Bona nit
Gemma Palau, bon dia.
Hola, bon dia.
Gemma Palau és periodista, és una periodista tarragonina
que avui ens ve a parlar de l'Equador
perquè hi ha estat un parell de vegades, l'última, ara fa molt poc temps.
I per què l'Equador, Gemma? Per què has triat l'Equador?
Com a destinació per explicar als oients de Tarragona Ràdio?
Jo a l'Equador hi vaig estar fa uns quatre anys treballant
i va ser un país que em va agradar molt, que és com desconegut,
però on parles de Sud-amèrica, tothom li va al cap, Argentina, Xile o Brasil.
I a l'Equador vaig estar treballant i em va semblar una gran experiència
i ara he fet amics a això i he tornat a aprofitar en què una amiga es casava.
És a dir, dues experiències, una més laboral i una altra més turística.
Sí.
I com és que vas anar a treballar a l'Equador?
Perquè sembla estrany justament d'un país que produeix tantes persones emigrants
i que emigren al nostre país, que hi hagi una catalana que hagi anat a treballar a l'Equador.
Sí, és un programa que té el govern espanyol,
que és a través de l'Agència de Cooperació Espanyola,
que per a les recents llicenciats, que jo acabava d'estudiar,
munten programes perquè vagés a treballar en projectes que tenen de cooperació.
I a mi em va sortir l'oportunitat d'anar a les Illes Galàpagos
a treballar al Departament de Comunicació del Parc.
És a dir, que també podrem parlar una mica de les Galàpagos.
Sí, i tant.
Molt diferents.
És a dir, si haguéssim de marcar el que són les Galàpagos i el que és Ecuador,
són com dos mons absolutament diferents, no?
Sí, totalment. És un altre món.
Només és que necessites estar a una targeta de residència especial.
Els propis ecuatorians que volen anar a viure allà necessiten un permís de residència.
O sigui, no pot anar a viure qualsevol.
És tot un tràmit, però és clar.
És una àrea protegida i està molt restringida a l'entrada.
Si anem a l'Equador, primera parada seria la capital, Quito?
Quito, sí.
I què destacaríem de Quito?
A Quito és que només arribar, l'aeroport està dintre de la ciutat
i hi ha impressió d'entrar perquè sembla que vagis aterrada
damunt de les cases de la gent.
I és una ciutat supergran que està en una vall entre muntanyes
i s'estén, em sembla que fa 7 quilòmetres de llarg.
O sigui, puges dalt, hi ha un mirador que en diuen el panecillo,
puges a dalt i no sota acaba la vista, que tot són cases, cases, cases.
I allà hi viu com un milió i mig de persones.
I té un centre històric que és molt maco, que és patrimoni de la humanitat,
i té uns edificis, cases colonials, iglèsies,
que també són els edificis més emblemàtics allà que impressionen.
N'hi ha una, fins i tot, que per dintre està forrada amb 7 tonelades d'or,
que és de l'època quan van arribar els espanyols allà.
És a dir, que és ciutat patrimoni mundial.
Això segurament pot sorprendre, més d'un que ens escolti ara,
perquè podem tenir segurament una imatge d'Equador i d'aquí,
tota la capital, doncs com això d'una ciutat d'un país subdesenvolupat,
de Llatinoamèrica, amb pocs recursos,
i en canvi tenen un centre històric molt ben conservat.
Sí, sí, i a més que és una ciutat que hi ha zones que podrien passar per europees.
Hi ha una zona que és on hi ha tots els hotels, restaurants,
i això que en diuen Gringolàndia, ells,
perquè és on tots els turistes acaben allà.
I és on de dia hi ha tots els mercats artesanars, les botigues,
i al vespre es transformen en restaurants, discoteques,
i allà potser hi ha tot l'ambient dels turistes allà.
I està dintre del casc històric?
No, està al costat.
Al marge.
Sí, ja està, ja queda fora de dintre el centre.
Passejaríem pel casc històric, doncs?
Sí, i tant.
Un parell de dies bons pots passar-te per allà, sí.
Què destacaríem? Edificis, cases?
Hi viu la gent?
O és un barri on hi viu poca gent
i d'alguna manera està molt pensat pel visitant?
No, no, hi ha una vida total.
Vull dir, al carrer hi ha postos de menjar,
vull dir, hi ha de tot al carrer,
i passejar-te per allà són carrerons estrets, peatonats,
vull dir que es mereix una bona passejada per allà,
i perdre-t'una mica.
Monuments, cases?
Sí, sobretot el que hi ha més són les iglesies,
la companyia de Jesús,
ells allà les tenen supervenerades i són molt maques per dintre.
Estils diferents o similars?
Tenen els estils de quan van arribar allà els espanyols,
els mateixos artesans d'allà i escultors feien les iglesies
i tenen, és la imatge d'aquí, els sants, els d'això,
però tots són colors més llampants, les túniques,
tenen símbols així indígenes que ells colaven a les escultures,
com serps i les àguiles, que són més típiques andines,
ells les colaven allà entremig de les figures.
Perquè d'alguna manera t'emportes,
ja que parlem d'això d'esglésies,
tens la sensació, t'emportes la sensació d'Equador,
d'un país dels ecuatorians, d'uns homes i unes dones
molt religiosos, amb un sentiment molt marcat?
Sí, molt més que aquí, es veu molt més, sí, sí.
A part que nosaltres potser aquí només tenim com la gran,
que és la iglesia catòlica i això,
i allà hi ha milions de tipus d'esglésies diferents,
que n'hi havia una que semblava fins i tot una botiga
que posava el cartell i es deia pare de sofrir,
i a dintre són evangelistes o no ho sé,
i són allà i són bastant molt més religiosos
que el que som nosaltres.
Hi ha comerços, doncs, en el casc històric,
es pot anar a comprar, és a dir, hi ha gent que hi viu,
és a dir, és un casc històric viu, no és un casc històric...
Sí, sí, sí. A més que l'han estat ordenant,
abans hi havia molt de venda al carrer i això,
i es feia més perillós, perquè no deixa de ser
una ciutat de Llatinoamèrica
i la inseguretat es nota més que aquí.
I ara ho han anat ordenant i els han ficat en edificis allà,
i allà hi ha les artesanies, tots els trobes allà
i no estan tant pel carrer, que era una mica
com més allò que els turistes, a més, que ens veiem
de lluny, ens veuen venir, era una mica
més, a vegades, perillós.
Perquè hi ha molts turistes, ja que parlem d'això,
perquè també tenim la sensació, vist des d'aquí,
que precisament Ecuador no és una destinació
d'aquelles potents de Llatinoamèrica.
Sí, de fet, no és massa coneguda,
jo que no deia aquí, deia en Ecuador, però si no,
perquè què hi ha allà? I són més
d'Estats Units, sí que es veuen més europeus,
espanyols, que sempre te'n trobes per tot arreu,
doncs Ecuador no te'n trobes tant.
És a dir, pots passar bastant desapercebut
en aquest sentit.
Un casc històric
similar al concepte que tenim aquí,
al nostre país, del que són
els cascos antics, el que seria
Tarragona a la Paralta, en qualsevol altra ciutat,
el concepte és una mica
similar, on hi ha
un predomini del vianant sobre
el vehicle, és a dir, carrers peatonals,
més que... Sí, tot i que
la ciutat hi ha milions de cotxes,
o sigui, és el que més xoca quan estàs allà,
perquè hi ha cotxes per tot arreu,
sí que han mirat de restringir l'accés
i cada vegada, de la primera vegada
amb aquesta es nota més, també, que cada vegada
és més peatonal, que miren més, que puguis
passejar tranquil·lament, sense haver de patir.
Perquè la imatge d'això de molts cotxes,
també imatge de caos en el trànsit,
la tens? Sí, sí, i tant, sí, sí.
I quan vas, i quan te mous entre ciutats
i vas en bus, és increïble com condueixen.
Vull dir, d'una carretera de dos carrils
en poden fer quatre.
Ens estem passejant per Quito,
que és ciutat patrimoni mundial,
com ens deia la Gemma Palau,
però a Equador hi ha una segona ciutat
i hi ha una altra ciutat que també és patrimoni mundial.
Una altra cosa que, segurament,
des del nostre desconeixement pot sorprendre
que un país relativament petit com l'Equador
tingui dues ciutats declarades patrimoni mundial.
Com es diu aquesta segona ciutat?
Aquesta és Cuenca, que està al sud d'Equador.
I es diu Cuenca per la Cuenca Espanyola,
també, perquè li van posar el nom als espanyols
quan van arribar allà.
I és una ciutat més petita,
em sembla que són un mig milió d'habitants o així,
i aquí sí que és maca.
Més fins i tot que Quito?
Sí, potser perquè és més petit
i no tens tanta sensació de caos,
d'abullici de gent i això,
però aquesta sí que és molt maca.
Té un riu al mig que li diuen el Tome Bamba,
em sembla que és,
que és molt maca la ciutat que la travessa per mig.
El concepte o la clau de la declaració de patrimoni mundial
també seria en el tema casca històric?
Sí, centre històric.
Centre històric.
Patrimoni de la humanitat per l'UNESCO.
I què destacaries d'aquest centre històric de Cuenca?
Doncs aquest és més tranquil·let
i té més zones verdes, potser,
més placetes,
hi ha molta artesania també pel carrer,
i aquest també és...
I després també els bars, els ambients, és diferent.
Jo hi vaig anar quan vaig sortir de les Galàpagos,
que és més pobles, no?, petits,
i allà vaig al·lucinar,
semblava que estava a Barcelona,
perquè tot era com més europeu, no?,
era un canvi més dràstic
de les zones més rurals a Cuenca,
té un ambient així més de gent més moderna,
i també hi ha molts indígenes,
perquè allà també hi ha una...
La cultura indígena també és forta a Cuenca,
i en veus molts pel carrer,
però a part també hi ha aquesta...
que conviuen amb els moderns, no?,
de la ciutat,
amb els més joves així,
més europeïtzats.
Ara que cites la població indígena,
de fet ja ha aparegut en diferents moments de la conversa,
quin pes té en el conjunt del país?
Són majoria?
Són una minoria però que es deixen veure molt?
Jo diria que és així mig i mig,
que es veuen a les ciutats grans,
hi ha bastants indígenes,
i els pobles del voltant és on més...
Quan et mous de Quito i vas pels pobles del voltant
és on més hi ha...
Els pobles estan els indígenes allà.
A prop de Quito n'hi ha un que es diu Atabalo,
que són els artesans,
o sigui, aquests viuen de l'artesania,
tenen un mercat al mig del poble que és immens,
i és tota l'artesania que potser també veiem aquí,
que arriba d'allà.
És a dir, que les ciutats potser sí que predomina més
i fins i tot tenen aquest aspecte més europeu,
més occidental,
i és en les zones rurals
on la presència dels indígenes és més destacada.
I a més és més destacada també
perquè mantenen la seva vestimenta tradicional,
o sigui, cadascun vesteix d'una manera diferent
i per la manera com són les faldilles de les dones
saps de quina etnia indígena són.
Cuenca està molt lluny de Quito, per cert?
Cuenca, si vas en bus està vuit hores
i si vas en avió està mitja hora.
Curiós aquesta vuit hores,
que vol dir que potser tampoc no està gaire lluny,
però que també ens indicaria un altre aspecte a destacar del país,
que clar, el transport per carretera m'imagino que no és com aquí.
No, no, no, que va.
A més és curiós,
viatjar en bus té la seva part divertida
perquè és tota una aventura,
fins i tot enterar-te d'on has d'anar a agafar el bus.
I puges a dalt i són autobusos d'aquests
amb milions de decoracions,
la música a tope
i a cada parada puja gent a vendre't de tot.
I llavors té la seva part divertida
per fer-ho alguna vegada,
però si et vols moure així pel país per viatjar
hi ha molts interns que vas més ràpid.
No és el mitjà més pràctic, evidentment.
No, no.
Però n'hi ha molts autobusos?
Funciona molt el tema aquest?
Sí, per moure temps entre ciutats, sí, sí, sí, tant.
A més, ara, amb el canvi de govern,
el que diuen, el Córrea,
diuen que el que ha fet i que ha millorat molt
ha sigut les carreteres.
I ara, de l'altra banda que veig amb aquesta,
s'ha notat que hi ha carreteres
que les han arreglat i es viatja molt més tranquil.
De fet, no sé si la Gemma té la dada al cap,
però, clar, estàvem parlant en la conversa
del concepte d'un país relativament petit,
en el mar de Llatinoamèrica,
tenint en compte les dimensions de Brasil, d'Argentina,
fins i tot de Colòmbia,
o de Parú.
En fi, són molt més grans que l'Equador,
però potser si ho comparéssim amb Espanya
o amb Catalunya,
l'Equador, estem parlant de distàncies
realment molt llargues, molt grans?
No, bé, el punt més lluny,
així que tampoc n'has de cuenca
i t'estàs en vuit hores de bus,
vull dir que tampoc no és tan gran.
És que em sembla que no és ni la meitat d'Espanya,
em sembla, l'Equador.
És superpetit, però està tan condensat
que tens allà muntanya,
tens la zona de selva,
que em diuen l'Oriente,
que ja comença allà a l'Amazònia,
i tens la zona de costa,
que hi ha unes platges increïbles,
vull dir que tens tot condensat allà,
el típic de Sud-amèrica.
Doncs ja que hem parlat de ciutats
i que ara citats la selva i la costa,
ja has estat en les dues parts del país?
Doncs a la zona de la selva
vam estar com si diéssim a la porta d'entrada,
vam estar en un poble que es diu Baños,
que allà hi ha tots els esports d'aventura
i és com si diéssim l'últim poble
que hi ha abans d'entrar a la selva.
I allà pots fer rafting,
pots tirar-te puenting,
baixar cascades,
pots fer de tot,
allà el llogues una bicicleta,
amb esporai, amb la bici,
i després aquest poble està al costat d'un volcà
que està en actiu ara,
que es diu el Tunguraua,
que és el punt també que té turístic,
que de tant en tant encara el Cens Tronaga
està desperta el volcà.
I em sembla que fa un parell d'anys
encara hi va haver una erupció
que va anar també d'evacuar
a la gent del poble i tot.
I aquest poble és molt maco,
per l'entorn que té,
i a més munten excursions diàries
allà on vulguis,
per 20 dòlars amb guia i tot
t'aporten allà on vulguis tu,
quasi-casi.
Allà on vulguis vol dir també
d'inserar-se a la selva.
Sí, fins i tot.
Fan rutes de dos o tres dies
que et quedes en reserves dintre la selva.
El que passa és que aquest cop
com que volíem anar cap a la costa
vam estar un parell de dies
i després ens vam anar cap a la costa.
És a dir, que una bona entrada,
un bon punt de partida
per anar a la selva,
que és la selva amassònica,
la part aquesta que toca a Ecuador,
seria la ciutat de Baños.
Sí, davant.
O el poble, no sé si...
Sí, bé, em sembla que són uns 18.000 habitants,
i el poble, sí.
Sí, d'aquí vas cap dintre ja.
Llavors, les següents ciutats
que et trobes dintre ja són selva.
Sí, estàs al mig de la selva.
I curiós també
el d'esports d'aventura.
Sí, sí, sí.
Els estan superorganitzats, a més a més.
Perquè te'n vas i tens de tot allà.
Des de quats a bugis,
de tot el tens allà.
Natura en estat pur?
Sí, totalment.
És la part bona que té.
A més, el que més m'agrada d'Equador.
Vas a dues hores de quito
i ja estàs en plena natura.
No hi ha explotacions
ni qüestions urbanístiques
com el nostre país.
Suposo que han afectat, no?,
els espais naturals.
No, no.
Tenen, eh?
Perquè a la zona de la selva
clar, tenen les explotacions petrolíferes.
Que allà sí que hi ha una pressió
entre els pobles indígenes
que viuen allà
i les grans petrolieres
que van allà al d'això.
I allà sí que hi ha una mica
de pressió
i acaben prenent lloc
a les reserves naturals.
Deixem, doncs, la selva
i anem a la costa.
Ja deia la Gemma
que com que el país està concentrat
en relativament pocs quilòmetres quadrats
hi ha una gran varietat de paisatges.
Teníem aquest aspecte de la selva,
de la part interior del país,
del poble o de la ciutat de Baños,
que és la porta d'entrada
a la selva amazònica.
I després tenim la costa.
Com definiríem la costa de l'Equador, Gemma?
La costa té moltes parts naturals també.
La part més del nord
li diuen que és més la part caribenya,
que té més les palmeres
i la imatge típica que tenim d'una platja.
I més cap al sud és més seca.
O sigui, el bosc es veu més gris
perquè són més arbres de Palo Santo
que en diuen que és com més agreste.
I té uns acantilats i això.
Però són molt maques.
Tenen platges d'aquestes immenses
de sorra blanca, quasi-casi,
i és molt maco.
És a dir, també platges paradisíques,
com si estiguéssim al Caribe.
Sí, més cap al nord són més caribenyes
i més cap al sud són paradisíques,
però no tant del Caribe.
I molta gent?
O no?
Bueno, nosaltres vam anar a un poble
que és el típic més turístic, diuen,
i hi havia gent,
però estaven tots de...
No acaba de llegar el turisme este any.
Però sí, s'estava bé.
Perquè allà pensaven en el clima,
i ara que suposadament estem a la platja,
allà tenint en compte
la situació geogràfica de l'Equador,
quin clima fa?
Quan és milionari?
Tu hi ha anat un parell de vegades?
Hi ha èpoques millors i pitjors?
Ells tenen dues estacions,
no en tenen, quatre com aquí,
com que és a la línia de l'Equador,
i a la zona de la sierra,
que diuen, a la zona dels Andes,
ara començava a bon temps,
més de calor,
i a la zona de la costa, en canvi,
comença l'estació nòmeda,
que en diuen,
que hi ha dies més com a grisos,
que cau pluja,
tampoc no són tormentes,
però va plovent de tant en tant.
I nosaltres,
al temps que hi vam estar,
a tot arreu on arribaven,
deien,
una estallera,
si hi ha un sol,
i avui,
justament,
està plovent i fa mal temps.
És una mica,
ells també et diuen,
que t'has de vestir en tipus ceba,
anant portant capes,
i a mesura que ara plou,
t'has de tapar,
comença a fer sol,
perquè quan pica el sol,
pica molt fort,
t'has d'anar amb maniga curta.
Per tant,
no hi hauria una època determinada,
ideal per anar a la platja,
no seria com el concepte d'aquí,
que tenim molt clar
que hi ha dos o tres mesos a l'any,
que és per anar a la platja,
sinó que ja segurament,
en fi,
per les característiques geogràfiques
on es troba el país,
podem repartir-ho d'una altra manera.
Sí,
quasi tot l'any pots anar a la platja.
Perquè hi va la gent?
Tens la sensació que hi va?
O és un altre concepte,
el que tenim aquí?
No tenen el mateix d'aquí,
que quan fa una mica de sol,
tots anem a la platja,
però sí,
ara comença a haver-hi més turisme intern,
propi del país,
de la gent que ve de la sierra,
i se'n va a la platja,
sí que hi havia aquest ambient,
sí que hi era,
de gent pròpia del país que viatja,
que fa turisme.
Hotels, apartaments,
tot aquest concepte que tenim
de la costa del nostre país,
allà res a veure?
No, res a veure.
Res?
Sí, sí,
els poblets són molt més petits
i són cases,
cases de 10 habitacions,
una cosa així que són hotels,
però edificis com aquí,
complexes d'aquests no n'hi ha.
I pobles de pescadors?
Sí,
un dels que vam anar a la costa
és el poble de pescador,
però a l'època ara del juny,
que vam arribar a nosaltres
és quan arriben les balenes,
comencen la seva ruta migratòria
i allà,
davant d'aquestes costa,
és on van a aparear-se.
I llavors allà
es conviuen els turistes
amb els pescadors,
que s'omple la platja
de barques de tot tipus.
I llavors allà
t'amunten les rutes aquestes,
perquè te'n vagis cap dintre,
te'n vas amb una hora
amb una barca d'uns 20 passatgers
i de cop comences allà
a buscar balenes,
que està tothom allà,
i els veus allà,
que estan allà,
i corren amb la barca cap allà,
i te paren allà
i llavors les balenes
comencen a saltar
i és impressionant,
perquè són les balenes
aquestes jorobades,
que suposem que serien ja perudes,
que van amb el...
que tenen les...
com es diu això?
Algues,
vull dir que són curioses,
que són com una roca quasi-casi.
És a dir,
veus balenes
anant fent aquesta ruta.
Sí, sí, sí,
i et salten allà al davant.
Deia encara al principi
que començarà la temporada,
el juny,
no estan tan animades,
que a més quan s'acaba la temporada,
com que ja no els hi fan
tant de respecte
veure tantes bargues per allà,
doncs venen,
s'acosten molt més
i et salten quasi
al costat del barc on vas.
És una experiència impactant?
Sí, sí, sí.
Ho dic perquè aquí, clar,
quan parlem d'un peix
o d'un tauró
que veiem a aigües del Mediterrani,
o s'especula
que és aigües del Mediterrani
i ja ens espantem
o ja considerem
que és una cosa extraordinària,
doncs veure balenes,
és a dir,
és una zona,
aquella marítima
del Pacífic,
doncs això,
amb gran quantitat de balenes.
Sí, sí, sí,
és l'època,
a més aquesta del juny al setembre
és l'època que es veuen més,
però a part també és un lloc
on es fa submarinisme
perquè tenen el fons del mar,
és per fer snorkel
i això diuen
que és com entrar en un aquari,
que és supermago,
que es veuen espècies
de tot arreu.
I quan fas aquesta ruta
te'n vas molt lluny de la costa
o les balenes
arriben a aparèixer
relativament a prop?
Doncs vas a,
com a molt,
una hora embarca,
no sé la distància,
però en una horeta o així
ja te les trobes.
Això a la costa,
no sé si en algun punt específic,
més al nord o més al sud
de l'Equador,
el tema de les balenes.
Estava del centre cap al sud,
ha estat més aviat.
Són tres o quatre pobles
que en aquesta temporada
s'organitzen
per muntar aquestes rutes
perquè vagin a veure les balenes
i és com si diguéssim
el centre del país,
a la costa, centre.
Si féssim una mica de resum
del que hem estat parlant,
hem parlat del patrimoni
de dues ciutats
que són patrimoni mundial,
com Quito i Cuenca,
hem parlat del patrimoni natural,
de la riquesa natural del país,
a la costa i a l'interior.
Es quedaria la Gemma Palau
amb alguna cosa en concreta
de tot el panorama
que ens ha explicat de l'Equador?
Destacaria alguna cosa?
Jo, la natura,
m'agrada molt
i allà és que
pots perdre contínuament
i en dues hores
et canvies de paisatge.
I això és el bo que té.
És el que més m'agrada.
Per això hi he tornat també.
I la gent?
I la gent...
Què tal el tracte?
Bé, són molt amables.
A més, els encanta el seu país
i que el vagis a conèixer
i es desviuen
perquè el coneguis
i t'expliquen on pots anar,
les rutes que pots fer.
Vull dir, amb això
estan superorgullosos d'Equador.
La sensació
que hi ha molta gent d'allà
que té familiars aquí?
L'observes?
La notes si vas allà?
Sí, de fet,
amb tothom qui parles,
tothom,
si no és un familiar,
és un amic,
tothom té algú a Espanya,
sobretot a Madrid.
Tothom té Madrid,
Valladolid,
jo tinc primos,
de tot.
com dèiem al principi,
la Gemma ha anat aquest any,
el mes de juny,
a l'Equador
per segona vegada
perquè la primera
hi va anar fa uns anys,
tot i que no vam bé a l'Equador,
sinó a les Galàpagos
per motius de feina.
Suposo que un món
completament diferent
al de l'Equador.
Les Galàpagos,
com les definiríem?
Les Galàpagos
són illes volcàniques,
són de paisatge superagrest,
i si són 13 illes,
només n'hi ha 4 d'habitades
i allà hi ha unes 20.000 persones repartides,
vull dir que és un entramont,
és allò,
la vida és super senzilla.
De què es viu allà?
I allà viuen sobretot de la pesca
i ara que hi ha molt de turisme,
la gent s'està començant a organitzar
per viure del turisme,
també perquè la pesca,
si la sobresploten,
també després,
ara el que hi havia
era que els recursos
ja s'estaven esgotant
i hi havia de diversificar
la seva activitat,
no només dedicar-se a pescar,
sinó que també havien de
començar a fer més el turisme,
que és al final
la font d'ingressos
que tenen més gran també el turisme.
Sí, perquè viscés aquí
les Galàpagos
és una d'aquelles destinacions
que pot cridar molt l'atenció,
però les illes
tenen infraestructura
per absorbir
una gran quantitat
de visitants?
Sí,
n'hi ha una
que és la més gran
que sí que està preparada
i quasi cada illa
tenen hotels,
el que passa que tampoc
no els interessa
que vagi molta gent,
perquè fiquen una pressió
sobre un espai
que és reserva natural
i que a més
és únic al món
per les espècies que hi ha allà
perquè no les trobes
en cap altre lloc
i llavors ja limiten bastant
perquè fins i tot
arribar a les Galàpagos
i entrar,
baixes de l'avión
i el primer que has de fer
és pagar l'entrada al parc
que són 100 dòlars
i ja el que et costa
el bitllet
que quasi són 300 dòlars
el bitllet d'avión
vull dir que la gent que va allà
no és tothom,
no és de passada.
Per això també allà
on vam veure les ballenes
a Porto López
hi ha una illa
la diversitat d'espècies
que et trobes a les Galàpagos.
Perquè parlant d'això
de la diversitat d'espècies
què es pot arribar a veure
a les Galàpagos?
A part de la que li dona nom
que són les Galàpagos
que cada illa
té un tipus de Galàpago diferent
que et canvien molt
per la forma que tenen
després hi ha les iguanes
que aquestes sí que estan
pertot arreu a les platges
i el que a mi em va impressionar més
són els lobos marinos
que són el que li diem nosaltres
així foques
que estan a les platges
a tot arreu contínuament
i conviuen amb la gent
estan allà
depèn de si els molestes
llavors t'agrunyen una mica
perquè els hi deixis espai
però estan allà estirats
al costat de la gent.
I són foques?
Sí, ells en diuen lobos marinos
però sí, són les que coneixen
per foques.
I entren i surten de l'aigua
i per tant estan a la sorra
de les platges
sense cap problema.
Sí, sí, els vespres
i a vegades que eren alfombres
o sigui, és que volies anar a la platja
i aquella no podies
perquè l'havien ocupat
els lobos marinos.
I vas estar molt de temps
a les Galàpagos?
A les Galàpagos
vaig estar nou mesos.
Sensació d'estar una mica
a la fi del món?
Sí, totalment.
Sí, sí, perquè a més
a cada illa només hi ha un poble
vull dir que el recorregut
que pots fer és molt petit
vull dir que no pots anar
a visitar altres llocs ni res
com estàs acostumat
quan ets al continent
i sí, hi ha dies
que era la fin del món
totalment.
Perquè la connexió
amb el continent
amb l'Equador
és fàcil
és complicada
hi ha molts avions?
Bé, de línies d'avions
n'hi ha bastants
que van i venen cada dia
però és això
que el bitllet és car
llavors quan has de sortir
t'ho penses
vaig sortir per unes vacances
d'un parell de setmanes
però si estàs allà
només movent-te entre illes
com que són també
bastant diferents
d'unes de les altres
ja n'hi havia prou.
Entre illes
es mou
amb barca
o amb avió?
Amb barca.
Amb barca.
N'hi havia alguna
que estava connectada amb avió
però generalment són amb barca.
Amb barca.
Amb ferris o...
Sí, bueno
barquetes de 20 passatgers
tampoc no et pensis
allà.
I què tal és, gent allà?
Molt diferent a l'Equador
si haguéssim de comparar
ja que estem avui
parlem bàsicament de l'Equador?
Sí, és la gent
així com a ciutat
i això
la gent és més
més nerviosa
i potser més activa
doncs allà a les galapaus
és un altre ritme, no?
i per més que corris
t'acabarà l'illa
vull dir que no cal que corris
i és aquesta sensació
de tranquil·litat
de, bueno
si no es fa bo
ja es farà demà.
Orogràficament
són molt muntanyoses
o no?
Són molt planes?
No, el pic més ara
em sembla que són
350 metres
vull dir que tampoc
no és res de l'altre món.
Per tant
una bicicleta
o una motocicleta
pot ser ideal per...
Sí
allà la gent
es mou molt amb bicicleta
amb bicicleta
sí, sí, sí
és el metge
de transport
més fàcil
tot i que
els carrers
són adoquinats
era una mica complicat
d'anar amb bicicleta
però quan t'hi acostumes
és al mitjà
de transport
la bici.
A quin tipus de perfil
recomanaries
especialment
anar a les Galapagos?
Bueno
la gent que li esgradi
especialment la natura
és un lloc
molt recomanable
perquè veus coses
que no veuràs
en cap altre lloc.
les Galapagos
serien segurament
un destí ideal
per aquells amants
de la natura
els que vulguin anar
a l'Equador també
Gemma
que els agradi molt
la natura
o que tinguin
altres inquietuds?
bueno
també és
les ciutats
són molt maques
i també
la part urbana
també la tenen
però si la natura
el guanya per damunt
de tot.
Que hi tornaràs?
Si puc sí
perquè encara m'ha quedat
la zona de l'Amazones
per veure que
les dues vegades
que hi he estat
no hi ha anat
la selva
no?
Allò
d'entrar a la selva
d'entrar a la selva
de totes maneres
ens donaves a entendre
que tot està molt organitzat
i que no es pot anar
allò
no es pot anar
de qualsevol manera
i entrar ja
sinó que tot
té una regulació
molt específica
no?
Sí, sí
a més la zona de la selva
perquè és difícil
accedir-hi també
has d'anar
amb canoa
després amb un barc
has d'anar
amb algú que en sàpiga
no saps on te poses
Doncs el proper destí
serà la selva
amazònica
que també
afecta l'Equador
toca una part
important
de l'interior
de l'Equador
Aquesta és la destinació
que avui
ens ha apropat
Gemma Palau
hem anat a l'Equador
i hem anat
a les illes
Galapagos
d'Enterratruc
Gemma Palau
moltes gràcies
bon viatge
i bon estiu
Moltes gràcies
Adeu, bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies