Avui, amb quatre convidats, ens acompanya l'arquitecte Javier Climent.
Javier, bon dia.
També ens acompanya el periodista del diari El Punt de Tarragona, Òscar Palau.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
El tinent d'alcalde de l'Ajuntament, portaveu del grup municipal d'Esquerra, Sergi de los Rios.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
I també l'inspector d'ensenyament, en Rafa El Muñoz.
Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
Amb els quatre convidats abordarem algunes de les notícies que ens deixa la jornada.
Una jornada, la d'ahir, per exemple, tenim...
Avui podríem dir que és un cert dia de ressaca informativa per valorar, per exemple,
l'impacte de la vaga en el sector de l'ensenyament o algunes decisions anunciades ahir pel Govern de la Generalitat
i que afecten el territori, com per exemple que la ciutat d'Arreu serà finalment la que acollirà
el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, el CSICAT, un centre al qual també optava la ciutat de Tarragona.
Però primer, si els sembla, podem parlar de la vaga d'ensenyament, de la repercussió que va tenir
i dir si creuen que després de la vaga, i en fi, avui que tenim un inspector d'ensenyament,
doncs li demano al Rafa que comencem per ell, si creuen que després de la vaga,
més enllà de les xifres, què diuen uns i altres, en fi, com sempre passa en aquestes ocasions,
en fi, si es pot arribar amb una certa entesa, amb un cert acord,
entre la postura del Departament d'Educació i del Consell de Maragall
i la dels sindicats, que semblen hores ara molt allunyades.
Rafa.
Jo crec que seria desitgeble, no?
A veure, jo, en el tema de la vaga, primer, el profund de respecte per la gent que la convoca
i per la conselleria, per tots dos, perquè, en definitiva, una vaga,
i els oients ja ho sabem, ho he sigut molts anys sindicalista,
quan s'arriba a una vaga és perquè hi ha una... és una ruptura.
Per tant, vol dir que quan es produeix una vaga és perquè alguna cosa no funciona,
és com quan una parella es trenca, doncs vol dir que alguna cosa està fallant.
Doncs, d'entrada, vol dir que és un procés traumàtic.
Això només es recupera, doncs, amb diàleg, perquè en aquest cas no hi cap el divorci.
És a dir, els professors no poden estar divorciats de la conselleria
perquè tots dos són peces claus en el sistema educatiu.
Peces claus, però no úniques, perquè en el sistema educatiu hi ha més peces,
a part dels professors i a part del conseller.
Els inspectors, per suposat, que ningú no se'n recorda de nosaltres,
però també els pares, però sobretot els alumnes.
Dit això, doncs, la llei d'educació de Catalunya, en tot cas,
és una llei que ara no depèn de la conselleria, està en el Parlament.
És el Parlament qui ha de decidir què ha de fer amb aquesta llei.
I són els grups parlamentaris els que, en tot cas, han d'incorporar aquelles esmenes
que, d'altra banda, se n'han presentat abastament,
perquè n'hi ha més de 400 esmenes.
Esmenes que han aportat sindicats, associacions de pares, associacions d'inspectors,
grups polítics diferents, parlamentaris i no parlamentaris,
ciutadans d'itul individual.
Estem en un procés de debat de la llei.
La llei és una oportunitat per Catalunya,
però que ningú no s'oblida d'una cosa.
La llei no es podrà aplicar sense la complicitat del professorat.
Per tant, calen les dues coses.
Més opinions.
Òscar, per exemple, com a periodista...
No, jo m'agafo això, l'últim que deia, de la complicitat del professorat.
Potser la principal queixa que ha tingut fins ara
és justament que el professorat no ha intervingut
o no s'ha trobat com si haguéssim fet la llei a esquena seva.
Llavors, suposo que...
A veure, jo no estic dins de l'àmbit educatiu,
però els que més pateixen,
o els que ja hauran d'aplicar aquesta llei són els professors.
I, per tant, si amb ells no hi estan d'acord,
és que alguna cosa falla.
Suposo que no sé si hi ha hagut prou debat,
potser heu prou contactes prèvies amb el món dels professors,
que al cap i a la fi són els que hi entenen,
que cada dia estan a l'aula,
qui saben els problemes que hi ha,
qui saben, diguéssim,
qui poden proposar com resoldre'ls.
I llavors, jo crec que el problema potser principal
és aquest, més enllà de si s'han de fer més o menys hores extres,
més enllà de si hi ha més o menys alumnes per aula,
vull dir que això també, una llei,
crec que és difícil que ho pugui acotar,
que són algunes de les principals reivindicacions que es fan.
Jo em penso que el principal problema ara mateix
és l'actitud de la conselleria,
i és el que se li aixaca, diguéssim.
Llavors, si, clar, una vaga,
així d'entrada potser no és gaire bon sistema
si es vol reiniciar el diàleg,
però cal esperar que a partir d'ara les aigües tornin a mare
i doncs es reiniciar un procés
que sembla que una mica s'ha radicalitzat
per part de les dues bandes, no?
Vull dir, les dues bandes sembla que estan més tancades
en les seves postures
i així és difícil que això vagi endavant
i que és molt acord.
Ahir deien de totes les maneres en la tertulia
que, curiosament, la llei provoca el rebuig
un ànim pràcticament dels sindicats,
perquè la convocatòria d'ahir
era una convocatòria unitaria dels sindicats,
i en canvi la llei en el tràmit parlamentari
sembla que està provocant consensos
entre totes les forces polítiques,
les del govern i fins i tot
les del principal partit de l'oposició,
cosa que vista des de fora com a ciutat
segurament pot sorprendre una mica
el consens polític
i, en canvi, el divorci total amb els sindicats.
Sergi.
Sí, jo crec que la vaga d'ahir
i l'anterior que va haver-hi
no és només fruit de tot el debat
que s'està generant
al voltant de la llei d'educació.
És a dir, la llei d'educació té una part,
per entendre'ns,
és una de les causes d'aquesta vaga,
però no l'única.
jo crec que aquí hi ha un malestar
en el que podíem dir comunitat educativa
i després m'hi referiré a això,
perquè quan parlem de comunitat educativa
moltes vegades només pensem en els professors
o en el professorat
i la comunitat educativa,
el professorat evidentment és una peça clau
de la comunitat educativa,
però n'hi ha d'altres agents,
els pares i mares, entre d'altres,
que també tenim,
a dir la nostra.
jo crec que aquest malestar
és fruit no només de l'ALEC,
sinó d'altres qüestions,
per exemple,
d'anuncis que el conseller Maragall
de cop i volta allò,
per sorpresa de tothom, fa,
el calendari escolar,
el calendari escolar,
el calendari escolar,
per exemple,
que jo personalment estic molt d'acord
estic molt d'acord
amb que es faci allò,
la famosa setmana blanca
al mes de febrer,
com fan a França
i altres llocs d'Europa,
ara bé,
crec que no era la manera més,
diguéssim,
oportuna de llançar-ho així
i sense haver-ho parlat prèviament.
I crec que això,
aquest malestar,
és el que,
en certa manera,
ha cuinat tot això.
En quant a la llei d'educació,
efectivament,
al Parlament,
en aquests moments,
s'està discutint aquesta llei.
El mateix grup parlamentari
del qual formo part,
el grup parlamentari
d'Esquerra Republicana,
doncs hem presentat
130 esmenes,
20 en solitari
i la resta
conjuntament amb Iniciativa
i amb el Partit Socialista.
És a dir,
aquí hi ha esmenes,
moltíssimes,
hi ha aquestes 400 esmenes
fetes per tothom.
I s'està treballant cap aquí.
I, de fet,
el propi debat
a la totalitat de la llei,
que és el que dona
el tret de sortir
de la tramitació parlamentària,
només van presentar
una esmena a la totalitat,
per tant,
de rebuig,
el PP
i el grup mixt
de Ciudadanos.
La resta
la van votar
favorablement.
a l'inici
del tràmit parlamentari.
A partir d'aquí
tots hem presentat
aquest volum
de 400 esmenes,
tots,
els que estem al govern
i els que estem a l'oposició.
Algunes pròpies,
algunes compartides.
I jo crec que aquí
és on s'està treballant.
I clar,
jo, per exemple,
hi ha altres aspectes
que sí,
que el professorat
l'haurà d'aplicar,
però hi ha altres aspectes
de model.
Per exemple,
un dels temes
que ara està
sobre la taula
amb aquesta negociació
parlamentària.
Els col·legis
que fan
discriminació
per raó de gènere,
és a dir,
o només poden anar nens
o només poden anar nenes,
poden o no poden
rebre diners públics.
Per exemple,
opinió d'Esquerra Republicana,
no,
perquè estan discriminant
per raó de gènere.
Aleshores,
això és, per exemple,
un dels elements
que ara s'està
debatent en comissió,
en el Parlament.
per tant,
que, per exemple,
la Convergència i Unió
té una posició
totalment diferent
a la que jo acabo
d'expressar aquí.
