Sintonia de Tarragona Ràdio, sintonia de Tertúlia.
La tertúlia del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimecres 30 de setembre,
l'últim dia del mes, amb aquests indicis meteorològics de tardor,
amb aquestes pluges que finalment han arribat procedents del sud.
Un matí de tardor, tot i que les temperatures encara
continuen sent força altes.
En fi, parlarem del que calgui, més enllà del temps,
amb els nostres contartulis.
Comentarem l'actualitat de la jornada avui amb tres convidats.
Pere Valls, que és el vicepresident de la candidatura
als Jocs del Mediterrani 2017.
Pere, bon dia.
Bon dia.
També el company periodista del diari El Punt a Tarragona, Òscar Palau.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya l'advocat tarragoní, Antoni Huberton.
També bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres ens repassarem algunes de les notícies del dia i de la setmana.
Ja sabem que aquests dies deu ni dol que s'està parlant
d'aquest procés de fusió de Caixa a Tarragona.
S'havia mantingut la notícia fins ara
en un ordre pràcticament no públic,
és a dir, molt en converses privades,
però ha sortit ja a la llum pública
aquest possible procés de fusió de Caixa a Tarragona
amb Caixa a Catalunya i amb Caixa a Manresa,
amb un doble nivell, podríem dir, de debat a nivell de treballadors.
En general, el més destacat és que els treballadors de Caixa a Tarragona
o el sindicat majoritari a l'entitat
dona suport al procés.
consideren que serà positiu pels clients de Caixa a Tarragona
i, evidentment, pels propis treballadors.
I fins i tot en l'àmbit polític
tenim declaracions i contradeclaracions en els últims dies,
sobretot entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes.
Fins i tot una de les qüestions del dia,
en l'àmbit polític,
és que Esquerra Republicana proposarà a la Junta de Portaveus
de l'Ajuntament que hi hagi una declaració unitària
de suport a Caixa a Tarragona,
de totes les forces que tenen representació
a l'Ajuntament de Tarragona.
Òscar, com ho veus, això de Caixa a Tarragona?
Creus que és positiu que hi hagi aquesta fusió
amb Caixa a Catalunya i amb Caixa a Manresa?
A veure, d'entrada, jo veig una mica l'expectativa.
Jo no ho tinc gaire tan clar que sigui positiu.
A veure, de moment, almenys,
si més no, els números que ha presentat Caixa a Tarragona
en cap moment han estat negatius o catastròfics,
es justifica la fusió per un tema justament d'això
que l'economia va malament amb aquestes caixes
i que no és l'única sortida, la fusió.
Si Caixa a Tarragona ensenya els números i diu
sí, doncs ens cal fusionar-nos perquè, si no,
això se'n va a Norris.
Això no s'ha fet encara.
Si ho fan, suposo que els seus redons tindran.
A partir d'aquí, jo veig dues coses.
Per una banda, m'estranya que els treballadors sortin donant suport
a un de les possibles escenaris que s'està plantejant,
perquè en tots els escenaris possibles de fusió
sempre justament els que hi surten perdent són els treballadors.
Vull dir que es perden llocs de treball.
Suposo que si surten dient això
és que ja deuen haver acordat o pactat amb l'empresa
d'alguna manera, d'alguna mena de sortida
per a aquests treballadors que quedarien al carrer,
doncs a mode de prejubilacions o de baixes incentivades,
o el que sigui.
De l'altra banda, que és una llàstima
que la política s'hi posi pel mig.
Doncs això que dius tu de declaracions i contradeclaracions
que no diuen enlloc.
Jo no sé fins a quin punt també l'Ajuntament de Tarragona
ha de fer una declaració posant-se.
Vull dir, això són desentitats o tres privades
que fan les seves coses
i no sé si l'Ajuntament,
ni l'Ajuntament ni els grups polítics s'hi han de posar.
L'únic que s'hi ha de posar en tot cas és,
com l'altre ja va venir el Carota qui ho va dir,
el govern ha de posar les condicions necessàries,
ha de posar la música perquè els que vulguin ballar ballin,
però ells no han d'elegir la parella de ball
o no han de dir si han de ballar o no.
Vull dir, això ho han de decidir les caixes,
si s'han de fusionar o no,
i a partir d'aquí els polítics,
poca cosa crec que hi haurien de dir.
En tots els nivells, eh?
En l'àmbit estrictament laboral,
estem explicant als oients de Tarragona,
Ràdio Desai, que calcula el sindicat majoritari
a aquesta Tarragona que uns 250 treballadors de l'entitat
es podrien acollir a jubilacions anticipades a partir del 2010,
tenint en compte la seva edat,
i que, per tant, aquesta reducció de llocs de treball
quedaria absorbida amb aquestes persones
que ja tenen 55, 56 o 57 anys
i que es podrien prejubilar.
En fi, Pere, com ho veus?
Jo no sóc un entès en aquest tema,
llegim i escoltem.
Tampoc cal ser un expert si no us demano l'opinió.
No, no, no.
Com a ciutadans també, no?
Ho dic perquè parlo més...
A vegades parles d'oïdo, això.
Toques d'oïdo, en aquest cas, no?
A veure, jo sé de gent que treballa a Caixa Tarragona
que diuen que la cosa no està tan bé com diuen a Caixa Tarragona.
Diguem-ho també tot.
Jo no sé els números,
i això ho hem sentit dir de fa mesos,
i que és de les caixes que potser que inclús té,
i això ho he sentit dir jo,
i perdoneu si no és veritat,
des d'aquí ja demano excuses i seré molt prudent,
he sentit dir que és de les caixes que té més problemes
a l'hora de cobrar les hipoteques de la gent.
Vol dir que això no ho he sentit jo,
i no sé si és cert, però tampoc s'ha desmentit.
Sí que és cert, però,
que la...
O sigui, Caixa Tarragona,
o totes les caixes, cada tres mesos
donen una xifra de com van.
I Caixa Tarragona fa temps que no ho dona,
almenys jo no ho he sentit.
No, el que surt són positius.
En general són resultats...
No sé si mai que hi ha sigut positius,
jo per això reclamava que...
Jo no, jo no, jo no sé...
Negatius, al contrari, va haver-hi...
La notícia va ser signe positiu.
Sí, el que passa és que després...
L'informe de la presidència.
Sí, el que passa és que després també s'hi ha gent
que diuen que sí, però que no tant.
És a dir, no ho sé, jo no ho sé.
Jo el que crec, sincerament,
és que el que s'ha de garantir
són els estalvis de la gent,
la feina de la gent,
i si hi ha hagut mala gestió o no n'hi ha hagut,
si n'hi ha hagut, doncs que surti,
si s'han fet coses malament que surtin,
no amb el sentit de malversació,
ni molt menys, senzillament,
doncs que a vegades es fan un negoci,
doncs no surt bé, en aquest sentit.
I llavors, quan el Banc d'Espanya
diu, escolta, és que hi ha masses caixes
i s'han d'ajuntar,
més o menys, m'he dit això,
i aquí tenim uns diners per poder-ho fer,
és que alguna cosa deu passar.
Però series d'acord en que és necessària
una fusió.
O una línia.
No tens opinió.
No ho sé, jo crec que el que s'ha de garantir
és que la gent que tenen diners
a les caixes i als bancs,
no els perdin.
I al final, si es diu caixa no sé què
o es diu banc no sé quantos,
ho faran igual.
Aquí hi ha hagut bancs que han anat afegint noms,
i al final només en queda un,
i les caixes sap greu,
perquè és la de Tarragona i no sé què.
Sí, després hi ha aquest aspecte sentimental,
que també el podem comentar,
perquè hi ha tot el tema de l'obra social
i el suport a entitats de tota mena.
També diguem-ho,
històricament la Caixa Tarragona,
implicada en el teixit associatiu,
home,
si hi hauria pogut posar més,
històricament.
A veure, Ton.
Però ja està.
que la Caixa Tarragona és un referent,
que és una icona bancari,
per dir-ho d'alguna manera.
Tan sols sigui per aquesta qüestió...
Ahir, fins i tot, perdona, Ton,
en aquesta tortuga,
algun dels convidats deia
allò del nom, no?,
de la capitalitat.
El fet de ser Caixa Tarragona
dona capitalitat també
en el territori.
En general teníem un banc mercantil de Tarragona.
També, per aquí anava
i deia per acotar-ho,
per acotar-ho una mica.
Des d'un punt de vista estrictament bancari,
no deixa de ser un referent,
una icona de Tarragona,
que manté precisament la nominació
que ens cal
i el que hem de procurar
és perdre-la
en menys ocasions possibles,
que ja prou l'estem perdent,
i que, no ho sé,
és a dir,
no podem opinar
en tant en quant que,
en cap sentit,
en tant en quant
que no tenim la informació,
per la informació que ens vingui
d'una bona font,
que seria, en el seu cas,
de presidència,
de direcció general
o del Consell d'Administració.
L'última referència que tenim
és que a Caixa de Tarragona anava bé.
Efectivament,
sí que hi ha hagut comentaris,
són comentaris un tant del passat,
deia que a Caixa de Tarragona
estava tocada, etcètera, etcètera,
però, bueno,
van ser uns comentaris
que sembla que no són reflectit.
Jo no en tinc referències
que a Caixa de Tarragona
tingui problemes
ni de liquidesa,
ni de morositat.
No en tinc cap referència.
que hi hagi recomanacions
que les fusions
siguin aconsellables,
perquè la política bancària
tira cap a la creació
de grans entitats bancàries,
doncs, bueno, d'acord,
però, de cap manera,
això vol dir
que hagi de ser un refugi
i pels que es fusionen
un refugi
de salvaguardar
les situacions bancàries
individuals dels actuals bancs.
Caixa de Tarragona
no ha donat cap referent
vàlid, creïble,
d'una bona font,
com deia abans,
que vagi malament.
Per tant,
que es fusioni,
que es fusioni,
jo no li veig el sentit,
jo no li veig absolutament el sentit,
és a dir,
si no té un problema
de liquidesa,
si no té un problema
de morositat,
absolutament cap sentit,
i des del punt de vista bancari,
insisteixo,
és a dir,
ha complert,
i ha complert el territori,
que podria haver complert més,
potser sí,
però que ha complert.
Llavors,
jo penso que
el tema és un tema
estrictament polític,
estrictament polític,
si a damunt
ens fusionem
amb Caixa Catalunya
o Caixa de Tarragona
es fusiona amb Caixa Catalunya,
que sembla que sí
que està tocada
i no va gaire bé,
home,
per què ens associem
amb algú
que porta un perdigó a l'ala,
que els treballadors
no sortin beneficiats,
home,
mira,
la història diu
que de tots aquests processos,
amb qualsevol tipus
de fusió o agrupació
d'aquestes
que al rerefons
precisament
és el que diuen
o Caixa Catalunya
estarà tocada
o Caixa de Tarragona,
si és que
és cert
aquest rumor
que hi va haver
en el seu moment
que no estava tan bé,
home,
això de cap manera
pot favorir
els treballadors
que veuran
una reorganització
en el territori
de les sucursals,
que ens obraran,
que ens obraran,
que prejubilaran,
però que això,
tot i que ho absorbeixin
els prejubilats,
es perden postos de treball,
a mi em sembla
que pel territori,
i ara sí,
des d'aquest punt de vista
de Caixa de Tarragona,
no ens convé
d'aquesta manera.
Sí,
perquè el tema
de l'aliança
amb Caixa Catalunya,
que sigui amb Caixa Catalunya,
perquè aquí hi ha hagut
diferents parelles
de ball,
és a dir,
s'estan parlant
de diferents fusions
de Caixes
a nivell de Catalunya,
que la Caixa de Tarragona,
que Caixa de Tarragona
sali,
es fusioni possiblement
amb Caixa Catalunya,
que clar,
és una entitat
molt més gran,
que depèn,
que darrere té
la Diputació de Barcelona,
igual que aquí
hi ha la Diputació
de Tarragona.
és la parella
més aconsellable,
entre cometes?
Jo particularment
crec que no,
perquè més que una fusió
seria gairebé
una absorció,
mirant la magnitud
d'una i altra Caixa,
queda clar
quina quedaria
diluïda
dins de l'altra.
En aquest cas,
Caixa de Tarragona,
en aquest sentit,
sí que,
diguéssim,
opino com ell,
que és una llàstima
que identitàriament
es perdés
Caixa de Tarragona
per al territori.
Argument en contra del teu
és que diuen
que aleshores
la Caixa d'aquí
estaria dins
de la quarta Caixa
de l'Estat espanyol,
una Caixa forta,
potent.
Sí, però com a Caixa,
què?
Només pel fet del nom
ja és una cosa important,
pel fet que es perdin
a les oficines del territori
i l'altre incidia
en el que s'ha estat dient
que realment
Caixa de Tarragona
s'haurà d'explicar bé
si realment arriba
aquesta fusió,
que justifiqui
per què es fusiona,
si realment van tan bé
els números
com fins ara s'ha dit
o és que no van tan bé
com ells diuen
o realment aquí
algun altre rebol
perquè entri
en aquest procés de fusió
perquè si no realment
és que no cal.
I el que sí està reconegut
i això és un fet objectiu
que Caixa Catalunya
no està bé
i això vol dir
que escollim un soci
perquè a perdonar-li
un cop de mà
damunt que serem minoritaris,
damunt que serem absorbits,
damunt que perdem
la identitat
i això
i això solventarà
el problema
de Caixa Catalunya
o això ens arrossegarà
a Caixa Tarragona
a què sigui
que quedi diluïda
i a damunt
bancàriament
amb problemes
heredats d'altres.
No ho sé, eh?
Sense entrar
en més diferents.
No ho sé, eh?
Jo parlo sense tindre
més coneixements
i potser he dit coses
que no són certes.
Vull dir, també
no ho sé, eh?
Però avui no sé
si és el dia de Tarragona
que posa que el president
de la Diputació
està al davant
d'aquest tipus de negociacions.
No?
Home, ja ha de ser, eh?
Perquè la Diputació
de Tarragona
és la fundadora
de l'altre
tant se'l sigui
per parar-ho.
No, no, pel que sigui.
Vull dir, alguna cosa hi deu haver
quan se'n parla.
Que està fet.
Se'n parla.
No, no.
Alguna cosa hi deu haver...
És a dir,
quan s'arriba a aquest procés
és que alguna cosa hi deu haver
a favor o en contra
bo dolent.
No s'ha explicat,
ja s'explicarà, suposo.
Primer ho han d'explicar
a l'Assemblea General,
suposo, no?
Ho s'ho han d'explicar ells,
però ja s'explicarà.
Jo, el del nom,
és veritat
que això ens sap breu,
però compte,
el nom no fa la cosa.
És veritat, també.
No, però funciona.
Estudava que això a Tarragona,
escolta'm,
tot és millorable
i podia haver fet més,
com tu bé dius,
i sens dubte.
No, ho he dit
amb un aspecte de dir,
mira, és que clar, això no...
Era una institució bancària
que estava pel territori,
no en el territori,
pel territori.
Els hem passat ton.
Està, està, està,
carallés.
Bueno,
és que jo ho dono per fet.
És que jo ho dono per fet.
Ho dones per fet?
Jo ho dono per fet.
Jo crec que sí.
Jo ho dono per fet.
Sí, si no,
no s'han parlat i tant.
El que passa que el problema
és que no...
Estubant una mica, no?
Estubant una mica, no?
Estava en el punt de l'ordre del dia
i es va posposar.
Però està en el punt de l'ordre del dia.
Sí, sí.
Igual que sembla que de forma paral·lela
hi ha un altre procés de fusió
d'altres caixes
en què estarien implicades
Caixa Girona,
Caixa Terrassa
i Caixa Sabadell,
segons sembla, no?
En fi,
aquesta tendència a la fusió de caixes
és evident.
De fet, ahir,
en una entrevista
amb el secretari general
del principal sindicat
d'ampleats de Caixa Terragona,
deia que ells també són partidaris
i creuen que aquesta serà
la tendència natural
a suprimir oficines
i a fer oficines
més grans,
no tantes,
tan disperses,
amb només, segurament,
dos apleats,
sinó buscar un model d'oficina
més gran,
més potent,
que hi hagi més treballadors
en cada oficina.
Només de lloguers,
això de val de diners, ja.
Perquè això, clar,
en un context de crisi econòmica,
això és un...
Sí, però això genera
una vista atractiva
que es diu
que és de l'operador bancari,
el client,
la proximitat,
és un fet determinant.
Sí, sí.
I el tracte personalitzat,
i si no,
feu repàs de la vostra
experiència personal.
Sí, sí, sí.
És un tracte desitjable.
Tots tenim la tendència
a anar a aquell que,
d'una forma molt directa
i personalitzada
i per coneixença,
ens tracta
i ens resolen
les qüestions.
i quan tens un mal de cap
o un tema financer,
doncs es parla allí, no?
No, i el que havia fet
el banc,
hi vas a fer una sèrie
d'operacions més o menys concretes
que tampoc no cal
que sigui l'oficina molt gran.
En aquest sentit,
a mi és igual que hi ha
a la tendència
com fins ara,
que ara n'hi havia una
gairebé cada cantonada
o cada dues cantonades.
En els últims anys,
gràcies al boom econòmic...
No de la Caixa Tarragona,
de totes les entitats.
De la Caixa Tarragona,
ara hi ha tancat algunes.
I altres entitats
han anat tancant,
però, clar,
aquest sembla també
un procés imparable, no?
Hi ha una raó, també,
que tota l'operativa bancària
avui en dia,
des d'un punt de vista telemàtic,
que la fas tu personalment
des de casa.
Llavors,
la presència física
en oficines no cal tant.
Però això afecta
tot el sistema bancari,
és a dir,
que es tanquin oficines,
perquè el sistema
en quant a gestió i tràmit
ha canviat.
De tota manera,
hi ha de quedar
un lloc o altre,
perquè pel tracte personal,
el senyor delegat
d'una oficina
segur que sabrà més
i per discutir la jugada,
que no tots són reintegros
i cobraments
i ingressos, no?
Sí, sí, sí.
No, i mentre els bancs
continuen tenint
aquests beneficis
que tots en continuen tenint,
jo crec que no està justificat
que tanquin oficines.
I queixa Tarragona
va donar un bon resultat
de l'exercici anterior.
Bon resultat dins,
dins dels resultats,
hi ha un tant mil bats,
un tant mil bats,
mil bats.
És a dir,
no van guanyar tants diners.
Exacte, exacte.
No van guanyar tants diners
per com tots els bancs,
per la situació coyuntural.
Però en van guanyar.
I tant, que en van guanyar.
No, no, no.
I a més,
van vendre...
Guanyen menys, però guanyen.
I a més jo recordo
que es va publicitar
amb signe molt positiu.
Caixa Tarragona,
gran va,
tot i la crisi...
Tota manera,
si has d'anar a una fusió,
no diràs que estàs fotut.
Diguem-ho, això, eh?
No queixa Tarragona,
ni ningú.
Perquè, va, llavors ja estàs...
En unes negociacions, clar.
Anem a veure.
Cadascú ensenya,
juga amb les cartes que li convé.
I no vull dir res més amb això.
No vull dir...
si hi ha d'haver-hi aquesta fusió,
tu has de dir que ets el millor del món.
Si no, què vens aquí, no?
Jo crec que és un mal...
En qualsevol cas,
Caixa que tu m'he dit,
és un mal soci,
però una fusió amb Caixa Tarragona.
Compte també,
perquè quan surti,
si és que se sap al final
com està tot,
llavors probablement
en tingui raó, no?
Digues, escolta,
aquí, per què m'han fet, això?
En qualsevol cas,
tu sí que series partidari
de buscar un altre soci.
A veure,
jo crec que sí que...
O de no buscar la fusió.
A veure,
jo crec que sí que és una bona política
bancària
el de bancs grans i potents.
En aquest sentit,
òbviament,
els bancs petits
juguen amb desvantatge.
Si som capaços
de mantenir la identitat
amb la presència al territori
i amb una presència,
de fet,
efectiva,
d'aquest banc
amb identitat tarragonina,
endavant,
amb creixer...
També depèn de la Caixa Tarragona.
Bueno,
el problema és que tampoc
no pots triar, no?
Hi ha moltes fusions
en què han lligat els noms,
eh?
No fem repàs de bancs,
però molts noms...
Sí, però hi ha un que en té
cinc o sis noms,
però al final només són el del davant,
eh?
Bueno, però...
No ho dic perquè
no fer propaganda de ningú.
Què deia, Souska?
No, que el problema és que
tampoc deus poder triar tan fàcilment
amb qui et fusiones,
vull dir...
D'entrada...
L'altre...
Pots decidir no fusionar-te, eh?
D'entrada...
Ho pots decidir
amb l'altre...
Tens poques parelles,
no?
Amb la llei a la mà,
fusionar-se...
Fusionar-se amb una caixa
d'una altra comunitat autònoma,
això sembla que sigui...
Han dit que això és
invair competències de la Generalitat
i que no es pot fer.
Que també es podria fer.
No, però jo vaig sentir...
Perquè el caler no té...
No té pàtria, no?
Sí, però en principi
l'opció de les caixes catalanes
ha estat fusionar-se entre elles.
No, sí, però he llegit
en algun lloc.
És que amb Caixa Catalunya
no estaria més bé
que es fusionés amb Caixa Penedès,
per exemple.
Bueno, falta que Caixa Penedès vulgui,
esclar.
És molt fàcil...
Aquests de moment no han dit res.
No, no.
És molt fàcil intentar ballar,
però si després ningú vol...
Això que no hagin dit res
no vol dir que vagin bé.
com jo es queden sols
sense ballar, eh?
I la salut d'un banc
no va mai associada
a la seva dimensió.
Tinguem-ho tots molt clar.
És a dir,
hi ha bancs petits,
espanyols,
banc popular,
banc popular és un man petit,
però que està molt ben gestionat
i és un banc
que des d'un punt de vista
de beneficis i de rendiments
és un gran banc,
en aquest sentit.
En fi,
aquest és la veritat
que l'economia
i les notícies econòmiques
omplen les pàgines dels diaris
i les zones dels programes
informatius de ràdio
perquè tenim totes aquestes qüestions
relacionades amb la fusió
de Caixa Tarragona,
possible fusió,
però després, en fi,
totes les notícies derivades
dels anuncis del Govern Central
de pujar els impostos
o dels pressupostos generals
de l'Estat
que precisament
ahir es presentaven al Congrés.
Ahir la ministra
hi va anar a presentar-los.
Avui, per cert,
l'Òscar Palau
el punt signa
tota la informació
pel que fa als pressupostos
generals de l'Estat
aquí a la demarcació de Tarragona.
Ens pots fer un titular
i un petit comentari,
una petita valoració
del que t'han semblat?
A veure,
jo ahir quan me'ls repassava
perquè això són bastantes pàgines
i no és fàcil resumir-los.
Avui l'Òscar publica
dues pàgines senceres
sobre aquesta qüestió.
No és fàcil resumir-los.
Quan els mirava
dic, ostres,
aquí em sona
que tot el que surt aquí
ja és passat.
Tot són coses en marxa.
Després, parlant
amb el diputat Francesc Vallès
que és el responsable així,
també, a veure,
et fa obrir una mica els ulls
i et diu, bueno,
també és veritat
això que dius,
però és uns 500 milions
d'inversió,
sobretot en infraestructures
a la demarcació.
Són sobretot obres
que sí que efectivament
estan en marxa,
però realment són obres reals,
no com altres vegades
que s'havia pressupostat
obres que no arribaven a començar
o així.
En aquest cas,
la majoria
són obres començades.
Estem parlant
del port de Tarragona
que sigui el moll d'Andalusia,
per exemple,
de terminal de contenidors.
Estem parlant
de l'A27,
l'autovia de Montblanc
que està en marxa
en tots els trams.
Estem parlant
de la línia
del corredor mediterrani
entre Bandallós i Tarragona.
Són obres que estan en marxa
i que s'han pressupostat més.
De fet,
mirant-ho al revés,
només faltaria
que no els haguessin pressupostat
i que les haguessin deixat a mig fer.
El que es troba a faltar
és obra nova.
I això tu creus
que pot ser per la crisi?
O projectes nous,
jo crec que sí.
En aquest moment de crisi...
Perquè se'ns ha venut
que són 500 milions d'inversió
si fa no fa una xifra
semblant a la de l'any passat.
En aquest cas,
el que és de nou
és que sobretot
es doti l'A27,
l'any passat es dotarà bé l'A7.
L'A27 que reconem
és l'autovia de Montblanc?
Sí, l'A7
és l'autovia de la costa,
la del Mediterrani,
que jo el que trobo a faltar
és això,
que ni cap al nord
entre el Tafolla i Bala Franca
ni cap al sud
entre Bandallós
i Terres de l'Ebre
i la Jana
cap al País Valencià
no està dotat gairebé res
ni tan sols
per projectar-ho.
i el que trobo a faltar
és una mica
aquesta autovia
que queda coixa
aquí al mig
i per la resta
en un context
de contenció pressupostària
i de crisi
no està malament
tenint en compte
que també venim
d'una època
de forta expansió
i que si no acabem
el que estem fent
malament ràia.
Ja sé que és molt difícil
de valorar
perquè les xifres són
hi ha un munt de coses
però així...
De totes maneres
és una de les notícies
que es va donar ahir
a Veixentí per Televisió
que em va cridar l'atenció
i es pot interpretar
amb el sentit
que es vulgui
que em va cridar l'atenció
que bé
que eren uns bons pressupostos
perquè entre altres coses
havien congelat
el pressupost de la Casa Real
i que havia estat
a l'iniciativa
de la pròpia Casa Real
i això et sembla...
Això
és notícia
és un detall
i ja soltem
per tant
si és així
això són uns bons pressupostos
no cal que en parlem més
home
que la notícia
que part de la notícia
que són uns bons pressupostos
o que es donin en aquest sentit
des que s'ha congelat
el sol de la Casa Real
em sembla que
que això
és una pressa de pèl
i una ofensa
a la intel·ligència
però no
no la mitjana
del país
sinó
en fi
de totes més
després del que explicava
l'Òscar
consideren que sí
que si haguéssim de buscar
una prioritat
en matèria d'infraestructures
a la demarcació
seria el tema
definitivament
de la 27
de l'Auto Vila Montblanc
jo crec que és la carretera
que fa falta
fa molts anys
aquesta carretera
jo vull recordar
que l'any 92
algú va dir
que no la volia
sí
qui va ser
qui va ser
Pere
això es va dir
des de l'Ajuntament
de Tarragona
l'any 92
l'estat tenia
com ara
les carreteses
no es fan de seguida
des que es diuen
fins que es fan
tarden uns anys
i jo recordo
que va ser l'any 92
i per quina raó
ho recordes
la raó
no la vaig sentir
però això
ho dic
perquè això
si es miren els diaris
i potser aquí
alguna
alguna
alguna
han passat 17 anys
des del 92
Déu-n'hi-do
i amb aquells diners
aquestes són les carreteres històriques
i amb aquells diners
es va fer una autovia a Extremadura
també he dit
ho dic perquè de vegades
quan parlem
m'han explicat
però és que el tema de la 27
s'ha topat
amb un d'entrebancs
en el propi territori
jo t'ho preguntava
jo crec que no és una qüestió
perquè ja seria l'ella
aquesta carretera
igual que la 7
però jo t'ho preguntava
sense cap
ridícul
jo me'n recordo
que això es va dir
perquè
això podria ser
però si s'explica
tot seguit
del per què
i el per què podria ser
i el per què podria ser
i el per què podria ser
els magatzems
els magatzems del por
anirien a parar en Montblanc
i potser
hi van a parar igual
perquè ara està
perquè és un polígon
escolta
escolta una cosa
és que llavors no faríem
o altres prioritats
per tant
tindríem que saber
si és que es va dir
quina carretera
es va fer l'any 90
altres prioritats
també hi havia diners
l'any 92
per fer el Museu Nacional
d'Arqueologia
perdoneu
amb el soletura
de ministre
el Ministeri de Cultura
els té aquestes gris
sap que un diu
altres els ha d'aplicar
a més espera que li diguem quant
però està parlant
no ho explico
a veure
jo no vull retreure res
perquè això és història
i amb tants anys
ja s'hagués pogut arreglar
també
no anem a buscar coses
perquè les coses
són com són
i no són de cap més manera
és a dir
aquesta autovia
molts entrebancs
que té
que ha tingut
és perquè hi ha hagut ajuntaments
que no s'han mirat els papers
quan els han arribat
allà a l'ajuntament
és a dir
que et surti un ajuntament
digui
és que jo vull
aquí una rotonda
o una sortida
escolti
això ho havia de dir
al moment
que li van dir
que li sembla
però per tant
bona part de la culpa
del retard és del territori
clar
no és de Madrid
això vull dir
això vull dir
Òscar
de tot plegat
és a dir
aquí hi ha
raons diverses
i una d'aquí
una d'allà
una d'aquí
una d'allà
fa que no es facin les coses
i millor són coses petites
i què va dir Reus
què va dir Reus
no els d'Araus
els d'Araus
els d'Araus els afecta
perquè passa pel Cuber
és quan llavors
ens han d'enganxar
per anar a Montblanc
a veure
i ara incidim això
que ahir
justament també
parlant amb en Francesc Valles
també ell m'ho deia
i jo crec que té tota la raó
de vegades
no cal donar
l'esculper sempre a Madrid
perquè ara simplement
en aquest cas
i en molts casos
és el propi territori
que no es posi d'acord
amb el que ha de fer
l'autovia a Terràna Montblanc
ha tingut plataformes
a valls
que volien per l'est
o per l'oest
ha tingut problemes
aquí a la mina
d'aquí
encara n'hi ha ara mateix
a la mina
els tarragonins
a sortir
pel polígon francolí
ai pel polígon
perdona
el polígon
no m'ha de dir-ho clar
al Coll de Villa
encara hi ha problemes
amb el túnel
què farà
vull dir
encara avui
no està resolt tot
i tot i si
bueno finalment s'ha fet
vull dir que
hi ha vegades
no és donar la culpa
només a Madrid
de què no es fa
si aquí no ens posem d'acord
i a l'A7
en el fons
és el mateix problema
des del Tefulla
i llavors
si aquí no ens posem d'acord
Madrid té l'excusa perfecta
per dir bueno
jo ho doto
testimonialment
per dir
jo ho vull fer
que quedi clar
que ho vull fer
però bueno
com que no ens posem d'acord
vosaltres
mentrestant
vaig fent altres coses
i el tema Trento
que tu has mirat bastant
hi ha diners
pel corredor del Mediterrani
el que comentàvem
hi ha diners
per l'estació
al sud de l'aeroport
no l'estació
al sud de l'aeroport
ja estava pressupostada
en guany
el 2009
llavors
no hi ha diners
el 2010
perquè tots els diners
ja s'han pressupostat
aquest any
i passen
en teoria
passen a l'any que ve
no estan inclosos
en l'any que ve
però ja estan
això l'he fotut
perdoneu
és quan es treu
d'alguna partida
quan es posa
ja sempre hi és
si no es farà
no la deuen canviar
de lloc
però llavors es va fent
perquè això
les homes aquestes
públiques
que abans no comencen
i engeguen
i s'acaben
tarden temps
també hem vist una partida
per la façana marítima
per l'estudi
de la façana marítima
el que passa
que l'estudi
aquestes partides
de 550.000 euros
550.000 euros
el que passa
que és una partida
més aviat també testimonial
perquè la façana marítima
aquest any no es farà res
s'està fent l'estudi
informatiu aquest
del que s'ha de fer
i això fins al 2011
no sabrà
llavors aquesta partida
jo crec que és inútil
més aviat
no sé per què la hi posen
perquè
o deu ser la part proporcional
d'aquest estudi
o la part proporcional
que s'hi dedicarà
a partir de l'any que
hagués tot plegat
la façana marítima
i el desviar la via
i el tema del bypass
d'aquest debat
sobre el Tarragona-Mouta
no hi ha res en absolut
d'aquest debat
ja et dic
l'estació sí que no té
marxa enrere
de l'aeroport de res
perquè aquesta
en pocs dies
s'adjudicarà
i el que sí que hi ha
és l'estudi
del corredor mediterrani
que això és una altra cosa
si ara s'està fent
el corredor mediterrani
que és com una variant
de les actuals vies
jo sempre poso l'exemple
d'una autovia
una autopista
o una carretera nacional
ara tenim una carretera nacional
que passa per dins
de Salau i Cambrils
s'està fent la variant
de la carretera
que és el corredor mediterrani
que s'està construint
però ara l'estat
ja projecte l'autopista
que sigui l'AVE
la via de l'AVE
que es farà
al costat
també de l'altre
això també és una mica
incongruent
que se n'estiguin fent una
i ja s'estigui parlant
de fer-ne una altra
digui
aprofiteu la que s'està fent ara
per fer-ho tots junts aquí
doncs em sembla que no serà així
en fi
Ton
amb tant de xifres i projectes
què et sembla el prioritari
des d'un punt de vista
de Ciutat de Terrona
si haguéssim d'apostar
per una obra
l'A27
la de Montblanc
sens dubte
i sempre
sobre infraestructures
d'aquestes que
que donen mobilitat
que donen mobilitat
però donen mobilitat
no només
als ciutadans
i a les persones que hi veuen
sinó també
en l'àmbit del comerç
i de la indústria
que és vital
fonamental
per això
perquè es creïn
polígons industrials
que vinguin a indústria
perquè estigui ben comunicada
perquè li sigui econòmic
que és una part importantíssima
a l'hora de decidir
on s'instal·la una indústria
la connexió
en el territori
per l'aberatiment
dels costos
tant de recepció
de matèries primeres
com de
producte manufaturat
bé
evidentment
aquesta és una assignatura pendent
és bo
i llàstima
que no hi hagi
aquí no hi hagi més cosa
jo crec que hi fa falta
el que aquí s'ha demanat
des de fa molts anys ja
que és la via aquesta
de mercaderies
d'ample internacional
aquí això
ho demanem
ho demanem
i de moment no
sí
però aquí hi ha un altre
jo crec que aquí hi ha
un altre problema
per l'Alex
perdoneu
és que l'Òscar
soteu l'estudiant això
per dir coses que no són
il·lustres
tens tota la raó
clar que això afavoriria
sobretot el port
les mercaderies del port
és que afavorir el port
és afavorir el tot territori
està claríssim
el problema és que
ara l'estat està projectant
una via nova
entre Tarragona i Castellbisbal
on empalmarà
amb la via de l'AVE
que tira a Bermunt
el problema és que en el seu dia
quan es va fer
la via de l'AVE actual
Madrid-Barcelona
no es va dissenyar
per passar a mercaderies
com sí que s'ha dissenyat
de Barcelona
per amunt
llavors què passa
en la pràctica
és un altre greuge
pel territori
perquè ara caldrà
fer una altra via
al costat de l'actual
amb la via actual
no poden passar
les mercaderies
fins a Barcelona no
això es va dir
al començament
però això és un error
de planificació
fins a Barcelona no
a partir de Barcelona sí
això ja es va dir
perquè el port de Barcelona
sí que està enllà
i això és atribuïble
tu creus al territori
o a l'estat
no, jo crec que això és a l'estat
diguéssim que el seu dia
no va planificar bé
els anys 2000
també és cert
que quan es planifica
la via de Madrid-Barcelona
tampoc no es parla
a l'àvia de mercaderies
transforma aquestes per tren
ara sí que se'n parla
i ara per això
s'ha planificat
de Barcelona per amunt
però d'aquí a Barcelona
un cop més
el territori haurem de pagar
els plats trencats
i dissenyar una via nova
al costat de l'actual
vull dir
més trinxar territori
jo sabeu
quina és la diferència
entre una via
per mercaderies
i una via
és a dir
el tipus de via
és no sé
és el plat de forma
és el terra
és el terra
és el pendent
que no pot ser
tenir cert pendent
perquè els trens de mercaderies
pesen molt més
i també els eixos
són diferents
en fi
el tema dels pressupostos
que a més serà
suposo que apassionant
el debat
en les properes setmanes
m'imagino que a més
totes les grups
presentaran esmenes
tot això
amb el tema
de la pujada
dels impostos
que ha estat
l'anunci
de la setmana
Ton
content?
no
amb 10 segons
no, no, no
de cap manera
crec que ningú
pot estar content
però
sigui la renta
la que sigui
de cadascú
ningú pot estar content
amb la pujada
d'impostos
lo desitjava
fora que baixessin
però bueno
si no toca el terremell
pots apagar una mica més
espera
igual que t'apugin
els impostos
no agrada a ningú
el que passa
és que quan
a vegades
fan falta
els impostos
i en tot cas
el que es pot discutir
és si després
es gasten bé els diners
o no
o qui és el més perjudicat
amb una pujada d'impostos
això ara no tenim temps
no lineal
percentual
Òscar, què?
content?
no, jo només crec
que s'hauria demanat
comptes al govern
que fins ara
ha estat derrotxant
els diners
donant crèdits
de nadó
i 400 euros
i així perquè sí
i ara
de sobte això desapareix
i pujen els impostos
això s'ha fet
alguna cosa malament aquí
el tema dels impostos
segur que serà
el gran tema
de debat polític
així que segur que també
d'una o altra manera
aniran sortint a les tertúlies
del matí de Tarragona Ràdio
aquí ho deixem
avui dimecres
Òscar Palau
Pere Valls
Antoni Obert
gràcies per compartir
la tertúlia amb nosaltres
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia