Ara són dos quarts de dotze del migdia,
tres minuts i mig, és el temps que dediquem cada setmana
a aquesta aspiració de la ciutat de Tarragona
a arribar a ser la capital de la cultura europea l'any 2016.
És la candidatura catalana que aspira a aquest...
Anava a dir, no sé, títol, però de fet són moltes coses més.
Dèiem, en més d'un programa hem dit que sí que és important
arribar a ser, però que el camí, Déu-n'hi-do, també sí que té importància.
Saludem, Teresa León, tècnica de la candidatura.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
He tingut una setmaneta moguda, eh?
Moguda, sí.
De viatges, d'adhesions, de nous convenis, aquesta setmana mateix, no?
Sí, van anar a Brussel·les el dimarts
i van tenir unes jornades de treballs al voltant del que és el procediment
i el procés de selecció i ens van explicar l'experiència també
altres capitals que ho han sigut o que ho seran,
que ja estan...
O sigui, ja se sap quines són, fins al 2013, que és el cas de Marsella,
i després les aspirants, les que són, fins al 2019.
I en banda d'això ens vam entrevistar amb la delegada del govern,
de Cultura de la Generalitat,
i, bueno, també per preparar una jornada de treball.
També anunció, ja que estic aquí,
que l'oficina de la candidatura a la Casa Cefos,
que és la Torre Casa Cefos, a la plaça Pallol,
ja està oberta, ja està oberta de cara al públic.
Fins ara estava oberta,
tot on hi podia passar, hi podia connectar amb altres,
però ara ja està oberta de cara al públic.
Molt bé.
Per aquest espai intentem que passin totes les veus
de sectors, no només del món cultural,
sinó també del món associatiu, comercial.
Volem conèixer el parer de la gent de Tarragona,
perquè una de les aspiracions és que aquesta candidatura
no es plantegi com quelcom institucional,
sinó realment quelcom que il·lusioni la ciutadania.
I això no sempre és fàcil,
perquè entenem que hi ha moltes coses que no es fan bé,
altres coses que potser mostren moltes mancances
a la ciutat de Tarragona en matèria cultural.
És que sempre esteu criticant.
No, no, no.
El que estem és a través de la mirada de la gent
que està en cadascun dels sectors,
donant la seva opinió, el seu parer,
i el que és més important, aporten idees,
que és el fonamental.
Avui tenim gent de teatre,
i ells mateixos deien,
home, nosaltres no representem tota la gent
que fa teatre a la ciutat de Tarragona.
I és ben cert, perquè si en alguna cosa
s'ha caracteritzat la nostra ciutat en l'àmbit cultural,
és en la quantitat de grups teatrals
que hi ha hagut que continuen a venti
i que han fet una feina, a més, continuada,
que han estat sempre la base del públic teatral
i també d'actors que han pogut fer el salt
i han esdevingut actors professionals.
Però tenim una representació,
hi haurà més programes, més dies,
i tothom esperem que se senti acollit en aquest espai.
Marcia Cerdà, responsable de la companyia,
Vís de Benadi, bon dia.
Bon dia.
Feliç aniversari.
Moltes gràcies.
25 anys fent teatre.
25 anys.
Que no es puc, eh?
I a més, jo avui estic disposada
a posar-me medalles a tope.
A les que vulguis, eh?
Quan s'ha de camin, jo en tinc unes quantes aquí,
te les puc deixar.
No, perquè jo penso que això que has dit
en el nostre cas és exactament això, no?
Jo penso que nosaltres,
des del grup de teatre Vís de Benadi,
hem fet una feina d'això, de base, no?
De crear públic, de donar la llança o la llançadora,
vaja, perquè surtin gent que vulguin dedicar-se al teatre.
I després jo penso que també hem mogut una miqueta
el teatre Tarragona.
Penso que també en som culpables d'això.
No els únics, eh?
No, no, naturalment.
Això seria excessiu, però en som culpables.
Anirem parlant, per cert,
que ja ha començat el cicle de teatre jove,
el Teatre Metropol.
Estem gaudint de molts espectacles,
de les escoles que també es conrea.
del Teatre Menuda Tàpies,
actriu de la companyia Trono Villegas.
Menuda, bon dia.
Hola, bon dia.
A punt d'estrenar, també.
Sí, perquè ara estic dirigint un altre grup,
que és el Nascuts de peu en terra,
i estrenarem el 29 i 30 al magatzem,
una comèdia, el Dakota del Galceran.
Bé, jo una mica amb la Mercè,
també és això del teatre,
que és una cosa que es porta a dins,
i que veritablement és el que tu dius,
fa il·lusió, però molta il·lusió.
Jo penso, a més, a Tarragona,
tanta il·lusió com ara,
per fer, per fer en aquest nivell,
que parlo del nostre,
jo no ho havia vist, però increïble,
no sé, jo precisament demano això,
un recolzament, i penso que això anirà molt bé,
perquè això serà una empenta,
perquè hi ha una cantera i un material,
però increïble.
Servirà per mostrar el que tenim.
Com mai, com més no.
Pedro Alba, membre de la companyia jove
d'espectacles al carrer.
Pedro, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
Bé, teniu espectacle d'aquí, no res,
perquè jo veia que jo estàveu passant dates.
Sí, tenim els espectacles al carrer el dia 20 de juny,
a les 16 de la tarda, no, a les 18,
a la plaça de les Cols.
I el més important d'això,
dels espectacles al carrer,
i a més a més del treball que jo fa,
que és pràcticament més performance que teatre,
i és el portar el teatre a qualsevol carrera,
a qualsevol plaça,
el portar el teatre de cara a cara,
a la gent cercana.
Deu ser l'únic col·lectiu de la ciutat
que no reivindica l'acabament de les obres
del Teatre Tarragona,
perquè no el necessitan.
Segurament, no?
Dic jo, no ho sé.
Deixarem de parlar, també.
Ja en parlarem.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia.
Quin plaer,
quin plaer retrobar-se amb la Rosa.
Actriu premiada.
Sí, sí, i tant.
I tant, i tant.
Perdona,
amb el 45 RPM,
companyia de teatre més que coneguda,
que ompliu el Teatre Metropol.
Quins anys, quins anys també farem.
Quins anys també faran.
Quins anys celebrarem els 15 anys?
Doncs amb el Vicenç Canyón,
amb totes les companyes,
perquè recordem que tret del Vicenç,
tots sou dones,
i han estat reconeguts,
i han rebut molts premis,
com a les altres companyes que ens acompanyen,
però és que en aquest cas
a la Rosa li han donat amb ella,
com si fos un Òscar.
Exacte, igual,
Rosa Gairal.
Premiada en el Teatre,
què tal?
Bé, no?
Bé, molt bé, molt bé.
I estreneu el 7 de juny.
El 7 de juny estrenem,
i contentes,
amb ganes de tirar endavant.
Una miqueta d'abans
de l'obra que estrenareu.
Riurem,
això sí que ens ho pots dir.
Sí, riurem.
No, s'haurà triat.
No, puc dir el títol.
És una de misteri,
aquesta vegada.
Ni drama ni tragèdia.
La mort està darrere de la cortina.
Així no ens espantarem,
que ja sabeu.
Tu ets l'assassina?
Ja sabeu.
Tu ets l'assassina?
No, no fa pinta.
Puc avançar que no.
Ni la mort ni l'assassina.
Bé, doncs ja caldrà,
jo ara m'apuntaré també
totes les dates
de totes les vostres estrenes,
perquè, a veure,
realment,
ompliu els teatres.
Sí.
El magatzem,
sempre hi ha problemes,
vosaltres teniu problemes,
perquè és una sala petita.
Sí, sí, sí.
I clar,
hi ha cap la gent que hi cap.
Per tant,
hi ha públic,
hi ha actors,
hi ha ganes,
hi ha talent.
Comencem pel que tenim
o pel que ens falta?
Vosaltres mateixos.
Hem de parlar de tot.
De tot.
Perquè no...
Quan la Teresa em va dir,
vine,
vaig pensar,
i diré això,
i això,
i tot eren coses de,
falta això,
hem de fer allò,
no sé què.
És el primer que penses.
És el primer que penses.
I després hi va haver un moment
que vaig pensar,
també hi ha d'haver coses positives,
perquè n'hi ha.
ho ha dit ara la menuda fa un moment.
Per exemple,
que hi ha molta il·lusió,
i això és una cosa
que és un potencial
que no a tot arreu es pot dir.
Jo penso que hi ha
molta gent interessada pel teatre,
en diferents nivells,
molta gent per actuar,
que no vol dir
a nivell professional,
però per al professional
necessitem aquests altres nivells,
i per tant vull dir,
això és una cosa
que no a tot arreu
es pot dir d'aquesta manera.
Jo crec que això
és el fruit del treball
de molta gent
de molts anys,
també.
jo penso que s'ha de dir
que a vegades
ha estat recolzat
per les institucions
i a vegades no.
Això també s'ha de dir.
Sempre ha d'estar recolzat
per les institucions.
Recolzat sempre.
Aquí el que plantegem
és que
perquè sempre
la cultura,
els operadors culturals,
sempre anem
a les institucions
i la iniciativa privada
que en altres sectors culturals
pren forma
i empenta
i se'n surt,
i en altres sectors
de la cultura
que sempre estan
al redor
de les institucions.
No, però això
jo ho dic diferent,
penso que és diferent,
tot i que penso
que aquest és un tema
que podem parlar també.
O sigui, a mi em fa
efecte que les institucions
sempre han de recolzar
la cultura.
El que és recolzar,
una altra cosa
és que sempre
hagin de ser ells
els que hi estiguin
al davant,
al darrere i al mig,
però que recolzar sempre...
Que només posin els diners
et refereixes directament.
No, és que els diners
venen dels impostos
de la gent.
Jo et diré clarament,
nosaltres a la 25è aniversari
hem hagut de demanar diners,
evidentment.
A l'Ajuntament
no n'hi hem demanat
ni un diner directe,
però li hem demanat
moltíssimes coses
i ens les ha donat totes.
Vull dir que no vull centrar
només en el tema dels diners,
tot i que és important,
això també ho sabem,
però que les institucions
han d'estar
al costat de la cultura,
això és suposat.
Anem compartint una miqueta.
Almenys jo crec que
fem defensa, no?
La iniciativa cultural
segurament ha de néixer
dels creadors,
dels promotors culturals
com a creació,
perquè si no,
no es fa cultura,
sinó es fa una mena de política
propera a la cultura,
però per fer cultura
ho han de fer els creadors.
Una altra cosa
és que les institucions,
l'administració pública
ha d'apoyar tot això.
Jo crec que estem
en un bon moment,
que tothom té el seu públic,
que això és molt interessant.
o sigui,
jo diria que els treus
que som aquí
ho omplim.
Ells també hi ha
per estar al carrer.
Bé, clar,
que jo sempre
tinc públic.
I que el públic
és divers,
vull dir,
que això és molt bo,
vol dir que està molt
escampada
la taca d'oli.
I després hi ha
totes les altres
mancances
que ja en parlarem.
Ara,
donar el suport
és que és imprescindible.
Però no sempre
ha de ser de forma econòmica,
no?
Hi ha altres maneres
també,
a banda de l'econòmica.
No cal que sigui
més econòmica, eh?
Sí,
hi ha altres maneres,
però, per exemple,
jo, a veure,
com a trono
és una altra història,
però ara en aquest moment
jo estic dirigint un grup
amateur.
Aquesta gent
han hagut d'assejar
a casa.
O sigui,
quan me van cridar
per dirigir'ls,
ells assagen a les cases,
com per exemple
el trono havia fet
molts anys.
