Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja ho tinc per aquí.
A veure, segons.
A veure, a veure.
Jo diria que ara...
Escolta.
Clar, nosaltres en sota una onada, però a Sevilla ara vint- i 5 graus.
Ara està bé!
Ara.
El pitjor és a l'una de migdia.
Espera-te l'una del migdia.
No� al drama és a l'una de migdia.
Els 40 graus o l'ombra famosos de Sevilla?
Ja quan estàs de vacances tot està molt bé.
Però vull dir és millor.
El de la primera aventida, i el de la tardor.
A Sevilla ara pot anar gaire bé, tothom bé, tota la vida ha pogut anar...
Però ara des de Tarragona sabem que how havent de moltíssima gent
a Sevilla fins i tot per un dia, amb els vols
de baix preu. Són avogeria. Jo crec que ha anat tothom,
ja hi ha anat tothom. Tothom ha anat a Sevilla.
El problema de Ryanair serà quan
ja acabi d'anar tothom, què passarà si
continuarà anant. No, no, però hi ha gent que va
molt sovint, eh? I està sempre ple a l'avió.
Últimament, jo l'he agafat
tres vegades, i l'avió en ple.
És un èxit per Ryanair. Arribem a l'aeroport,
arribem a... Amb Ryanair
arribem a Sant Pablo, que és obra de Moneo,
ja d'entrada, dius, calla, ja comencem
a veure l'obra d'una celebritat, no?, quan arribem
a Sevilla. Bé, és un aeroport
normal, vull dir, l'aeroport de Sevilla
va canviar radicalment al 92.
Deixem un aeroport petit i
amb unes infraestructures molt
normaletes, el 92 també. Tot va canviar
molt al 92? A Sevilla
va canviar bastant
al 92, però no el que tindria
que haver canviat. O sigui, Barcelona va capitalitzar
molt més l'Olimpiada,
perquè Barcelona va ser un canvi al món,
vull dir, Barcelona és una altra ciutat de cara al món,
que Sevilla.
L'Expo va ser fantàstica,
però jo crec que Sevilla després no ha rentabilitzat
el que podria haver rentabilitzat. Va rentabilitzar
més l'expressió vera americana
del 21 que l'Expo
del 92. Té grans
infraestructures i, a més, les
comunicacions, infraestructures
viàries, em refereixo, diuen que són molt bones, no?
Sevilla són caos. Ah, sí? Són caos absoluts.
Doncs ho venen com a tot el contrari. Sevilla són caos absoluts.
Tu li preguntes a qualsevol sevillès,
té rebre. Vull dir, a les
vuit i pico del matí, és una bogeria.
ara estan fent el metro. Bueno, fa 25 anys
que estan fent el metro. Fan el centímetre,
en tot cas. Vull dir, ara ha inaugurat
un trosset d'una línia, tenen
molts de problemes, però bueno,
jo no ho entenc com els tenen, perquè
hi ha moltes ciutats que tenen metro i tenen riu i tenen mar.
Per això sempre els hi passen coses.
A mi em sap greu caure els tòpics, però
quan parlem de viatge sempre hem de caure.
Clar, estem acostumats a aquell perfil
sevilla. Dius, és caòtic i per molt
bones carreteres, per molt organitzat
que estigues tot, és que forma part del caràcter sevilla. Això és un tòpic o és cert?
És un tòpic. Sí. És un tòpic. Vull dir,
la circulació sevilla és caòtica, com a moltes altres
ciutats. Però jo no crec
que en aquest tòpic del caràcter que
el sevilla sí. Hi ha de tot.
Vull dir, a Sevilla hi ha gent...
Digue'm que hi ha gent a Sevilla que és antipàtica,
per favor, i que no és
alegre i que no fa palmes. El sevillano
té fama en Andalusia.
Té molt mala fama. Ah, sí? Té fama
d'altivo i d'engreído.
Vull dir, el sevillano dice que lo es porque puede.
Sempre s'han considerat una mica
l'aristocràcia d'Andalusia, eh?
Seguramente que porque pueden.
És mig sevillano.
Ricard és mig sevillano.
No. Fa molts anys, un gran amic meu.
Argentina, Buenos Aires.
Hi ha una gran... Buenos Aires
i el resto d'Argentina, no?
La manera que toma Ricardo, me deia, es que los porteños
somos chulos, pero porque podemos.
Aquella frase es la piedad y el diumano.
Sí que lo somos. Somos un poco engreídos, un poco tal.
Però ens ho podem permetre, no?
Exacte.
Com plantejaríem aquesta setmana a Sevilla?
Hi ha monuments, no ens els acabem.
La Giralda, la Torre de l'Oro, el Càzar,
però també els barris, passejar pels carrers.
Aviam, qui estigui interessat en l'art,
allà no s'ho acaba,
però potser una de les mirades a Sevilla,
la Sevilla aquella que realment fa que ens enganxem,
com ara tu, podria ser passejar pels diferents barris, no?
Sí.
Vull dir, a veure, hi ha el tòpic de los tòpicos,
que és Santa Cruz,
però és un tòpic que tens que passar per ell.
Vull dir, Santa Cruz, que no és un barri,
que no és una juderia, no és cert.
Però sempre s'ha dit així,
que no en vivien els jueus abans de marxar, no?
No és cert,
Santa Cruz és un barri del segle XVIII,
una cosa així,
passant molt coqueto,
la juderia estava més cap allà
que va ser totalment arrasada,
però Santa Cruz és maco.
Vull dir, Santa Cruz té aquest aire
que és el que tothom busca, no?
A veure, Santa Cruz.
Després hi ha una cosa que jo, d'alguna manera,
les places de Sevilla,
les places de Sevilla són molt maques,
Santa Cruz té unes places molt maques,
molt agradables.
Per exemple...
Però les has de descobrir, segurament.
has de donar un passeig tranquil.
No és allò,
guia de places, no.
Les vas descobrint
a mesura que et vas endinsant a la ciutat.
Sí, però també pots anar,
pots tenir un recorregut, no?
Vaig d'aquí a aquí, d'allà a allà.
Digue'm alguna placeta d'aquestes
que et fascini particularment.
Empieza en San Lorenzo.
San Lorenzo és una plaça molt típica de Sevilla, no?
En San Lorenzo està a la Basílica del Poder.
A Sevilla,
casi tot on té una cufredia, no?
De Semana Santa,
hi ha una gran tradició,
però el poder és el senyor de Sevilla.
Si està abierto el poder,
què entran a veure el poder?
És una talla de Joan de Mesa,
del senyor XVII, no?
Però el poder en Sevilla és...
Esa mezcla és ese diós entre humano
i un poco de temor, no?
Per exemple,
i l'únic que parlen de Semana Santa.
Jorgorio de la Semana Santa a Sevilla, alto.
Quan passa el poder,
tot el món està callat.
No sense res.
Perquè el poder és, dijéramos...
Ellos venint en tot.
O sigui, tenen aquesta costum.
Nosaltres, tot és humà.
O sigui, llavors el poder és el diós iracundo, no?
Jo crec que és el que té.
Alto la festa.
Alto la festa.
Vecen per Sant Lorenzo,
que s'habillan a la plaza del museu.
La plaza del museu és on és el Museu de Belles Artes de Sevilla.
El Museu de Belles Artes de Sevilla
és segurament la tercera pinacoteca d'Espanya.
Del Museu de Belles Arts
el que val la pena és la capella.
La capella ha de ser preciosa.
Estan els Murillos.
Jo, Murillos,
mai m'havia especialment cridat.
Només els rapaces, no?
Més que les Inmaculades, jo no els hi veia.
Els rapaces sí que m'han agradat.
Però el Museu de Belles Artes és l'antiva capilla,
el convento de Mercèrio, és molt maca.
T'hi posen a la campana,
t'hi poses el recorregut.
Després coges cuna,
te vas a la plaça del Salvador.
I a les places vas a Seus i et quedes allà una estona tranquil·lament.
En El Salvador està a la Igreja de El Salvador,
que l'ha cargat preciosa la restauració,
a la plaza de San Francisco,
que és on està l'Ajuntament de Sevilla.
El que seria la...
Tenen dos basants.
Una, que és la fachada maca,
que és la fachada barroca,
i l'altra, que és la més de San Francisco,
i, doncs, acabar a la catedral darrere de...
La catedral de Sevilla,
la part darrere de la catedral,
dona a la plaza de la Virgen de los Reyes.
Està a la Geralda.
És tòpico.
Però és que, a vegades,
diuen més que és lo tòpico.
Però els tòpicos són els que no pots evitar, no?
Que és curiós,
perquè això era dels musulmans.
Sí, claro, però no...
I es va construir la catedral allà.
Diuen que és un dels temples més grans del món?
El tercer temple més gran del món.
El tercer temple més gran del món.
El tercer temple de Sant Pedro, de Roma,
Sant Pablo, de Londres,
i la gran mezzquita de Sevilla,
és on estava la mezzquita de Sevilla.
Clar, la mezzquita de Sevilla, sí.
És que això, les històries han persegut així.
Tothom, per demostrar el nostre poder,
hem posat amb el centre de culte
de l'altra civilització, el nostre, no?
Cal agrair que no la destruïssin, eh?
Aquest dinaret.
Només va quedar la Giralda
i el Pati de los Anacos.
Penseu una cosa,
la Giralda, la part de dalt de la Giralda,
hi ha tres torres iguals al món,
que és la Cotubia de Marraqueig,
la Torre de Hassan en Rabat
i la Giralda.
La Cotubia, la Giralda...
Però la part dalt de la Giralda
és posterior, eh?
És a l'època cristiana,
que està en el campanari.
Vull dir, la Giralda no és tan alta
com la veiem ara,
la Giralda d'Almoade, no?
I només va quedar
de l'antic La Mezquita,
la Giralda, el Patroneragos,
la Cotubia...
Clar, gòtic, barroca,
tots els arts, els estils,
els corrents més importants
es barreja anar a Sevilla,
amb el passat romà,
amb aquest passat també àrab.
Vull dir que no t'ho acabes
des del punt de vista artístic.
A veure,
el corazón de Sevilla és barroco.
Esto es parte de su esencia.
que tenen una història amplíssima,
no?
Des d'Itàlica, no?
Passant per l'època musulmana,
després també amb el medieval,
i després una cosa
que després li va donar
un gran actiu a Sevilla,
que és després el que no ens ha pogut,
penso, capitalitzar al 92,
que és l'exposició hiberamericana.
Tot el que és la plaça d'Espanya,
que si vas a la plaça d'Espanya,
a la plaça d'Espanya hi ha un banquito
dedicat a cada província.
T'has d'anir a fer la foto
en el banquito de Tarragona.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
A la plaça d'Espanya
hi ha tants bancs com províncies.
I tothom deuen anar a seure
allà d'on ve, no?
Sí, perquè és el pròpid,
però és que t'has de fer la foto
i t'has de fer la foto
en Tarragona.
Tarragona, ja veus.
Tarragona i, bueno, té...
és d'Azulejo, no?
I té, bueno,
això,
dibuixos de Raona,
de Falset,
però t'has de fer la foto
al banquito.
Home, això és inevitable,
la foto souvenir.
I, escolta, Ricardo,
no anirem a la Real Fàbrica de Tabacos.
Bueno, la Fàbrica...
Val la pena, no?
Ara és el rectorat de la Universitat.
Bueno, la nueva,
ja la cierran.
La nueva,
la que està en los remedios,
l'antiga Fàbrica de Tabacos,
és actualment el rectorat
de la Universitat de Sevilla.
Es pot visitar, clar.
Sí, no, no,
a part que...
Entres a la directa.
Ningú diu res, vull dir,
no hi ha massa...
I, escolta, una cosa,
com ens hem de moure
per Sevilla?
No el metro aquest
que no l'acaben de fer,
el transport públic,
què tal, taxis,
anem caminant,
fent una ruta raonable
per no matar-nos, tampoc?
Sevilla és una ciutat
que té, bueno,
un centre
que és molt a l'abast.
I aquí veuríem tot,
tot el que s'ha de veure
que està al centre, no?
El 80%.
Després tens,
però,
Sevilla la tens que fer caminant,
al centre de Sevilla.
A part que,
qualsevol altra mitjà,
és absolutament caòtic.
Després sí que tens coses,
no sé,
pots anar a Santiponce,
Itàlica,
això ja està
8-10 quilòmetres.
El parc,
també pots anar
al parc Maria Luisa.
Al parc Maria Luisa
hem d'anar,
és inevitable, també.
Pensa que
el parc Maria Luisa
va ser un regalo
de Maria Luisa Fernanda,
la dona del duque de Montpensier.
Eren els seus jardins,
eren els jardins
de su palàfio.
Maria Luisa,
en Madrid la coneixen
per Luisa Fernanda,
que és la de la zarzuela.
Sí, sí, sí.
Que és la misma
que la de Sevilla,
Maria Luisa.
Fixa't,
té una zarzuela
i uns jardins, eh?
Té un zarzuela i uns jardins.
És que hi ha algunes
que s'ho queden tot.
I era hermana de la reina
i no se va demasiado bien.
Ja veus.
Però,
saps què se casó?
Era la madre
de Maria de las Mercedes.
No te vayas de Sevilla.
I Alfonso XII,
diuen,
diuen,
yo he visto la fuente
y no es fácil.
Que por la noche
se deslizaba
por una fuente
que había
en las alcaldes de Sevilla.
Alfonso XII.
Sí.
I iba
a pelar la papa
al Palacio de San Telmo
que estaba allí cerquita
con Maria de las Mercedes.
Ai,
el cotilleo
de la historia.
Però ha existido siempre, no?
Home,
clar,
el que passa
és que hi ha èpoques
que s'explica més
i altres èpoques
que s'explica menys.
No,
a part que
el difundim més,
però segur que popularment
ha existit sempre.
A veure,
el barrio de Santa Cruz,
allò amb Solera,
Triana.
Triana
és decepcionant
per la gent.
Triana,
que és un dels barris
amb més sabor
i tot,
Triana decepcionarà
la gent
perquè Triana
és un barri
que va quedar
molt decrèpit
als anys 60,
70.
Ara s'han fet
construcions noves
però Triana
no té.
No té
Solera.
La plaça
de l'Altozano
i la calle Betis
que és d'on ves Sevilla
frente a ti
però que no esperen
ver en Triana
com per exemple
en la zona
de Sant Lorenzo
o tal,
casa és un poquitín...
No,
Triana
és un barri
que s'ha convertit
en un barri
molt vulgar
i no se m'enfaden
no és Triana.
No,
no,
no,
no.
Tengo más de Trianero
que de Macareno.
De Macareno,
anem cap al barri
de la Macarena
que també és molt
nomenat,
és molt conegut.
És un barri
molt nomenat.
El barri
de la Macarena
realment
és extramuros
aunque la gent
lo confundamos
perquè el barri
de la Macarena
és el que està
fora de la mulalla.
Lo que passa
és que hi ha
tota la zona
lindante
al lado de Sant Gil
que és barri
de la Macarena
però el barri
de la Macarena
és per la vista
atractiva
que per serlo
realment.
El barri de la Macarena
és un barri
tan poco,
és que no creen
que a la gent
les gustara tanto.
Les gustara més
San Lorenzo,
les gustara més
San Bernardo,
les gustara més
evidentment
Santa Cruz,
el centro.
Però fixa't
que són els de més nomenada,
els més coneguts
fora d'allà.
Però jo crec que el barri
de la Macarena
és conocido
per la Virgen
per la Plaza Macarena.
¿Por qué?
No creo jo
que la Macarena...
I Triana
perquè sempre ha sigut
el barri...
Hi ha gent
en Sevilla,
en Sevilla la gent
de Sevilla,
però hi ha gent
que diu
voy a Sevilla
quan cruza el puente.
Triana és el otro lado
del puente.
Triana és
on Juan Tenorio
se llevó a doña Inés.
Efectivament,
això sí que m'ho sabia.
Està a l'autre lado.
Allò d'Alfonso XII
que baixava per la font
no ho sabia,
però lo de Juan Tenorio
sí.
Pues Alfonso XII
és cas per amor,
és un milagro.
Bueno,
ara també és cas per amor,
la monarquia
aquí en aquest país,
ja ho saps.
és una cosa
més novedosa,
però també...
Una cosa curiosa,
Carlos V,
l'emperador,
sé que sóc
un Isabel de Portugal
en Sevilla,
Isabel de Portugal
segurament ha sigut
la reina més guapa
que ha vingut en Espanya,
i sé que sóc
no és el que està
des de Sevilla.
Però fixa't a Sevilla,
què anaven a fer
els governants de Sevilla?
Què anaven a fer?
Viure bé,
però és que això
ha passat sempre.
Nosaltres pensem
que és una cosa
que hem inventat d'altres,
vull dir històricament,
vull dir,
Alfonso XII,
el sàvio,
i el seu palau
era Los Alcáceres de Sevilla.
I a l'hi tonto
tenia aquest,
tots ja
buscaven un bon habitatge.
Es viu bé a Sevilla,
Ricardo?
Se puede vivir bien.
Com a tot arreu.
Sí, tens la butxaca plena.
Però en general,
és a dir,
el visitant,
el visitant que arriba allà
ve a una ciutat pròspera,
ve a una ciutat...
El visitant és una ciutat atractiva.
És una ciutat atractiva.
És dura per viure,
per això?
Per caòtica,
per gran?
Tothom ens acostumem a tot,
vull dir,
és el que et diuen,
quan tu parles amb una persona
de Madrid
o de Barça,
oi,
és que...
I la persona diu,
no,
jo tardo una hora i pico
ni a trabajar,
i per l'altre dir,
ostres,
està boig aquest individu.
Tothom s'acostuma a les coses,
vull dir,
el Sevilla és caòtica,
però el Sevilla no lleva...
S'ha acostumat
a conviure bastant bé
i no s'estresa especialment
per aquestes coses.
Conviu amb això.
Però van haver de ser
una mica ofenosos,
com has apuntat
al començament de la conversa,
són amables amb el turista,
amb el visitant?
En general sí.
En general sí.
Sí, sí.
Aquest altibèz
que diuen amb el visitant
no la tenen.
El que passa
és que és la capital.
I aquest orgull, no?
Clar que sí.
Anem de tapes.
Clar, podem veure molts monuments,
però anem de tapes.
Perquè jo sé que tu ets
un gran coneixedor
d'aquells petits
o no tan petits bars,
d'aquells llocs específics
on realment saps que
si dius que me'n vaig
de tapes a Sevilla
tens èxit.
No hi ha molts,
però està.
Molts.
Orienta'ns una mica
per barris,
si no et ve al cap
algú en particular,
per barris,
alguns que siguin
o típics
o perquè realment
val la pena visitar.
Vinga, Triana?
Triana, Triana.
Tot i que dius que Triana
deu ser bo
pels bars, no?
Vamos a ver,
cuando yo digo Triana
que no esperen
en Triana
encontrar
un barrio
con un sabor especial.
Triana dentro de Sevilla
siempre tiene un gran peso específico.
Mi virgen de la O
está en Triana.
Faltería más.
Tens una alguna confraria?
Fa 25 anys.
I et deixen ser de confraria
si ets de fora?
O has de fitxar 25 anys
per anar a la setmana?
El primer dia
m'he vant.
Ah, sí,
ets un enxufat.
Jo tinc la sobra,
tinc bons amics a Sevilla.
De quina confraria ets?
Una muy modesta,
la virgen,
en Triana,
la calle Castilla,
nuestro padre Jesús de la Cena
era la virgen de la O.
És una confraria petita,
treu,
800,
900,
no sé.
No, petita,
clar,
tractant-se de Sevilla
i amb que treu.
Però no, no,
les magnituds
de les confraries
de Sant Dona Santa
són molt diferents
de les nostres.
Però també la gent
tenim que ser de les petites.
Clar,
si no,
no es farien mai grans.
És una qüestió lògica.
No, no,
i que si no,
només hi haurien les grans,
també la gent a vegades
tenim que ser...
Però si no,
Triana,
l'estimo,
però vull dir,
no és un barri que tingui.
Vinga,
anem a lo que...
Anem de topeo a Triana,
va.
Vinga,
en la galla de San Jacinto,
la Blanca Paloma...
Allà què prenem?
Què prens?
a la Blanca Paloma
fan uns calamarsitos
al limón
que estan boníssims.
Estan boníssims.
Sevilla
és una ciutat d'una variedad...
Sevilla
és la tapa de cocina.
Allò que diem tots
quan anem a Andalusia,
vas a un barri
amb quatre tapes dines.
És el que diem tots
els catalans
que anem cap allà
i tornem aquí acostumats
a que et posin
la cerveseta justeta,
doncs quan arribes allà
al·lucines, clar.
La bona d'aquí
de l'esperança,
la bona d'aquí de l'esperança
és la meitat
que t'estudi.
Jo no entenc com s'ho fan,
però hi ha mil tapes,
mil tapes de cuina.
Són bars d'aquells
de molta tradició.
Els bars que sobren nous
tenen èxit també,
de tapes?
Bars fantàstics.
Tots tenen èxit allà.
Mira, per Marta i per mi,
Marta és ma filla,
que és mi infinitatal assessora,
un dels millors bars
de tapes del món
és Llebra,
con Y.
Això està en una calle
que se llama
Medalla Milagrosa.
No és gens fácil d'anar-hi,
perquè sempre està abarrotat.
Olvidant-se de los tópicos,
Llebra és
una cocina imaginativa
i tal,
però és un lloc
nou,
però fantàstic.
I ara
han canviat
en l'hotel Colón,
el famós hotel Colón,
que són els toreos,
els baixos,
que està el burladero,
ara ha canviat radicalment
i és un bar d'er
de mini
cocina
imaginativa
i tot això vull dir...
La cuina aquesta més
d'elaboració
també hi romput,
el que és la tradició
del TAPE o sevillà no.
Totalment,
vull dir,
a Sevilla pots trobar
l'etapa clàssica,
un lloc molt bo
que és Blanco Cerrillo.
Blanco Cerrillo
està al lloc
de la calle Velázquez
i allí
el que tens que anar
és una cosa,
res,
un barretto.
Allí tens que anar
a prendre pescadito frito,
no?
Vull dir,
però
amb aquest
hi ha molts
que ja fa
bastant de temps,
vull dir,
que han trencat una mica
aquesta idea
de l'etapa clàssica,
buscant coses
noves
i allí la gent surt molt.
Sí,
no,
la gent va fàbilar al carrer.
Busca...
També busquem
coses diferents.
I també continua sent
tan econòmic
com tradicionalment
respecte aquí,
per exemple.
Respecte aquí,
sí,
a alguns sitios.
Com tot.
Gebre,
no,
per exemple,
el que t'he dit.
Però els més clàssics...
Els clàssics,
el que t'he dit de Triana,
després també
vaig a un bar molt
recomanable
i que es van fascinar,
el que passa és que
hi ha molta gent,
és el Giralda,
no confondit
amb el Giraldillo,
està en Mateo Zago.
Mateo Zago
és la calle
que nace
en la tracera
de la catedral.
Plàssia de Turistes.
Però és un lloc
que surt
a totes les guies
i continua fent-ho bé.
Vull dir que...
És curiós,
però a vegades
hi ha una davallada.
Que no és fàcil.
El Giralda
està molt bé,
Casa Robles
és un lloc
de sempre.
Vull dir,
tens molts
ubicats per persones,
no?
Un lloc molt recomanable,
a Sevilla
és el Bacalao.
El Bacalao
és un bar
que fa Bacalao
de mil maneres
i realment
està molt bé.
Aquí és el paradís
del tapeo,
sens dubte.
A Sevilla
hi ha altres ciutats
andalusas,
però a Sevilla
té aquest...
Però no només
Andalusia,
el que passa
és que Andalusia
té l'etapa de cuina,
no?
Vull dir,
el nord és el pinxo
i Andalusia
és l'etapa de cuina.
I en aquest sentit
com funciona el tema?
Perquè clar,
al nord en vas allà,
agafes tu mateix el pinxo,
després pagues pim-pam,
aquí com funciona?
El camarero
t'ho li pegues,
la bebida
i dius
què què creu
de tàpita?
I llavors tens una llista
brutal
o et donen ja
una minicarta.
Que no t'ho acabes,
no t'ho acabes.
Una minicarta
i demanes
el que vulguis.
Per cert,
a Sevilla
les tapes
les pagues totes.
Com les pagues totes?
Per exemple,
a Granada encara,
en molts abarts.
Si et posen la tapa
amb la beguda gratis.
I ara hi ha estat
a l'Ugú i a tot arreu.
Sevilla,
no?
Sevilla la pagues.
Sevilla la pagues.
Perquè és que és Sevilla,
són sevillanos,
què has de fer?
Són així.
I escolta,
Ricard,
com que amb quatre tapes
no hem dinat
perquè les has de pagar
o no és com els altres llocs,
anem de restaurant.
A veure,
aquí ve algú de fora
i es menjarà un romesco,
segurament,
o jo què sé,
una fideuà
o una calçotada.
Nosaltres allà,
allò,
per fer de guiris-guiris,
què hauríem de menjar?
No em diguis una paella
d'aquelles prefabricades, eh?
Guiris guais,
que sabem menjar.
Què demanem?
Guiris guais,
guiris guais.
Què demanem?
Mira,
Sevilla,
encara que no sigui port de mar,
Sevilla és una ciutat
absolutament amant del peix.
Vull dir,
Sevilla,
quan algú vol fer una cosa,
és peix.
I t'has molt bon peix.
Vull dir,
que et ve de Sant Núcar
o de Huelva
o de Màlaga.
Vull dir,
home,
anem a fer un menú.
Vinga,
anem a fer un menú.
Que demanem primer.
Primer t'has que demanar
un poquet de jamón,
no?
Ah, clar,
no pot faltar
mentre acabem de decidir
que farem de...
De puntes mayores
o de jabugo
i uns langostinitos.
Això,
jo amb això
l'he dinat, eh?
Bé,
que és un extra,
va.
Tu sí.
Anem fent.
Pides tu fino
o manzanilla,
vull dir,
a la gent li agrada
més la manzanilla
que el fino,
perquè
entran molt més
fàcilment.
Per tant,
una manzanilla
amb una mica de pernil
i uns llagostins.
Clar.
Això,
mentre vam preparant
a la cuina...
Bé,
mentre anem fent,
no?
Molt bé.
Però no hem fet tapes abans,
eh?
Ja anem directament
al restaurant amb això.
Bueno,
el que tu he de dir...
D'acord,
vinga,
va,
haurem fet les tapes
anteriorment.
Vinga,
en salmorejo.
Ah.
Salmorejo,
realmente es de Córdoba.
Es una variante,
jo no sé fer,
no explico explicar com se fa.
Però és una sopa fria,
no?
Entra molt bé,
clar,
estem a Sevilla,
fa calor,
venim ja del pernilet i tal.
Està malo i tal,
i després,
doncs ja està bé.
I de segon cas,
he de tomar pescaíto.
I què demanem?
Sí?
Sí,
píete que farem l'adobo,
una cosita d'estes,
no?
Perquè,
per prendre,
m'has dit,
gris finos,
però...
I què,
què veurem després amb el peix i tot?
Farem tot el...
No,
no,
no,
no,
perquè si no,
imagina't com a camí.
Píete barbadillo,
no?,
per exemple.
Barbadillo,
fresquet.
Per això estaria bé.
I són llaminers de postres?
com anem allà a Sevilla?
Són llaminers.
Són llaminers.
Ara,
una de les millors pastelleries que hi ha en són,
Catalunya té un gran nivell de pastelleria.
Jo diria que sí.
Sí,
jo potser...
Allà és massa dolç.
Home,
deuen tenir també la imprensa aquesta ara,
no?
No,
però avui dia,
al nivell de la pastelleria a Catalunya,
hi ha molt més més.
Doncs escolta,
una peça de fruita.
Una peça de fruita.
Perquè després de tot el que hem dinat...
I escolta,
si sortim de nit,
no em portis a un tablau,
no cal anar a un tablau.
No.
Per dir que ha sortit de nit a Sevilla.
No, no,
jo a part,
jo com a Sevilla porto una vida molt estètica.
Jo, pobra de nit.
Clar,
com que vas en Setmana Santa.
Tot on va a l'Anselma?
Què és l'Anselma?
L'Anselma és un bar que està a Pagès del Corro,
vull dir que ha tingut un èxit brutal.
A vegades canten i tot això,
però no és un tablau ni molt menys.
El que passa és que a l'Anselma fa temps que no he anat.
Actualment,
el bar de copas més fàxion de Sevilla,
o sigui,
està en l'hotel M,
i l'hotel M és un hotel que no ho veurà a novíssim
al costat de la catedral.
La terrassa de l'hotel M
és la más fàxion que hi ha en Sevilla.
Per i ser vist-ho.
Doncs vinga,
si volem,
després d'aquest dinar,
per baixar el dinar,
doncs estaria bé.
I escolta,
Ricardo,
souvenirs,
què ens portem de Sevilla?
Què portem a les amistats,
als amics,
a la família?
Què podríem...
El Carrer de les Cierpes
diuen que hi ha bones botigues.
A la Carrer de les Cierpes hi ha botigues.
Botigues,
però no bones necessàriament.
No, ni molt menys.
Pensa,
anem a veure,
a Sevilla ja està,
com totes les ciutats,
està ple de les grans marques.
Per regalar a la família,
més tan a Triana,
a mi m'agrada la ceràmica.
La ceràmica típica de Sevilla
és la ceràmica Triana.
San Jorge,
Calle Castilla,
però allí hi portes alguna cosa de ceràmica,
que és més original,
i així caiem una mica amb els tòpics.
Home, no,
el barret i tot això,
doncs,
jo t'ho dic.
No,
i a la ceràmica és maca.
I escolta una cosa,
a Setmana Santa,
la fèria d'abril,
tu l'has obvintejat alguna vegada?
Jo no m'he estat un parell de vegades.
Van unes d'algunes.
No,
és que agafa massa prop de la Setmana Santa.
Jo tinc que treballar vegades.
Clar,
és veritat que tant a tant treballes també,
no?
Tens aquest costum.
Doncs,
Sevilla,
en una setmana la podem fer,
com dius,
a tema d'allotjament,
podem trobar un allotjament
per un preu mitjà
més que assequible,
ara amb els bols de baix cost.
Sevilla hi ha de tot.
Vull dir,
tens una gama brutal.
Què et passa?
T'interessa agafar un allotjament
bastant cèntric,
perquè aprofites molt més
i la pots fer caminant.
Caminant és ideal.
Però a partir d'aquí
tens un ventall
de possibilitats molt gros.
Ricardo,
en 50 segons o menys
ets capaç de donar-me
la imatge de Sevilla?
La imatge de Sevilla?
Ui,
m'empediràs molt.
Una foto.
Bueno.
Una foto.
Un indret,
una cara.
El tópico,
pero què és?
Tú has de ver Sevilla
desde la calle Betis.
La calle Betis és estriana.
Entonces,
ves lo que siempre has querido
ver de Sevilla.
Giralda,
Catedral,
la fototípica
y al caer la tardés,
aún más.
Sevilla,
has de caminarla
y vivirla un poco.
Y después piensa una cosa.
Sevilla es la ciudad
más bipolar,
que es una cosa que existe.
O sea,
yo soy más bien
sevillista que bético.
señores,
somos de Sevilla.
Yo diría que Ricardo
es bipolar,
Tarragona,
Sevilla.
Sens dubte,
Tarragona es la seva ciutat,
se la coneix,
pero Sevilla,
déu n'hi do,
sí,
se la coneix.
Un guía fantástico.
moltíssimes gràcies,
Ricardo López,
per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer,
bon dia.
Gràcies.