Fins demà!
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Demà s'acaba el carnaval, ja?
Demà s'acaba el carnaval.
Demà és dimarts de dol.
Demà és dimarts de dol.
S'acaba aquí, perquè allò és que s'acaba dimecres.
Ja ho sabem, és veritat.
Aquí, com que som tan treballadors, ho acabem dimarts.
I dimecres...
Però dimecres no és el dia que ens han d'imposar la cendra
i dir-nos allò que som pols i ens convertirem en pols i tot això?
Però hi ha molts carnavals que acaben dimecres.
Com pot ser que acabin dimecres?
Dimecres també és inici de quaresma.
Sí, per exemple, el carnaval de Vilanova acaba dimecres.
Vull dir, s'enterra el carnaval de Taltes el dimecres.
A Sitges també s'acaba dimecres.
Digue'm que se salten una mica l'ortodoxia.
Sí, sí, sí.
Una altra pregunta, aquesta detall personal, si em permets,
i si no te la faré igualment, abans de començar el tema d'avui.
No vas voler desvetllar la disfressa.
Jo no et vaig veure...
No em vaig arribar a disfressar.
No et vas disfressar enguany?
Se'n va girar feina a la nit de dissabte.
Sí, alguna cosa ens han explicat,
que dissabte a la nit va haver molta feina, no?
Sí, molta feina.
Bé, en tot cas, els serveis informatius ja se n'ocuparan, si et sembla.
Et donem una treva?
Sí, sí, sí.
Et donem una treva.
Parlem de continguts etnogràfics,
perquè si parléssim dels continguts regals de les nits.
Sí, a veure, no, a veure, parlarem dels serveis informatius,
lògicament, perquè és una notícia del dia,
lògicament, i com poden imaginar, Jordi Bertran es refereix
al problema que va haver-hi el dissabte,
la rebella de Carnaval, amb la Girasol.
Es va haver de suspendre la rebella,
perquè va haver tot un problema d'un excés de persones
i algunes altres, doncs, que sembla ser
que no van tenir el comportament que cal tenir
quan et mous per aquest món.
La minoria.
Una minoria, però bé, que va crear un problema.
La minoria de la gent, com sempre,
i en aquesta ciutat penso que som model de moltes coses,
entre altres de comportaments cívics,
a les festes se va portar perfecte,
i la prova, i el millor que s'ha d'agrair,
és que no es va lamentar cap assistència sanitària
en el recinte firal,
cosa que s'ha d'agrair a molta de la gent
que col·labora amb l'organització
i que això és important,
i ho fa desinteressadament,
igual que ho fa molts d'ells a les rues de les tardes,
que fan possible que divendres, dissabte i diumenge,
tot això que vostès veuen al carrer,
doncs hi ha algunes persones que participem
treballant professionalment,
però hi ha moltes que ho fan desinteressadament.
De manera voluntària.
De les pròpies comparses,
amb els seus petos identificatius,
i de l'equip de voluntaris de festes,
d'identitats, de protecció civil,
de Creu Roja,
tota aquesta gent fa possible que això sigui possible,
i la feina d'aquesta gent,
alguna, alguns d'ells no remunerada,
però tan important com la dels professionals,
és que això surti.
Importantíssim, com tu deies,
que no li va passar risc a ningú,
perquè la situació de risc que es va crear
sí que podia haver provocat
que alguna persona prengués mal.
Sí, bé, de fet,
avui es va estar comentant també
amb alguns companys d'altres carnavals,
aquí parlem d'altres carnavals també,
la previsió,
malauradament,
es va tocar a nosaltres,
i nosaltres no teníem,
en aquest cas,
tota la informació,
però que hi havia anunci,
si sembla que sí,
que en principi estava més pensat,
doncs que a la zona de Vilanova o Sitges
podien haver alguns grups antisistema treballant,
i això està publicat a la premsa d'aquestes poblacions,
vull dir,
i bueno,
aquí es veu que també va tocar una mica,
no sé si hi ha un grup antisistema,
o va tocar senzillament algú
que anava una mica passat de voltes.
Jo suposo que des de l'àrea de festes
el que toca és fer una valoració
i parlar de prevenció
per intentar que no es puguin tornar a produir aquestes situacions,
tot i que el risc aero no existeix
i hi ha coses que no són previsibles, no?
No, la prevenció va funcionar
perquè la prova és que no va haver cap assistència sanitària,
i això és el principal,
és a dir, nosaltres quan treballem,
i penso que tots els companys que treballen
en l'organització de les comparses,
en general a tot,
a les activitats,
des de la cavalcada de Reix, per exemple,
molta gent està per ballar
perquè la gent sigui feliç,
i aquesta és una de les funcions que té
la gent d'organització,
i això es pot entendre més o menys,
és a dir, jo quan normalment vas en un acte nocturn,
sigui una discoteca
o sigui un concert al Palau Sant Jordi,
o on sigui,
quan està ple, està ple.
Està ple i te'n vas.
I m'espero,
o m'espero a què em deixen accedir,
perquè en aquests llocs la gent sap que,
sobretot el que són oci nocturn,
sap que hi ha una entrada i sortida de gent dels llocs,
i en sis hores es pot gaudir sobradament
de les activitats,
però bueno.
Això és poc radiofònic, això que diré ara,
però jo a vegades penso,
si a algú li entra el desespero
per entrar a una festa,
que no li entraria el dia
que, com alguns dels nostres avis
havien de fer cua per aconseguir un tros de pa,
i respectaven la cua sempre que podien,
si per una festa,
per entrar a una festa,
muntem aquest sideral,
què no muntaran aquests individus o individues
davant d'una situació realment important?
És molt poca gent, eh?
Jo penso que la gran força d'això
és que, bueno,
ahir a la tarda tornaven a estar les comparses al carrer,
i això és el que desmunta més
l'argument,
és a dir, la gent,
la gran majoria de la gent,
fa la festa,
perquè li agrada la festa per passar-s'ho bé,
no per expressar els seus problemes,
a través de la festa, no?
És a dir...
Com que en aquest programa
el que no som són mentiders,
jo no mentiré,
i jo no vaig veure la rua,
ho confesso,
però absolutament tothom,
des de la redacció,
persones que m'he trobat pel carrer,
tothom m'ha dit que espectacular,
que cada any se supera.
Això la gent de les comparses que treballa molt.
No, no, però també m'ho ha dit...
No, però no m'ho ha dit gent de les comparses, eh?
No, no, no.
M'ho ha dit gent que anaven de bollers,
com va al Carnaval.
No, no, no,
que és mèrit de la gent de les comparses.
Molt bé, molt bé.
No, no, ho diem des d'aquest punt de vista, eh?
Per les comparses.
I, a més, en un any que es preveia complicat
pel tema de la crisi,
en canvi, la gent va apostar molt
i, a més, va haver símbols de...
Penso, d'humanitat en tota la festa.
Jo, ara sembla ja que sigui aigua passada,
però el dimarts passat,
aquí al programa parlàvem del Carnaval,
dels personatges antics,
el dimecres ens deixava la Pepi Montero,
de la Vallaruga,
i la gent de les comparses
ha mostrat la seva solidaritat
amb la comparsa afectada,
que és la Vallaruga,
i la gent de la Vallaruga ha sortit
com volia la Pepi.
És a dir, sortir.
És a dir, això és molt important.
I jo penso que això sí que són coses
que són importants a la festa,
és a dir, que hi hagi persones que et deixin,
però que et deixin la seva empremta,
i això es va aconseguir perfectament.
I quina tristesa que ens deixés la Pepi,
però cada cop que parlem amb la Pepi,
malgrat la tristesa,
no podem evitar somriure.
Sí, sí, sí.
La Pepi era una persona que, en aquest cas,
vull dir, jo avui m'hauria agradat començar el programa,
ja que fem programes etnogràfics,
parlant d'això,
perquè em sembla que és important,
de quan en quan no passa cada dia
que una persona significativa de la festa
et deixi, per sort,
no passa cada dia,
i en aquest cas em sembla que el dimarts passat
s'afrontàvem tots un carnaval
d'una manera,
i el dimecres la gent del Sinus Esport,
que va fer el seguit del rei,
són del mateix barri que ella,
la gent de l'aquí a Marro,
això va arribar sobtadament a pots metres,
perquè la defunció va ser a l'Hospital Santa Tecla
de la plaça La Font,
i aquesta gent va demostrar això,
que són l'almamater de la festa,
i que són gent que funciona perfectament,
i ho van demostrar el dimecres,
ho van demostrar el dijous, el divendres,
anant als toms dels col·legis,
i el dissabte, a les Rues,
i el diumenge també a les Rues,
tothom qui va posar el Crespo Negre
va posar el seu Crespo Negre,
però la festa es va fer com volia la Pepi.
Jo penso que has de reconèixer,
i això és el que realment cohesionen la societat,
i és el que realment fa evident
que hi ha gent que va per la festa,
no en contra de la festa,
i això, jo penso que la gran diferència és aquesta,
és la Pepi, amb el seu esperit constructiu,
i la gent que es dedica a rebentar actes.
La passada setmana, i així posem com una cortina,
la passada setmana, i ja entrarem en el tema formal,
però és que si no ho dic rebento,
vam estar fent un recordatori de les músiques
que no volíem escoltar el Carnaval.
Te'n recordes?
El disco del Verano, el Jordi Dan, tot això, no?
M'han dit que va haver-hi molt de Bollywood,
la qual cosa és d'agrair perquè anima molt
i és molt xulo.
Ha coincidit amb els Òscars, quasi això.
Sí, exacte, però també et diré una altra cosa,
m'han dit que no va faltar,
com es deien aquelles xiquetes,
aquelles que canvien,
jo quiero bailar toda la noche,
Selma, Selma, no sé què, Serena?
Aquesta cultura no arriba jo aquí.
Doncs sí, senyor, aquesta no va faltar,
i el jo quiero bailar toda la noche
va sonar més d'una vegada en més d'una conversa.
És bonic, això ja és com...
És bonic.
També ho hem comentat aquest matí,
és que ja saps que fem l'altra tertúlia,
diferent en la que surt per antena,
i es deia, home,
aquestes cançons del disco del Verano i tal
han de sortir al Carnaval.
Afegint-ne, a més, no?,
com aquestes de Bollywood han quedat molt xules.
Tenia un Carnaval en guany molt exòtic, eh?
Molt, molt.
Perquè hi havia japonesos...
Selma i Selena, era?
No sé, no sé.
Ara el Lluís Comas ens ho mirarà, a veure si...
Selma, jo quiero bailar toda la noche,
això és un marxito d'estiu passat, eh?
Ja saps que hem fet programes fins i tot dels xichos, però...
No, perdona, perdona,
deixa'm que em posi de peu.
Què tindran a veure los xichos con el disco del Verano?
Els xichos són muchos xichos.
Però en el seu moment estaven etiquetats com a tal, eh?
Ah, però ja saps, ara els moderns es l'han adoptat.
Sí, sí, sí, ja ho hem destacat aquí.
Però bé, en tot cas,
la banda sonora la posen les comparses,
i això també és important.
El que és cert és que la banda sonora del Carnaval,
doncs, antigament no era així,
i encara avui en dia,
doncs, hi ha poblacions que no és així.
Potser una banda sonora característica de Carnaval
són el so de les esquelles,
dels escallots, de les campanes,
i...
Aquí?
No.
Al País Basc, per exemple, no?
Al País Basc, que és un...
Sobretot a Navarra,
és un dels exemples més característics.
Sobretot hi ha dues poblacions molt conegudes,
perquè va haver un antropòleg que va ser...
Em deixes fer un parèntesi?
Lluís Comas, Lluís Comas, sisplau,
a veure si ens trobes aquella cançó de
Jo quiero bailar toda la noche,
i en tot cas demanar la col·laboració de la redacció.
A Lluís també sortia a la rua posant Compax, o MP3?
No ho sé, no ho sé.
Algún tècnic de ser.
Disculpa la interrupció i podem continuar
dels escallots i aquesta tradició.
Els escallots de Navarra,
sobretot de dues poblacions,
que el Caro Baroja va destacar molt,
que van ser Ituren i Zubieta,
són una mica la banda sonora del Carnaval Basc,
però un Carnaval en general peninsular,
podríem dir,
un Carnaval que el so de l'esquella era molt present.
Jo diria que aquí hi ha un eix pirinèc molt clar,
que a Catalunya també ens arriba,
i els escallots, les esquelles, això,
per exemple, encara són vigents en les festes d'ossos
que tenen al voltant del Carnaval.
El Carnaval tradicionalment s'ha assignat
com el moment de l'any
en què l'os, diguéssim, ja començava a despertar-se.
I per tant,
en les representacions del Pirineu,
en general, de tot el Pirineu,
el Basque, l'Aragonès,
el Navarres, el Català,
doncs apareixien aquests ossos
i encara apareixen a algunes poblacions,
sobretot a Navarra i també a la Catalunya Nord,
a la banda francesa de Catalunya,
no del Principat de Catalunya,
doncs en aquest cas a la zona francesa,
no la Catalunya Nord.
Aquestes esquelles,
esquallots, campanetes,
no només són característiques
d'aquestes icones tan clares del País Basc
que s'han convertit una mica,
fins i tot, en el símbol del nacionalisme,
etnogràfic, no?
Etnogràficament parlant del País Basc.
Si vostès es veu en algun mítin
de partits nacionalistes,
doncs aquestes han adoptat molt aquesta imatge.
Són gent amb uns cucurutxos molt alts,
normalment guarnits de flors.
Forma part de la iconografia del País.
Aquí Tarragona van venir, concretament,
a Tuarra.
En una Santa Tecla, no?
En una Santa Tecla,
amb la nostra folclora viu,
els de Itúren, concretament.
Joal Doná Coza en pensar d'Itúren.
És la paraula basca,
és una barresa que s'utilitza
per esmentar aquest tipus de personatge
que toca esquelles.
Hi ha d'altres, eh?
Els de Tudela, per exemple,
són un grup també bastant
que agafen molta força
i en podem trobar també, per exemple,
uns altres que van venir
a un carnaval fa anys també,
els d'Alsasua,
molt xorros d'Alsasua, no?
És, en aquest cas,
una mena de bèsties,
de cabrots, no?
Que van també amb aquest esquella,
que és l'element característic, no?
Aquest carnaval.
Això no només...
Entenen els carnavals, perdona, Jordi,
així molt tradicionals
i no entrant en la dinàmica de carnavals,
diguem-ne més com els que tenim aquí
a la Mediterrània,
el propi de Tarragona,
de ploma, de festa, de tot això,
vull dir,
mantenen més aquest signe
d'identitat tradicional,
mil·lenari...
Sí, el cas dels carnavals catalans,
el nostre, aquest,
jo diria que té una diferència...
Combina les dues coses, no?
Combina les dues coses.
El que aquí va passar
és que al segle XIX
tot el comerç dels indianos,
d'agradaria parlar una mica d'això també, no?
Del comerç amb ultramar,
doncs va fer que hi arribessin
diverses influències.
Influències antillanes,
per una banda,
i per altra banda també
al segle XIX
la mar Mediterrània
encara és un gran port
de comunicació
i per tant,
avui també, eh?
Però vull dir,
el segle XIX
és molt important
i també ens arriba
tota una influència
fins i tot lingüística
a través d'Itàlia, no?
Llavors,
nosaltres sempre hem sigut
pas, no?,
de cultures
i aquí hi ha coses
que ens venen
del carnaval antillano, no?
De la zona americana,
podríem dir,
i del carnaval
italià, no?
És a dir,
que són més aquest concepte,
paraula mateixa,
rua, no?,
d'utilització del carrer, no?
O la paraula també
arribo,
que té lloc en alguns llocs,
aquí no s'utilitza l'arribo,
però en altres poblacions sí, no?
Això són influències externes, no?
Per tant,
el que es fa
és matxembrar una mica
les influències aquí
i queden algunes restes
d'antigues, no?
Però cosa que en la part
més del nord
del país
no s'ha fet allà, no?
Aquesta influència de la rua...
I es manté aquest carnaval
més tradicional,
més rural,
d'altra banda...
Això passa molt
a la zona costanera.
Seria més el carnaval urbà.
Sí, exacte.
Aquí hi ha una transformació,
potser un dels primers símptomes
de transformació
de la societat
de l'antic règim,
és a dir,
una societat més rural,
més jerarquitzada,
amb una societat
petit burgesa,
més amb inquietuds
recreatives i culturals
en el segle XIX,
ve donat a través del carnaval.
Llavors, aquest carnaval
té pèrdues, no?
Lògicament,
però no és per tot.
La deia,
parlàvem d'aquest home
del ferro, no?
De tocar ferro
que arriba fins als anys 30,
és a dir,
que realment
algunes coses van perdre
per les provisions franquistes.
En les zones interiors
això no arriba.
Parlàvem del Pirineu,
però podríem trobar...
Jo n'he espigulat alguns
que amb aquesta característica
de les campanetes,
podem trobar encara.
Per exemple,
hi ha un petit poble
que es diu
Almiruete,
això és un poble
de 37 habitants
a Guadalajara,
57 quilòmetres
de Guadalajara,
que surten
les botargues
i mascarites.
Les botargues i mascarites
són un grup
que passeja
pels carrers
amb esquellots,
amb esquelles,
amb màscares,
amb les cares,
amb mascarats,
i porten
al cap
un barret de flors.
Això és una de les característiques
també importants
d'alguns carnavals,
aquestes flors.
A nosaltres,
a Tarragona,
les flors ens han quedat
fossilitzades
a la festa major
en el barret
de la Moxiganga,
que concretament
és un dels elements
característics
d'aquesta representació teatral,
però la flor
és molt característica
dels carnavals.
La setmana passada,
la Moxiganga de Tarragona
va fer un intercanvi
que es completarà
per Santa Tecla,
del grup de Tarragoni
amb el carnaval
de Látxera.
Látxera
és una festa
hivernal,
pròpiament
no es podrien dir
que no és un carnaval,
és una festa hivernal,
que té lloc
al peu dels Alps,
on
s'ha mantingut
aquesta representació
també teatral,
cosa que comparteixen,
i aquests barrets
de flors.
Això és una població
alpina
que es diu
Roca Grimalda
i és una població
no de 37 habitants,
1.500 o 2.000,
però és un dels carnavals
més característics
d'aquesta zona
com a festa hivernal,
com aquesta
que estem parlant,
on el concepte
no és tant
aquest paper
que tenim de Roca aquí,
sinó un paper
de festa major d'hivern,
podríem dir
d'una manera o altra,
on hi ha un element
més característic.
Les flors
són un dels altres característics
que trobem
en aquest carnaval.
No només
en aquests
pobles
trobem flors,
potser
un dels més
coneguts
és
amb una població
una mica més gran,
de 2.000 habitants
a 30 quilòmetres
de la capital
de Lleó
hi ha els guirrios.
Els guirrios
és un element,
guirrios
concretament
a llames
de la ribera,
és a dir,
aquesta població
porten uns grans
ventalls
de flors
al cap,
porten
les esquelles
aquestes que comentàvem
i un element
també més característic,
fos que anem progressant
per veure
quina és la indumentaria global,
porten
el que
podríem dir
són
o parts
del porc
o parts
en altres
poblacions
costaneres
d'alguns altres peixos
com la tonyina,
són aquestes
bufetes
onflades,
és a dir,
que
amb els carnavals
urbans
han estat substituïdes
per elements
de plàstic
en què tu dones cops,
doncs aquestes
parts del porc
onflades
que fan mal.
Home,
depèn de com
te viquin.
Per cert,
són personatges
individuals
o surten
en colla?
Normalment són
aquests dos que estem
parlant avui,
jo he buscat
llocs que són
en colla,
però també hi ha
poblacions concretes
que són
individuals,
normalment més
per la voltant
de Nadal
o Reis
quan surten
individual
i en canvi
per carnaval
surten
col·lectiu
per carnaval.
Aquí,
en aquest cas
a Lleó,
com ets de Llames
de la Ribera,
doncs ja tenim
els tres elements,
les esquelles,
les flors
i aquestes
bufetes
amb les quals
donen
cops.
I
l'última
població,
suposo que
anem amb
...
Sí, sí, però
podem ser
una altra
població.
L'última
població
que podríem
comentar
és,
en aquest cas,
una altra
petita
població,
però una miqueta
més gran
que les altres
que us deia,
hi ha de 14.000
habitants,
que es diu
Teguise.
Teguise
és un poble
de l'illa
de Lanzarote
a les Canàries
i aquesta
l'he triat
perquè
té la característica
de les
campanetes,
té la característica
dels elements
colpejadors,
aquí
les flors,
més que ser flors
naturals,
estan dibuixades
amb la indumentària,
són com unes
indumentàries
que en part
recorden
el que serien
els valls
de diables
del baix camp
que hem mantingut.
Sí, us anava a dir
que els vestits
són fins i tot
el disseny,
no?
Sí,
és molt copiat
o molt semblant
i són com ornamentacions
florals
que al baix camp,
sobretot en les manifestacions
que els diables
de les borges
del camp
acompanyen
inicialment
a la Mare de Déu
de les borges
del camp
i van i tornen
de l'ermita
per mig dels camps,
és a dir,
on realment
hi ha una flora,
doncs allà s'ha buscat
un tipus de vestit,
sobretot en els vestits
més antics
que també es conserven
de finals del segle XVIII,
possiblement
principis del XIX,
doncs es veuen
aquestes ornamentacions
florals
i per tant
hi ha una estètica
traslladada
a la pròpia
indumentària.
Aquí afegeixen
un element
també interessant
que
no és que no existeixi
amb els altres pobles,
però vull que en tot cas
no l'hem comentat
tant,
que és una màscara
molt,
molt,
molt,
molt,
en aquest cas
molt especial,
és a dir,
els diables
de Teguise,
els diabletes,
perquè es li diuen
amb això,
la seva màscara
adquireix
molta importància
per damunt
de les altres
colles
que us deia,
però en tot cas
segurament
és també
en aquest cas
un dels elements
més característics,
unes màscares negres
amb uns ulls
molt grans,
amb uns nassos
molt grans,
amb unes dents
molt grans,
que li donen
aquesta característica
concreta.
En aquest cas
se'ns emparenta
amb els carnavals
de Vilanova,
amb els carnavals
de Tarragona,
amb aquesta presència
dels nostres diables
de foc,
de les nostres
de focs,
ells no tiren foc,
sinó que porten
aquestes escalots,
però també
fan aquesta funció,
és a dir,
la sortida
dels diables
pels carrers,
acompanyant
en aquest cas
la festa
del Carnestoltes.
Els personatges
de Carnaval
més enllà de casa,
em penso que t'hauràs
de posar els auriculars
perquè no podem permetre
no ampliar
la teva cultura musical.
Lluís,
després d'un intens
treball de recerca,
ha trobat
una de les cançons
antigues
que sonat a té
Carnaval,
podem sentir-la?
no bailar
toda la noche
ara em diràs
que no la coneixia,
no et facis l'estupendo
perquè aquesta cançó
la coneix tothom.
Sí, sí, sí,
de qui era?
D'aquesta,
de qui és la que era?
Selma i Selena?
Ah, Sònia,
Sònia,
Selma no és
un personatge
d'aquesta,
és igual.
Sònia i Selena,
quin desastre.
Doncs sí, sí.
La setmana vinent
ja estarem en Quaresma,
no sé...
Farem uns especials
de Setmana Santa
com toqui,
sí, sí,
viatjarem
com normalment
cada any fem.
Sí,
perquè la veritat
és que hem après molt,
hem visitat
la Setmana Santa
de Múrcia,
la Sevillana,
alguna capital castellana
i la veritat
és que estan molt bé.
Sí, no sé,
tenim diverses propostes
però, bueno,
sembla que el rànquing
de peticions
ens reclama
que tornem
a les Terres Andalusas.
Bueno, avui...
Nos tornarem
i encantats de la vida
de fer-ho.
I farem musiqueta
també per acompanyar-la.
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies.
Vinguen esquelles,
flors,
màscares...
El que convingui,
que s'ha de fer pata
aquests dos dies
que queden de Carnaval.
I sobretot
un Carnaval cívic.
Sobretot,
que no falti.
Lluís,
una miqueta
ja rebaixem, eh?
És que...
Baila, baila,
bailando,
va,
baila, baila,
bailando,
hey!