Per tant,
jo crec que l'ALEC
és molt transversal
i a més a més,
i acabo
amb aquest rotllo
que estic fent,
i a més a més,
per una vegada,
crec que,
si és molt consensuada
per tots els grups parlamentaris,
vol dir que,
independentment
de qui governi
en el futur,
al nostre país,
com a mínim,
tenim un únic full de ruta.
I això és molt important.
Però per això
s'entén encara menys,
segurament,
la discrepància tan greu
dels sindicats,
és a dir,
s'està consensuant
una llei de país
i, en canvi,
els sindicats
es mostren clarament
fins al punt d'arribar
a una vaga.
Javier.
Sí, a veure,
jo contestant
un apunt
al Sergi,
el de la discriminació
per gènere,
no d'aquestes escoles
que tots més o menys
coneixem quines són,
no l'entenc tant
com una discriminació,
sinó que és una filosofia
d'ensenyament
que t'agradarà,
no t'agradarà,
però no és discriminació
pròpiament dita,
o sigui,
no és que rebutgin
que entrin els alumnes
de l'altre gènere,
en fi,
és igual,
per mi és un tema
més filosòfic i de...
És ideològic.
És ideològic.
Totalment.
Bueno,
però això,
qui li agradi la ideologia
va i qui no li agrada
no va.
Jo,
en el que és una matí...
Espera,
repara,
no digues,
digues jo.
No,
jo tenc tot el tema
de la vaga.
voldria treure...
Sempre m'ha agradat
buscar quin és el punt positiu
i el punt positiu
per mi
és la mobilització,
la mobilització
sobretot dels estudiants.
Jo feia molts anys
que els meus fills
els deia,
però és que
tinc una filla
que ja ha acabat,
ja està treballant
i un que està a la universitat.
Jo no entenia
com era possible
que no fessin
ni protestes,
ni manifestacions,
ni històries,
però clar,
és que tot va bé,
tot va bé,
tot va bé,
però...
Això ens portarà a parlar
de l'altra mitja educativa
de la setmana.
Arriba un moment
que alguna protesta
és que ja no sé
quan la faràs.
La universitat també,
estic parlant potser
ja del nivell
més alt de l'ensenyament,
però la universitat
ha de ser una mica
el focus
de formar les persones
i de formar les persones
implica
totes aquestes
implicacions,
no polítiques,
si vols,
perquè tampoc cal
buscar en el tema polític,
però sí
amb la vida activa
de manifestar
el que vols
i el que no vols.
Jo, al final,
em sento una mica satisfet
perquè els estudiants
s'han mobilitzat.
No entro si tenen raó
o si no tenen raó,
però com a mínim
s'han mobilitzat,
han analitzat,
han parlat,
suposo que han fet
les seves assemblees
que en feien nosaltres
a la nostra època,
hauran decidit
el que hauran decidit
i hauran sortit
al carrer a protestar.
Doncs, bueno,
també és una part
de la vida universitària.
Aquí el que també
es barreja són els estudiants,
sobretot universitaris,
que protesten
pel tema del Pla de Bologna.
Rafa,
què n'aves a dir?
No, no,
anem a fer dues
notitzacions.
Una és que no ens hem de quedar
amb la idea
que la vaga d'ahir
va ser contra l'ALEC,
tot i que la pancarta
en alguna pancarta
ho digués.
Jo entenc que la vaga
era contra la política educativa
del departament.
La política educativa
del departament
moltes vegades
el que ha fet
és que ha volgut
aplicar mesures
de l'ALEC
que encara no hi són a l'ALEC.
Per tant,
aquesta és una matisació
important.
I la seva matisació
és que el professorat
no és només el de la pública,
també és el de la privada
que en aquest país
representa el 40%
de la xarxa.
Molt bé.
Tema estudiant,
ja que ha tret el Javier
el tema dels estudiants
que es manifesten,
en fi,
recordem que la vaga d'ahir
va arribar precedida
d'una actuació policial
a Barcelona
que en fi
ha arribat al conjunt del país
a través de les imatges
de televisió
i dels fotògrafs de premsa.
Algun comentari a fer?
Perquè en fi
és una d'aquelles qüestions
que van molt més enllà
de l'àmbit estrictament local.
Però en fi,
ja que estem en temes educatius...
No passa.
No passa.
Bueno,
també van atonyinar
uns quants periodistes.
Sí, sí, sí.
Ja ho he dit.
Uns quants.
Com passava abans?
El que em toqui el gremi...
No, a veure,
el Xavier sembla que està molt content.
No, no.
No és que estigui content
i molt bé.
El Xavier sembla que li agradi
que s'hagi recuperat aquest esperit.
No, home,
no m'agrada que t'unyini de ningú,
però bueno,
almenys recuperar l'esperit, sí.
L'esperit reivindicatiu.
Home,
jo recordo que quan estava a la universitat
i tampoc fa tants anys,
gairebé
un parell d'otres
de vagues a l'any,
que més que vagues
eren festes
per un 99%
de l'alumnat.
Això és el que trobava
a faltar el Xavier, no?
Sí.
Les fèiem.
Clar,
ara sembla que hi ha una mica més d'implicació,
però també jo crec que la majoria d'estudiants
ni saben
ni d'on els van
ni no els ve el Pla de Bologna
o l'Alec
o tot això.
Llavors,
basant-nos en els fets
que van passar abans d'ahir a Barcelona,
allà,
clar,
jo també penso,
quan veig que aquells
que es donen de pal
els uns als altres,
jo crec que allí hi havia ganes
per part de les dues bandes.
I em fa una mica de llàstima
que els Mossos
tinguin ganes
de qualsevol mena d'espurna
ja pagar la gent
inclús els periodistes
que passaven per allí
i que feien la seva feina
i per altra banda
que hi hagi
que els universitaris del futur
que gent que hauria estat
conreada
i que va a la universitat
siguin capaços
de fer aquest sidral
i aquest panorama
que per mi va ser
un espectacle
una mica lamentable
també per part seva
tot i que
també s'ha de dir
que pel que sembla
no eren només estudiants
sinó que allí
s'hi van ajuntar
tots els grups
en disistema
que van veure
que allí hi havia roja
allà i s'hi van apuntar.
sigui una cosa d'educació
sigui una cosa d'esport
una celebració esportiva
o el que sigui
ell s'hi apunta
més comentaris
jo estic d'acord
amb el Xavier
que el fet
que també estàs a favor
de les mogudes
Sí, perquè a més a més
jo igualment que l'Òscar
també quan vaig estar
a la universitat
doncs jo pertanyia
amb un sindicat
d'estudiants
o un sindicat
que ara ja no existeix
que es deia
Bloc d'Estudiants Independentistes
i realment doncs
ara no em facin
una tertulia
una mica rement vera
no, no
però aquesta actitud
quan jo era jove
aquesta actitud crítica
aquesta actitud crítica
s'havia perdut
s'havia perdut
a nivell de la universitat
que és
diguéssim
allà on hi ha
una ebullició d'idees
i de ganes
de canviar el món
etcètera
i això és bo
i això és bo
en aquest sentit
Per això s'ha posat
perdona Sergi
en un tancament
d'uns 50 o 60 universitaris
durant 4 mesos
al rectorat
de la Universitat
de Barcelona
Quan a la minoria
que deia abans l'Òscar
és que
vaja
jo vaig estar a la universitat
fins a l'any 95
no, perdó
no, 93
un any després
de les Olimpiades
i aleshores
també en aquella època
també passava el mateix
vull dir
els que ens mobilitzàvem
els que protestàvem
això
era una minoria
dins dels estudiants universitaris
vull dir
que això
sempre ha estat així
però bé
com a mínim
és que el problema
era que ni aquesta minoria existia
en els darrers anys
i ara com a mínim
es qüestionen les coses
es critiquen
com ha de ser
com ha de ser
jo crec que això
demostra que la societat
està viva
o si més no
per mi és important
en quant al que va succeir
absolutament lamentable
jo crec que va haver-hi aquí
un excés
un excés
per part de Mossos d'Esquadra
que realment
doncs aquesta tristor
de veure que també
doncs
s'ha volia anar més a la gresca
que no
per les dues bandes
i a més a més
amb la part dels estudiants
també que s'hi va barrejar
algú que precisament
no era estudiant universitari
però bé
independentment d'això
no és motiu
com per justificar
una actuació
com la que vam
l'hem pogut veure tots
i vaja
només cal entrar a internet
i veure determinades imatges
que et posen els pèls de punta
Rafa
també vols recuperar aquest
sí però ho faré d'una altra manera
el revival
jo vaig tenir
l'oportunitat
de participar
en una de les primeres
manifestacions
com a sindicat de professors
en el moment
en què els Mossos d'Esquadra
estrenaven els antidisturbis
i alguns de nosaltres
clar
si poseu
molt fàcil
aquí cadascú explica
la seva batalleta
no no
explico això
perquè alguns de nosaltres
pensaven
que el fet de tenir
una policia pròpia
autonòmica
que parlava català
doncs
suposava que
ens vindrien
i ens donarien
amb l'estatut
i van estrenar
les porres elèctriques
per tant
els antidisturbis
són antidisturbis
aquí i a tot arreu
aquí i a tot arreu
per tant
com deien allà
a Pequín i a Pocón
són antidisturbis
dit això
home
jo les escenes de la televisió
m'han colpit
i m'han colpit
per dos motius
una perquè
evidentment
hi va haver una clara provocació
d'algun sector
però una altra
és perquè
qui té l'autoritat
qui té la força
ha d'actuar
justament
amb molt més sentit comú
molt més seny
molt més respecte
i molta més prudència
i paciència
que qui no té la força
és la mateixa situació
que es produeix
en un centre escolar
quan un professor
ha de corregir
un alumne
home
està en posició de força
no la pot aplicar
no la pot aplicar
o l'ha d'aplicar
proporcionalment
això d'una banda
d'altra banda
el tema de la participació
dels estudiants
home
m'interessa molt
que hi participin
el fet que participin
en una vaga
o facin una tancada
no m'ho dic
que hi participin
perquè portem molts anys
en què les universitats
quan es fan eleccions
per delegats de curs
o per participar
en els cursos
no presenta ni 10
hi ha 4 gats
i aquest és el problema
els informes de Bologna
començant per l'Eurídice
que ja fa anys
què ha passat aquí
és que portem 8 o 9 anys
ningú sabia
que en 8 o 9 anys
arribaríem a Bologna
per tant només s'actuem
quan hi ha la cosa
pràcticament no té solució
ja la tenim al damunt
això és preocupant
perquè vol dir
que no s'ha generat
a la universitat
entre els universitaris
que són els dirigents
d'aquesta societat del futur
i d'un futur molt immediat
no s'ha generat
la consciència clara
que des del debat social
però també des del debat acadèmic
és com s'ha canviat la societat
i aquest paper de canvi
de motor de la societat
de motor de canvi
de lideratge polític
no s'està produint
i això és preocupant
si això serveix
perquè es creï
aquest embrió
de participació
no només de vagues
també de participació
en contrapropostes
és que els universitaris
de fa 10 anys
diguéssim
ara estan ja al món laboral
se suposi
i els universitaris
fa 10 anys
ja estaven a la...
però aquest és el problema
que quan...
a mi el que em preocupa
és que els universitaris
hauríem d'haver dit uns altres
no, no, no
al contrari
estic utilitzant aquest argument
és a dir
el que no pot ser
és que jo digui
bueno, com que ara
a veure
com que a mi em queden 6 anys
per jubilar-me
en el meu cas
escolta
jo no cal que participi en res més
home no
això és poc seriós
justament
el que no pot ser
és que els estudiants
d'aquell moment
com que Bologna
a mi no m'afectarà
escolta
jo no m'ho condic
això és molt insolidari
Xavier, algun comentari
a part d'aquestes
contenen amb la reactivació estudiantil
del tema Mossos
no, no, no
però el tema Mossos
és que clar
el que explicava el Rafa
que estrenaven l'equip
clar, teníem de provar
o no
és broma
no es pot ser broma
d'aquestes qüestions
però estic d'acord
vull dir
el que té la força
és el que ha d'anar
amb més prudència
ha d'aguantar més
i ha d'aguantar més
que arriba un moment
que perds els nervis
bueno, doncs
controla't
perquè si no
no estàs
no estàs adequat
a aquesta tasca
a aquesta feina
molt bé
doncs abordem altres qüestions
ja deia al principi de la tertúlia
que avui és un dia
en què també podem buscar
d'alguna manera
podem analitzar
l'anunci que feia ahir
oficial la Generalitat
el conseller Jordi Aussàs
que va anar a Reus
a dir que oficialment
el nou centre de seguretat
de la informació de Catalunya
s'ubicarà a la capital
del Baix Camp
això pot provocar
un altre cop
un cert debat territorial
entre Reus i Tarragona
perquè Tarragona
optava clarament
aquest centre
de fet també optaven
Lleida
i Girona
amb les respectives
universitats
però Òscar
finalment
se l'han portat
el gat a l'aigua
jo que es diu
popularment
se l'han portat Reus
creus que això
provoca
la decisió
ja està presa
no hi ha marxa enrere
però creus que això
provoca un altre
debat
o demostra un altre cop
que la rivalitat
a vegades entre ciutats
el camp de Tarragona
en fi
ens porta el que ens porta
jo crec que no hauria de ser així
ara el Sergi
potser discreparà
però bueno
tu creus que la decisió
és correcta?
