La una del migdia, 10 minuts, ja el tenim entre nosaltres.
Molt puntual, eh?, que sempre arriba molt d'hora.
El director de Caixa Fòrum, Carles Marqués, molt bon dia.
Bon dia, home, no té gaire truc, estem a prop, eh?
Sí, estem a prop, però vaja, escolta,
la puntualitat sempre s'ha d'agrair,
perquè no només és un valor, sinó també una virtut.
Ens agradaria sempre ser puntuals
i que els espectadors, no de Caixa Fòrum, de tot arreu,
també ho fossin i que els actes poguessin començar puntuals.
Aquesta és una petita crítica que de tant en tant deixem anar.
Nosaltres sempre comencem puntualment 5 minuts tard.
però clavats, eh?
Que això sempre, i en molts teatres passa, eh?
A dos quarts, bé, però és tal, ja sabem que és dos quarts i cinc.
Sí, sí, sí, exacte.
Bé, nosaltres segurament som una mica culpables,
perquè hem instal·lat aquest costum,
però això s'ha de dir, no passa...
A l'hora en punt llancem la falca aquella de paguin els seus mòbils
i d'aquí cinc minuts comença,
i cinc en punt comencem, eh?
Aquest cap de setmana, per exemple,
que hem tingut la reconstrucció històrica de Recoviva,
vam començar cinc minuts tard, però i puntuals.
Bé, però sí, ja tothom ho sap.
Puntuals.
En fi, puntuals amb retard, amb el de sempre.
No us retardeu amb el retard, eh?
Sí, perquè si no després, allò, a més,
els cinc minuts aquells de portes que s'obren,
que es tanquen i tal,
alguns conferenciants això no els hi agrada.
Per tant, avui és el venantial de la doncella,
la pel·lícula de Berman,
i començar a dos quarts de vuit i cinc minuts.
Exactament.
Està bé dir-ho, eh?
Puntualment mitja hora tard respecte a l'horari
que se fórum, que en diem, i cinc minuts,
és a dir, a les 18, 19, 30, diguem-ho bé.
D'aquesta activitat i d'altres en parlarem immediatament,
però tenim a l'altre costat del fil telefònic
Joseba Txotegui,
psiquiatra, professor titular de la Universitat de Barcelona.
El tenim entre nosaltres uns minuts,
perquè precisament ell serà el protagonista
de la conferència que pronunciarà,
titular d'estrès i salut, una perspectiva evolucionista.
Senyora Txotegui, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Vostè no se'n recordarà,
però jo diria que hem parlat amb vostè
quan es va posar damunt de la taula i d'actualitat
una síndrome que vostè mateix va aconyar,
com la síndrome d'Ulisses,
per donar nom a l'estrès que pateix la població immigrada, no?
Sí.
Pues mira, me alegro de que hayamos hablado en alguna otra ocasión
que creo que es una muestra de una situación de estrés límite
y que se relaciona también con lo que es adaptarse a situaciones extremas
y en definitiva a todo lo que es la evolución.
Clar, perquè hi ha un estrés biològic,
hi ha un estrés social,
hi ha un estrés laboral,
hi ha un estrés general i un, diguem-ne, personal intransferible.
No parlem d'un estrés, sinó de molts tipus d'estrés,
fins i tot estrés necessari moltes vegades.
Sí, Ester, el tema del estrés yo diría que hoy en día
se ha convertido en un término que tiene un uso tan amplio,
tan polisémico, que al final casi no sabemos muy bien qué quiere decir.
Es lo que pasa con los términos que tienen mucho éxito, ¿no?
Entonces, yo creo que en primer lugar habría que diferenciar
entre el estrés agudo y el estrés crónico.
Es decir, el estrés agudo es el que tiene que ver con una situación puntual,
con un momento de tensión, con un momento difícil,
que normalmente se suele solucionar,
aunque la persona pase un mal rato,
no tiene demasiadas consecuencias,
salvo que sea una situación traumática,
que entonces estaríamos en el estrés postraumático.
Pero hay otro tipo de estrés crónico,
mucho más insidioso, mucho más complejo
y con repercusiones mucho más profundas.
