Impressors alemanys Nicolau Spindeler i Joan Rosenbach?
La tasca dels quals va ser continuada un segle després
per l'impressor i poeta d'origen holandès Felip Mey?
El matí de Tarragona.
Hi ha moltíssimes coses que no sabem de Tarragona,
de la seva cultura i de la seva història,
com per exemple, jo m'acabo d'assabentar
i confesso la meva ignorància que el poble gitano,
quan venia dels seus orígens encara força misteriosos
com altres pobles del món,
es va aturar a Tarragona abans de fer camí cap a Andalusia.
Déu-n'hi-do si ens queden coses per aprendre
i d'aquí que volem aconseguir que es materialitzi
aquesta aspiració des de tots els col·lectius de la ciutat,
que Tarragona sigui capital de la cultura 2016.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, és tècnica de l'oficina de la candidatura
i avui ens acompanyen representants a la ciutat
del col·lectiu gitano.
És Francesc Ferreres, president de l'Associació Gitana de Tarragona.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Enriqueta Piquero és la presidenta de l'Associació de Dones Gitanes.
Enriqueta, bon dia.
Bon dia.
Saludem Francesc Gassó del Departament Jurídic del Poble Gitano.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Jo la veritat és que no em fa res confessar la meva ignorància
en aquesta com en moltíssimes altres coses.
Això que explicaves, Arat,
que el poble gitano,
cara a Europa i cara a la resta de l'Estat,
té un punt a Tarragona d'inflexió, podríem dir.
certament, vull dir, la història ens diu que durant el peregrinatge de tot el poble gitano,
durant tota la seva història, va anar passant per tota la cornissa de la costa blava,
va entrar pels Pirineus i va passar per aquí a Catalunya i va fer estada a Tarragona.
I després, partint de Tarragona,
s'ha anat ramificant cap a Andalusia,
tot el flamenc i d'això.
És a dir, tot això, el seu origen últim és Tarragona.
És a dir, per això, si hem de parlar de capital cultural,
Tarragona, amb el poble gitano,
evidentment és la capital cultural.
I de fet, sí, perdona, perdona,
que em penso que volies afegir alguna cosa més.
No, no, no, indiscutible.
I a més hi ha una particularitat i és que el poble gitano,
tot i que ha fet esforços quan ha pogut i li han deixat
per poder integrar-se en la modernitat.
I parlem d'educació, parlem d'accés als llocs de treball.
Malgrat aquest esforç,
han conservat la seva cultura pròpia com a poble.
I aquesta és una aportació que també es pot fer cara a l'exterior, no?
No tots els pobles poden conservar la seva cultura com vosaltres.
Sí, aviam, nosaltres al poble gitano
som persones que, primer que tot,
tenim una estimació primorial als nostres arrels
i als nostres costums.
Sense això, nosaltres no seríem el poble gitano, no?
Som, nosaltres, aviam,
això és una cosa de les que sempre,
des de petit, dels anys passats,
els que som, els que intentem que els nostres jovents
també facin el mateix.
És l'integració primordialment, no?
Perquè estem a l'edat que estem, a l'època que estem.
Deixeu per tenir els drets de qualsevol ciutadà.
De qualsevol.
I nosaltres, aviam, no som cap foraster,
sinó som gent de Tarragona,
nascuts a Tarragona, on tenim les arrels de Tarragona,
on som tarragonins.
Parlo de Tarragona perquè sóc de Tarragona.
I això, primordialment, aviam,
a nosaltres s'agrada i s'afecta moltíssim, no?
De que Tarragona la portem a la sang,
però no deixem de les nostres costums,
celebracions, respectes...
Bé, la cultura nostra gitana, no?
I què és ser gitano?
Home, jo et puc dir que ser gitano,
per mi, no és...
Aviam, no som més que ningú,
però tampoc som menys que ningú.
Això, papinal.
No som iguals, però som diferents.
Aquella frase que va fer famosa.
Aviam, nosaltres som diferents amb una senzilla raó, no?
A tu t'agrada la rumba catalana?
A mi sí.
Doncs mira, som una de les coses,
per exemple, aquí es fa l'escudella,
diem, aquí o a Lleida,
doncs nosaltres fem rumba catalana.
I què passa?
Que als Pallets de Tarragona
els agrada molt,
com fem la rumba catalana, no?
I és una participació nostra,
és algo entranyable nostre, no?
I als Pallets els agrada.
Nosaltres, com fem, per exemple, un event,
o fem una festa,
o fem un casament,
evidentment que, bueno,
els mitjans de comunicació sempre hi assistiu,
perquè fem una cosa espectacular,
espectacular, millor, per a nosaltres,
per a nosaltres és normal.
Però és diferent perquè realment
són manifestacions culturals
que es fan dins del col·lectiu, generalment, no?
Per això crida més l'atenció,
perquè també vosaltres participeu
de les festes de Santa Tecla, per exemple,
que participa tota la ciutat.
Nosaltres som molt tradicionals
amb les festes de Tarragona.
Mira, una anècdota,
i és alguna cosa entenyable,
és que, per exemple,
els geganters de Tarragona
tota la vida han sigut gitanos,
i són gitanos.
I més d'un estat perpetuador
de les festes, també.
Molt bé,
al Sant Magí també ho vivim
amb molta passió,
però és que aquí participem tots,
nosaltres els tarragonins,
homes, dones, grans, canalla,
des de jocs,
des de festes que es fan als barris,
doncs aquí participem, no?
I les dones...
Perdona, Teresa.
Amb el llenguatge, també,
perquè el llenguatge n'està ple
de paraules gitanes
que els païos no s'han adaptat.
Vull dir, des de...
Poses l'exemple de la rumba,
però n'hi ha milers, no?
Amb cultura gastronòmica,
amb la música...
Què passa que no ens enganyem,
que sempre hi ha aquest feeling
pel tema folclòric.
Sí.
Però en altres terrenys, ostres,
no hi ha manera que acabem ja
de lligar-ho tot, eh?
El tema cultural, també.
Cultural, també.
Si parlem del poble gitano
com a poble català,
jo diria que queda
demostrat peridimàticament
que el poble...
Tornem a l'arrel,
que el poble gitano de Tarragona,
que té arrels a Perpinyà,
resulta que el poble gitano
de Perpinyà encara és català.
i tots els anys del Tractat dels Pirineus
van passar a l'administració francesa.
I bona part de la conservació
de la llengua del Perpinyà
és el poble gitano francès.
És a dir, el poble gitano
és el que realment està integrat
en el sentir català, eh?
Per tant, vull dir,
hi ha unes costums,
però realment tampoc
és que sigui una cosa tan diferent.
Hi ha unes costums específiques
i tenen una coció de poble
en quant a aquest sentiment
i a aquesta cultura
i a aquesta tradició
que conserven.
I això els hi fa
aquesta cohesió de poble.
Això que dius francès
crec que és molt important
perquè segur que hi ha coses
de la tradició gitana
que els que no ho som
les respectem naturalment
però que no hi entraríem.
Però hi ha una...
És un punt de vista personal.
Hi ha una cosa
que jo,
i no m'importa dir-ho,
us envejo.
Aquest sentit de comunitat
que teniu
i que la resta de la societat
ha perdut.
És a dir,
quan li passa alguna cosa
a un gitano
li passa a tots.
I això no passa
en altres col·lectius
de la societat.
Bé,
és una de les coses
que estic reivindicant
i que estic promocionant
perquè ho sàpiguin
molta gent.
És que nosaltres
intentem ser educats
com s'han ensenyat,
intentem educar
els que venen
a tindre aquesta unió.
El problema
que pugui tindre
qualsevol altre gitano
és implicar-se
per perdurar
el que és el poble gitano.
Què som els gitanos?
Estem units.
No som individualistes
com els altres.
Aviam,
nosaltres som individualistes
de les persones
que realment
no estan integrades.
Les persones
que viuen
com totes les persones
han de viure
realment,
nosaltres impliquem
des d'un problema
del que sigui.
el típic
que si un està malalt
i anem
i fem acte de presència
i recolzament
per temes del que sigui,
sigui d'ajudes
econòmiques,
del que sigui,
d'estar-hi
vivint els problemes
i fem recursos
als que pertoquen.
Llavors,
això sí que
intentem
que perduri.
No volem ser diferents
des de més,
però això ho portem a l'arrel
i com ho portem
ho vivim
perquè ho hem vist
i intentem
que els nostres
també ho visquin.
M'agradaria preguntar-li
una cosa a l'Enriqueta
si no et fa res,
Francesc,
i és que,
clar,
el Francesc
ha dit
diverses vegades
que treballeu
per mantenir
aquesta tradició
que seré dir
als fills,
als nets,
que no es perdi.
La mare,
ja sabem
que és transmissora
d'uns valors
com a molt interns
en el seu contacte
amb els seus fills i filles.
Jo no sé
si a les dones gitanes
avui dia
us costa molt
amb totes les influències
i pressions que hi ha
i perquè la vida
canvia molt
que els vostres fills
però sobretot
les vostres filles
puguin trobar
el seu lloc
entre una societat moderna
en la que poden rebre
una educació
o treballar
entrant al món laboral
i mantenir
les tradicions
gitanes
que són més
preservar-se
diguem-ne
cap a la família.
Això a les mares
com ho porteu
a l'hora d'educar
les vostres filles?
És complicat?
Ara no,
ara molt bé
ho portem,
a veure,
el que volem
que les nenes
no siguin
les atreçades d'abans
vull dir
que no treballaven
que anaven al mercat
anaven amb fardos
no, no.
Ara nosaltres
volem integrar-los molt
vull dir, a veure,
parlo per totes les gitans
d'aquí Tarragona
volem integrar-los
vull dir,
volem estudiar
volem fer
i volem portar
moltes coses
sempre i quan
nosaltres la tradició
que no se la treguin.
Però es revelen una miqueta?
No, a l'àrea no.
Ara vull dir,
comencen...
A l'adolescència
es revelen a tots.
Sí, bueno,
això és total vull dir.
I totes,
no només les gitanes.
Però no,
ara comencen a entendre-ho
i a veure,
i volen
i nosaltres
el que som la gent
més gran
doncs volem
que sigui així.
Casar-se jove,
per exemple,
com ho assumeixen
les joves avui dia
si estan estudiant
una carrera?
A veure,
això de casar joves
abans es casaven més joves,
ara ja comencen
a tardar una miqueta més.
Quina és la mitjana
ara de casar més?
A veure,
ara comencen
19, 20,
abans eren 15, 16,
vull dir,
a veure,
i potser d'aquí
ara endavant
potser es casaran
els 24 i 25
que és el que voldríem
també d'altres.
Doncs aquest exercici
de mantenir tradició
i adaptar-vos
als temps que corren
jo crec que l'esteu portant
força bé,
no?
Jo crec que sí.
Mica en mica,
ben començat, vull dir.
Estem constituïdes,
no?,
com a dones gitanes,
és que ho vaig veure
a la premsa l'altre dia,
i també és important,
no?,
com a pasta de mentalitat,
que esteu com a federació
i que esteu les dones...
No,
però el diari va sortir
com a associació
de dones gitanes
de Tarragona,
no?,
si no ho vaig entendre malament.
Sí, a més a més,
vull dir,
el títol és
gitanes de vuit en dia,
vull dir,
que el títol ho diu molt,
no?,
vull dir,
el que volem ser
d'avui en dia.
És així.
És una imatge molt diferent.
Vosaltres teniu
la sensació
que podeu aportar,
però també rebre
a través d'aquestes
iniciatives,
aviam,
això són objectius,
a Capital de la Cultura Europea,
ja hem dit moltes vegades
que són moltíssimes
les ciutats que opten,
cadascuna segur que té
el bo i el millor
per oferir,
però nosaltres tenim
el que tenim
i se suposa
que ho hem de mostrar
aquells que ho han de decidir.
Vosaltres creieu
que pot estar present
també aquesta cultura
sandenària gitana
de la ciutat de Tarragona
a la candidatura?
Perquè fins i tot
crec que fareu
algun conveni,
alguna cosa, no?
Sí, home,
nosaltres aportarem
aviam,
doncs,
el que som els gitanos,
no?
Si ara s'està presentant
la candidatura de Tarragona,
Tarragona té uns gitanets,
no?
Què fan aquests gitanets?
Doncs les seues costums,
la seva vida,
la seva cultura,
les seues costums,
les seues rumbes,
les seues trobades,
que penso que són
trobades
molt bones
perquè la gent
ho sàpiga
i també, no?
No reivindiquen
els senyors d'Andalusia,
el flamenco puro i duro,
doncs aquí,
des d'aquí,
per els meus,
des de Barcelona,
com a altres llocs,
la romba catalana,
com el Paret,
com el Chacho,
com el Pescadilla,
Pescadilla
és un senyor
de Barcelona,
de Gràcia,
són catalans.
Mai a llei
de tots els rumberos
que hi haguen estat
escredes de la romba.
Estan aparentats
al senyor,
per exemple,
si el sigui
al senyor Pescadilla,
jo tinc un cosí germà meu,
que és el que porta
al tema
del local
de l'associació,
la seva dona,
que li diem
de renom
la Tata,
és neboda,
carnal,
del Pescadilla.
Hi ha un vincle
total,
o sigui,
Edo Tiet,
la Rosarito,
la Rosarito
són cosí germans,
i com ara que ets,
moltíssims,
hi ha gitanos vells
que ja no hi són,
en altres,
on han sigut
unes bases primordials,
per exemple,
com gitanos de Lleida,
que canten
el Garrotín,
molt bé,
que ha sortit d'allí,
ha nascut d'allí,
però què podem aportar
als terrenyons?
Dins del que tinguem
en altres,
i mirarem,
de fer-ho el millor possible
i aportar-ho
i posar-ho
a la barra.
Jo, si em permeteu,
jo ara,
mentre estava al Fenerys,
jo anava,
doncs,
visualitzant una mica
la vida quotidiana
que fem a Tarragona,
i jo quan feia,
em penso que he fet
una pregunta
que no tenia solta ni volta,
perquè, clar,
què podeu aportar
als gitanos
a aquesta candidatura?
El mateix que a qualsevol
tarragoní,
perquè, clar,
jo ara anava fent
el circuit per Tarragona
i, clar,
jo vaig per la plaça de la Font
o vaig per allà on sigui
i hi ha gitanos,
que s'estàs pensant
si és gitanos o gitanos,
perquè com que hem crescut
i hem viscut tots
a la ciutat d'aquesta manera,
dius, home,
doncs,
aportar el que aportem tots
en particularitats,
diguem-ne,
d'aquestes culturals,
però en principi...
Perdó,
és més,
estem tan igualats,
diguem-ne,
que n'hi ens adonem.
En tanta normalitat,
que és que realment
vivim tots,
som catalans
i tots vivim en normalitat,
que hasta, diguem,
el que representa la ciutat
és gitanos
i el món paio
no en fa cas
o no ho coneix
o no hi és igual.
El gitano
és el gegant
de la ciutat.
El gegant de la ciutat
que l'has dit de moro
és un gitano.
És un gitano,
no és un moro.
És un gitano conegut.
Un gitano conegut
que la fesomia d'ell
està feta d'un oncleu meu
que li deien balatxo.
És que nosaltres
ens ho plantem...
Era un oncleu?
Sí, sí,
el gegant.
La fesomia
era d'un oncleu meu.
Tot això són mèrits.
Vull dir que
nosaltres quan ens plantegen
que la cultura
de la cultura gitana...
el patrimoni
de la festa...
i de les persones
que és el que volem donar
a conèixer la resta d'Europa
i que la resta d'Europa
ens conegui
és aquesta.
Però no ens ho plantegen
com el col·lectiu tal.
El col·lectiu
és que són tots.
El que passa
és que el que el poble gitano
pot aportar dintre
les seves particularitats
és molt ric.
Però primer
que ens ho aportin a nosaltres
perquè jo, per exemple,
en un quartet d'hora justet
he après un munt de coses
que no tenien idea
dels gitanos de Tarragona.
Aprenem els tarragonins
dels altres tarragonins gitanos
perquè em penso
que tenim moltes mancances.
perquè és que convivim
però som desconeguts,
ens desconeixem.
Perquè com que cada dia
estem junts
ja ho donem pressupost.
És allò de la ignorància
del que donem pressupost
que no sabem.
Llavors, ara descobrim coses
a base d'anar parlant
i anar freqüentant-nos,
diguem-ho així.
Això té una part molt positiva
és que no ens plantegen
que hi hagi un conflicte.
Si hi hagués qualsevol conflicte
o hi hagués
algun tipus de discrepàncies,
no s'estaríem plantejant
el fet que són tots un col·lectiu?
Mira, més que un col·lectiu
nosaltres som una família
perquè la part alta
on normalment són
totes gitanos de Tarragona
han convigut
des de petitets
amb els païers d'allí
i tots estem aparentats.
En què?
Perquè des de petits
hem anat al mateix col·legi,
hem jugat a futbol,
hem fet activitats,
hem estudiat junts,
treballem en alguns llocs
que coincidim.
reivindiquem
això
que es faci
inquepeu
les dones
catalanes
i les dones gitanes.
Nosaltres no...
Aviam,
sense elles estem perduts
perquè són els motors
de cases
que donen l'educació
bé bé
a la canalla.
Són l'eix de la família.
A l'eix nostre
on tenim tot l'apoi
de les dones
perquè s'ajuden.
Avui està on estem
i se'n falta molt
però tenim tot aquest apoi
on nosaltres
és la comptabilitat
de la família
són les dones.
Nosaltres no tenim
les dones
com se...
Amb un gent
se'n pot penjar...
Penso que això
amb els païers
també ens passa, eh?
Sí,
doncs nosaltres
això ho tenim clar
perquè nosaltres
les nostres dones catalanes
parlo de catalanes
perquè sóc català
però sense discriminar ningú
parlo del que conec
som...
estem...
Aviam,
no estan lligades
amb un capsat del llit
i res,
vull dir,
al contrari,
tot el contrari.
La ignorància
i el desconeixement
fa que pensem això.
Això,
això molta gent
i nosaltres intentem
que les nostres filles
per exemple
estiguin preparades
pel dia de demà
perquè aviem
que moltes coses
s'estan acabant
com és el Montgitano
a la venda
perquè estan els asiàtics
aquí i s'estan menjant
les multinacionals
com també ens un en altres
doncs on intentem
mirar el futur
que les mateixes mares
i les nostres filles i fills
doncs estiguin preparats
perquè
des de fer un programa de ràdio
que estiguin sàpiguin el que és
que puguin accedir
jo no sé si ho he de dir
jo tota la vida
he treballat
no he treballat mai
de gitana
com diuen
i què és
treballar a la venda
he treballat molts anys
i a mi em coneix
moltíssima gent de Tarragona
a l'automoció
m'hi tirava moltes
per tant jo si em dediqués a vendre
treballaria de gitana
jo no
això és el mite que té la gent
jo soc venedor
queda només 30 segons
heu de tornar eh
vinga molt ràpidament
jo soc venedor
i a més a més
soc de la teva
companyia competent
que soc de la Cadena Ser
sí sí sí
i vaig a vendre
però bueno venedor
diferent venda
de la que la gent té
a la manera
són les 12
Enriqueta
hem de parlar de les senyores
un dia
t'esperem a la ràdio
moltíssimes gràcies
Francesc
Francesc
Teresa
ui quantes coses es queden per dir
hi haurà més ocasions
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies