalts
necessita que ensenyar
com es tenen que ficar
tenen que tindre un recolzament
que si tenen qualsevol problema
tenen una
algú
que sàpiguen
que poden anar
a demanar ajuda
no es prendre una pinta
no
vull dir que són un fàrmac
que es tenen que vigilar
es donen
nosaltres
tenim un circuit
ja molt establert
però no nosaltres
tothom
que el malalt
va veure el reumatòleg
després vaixer a la farmàcia
a buscar la medicació
el reumatòleg
i diu
ara no torni
fins d'aquí tant temps
nosaltres li donem
durant aquest temps
fins que ha de tornar
vull dir que hi ha un circuit
no és allò que et fiquen
una prescripció
per sempre
i que tu vas cada mes
a la farmàcia
a buscar la medicació
sinó
que s'ha de fer un control
també és veritat
que ara van sortint
coses noves
i de vegades
la gent
ara ja tenim gent
que no responen
ja
aquests biològics
i llavors
hem d'anar canviant
de biològics
perquè no és que no responin
sinó que
per el que sigui
fan un efecte secundari
són molt sabers
els efectes secundaris
d'aquest tipus
no és que siguin sabers
el que passa
que de vegades
fan reaccions
en lloc de la punxada
o fan
en el fons
el biològic
creen un antigen
i li fan
un anticors
contra aquell
per tant
ells detectem
que fiquem
una cosa estranya
al cos
entres directament
a la nostra
pròpia fisiologia
no és
prendre-te una pastilleta
clar
també el cos
reconeix
que és una cosa
estranya
per tal
també pot crear
altres mecanismes
contra allò
i pot fer
una reacció
al·lèrgica
a tot aquest fàrmac
vull dir que
vamos
que es ha de vigilar
per això són fàrmacs
que jo penso
que són fàrmacs
que milloren
molt
com a oncologia
no sé si vau parlar
l'altre dia
amb el doctor Pellegrino
que
s'han fet uns avanços
revolucionaris
en aquest sentit
amb oncologia
els anticors
monoclorals
que són aquest grup
de fàrmacs
són fàrmacs
que
clar
perquè
el càncer
és el mateix
el sistema
immunològic
però el que sigui
es desencadena
i va fent cèl·lules
que són anormals
tu fas anticors
és contra això
el que passa
i clar
jo penso
que encara tenim
molt per recórrer
però bueno
és una esperança
un crit d'esperança
amb moltes malalties
autoimmunes
totes les malalties
aquestes autoimmunes
pensem que
tot aquest grup
de tot el llistat
que he apuntat abans
excepte algun
com
conegut
com la Gota
que deia
alguna de les
oscloitis
tampoc
però totes aquestes
segur
són autoimmunes
i no coneixem el per què
o sigui que una altra
de les desesperances
del nostre
meravellós segle
modern
i fantàstic
i que tenim
en les revolucions
tecnològiques
és que seguim
sense conèixer
el motiu
per el qual
des del punt de vista
autoimmunes
s'està
obtenint
aquesta gran quantitat
de persones
malaltes cròniques
hem d'anar de caixes
no de copes
sinó de caixes
d'aquí un moment
ens esperen a la unitat mòbil
de totes maneres
ja per tancar
i una miqueta
tenint en compte
que és el dia mundial
de l'artritis
des de la vostra perspectiva
i experiència
amplíssima en el temps
hem millorat
és a dir
és el que deia el doctor
Atzerà
les persones que ara
ens escolten
i pateixen
les artritis reumàtiques
poden pensar
que en un termini
mitjanet
doncs
podríem trobar
aquell tractament
que com a mínim
els permetés
viure amb una certa autonomia
i viure sense dolor
que és molt difícil
viure amb dolor
jo penso que
hem millorat molt
hem millorat amb el dolor
hem millorat amb els efectes
autoimmunes
però jo penso
que encara ens queda
molt per recórrer
la malaltia és autoimmunes
el problema que hi ha
és que no sabem el per què
o sigui
ens falta saber
la base
que és per què passa això
llavors
com que no sabem el per què
anem fent cosetes
anem avançant
però jo penso que
és una malaltia crònica
ara per ara
jo no considero
que sigui una malaltia
que ara per ara
com el càncer
no, no, evidentment
jo s'ho escric
el que diu la Palmira
però
tot el tema
del tractament
amb corticoides
està esgotat
es va esgotar fa anys
jo crec que pràcticament
avui
tot el que és
la investigació
amb antiinflamatoris
no esteroideos
també està quasi esgotat
podran sortir
petites novetats
però pràcticament
està tot esgotat
i afortunadament
quan aquestes dues eines
s'havien esgotat
que eren químiques
una més hormonal
l'altra química
en aquest moment
estan obrint
dues grans perspectives
una que també és química
i l'altra que és biològica
a on ens portaran
aquestes dues
doncs
probablement
és el crit d'esperança
perquè és
un nou món
de recerca
que té moltíssimes possibilitats
encara
doctor Watz
ara moltíssimes gràcies
per venir
si li sembla
a la Palmira
li fem firmar un document
que es comprometi
a tornar aviat
no l'any que ve
sinó dins d'aquesta temporada
és com que ho diuen
aquesta convicció i alegria
doncs és una llàstima
jo li anava a dir
com la canalla
allò quan van de visita
que et vols quedar a viure aquí
però clar
em penso que em dirà
que no que té molta feina
allà a la tecla
moltíssimes gràcies
de veritat
Palmira
com sempre
un plaer
fins al proper programa
adeu-siau
gràcies