a veure
és correcta
tant com ho podia haver estat
que s'hagués posat
a Tarragona
en aquest cas
com ja s'ha dit
el setè tecnològic
de Reus
el Tecnoparc
està més avançat
del que també
es vol acabar fent aquí
aquí els tràmits
encara estan molt més
endarrerits
i suposo que
aquest ha estat un factor determinat
perquè vagi allà
jo crec que el cap i la fi
és igual
si va a Reus o a Tarragona
una altra cosa
que has dit
se'n va a Girona
això ja és més lluny
diguéssim aquí
l'important és que
entre dins l'àmbit de l'URB
el cap i la fi
de l'URB és Reus i Tarragona
l'URB estarà dins del projecte
com un dels motors
i llavors
diguéssim que
ja et dic
si l'ubicació és 10 km més cap aquí
o més cap allà
és igual
perquè al cap i la fi
també hi treballaran 30 persones
que potser són de Tarragona
cap i la fi
vull dir que
jo crec que l'ubicació física
és menys important
i més en un projecte
que es tracta de
tecnologia de l'informació
vull dir que
estàs aplicant
doncs això
que el cap de menys
és l'ubicació física
exacte
jo crec que l'important
és el que s'hi farà
i el que s'hi farà
és vetllar
perquè
doncs
s'estengui ja
d'una vegada
per totes
l'ús de l'administració
electrònica
i que els ciutadans
puguin participar
a través d'internet
puguin fer els seus tràmits
una cosa que encara està incipient
que cada vegada va més
però que doncs
cal també
implantar una sèrie
de mecanismes de seguretat
perquè doncs
es garanteixi
que els tràmits
que fan allí
són vàlids
i no
hi pot haver frau pel mig
i això és important
jo crec que la funció
potser no s'ha explicat
prou fins ara
i potser a partir d'ara
s'hauria d'explicar
bé què s'hi fa
independentment
de si s'ha posat a Reus
o a Tarragona
Ja bé
Sí, a veure
a mi aquest tema
em va sobtar
bueno al final
de fet era una cosa cantada
ja feia mesos que es deia
jo sé que existeix
a la U
existia
si no s'ha trencat amb això
a la universitat
a la URB
un pacte
en què les qüestions
tecnològiques
anaven a Tarragona
i les qüestions
d'un altre tipus
no sé quines eren exacte
anaven a Reus
això estava afectat
o sigui
les qüestions vinculades
en funció d'on estan
les facultats
i els estudis a cada
simplement
perquè era una qüestió
de fer
tot els emplaçaments
més pràctics
de fet
a més a més
aquest tipus
d'activitat
basada en la informàtica
també té poc a veure
en l'emplaçament
perquè les connexions informàtiques
et permeten
que això
pogués estar a Múrcia
i pogués servir
aquí directament
tampoc seria tan important
en l'emplaçament
jo sempre he defensat
que a veure
entre Tarragona i Reus
com no ens posem d'acord
d'una vegada
estarem sempre
lluitant
per coses
que són les mateixes
vull dir que
a veure
tens tota la raó
que potser
les 30 persones
que treballaran
seran de Tarragona
però si no passa res
si és absurd
però no ens posem
a barallar
les dues ciutats
parlem d'una vegada
de pactes
polítics
i econòmics
i de tota mena
entre Tarragona i Reus
si no
sempre estem fent
la baralla
els uns als altres
Reus ens guanyen
més sovint
que nosaltres
així de clar
però és que és absurd
és absurd
aquesta baralla
no condueix a res
més que esmicolar
el territori
i parlar d'un territori
de trossets
quan tindríem de parlar
d'un gran territori
que és el camp de Tarragona
Rafa
els d'Arreus
sempre han tingut
enveja de la capitalitat
i per tant
nosaltres hem de ser
generosos amb ells
d'altra banda
com que la gent
de Tarragona
és la que anirà
en aquest centre
ja està bé
que aprenguin
és que em sembla
tan gaire
ironia
sí
però és que
només t'ha quedat
la ironia
perquè
és que és absurd
sí però
els tres ajuntaments
de les tres capitals
havien anat
i lluitaven
per aquest centre
i finalment
se l'han portat
a Reus
que no és capital
de demarcació
però això és l'absurd
l'absurd
és que al final
s'arribin a situacions
d'aquest tipus
probablement de gudes
i suposo que el Sergi
ho dirà millor que jo
perquè en sap més
probablement degut
al retard
en la part tecnològica
de Tarragona
molt probablement
això és tan important
però
però és igual
al final
és el tema de l'aeroport
és el tema
de l'alta velocitat
i la Fira
és qualsevol tema
sempre hem de tenir
aquest apugna
amb Reus
i és una apugna
tonta
absoluta
i a més
d'acabar perdent
el territori segurament
sempre per tot territori
aquesta és la desgràcia
Sergi
no a veure
nosaltres
evidentment
des de l'Ajuntament
vam estar treballant
la candidatura
la candidatura
per acollir aquest centre
el SESICAT
aquí a la ciutat de Tarragona
jo crec que va ser
una candidatura
i un treball
molt ben preparat
bàsicament
va ser una feina conjunta
entre l'Ajuntament de Tarragona
i la Universitat
Rovira
Rovira i Virgili
sí
sí perquè el centre
diguem-ho tot
està molt vinculat
als estudis universitaris
a una pròpia universitat
en el cas de Tarragona
l'URB
en aquest sentit
nosaltres com a ajuntament
més enllà
de coordinar
totes les feines
va ser una feina
es va preparar
un dossier
de la candidatura
molt ben presentat
jo crec que té
i de fet
el propi conseller
Usasa
i ho reconeixia
que tenia una alta qualitat
el treball
de Tarragona
també
el de
el de Lleida
sobretot
el de Girona
poder notar
no tant
aleshores
bé
han decidit
han decidit
posar-ho
ubicar-ho
a Reus
i evidentment
doncs
no m'agrada
no ens agrada
si digués
el contrari
doncs no
no
perquè encara que no es vulgui parlar
estaria enganyant
de rivalitat
quin era el projecte
de Reus
però
la pregunta és
havíeu parlat abans
Reus i Tarragona
per fer un projecte conjunt
ara vinc a això
ara vinc a això
perquè
a veure
ho acabo d'explicar
finalment
ha anat a Reus
per tant
no comparteixo
la decisió
del Departament de Governació
encara que
evidentment
no ens queda
altres remei
que respectar-la
no seria
no seria
menys
un cop dit això
si
si no ha de venir
a Tarragona
coi
que vagi a Reus
que com a mínim
es queda al camp de Tarragona
evidentment
però si es pacta
no cal ni barallar
evidentment
evidentment
el per què
ha passat
més Reus
que Tarragona
o Lleida
o Girones
que a vegades
només diem
com si hagués estat aquí
una competició
entre Tarragona i Reus
compte que
Girona i Lleida
també hi eren
amb aquesta competició
jo crec que
el tema
del parc tecnològic
ha passat molt
i diré el per què
fixeu-vos
a Reus
el Tecnoparc
evidentment està molt
més avançat
que el parc tecnològic
de Tarragona
i en aquest sentit
per exemple
hi ha hagut
una empresa privada
que es diu T-Systems
T-Systems
del món de la informàtica
importantíssima
que ja ha decidit
bueno de fet
ja està treballant
al Tecnoparc
o a Reus
en aquest sentit
clar
quan ells parlaven
que s'havien fixat
en quin entorn
d'empreses
de l'àmbit
és a dir
que hi havia estat
una decisió de pes
a l'hora de triar
de triar Reus
davant de les altres
tres opcions
doncs clar
això pesa
i per què té
T-Systems
a Tarragona
doncs perquè
el parc tecnològic
de Reus
estava més avançat
i aquí és on
aquí és on
on hi ha
on hi ha
el tema
és a dir
que com a ciutat
hem de fer
una certa autocrítica
clar
perquè
el nostre parc tecnològic
va molt més
endarrer de temps
i estic treballant
i estic
dient
d'una feina
no de
l'últim any
o any i mig
estem parlant
el Tecnoparc de Reus
fa ben bé
7-8 anys
que l'estan treballant
intensament
el parc de Tarragona
intensament
l'estem treballant
des de fa un any i mig
i clar
aquí hi ha un decalatge
de 5 anys
i no vull assenyalar
políticament a ningú
perquè crec que tothom
és prou intel·ligent
per saber
qui va deixar de fer
les coses
en el seu moment
dit això també
totalment d'acord
jo crec que aquí
hem de fer una autocrítica
des de Tarragona
i des de Reus
perquè no ens haguéssim hagut
com a camp de Tarragona
mai ens haguéssim hagut
