Ja us ho dèiem, com cada dilluns sempre dediquem una estoneta
i ens agrada fer-ho a fer una passejada per la biblioteca.
Parlem de moltes coses, però sobretot de l'activitat que es fa
més enllà del que és la pròpia d'una biblioteca.
I en aquest sentit, saludem ja Cristina Barber. Bon dia, Cristina.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Potser podríeu pensar en novetats.
Home, novetats relatives, perquè realment el que parlarem serà
d'una novetat, entre cometes, que s'incorpora
amb motiu del Dia Internacional de les Persones Discapacitades.
És el proper dia 3 de desembre.
Ja us avancem que des del matí de Tarragona Ràdio
estem preparant també una programació especial.
De fet, la societat es mobilitza davant de dates com aquestes
que serveixen, entre altres coses, per posar èmfasi
en qüestions que potser hauríem de mirar dia a dia,
però ja sabem tots com funciona la nostra vida i el nostre món.
En aquest sentit, Cristina, esteu acabant d'ultimar els detalls
d'una guia de lectures de tota mena que estan relacionades
amb la discapacitat. I n'heu trobat moltíssimes.
La nostra idea és fer una guia que plegui material actualitzat
sobre gent que han patit alguna discapacitat.
De moment, la idea primera era estructurar-ho, doncs,
veure llibres d'interès general, perquè hi ha estudiants que fan treball
sobre aquests temes, llibres que ens parlessin de la vida quotidiana
de les persones amb discapacitat, que, per sort,
doncs, hi ha molts avanços tecnològics que s'han pogut incorporar
a la vida quotidiana per fer la vida més fàcil.
Doncs, a veure què tenim a la biblioteca de nou sobre aquest tema.
La vida esportiva de les persones amb alguna discapacitat,
que fins i tot, doncs, hi ha uns jocs paralímpics
que apleguen la gent que destaca en aquest terreny.
La vida sexual, si és que hi ha alguna cosa,
que poca cosa hi ha escrita, però també...
Totes les dimensions d'una persona, no?
Totes les dimensions humanes que estiguin reflectides
en la vida d'una persona que ha patit una discapacitat
que, quan t'hi poses, te n'adones que dir això és com molt bèstia,
perquè què vol dir una discapacitat?
N'hi ha de tants tipus.
Des de la persona que ha tingut una malaltia greu,
però que ha lluitat per superar-ho
i que en cap moment es vol sentir dir així.
Però, en canvi, hi ha qui ha fet una sèrie de relats
explicant aquestes vivències.
Doncs, és a dir, que no ho fem en sentit negatiu,
sinó, al contrari, hi ha gent que vol llegir
sobre persones que han passat el seu mateix procés traumàtic
en el cas d'una malaltia
i que en molts casos s'ha superat plenament.
D'altres persones, que també n'anomenem discapacitades,
ho són a partir d'un dia determinat
que pateixen un fatídic accident.
I la seva vida canvia radicalment.
I la seva vida canvia radicalment.
És a dir, hi ha persones que anem anant
aportant les pedretes del camí dia a dia
sabent que un dia ens trobarem una pedra més grossa,
com sol passar.
Hi ha gent que es troba un pedrot, un roc d'entrada,
que normalment és quan es pateix un accident traumàtic.
Doncs bé, hi ha persones que, darrerament,
han recollit aquesta experiència en uns llibres.
I, per descomptat, hi ha les persones que ja tenen una discapacitat,
malauradament, des del naixement,
com pot ser una sortesa o com pot ser uns problemes a la vista.
Clar, i explicar tot això en forma de llibre,
en forma de relat, pot donar suport i encoratge
a altres persones que es trobin en aquella situació,
recollir aquests testimonis.
Bé, d'això ja s'enocuparan els organismes,
però que han fet que hi hagi un dia internacional
que és a finals de setmana, el dia 3 de desembre.
Nosaltres, per la nostra part, hem aplegat tota la literatura,
diguem-ne entre cometes,
perquè està molt basada en fets reals.
Sí, són autobiografies, no?
Al final, testimonis.
Sí, molts d'elles, sí.
Hem aplegat tot això i Déu-n'hi-do el que ens ha sortit,
tota la narrativa aquesta.
A Tarragona tenim el cas, doncs,
des dels llibres de la Marta Llué,
que patir arreu d'un accident...
Va patir cremades molt greus.
Va patir cremades molt greus
i ho va explicar en uns llibres que ja no són nous d'ara,
però va començar amb el llibre Perder la piel
i després ha continuat amb d'altres,
com la piel cortida i un tercer, em sembla.
I aquests els teniu a la biblioteca, els tres.
Sí, sí.
I els que realment ara són...
atrauen bastant de públic jove,
perquè aporten una visió diferent,
són la gent esportistes,
molt coneguts,
que han patit un accident i que ho expliquen.
Això no és que sigui més greu,
però realment persones que han tingut una vida molt activa
i desaltarany esportiu,
de que de cop i volta
s'estronca la seva vida esportiva professional i personal.
Hi ha casos de superació,
com és el de l'Abderraman Haid Camuch,
que es titula el llibre
L'Àngel de la partida.
Aquest noi és un immigrant que ve del Marroc
i que ha arribat a ser campió olímpic
en els Jocs Paralímpics de Pequín.
I aquest noi, doncs, explica la...
va perdre un braç, només en vuit anys,
i va arribar a la...
després de quatre intents de venir a Barcelona amb patera,
de venir a Europa amb patera,
després de quatre intents ho va lograr
i finalment, al cap dels anys,
va aconseguir ser medalla olímpica.
Discapacitat, immigrant, menor...
Ho tenia tot en contra.
Absolutament tot en contra.
O sigui que, doncs,
ell diu que si vols la mel
has d'aguantar les picadures de les abelles.
Doncs bé, aquest és un llibre de testimoni personal.
Entre les mans que ve...
A més, és un noi jove,
ha sortit a la fotografia de la portada.
L'Àngel de la partida.
Un llibre més que recomanable
i que ens consta que el teniu
perquè l'ha portat
i és bastant novedor, no?
Perquè trobo que està molt nou.
Està per estrenar.
Acaba de fitxar, eh?
Aquest sí que és nou, nou.
Molt bé, novetat.
Sinó, de l'any passat,
tenim el Montgroc,
el Montgroc de l'Albert Espinosa,
guionista i cineasta conegut.
D'èxit, a més a més.
D'èxit,
que ell va patir un càncer
i d'això també en va fer
una experiència bibliogràfica, no?
Va escriure aquest llibre,
que és tot ell una mica naïf.
Vull dir que aquesta persona
s'ho ha après
d'una manera bastant especial
perquè fins i tot hi posa humor,
que això ja és difícil, no?
Però abans de tallar-li la cama
que tenia malalta,
va fer com una festa
fins i tot de comiat
de la seva pròpia cama,
de l'ossumit que ho tenia.
Ja dic, aquest tot el llibre
no abunda,
és una mica naïf.
Contrasta molt, per exemple,
amb el clàssic
sobre persones amb discapacitat,
el primer que jo recordo,
no deu ser el primer que existeix,
però sí que és el primer referent
per molts de la nostra edat,
és El teu nom és Olga,
del Josep Maria Espinàs,
referit a la seva filla
amb una discapacitat intel·lectual
i explica, doncs,
el posicionament dels pares.
Això és una cosa
que venen fent ara
alguns escriptors,
com el Màrius Serra,
que també ho ha fet
amb el llibre Quiet,
a partir del testimoni
del seu fill,
a partir de la vida
amb el seu fill,
que després va morir.
Hi ha altres autors,
com el Quenzo Auroé,
el Premi Nobel de Literatura,
no sé,
ja fa uns quants anys,
xinès,
que també expliquen
en el llibre
les vivències
amb el seu fill discapacitat.
És a dir,
que si vas anant buscant,
vas anant trobant
una infinitat de casos,
però clar,
que no tots són iguals.
És a dir,
que hi ha gent
que es pot sentir
potser molesta,
perquè el poses
en un sac
de la persona
que està malalta
o discapacitada
intel·lectualment.
No és el cas,
el cas és buscar
relats de persones
que expliquin
aquesta superació.
I un que és molt paradigmàtic
és el de l'Isidre Esteve,
el motorista,
que has portat el llibre també.
La sala del meu destí,
comença el llibre
dient
em dic Isidre Esteve
i fa temps
vas ser pilot
de motos,
un d'aquells capaços
de guanyar
en un viatge
d'aventures,
de competir
contra la llegenda
del desert
de desafiar
el continent oblidat.
Així va ser
que vaig conèixer
l'eternitat
de l'instant,
n'hi diu.
Succeí de sobte
envoltat de silenci.
Després
la dama negra
intenta visitar-me
però aquesta vegada
vaig arribar
abans a la meta.
Sóc el capital
de la meva ànima
llavors
el món va ser un altre
i la vida va seguir
i van tornar
els somriures.
Amb aquesta introducció
em dóna la sensació
que ha de ser
un llibre de lectura
molt intensa.
Em fa l'efecte
que sí que ho és
i el que
em sobta del cas
de la Isidre Esteve
és que en els primers moments
la premsa
ja van veure de seguida
que allò
podia ser una lesió
important
i no
no es deixava
dir en els teladiaris
no es deia
però de seguida
que va aparèixer ell
la primera vegada
la primera imatge
que va sortir d'ell
doncs
era esperable
va com a silenciar
tot plegat
durant una temporada
tothom sabia
que en sortiria
mal parat
diguem-ne
però
la primera imatge
d'ell
seria
en principi
per agrair
a tothom
els serveis prestats
i l'atenció prestada
i les paraules primeres
d'ell
van ser
és una lesió modular
al 100%
tinc moltíssima sort
tinc el cap
i els braços bé
i aquests dies
m'he adonat
que puc fer mil coses
el món no s'ha acabat
és simplement
una vida diferent
quan vagi pel carrer
l'únic que heu de fer
és mirar una mica més avall
és a dir que
és un cas
que ja d'entrada
s'ho va aprendre
d'una manera
de dir
bé m'ha passat això
però a partir d'ara
doncs
haureu de mirar
una mica més avall
he d'aprendre jo
i els altres
he d'aprendre jo
i els altres
jo crec que aquest llibre
ha obert camí
d'altres
tenim el
darrerament
el més nou
però està molt bé
i perdona Cristina
el parèntesi
que persones que tenen
una dimensió
i una certa popularitat
per la seva activitat
que han tingut
aquesta problemàtica
que passa diàriament
a persones anònimes
passa moltíssim
doncs expliquin públicament
i en un llibre
potser per posar de relleu
que els que no han patit
això
doncs siguem més sensibles
cap a aquestes persones
i sobretot
a aquestes que ho pateixen
que vegin que es pot tirar endavant
en la mesura del possible
com que cal tirar endavant
el que ho ha patit
i els que el
però millor que ets referents
que no pas uns altres
segurament
potser referents una mica
d'exemples
que hi ha gent que no se'n surt
però hi ha gent que se'n surt
anàmicament i prou bé
doncs bé
el cas del món sobre rodes
d'Albert Casals
un noi que ha patit una leucèmia
també és un altre cas
és a dir que
buscant buscant
trobarem
i si algú
doncs busca
una discapacitat
en concreta
també trobarà
perquè també
hi ha un que parla
del Beethoven
de la sortesa
del Beethoven
i em penso que es diu
el cabell del
el cabell del Beethoven
i a partir d'aquí
doncs fa una
una disgregació
sobre
una persona sorda
que acaba sent
un músic
de renom
universal
i una darrera novetat
que tenim
sobre aquest tema
és
aquest llibre publicat
per Cosetània
que acaba de publicar-se
i que es diu
Mira'm
Contes de Vides Especials
on autors
com la Mercè
Foradada
l'Ada Castells
Màrius Serra
Elisabet Pedrosa
Àngel Burgos
Miquel Pairolí
Josep Maria Funalleres
Rafael Vallbona
i Margarida Ritzeta
expliquen
relats
de persones
properes a ells
moltes vegades
en molts casos familiars
que tenen alguna discapacitació
un el pare
l'altre la germana
és a dir
Contes de Vides Especials
Sí
Diu
Mira'm
és una ullada
a les vides de persones
que massa sovint
no veiem
a un col·lectiu
que ens passa
desapercebut
però que hi és
i forma part
de nosaltres
les persones
amb discapacitat
o totes aquelles
que per algun motiu
o altre
són diferents
pertanyen a aquest espectre
invisible de la societat
que cal fer visible
jo crec que avui en dia
ja ho són molt visibles
però que el relat
i el testimoni
d'aquestes persones
diguem-ne
de primera línia
que han sofert
un problema físic important
i que després ho han explicat
doncs
és un ajudar
i a la seva visibilitat
i a la seva normalitat
Clar
és el que dius
han guanyat en visibilitat social
segurament en consideració
encara queda molt de camí
per recórrer
perquè també
doncs tinguin oportunitats
en el terreny de la formació
de l'educació
i la inserció laboral
però són qüestions
diguem-ne
que imaginem
que el dia 3 de desembre
segur que totes aquestes qüestions
es posaran damunt la taula
en els diferents actes
que s'organitzen
però de moment
aquesta guia
és un bon camí
per preparar-se
però no són lectures
per a persones
que puguin tenir
una discapacitat
o els seus familiars
són lectures generals
per a tota la societat
no és explicar el cas puntual
sinó que són històries de vida
amb la circumstància
que són persones discapacitades
doncs
m'ho has dit molt bé
i escolta Cristina
tots aquests llibres
ara teniu aquesta guia
que ens ho facilita molt
però per exemple
aquest ho trobaríem
aquest d'Abderraman
Ait K.Much
ho trobaríem
en prestatge de narrativa
o ho trobaríem
en un prestatge
que estigués dedicat a relats
aquest l'hem posat
és que
ho dic des del sentit pràctic
Aquest d'Abderraman
per exemple
com que explica realment
el seu cas
està posat
com una biografia
entre la biografia
i la narrativa
ho els trobareu
els que són
pròpiament biogràfics
estaran
al 92
que són les biografies
i els llibres
que són relats
a partir d'una vivència
que hi pot haver
alguna cosa
doncs
de novel·lada
doncs
aquests estaran
a la narrativa
Home
doncs una manera
de normalitzar-ho també
però posant
discapacitats novel·la
a la matèria
en podrem recuperar
unes quantes
o gairebé totes
En aquesta guia
contempleu només narrativa
relacionat amb el tema
de la discapacitat?
La narrativa
diem que és el punt de vista
nou
que hem fet
perquè això fins ara
estava com a diluït
o sigui
si una persona
fins ara
explicava les seves vivències
d'haver superat un càncer
per exemple
fins ara
eren quatre
que teníem
és allò
això ho pots fer
quan ja tens
una mica de gruix
per tant
això fins ara
estava com a
càncer
relats personals
per exemple
o accidents
relats personals
perquè el relat personal
ja ho posem
quan està una mica
entre cavall
entre la narrativa
i la biografia
han posat la narrativa
al final
hi haurà
els llibres
que hem dit al començament
aquests més
de vida quotidiana
o més d'estudi
els adreçats
potser més
als professionals
i a la darrera part
hi hem inclòs
unes quantes pel·lícules
que no és exactiu
molt conegudes
algunes
molt conegudes
però et diré uns quants títols
i veràs quantes pel·lícules
tracten aquests temes
Mister Jones
Hijos de un dior menor
Hijos de un dior menor
perdó
Xine
Una mente maravillosa
que parla
d'aquell matemàtic
esquizofrènia
sí
que té una esquizofrènia
Rain Man
Despertares
Què tienes debajo del sombrero
El milagro
d'Anna Sullivan
Mi pie izquierdo
que aquesta ja fa anys
que és llibre i pel·lícula
més a més
gran pel·lícula
més a més
una del director
tier
del Lars von Tier
el Bailar en l'Oscuridad
que hi surt
de protagonista
l'Ave York
sí
la cantant
sí
interpretant
una persona
que està perdent la vista
és una pel·lícula
duríssima
duríssima
duríssima
home
no són pel·lícules
allò
no
n'hi ha d'aquestes
que estan
amb to diferent
però aquesta
no
i a més que el missatge final
doncs és positiu
allò que parlàvem
de la superació
hi ha d'altres que no
que no tenen aquest missatge
però com és
clar
i bé
n'hi ha d'altres
més endolcides
com Forres Gunn
per exemple
és a dir
que aquí ens quedem
però quan
et poses a treballar
aquest tema
dius
però això és insuficient
perquè el que caldria
és agafar les diferents
discapacitats
i agrupar-les
i treballar-ho
és un primer pas
és a dir
la biblioteca
no
ja
agrupar
dona de ser
el que dona de ser
dona de ser
el que dona de ser
hem agrupat això
jo crec que fem
un servei
tenint-ho al públic
i a disposició
de les persones
que ho vulguin
persones que a la millor
tenen un problema
a casa
que han patit
alguna situació difícil
i que volen
potser
trobar
una resposta
en un llibre
o en les vivències
de persones
que han viscut
coses similars
doncs aquesta és una guia
que s'està acabant
d'elaborar
insistim
un cop
encara no és el dia 3
a partir de
finals de novembre
del tot
començaments de desembre
segurament ja hi serà
estarà en paper
no Cristina
a la sala de préstec
estarà en paper
i també la penjarem
a la web
i la penjareu a la web
molt bé
escolta aprofitem
per recordar
alguna de les activitats
que teniu aquesta setmana
heu passat una setmaneta
Déu-n'hi-do
amb la col·laboració
amb el Museu del Port
tot rememorant
Jaume I
però no descanseu
perquè alguna activitat
també hi ha
aquesta setmana
dimarts 24
a les 6 de la tarda
hi ha un taller
que es titula
Fem Ciència
taller d'experiments
de ciència
del projecte
APQUA
que està adreçat
a una edat
d'entre 9 i 12 anys
en places limitades
i això ho fem
amb motiu
de la setmana
de la ciència
Això seria el demà
Demà
Inscripció prèvia
és gratuïta
però inscripció prèvia
gratuïta
De 9 a 12
que normalment
a vegades
fem moltes activitats
per trams d'edat
inferiors
per nens molt petits
aquesta no
aquesta està adreçada
de 9 a 12
Cristina Barber
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos
i per presentar-nos
aquesta guia
que insistim
encara no la trobareu penjada
s'està acabant d'enllàstic
però cap a finals
de setmana
a començaments de l'altra
ja estarà a disposició
dels usuaris de la biblioteca pública
Gràcies i bona setmana
Igualment
Adéu-siau