Y lo que yo planteo y plantearé en la conferencia
es que este tipo de estrés crónico,
que es fundamentalmente de tipo social,
es un estrés para el cual la evolución
no nos ha preparado de una manera especial,
porque está relacionado con las sociedades modernas,
con el tipo de vida que tenemos,
que es un tipo de vida muy complejo, muy tenso,
y que nosotros mismos lo llamamos estresante,
hablamos de una sociedad estresada.
Hay autores que hablan de que estamos en la era del estrés.
Entonces, mi idea es profundizar en estas diferencias
entre el estrés agudo,
para el que estamos muy bien preparados
desde la perspectiva de la evolución,
tenemos genes muy capacitados
para responder al estrés crónico,
pero no los tenemos para responder
a las situaciones de estrés crónico.
Esto da lugar a que haya muchas enfermedades
y muchos problemas,
tanto físicos como mentales,
relacionados con el estrés.
Pasa que ese estrés crónico,
precisamente por esa falta de referencia
en nuestra propia evolución,
no sé si podemos combatirlo
o aprender a vivir con él.
Claro, aquí estamos ante un reto,
ante algo para lo cual
no tenemos unas capacidades innatas de respuesta,
sino que tenemos que realizar
todo un aprendizaje personal, social,
respecto de estas situaciones de estrés crónico,
que, como decía,
pues están relacionadas,
relacionado el estrés crónico
con todas las enfermedades mentales,
por supuesto,
pero también con las grandes enfermedades
que hacen a la población,
como las enfermedades cardiovasculares,
diabetes,
en fin,
todo este tipo de enfermedades
que son los mayores problemas de salud
que tenemos en el accidente,
están relacionados en gran parte
con el estrés crónico.
Una cuestión que interesa,
uno de los libros así de divulgación científica,
por decirlo,
que ha tenido tanto éxito,
el por qué las cebras no tienen úlcera,
ha tenido muchísimo éxito
entre la población general, ¿no?
Es un libro de Apolse,
un libro muy clásico,
y yo creo que ahí ya,
pues se plantean precisamente
este tipo de situaciones,
¿no?
Como los animales viven en situaciones
en las cuales, pues normalmente,
están más afectados por estrés agudo
que por estrés crónico,
que es lo típico de sociedades
tan complejas como la nuestra.
Claro.
O sea,
las situaciones puntuales
que ya atávicas,
desde el duelo por la muerte
de un ser querido,
un accidente,
una situación que cambia nuestra vida,
digamos que lo podemos
más o menos superar,
pero aquel con el que nos levantamos
y nos vamos a dormir cada día
es complicado, ¿no?
Sí,
yo creo que la vida humana
es muy compleja
y realmente nuestras sociedades
tampoco están diseñadas
para, digamos,
satisfacer los aspectos psicológicos
del individuo,
sino que tienen otros objetivos.
Seguramente nuestra sociedad
está muy relacionada
con el consumo,
está muy relacionada
pues con los intereses
de la publicidad, etcétera.
Claro,
todo eso,
¿cómo se relaciona
con la estructura
de la personalidad,
con nuestras vivencias,
con nuestro modo de funcionar?
Ahí hay un conflicto
y yo que unas expectativas
muchas veces
muy poco adecuadas,
¿no?,
que se hacen llegar
a la gente.
Todo eso genera frustraciones,
todo esto está relacionado
con el estrés
y ese es el tema
que querríamos plantear
en profundidad
pues en esta conferencia
de mañana.
Vaya,
que tenemos todo lo que tenemos
y encima queremos ser felices.
Bueno,
el querer ser felices
es un deseo
muy natural.
Desde la perspectiva evolucionista
se dice
que la evolución
no nos ha preparado
para la felicidad.
Es decir,
la evolución
solamente
está relacionada
con el incremento
o disminución
de los genes
y entonces
está relacionada
fundamentalmente
con la supervivencia.
Es decir,
el que queramos ser felices
es una especie
de elemento colateral
que ha aparecido
y que evidentemente
es muy importante
para nosotros
como seres vivos
pero para la evolución
que seamos felices o no
no es muy importante.
Con que sobrevivamos
y lo reproduzcamos
ya es suficiente.
Pero respecto
ya para acabar
ese estrés agudo
que comentaba
y ese crónico
lo que sí es verdad
es que nuestros bisabuelos
o tatarabuelos
tenían muy asumido
que a lo largo
de toda su vida
tenían que pasar
por periodos de dolor
de tristeza
y ahora parece
que hay una negación
de todo eso
y lo ponemos
debajo de la alfombra
y luego sale,
claro.
Exacto,
yo creo que ese es
uno de los aspectos
muy interesantes
que se plantea
en la sociedad de hoy
que realmente
tenemos un modelo
de funcionamiento
psicológico
de que no hay que tener
ningún problema
de que no tiene que haber
nunca ninguna dificultad
ningún sufrimiento
y claro
eso es incompatible
con la realidad
de la vida
¿no?
Entonces
todo eso produce
frustración
y el estrés
está relacionado
con estas expectativas
inadecuadas
de pretender
vivir sin ningún tipo
de conflicto
que el cielo
no tenga
ninguna nubecilla
todo eso
no existe
pero como que
no estamos
preparados
psicológicamente
y menos con el modelo
social que tenemos
para afrontar
las cosas adecuadamente
todo esto
correlaciona
con enfermedad mental
con enfermedades
físicas
como las que señalaba
antes
y yo creo que
este es un tema
que está ahí
que tenemos que
reflexionar sobre él
para que no acabe
afectándonos de la manera
todavía mucho más dramática
Muy bien
José Iba Achotegui
psiquiatra
y profesor titular
de la Universidad de Barcelona
muchísimas gracias
por atender
nuestra llamada
y le dejamos ahora
pero mañana
nos tendrá todos allí
en horario de Caixa Forum
muchísimas gracias
buenos días
gracias a vosotros
un saludo
hasta pronto
adiós
yo no em penso estressar
no
queden 11 minuts
per acabar
pero lo direm tot
y con calma
ya te lo digo ahora
yo estressarme
¿por qué?
porque
mira
ahora parlem de romans
que no tenien rellotge
perdón, menteixo
sí que tenien rellotge
tot el dia conquerint
tu creus que no tenien estrès
fatal de bienestar
no, no, però escolta'm
vull dir
sempre
si ets tu el que portes
l'agenda
saps?
vull dir
si tu ets el romà de l'agenda
cap problema
tens raó
el que justament
parlarem
és de
un intent
d'August
justament
que va amb un dels
problemes més estressants
del seu temps
i que l'imperi romà
va ser el primer
de tota la història
a cara
amb èxit
que és
la fam
de fam
a més
controlada
o el blat
controlat
per l'estat
els que hagin vingut
aquest cap de setmana
a la reconstrucció històrica
del projecte Fènix
que
molt bé
fantàstic
doncs allà van tenir
l'experiència pràctica
diguéssim
i ara
durant dos dies
en dues conferències
us explicarem una mica més
la part teòrica
de la nona frumentària
que és aquest organisme
que es va inventar
l'emperador August
per regular
el preu del blat
i que és una mica
l'antecedent
del Banc Central Europeu
la Reserva Federal
Nordamericana
és a dir
un concepte
absolutament
a més que clar
mediatitzava
tota la vida
en tots els aspectes
i és que tot està inventat ja
tot està inventat
tot ho van inventar els romans
exacte
tot ho van inventar els romans
aleshores doncs això
Òscar González
ens parlarà
de
com ventre tibi humano
negotium
que s'hauria de la traducció
Jolanda
això què és
primera
o segona declinació
ostres no
és dativo
o dativo
anem a la segona part
que estàs en català
directament
que és la nona
que es refereix
diguéssim
al cicle
podries haver fet
així l'interessant
perquè a sota
ho tens en català
no no és el mateix
és a dir
la traducció
ve
és una mica
el que dèiem
això també ha de veure
amb l'estrès
és a dir
no hi ha
negoci humà
si el ventre
no
és a dir
amb la panxa buida
amb la panxa buida
no es poden fer negocis
aquesta seria
aquesta seria la idea
i això van tenir molt clar
bàsicament August
que era tot un personatge
i va inventar la nona
que és això
un intent de resoldre
el problema de la fam
i aleshores això
és dimecres
i divendres
a la mateixa hora
a horari
queixa fòrum
José Remesal
que és un dels màxims experts
de
justament
d'aquest tema
i de les excavacions
del testatge a Roma
es parlarà
de les excavacions
aquestes
d'un abocador
això és curiós
això si vas a Roma
i quan t'ho expliquen
hi ha aquella muntanyeta
que es diu testatge
on hi ha molts restaurants
i tal
molts ells especialitzats
en freixures
diguéssim
en callos
tripa
i aquestes coses
perquè allò era
l'antic excursió
aquesta muntanyeta
aquesta muntanyeta
aquí sota
ha estat tot ple
de trossos
de ger
és a dir
era l'abocador
de la ceràmica
a Roma
llavors
ara és una muntanya
i es diu testatge
perquè ve la paraula test
estem deixant una de restes
arqueològiques
nosaltres
per d'aquí uns quants milers d'anys
que Déu n'hi do
exactament
el que passa és que no sé
si entendran gaire
no entendran gaire res
i seguim en Tarra Coviva
tant dissabte
com
vull perdó
que em moro
espero
no fer-ho
no acabar-ho de fer ara
Tarra Coviva
els tallers familiars
que ja hem fet
també aquest cap de setmana
doncs els tornem a fer
dissabte i dimensi
a les 12
i a les 6 de la tarda
el dissabte
i a les 12 del migdia
el diumenge
però dissabte també feu
cinema familiar
i dissabte també fem
cinema familiar
ostres m'he descuidat
de portar entrades
va
què et sembla si en donem
i ja us les faig arribar
doncs
en donem
ara anem una miqueta
anem una miqueta justets
però en donem entrades
molt bé
doncs ja les anirem donant
al llarg de la setmana
perfecte
a veure
dimecres és l'únic dia
que allò
no feu activitat
dijous
dijous
dijous
efectivament
però dimecres
exactament
és el Tarra Coviva
i després
el Convent Reti Humano
Negoti Humest
clar tenim la conferència
amb José Bachotegue
que acabem de parlar
que això és el dimarts
i avui
avui
el manantial
El brullador de la donzella
la pel·lícula d'Ingmar Berman
que forma part
del cicle
del conte popular
al cinema
recordes que en parlàvem
el seu coordinador
amb Manuel Pedrosa
que més va venir
exactament
i que ha de tornar
el dia que torni
ja el tornarem a convocar
aleshores
doncs això
parla d'aquesta gran
història
de
de Berman
que a més
vaja
els que no el conegueu
i us n'hagin parlat malament
que jo entenc
que últimament
sembla gairebé
una mena de moda
parlar malament
de Berman
que era avorrit
sí com en una època
estava de moda
parlar bé
a parlar bé
doncs
jo m'inclinaria
jo soc dels que
parlaríem bé
tu parlaries bé
de Berman
us ho recomano
molt
fàcil no és
fàcil no és
però ho ha dit
que hagi de ser tot fàcil
exactament
com tota la vida
hi ha moltes coses
que no són fàcils
però que produeixen
perdona
avui a més
té pel·lícules
com
un estiu
amb la Mònica
per exemple
o la versió
que va fer
de la flauta
màgica
que és el millor
que s'ha fet
d'una versió
d'una òpera
en cinema
i si allò
no és divertit
i és feliç
si us plau
avui és una bona
experiència
per acostar-nos
perquè a més a més
està dins
d'aquest cicle
del conte popular
al cinema
que coordina
José Manuel
Pedrosa
doncs
Carles
no està gens malament
la
no
hi ha l'exposició
de Tàpies
home
l'exposició
de Tàpies
que es va inaugurar
la passada setmana
què tal
bé
bé
bé
jo encara no l'he vista
però ja
ja
ja
ja sé
que poseu una creueta
i una falta
però encara estic a temps
i tant
i tant
fins al 16 d'agost
molt bé
doncs fins al 16 d'agost
no poseu cap creueta
que t'asseguro
que vindrem
sempre que ens deixin
els deixatardes
que ens enganxem a la ràdio
si no no
ara parles amb ells
i també els dius
allò de la creueta
Carles
moltes gràcies
a vosaltres
fins la propera setmana