de presentar
amb un concurs
d'aquest estil
amb dos candidats
però és que això passa
en aquest tema
i passa en tot
això ens portaria
a les estacions de tren
les infraestructures
i després dit això també
coi
que tampoc donem la imatge
que Tarragona
no està venint res
en el darrer any
s'ha decidit
el centre de recerca
d'energies renovables
ve a Tarragona
a Sassalades
divendres passat
el conseller Treserres
va anunciar
que el centre
de catalogació patrimonial
de tot el país
que només serà un centre
ve a Tarragona
en concret
amb el recinte
de la Tabacalera
coi
a veure
d'acord
que la batalla
del Sessicat
l'hem perdut
però tampoc
ens autoflagelem
que a Tarragona
no ve res
però és que no es tracta
de perdre
no es tracta de perdre
no l'hem perdut
amb aquestes dues
no estaven competint
amb ningú
senzillament
també estan venint
coses importants
de referència nacional
a Tarragona
i això
jo no penso
que l'hem perdut
Està Reus
i l'està Reus
i per tant
no l'hem perdut
està aquí al costat
però el que em sap greu
és que
és això que has dit
per què Tarragona i Reus
han de competir
per una cosa
que hauríem d'estar d'acord
abans de començar
escolta'm
aquí et presentes tu
a la pròxima
em presento jo
i jo t'apollo amb aquesta
i tu em dones suport
amb l'altra
perquè vingui aquí
al territori
exacte
exacte
és que hem de pensar
en territori
jo penso que el problema
és que no es pensi
en global
l'àrea metropolitana
del Camp de Tarragona
em sembla que no se la caregui ningú
som paraules
jo crec que l'important
és que vingui al Camp de Tarragona
i més
si Lleida i Gironi
competien
si ve el Camp de Tarragona
és una bona notícia
és igual si hi va Reus
a Tarragona
i jo crec que el problema
és que abans
s'haurien d'haver posat d'acord
o almenys no sé
si es va a fer
escena és una de l'altra
vull dir
de coneixement
que hi havia la candidatura
de l'altra ciutat
si ho trobo una mica
trist
on és millor
el que passa
és que l'autocrítica
l'han de fer
els dos ajuntaments
jo ho he dit
perquè jo
quan he dit
el territori
és que el problema
no era
que guanyés Tarragona
als Reus
era que
era la fàbula aquella
dels galgos
i els podencos
que mentre discutien
Reus i Tarragona
se l'emportes Lleida
aquest és el problema
per tant
el territori
ha de competir
no perquè competim
entre nosaltres
sinó perquè
hi ha altres territoris
que no són de la demarcació
que també estan en joc
i competeixen
fins i tot
els ajuntaments
que ara mateix
a més tenen
el mateix color polític
els mateixos partits
és que s'ha de fer
una altra mena d'anàlisis
no exactament
però gairebé
però l'anàlisis
és diferent
interessa el territori
que vingui això
sí
llavors entre els dos ajuntaments
on és més convenient
que hi vagi
aquí
allà
potser no era
ni el pacte
tecnològic de Reus
ni el de Tarragona
potser tenien d'anar
a Cambrils
o a Valls
no ho sé
però s'ha de pensar
en territori
perquè si no
estem perduts
no farem res
no avançarem
tot i els consorts
no s'hi pensi
però en clau de territori
tot i els consorts
aquests del camp
allò del consorci del camp
no vull dir
que això jo crec
que era una bona eina
així com a filosofia
però que s'ha perdut
en debats polítics
que no duien enlloc
en fi
ho deixem aquí
s'acaba el temps
de la tertúlia
avui hem comentat
alguns aspectes
de l'actualitat
que ens deixaven
notícies
que ens deixaven
que eren
especialment protagonistes
ahir
però que
de les quals
avui se'n parlen
en els mitjans
de comunicació
també aquí
a la Sintonia de Tarragona
Ràdio
hem fet avui la tertúlia
amb el Xavier Climent
amb l'Òscar Palau
amb el Sergi de los Rios
i amb el Rafael Muñoz
a tots
moltes gràcies
que passi molt bé
aquest divendres
i el cap de setmana
primaveral
i fins la propera tertúlia
adeu-siau
i que guanyi el nast
i que guanyi
a veure si és veritat
adeu
adeu-siau