O sigui,
jo penso,
jo vaig anar a l'Ajuntament
a demanar,
perquè clar,
quan m'han dit dirigir,
però no t'assegem,
però és que això
a la sala,
però bueno,
tot això m'ho han deixat,
penso jo,
perquè em coneixen a mi.
Si no tinguessis cap d'inclar.
O sigui,
els grups amateurs,
n'hi ha molts
que no tenen on d'assejar.
No, no,
nosaltres no tenim on d'assejar.
Doncs jo penso que això
s'hauria...
En assaixeu?
Amb un col·li.
Sí, ja, clar.
Però s'hauria de poder resoldre.
Això no pot ser
que hi hagi grups
que facin coses
i que no tinguin
aquests mínims mitjans dignes
per poder portar
una cosa endavant.
Vull dir,
això és bàsic.
és una primera mancança
de la ciutat.
Però molt important, eh?
És una mancança
de la ciutat
que jo penso
que podria estar,
no sé si totalment,
però bastant resolta
des de fa temps.
I tant.
Hi ha espais
a la ciutat
que estan deixats.
Deixats.
I que amb només
una mica d'empenta
es podrien utilitzar
com a espais
per a moltes coses,
no?
Entre ells,
com a espais d'assaig
per als grups
que no en tenen.
Això,
l'Ajuntament
s'ha dit moltes vegades,
a més a més, eh?
I no ho sé jo
qui ho ha de fer.
Ara tu em dius
busquem una empresa privada,
no ho sé.
No ho sé,
però és clar,
és una cosa
que potser no es veuen
els resultats.
Saps una mica
les institucions,
penso jo,
que miren molt
la imatge,
els resultats
i el que es veu.
Clar,
hi ha coses de base
de la cultura
que no es veuen
ni es veuran,
a lo millor.
I això s'ha d'entendre.
O sigui,
no pot ser,
o sigui,
jo dono diners a aquestos
perquè faran un espectacle
que es veurà superbé.
No,
doncs no,
has de fer cantera.
O sigui,
vull dir,
això és una mica
el que veia jo,
que hauria d'haver
una política
pels grups
que comencen
a mater,
de base,
en plan de preparació.
Bueno,
això pel que fan els grups.
I després,
jo el que reivindico
és una escola de teatre
important.
Un institut del teatre,
sí senyor.
Vull dir,
això és bàsic.
Si no pot ser
que la gent d'aquí
se'ns vagi a Barcelona
a aprendre teatre.
Jo, per exemple,
he fet cursos
de direcció a Barcelona
i has d'anar a Barcelona.
Doncs no,
igual que hi ha escoles allà,
perquè allà hi ha escoles...
que vengui aquesta base a mater
sembla mentida,
que no tinguem.
Sembla mentida.
Sembla mentida.
T'ho dic seriosament.
Jo això és una altra cosa
que penso
que fa moltíssima falta.
I és que
el més greu d'aquesta ciutat
és que hi era
una escola de teatre.
Exacte, exacte.
Hi havia una escola de teatre
i resulta que va...
I escolta,
i plena d'alumnes, eh?
I plena d'alumnes.
I plena d'alumnes.
Jo també.
Jo també.
I la Rosa.
I la Rosa també.
Home,
és que això és increïble.
Això és increïble.
Això sí que és increïble.
Això són d'aquelles coses
que passen en aquesta ciutat
que no entens
per què passen, no?
I a més a més,
dius, doncs,
s'ha tancat,
però bueno,
finalment n'hem tingut una altra.
No, és que no hi ha
ni una perspectiva.
Se n'ha dit alguna cosa?
Donem la paraula al Pedro
que som tot dones
i no el deixem parlar.
I és veritat això,
com que he vingut sol.
I sí que s'està fent una mica
des de la URV
hi ha una aula de teatre,
però clar,
hi és un dia,
hi és un parell d'hores
i és més com una activitat
extraoficial de la URV, no?
Però sí que hi és veritat
que tenim espais a la ciutat
i tenim gent professional
i tenim promotors teatrals boníssims
i és una llàstima
que gent gran,
gran en el sentit interpretatiu,
de direcció,
gent que té molt de dir
i gent molt jove
que té molt d'expectatives
ha de partir a Barcelona,
ha de partir a Madrid,
ha de partir a qualsevol altre lloc
quan aquí tenim una cantera impressionant,
realment impressionant.
Sí.
Bueno, Tarragona es caracteritza
una mica per això, eh?
Sí, per això, sí.
Té un gran treball de base,
la gent fa moltíssimes coses,
però encara que això
no surt a fora,
no es veu.
En fi,
ara últimament potser sembla
que en comencem a parlar
una miqueta més.
Però puc ser també una mica
de por del que fa el treball.
No ho sé.
Perquè jo quan tot es posa en contra
i quan ningú em dona escalers
i quan ningú aboga una mica
per el meu treball,
jo me'n vaig al carrer.
Si no me'n vaig al carrer,
me'n vaig a una sala d'on sigui.
I després,
en els records de la premsa
i en el treball ben fet
i ben gravat,
torno i dic,
escolta,
això és el que tinc.
Si la premsa t'ho publica.
tu no t'instal·les a la queixa
sinó que et busques la vida.
No, clar, clar.
És que...
Si la premsa t'ho publica.
Sí, sí t'ho publica.
Si el treball està ben fet,
t'ho publica.
Bueno, bueno.
I si no t'ho publica...
No, ja tampoc estic d'acord.
No.
Amb tots els respectes,
hi ha molts grups de comunicació.
Que estan que això,
els us deixo.
Que estem a la premsa, eh?
Que estem a la premsa.
Estem a la mitjana de comunicació.
Perdona,
aquesta casa passeu tots per aquí
i fitxeu, eh?
Sí, això és veritat.
Si voleu, parleu dels altres.
Aquí sí.
Jo crec que la cultura s'ha de fer
i després s'ha de solicitar.
Però el primer s'ha de portar.
No, és què puc fer jo
per a la cultura aquí
i no què puc demanar per a la cultura.
I és que podem fer un munt de coses.
I si no hi ha espais per assallar,
doncs portem tot el merder de junts on sigui.
I després vindrà...
Ja ho fan això.
Jo no dic que no ho fem.
No, però a mi us diran
que sóc una activista.
No teniu llocs per assajar, cap grup.
Tots els grups que no teniu llocs per assajar...
Nosaltres sí, eh?
Doncs els que no teniu,
munteu un assaig,
tots,
al mateix dia, a la mateixa hora, a la Rambla.
Cada cap de setmana aneu a assajar a la Rambla.
No ho sé, a mi em diran i tu
que has de donar idees.
No, no, no,
és que els anirà estupendos.
Bona semessa, eh?
Bona semessa, eh?
Mira, espectacle al carrer.
Tindrà l'espectacle gratis, home.
Tindrà l'espectacle gratis.
Tindrà l'espectacle.
No, però sí que s'ha de recolzar,
perquè mira, jo,
obres al públics,
hi ha tants actes culturals,
vull dir, jo, com mai,
vull dir, a mi se m'acumulen els actes,
jo no puc, sobreposats,
jo aniria a veure quantitat de...
Venim del rec, setmana del còmic,
avui comença l'escanna.
Sí, a Tarragona està en un moment...
Mostra teatre jove.
Jo vaig anar,
bueno, puc dir a la ciutat,
vaig anar a Segòvia,
al febrer,
i em vaig morir de fàstic, eh?
O sigui, vaig anar en cap de setmana,
no hi havia absolutament res,
però és que no hi havia absolutament res,
res.
Jo me moriria, eh,
a Segòvia, un dia ja estava morta, eh?
A l'aquaducta.
A l'aquaducta, dona.
Una mica de coxines.
Sí, però culturalment,
totes grups.
Tremendo, eh?
Obres al públics,
dius, no t'he d'anar,
és que no sé, se m'acumula.
El que no surt al públics, a més, eh?
Perquè no surt tot al públics.
Dius, és que no puc, no puc.
A veure, què faig?
Només avui hi ha quatre propostes musicals,
així, de gent jove,
hi havia la mostra de teatre jove,
conferències, no, no,
hi ha moltíssimes coses, és cert, eh?
El que passa és que hi ha coses
que estan com encarquinades,
encursetades i que costa de bellugar.
En quin sentit ho dius, Rosa?
En el sentit que estem parlant, no?
Hi ha problemes que són eternos, no?
Que si fa 15 anys que fem teatre,
som crònics, ja, no?
Fa 15 anys crònics,
fa 15 anys que estem explicant el mateix.
És veritat, això.
Vull dir, i clar, això s'ha de solucionar.
El mateix que esteu dient avui,
si féssim una regressió,
probablement fa 10 o 15 anys,
és que diríem el mateix.
I vas a l'Ajuntament en una reunió
i et tornen a explicar la mateixa pel·lícula
que fa 10 anys que et van explicar.
Ara deu fer quasi un any
que vam anar a una reunió
per parlar del tema de l'ensatge
i del lloc i dels centres cívics
i no centres cívics
i no que m'ha de ser suport.
O sigui, queda com a frenat.
O sigui, hi ha algun lloc
que hi ha alguna espècie de freno
que diu, anà el tocí.
No ho veus comèdia.
Jo, al contrari de tot això
que esteu diem,
puc aportar,
que jo porto a la ciutat només 4 anys,
soc malaguany,
vinc de Màlaga,
i jo en 4 anys he vist
un esferve sense real.
He vist, sí, sí, he vist
gent amb ganes de fer
i gent amb ganes d'escoltar.
Puc ser estigui en el camí,
puc ser la candidatura,
puc ser, no sé.
La candidatura és una eina,
perquè tots aquests projectes
i tot aquest teixit
que hi ha associatiu i cultural,
vull dir, pugui portar a terme
amb una consolidació d'espais
i amb una programació
que tot això s'ha de reflectir
en el projecte.
Però és el que deia en fora d'antena,
que el fet de ser candidates
i ens situa en el mapa
i ja és molt important
que ho siguem
perquè, vull dir,
d'alguna manera o d'una altra,
tot això serà una eina
per unir, no?,
totes aquestes propostes
i perquè tot això surti
i se desencai,
com deia la Rosa, no?
Vull dir,
i si finalment són escollits,
evidentment tot això
se multiplicarà
perquè no només serà
la consolidació
de tots aquests projectes,
sinó també una injecció de diners
perquè durant un any sencer
la capital representativa
del que és la cultura catalana
sigui Tarragona
i tot això no és només la ciutat,
evidentment és tot l'entorn, no?
I jo penso que això és molt important,
que aquest recolzament
el volem
i el volem no només de fora
perquè és una candidatura catalana
sinó sobretot
de la gent de la ciutat,
de la gent que està fent coses, no?
A mi el que em passa ara
penso que no es barregin
les coses
perquè entre això
i allò del Mediterrani
una cosa és el 16
l'altra cosa és el 17
Són candidatures diferents
Ja, ja, ja
però no sé si tenim
molts tantos braços
com per fer tantes coses, eh?
Ni tant de cades
per a projectar tant, no?
Ojo, eh?
Perquè la de la cultura
en quin any va començar?
Això va ser un projecte
que va començar el 2004
amb l'antic
que és govern
però clar, és una cosa
que no es pot improvisar
que s'ha de fer
en molts anys vista, no?
Ja, ja, però jo havia anat
amb un parell de reunions
i després...
M'agradaria dir una cosa
que jo penso que
a Tarragona
la gent és tossuda
la gent que fem coses
som gent tossuda, no?
Perquè malgrat tot
les continuem fent
i les anem fent
ja penso que això
dona una característica
a la ciutat de Tarragona
i és que gran part
de la cultura
no tota, òbviament
ni hauria de ser-ho tota, no?
Però gran part
de les activitats culturals
que es fan
són populars
en el sentit
no populars
que a la gent
els agrada molt o poc, no?
Sinó populars
en el sentit
que surt de la gent
des de la base
surten coses
per fer
per anar a veure
per no sé què
hi ha un moviment
de la gent
per fer coses, no?
Llavors és el que dèiem
aquest moviment
aquí hi ha un moment
que s'atura
perquè no surt prou a fora
no sé per què
i jo penso que això
les institucions
i en aquest cas
l'Ajuntament
hi haurien d'estar
molt atents
i la candidatura
de la ciutat
hauria de tenir
potser aquest accent, no?
Aquest accent
de dir
no ha de ser
l'única cosa
però aquest accent
de dir
no, no
és que en aquesta ciutat
la gent té ganes
de tot això
el més difícil
però justament
és implicar
la ciutadania
en la candidatura
deu ser
el pas més difícil
perquè clar
pots implicar
l'Institut Ramon Llull
tota una institució
pots implicar
les associacions
però implicar
la gent
que ho faci seu
la gent de peu
bé
hi estic d'acord
però a mi
em fa l'efecte
que les institucions
surten de gent
que s'associa
i que
és gent
d'aquesta del carrer
que tu dius
que potser
no estan implicats
però que s'han mogut
per fer
el seu grup de teatre
que s'han mogut
per fer el seu grup
de música
en el cas
de no sé qui
que s'han mogut
tota aquesta gent
fan tot això
i tota aquesta gent
és el que dona
un accent diferent
al tipus
de coses
de coses
que fem
aquí a Tarragona
jo no dic
que hagi de ser
l'únic
però
que és important
jo crec que sí
altres ciutats
tenen coses
més de vestidor
més d'aquest teatre
que és tan bonic
i ve no sé qui
i ho fa molt bé
perquè hi ha una
gran producció
allà i tal
però la gent
del carrer
no hi està tan implicada
però una de les coses
que hem dit moltes vegades
és que el jurat
de selecció
el comitè de selecció
no otorga
una capitalitat cultural
en funció
del pla d'equipaments
culturals que tingui
o dels teatres
o dels festivals
sinó que és també
tota aquesta implicació
tot aquest teixit associatiu
que mitjançant un projecte
que després s'ha de reflectir
i s'ha de defensar
es manifesta
a través d'això
que la ciutat vull
que hi hagi aquest cultiu
i aquest teixit
això és molt important
i és determinant
i després que la gent
la vulgui
la faci seva
evidentment també
i això ha passat
amb altres exemples
que tenim
d'àntiques capitals
que han competit
en ciutats
que eren molt més magnífiques
i molt més fortes
en quant a infraestructures
per exemple
i de consolidació
d'activitats culturals
i han guanyat d'altres
que no ho tenien tant
però han presentat
un bon projecte
han tingut la incidència
aquesta
la participació
i la il·lusió
de la ciutadania
de la gent de peu
i això ho ha fet
decantar
per això demanem
que és molt important
jo penso que és important
i que a Tarragona
ens dona un toc
a nivell cultural
diferent dels altres
però jo crec que això
no treu tampoc
que hi hagi d'haver
el que hi hagi d'haver
equipaments culturals
estem a zero
aquí
amb tots els aspectes
però estem creixent
en això
i d'això també
es tracta
la candidatura
crec
per el que he llegit
es tracta
del creixement
és a dir
de com s'ha involucrat
l'administració
també
per crear un teatre
com el que es va crear
per crear un centre
d'art contemporani
de pensament contemporani
com el que es va crear
és a dir
que el creixement
ha de ser paulatín
si no
estic completament d'acord
però la Xertres
fa no sé quants milers d'anys
comencem a nombrar
però això és una llutja
perduda
això és llutja perduda
ja
al Banc d'Espanya
no no no
és que jo el que et vull dir
és que espais que queden
la Xertres és un exemple
ara va quedar
buit
al Banc d'Espanya
i quan dic ara
ja fa no sé quants anys
però estan negociant
les titularitats
tot això
d'acord
completament d'acord
però són exemples
que ens queden coses
el Pedro diu que
avancem però molt lentament
jo tinc un dubte
jo penso que sí
que anem molt lentament
molt a poc a poc
i que això no pot ser
que totes les ciutats
de Catalunya
ciutats eh
ciutats
ja no tinc capitals
del no sé què
tenen el seu auditori
ara posaré favor dels músics
m'agrada molt la música
tenen el seu auditori
i aquí tenim els trons
de dir
que el Palau de Congressos
és un auditori
a veure perdoneu
però ja li pots posar
els micros que vulguis
i posa't segons quina fila
i a veure què sents
no no no
i és un auditori inventat
i vés a Salou
vés a Salou
vés de Vilaseca
per altre costat
parlaves de la Xer3
jo no he escoltat mai
que un grup gran d'artistes
es tanquin a la Xer3
els universitaris ho fan
a la universitat
si volem alguna cosa
hem de lluitar nosaltres
no podem anar
a la cadira
i després demanar
però s'han mogut
eh també
ho sé
molta gent ha fet moltes coses
sí però al final
al final es va quedar
el Rosselló
i el Pep
i el Bladi
i poc més
és a dir
no hi ha hagut una jutja
no hi ha hagut una unitat
dins dels artistes
potser sí que som conformistes
en aquesta ciutat
potser sí
a mi pot ser
no ho nego
home una mica sí
perquè per exemple
hi ha el Teatre Tarragona
que el veurem acabat
la teva calera
sí
sí
va poc a poc
a poc
jo estic segura
que s'acaba el Teatre Tarragona
tu perquè ets jove
Mercè tu perquè ets jove
el veuràs
però jo no sé si el veuria
jo no ho sé tampoc Rosa
jo tampoc
jo també no sé si el veuria
a lo millor ni el Pedro
el veu que és una jove
no sigueu així
perquè això no és veritat
qui s'ha de llançar ara
una pedra
en favor de l'Ajuntament
en aquest tema
la primera pedra
aquella que van posar
però s'acabarà
el Teatre Tarragona
potser si s'havia d'acabar
no sé quant
trigarà 3 anys més a acabar-se
però s'acabarà
i això està clar
són molt 3
ara ja està això
i a mi em sap greu
perquè jo
vaig defensar ja
en un article
en un diari
que allí el que havíem de fer
era posar-hi un auditori
perquè
què fem a Tarragona
amb dos teatres
pràcticament iguals
a 300 metres de distància
bueno
ja que els tindrem
els aprofitarem
òbviament
però
fer el Teatre Tarragona
suposarà
a la ciutat
que el teatre
modern
gran
per a grans espais
de tal com se fan avui en dia
trigui 10 anys més
el 2016
el tindrem
aquest
gran teatre
si s'ha fet
el Teatre Tarragona
no ens haurem de menjar
la gent de teatres
que ara ja hem fet
el Teatre Tarragona
i tal
i prou
que és
Prac
no és igual
evidentment
té una caixa escènica
més gran
ens queden 45 segons
eh
si no hem començat
ens ho haurem de menjar
això
i quan tindrem
aquell teatre
que la ciutat de Tarragona
necessita
com és que el Tirant de Blanc
es va haver d'estrenar
a Viladecans
bueno ja ho sé
que hi ha molta gent
a Viladecans
ho sé perfectament
no hi tenen tot el dret
però a veure
tenen tot el dret
a molts
sí senyora
efectivament
Mercè Menuda
Pedro
Rosa
Teresa
moltíssimes gràcies
i us espero que torneu
un altre dia
us he de dir molta merda
no?
per als espectacles
que heu de lleig
però es diu així
en el món del teatre
què hi farem?
adeu-siau
les 12 a les notícies
és
què?