Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, jo crec que el problema seguirà sent creixent, tothom espera que en aquests 15 dies de final de gener i probablement durant tot el mes de febrer, que és per diversos motius.
S'haurà acabat la campanya d'estiu, s'haurà acabat, ai, de festes, de venda pels regals i tot això, s'haurà acabat, i turística, s'haurà acabat les rebaixes, que serán aquest mes de gener, i l'any natural, que moltes empreses han esperat acabar i tancar l'any natural.
El 2008 també ja estarà avançut, amb el qual aquest mes de gener i febrer tothom espera un allau importantíssim de persones a l'atur.
Jo crec que amb això, jo sincerament penso que no crec que la gent s'ho estigui prenent en sèrio, i quan dic que no crec que s'ho estigui prenent en sèrio, parlo dels instaments oficials, polítics d'aquest país.
Crec que han estat enredant a la ciutadania excessivament, han jugat excessivament en una cosa, que tots ho vèiem, tots ho dèiem, i jo, per exemple, nosaltres, en aquesta mateixa antena ho he estat dir moltes vegades,
compta, compta, compta, i sobretot perquè això per nosaltres, pel sistema sanitari, és una... o sigui, sempre que va malament la coyuntura econòmica,
sempre hi ha molta més pressió social i molta més pressió sobre el sistema de salut, la somatització de les angoixes, dels problemes,
perquè s'acaben traduint problemes de la vida quotidiana, però acaben afectant a la salut, porta moltíssima més pressió.
Llavors, això només té una solució.
S'ha volgut donar, que és veritat, probablement, no?, que el món financer va ser l'iniciador, però el problema és la feina.
Llavors, clar, aquí l'única solució és que la gent treballi, i els que poden, i jo crec que nosaltres estem intentant amb això,
ens hem compromès a no fer absolutament cap restricció de lloc de treball, això ho hem anunciat en aquests dies per tots els nostres llocs de treball,
ja des del Nadal, i després impulsant obra, que si l'has d'impulsar algun dia, fes-la ara, no cal fer-la,
o sigui, tot allò que tinguis previst fer l'any vinent és ara quan has de fer, i ara és quan les institucions s'han de posar al carrer,
perquè el que han de donar feina, o sigui, aquest problema de conjuntura econòmica és un problema fonamentalment de l'economia real,
de la gent del carrer, i que només té una solució, que la gent treballi, donar feina, crear llocs de treball.
I feina, i no faig cap ironia, però realment feina sí que tenen les llevadures i els ginecòlegs,
perquè sembla que sí que s'ha incrementat el nombre de naixement, si més no, aquí a casa nostra.
Volem saludar el cap de Ginecologia i Obstetricia de la xarxa, el doctor Santís, molt bon dia.
Bon dia.
I bon any.
I bon any.
I feia temps que no ens acompanyava, i estem encantats que estigui aquí.
Avui parlem dels naixements, que han tingut lloc als diferents centres hospitalaris de la xarxa,
hi ha hagut un increment, i parlarem dels parts, això de Parí, que sembla que han tornat allò del parc natural,
recordarem que és el parc natural, i anirem parlant d'aquestes qüestions, que són molt més agradables,
que no pas les altres.
Parlar de naixements, tot i que les circumstàncies siguin difícils, sempre és una alegria, sens dubte.
Doncs entre... realment el nombre de naixements ha crescut, amb un 14% respecte a l'any 2007, el 2008,
i la distribució de la gent ha sigut més o menys la mateixa.
Ha pujat una mica més a l'Hospital del Vendrell, i possiblement amb això ja hi hagi hagut a veure,
una mica, no tot, no ho explica tot, el fet que s'ha acreditat de manera especial amb el parc natural,
cosa que en la tecla ara s'ha muntat l'estructura adient, per poder-ho fer exactament igual, no?
Això és una cosa que depèn molt de la llevedura.
El parc natural, en definitiva, és un parc a la carta.
La senyora diu, mira, jo no vull que facin masses intervencions, que no em posin medicació si no fa falta,
que no em posin controls contínuos del fetus si no fa falta, sinó que només me'l controlin de tant en tant,
que em deixin passejar, que em deixin posar música, que em deixin estar en la posició que a mi em resulti més còmode,
que no em facin episiotomia si no és absolutament indispensable,
en fi, tot això és el que s'entén per parc natural.
Però això no exclou el fet de l'anestèsia peridural,
perquè, de fet, una gran majoria de dones que demanen el parc natural acaben parint amb anestèsia peridural.
Volen tot això, però els dolors aquells més forts no els volen.
Exactament, és normal i ja està.
I aleshores el que sí s'ha notat és que s'ha frenat el creixement de la població immigrant que venia a parir.
O sigui, aquest creixement ha sigut en gran part pel creixement de la població autòctona,
que estem encara amb les escurrialles, però estem encara amb el boom del 73-74,
que hi va haver un boom de natalitat, i ara hi ha més dones per parir.
Però això es preveu que s'acabarà relativament bé.
Hi ha hagut un petit increment de parts de la població autòctona
i s'ha estabilitzat el que és la població immigrata,
que l'any 2007 probablement era superior, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir que aquí la població immigrada l'any 2007 va ser del 27%,
i aquest any ha sigut del 29%.
És un increment realment molt poc significatiu.
I comparats amb els altres anys, que pujava un 7 o inclús un any al començament,
pujava un 10, clar, com que ja eren menys.
Això doncs ara dona la sensació que s'ha frenat.
Volem aquest any què passarà, si es nodarà aquest fet
que hi hagi alguns immigrants que retornin a casa seva,
o a veure què... no ho sabem.
No, és que és una situació d'incertesa.
No era gratuït fer aquesta introducció, aquesta relació amb la crisi,
perquè lògicament el que és la natalitat, i sobretot la demografia,
incideix moltíssim, és un altre dels indicadors econòmics.
No ho volem posar en paral·lel amb els cotxes o els pisos,
però és un indicador econòmic, al cap i a la fi, també, el nombre de naixements.
El que sí que és cert és que en la població autòctona
ha augmentat una mica el nombre de fills per parella.
O sigui, l'índex de natalitat ha augmentat una miqueta.
Teníem un i mig.
Exactament.
Com el rei Salomó.
Estem pràcticament a dos.
A dos.
Estem pràcticament a dos.
I no és estrany veure un tercer fill, inclús algun quart.
Això, però, és més aviat anecdòtic i esporàdic, això.
Tot i així és una bona notícia.
Té una relació molt directa amb l'economia.
La situació d'economia que et permeti l'habitatge,
que et permeti l'expectativa de futur i amb seguretat.
L'ajut institucional en quant a guardaries, en quant a ajudes.
I les circumstàncies familiars.
Troba gent que diu, miri, nosaltres ens estem plantejant tenir un altre fill,
però ho hem de parlar amb els avis.
Això és molt freqüent.
Sí, sí.
La decisió ja no és només de la parella.
Si els avis se'n poden fer càrrec durant els primers dos anys,
doncs nosaltres ens agradaria.
Però si no ens ajuden ells no.
És a dir, hem de consensuar amb els avis el desig de tenir un segon...
Si podran portar a la guarderia, els podran anar a recollir,
si li donaran dinar, perquè jo treballo horari, doncs...
Quins canvis, eh?
Quins canvis que estem experimentant.
Això no és una anècdota, eh?
Això és una cosa relativament freqüent, aquesta reflexió.
L'altre dia parlàvem en aquest programa amb una altra convidada
del que ja s'ha tipificat com a l'àvia esclava.
Sí, sí, això ho volia comentar jo, sí.
M'estan comentant en més d'un lloc...
Que hi ha un cardiòleg que es veu que ha estudiat
que hi ha tot un seguit de dones d'una determinada edat
que presenta unes malalties que abans no eren habituals
d'hipertensió, de problemes d'estrès,
i diuen que és degut justament a aquest paper de mare
que ha hagut de subir l'àvia moltes vegades.
I ara, en aquest moment, estem tornant a trobar-se
en alguns entorns d'aquestes festes,
quan anava pels centres i pels pobles,
m'han estat explicant, sobretot en aquell entorn,
del retorn dels fills a casa, viure,
per la impossibilitat de viure, de mantindre la seva vivenda.
Amb la qual cosa, això s'està tornant,
però no per aquell fenomen històric,
diguem-ne, de costum i habitual que tothom està...
Tornem a la família extensa per necessitat, eh?
Per necessitat, eh?
I abandonem la nuclear.
Sí, sí, sí.
Però llavors es dona aquest fenomen, clar.
Ja no és només la història dels nens,
si el nen no pot cuidar l'àvia, que no sé què,
sinó que a partir d'aquest moment l'àvia comença a tenir un altre cop
que anar a la plaça a agafar menjar per tots,
com... i la casa,
i no és el mateix una casa de dos que una casa de quatre o de sis,
i s'està tornant a donar per...
Deixen, deixen, abandonen la vivenda,
per la impossibilitat de mantenir-la,
i anar al domicili matable.
Ahir, no recordo ara, penso que era l'avui,
hi havia un article d'un economista que parlava de dir
i ara pot venir el seu empàs,
que és que aquests fills que tornen a casa perquè ells estan a l'atur,
el seu pare també estigui a l'atur,
o la seva mare també estigui a l'atur,
i llavors tindrem famílies a la misèria.
Això, ell calculava, pot trigar dos o tres mesos a que comenci a passar,
perquè vindran ara els despíos i els mesos.
Ara, qui més qui menys encara tenia alguna cosa,
els jubilats doncs tenien la seva pensió,
però els avis encara treballaven en alguna cosa,
es poden quedar també, com els joves,
que són els primers que fan fora,
doncs el d'això diu i serà un...
Sí, bueno, hi ha els jubilats,
i després hi ha aquestes circumstàncies, no?
El jubilat és el que en principi se pressuposa,
que ja té la vivenda apagada,
la seguretat de la vivenda estable,
i llavors integrar, tornar a recuperar
aquest...
el retorn de la gent a casa,
que fins ara només eren els divorciats, els separats,
que també ha estat un problema amb això que estaves dient,
perquè li passa el mateix, eh?
Aquesta pobra dona que ja s'havia deslliurat
i tenia una càrrega un bon dia,
li depareix tornar a tindre una càrrega important,
i ara és per necessitat per abandono de la segona residència
i per impossibilitat de mantindre-la, no?
A més, a setmana s'hi poden a treballar o a buscar feina,
i tota la càrrega feixuga de la casa
torna a dependre després dels anys.
Tot va pensar que aquestes dades de parts i de neixements
que corresponen al 2008,
l'any que ve per aquestes dates potser parlem d'altres xifres,
però si els sembla,
centrem el tema del parc natural,
quan ho comentava el doctor Santís,
a mi m'ha cridat l'atenció,
perquè no fa tant, diguem-ne,
que els parts eren molt estàndard
i que la dona poc tenia dia en aquell moment.
I estem parlant de no res, eh?
Fa 5, 6, 8, 10 anys,
les dones que han parit fa 10 anys
sabem que no per res,
sinó perquè hi havia una manera de parir,
una posició a l'hora de parir,
diguem-ne que una estructura estàndard
en la que entraven totes les dones
que tenien la seva seguretat
en el sentit que si hi havia alguna incidència
ràpidament seria atesa ella o el seu fill o filla,
però que en principi no pintava res
si em permeten l'expressió a l'hora de parir.
Això és un salt qualitatiu importantíssim,
que les dones puguin triar com volen parir.
Això ha vingut donat pel fet de l'autonomia del pacient,
que realment té dret a ser assistit com a ell li agradaria.
El que passa és que això s'hi han de posar uns límits,
perquè hi ha gent molt valenta,
perquè hi ha gent que vol tornar als parts domiciliaris,
sense condicions.
Entre poc i massa, no?
Aquí a la província de Tarragona n'hi ha hagut.
I a vegades ens es compareixen urgències
amb la placenta dins que no surt,
amb sangrant, coses d'aquestes,
amb aquestes.
Però, si les coses es fan ben fetes,
doncs cadascú pot triar el que vulgui,
coneixent també el que s'exposa.
I amb uns límits,
des del punt de dir, com a estructura sanitària,
vostès no es poden arriscar a acceptar qualsevol excentricitat?
Nosaltres tenim, en els nostres hospitals,
el que se'n diu el pla de part.
Quan algú diu, jo voldria el part natural.
Molt bé.
Hi ha un full i ha de contestar una sèrie de preguntes.
I quina, se'n recordeu així?
Podem comentar alguns aspectes més anecdòtics
per fer-nos una idea
i escenificar un part d'aquestes característiques.
Si vol realment parir en una posició determinada.
Cosa que abans era impensable.
Abans era impensable.
Era la postura més còmoda pel metge.
I més incòmoda per la dona i la criatura.
Amb altres preguntes,
doncs quin tipus,
si voldrà anestèsia o no voldrà anestèsia,
que inicialment hi ha bastantes que diuen que no,
però sempre saben que tenen la possibilitat
de rebocar aquest d'això.
I després demanen coses ja més personals.
Si voldré escoltar la meva música,
si podré estar que m'acompanyi a més del marit,
que hi hagi algú més...
Es pot fer ara que...
Depèn de les circumstàncies.
Nosaltres hi ha coses que els diem que depèn de les circumstàncies.
Si hi ha abans d'ahir,
el dilluns,
hi va haver nou parts.
Nou parts en un dia.
Si a Llevi tothom entra...
I canvien el decorat ràpidament del peritori, no?
Exactament.
Si comencen a entrar 3 o 4 per partera,
vull dir,
allò és una plaça de toros, no?
Vull dir, una aglomeració.
Però, bueno,
quan les circumstàncies ho permeten,
doncs pot entrar...
Avui que hi hagi la meva mare,
avui que hi hagi...
Doncs es pot estudiar, això, no?
Si vull que em facin episiotomia o no.
Que abans, per norma, sempre es feia.
Tampoc sempre, però...
Més o menys sistemàticament es feia, no?
Això és un tema que està encara en discussió a nivell tècnic.
Sí, per què, doctor?
Perquè deien,
ja els defensors de l'episiotomia,
deuen que no es trenca la pell,
però que hi ha strips musculars.
Que a la llarga faran que aquesta dona
li caigui la matriu, etcètera,
perquè el terra de la pell...
I el risc del desgarro
i arribar, doncs, a l'insuït,
de, digamos, afectar les fílteres.
Per a dir, aquí defensa la conveniència de fer-ho, no?
De totes maneres,
amb aquestes dones se'ls diu
que si es creu convenient es farà
i això, normalment, la gent ho accepta.
Home, en principi,
tu confies en el teu metge,
que és qui ja entén,
perquè si no ja et posaries a barí tu sola,
si fossis experta, no?
Sí, sí, sí.
Després, sobre les atencions del nadó,
amb això, doncs,
que no se'ls talli el cordó
fins que no hagi deixat de bategar,
que els hi deixin amb elles,
el pediatre
anirà allí
a fer la primera exploració
damunt del ventre de la mare.
Això
no es pot fer sempre,
perquè si hi ha alguna incidència,
doncs, el criatura...
Però si la criatura i la mare estan bé...
Sí, la criatura i la mare també...
Aquell plisplàs
que encara no...
I ja no el tenies,
deies, ei, on és, no?
Això era terrible
per moltes dones, clar.
Doncs això també està apal·liat,
de manera important.
I després,
el que potser crida més l'atenció
és la postura,
perquè, doncs,
hi ha gent que apareix
penjada d'una soga
i apretant,
ajupits,
de costat...
Com les índies americanes,
que hem vist a les pel·lícules,
que diuen que és la postura més natural.
De totes maneres,
cal dir
que aquest moviment
coexisteix
amb un percentatge de dones
que volen res,
com abans,
jo a mi no m'emboliquin.
Agitada,
allò a la camilla...
El que sigui,
el que vostè digui.
I l'anestèsia encara no arribi.
I després,
ara s'està plantejant un problema
que ja està
sobre la taula
a tota Europa,
que és
les dones que et demanen
l'accessària a la carta.
I això ja
planteja problemes ètics.
Clar,
és que vostès també els hi posen
a vegades en unes tessitures.
Hi ha la senyora que diu
en molts llocs
que quan veus el percentatge
d'accessàries
ja pots estar ben segur
que és així.
No són necessàries
tant necessàries
com surten a les estadístiques,
oi que no?
No, no.
I de fet,
hi ha diferències
entre països
segons la manera de fer.
Però és que ara,
per exemple,
Anglaterra,
que és un país
que normalment
ja hi havia tradició
de part natural
i tot això,
se'ls està produint
una allau de dones
que diuen
jo a les 39 setmanes
busqui el dia
que li va bé
i em fa una cesària
i no vull passar
per totes aquestes històries
ni de tot això
i qüestions estètiques.
El Brasil
hi ha,
ara no em voldria equivocar,
però gairebé
un 70%
d'esparts per cesària.
70%?
70%,
però per petició
de la pacient.
Sí, sí.
Però l'objectiu
quin és?
Que no vol
que li perjudiquin
el periner,
que no quedi
en males condicions,
etcètera.
I encara
les cicatrius
de les cesàries
fem aquelles cicatrius
tan petites
i totes aquestes coses,
80%.
Les brasileres
gairebé
sempre
apareixen
per cesària.
Almenys,
entenc que èticament
els metges,
les metgesses...
Això aquí a Europa
no ens hi havíem trobat
i ara
sobretot a Anglaterra
que és on va començar
i s'està extenent,
doncs
encara no hi ha
una postura
unificada
respecte de si això
és ètic
o no és ètic.
Però per això
hi ha tota una
preparació prèvia
de preparar
tota aquesta zona
del periner
després hi ha tota
una sèrie d'exercits
vull dir que una dona
pot recuperar-se
perfectament
amb una mica
de disciplina
a recuperar
tot el que és
el seu aparell
reproductor.
El sol de la pelvis
pot recuperar-se
normalment
amb gimnàcia
adequada
i
el que passa
que moltes vegades
i aprofito
per dir-ho
les dones
el que es veuen
és la panxa
i llavors
la primera
impressió
és que han de fer
molts abdominals
i els abdominals
no són gens bons
pel periner
ni per la bufeta
de l'orina
són a tot
el contrari
i aleshores
diuen
és que després del parre
ara resulta
no, després del parre
no, després de fer
40 abdominals
cada matí
amb una persona
que no està
habituada
que augmenta molt
la pressió
dins del ventre
i
funciona
per la zona
dèbil
de l'abdomen
cal fer exercicis
de contracció
de la zona
que és com vostès
aconsellant
després dels parres
té risc la cesària
potser
això clar
és que
a mi m'ha deixat parada
en aquestes
és la forma de par
que té
complicacions
més greus
més greus
per la mare
i pel nen
i per la mare
vull dir
amb les cesàries
de tant en tant
molt de tant en tant
hi ha mortalitat materna
inevitable
per infeccions
per hemorràgies
per coses d'aquestes
a més fixa en la data del par
sí
la data del par
ni que sigui per cesària
és a dir
no esperar
que la criatura
vulgui sortir
sinó que jo decideixo
quan neix
exactament
però això Jordi
jo vaja
sense molts
sobretot a l'entorn
de moltes clíniques
de Barcelona
això és una pràctica
aquí
molt extesa
ja
molt extesa
i a més
amb un component
jo diria
més negatiu
ho veus
que moltes vegades
és els divendres
perquè
el metge
ha d'anar a caçar
o ha de sortir amb el barco
o ha de fer una cosa
aquesta
i a més si no el trobaré
i llavors es posen d'acord
i diu
no mira jo el dissabte
i el diumenge
hi haurà
doncs escolti
liquidem el divendres
aquesta és una pràctica
que vaja
que la sents a dir molt
i només cal
l'Hospital de Barcelona
i ho dic
perquè és una cosa pública
i ha sortit als diaris
50% de 60%
per això
quan veus aquest percentatge
quan hauria d'estar
al voltant del 20%
doncs no ho veig
aquest percentatge
no ho veig
a un criteri terapèutic
no
no
en absolut
estàs ballant entre el 20 i el 24
i el 24 ja és una mica
és exagerat
l'objectiu seria el 20
però veiem
aquesta forquilla
més enllà d'aquesta forquilla
aquí s'està sobre això
sobre el 22 i escaig
que hem estat nosaltres
i podríem
havíem estat per sota
el que cada vegada
es té més por
de les complicacions
que porten
complicacions legals
pel metge
i per què no li va fer un necessari
és el primer que ha pregut del jutge
no
aleshores
i les edats no
que hi ha moltes dones
que són grans
a l'hora de parir
però sobretot
jo crec que hi ha
perquè hi ha dones
amb edats altes
que apareixen fantàstiques
i una cosa
que també ha sortit
que no fa gaires dies
per algun mitjà
bueno
per algunes revistes científiques
fins i tot
és
per instruccions
del propi govern
en aquest cas
Holanda
que va ser dels primers
amb els parcs a domicili
està recomanant
reinvertir
la tendència
i tornar
al parc
si es vol natural
però a nivell
de clínica
hospital
hospitalitzat
perquè
darrerament
amb aquesta curva
de creixement
han crescut molt
les incidències
de problemes
en el parc domicili
clar
aquesta és una qüestió
també ètica
des del punt de vista
de dir
que el parc
el perjudicat
al final
la immensa majoria
de les vegades
és el nadó
i el nadó
no té cap culpa
qui defensa els seus drets
no ha pogut escollir
no ha pogut escollir
el risc
no?
dius
escolti
vostè s'arrisca
però clar
s'arrisca fent mal
amb un altre
entre aquests col·lectius
més estrictes
del parc natural
també està posant-se de moda
el no acceptar vacunes
això és contra la naturalesa
que ja s'immunitzarà
i que no sé què
esclar
en un moment
amb tanta immigració
jo crec que és un risc
una barbaritat
home i aquí sí que
hauria d'intervenir
les institucions
perquè
si hi va en creixement
aquesta població
que no vol
que se li administri
en vacunes
podem arribar
a recuperar
malalties
que ja no teníem
i poden contagiar
els altres
per tant ja no és
un tema personal
d'opció personal
sinó un tema
de salut pública
és curiós
com es donen
aquestes dues postures
d'una banda
les dones
una part de dones
tornen
allò que és propi
de la seva naturalesa
en un hospital
amb un metge
però intentant
que sigui un moment
realment feliç
de la seva vida
que la criatura
neixi amb tota naturalitat
i després
un altre
grup de dones
que volen
lleugerir
i anar ràpid
i anar a la feina
és curiós
són dues postures
absolutament radicals
per això deia
que és fruit
de l'autonomia
personal
i a vegades
no prou informada
aquesta gent
que volen
la cesàrea
tal dia
però per això
hi ha les llevadores
les infermeres
que fan una feina
realment important
en aquest cas
a la xarxa
segurament
jo parlo ara
parlava en general
sí, sí, en general
és curiositat
abans deia
hi ha dones
que trien
a l'hora de la postura
enganxades a una corda
fent força
generalment
hi ha un increment
de dones
que reclamen
parir en postura vertical
ja sigui
ajupides
o com vostè
enganxades a una corda
hi ha un increment
perquè
hi ha un increment
i com és això
vull dir
al costat hi ha la llevadora
hi ha algú
que agafa la criatura
quan neix
sí, sí, sí
la llevadora
està allí
també és una postura
complicada
per la llevadora
aquestes parts
requereixen
més presència
del personal
ajudant
durant tot el procés
del part
perquè s'han de vigilar
moltes coses
que
es vigilaven
automàticament
i ara
doncs
s'ha d'estar
però bé
amb això
no hi ha massa problema
el part
aquest
dret
o ajupit
o així
és el tradicional
fa bastants anys
ja
es va fer un estudi
sobre
quina era la forma
més adequada
busquant la posició
més adequada
per parir
i en general
es van buscar
les tribus primitives
que quedaven
pel Pacífic
i
pels Amazones
i això
i en general
tots pareixen
a la gazeta
a l'edat mitjana
es paria així també
i fins i tot
hi havia cadires
expressament creades
ara hi tornem a tenir cadires
i vostès en tenen
cadires d'aquestes
veus que bé
també que ho sàpien
les dones
que han de parir
a la xarxa
no?
doncs
però llavors
a la gazeta
hi ha
variants
evidentment
depenent de la zona
on viuen
i tot això
recordo
a mi una
que
vaig veure un reportatge
sobre això
que el marit
que allí
devia ser
una altra cosa
però era el marit
el pare
el pare de la criatura
s'agenollava
i se sentava
sobre els talons
i la mare
se sentava
sobre els fèmurs
d'aquí
de tal manera
que el moment
que sortia
la criatura
neixia
entre les cames
d'ell
i les d'ella
això és molt bonic
a veure
la imatge
molt bucàlica
sembla
nacional geogràfic
però li asseguro
que és molt bonic
la imatge
és molt bucàlica
és ben cert
jo totes aquestes coses
em semblen molt bé
sempre quan s'agrandeixi
que el nano
ha estat ben monitoritzat
prèviament
que sapiguem
que no hi ha risc fatal
per tota aquesta escena
amb un marc hospitalari
amb un marc
que hi ha una tercera
actor aquí
que és el que ha de néixer
i que ha de néixer
amb salut
i que no se li ha de
fer jugar
exacte
jo crec que aquest és
el principi
de totes aquestes variables
i del reposicionament ètic
que estàvem parlant abans
la variable més important
és pensar que
hi ha un tercer actor
que no en té cap culpa
i que ha de sortir
el més sa possible
perquè d'aquest naixement
sa o no
li va molta cosa
ja per acabar
l'hospital del Vendrell
ha estat força pioner
en aquest programa
que es va adaptant
també a altres centres
que depenen de la xarxa
ara ja s'ha completat
i es fa
a la tecla
els hospitals
són la tecla
i a la tecla
també es fa
a la tecla
s'ha fet una adaptació física
d'una zona
de la sala de parts
per poder també
i tenim cadiretes
i tenim pilotes
d'aquestes
que s'asseuen
durant la dilatació
hem de venir un dia
a fer una mica de reportatge
hem de venir un dia
perquè clar
això s'ha de veure
i s'ha d'explicar
als oients
allò
amb tota mena
de detalls
perquè no tots els oients
han d'anar a peric
lògicament
de veritat
que ha estat un plaer
que com sempre
hem après molt
moltíssimes gràcies
doctor Atxerà
doctor Santís
per acompanyar-nos
fins al proper programa
moltes gràcies
moltes gràcies