Fins demà!
Un de cada, esperem que tinguem la tertúlia completa de seguida.
Ens acompanya el periodista del diari El Punt a Tarragona, Òscar Messeguer.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim com a representant polític de moment el portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament, Joan Eregio.
Joan, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I els altres dos convidats que esperem que s'incorporen de seguida, que són Carles Avelló, també periodista, director de continguts del Gratuit Més Tarragona,
i l'altre representant política és Begoña Floria, portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Tarragona.
El Carles Avelló, ara ja sí que s'incorpora, així que el podem saludar.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I esperem que s'incorpori la quarta convidada de seguida.
En fi, avui, com pràcticament la resta de la setmana, tenim dos grans temes per comentar, un a nivell estrictament local i l'altre més general.
El més general, però que també ens afecta, és la decisió que ha pres aquesta setmana el Ministeri de Foment,
el govern central sobre l'autovia d'Aragó, la 68, aquesta decisió de connectar l'Aragó amb el Mediterrani a través de la província de Castelló,
descartant, per tant, l'alternativa tarragonina, l'alternativa que havia de seguir el traçat de la carretera nacional 240.
Hi ha una sensació general de decepció i jo també diria que de resignació entre les forces polítiques i entre els agents socials i econòmics de les nostres comarques.
Segurament que a partir d'ara el que cal plantejar-se és que podem fer des del territori per millorar les comunicacions entre el camp de Tarragona,
les comarques de l'interior de la demarcació i aquesta connexió amb l'Aragó.
Òscar, tu que has seguit a més bastant el tema, què et sembla?
Què et sembla la decisió i quines alternatives li queden ara al territori?
A veure, la decisió, sense posar en dubte que estigui basada en raons tècniques,
i que aquest estudi previ que havia de triar una de les dues alternatives justifiqui aquesta decisió,
el que està clar és que obri l'interrogant de si realment s'ha valorat prou l'opció catalana, l'opció de la 4-20,
perquè des de fora, o des de fora i des de dins, des de Tarragona, semblava la més lògica.
Aleshores, i aquest dubte ha sonat una mica a gest d'apropament cap al govern de la comunitat valenciana,
una setmana després, o uns dies després de tancar l'acord de finançament,
i realment jo crec que els agents socioeconòmics del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
potser no es van mobilitzar amb la mateixa força, i fins i tot a nivell polític,
no es van mobilitzar amb la mateixa força que a Castelló,
on feia molt de temps que des de Pinarosa a Morella totes les institucions i tots els agents
estaven realment pressionant molt, i ara ens hem trobat amb això,
i hi ha temps per reaccionar amb alternatives, però els temps eren diferents.
Naturalment, si Foment hagués triat l'opció de continuar l'autovia d'Aragó per Tarragona,
se suposa que hagués estat molt abans que ara plantejar-se un hipotètic desdoblament
de la 4-20 a través de la disposició adicional tercera de l'Estatut, o si l'havia que sigui.
Deixa'm saludar Begoña Floria, portaveu del PSC. Begoña, bon dia.
Bon dia a tot.
Ja tenim els quatre convidats. Carles, a tu què et sembla?
Hem de fer també alguna autocrítica des del territori?
Potser ens ha faltat pressió? No hem fet prou lobby?
No. Jo crec que realment aquí, almenys el que és camp de Tarragona,
perquè la Terra de l'Ebre és una altra història,
amb aquesta via, no l'hem esperem mai, no?
A nosaltres veiem.
I creus que no la necessitem?
Jo personalment no.
Jo personalment no.
Jo crec que veiem, tots els fluxos que venen d'Aragó venen per l'autopista.
No ens venen des de l'altre costat, no?
A més a més són els fluxos més grans.
L'altre, jo crec que aquí, veiem, ara és una polèmica, jo diria, artificial, inclús.
Una polèmica política, una polèmica que ja està bé perquè estem al mes de juliol,
però francament, a mi em sembla que hi ha fets molt més greus.
Molt més greus que no, que, bueno, tots els que han sortit amb aquest tema,
de tots els partits polítics, jo no els vaig veure sortir quan es va fer...
Es va arribar a la Nacional 340, el pas per Altafulla, amb un carril per cada costat.
Que això sí que és greu.
O el desviament que estem fent ara, que també queda col·lapsat tota aquesta zona.
O sigui, tenim una autovia que ve de... que penso que avui...
Sí, aquesta tarda s'inaugurava el nou tram fins a l'Hospitalet, que és de quatre carrils.
Arribem aquí i això és un desgaví impressionant.
I aquí tothom sembla que ho accepti.
Joan.
A veure, totes les coses tenen la seva, diríem, dimensió.
Jo crec que sí que és greu que ja s'hagi pogut aquesta situació,
perquè, com bé ha dit el Carles, segurament tots els fluxos que ens venen de l'Aragón
ens venen per l'autopista.
I aquest és un greu problema que tenim fa molts anys,
perquè això els expulsa cap a Barcelona, directament.
I, per tant, per què el port de Tarragona no és el port de l'Aragó?
Doncs precisament per coses com aquestes.
Per tant, jo crec que sí que té la seva importància.
Crec, jo sí, les autoritats s'han mobilitzat més aviat o més tard.
Això no tinc capacitat de valorar-ho.
Sí que recordo l'any passat trobades de molts alcaldes,
diria que fins i tot l'alcalde de Tarragona,
reclamant que la carretera passés més per la costa,
i bé, i l'opció de Gandès, etcètera, etcètera.
I tot això s'ha anat a l'aigua per decisió del govern de Madrid.
Ho trobo greu, i a més es trobo greu que ens intentin vendre,
doncs que bé, que ja s'ha arreglar d'una altra manera,
o que ja es farà un altre ramal.
I no hem de fer cap autocrítica des del territori,
com Puig apuntava abans l'Òscar?
Ja li he dit que jo el que no tinc capacitat de valoració
és si la mobilització del territori s'ha fet tard o d'hora.
Això no ho sé.
Jo recordo una trobada grandesa,
recordo l'assistència de molts representants municipals
de tot el territori,
recordo el que han dit les càmeres de comerç,
recordo el que ha dit la institució provincial, etcètera, etcètera, etcètera.
A partir d'aquí, a vegades,
no solament la mobilització,
la pressió política dona resultats.
A vegades, com ha dit l'Òscar,
doncs, bueno, hi ha altres factors,
que el millor de repartiment de joc o de cartes,
doncs, acord de finançament,
apropament al govern valencià,
vagi vostè a saber qualsevol cosa.
Jo crec, de dues maneres,
que no ens ha jugat una bona passada,
ni molt menys, el govern estatal.
Jo ho dic perquè, bàsicament,
l'acte de grandesa,
que ha sigut l'acte més solemne i més multitudinaris,
va fer, segurament, quan la decisió ja estava presa.
Estem parlant...
A l'abril, a final d'abril.
A veure, beconya.
I què venia?
I què venien?
Com que venia?
Sí, què venia?
Després de l'abril.
Unes eleccions.
Unes eleccions, sí.
A veure, beconya.
A veure, jo crec que aquest tema
l'hem de prendre tots amb tranquil·litat.
Nosaltres, des del Partit Socialista,
som els primers que vam dir en un moment donat
quan es plantejava la connexió a l'Aragó
amb tota la zona de l'Ebre,
que seria bo desdoblar l'eix de l'Ebre
i, per tant, que la connexió baixés
per la zona de l'eix de l'Ebre.
Però també entenc que l'Estat hagi decidit
que la connexió vagi per Castelló.
Dir que entenc en el sentit que hi ha una alternativa
que ens permet complir els mateixos objectius,
que el dolent seria que no hi existís.
I dic que ho entenc en el sentit també
que jo crec que hem d'anar més enllà
de les nostres pròpies fronteres
i pensar també en l'Espanya en xarxa
a nivell d'infraestructures.
I l'important en aquest cas
és que tinguem una bona connexió nostra
amb Castelló a nivell d'infraestructures
i també que es desdobli la Nacional 420.
I aquest desdoblament de la Nacional 420,
aquest desdoblament és un compromís
assolit ja per la pròpia Generalitat
que tens a la disposició tercera,
que és on es prioritzen les inversions.
El conseller Nadal ja ha dit que aquest desdoblament hi anirà.
Per tant, l'estudi informatiu
es podria ja tenir pressupost per encarregar-ho l'any 2009.
Per tant, aquest és una realitat pel Pablo.
I a més a més, el ministre Blanco
ha acceptat també la petició de la Generalitat
en la qual el govern de l'Ajuntament de Tarragona està al costat
que aquest desdoblament de la 420
s'inclogui en el pla estratègic d'infraestructures de l'Estat
que s'ha d'aprovar,
que és el que marca les prioritats de treball.
Creiem també en clau territorial
que seria bo que també entrés al desdoblament de l'Ebre.
Ja sabem que, havent fet la sortida de l'Aragó cap a la costa
per Castelló, aquest desdoblament vindrà una mica més tard,
però també com a territori penso que hem de vetllar
perquè hi sigui també
i per tant treballar a nivell,
això ja no compet directament al municipi de Tarragona
però sí en clau de lideratge territorial
d'ajudar que això sigui possible.
Com deia, l'important és que tinguem aquesta connexió amb l'Aragó
perquè la Nacional 420 serà important,
potser no tant ara, Carles,
és veritat que ara amb l'autopista i la Nacional...
No, jo crec que és més important.
és més important que la 240 es faci d'una poñetera...
L'autoria de Montblanc.
Bueno, aquesta.
És que aquest és el tema.
Això li hem de preguntar a l'alcalde del Morell,
que és el que la té a tu ara ara mateix.
És igual, això són altres històries, no?
No, jo si em permets acaba simplement, Carles,
simplement dir que l'important és...
Estic d'acord amb que el port necessita noves infraestructures,
el que també penso és que hem de trencar allà
el discurs aquest d'enfrontament territorial,
el discurs de l'enfador,
el discurs de dir que no ens queren a nadie,
que no ens ajuden, etcètera, etcètera,
perquè no és veritat que això sigui així.
S'estan fent inversions potents
des de fa ja mesos en el territori
i, per tant, el que sí que hem d'aconseguir
és que els compromisos estirin endavant
i, per tant, que la Generalitat
inclogui aquest desdoblament,
i així ho ha dit,
dins de la disposició tercera
i dins dels pressupostos de l'estat de l'any vinent.
i, perdona, i que t'he tallat,
estic d'acord en que, a futur,
pel creixement del port,
com deia el senyor Reggio,
i per tota aquesta zona,
que en habitants tindrà un potencial encara més gran
i que estem en creixement,
i com a camp de Tarragona,
necessitem més infraestructures
que ens connectin amb l'Aragó,
per tant, aquest desdoblament serà important,
a futur.
Potser no ara, però sí a futur.
Carles, què volies afegir?
No, jo deia això,
és que la 240 és el més important.
A veure, a l'Aragó ja té com a platja natural Tarragona,
o la zona de Tarragona,
o la Costa Dorada, com si diguéssim, no?
Jo amb això...
El Joan Faragó, no, no, no,
és que jo no...
Perdó, Carles, eh, perdó.
Jo no m'he referit als que venen...
De turista.
Als manius que venen en quatre amb un cotxe
i venen a la platja sol.
I venen de Saragossa.
Jo m'estic referint a que Saragossa,
que com bé tu ho saps,
s'està convertint en les plataformes logístiques
més importants de l'estat espanyol,
a on fa i no fa els seus grans moviments.
Els fa el port de Barcelona.
Per què?
Perquè les comunicacions l'expulsen,
l'enfoquen cap a Barcelona.
Quan és cert que la seva sortida natural al mar
és el litoral de Tarragona.
I això no passa...
Joana, estaràs amb mi que amb la 420
aquest objectiu s'assoleix.
Però això, però a veure...
No cal donar la volta per Gandesa i per Tortosa
per venir fins a Tarragona.
És més directa la 420 que no el ramal...
La 420 o la 240?
No, no, el desdoblament de la 420.
No, no, perdoneu.
És més important com a enfoque directe...
És que em sembla que...
És la 240.
Talies de carretira.
Talies de carretira.
No, bueno, la...
Sí, sí, és la 240,
que és la famosa de Tarragona.
Autovia Montblanc.
A Sant Sebastià.
No, no, no, jo m'estic referint a la que ve via Falset,
des de l'Aragó directe fins al port.
Tu dius la de la Còlea del Pinar, que es deia abans.
Sí.
La que estem parlant, que s'ha de desdoblar.
La que reus i anuncia el Còlea del Pinar, vaja.
Què és més prioritari?
La 420?
Les dues coses.
O la 240, que seria l'autovia de Montblanc, mà 27.
Evidentment, la 240 i per això estan les obres de marxa.
Però recordeu que...
Jo, si no recordo malament,
aquesta és la que va de Tarragona a Sant Sebastià, aquesta, no?
Sí.
I aquesta es va reivindicar sempre com una autovia important
per anar no solament a Aragó,
per molt que diguis que és a Aragó.
Cap al nord.
No oblidem que Aragó, el 70, el 80% de la població,
està a Saragó.
I anava cap al nord.
Per mi, aquesta és l'aposta.
Aquest és Tarragona, Lleida, Òsca, Pamplona i Sant Sebastià.
A veure, Òscar, digues, què anaves a dir?
No, una cosa és parlar del flux turístic
i l'altra cosa és parlar del tema econòmic.
El tema econòmic sí que és molt clar
que es necessitaria una millor connexió
perquè des de Saragossa hi ha hagut una relació més fluida
amb el port de Tarragona.
Això és evident.
És igual a través de l'A27 o a través del desdoblament de l'A420.
A més, jo no entro personalment
a valorar si és més o menys important l'A420.
Jo el que veig és que s'han abocat una sèrie d'energies
a reivindicar això de forma molt solemne
i per part molt, o sigui, de tothom.
De tothom.
Alguna importància deu tenir.
Jo no la valoro, eh?
Però si realment no té aquesta importància,
per què tothom s'ha plinat la boca
de que aquesta carretera,
o que desdoblava aquesta carretera tan important?
No em dic que no tingui importància.
No, però em dic que no la tingui.
Jo crec que té més lògica,
més lògica i mirant-ho fredament,
sense...
L'autovia de Montblanc.
A part de l'autovia de Montblanc,
té més lògica que aquesta carretera vagi per a Castelló.
Perquè tu que ets d'aquella zona,
coneixes per on van els fluxes
des de Castelló cap al sur de Raó.
Vull dir, vaja, té més lògica per a mi.
Ara, altres coses són les reivindicacions polítiques i tot això.
El que es plantejava i que no s'exclou
és el desdoblament de l'eix de l'Ebre
i una bona connexió de la zona de l'Ebre
amb la xarxa estatal de carreteres.
I amb això sí que el ministre Blanco,
la roda de premsa que va fer per anunciar
que l'opció de la 68 era la de Castelló,
va comprometre-se que es buscaran les solucions
perquè la zona de l'Ebre tingui una bona connexió
amb la xarxa de carreteres de l'Estat.
Jo crec que nosaltres, perdona,
tenim dues grans assignatures, diríem,
comunicatives en aquest territori.
una és la de l'eix mediterrani.
Nosaltres, la nostra comunicació
amb la comunitat valenciana
té que ser molt i millor.
I l'altra no només és la de l'Aragó,
és la de tota l'eix de l'Ebre
perquè això que ha dit el Carles
dels que es venen a banyar la platja,
però no és que venen els de l'Aragó,
venen els de l'Aragó, venen els de la Rioja
i venen els de Navarra.
I País Bàs, no?
I País Bàs, però...
Però no aniran a buscar la carretera i a baix, eh?
No, no, no, no, però t'ho dic, no, no.
Vull dir que és l'altra gran assignatura
que tenim comunicativa, és l'eix de l'Ebre.
És l'eix de l'Ebre.
Per què?
Perquè és l'eix en què naturalment
no només som la sortida al mar dels de l'Aragó,
som la sortida al mar dels de la Rioja
i som segurament la sortida al mar dels de Navarra.
Més que el País Bàs, i de Lleida, que ens ho deixem,
perquè Lleida, per on exporta, importa la fruita.
Pel port de Tarragona, no, senyor, pel port de Barcelona.
Per tant, jo crec que són els dos grans eixos estratègics a futur,
o hi haurien de ser alguns d'ells present,
que aquest territori té des del punt de vista econòmic,
són el de l'Ebre, però no només l'Aragó,
sinó tot ell i el del País Bàs.
En qualsevol cas, el corredor del Mediterrani
ja s'està executant i s'està fent el desdoblament de l'A7
i, per tant, s'està executant.
I, a més a més, hi ha una inversió molt forta a l'Estat
que no hem d'oblidar amb infraestructures ferroviàries,
que és el corredor del Mediterrani.
I, a més a més...
Desdoblant, però ningú ho explica.
El tram entre Tarragona i Torredembarra, què passa aquí?
El tram entre Tarragona i Torredembarra,
per les decisions que es van prendre en el seu moment,
és d'un carril per banda,
però també hi ha un tercer carril a l'autopista.
Per tant, estem parlant que és un territori
que, amb un tram concret, hi ha dues infraestructures importants.
I, a més, recordo que entre Torredembarra i Tarragona
l'autopista és gratuïta.
Per tant, tenim dues vies ràpides.
De moment.
Bueno, doncs el que hem de mirar
és que ho segueixi sent, evidentment.
En fi, sí, els hi sembla.
Deixem aquesta qüestió,
perquè deia al principi de la Tartulla
que tenim dos temes aquesta setmana centrals importants de debat,
que és aquest de l'A68,
i l'altre més a nivell estrictament local,
que és el tema derivat del Pàrquing Jaume I,
de l'anunci de l'informe de la Comissió d'Investigació,
dels resultats d'aquest estudi
que es van fer públics el passat de dilluns
i que han provocat, en fi,
tota una picabaralla política
entre els partits del govern i els partits de l'oposició,
els del govern d'ara, que abans estaven a l'oposició,
i els de l'oposició d'ara,
que estaven abans en l'anterior mandat al govern.
Òscar i Carles, primer, com a periodistes,
com veieu aquesta qüestió?
Vinga, Carles.
Estic agotat ja, d'aquest tema.
Millor ja ni parlar-ne.
No, no, és que em cansa molt aquest tema,
vull dir, jo crec que portem dos anys,
si no recordo malament,
dos o tres anys parlant del Pàrquing de Jaume I.
S'ha arribat ara amb aquesta...
Sobre les responsabilitats que s'apunten a l'informe?
Però és que això,
no cal fer gaire...
no cal fer gaires comissions ni gaires coses,
vull dir, clar, tothom té les responsabilitats que té,
vull dir, el gerent,
la persona que estava de president del Consell d'Administració,
del Consell d'Administració i l'equip de govern del seu moment.
Vull dir, això, està clar que tothom tenia les seves responsabilitats.
No s'ha descobert-la més.
Vull dir, jo em sembla que ara el que s'ha de fer és allà,
una vegada això, ara ja ho té la Fiscalia,
és la Fiscalia que investigui.
Perquè, clar, és que al final no...
És més, jo crec que aquest tema ja estava la Fiscalia a fer temps,
vull dir que no...
per tant, ja la investigació imagino que devia seguir el seu curs.
Jo crec que aquí ara el que s'ha de buscar és
ja una solució sobre aquest tema i ja està.
A la Fiscalia el que hi havia eren, em sembla,
algunes declaracions dels responsables de Sistema Sàlem,
que no tenia tant a veure amb els fons del cas.
Jo estic bastant d'acord amb ell,
que és un desgavell que cansa per recurrent.
El que passa és que també és veritat
que la magnitud que té en quant a xifres econòmiques
és realment impactant, eh?
Vull dir, això no ho hem de deixar passar.
Que les conclusions de l'informe poden arribar fins i tot
a ser previsibles, com deia el Carles,
doncs també estic d'acord, no?
Però no sé, suposo que s'ha de fer una reflexió conjunta
de per què passen aquestes coses, no?
I està clar que després hi ha una sèrie de graus de responsabilitat
que són diferents, però que existeixen des de l'equip de govern anterior,
passant pel president i pel gerent de l'empresa,
com és natural, pels membres del Consell d'Administració.
Però realment jo veig, o sigui, tal com està plantejat,
i llegint encara que sigui en diagonal l'informe,
jo veig difícil que la Fiscalia pugui trobar indicis de delicte
quan realment estem parlant de molts milions d'euros, no?
I de molts diners que realment s'haurien pogut invertir en altres coses, no?
I que realment és greu i té una magnitud molt important,
però tal com han anat les coses,
sembla difícil que pugui haver indicis de delicte.
Joan, Comerçant Jauneu, què creu que s'ha de fer a partir d'ara?
A veure, el que està fet, diríem, des del punt de vista de l'informe,
jo, quan m'han demanat l'opinió, l'he donada sobre l'informe,
i sobre res més que l'informe,
és portar-lo a la Fiscalia.
Això és el que s'ha de fer, espero que ho facin, i ja està.
Quan estigui a la Fiscalia, doncs jo també crec que això servirà pel que servirà,
però, dit això...
Jo crec que s'ha d'acceptar que aquesta ha sigut una obra fallida,
s'ha d'acceptar, però també s'ha de preguntar i demanar,
que ara és el moment de què s'ha de fer.
Perquè crec que el que no es pot fer és seguir, diríem,
ara ja està l'informe fet, ja no hi ha cap més excusa per no res més, no?
Doncs bé, el que s'ha de fer és decidir què s'ha de fer amb el pàrquing,
perquè crec que això és realment el que vol sentir la gent.
Què s'ha de fer amb el pàrquing?
Jo segueixo pensant que és un equipament necessari,
ho segueixo pensant, segueixo pensant que és un equipament necessari.
A partir d'aquí.
I també m'agradaria, també m'agradaria,
i crec que...
Ja sé que el que vaig a dir ara segurament no...
Hi haurà algú que dirà, home, precisament es tracta del contrari,
no en política.
Jo crec que s'hauria d'acabar determinat nivell de debat
i determinat nivell de construcció d'una realitat una mica virtual,
si em permet.
I només posaré un sol exemple que és d'avui,
i que és d'un mitjà de comunicació d'avui,
i que és d'un article d'avui,
d'una persona, evidentment, amb carnet polític avui,
que construeix una realitat dient...
A partir de l'any 2007,
quan va entrar l'actual alcalde, senyor Ballesteros,
van prendre ser les agions que van ser
per a les obres, això, això, això, això, això, això, això...
Això és construir una realitat que no és certa.
Durant un any, l'equip de govern actual
ens va estar dient que el pàrquing s'obriria i seria robòtic.
I això està escrit en els mitjans de comunicació.
Què vull dir amb això?
No ho dic com a element de crítica.
L'hi dic sincerament, no ho dic com a element de crítica.
Ho dic com a element de la situació que hi havia en aquell moment
en l'obra de l'aparcament.
És a dir, que era una situació que es va prolongar més enllà
de les eleccions municipals.
A partir d'aquí, com deia el Carles,
quan es fa un informe d'aquestes característiques,
a 21 S.A. pel mig,
no cal ser abogat per saber què dirà un informe.
No cal.
També qualsevol sap, i acabo,
que les decisions que pren el consistori,
normalment, les pren amb uns expedients administratius
que tenen tots els ets i us i tots els informes que han de tenir.
I normalment, el consistori no em pren de decisions, diríem,
amb advertiments d'il·legalitat, de no sé què, això està malament,
normalment això no ho fa.
I això és el que hi ha.
I a partir d'ara a mi m'agradaria que aquest capítol,
ja que està el jutjat,
que jo insisteixo, ho vaig dir-ho,
no m'agradaria veure ningú no a declarar el jutjat per aquest tema,
ningú, absolutament ningú,
ni del Consell d'Administració ni ningú,
però ja que està el jutjat, deixem-lo al jutjat,
i el que fem, o el que hauríem de fer,
i jo també vaig dir-ho,
tot i que les coses que són notícies són el soroll,
i no les que no són soroll,
jo te m'ho vaig dir-ho,
quan vaig fer l'única compareixença pública que he fet,
jo ofereixo el que jo pugui ajudar l'equip de govern
per trobar una solució al tema del pàrquing.
I ja està.
I crec que això és el que espera sentir la gent en aquests moments.
Begoña.
A veure.
Quin silenci.
Sí, sí, és que clar.
No, sí, s'ho ha de pensar.
No, no, no m'ho he de pensar, és que clar.
Poden intervenir mentre estan el Carles i l'Oscar.
Sincerament, cada cop que m'hiro les xifres,
com deia l'Oscar, m'espanto molt.
I cada cop que veig tot allò que hem hagut de deixar de fer
per la hipoteca que s'ha deixat desgraciada en aquest tema,
en aquesta ciutat, m'espanto molt.
I una cosa són les responsabilitats legals,
que jo també estic d'acord amb el senyor Regió,
que no m'agradaria veure declarar ningú el jutjat per aquest tema,
com a mínim des de l'àmbit polític,
però és veritat que és un tema prou greu
com perquè s'esgotin totes les vies de possibles responsabilitats.
I per això, un cop acabada la via administrativa,
s'ha decidit enviar-ho a la Fiscalia.
Dos.
Quan va arribar el senyor...
a l'alcalde Ballesteros,
senyor Regió,
nosaltres, com que el que fem és treballar
i no anar marejant la perdiu a nivell mediàtic,
el que van fer és aturar la sagnada de diners
que s'estava posant al pàrquing.
I, per tant, no es va posar ni un euro més
en aquell pàrquing durant aquells mesos.
I es va iniciar tota una investigació interna
que és evident que va durar un any.
I durant aquest any,
com que no teníem evidències encara,
ni havíem pogut mirar què passava exactament,
doncs es mantenia la tesina anterior.
Però no vol dir que no s'aturés.
Vostès sí que van estar,
i vostè era regidor en aquella època,
membre de l'equip de govern,
i, a més a més, d'Hisenda,
i no em digui que no sabia
que s'estaven abocant allà no sé quants diners,
perquè si no ho sabia, doncs malament,
i si ho sabia, pitjor.
I llavors, li dic a nivell polític,
no li dic a nivell de responsabilitat,
li dic a nivell polític.
A nivell polític parlo,
no a nivell de responsabilitat directa.
Perquè a nivell polític,
que és el mateix que ha fet el govern actual,
el que es va decidir és dir,
a veure, què passa aquí, no?
Què passa aquí?
I el Partit Socialista també,
les dades objectives són objectives.
Fins al 2005 vam confiar
amb el que se'ns deia.
I es va votar a favor
durant tot aquell temps.
A partir del 2005 es comença a dir,
eh, aquí passa alguna cosa.
I igual que ho va dir el Partit Socialista,
igual que ho va dir
l'Esquerra Republicana en aquella època,
igual que ho va dir l'Iniciativa per Catalunya,
també el govern d'aquell moment,
PP i Convergència i Unió,
podia haver dit, eh,
què passa amb aquest pàrquing.
i el 2005,
tres anys abans del canvi de govern,
es podia haver començat a mirar
què estava passant allà,
es podia haver fet una auditoria,
bueno, dos anys i mig,
és igual.
Nosaltres en dos anys
hem presentat un informe,
hem acabat el tema,
hem posat fora el senyor Tosobares
i hem vist quin forat quedava.
En dos anys.
Per tant, en dos anys,
dos anys abans,
els haguéssim guanyat
i la sagnada de diners
hauria estat menor.
Dit això,
estic d'acord amb vostè
que hem de mirar cap endavant.
i és per això
que ja s'està treballant
amb un nou pàrquing
en aquella zona,
que s'estan mirant
alternatives possibles
de com ha de funcionar
i que ja s'ha fet
un primer estudi
que determina
que,
deixant de banda
que els 25 milions
ja deixem-los oblidats,
com si els haguéssim llançat
a la brossa,
a partir d'ara
haurem de gastar
uns 5-6 milions d'euros
per fer un pàrquing
a la part alta
a Jaume I
que sigui viable
i que no suposi
més diners a la ciutat
i que per tant
hi hagi una empresa
que el vulgui assumir,
etcètera, etcètera.
Un projecte que pensen
en el futur,
l'Òscar i el Carles
els hi sembla...
En fi,
d'aquest projecte
ja s'havia parlat,
que seria un pàrquing normal
amb unes 300 places,
els hi sembla
un fet raonable.
Després de tot el que ha passat,
almenys un pàrquing
ja l'hi ha d'haver allà.
No sé com
i de quines característiques.
És que jo vull dir una cosa,
només treure la ferralla
de dintre,
només treure la ferralla
de dintre
ja costarà un dineral, eh?
El Carles estaria...
Jo crec que això ha sigut
una...
vull pensar de bona fe
que això ha sigut
una mica la dinàmica, no?
O sigui,
després del primer sobrecost
era una mica dir,
bueno,
ja que hi ha hagut aquest sobrecost,
tireu-me'n davant, no?
Tireu-me'n davant,
tireu-me'n davant,
tireu-me'n davant
i s'ha arribat a la situació
en què s'ha arribat, no?
Et se treu responsabilitats, ja.
I, bueno,
naturalment,
ara s'ha d'explorar
quines alternatives hi ha
i fer allà algun pàrquing,
no sé com,
ni quan, ni...
No soc tècnic
i per tant no sé
quina és la solució.
Però aquesta que es planteja
et sembla raonable?
Clar,
és que...
Hi ha gent que diu
que a veure si fan una discoteca
o un cine o...
Clar,
és que...
És difícil
adequar una cosa
que no està preparada
per ser un pàrquing convencional
perquè, clar,
la interconexió entre plantes
no existeix.
No existeix.
Però a les cara
s'ha de fer un projecte de nou.
La típica rampa
per baixar i pujar,
no ho sé,
és que realment
m'ho preguntes
anirà bé allà un pàrquing?
És que no ho sé.
Això ho ha de dir
la gent tècnica
si tècnicament
és possible
fer un pàrquing?
Tècnicament
és possible fer-ho.
Ara no tinc les dades aquí
però això ja s'ha mirat
per l'empresa d'aparcaments
i és possible
fer un pàrquing convencional.
El que s'ha d'acabar de mirar
és les entrades,
les sortides,
com la rendibilitat.
Si hi ha empreses
interessades
en què el puguin fer rendible
perquè el que també penso
que és de responsabilitat
de tots
és que un cop ja sabem
el que ens ha costat
a la ciutat,
els 25 milions d'euros
que són 4.200 milions
de les antigues pesetas
i no cuento mal
ahir és poco
un cop això
ara el que no podem
el que no podem
és que aquest equipament
ens costi més diners
a la ciutat encara
i per tant
jo crec que la solució passa
per donar-li
una viabilitat econòmica
al projecte
que es pugui tirar endavant
perquè és que si no
no té massa sentit.
Joan, amb això estaria d'acord
Comerxència i Unió
amb el projecte?
Abans agafant
una de les últimes paraules
de la seva intervenció anterior?
Li sembla raonable?
Jo crec que s'ha de fer
funcionar l'aparcament
bàsicament per dos motius
perquè també voldria
debatre un moment
el tema dels números
que posa damunt de la taula
la senyora Floria
és important que l'equipament funcioni
entre altres coses
perquè això significa
vendre places de parc
i una sèrie de coses
que evidentment aniran
en contra de la despesa efectuada
voldria recordar
que si les coses
haguessin anat
com havien d'anar
més enllà del sobrecost
més enllà del sobrecost
nosaltres érem propietaris
del 50%
per tant
tindríem el 50%
de la deuta
però aquí va haver-hi
un gran responsable
i primer i principal
del que se'n parla poc
que és
Sistema Asal
un soci tecnològic
que
a veure
diguem-li com vulguem
però
no va
perquè s'hagués funcionat
el soci tecnològic
el pàrquing funcionaria
segon tema
que volia recordar
avui per avui
segons l'informe
que s'ha presentat
el pàrquing
s'ha gastat
16 milions d'euros
això és el que diu
l'informe que s'ha presentat
en obres i instal·lacions
sí, sí
és el que s'ha gastat
si em permet una cosa
breu, molt breu
és que se m'ha punt d'acabar
si vol sumarem
les decisions econòmiques
votades a favor pel PSC
les assumem
les assumem
i direm
d'aquests diners
dels que vostè parla
que costa
n'hi ha tants
que vostè va dir que sí
vostè pot posar el ventilador
pot voler
escollir
això és posar els punts
sobre les is
és que a veure
però és que diu
perdoni
la ciutadania
agrairia que li demanés perdó
i no que posi el ventilador
el temps que esquitxa tothom
escolti'm una cosa
jo ja em vaig presentar
en unes eleccions
i les vaig perdre
possiblement per coses
com aquestes
m'entén
però ara per què vol
esquitxar tothom
no, no
però és que el que no vull
és que hi hagi gent
el que no pretenc
en una situació
com vostè diu
tan greu
és que hi hagi gent
que estigui aquí
que digui
no, és que jo passava
per a mi
i aprendre
perdoni
aquí un moment convergent
però no, de bona fe
no, perdoni
confiança fins al 2005
i el 2005
dir, ep, aquí què està passant
i no governàvem vostè
senyora, em sap greu
però he de tancar la tertúlia
el temps se'ns acaba
segur que del Parc en Jaume I
seguirem parlant durant l'estiu
encara que no hi hagi tertúlies
acabem
Carles Avellós
Carme Seguer
Joan Areigio
Begoña Floria
moltes gràcies
bon estiu per cert
bones vacances
quan toquin
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia