Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Ja tenim els nostres tres convidats a punt per comentar,
per parlar d'algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui ens acompanya Pere Valls,
vicepresident del Comitè Organitzador dels Jocs del Mediterrani 2017.
Pere, bon dia.
Bon dia, de la candidatura.
De la candidatura.
No correm tant.
També és veritat, de la candidatura dels Jocs del Mediterrani.
Ens acompanya també el president del Gremi de Llibretes de Tarragona,
Pitu Rovira.
Bon dia, Pitu.
Molt bon dia.
I l'arquitecte tècnica, en Josep Maria Boqueres.
Bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells, Teresa, comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui, igual que ahir, la plana sociolaboral,
la plana econòmica amb les dades de l'atur.
Ahir, a aquestes hores, coneixíem les dades de l'atur,
negatives en el conjunt de l'Estat, també a Catalunya,
no tant com els darrers mesos, però negatives,
i una mica més positives en el conjunt de la demarcació de Tarragona,
perquè aquí ha pujat lleugerament, o s'ha canviat la tendència
dels últims mesos, i l'atur, per tant,
ha baixat una mica respecte al mes de març,
segurament per l'obertura dels establiments turístics
en aquesta primavera.
En fi, ahir, com dèiem, a aquestes hores,
coneixíem les dades de l'atur, i avui tenim,
en fi, ja ho podem veure en les pàgines dels diaris,
són les primeres notícies, també,
dels informatius de Tarragona Ràdio,
aquestes dades, aquestes notícies relacionades a Marc Crós,
una vuitantena de treballadors afectats a les plantes de Tarragona
i de Flix, que seran acomiadats per un pla d'ajust
anunciat ahir per l'empresa.
Tenim el cas de la Vic, una empresa emblemàtica de Tarragona,
una fàbrica que ja anunciava també la setmana passada
la possibilitat d'acomiadar 99 treballadors
de la planta d'aquí de Tarragona.
En fi, tenim notícies segurament en pla industrial més negatives
i segurament les dades d'ahir de l'atur ens diuen
que potser en el sector serveis, en el sector turístic,
gràcies a l'arribada de la primavera i de les vacances a Setmana Santa,
que són una mica més positives.
Què els sembla tot plegat?
Bé, a veure, la positiva que hi ha menys atur,
això cada any a aquesta època s'obren...
O sigui, hi ha més llocs per anar a treballar,
tot el que és la costa, i això crec que està bé.
Aquí el que potser hauríem de tindre al final
és saber quanta gent hi hauria de treballar a la costa
i treballar realment, perquè també jo suposo
que tampoc han agafat a tothom d'entrada tots els que farien falta,
sinó que, bé, com que han d'obrir els restaurants i els hotels,
un mínim de personal hi ha d'haver, i és aquest.
Respecte a les altres dues notícies,
jo crec que això és una conseqüència
que, bé, que si a tots els sectors arriba retallades,
evidentment amb aquests també els hi ha tocat, és una pena,
i, bé, aquí s'ha d'intentar que no vagi al carrer
més gent de la que hagi d'anar,
i que si pot ser una cosa temporal no sigui definitiva,
i això en aquest cas els sindicats hi estan treballant, no?
I les empreses jo crec que algunes s'han fet les coses també bé,
i n'hi ha que probablement, doncs, potser aprofitin l'enrenou
per fer alguna cosa més.
També a vegades, a l'altra banda, també hi ha gent així, no?
Llavors s'ha de ser prudent a l'hora d'opinar d'aquestes coses,
perquè quan t'hi toca una cosa d'aquestes,
doncs, evidentment, no es pot parlar a la lleugera, no?
Pitu, quina impressió et fa?
L'impressió, a veure, com a sector empresarial, home,
i com a sector ciutadà, no? És fotut,
vull dir, el panorama que tu ara estaves cantant
era com una mena de la loteria del desastre, no?
I això et produeix angoixa i angúnia, no?
Perquè veus que tampoc està en les teves mans
poder resoldre o donar vies de resolució
amb un problema que no és local.
Jo aquestes xifres, ahir les estaven donant,
i a mi les xifres són fredes, els números són freds,
no ens diuen absolutament res,
però perquè a vegades les utilitzem per un autoengany, no?
Ara dèiem, home, és que l'atur no ha baixat tant.
Escolta'm tu, no és que no hagi baixat, és que està baixant.
No ens a on tu ho enganyem.
A tu l'està pujant.
Està pujant, perdona.
Hòstia, a tu, això és complicadíssim, no?
Aquestes xifres de vegades ens fa perdre una miqueta
o utilitzant com un autoengany.
No, mira, cala tu, tres punts menys.
A mi em sobte a nivell general
que sents el comissari europeu d'Economia,
el Joaquín Omúnia,
i els està fotent, i perdeu l'expressió,
els està fotent unes castanyes al govern espanyol,
i amb aquests d'aquí, llavors surt la ministra i diu
no, home, no, que això, escolta'm tu,
jo les dades que en vénen des d'Europa
és que a nivell d'Europa la cosa
doncs s'està mig recuperant
o es tenen tendències de recuperació.
I aquí, doncs, bueno, tu.
Això és el que dèiem ahir a la tertúria
de veure el got mig pleu mig buit,
perquè hi ha missatges molt negatius,
procedents d'Europa, respecte a l'estat espanyol,
i en canvi hi ha altres missatges més positius, no?
Jo el que veig és que des de fa dos anys,
des d'Europa, ens estan dient
compte que la cosa va així,
compte que la cosa va així.
Si recordeu, fa només un any,
els governs d'aquí,
menys paraula crisi s'utilitzaven
qualsevol paraula.
Que si la recessió, que si frenada,
que si deceleració, que no sé què.
Escolta'm,
i des d'allà ens estaven dient això.
Jo el que estic veient
és que tot el que ens estan dient des d'Europa,
des de Brussel·les,
malauradament s'està complint.
I aquí, home, una miqueta mirant
a veure per on surt el sol i per on es pot,
si hi ha estat, eh?
I a més, vull dir,
utilitzant paraules de vegades.
I això és preocupant.
I això és preocupant.
Les empreses estan fent el que poden,
estan aguantant el que sigui,
estan aguantant un temporal tremendo,
amb una falta de financiació
per la part del sector bancari,
llestimós, vergonyant,
i tot el que tu vulguis.
És terrible.
Ahir estàvem en una reunió
d'unes llibreries de tot Catalunya
i n'hi havia algunes que dient,
no, és que jo vaig acabar al Sant Jordi,
vaig anar a ingressar els diners al compte,
com fa tothom,
i l'endemà em van dir
que no enrenomàvem la pòlissa de crèdit.
Això és salvatge.
Això hi ha d'haver algú
que els posi en línia,
tota aquesta gent, no?
I això és del que es queixa l'empresari.
Llavors l'empresari
tindre ganes de fotre gent al carrer
no en té cap, ni una.
I quan ho fa,
és que sota dels recursos
se li estan acabant.
Perquè no hi ha més remei.
Josep Maria.
Sí, bueno, a veure,
darrerament quan se fan enquestes,
d'aquestes sociològiques,
és a dir,
preocupacions que té la societat,
que tenim tots,
o el que sigui,
temps enrere sempre era
pràcticament el tema
de la ciència ciutadana,
sobretot el tema puntual,
hi ha d'ETA, etcètera, etcètera.
En canvi, ara,
darrerament tothom, doncs,
està com a primera preocupació,
perquè no és únicament
la gent que es queda sense treball,
que jo crec que el preocupant
serà aquest any 2009,
el tema que es quedarà sense tur.
Esclar, que ha tingut un treball...
Sense prestacions.
Sense prestacions.
En fet, cada cop s'està quedant més gent.
I, per tant, això és...
Aquesta serà la situació angoixant
i la situació límit, no?
I ara,
a fil per randa,
del que deia el Jordi Rovira,
a veure...
El Pitu.
Ai, el Pitu Rovira, perdó,
sí, perquè el Jordi Rovira
també existeix,
però és un altre altre.
És el de la societat arqueològica.
T'ho saludem, eh?
I un guia...
I Pitus Rovira
també n'hi ha més d'un, eh?
Sí, sí.
I un guia molt...
De la ciutat de Tarron,
molt...
Home, emblemàtic.
Segurament un dels millors guies que tenen.
Un dels millors guies.
Bé, el que deia ell,
esclar,
totes les mesures que s'han fet,
des del punt de vista d'Europa
i de la banca, etcètera, etcètera,
i del govern,
esclar,
però és que on se queda
tot aquestes diners?
No arriba el consumidor,
perquè, esclar,
aquí per sortir de la crisi
és el consum,
que també hi ha hagut,
també, a vegades,
missatges,
se'n recordeu per Nadal,
el mateix,
el president de la Generalitat
deia que la gent
altres entitats empresarials
i comercials,
o el que sigui,
que també, doncs,
inviten el consum.
El passa que és
el peix que es mossega la cua,
no?
Jo, el que veig és...
El passa que, esclar,
de la mateixa manera
que el que deies tu també,
Pitu Rovira,
amb el tema de l'Almúnia
aquesta setmana,
va dir
Espanya serà
l'últim país d'Europa
que sortirà de la crisi.
Bueno,
però també és cert
que a nosaltres
estàvem molt alt,
o sigui,
també érem dels països
que teníem,
que vam generar molta riquesa.
Que ha sigut tot després...
que ha sigut després a la llarga
tot un frau,
ha sigut una fantasmada,
o el que sigui,
i s'han aprofitat uns quants,
però precisament,
de la mateixa manera
que hi ha hagut molta riquesa,
doncs ara, esclar,
també la bufetada
i la caiguda
és molt més forta,
no?
Perquè, per exemple,
ara mateix,
abans d'ahir
sortia a la premsa
el tema, per exemple,
dels romanesos,
que aquí a la zona de Tarragón
hi ha molts,
doncs que hi han habilitat
sis temes
que, esclar,
en lloc de cobrar l'atur,
els donaran tots els diners
i podran retornar
l'obligació que no podran tornar
amb 3 anys,
que inclús alguns ja potser
tornarien,
però esperen
que acabi el curs escolar
perquè les famílies...
Parèntesis,
a més,
això que estàs dient,
és cert,
és cert,
però, escolta'm,
aquí també hi ha gent
que diu,
nec,
alto,
alerta,
vostè ara em vol enviar
al meu país,
però resulta que amb la Turc
que jo cobro aquí,
cobro el doble del so
que em pagaran allà,
o sigui que jo em quedo aquí,
i això també és un problema.
Doncs això vol dir
que a Espanya
no està tan malament.
Sí, ja, esclar,
amb prestacions socials,
home,
a veure si ho comparem
en Romania,
escolta'm tu.
Jo no vull comparar
amb ningú,
però és que les coses
s'han de dir com són.
Comptem quins ho comparem,
fa molts anys,
als anys 80,
també hi va haver
una situació
semblant
com la que tenim ara,
i ara estem bastant millor
que llavors,
vull dir,
la gent,
malgrat que hi ha gent
que es quedarà
sense atur,
l'Estat,
avui en dia,
diguem-ne,
et cobreix més coses
que fa 25 anys
com no podia ser
d'altra manera.
Llavors,
el fet que la gent
se'ls digui
si vols marxar cap allà
a treballar,
mira,
aquí ho tens tot,
però que et toca
i ves-hi,
això,
bé,
clar,
la gent ha de fer números,
no?
Vull dir,
aquí hi ha molta gent
de Sud-Americana
que directament
el que fan
és nacionalitzar-se.
Vull dir,
els que poden
se'n nacionalitzen,
per què?
Home,
doncs perquè per malament
que s'estigui aquí
s'està més bé
que en altres llocs.
És a dir,
diem les coses
tal com són.
És evident,
és evident
que ningú vol passar
per un tràngol així,
és evident
i que quan et passa
doncs no pots estar
d'aquí content,
no fotem
les coses on siguin,
però avui en dia
hi ha moltes més
claus
que salvaguarden
la gent
cada any enrere.
Quin és el problema aquí?
Aquí el problema
és que aquí
s'ha basat
el creixement
en un sector
que ha donat feina
a molta gent
i que resulta
que normalment
cada quatre o cinc anys
la construcció,
clarament,
pujava i baixava.
Aquesta vegada
potser n'ha passat quinze,
no?
que un pis
que el vas comprar
per una quantitat
ara el venies
pel triple
i a més a més
anaves al bany
i et donaven diners
pel pis,
pel cotxe,
pels mobles
i per les vacances
i tot això
tots ho hem acceptat
tots,
molta gent ho ha acceptat
aquest joc.
Potser perquè no tenien
cap més remei
pot ser acceptat
i mentre es passava
ningú mirava
les conseqüències d'això
inclús jo diria
que en un primer moment
això va estar propiciat
és a dir,
va haver un dia
que el vicepresident
del govern
d'Economia
el senyor Rato
que després va ser
el president
del Banc Mundial
va dir
els espanyols
ara són molt més rics
perquè el pis
val molt més
i hi ha gent
que ho s'ho va creure
però això és mentida
perquè tu
amb el preu
que et donen
per un pis
un d'igual
no el trobaves
però en canvi
això es va dir
i a partir d'aquí
què convenia
convenia
doncs tirar endavant
d'aquesta manera
i fer veure
que eren els més rics
del món
quan tots sabíem
que això no era veritat
i tothom anava fent
anaves al bany
i resulta que et donaven
la hipoteca
per pagar tot el pis
per pagar el cotxe
i per anar-te de vacances
i per pagar els mobles
i ara no et donen res
home, esclar
però per què ho han fet això?
perquè la política aquesta
els bancs
són amb
algú els hi haurí
que ho podien fer
perquè el Banc d'Espanya
en un moment donat
també els hi haurí
facin, facin
què ha passat aquí
clar, quan han vist
que això
i a més a més
les jugades aquestes
de les inversions
a llocs que no saps
ben bé on
gent que ha posat diners
en una entitat bancària
perquè el que volien tothom
era fer calés
en poc temps
sense treballar
i això ha passat
i què ha passat?
això mundialment ha patat
i on ha patat?
doncs pel lloc més fàcil
que és aprofitar
aquest no li ha passat res
és la pobra gent
els que han rebut
els de sempre
però això ha sigut així
i aquí sí que hi ha
responsables polítics
però aquí hi ha responsables
particulars també
de totes maneres
les notícies que comentàvem
al principi de la tertúlia
les d'avui
i que ens situen aquí a Tarragona
indicarien creu en vostès
que les coses poden millorar
en el sector serveis
en el sector turisme
com a mínim temporalment
perquè ara arriba l'estiu
però ara on ens estem adonant
aquí per exemple a Tarragona
és que hi ha fàbriques emblemàtiques
al sector industrial
que són les que poden patir
i el cas de Vic
és emblemàtic
i el cas del Cross
d'Unidor
per tant tindríem uns sectors
a l'industrial
que potser fins ara
aquí a Tarragona
pensàvem que això
no ens tocaria
i que sí que ens pot tocar
segur
no sé si tenen aquesta impressió
segur
a partir de les notícies d'avui
al sector industrial
encara li queda temps
per patir
això segur
i que mentrestant
el sector serveis
i el sector serveis
doncs és un sector
que a veure
si diem el sector serveis
enfocat a la temporada
de turisme
d'estiu
sabem el que dura
dura el que dura
fins al setembre-octubre
i ocupa
la gent que ocupa
i el tipus
de gent que ocupa
ho sabem perfectament
de cada any
i ja està
ja està
també és un model
ara aquests dies
hi ha hagut
hi ha hagut unes jornades
a Barcelona
parlant sobretot
d'això del turisme
i gent estudiosa
del tema
no del tema turístic
no del tema econòmic
i laboral
en general
doncs ja fa temps
que estan avisant
que és un model
quasi bé esgotat
i que alguna cosa
s'ha de fer
el del turisme
el del sol i platja
el de tota la vida
està clar
que aquests grans
majoristes
que porten la gent
d'un lloc a l'altre
a sota
la qüestió d'aquí
doncs ja la veu
unesgotada
i és un sector
que ha de tindre
doncs
si no una reconversió
alguna cosa
s'hi ha de fer
a llarg termini
el problema
el problema
és que no es pensa
a llarg termini
que a vegades
es pensa
a 4 o 6 anys
se'n diu planificar
bueno clar
però és que
és el problema
d'aquest país
que es mira
a 3, 4, 5 anys
ja hem resolt
aquest problema
vinga va
3 o 4 o 5 anys
més
però no es pensa
a l'evolució
de l'economia
que al cap i al fil
és la base de tot
amb una distància
de 25 anys
i llavors ens passa
el que ens passa
al sector industrial
penso que encara
ha de patir més
Josep Maria
això que dèiem
d'indústria per una banda
i serveis
turisme per una altra
sí
a veure
jo crec que
el sector
serveis
i el turisme
a veure
el turisme
jo crec que ja
s'està complementant
no únicament
amb el sol i platja
jo crec que
ja s'han buscat fórmules
per exemple
aquí al Camp de Terràòria
jo crec que sempre
podem parlar
d'un abans
i un després
a Port Aventura
encara que és un part temàtic
o el que sigui
per això ens ha portat
ara que hi ha altres
temes de turisme cultural
que sigui el modernisme
que sigui
la terraona patrimonial
de la humanitat
que sigui
la ruta del císter
que sigui
inclús la cultura del vi
o sigui que
tot això ja s'està fomentant
passa que potser
s'hauria de potenciar
encara més
el que fa és que
això segurament
també és molt minoritari
encara no
respecte als grans números
o a les grans xifres
el que passa és que
això
els efectes
no es veuran
no es veuran fins aquí
un temps
si això continua
i això
des del punt de vista
que avui ho estem analitzant
per l'impacte de la crisi
i dels jocs de treball
s'hauria de començar abans
digues digues
no no no
i a part d'això
jo crec que de totes maneres
esclar
a veure
jo crec que encara
alguns diuen
que encara no hem tocat
fons
fons
fons no
jo crec que
a veure
jo crec que alguns sectors
potser no han tocat
però jo crec que
a veure
jo crec que al final
de l'últim trimestre d'aquest any
i començar veig de l'altre
de l'any 2010
jo crec que ja hem de sortir
de tota aquesta
en renou
que ha sigut molt gros
que jo crec que també
ha convingut
perquè per tot el que deia abans
el Pere Banys
doncs també
tota aquesta fantasmada
amb la qual estava
amb el que sigui
ens ha posat el sobrioc
és allò
jo sempre dic
el mateix
que a vegades
t'acombé fer un alt
el camí del dia a dia
i anar-te dos dies
de vacances
o anar-te a un retiro espiritual
els que siguin
ja d'aquesta
que vols dir
que necessitaríem
el que sigui
i que a vegades dius
on estic
o no
o que tu estàs
molt bé de salut
i en sec
has tingut un ensurt
del tipus que sigui
i dius
la salut
és el més important
doncs jo crec que també
ha anat bé
des del punt de vista
de dir
estàvem en una onada
que era
és clar
era una segonografia
perquè tothom
que feia
tots els consumidors
els que compraven pisos
i tot això
que has dit tu abans
Pere
doncs ha sigut una realitat
ara és clar
estàs en un escenari
que tens que marxar-te
d'aquest escenari
ara
qui ho ha propiciat
perquè tothom són els culpables
i són a la vegada
vull dir
molta gent diu així
que ho simplifica molt
diu
la culpa de tot
és la banca
i jo crec que en part
tenen raó
perquè la banca
va ser molt generosa
en certa manera
i ara és totalment
també algú els va fer
ser generosos
no no
però en part
l'entén
però
el que deies
el que deies
n'hi ha alguns
que pensen
que encara no s'ha tocat fons
jo penso que encara
no s'ha tocat fons
això aquí
no s'hi ha arribat
al final
i em sembla
que de vegades
coi
hòstia
el que no s'ha de crear
alarma
jo quan començava
a parlar de crisi
vaig dir
escolta
que tant de parlar de crisi
al final vindrà
escolta
perquè no veus
que el veí
el que li està passant
si el veí
li passa
a tu no t'arrarà gaire
de crisi
arribarà
ara bé
també hem de tenir
molt en compte
una cosa
quan ens parlen
de recuperació
tenim en compte
aquesta recuperació
qui es pensi
almenys penso jo així
i com jo
hi ha molta gent
que també pensa
qui es pensi
aquesta recuperació
ens portarà
en un escenari
amb la teixa situació
d'abans
de 3 anys enrere
va molt equivocat
i ho fa el fet
que on anirem
a parar després
d'arribar al fons
de tot
i que llavors
planejarem
i començarem
a repuntar
on ens ha de portar
això
i això seria desitjable
és a una normalitat
és a dir
que les coses
i enteneu-me
quan dic
siguin normals
que no hi hagin
animalades
que no vagis
amb una entitat
tu imagina't
si tens raó
no, no, però és que amb això
a tots
a tots
ens ha de fer tindre més seny
no estirar més el braç
que la mànica
escolta'm
que n'hi ha molts
que tenen les ugles dels dits
negres
de les picades
que s'han fet
amb alegries desaforades
que escolta'm
això que dèieu
que anaves al banc
i és que
no demanaves res
és que et posaven els diners
a la butxaca
tots aquests
no n'aparès
i també aquella persona
que s'ha trobat enganxada
perquè tenia uns diners
que era allò
els estalvis
de que hagi bé
tota una vida
aquell jubilat
i d'ahir
els poso
al banc d'Irlanda
doncs escolta'm
tu
a veure com pot ser
el que està per veure Pitu
si això
haurà pres la gent
no?
si s'haurà pres
d'aquesta lliçó
si d'aquesta no n'aprenem
hi ha una cosa
que hi haurà gent
que no haurà pres
i hi haurà gent
que evidentment
hi tornarà
el greu serà
que algú tindrà
una hipoteca
d'un pis
per un preu
i que mai
li pagaran aquest preu
que he pagat la hipoteca
llavors aquí
el problema és aquest
perquè allò
això és com comprar
un número de la loteria
no, no, no
això és pitjor
perquè ja ho saps
la loteria com va
tu compres un pis
el preu que et diuen
te'n vas al banc
això ha passat
si no hi està passant
i resulta que aquell pis
que en valia 10
ara en val 30
i tu demanes
la hipoteca per 30
i a l'hora d'anar-lo a vendre
si te'n donen 20
no ara
d'aquí uns anys
ja farà prou
amb la qual
ja m'explicaràs tu
que algú ha de demanar
alguna...
no sé
això és així
però això serà així
que has jugat
amb l'especulació
però tu dies
però això és el que hi ha
del valor
això és com comprar
com jugar amb borsa
tu compres unes accions
a un preu
però amb una diferència
el pis és per viure
per això l'altre dia
bueno, ja fa temps
jo estava amb un sopar
a Reus
i amb un de la taula
que es dedica
a coses d'or
i coses d'aquestes
jo veia com va
no sé què
i més una persona
d'or
del sector
de joies
i geomologia
i més una persona
que està a la càmera
de comerç de Reus
de la Junta
etcètera, etcètera
i em deia
jo l'any 2008
que l'any que m'hi guanyava
més bé la vida
i feia una reflexió
a l'or
tu pots agafar l'or
i avui dia
pots anar a Estats Units
al país que vulguis
i a l'or
sempre serà l'or
i en canvi
a l'apartament
a l'adossat
al dúplex
a la vivenda
aquesta no la pots portar
a un altre lloc
si recordeu
fa un any i mig
va sortir la notícia
d'aquí
justament això
hi havia cua
hi havia cua
per comprar l'or
també tenim una cosa
a favor
que no s'ha dit
que és l'euro
l'euro
malgrat totes les coses
que hem dit de l'euro
si ara aquí encara
tinguéssim la passeta
es garrifa com estaria
estaríem pitjor que a Bulgària
perquè diguem les coses
també al seu lloc
però segur
per bo que es digui
i l'euro
deien
no fins que no hi hagi
una crisi
no sabem si és bo
l'euro quant t'ha
escolta'm
dues coses
estem com estem
malgrat tot
diguem-ne
aquesta situació
tot i que estem
en una situació
de crisi
si és que
Espanya està on està
és gràcies
perquè va entrar
a la Unió Europea
elevat sigui el dia
que hi van entrar
hauria de ser festa nacional
i un altre
el dia que Espanya
es va incorporar
a la zona euro
perquè és que ara
amb la passeta
és que escolta'm
tu
hauríem d'anar
amb uns bitllets
que no es cabrien
a la butxaca
per anar a comprar
un cafè
en fi
senyors
deixant-se el si sembla
el tema de la crisi
que malauradament
em sembla que hi haurà
més temps
i moltes més tertúlies
per seguir comentant
avui teníem
algunes notícies
relacionades amb l'atur
amb les xifres
i amb la situació
d'algunes empreses
terranines
aprofitant també
que avui és notícia
al síndic de Greuges
municipal
perquè ahir
es van inaugurar
oficialment
les seves dependències
a la plaça imperial
Tàrraco
de l'edifici
de l'antiga
facultat de lletres
s'ha donat a conèixer
que el síndic
des del passat mes de gener
total de 38 queixes
no sé si aquesta xifra
els hi diu alguna cosa
si creuen que són moltes poques
si creuen que aquesta figura
del síndic
encara s'ha de donar
a conèixer molt més
fums i sorolls
són les principals
queixes dels ciutadans
i després també
algunes relacionades
amb barreres arquitectòniques
multes de trànsit
i llicències d'obres
què els hi sembla?
els hi diu alguna cosa
aquesta xifra?
la figura?
Josep Maria
què et sembla?
jo diria
si són 37
han passat 4 mesos
38
si han passat 4 mesos
vol dir que són 9 queixes
cada mes
i si adivinem tants dies
doncs bueno
això és poca feina
no vols dir?
no, no, no
és poca feina
no, no
a veure
penso que s'hauria de comparar
és el començament
no, no
no, no
s'hauria de comparar
amb altres ciutats
que tenen ja 5, 10 euros
ja consolidats
i saber
quin tipus
quantes queixes tenen
i de quin tipus
perquè esclar
hi ha pot haver queixes
que es poden contestar
a pomques immediatament
perquè també hi ha gent
que pregunta
i hi ha coses més
enrabassades
per tant encara
és aviat per dir
si és molta feina
o no
o el que sigui
però jo crec
bueno
però a veure
jo torno a recordar
doncs que era una figura
que jo crec que feia falta
a la ciutat
perquè moltes ciutats
les tenen
i era una reivindicació
ja política
de fa temps
fins i fins a haver intents
de fer-ho
temps enrere el que sigui
però no va quallar
per la raó que sigui
doncs per tant
hem de desitjar
que el Francesc Ferrer
doncs tingui molt d'èxit
i bueno
i que es resolgui
i que tingui feina
no
la feina en tindrà
malauradament
si no té feina millor
però en totes maneres
això que per exemple
la gent reclami
per multes de trànsit
no sé si exactament
és una feina
que hagi de fer
és que jo em fa l'efecte
s'haurà d'explicar molt
és que jo em fa l'efecte
que no s'ha explicat ben bé
i no s'ha
no s'ha
no s'ha fet pedagogia
del que serveix
a aquesta figura
i què dir
vas a reclamar
en aquesta figura
vull dir
anar-li a reclamar
a fer-li la protesta
no és perquè
doncs hi ha fums
depèn
depèn d'on hi hagi el fum
és però de les multes de trànsit
depèn
perquè si tu poses un recurs
i no te la tenen
jo crec que al final
pots anar allí
si és municipal
si és clar
si és una multa de la Guàrdia Urbana
aquí
vull dir
abans d'anar al jutge
perquè és això
si resulta que vas a l'Ajuntament
i hi ha un departament
del qual que sigui
que tu et penses
que no t'atent bé
aquest senyor
et volia anar a explicar això
llavors ell
se'n preocuparà
i et dirà
doncs és que això és així
o té raó o no té raó
el seu parell
després vostè pot anar on vulgui
no és un jutge això
el que passa
el que passa
és que no hi estem acostumats
no, no, però de totes maneres
jo penso que
el que falta aquí
és una pedagogia
d'explicar
el que i el que
d'aquí
això és amb el temps
sí, però és clar
amb el temps
a veure
38
això no sé ni fer
res
fins a un murs que fer
de totes maneres
de totes maneres
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
sense tenir
i això ens dona
no, no, però sense
seu físic fins fa 4 dies
però perdona
sense clonyes
ens dona el reflexe
del desconeixement
perquè des del gener
fins ara
38
jo vaig dir
el diari de Tarragona
feia una
no sé si encara ho fa
però feia una cosa
que la gent podia preguntar
via internet
llavors ho publicaven
i en aquest cas
recordo que el vaig estar
mirant
les preguntes
i la majoria
ell contestava
que això no era
de la seva competència
vull dir
que la gent
ganes de
entre cometes
d'aquell xarxa
de protestar
no té
ja està bé
però
que no sap ben bé
cap on dirigir-les
i en aquest cas concret
amb la relació
de coses
que els he dit
n'hi ha algunes
que potser aquí rellisquen
sí, sí
però això
la gent va anar allí
perquè es pensen
que el senyor
ja es pot dir
que el que tome
els he resultat
no, és qüestió
això
en comptes de presentar-ho
i presentiu allà
ell també els dirà això
és que bàsicament
la figura aquesta
és quan un
està fart
de l'administració
és un mitjencer
és un mitjencer
i creus que
un departament
no t'atent
o la resposta
que et dona
no és correcta
pel que sigui
o pilota
es fa el que sigui
llavors quan has
has esgotat
la paciència
llavors
a vegades
tens la sensació
que aquell funcionari
no t'atent correctament
des del punt de vista
del que té
que diu
el que sigui
llavors és quan
tens que anar
a aquesta figura
ja és el recurs
últim
i per coses
més o menys
grosses
o no tan grosses
a vegades
jo crec
però saps
que és clar
hem de tindre
com s'ha dit aquí
fer pedagogia
i després
el temps
marcarà
marcarà una mica
l'efectivitat
d'aquesta figura
les dades aquestes
sortien
surten avui als diaris
ja les recollim
ahir a la ràdio
perquè ahir l'alcalde
va anar a inaugurar
d'alguna manera
oficialment
l'oficina
que té el síndic
de greuges municipals
recordem que és aquí
a l'edifici
de l'antiga facultat
de lletres
a la plaça Imperial Tarracó
ahir coincidint
amb aquesta data
tancava definitivament
la biblioteca de lletres
la de la facultat
per traslladar-se
al campus Catalunya
de tal manera
que tot el complex
aquest que tenim
de l'edifici
de la plaça Imperial
ja queda
entre cometes
8
per començar
a omplir-lo
i aquí
i res
ens queden
menys de 3 minuts
de tertulia
caldrà afanyar-se
creu amb vostès
és un altre tema
que hem fet
en altres tertulies
per donar-li
contingut
a l'edifici
abans que es pugui
deteriorar
i que aquesta
és una prioritat
que a banda
del síndic de greuges
hi vagin
el que hi ha d'anar
per exemple
jo tinc entès
inclús al centre
de secundària
que té que anar
al setembre
per a banda
del centre de secundària
però jo crec
que ha sortit a la premsa
ja una planificació
d'una sèrie
d'entitats
que ocuparan
l'edifici aquest
això segur
i també
s'ha dit
que serà provisional
aquest institut
per exemple
a l'allà
que té que tindre
l'institut nou
i altres dependències
exactament igual
i el que sigui
el futur que té
que serà quan sigui
les oficines municipals
que hi ha a la Rambla Nova
que tenen que vindre aquí
però fixeu-vos en una cosa
que això
això passa
perquè ha de passar
el Francesc Ferrer
va prendre
bueno
se li va nombrar
abans del final d'any
i ja
començava a actuar
a partir del gener
a partir del gener
fixeu-vos
que aquesta oficina
si anem a la moroteca
de novembre
a desembre
semblava
que era immediata
han passat
practicament 5 mesos
això tens portaria
el tema de la burocràcia municipal
ah ja
vull dir que
l'administració
la maquinària
que sigui
és lentíssima
és un elefant
és un elefant
sí perquè recordem
que Francesc Ferrer
va prendre possessió
del càrrec el 22 de gener
i s'inaugurava
l'oficina
el 4 de maig
però això
mira
però ara
quan hi eren 38
38 queixes
38 queixes
el greu d'això
seria
que al mes de desembre
hi haguessin 70 queixes
o sigui
durant l'any
hi haguessin 70 queixes
és a dir
que a partir d'ara
hauria d'anar més
això voldria dir
que la figura
és desconeguda
que la gent
no li troba utilitat
ja ho fan bé
l'Ajuntament també
no
segur que no
segur que no
segur d'això
això
si a final d'any
dius
és que mira
tu
ara no té
200 en tot l'any
doncs
fantàstic
això ha de ser progressivament
a l'alça
i llavors arribarà a un punt
que ja estabilitzant-se
però això t'ha d'una paràmetre
i després també
a veure quantes d'aquestes
se solucionen
al cap de l'any
això és una altra
llavors haurà de fer
els síndics
al cap de l'any
fan un torme
el presentarà al plenari
i dirà
mira i m'han presentat
tot això
i totes les queixes
van directament
cap a aquest sector
més que cap a l'altre
i a més a més
d'aquestes
no he pogut resoldre
aquí és l'important
Pere
el resum que fa
a final d'any
i en qui li toca
el crostó
i no potser
en un any
sinó en dos o tres
en fi
ho deixem aquí
jo els hi emplaçava
a parlar de l'edifici
de la plaça imperial
però com que d'aquest tema
també podrem parlar
bastament en properes tertúlies
doncs veurem si
més enllà del síndic
que ja té el seu despatx
i la seva oficina
a l'edifici
de l'antiga facultat de lletres
de seguida s'incorporen
altres serveis
i altres entitats
tal com està previst
acabem la tertúlia
que avui hem convertit
amb el Josep Maria Boqueres
amb el Pitu Rovira
i amb el Pere Valls
senyors moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia