El matí de Tarragona Ràdio
obrim el temps d'eines.
Aquest espai que dediquem
i la veritat és que ho fem
amb una absoluta vocació de servei
a donar a conèixer àmpliament
els cicles formatius
que es poden cursar a la ciutat de Tarragona.
L'oferta és amplíssima
i per això pensem que la millor targeta de visita
és justament que passin pel matí de Tarragona Ràdio
els professors, alumnes, exalumnes
i alguns altres professionals
que després d'haver cursat aquests cicles formatius
ja han assolit una professió.
La professió que ens ocupa avui
és una prova, entre altres coses,
que el que abans es deia formació professional
i ara es diuen cicles formatius
és absolutament dinàmic.
Francesc Potau, bon dia.
Molt bon dia.
Te'n recordes que l'altre dia
dèiem que quan nosaltres érem joves
si volies fer formació professional
només podies estudiar
per secretària o per mecànic.
Sí.
No podies fer res més.
Avui en dia
s'han ampliat les ofertes de professions
i hi ha professions,
i ho estem comprovant aquí,
que estan absolutament en sintonia
amb l'actualitat.
jo crec que avui per avui
la formació professional
ha de ser actualitat.
Si no fos actualitat,
evidentment no s'atençaria
per les necessitats d'ocupació
que avui en dia té la societat en general.
I realment la formació professional
a la Tarragona,
fora de ser puntera a nivell català,
i ho puc dir amb les lletres ben grans,
doncs evidentment està molt, molt, molt, molt actualitzada.
Jo no ho diré comparant
amb altre tipus d'ensenyaments,
però des de fora,
i com a persona que no té ni idea,
i per això gràcies a vosaltres
que ens ho expliqueu,
i ara presentarem els nostres convidats,
a mi em dóna la sensació
que els cicles formatius
s'han sabut adaptar molt millor
a les necessitats del mercat laboral
que no a altre tipus d'estudis,
fins i tot d'estudis universitaris.
És a dir, que s'han transformat
i han sabut crear l'oferta
de la demanda laboral
que hi ha al mercat.
I és el cas d'avui,
que parlarem de realització
d'audiovisuals i espectacles.
És un cicle formatiu
que es pot estudiar,
que s'estudia, de fet,
a l'IES Pere Martell,
que està ubicat al complex educatiu,
el que tots coneixen popularment
com a antiga universitat laboral.
Ens acompanya el cap del Departament
dels Estudis d'Imatge i So,
Josep Maria Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Elisabet Rofes, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és professora,
en d'Eli és l'empresari i exalumne
Juanjo Ucha de l'empresa MediaFrame
o MediaFrame, bon dia.
MediaFrame, bon dia.
Calla, que a vegades, doncs...
Per cert, que és de la primera promoció
i això confirma el que direm ara,
que són uns estudis recents,
relativament recents,
que es poden cursar a l'IES
perquè només tenen sis anys.
I Fernando Montero,
que és exalumne.
Fernando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Aquí què s'estudia, exactament?
Que ens ho expliqui, en tot cas,
al cap de Departament,
perquè, clar,
dir audiovisual i espectacle,
escolta, és molt genèric, no?
Sí, és una mica genèric.
De fet,
podés el cicle formatiu
de la família professional d'imatge i so,
que podés el més genèric,
perquè es toquen diferents branques
del sector audiovisual,
sempre com apuntar l'aspecte tècnic,
però podem parlar des del sector del televisiu,
la realització de cinema i vídeo,
realització en multimèdia,
representacions escèniques i espectacles,
i el que és edició i postproducció d'àudio i vídeo.
Vull dir, toca diferents tecles
o s'estudien i es treballa
en diferents tecles del sector audiovisual.
En quant a línia curricular,
jo ja sé que és una cosa molt manida
i que es diu molt,
però com que aquest espai
el que vol és informar les famílies
i els alumnes,
a veure,
el nivell és de grau superior,
per tant, l'accés,
com l'hem de fer?
Ho repetim cada setmana,
però tornem-ho a recordar.
L'accés ha de ser,
la via normal és
havent cursat el batxillerat
i sent major d'edat,
perquè, evidentment,
havent fet el batxillerat
has de ser major d'edat.
Sense selectivitat,
perquè recordem que la selectivitat
és per a la universitat només.
I després hi ha altres vies d'accés
per majors de 25 anys,
ho dic bé, Elis?
Sí, i si no les proves d'accés.
I si no les proves d'accés.
De cicles formatius.
De cicles formatius.
Proves d'accés de cicles formatius.
Per tant, aquí no parlem d'una...
Només és de grau superior,
aquest cicle formatiu,
perquè a vegades fas una altra
i després passes el de grau superior.
En aquest cas ja vas directament.
No, és grau superior,
són 2.000 hores.
2.000 hores.
Que passen molt lentament,
que ens ho digui l'exalumne,
o no passen molt lentament, Fernando?
No, que va, per res.
No, no, no es fa pesar, eh?
No, jo crec que se't fan curtes
i segurament la majoria d'alumnes
que surten d'allà
encara es quedarien un altre any més.
Això ho diuen tots els que cursen
cicles formatius,
que han passat per aquí.
De moment, eh?
A lo millor tenim alguna sorpresa
en propers programes,
però tots diuen,
ostres, és que se'n va fer curt, no?
Jo, per mi, sí.
Jo m'hauria quedat un any més...
més que, bueno, per l'ambient i tal,
però sobretot per ganes
d'assolir més coneixements.
La teva motivació, en principi,
era aquesta,
per exemple,
quan estaves cursant l'ESO
i després vas passar al batxillerat,
en el batxillerat et planteges
universitat, cicle formatiu,
com vas accedir tu a aquest cicle formatiu?
Jo vaig vindre del treball,
o sigui, jo estava treballant
i, bueno, va ser un canvi d'aires,
vaig fer la prova d'accés
i vaig accedir.
Més que res per canviar
el meu àmbit laboral.
Però tenies claríssim
que volies fer això?
Vas dir, a veure,
quin cicle formatiu faig?
I aquest és el que et va treure més?
Sí, en principi sí.
M'atraia el tema del so,
de la música i tal,
que era un dels meus hobbies,
i, bueno,
després ha sigut un altre, no?
Però n'ha sortit,
però, bueno,
sí, era una mica tot això.
Jo anava a dir-te
conillet d'Índies,
però no cal, eh?
Tots una mica,
tots els alumnes
de les primeres promocions
de qualsevol ensenyament,
no és que siguin conillets d'Índies,
però sí que sempre
s'han de sentir força observats, no?
Per l'entorn
i pel propi sistema educatiu.
Perquè, clar,
implantar uns estudis,
de nou,
sempre creen
una certa incertesa, no?
Tu vas arribar
que era el primer any
i deies,
a veure,
tu també volies fer audiovisual,
alguna cosa relacionada
amb la imatge i el so?
Jo vaig arribar una miqueta
pràcticament per casualitat,
perquè jo volia fer
més encarat cap al so,
m'agradava molt
tot el tema de so,
el tema de dijoc,
i, bueno,
vaig intentar
entrar en un institut
a Barcelona,
m'ho vaig quedar
sense la plaça
i llavors l'opció
va ser aquesta, no?
De fet,
inclús al principi
no ho tenia gens clar,
vull dir, bueno,
és el que queda.
Alguna cosa prendré.
Exacte, no?
No sé el què,
però alguna cosa.
I, bueno,
és de les millors coses
que he pogut fer,
perquè avui en dia,
gràcies a haver estat allà,
doncs, bueno,
puc tindre
el meu propi negoci
i treballar amb el que m'agrada,
que en aquell moment
no sabia
què era el que m'agradava.
Éreu molts alumnes,
aleshores?
Si no recordo malament,
jo crec que estàvem
al voltant dels 20 i alguna cosa,
25,
aproximadament,
i crec que inclús
va haver gent
que es va quedar
amb les ganes
de poder entrar.
20-25 alumnes,
en Josep Maria o en Elisabet,
és un nombre normal,
correcte, habitual,
en els cicles formatius?
En els cicles en general,
jo crec que no.
en el nostre cas en concret,
el normal és que en tinguem
30 cada any.
Això sí.
És a dir,
que es queda molta gent fora,
la demanda és molt alta,
i de fet hi ha anys
que les persones de secretaria
ens expliquen
que hi ha gent
que fins i tot
arriba a la 6 del matí
i quan es fa un concert
que hi ha en aquelles cues multitudinàries,
no diré tant,
però sí que fan cua
per poder matricular-se.
I això no fa plantejar
ampliar les places?
Sí,
és una discussió
que molts cops l'hem tinguda,
el que passa que
jo crec que el fet
d'ampliar una família professional
no ve tan marcat
per la demanda
o la preinscripció
i matriculació d'estudiants,
sinó per la demanda
del mateix sector industrial,
que és el que pensem
que ha de fer créixer
o no una font d'aprenentatge,
perquè si no
el que estem fent
és portar aquests alumnes
recient titulats
una mica la frustració,
de veure que el mercat laboral
no és tant
com perquè pugui absorbir
una quantitat
d'alumnes major.
Tot i que el món audiovisual
ja sabem en quin moment
està i com va evolucionant,
però clar,
tot té el seu límit,
segurament.
I el Camp de Tarragona,
ara el Juanjo
ens ho pot corroborar
com a empresari
del sector
i en actiu,
té una absorció
de gent
bastant limitada,
vull dir,
no és un sector
creixent
ni massa potent,
no, Juanjo?
Sí,
és el cas
i és el que
sempre parlem,
que en una ciutat
com Tarragona
o en una província
com Tarragona
el mercat audiovisual
és mínim,
és a dir,
sí que és el que deies ara,
que tot això
està una mica
en auge
i sembla ser
que tot el tema audiovisual
tira cap endavant,
però avui en dia
el mercat
és,
jo crec que és inferior
a l'oferta que hi ha,
hi ha molt poca demanda.
Si parlem dels professionals
que opteu per la autoocupació
i no entrar en els grans grups
de comunicació d'imatge
i de so,
que aleshores és una altra manera
d'entendre
aquest món
i aquest treball,
no?
Si parlem des de la perspectiva
de l'autoocupació,
de fer el que t'agrada,
justament,
partint del món
de la imatge
i del so.
A la teva empresa
què feu,
concretament?
Quina mena
de treballs feu?
A veure,
nosaltres ens dediquem
a fer tot el que és
treballar amb televisió,
és a dir,
fer publicitat,
fer programes
de televisió,
treballem molt també
en tema de vídeos
corporatius
per empreses.
És el que és
una productora.
Exacte,
és una productora
audiovisual.
També toquem temes
de fotografia
i de so,
però sí que és veritat
que són més mínims
que no pas
el tema del vídeo.
El tema del vídeo
pràcticament
és un 90%
de la feina
que fem.
En el teu cas,
Fernando,
jo no sé si estàs en actiu,
encara has acabat
de treballar fa poc,
no sé si ja treballes,
sí?
De què treballes
dins d'aquesta...
Jo actualment
estic a una productora
també,
similar a la del Juanjo,
de Reus.
I quina és la teva feina?
Bueno,
editor de vídeo
i càmera,
quan cal.
És el que t'agrada?
Sí.
De tot aquest
aspectre
de professions?
Sí,
sí,
de fet,
és el que
sempre he volgut fer,
o sigui,
un cop vaig sortir
del cicle
i he tingut la sort
de trobar feina.
Doncs escolta una cosa,
audiovisuals i espectacles,
a veure,
dins,
quan acaben aquestes
dues mil hores,
quan acaben d'estudiar,
ja hem vist
que poden muntar
una productora,
que poden ser editors de vídeo,
que poden ser càmeres,
què més poden ser?
Quines altres professions,
perfils professionals,
sorgeixen d'aquests estudis?
Doncs mira,
per exemple,
en la vessant d'espectacles,
en el títol ho diu,
molts també poden acabar
amb espectacles
de PortAventura,
si tu PortAventura
perquè ho tenim a propet
i és de fet
en el crèdit
de pràctiques
a l'empresa,
a l'FCT,
alguns alumnes
van allà a fer pràctiques,
doncs ja sigui d'àudio,
ja sigui d'il·luminació,
també tenim alumnes
que surten
en tema de concerts,
en temes de directes,
també amb el món de la ràdio,
tot i que menys,
perquè aquest cicle,
pel tipus de crèdits
que té
i pel seu currículum,
és un cicle molt general
que toquem,
ho deia abans el Josep Maria,
una miqueta de tot,
però no estem especialitzats
específicament en ràdio,
també es dona alguna cosa
i també hi ha algun alumne
que acaba en temes de ràdio.
I no sé si em deixo
alguna cosa,
Josep Maria?
Auditoris,
tècnics de això d'auditoris,
saldes de conferència,
festivals de música,
concerts,
com tu deies,
generalització i il·luminació,
bàsicament.
Abans es feia l'Incurt
i el Rec,
coincidien tots dos,
ara actualment
sol existeix el Rec,
a Reus i al FEC
i a Cambrils,
crec,
vull dir,
nosaltres aquí hem tingut gent
que dins de,
tot i que estudien realització,
fins i tot s'encaren
en tasques de producció
de petits festivals,
bé,
de festivals internacionals,
com poden ser el Rec o el FEC,
no?
I el que deia
de la branca dels espectacles,
doncs el que deia
des de Port Aventura
com a auditoris,
sales de conferències,
etcètera.
Clar,
digues,
Francesc.
Jo que parlaves abans
amb el Fernando,
a l'entrar aquí a la ràdio
el gerent de l'empresa
de mitjans de comunicació,
el senyor Bonet,
l'ha saludat efusivament.
Per què?
El senyor Fernando
va ser
un dels que va ajudar
a fer teclevisió
per Santa Tecla Passada.
Per Santa Tecla.
Per Santa Tecla Passada.
Sort d'ell
que el teníem al seu costat.
Amb això què vull dir?
Una,
que siguent jove
i recient titulat
d'un any,
de l'any passat,
de l'any passat,
del juny,
del juny d'aquest,
sí, sí,
del 2008.
Del 2008,
doncs evidentment
són professionals
que com dèiem abans,
que donen
al moment d'exercir
la seva professionalitat,
el tirar endavant
per la seva feina,
veus que estan al cap
del canó
i amb la tecnologia
adequada
i amb l'esforç adequat.
Això també és perquè
els mitjans
que teniu,
lògicament,
al centre,
permeten
que practiquin
i en aquest sentit,
també com altres
cicles formatius,
hi ha la formació
en centres de treball,
no?
Correcte.
Aquests joves,
la majoria són nois,
per cert?
No.
No,
jo crec que és una cosa
bastant mixta.
vull dir,
dins de la imatge i so,
crec que la branca
de realització i producció
poden ser els cicles
més mixtes,
no?
Potser a la branca
de so,
jo t'ho dic perquè
m'hi he trobat personalment,
sí que potser és
més majoritàriament
masculina,
que no s'entén
massa bé el per què,
però bueno,
hi ha més tendència,
però en el nostre cas
no,
jo crec que és
meitat i meitat.
Clar.
respecte a l'Ixperi Martell
hi ha molts cicles,
la majoria són nois,
excepte en el nostre
i les branques d'arts gràfiques
que és 50-50,
es pot dir que és la meitat
noies,
meitat nois.
Heu arribat a la paritat,
eh?
En aquest terreny,
no,
era un petit parèntesi
que feia tall de curiositat
perquè una mica recordant
el que explicava Juanjo,
quin és el panorama
de la demanda
i l'oferta
d'aquest tipus de feines,
a l'hora de fer la formació
en centres de treball,
teniu problemes
per trobar llocs
on els joves
puguin fer aquests crèdits
perquè no ha deixat de ser
també la formació
per retenir la titulació final,
no?
Això és un altre
dels hàndicaps
que tenim
per el que tu comentaves
abans del fet
de créixer o no créixer,
d'ampliar l'oferta formativa.
Clar,
des del punt de vista
de l'estudiant
és una mica frustrant això,
no?
Que no pugui
obtenir una feina
del seu perfil,
tot i que podem veure
que, bueno,
ens trobem amb gent
que són emprenedors
i que tenen empenta
i n'acaben trobant.
Vull dir,
les coses com són.
Però, clar,
dins dels estudis,
si tenim
una quantitat
d'estudients
molt elevada,
com que les empreses
són les que són
i la quantitat
de possibilitats
de feina
per fer pràctiques
és la que és,
també ens podem trobar
amb problemes
de col·locar
dins de l'AFP
mateixa
aquests xavals
perquè facin pràctiques.
Això pot ser
un problema.
Hi ha molts factors
que determinen
aquesta situació.
Amb el Francesc
ho hem parlat,
hi ha empreses,
hi ha sectors
o famílies professionals
que hi ha una demanda
a les empreses
que les empreses
van als centres,
no?
Dins plau,
volem nois en pràctiques,
no?
I és que fins i tot
pot arribar
la contradicció
que ens trobem
amb xavals
que estan ocupant,
estan realitzant pràctiques
que podria ser allò
perfectament
una vacant
d'un lloc de treball.
És que
s'ha de trobar
un equilibri,
no?
Sí, sí,
s'ha d'estar amb la temps.
Francesc,
em penso que volies intervenir.
Fernando va acabar
els estudis
i es va quedar
inicialment
a l'empresa,
no?
Sí.
En la qual vas fer
les pràctiques.
Ens van contractar
un cop
i acabar les pràctiques
però, bueno,
m'ho van oferir.
Encara estavés estudiant,
vull dir,
no havies acabat.
No havies acabat
encara i ja vas
poder treballar.
De tota manera,
una cosa important
que apuntava el Josep Maria,
la voluntat,
les ganes
que posa l'alumne
és determinant.
Vull dir,
la feina és limitada
potser,
però és veritat
que aquell que realment
té ganes
de tirar endavant
en aquest sector
professional,
la veritat és
que quedaríem sorprensos
de la quantitat
de gent
que ho acaba aconseguint.
Clar,
si tu estàs més indiferent
i vas buscant,
però tal,
o comences a mirar
temes sous,
que al principi ja sabem
que evidentment
no són per tirar coets,
llavors potser
et tires enrere,
però realment
qui t'interès
la veritat és que
s'acaba convocant.
Jo li preguntaria
a Juanjo,
Juanjo,
tu vas acabar d'estudiar,
per avui ets empresari,
les ajudes
que vas tenir
per fer-te empresari
són moltes,
són poques?
Cap ni una.
Cap ni una.
Sí,
dic la veritat,
tampoc no em vaig
preocupar molt
en mirar-ho,
potser va ser
un error
en el seu moment,
però...
però dintre del teu entorn
creus que companys empresaris,
competència teva,
realment se l'ha ajudat
per muntar la seva empresa,
tirar endavant?
Jo crec que no,
jo diria que no.
Que no.
Sí, sí, sí.
O sigui,
és com diuen els companys
d'Elisabet i Josep Maria,
que és més aviat
l'esforç personal,
la iniciativa...
I tirar-te una mica
a la piscina
i a veure què passa,
perquè...
Jo no vull fer
un discurs conservador
ni de bon tros,
però a veure,
quan comentava
l'Elisabet,
els sous,
les condicions de treball,
s'ha de lluitar
perquè els sous i les condicions
de treball siguin dignes,
però no oblidem
que qualsevol persona
quan comença a caminar
en el món laboral,
lògicament,
va cap a una evolució
a millorar.
No parteixes
amb el sou magnífic
i les condicions laborals
magnífiques.
El que és vergonyós
és que parteixis
d'unes condicions
que estiguin
per sota de la llei.
Això sí que no es pot consentir,
no?
Va ser molt complicat,
diguem-ne,
muntar tota la part
burocràtica del negoci?
Et va costar més això
en quant a paperassa
i clar,
perquè també us formen
al centre
per muntar un negoci,
també us orienten
des d'aquest punt de vista
de tot el que heu de fer,
no?
Sí, de fet,
al cicle vam fer
dues assignatures,
una era RET
i l'altra era FOL,
Formació i Orientació Laboral,
que sí,
que la veritat
és que et van bé
ja no només
si muntes un negoci,
sinó també sent
després un treballador,
no?
Perquè t'ensenyen,
doncs,
des de què és una nòmina,
que jo no havia vist mai cap.
Per això t'ho dic,
que això es deu fer complicadíssim
al començament.
Sí, sí, sí,
amb la qual cosa,
a veure,
és una de les coses
molt positives
d'un cicle,
no?
Doncs que t'ensenyen
fins i tot aquest aspecte.
De totes formes,
també hem de ser conscients
que si vols començar un negoci,
el millor és anar
amb un professional,
amb una assessoria
i que, bueno,
que siguin ells
els que et puguin,
doncs,
guiar una miqueta
perquè sí que hi ha passos
que són complicats.
I sobretot si has d'entrar
en crèdits i préstecs
i coses d'aquestes,
més val que ho controli
algú que entengui
perquè si no, escolta...
I a més a més,
hi has d'entrar
perquè és una inversió
que has de fer al principi
doncs amb una càmera
o amb dues càmeres
o amb el que necessitis
amb el material,
doncs que a veure,
que sí que és
el que parlàvem abans
amb en Josep Maria,
que els preus han baixat molt
en quant a tecnologia,
però tot i així
has de fer una despesa
bastant potent.
Quant sou a la teva empresa?
Doncs ara mateix estem tres.
Tres.
Tu ets el jefe, clar.
Sí.
Jefe,
president del Consell d'Administració,
gerent de tot una mica, no?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Fernando,
una de les teves aspiracions
seria muntar
la teva pròpia productora,
el teu propi negoci
o t'agradaria
anar treballant
en diferents llocs
que poguessis experimentar
tot allò que has après?
Home, de fet,
sempre t'atrau
una mica treballar
per tu mateix
i decidir una mica
com fas el producte i tal.
El que passa,
que clar,
també és una mica
com te trobes,
com te van venint les coses
i la llibertat que tens,
entre cometes,
com a treballador
de poder decidir
doncs si estàs avui aquí
no tens els gigams,
diguem que si tens
una empresa pròpia, no?
Però, bueno,
no sé,
suposo que, clar,
m'atrauen
el que tu dius
de tenir la meva pròpia empresa
i l'altre
que seria
anar progressant
a nivell
com a professional,
com a treballador,
canviant d'empreses,
anar pujant,
provar diferents tipus d'empreses
també, no?
Diferents treballs.
A vegades que,
com que estàs editant vídeo,
també treballes
amb la càmera
dins d'aquest camp,
quines altres coses
t'agradaria experimentar
ara per ara?
Home,
m'agradaria
treballar més amb sol
perquè, de fet,
no he fet res
més que els estudis,
no?
Però, sí,
treballar en un petit estudi
o surten els concerts.
Com una ràdio com aquesta,
aprofita.
O en una ràdio, sí, no?
Són molt agradables aquí,
són bona gent,
ho pot dir el francès,
que hi ha bon ambient.
Segur, segur que sí.
No sé si el so
és una mica
la cosa que em queda
per, diguem,
per desenvolupar una mica.
Clar,
amb tot el que avança
el tema
de les noves tecnologies,
que ara estàs utilitzant
un programa determinat
per fer una feina determinada
i l'endemà
ser un altre
que és més bo
i més cara,
això també us obliga.
Tu, com a empresari,
a una nova inversió
i tu, com a treballador,
també anar reciclant-te
constantment, no?
No s'acaba mai
com totes les professions
aquí està vostre, tampoc.
No,
és una professió
que si et pares un any,
o sigui,
ja et quedes
una mica enrere, no?
Primer,
perquè surten
els professionals constantment
i, segon,
perquè, clar,
la gent que es va reciclant
està molt més actualitzada
que tu.
Estan insertats
en el món laboral
com a empresari
i com a treballador.
Un jove
que acabés
aquest cicle formatiu
de grau superior,
si volgués ampliar estudis
seguint aquesta branca,
quin és el camí
que hauria de fer?
No sé,
contesteu-me a qui vulgueu.
Suposo que el més obvi
és Universitat.
Universitat.
I més ara,
la Roviera i Virgili
que ha implantat aquí
els estudis,
sinó també,
evidentment,
l'Autònoma,
la Pompeu Fabra,
hi ha publicitat
i relacions públiques,
no, Josep Maria?
Sí.
Es podria tirar cap a una enginyeria
de so també, no?
La vessant de telecomunicacions,
enginyeria tècnica
en telecomunicacions.
Això que t'anava a dir, no?
La vessant d'imatgissor
o l'electrònica,
però sí,
de fet,
potser són les dues titulacions
que tenen més sentit
venint de l'estudi nostre, no?
Serien els estudis
de comunicació audiovisual
o l'enginyeria tècnica
de telecomunicacions.
Teniu coneixement
d'alumnes
que diu,
doncs mira,
ara no trobo feina,
doncs no perdré un any
i continuo estudiant
i accedeixen a l'universitat.
De Telecos i no en conec cap,
però de Roderick Virgili
de aquí sí.
De Roderick Virgili,
els estudis de comunicació sí.
De comunicació.
I fins i tot gent
que estudia a escoles privades,
també ens hem trobat amb...
És que n'hi ha moltes
escoles privades a Barcelona,
sobretot, no?
Sí, sí, ens hem trobat amb gent
que diu, no,
és que a mi el que m'agrada
realment és ser director de cine
o director de fotografia
per cinema, no?
També pot ser un pas...
Sí, perquè s'estudia,
es tracta una mica
el llenguatge cinematogràfic,
llavors hi ha l'SCAC, no?,
que és l'Escola Superior de Cinema
a Catalunya i a l'Audiovisual,
ens hem trobat amb algun alumne
que, de fet,
ara està fent tercer o quart
ja de direcció de cinema.
És que us ho pregunto
perquè és un objectiu
per insertar-te ja
en el món laboral
com un professional
i amb una titulació,
aquest cicle formatiu,
però també pot ser un trànsit
cap a altres objectius
d'altres professions,
com ara dèieu,
no sé, director o directora de cinema, no?
Sí, sí, és com un tast,
també pot ser de dir,
jo no sé cap on em puc encararar
o quin és allò que realment m'apassiona.
Tu realitzes aquests estudis
i després, bueno,
jo ja tinc clar cap on me'n vaig, no?
Si me'n vaig cap a la part més
de llenguatge i de l'Audiovisual
o me'n vaig a la tècnica pura i dura
d'una enginyeria
o realment vull ser director de cine.
Déu-n'hi-do.
Una pregunta.
Teniu alumnes que procedeixen
del batxiller artístic?
Sí, sí que n'hi ha, sí que n'hi ha.
Tot i que...
És que al parlar ara de direcció de cinema,
doncs evidentment penso que
potser hi ha bastants alumnes
de batxiller artístic que opten
per el cinema.
La via lògica,
i no sé si fins i tot normativa,
diu que ha de ser el batxillerat tecnològic,
evidentment pel perfil dels estudis,
però sí que ens trobem
amb gent que ve del batxillerat artístic.
Sí que ens hi trobem.
Val a dir que l'hi espera Martell.
Es fan altres estudis,
no només aquests,
de totes maneres allà.
L'altre dia ho dèiem
quan parlàvem del Calípolis,
també,
que són centres que estan a Tarragona,
tot i que estan una miqueta apartats
a l'anticomplex educatiu,
i que encara hi ha gent de Tarragona
que no us ubica en el mapa,
no?
Sembla mentida.
Sí, sí, és curiós.
Sí, suposo que és l'assignatura pendent.
S'està treballant per potenciar...
Imagino que és tema de comunicació,
ja no sé si és culpa nostra,
culpa dels polítics que no potencien,
però és veritat que ho detectem
que molta gent quan dius
i és Pere Martell
no en tenen ni idea d'on està.
I a més és un lloc
que té uns equipaments
que permet que sigui molt còmode
treballar allà.
Parlo de laboratoris,
d'altres tipus d'estudis,
estudis de so,
imatge, què tal?
Bé?
Hi ha bons equipaments?
Sí, sí, sí.
Sobretot els últims anys
s'han de renovar bastant tot i...
Perquè aquests de la primera promoció
ho devien deixar de toquetejar-ho tot, no?
La diferència deu ser malavismal, eh?
Perquè es va trobar el Juanjo
i es va trobar el Fernando.
Clar, si tu haguessis...
Segur que has vist algun programa
o algun tipus d'aparell
que feia servir la primera promoció,
estem parlant de sis anys,
i tu dius, on va anar amb això, no?
Sí, sí, sí.
Sembla que sigui a pedals, allò,
tan rústic i tan antiga.
Tu et deu passar el mateix.
Sí, a més, és el que deies abans,
que amb tot aquest tema d'imatge
es va renovant amb una velocitat
tan...
tan...
Clar.
Tan forta que, clar,
arriba un punt que mires dos anys enrere
o tres anys enrere
i el que veus dius,
hòstia, com ho podia fer amb això?
Sí, no, no, no s'explica.
Nosaltres allò que expliquem
en les batalletes de Bolo Cebolleta,
que expliquem que anàvem
amb les cintes de Revox,
tallàvem un trosset,
posàvem una mica de cel
o tornavem a enganxar
i se sentia bé
i dius, però com se podia sentir bé allò,
per favor?
Un cortar-hi-pegar real.
Un cortar-hi-pegar.
Los Revos,
les cartutxeres,
bueno, això és juràssic,
res a veure
amb el que es fa servir avui dia,
que fins i tot
l'últim aparell
ja és d'ahir.
El compres avui
i demà ja no té res a veure.
Algú de vosaltres,
algun de vosaltres, perdó,
es planteja
ensenyar,
passar el tema docent,
com fa l'Elisabet,
per exemple?
Jo en el meu cas fa...
Seria una opció també?
Sí, bueno,
en el meu cas fa tres anys,
aquest és el quart
que estic donant classes
a l'Escola d'Art
i Disseny de Reus,
que pertany
a la Diputació de Tarragona,
el que passa
que, bueno,
faig quatre hores
setmanals.
I t'agrada?
Sí, m'agrada molt,
m'agrada molt sobretot
perquè la gent que hi va
és gent que té ganes
d'aprendre
i és gent gran,
vull dir,
o més,
inclús més gran que jo,
i sí,
és bonic.
El que passa és que els estudis
no tenen res a veure
amb el tema audiovisual,
tenen una assignatura
que és aquesta.
Treballant,
tu has anat a pres
altres coses
que pertanyen a camps
que puguin ser paral·lels
al que és imatge.
I sóc,
Fernando,
tu això de la cosa
docent no es té,
et veus com el Josep Maria,
per exemple?
Home,
de fet,
sí,
no és una cosa
que em tira enrere
ni res,
el que passa és que,
clar,
no fa ni un...
Però on és el teu objectiu?
No,
el que passa és que,
bueno,
si alguna vegada
se'm presentés
una oportunitat...
Com una opció laboral,
però no vocacional,
seria,
o què?
No,
jo,
no,
no,
o sigui,
m'atreveu una mica
la idea
de poder ensenyar
i tal.
El que passa és que,
clar,
no fa ni un any
que he terminat
els estudis,
ara ni m'ho plantejo,
no?
No sé,
potser el futur,
però és que tampoc sé
ben bé
com ho hauria de fer,
no?,
els estudis
o els...
no sé si m'hauria de treure
alguna llicència,
alguna llicència,
clar.
A veure,
ja pràcticament per acabar
sempre ens passa el mateix,
hem d'anar al tema
del carnaval,
com estàm plantant
la bota del carnaval,
hem de sortir a l'exterior,
ara en aquests moments,
jo m'imagino que no teniu l'horari,
tres quarts de dotze
del migdia,
què es pot estar fent
a l'aula
d'aquest cicle,
a qualsevol de les dues aules,
què es pot estar fent?
Mira, els de segon
ara mateix estan a plató
fent pràctica
de realització en televisió.
I com seria aquesta pràctica?
Estan fent un debat,
la classe està dividida
en dos grups,
perquè per fer realitzacions
en televisió
i fer-ho més dinàmic
i perquè puguin aprendre
adequadament
es divideix la classe
i avui està realitzant
un dels dos grups
en el qual estan repartits
en l'apartat de control,
doncs tenim un realitzador,
un ajudant de realització,
un tècnic de so,
un tècnic de BTR i CCU,
el tècnic de PC
que tira els vídeos
que han editat prèviament,
perquè mentre l'altre grup
realitzava aquests
han fet tota la preproducció
i llavors a l'apartat de plató
tenim un presentador,
que és el moderador,
amb una sonografia muntada,
una il·luminació
i estan fent un tema del debat.
El que desconec
és que estan debatent exactament.
Tot això s'enregistra
i després m'imagino
que es fa una valoració.
Exacte,
és una pràctica de classe.
i del procés de realització.
Això és interessantíssim,
està molt bé.
I els altres què fan?
Els altres,
a veure,
tenim un altre segon
que està fent,
segurament ara estan analitzant
documentació per espectacles
o caracterització,
teoria de caracterització,
perquè també tenim una assignatura
que és de representacions escèniques
i espectacles,
estem tocant la part de sonorització
en directes
i al mateix temps
s'està parlant una mica
a nivell conceptual
de com caracteritzar els personatges,
perquè això et determinarà
la il·luminació
que has de ficar
en un esdeveniment.
I els de primer,
suposo que estiren fent
o treballant
el llenguatge audiovisual
amb el crèdit 6,
suposo.
Imagino que sí.
Que és la...
Comunicació, expressió audiovisual.
Que és el crèdit més teòric
i de llenguatge.
De llenguatge audiovisual
bastant genèric,
vull dir,
no es fica,
si no m'equivoco,
això ho portes més bé tu,
s'analitza
el llenguatge audiovisual
de manera una mica general.
No m'estranya que diueu
que aquestes 2.000 hores
passen molt ràpid.
Que una ni s'ha entera.
Francesc,
cada setmana
ens volem apuntar als cursos.
Jo la setmana passada
volia ser perruquera
o caracteritzadora,
ara no sé,
vull fer coses d'aquestes
de so i de totes,
és que m'encapritxo
de tots aquests estudis
dels cicles formatius,
oi?
El que fa no conèixer-los, eh?
Jo fiquem el nom de Mànem,
per descomptat.
I ara.
Jo,
d'Alias Pere Martell,
convidaria a Tarragona Ràdio
i a la Yolanda
fer un programa de ràdio
ahir al Pere Martell.
Des d'allà, no?
Ah, doncs ja vindrem,
i tant.
Perquè veuen realment
el que fan,
el que deixen de fer,
la tecnologia que tenen
i l'activitat docente
que realitzen.
Jo abans,
parlant amb el Josep Maria,
hi ha el tema
del perfil professional
i del lindar
entre el que és
el periodista comunicador
i el tècnic.
És a dir,
com deia l'empresari,
la tecnologia avui per avui
està no a la mà de tothom,
perquè ni que vagi baixat preus
és costosa,
però tindre tot un equip,
una tecnologia a la base
i ser tècnic
en el moment de fer un programa
on acaba el tècnic
i d'on comença el comunicador.
Perquè en el moment
de fer una producció
també comuniques.
I el comunicar
és periodisme i comunicació.
Però si no tinguessin
el tècnic al costat
que dongués aquella imatge,
dongués aquell so,
no es podria comunicar.
Con lo cual,
aquell lindar
és tan prim
que la competència...
Perquè potser des de fora
es pensa que són
feines individuals
i mai són feines individuals,
sinó que són feines d'aquí.
Potser hi ha
veus
o imatges
que semblen,
que són les que transcendeixen,
però de fet
és una feina impensable,
no es podria fer
sense tot un equip darrere.
quan vas a la facultat
de Periodisme i de Comunicació
i et diuen
que una imatge comunica.
I el que dona la imatge
és el tècnic.
Llavors,
el que comunica
qui és el tècnic
o és el periodista?
Con lo cual,
jo li comentava a ell
a nivell de...
de Unió Europea,
a nivell de qualificacions professionals,
doncs evident,
cada qualificació professional
té la seva competència professional.
I, evidentment,
d'on està la competència professional
del tècnic
i d'on està la competència professional
del comunicador.
Del que no hi ha dubte
és que el tècnic
ha de tenir un criteri,
i també d'actualitat
del que s'està fent.
Per això,
els tècnics de so
que escolten
i viuen el programa
com el Lluís,
ja que m'ho poseu en safata,
li llanço una floreta
perquè se la mereixa,
doncs és el que dóna
la imatge aquella
dels professionals integrals
com ara vosaltres,
que no esteu allò només
pel tema absolutament tècnic,
sinó que estàs pendent
de tot allò.
Al final,
embolcalleu allò
que es vol comunicar.
Sou vosaltres.
Allò que es vol comunicar
absolutament nú,
doncs probablement
no lluiria
ni transcendiria
de la mateixa manera.
És el que comentava amb ell,
vull dir,
l'aberatiment
de la tecnologia
fa que el comunicador
hagui de tenir
cada cop més conceptes
i més procediments
tecnològics adquirits,
i el tècnic
cada vegada més tons
o dotes
comunicatives.
Vull dir,
que són perfils separats
però amb molta afinitat.
A mi m'agradaria
que haguéssim entre tots
plegats
haver comunicat
a les famílies
i als joves
que hi ha tota una sèrie
d'ofertes educatives
a la ciutat de Tarragona
que estan,
que les trobem
sota el segell
dels cicles formatius
i que basten
qualsevol professió
a la qual un noi
o una noia
que estigui fent
l'ESO o el batxillerat
pot aspirar.
Una prova
són els estudis
d'audiovisuals
i espectacles,
formació professional
de grau superior
que es fan a l'IES
Pere Martell.
Qui anirem?
Si ens conviden
i estarem encantadíssims,
només faltaria.
I agraï moltíssim
al Josep Maria Grau,
cap d'estudis
del cap de Departament
d'Estudis
d'Imatge i So,
a Elisabet Rofes
amb la professora,
l'empresari
i exalumna
i també professor,
en aquest cas
a l'Escola d'Art i Disseny
de Reus,
el Juanjo Ucha
i Fernando Montero
que és exalumna
però ja professional
d'Imatge i d'Oso
que ja estan actius
treballant.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona.
Adéu-siau.