Tarragona Ràdio.
Temps de tertúlia ja en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui tenim quatre convidats,
dues periodistes, dues dones periodistes
i dos polítics.
Les periodistes són Sara Sanz,
delegada de La Vanguardia a Tarragona.
Sara, bon dia.
La Mercè Ribé, directora del Punt,
també aquí a Tarragona.
Bon dia, Mercè.
Bon dia.
I els polítics són Javier Villamallor,
portaveu de l'executiva local del PSC.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
I també Jordi Sendra,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia, Jordi.
Molt.
Bon dia.
Carai, molt.
Això és no que havíem esperit futbolero,
que el coneixem ja, el Jordi.
Ja l'havíem escalat.
En fi, no parlarem, però, de futbol.
Pararem, els proposo avui parlar d'altres qüestions
de l'actualitat.
El panorama informatiu de la jornada
ens porta notícies, per exemple,
relacionades amb la presentació del festival
Tarracó Viva,
arribar en guany a la onzena edició,
però també en relació als temes de patrimoni.
Avui hi ha una notícia,
ahir va compareixer el Consell de Cultura de la Generalitat,
Joan Manel Tracerres,
ho feia al Parlament,
i va reconèixer que el traspàs de la titularitat
del Museu Nacional Arqueològic de l'Estat a la Generalitat,
recordem que la titularitat és del Govern central,
va reconèixer que aquest procés està bloquejat.
no va parlar de com això pot afectar el tema de Tabacalera,
perquè, de moment, el tema de la Tabacalera
i que el Museu Nacional Arqueològic
pugui anar a la Tabacalera
no li hauria d'afectar a aquestes negociacions,
però sí que és un reconeixement
que, com a mínim, el traspàs,
les negociacions entre el Govern de l'Estat
i el Govern de la Generalitat
estan bloquejades,
estan en un punt mort.
Començo per les periodistes,
la Sària i la Mercè,
els sorprèn o no la declaració del conseller?
No, no em sorprèn,
però em costa d'entendre
que no pot afectar en el trasllat,
perquè si tenim en compte
que un trasllat,
la inversió que s'ho posa
i els diners que s'ho posa
i la titularitat és d'una administració,
la gestió és d'una altra,
evidentment sí que ha d'influir,
perquè d'entrada s'ha de determinar
què hi paga què.
Aleshores jo crec que el retard en la sessió
sí que afectarà en el trasllat del museu
i segurament en negatiu, evidentment.
Mercè?
La Sara diu, no, no em sorprèn,
el que ens hauria sorprès
és que hi hagi sortit el conseller i hagués dit
ja el tenim, ja el tenim.
Vull dir que una mica
el que ens acaba sorprenent
són de vegades les bones notícies,
sinó una massa cosa més a afegir
del que ha comentat la Sara en aquest cas.
Aquí ens hauria sorprès,
el que realment ens hauria sorprès
és això,
que ahir s'hagués anunciat el traspàs.
Però creieu d'alguna manera
que si no hi ha un traspàs
de l'estat de la Generalitat
pot fer perillà el procés
de trasllat del Museu Nacional Arqueològic
a la Tabacalera
o una cosa no té res a veure amb l'altra?
A veure,
si realment es posen d'acord
pot ser perillà.
Com tot en tots els calendaris
sempre s'han de ficar en una certa quarantena.
Jo crec que sí
que es pot acabar arribant a un acord
entre les dues administracions
i més ara
que la màrgica cultura
estigui al capdavant
d'un conseller d'Esquerra.
Parlem de dos governs del mateix color,
sí que en un moment determinat
es podria acabar a arribar a una entesa
i si s'ha de fer el trasllat
s'ha de fer el trasllat,
però és evident que seria molt més llògic i molt més normal
que la Generalitat tingués plenes competències
amb el museu
i llavors a partir d'aquí
tirar una mica milles a la seva manera.
Segurament seria tot més fàcil.
A veure, Jordi, què et sembla?
No, evidentment és una mala notícia.
Evidentment és una mala notícia.
La bona notícia és que no és culpa de Convergència i Unió.
Perquè, darrerament,
doncs, com que tot és culpa de Convergència i Unió,
doncs celebro que el conseller digui
no, no, escolti, l'Estat bloqueja el traspass
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
És una mala notícia, és una mala notícia.
I és una mala notícia,
jo diria, de molt més gran abast.
Perquè si hi ha dificultats
perquè traspassin el Museu Nacional Arqueològic
a Tarragona, a la ciutat o a la Generalitat,
no cal que parlem del finançament.
No cal que parlem del finançament,
que és el tema cap d'alt,
el pal de paller de l'Estatut, no?
Realment, doncs,
em preocupa bastant.
Jo no sé si això pot afectar el trasllat.
En tot cas, si l'Estat vol traslladar
o la tabaglera ho pot fer...
Jo crec que es pot traslladar a la tabaglera
sigui qui sigui el titular.
I, en tot cas, vaja,
sí que reitero i repeteixo
que és mala notícia
en el sentit que
és important
que anem apropant
la titularitat de les coses
a la nostra ciutat.
I el camí per arribar a Tarragona
passa per Barcelona, entenc jo.
Jariad.
Bueno, coincideixo amb el Jordi
que el tema de la gestió
i l'atribució de la competència
en el que fa la gestió del museu,
com més a prop estigui, millor.
Per tant, amb això coincideixo amb ell.
El que no tinc tan clar
és que una cosa vagi lligada a l'altra.
El pla de Rodalies demostra
que es poden comprometre inversions importants
i, en paral·lel, es pot negociar
el traspàs de la competència
de la gestió dels ferrocarrils.
Per tant, el que no tindria massa sentit
és, malgrat que estic d'acord
amb què cal fer aquesta transferència
de la gestió a l'àmbit local,
estiguem parlant
que sigui l'Ajuntament
o sigui la Conselleria de Cultura,
el Departament de Cultura de la Generalitat,
el que hi hagi d'assumir aquest cost.
Per tant, per mi,
el més important és
que es faci l'estudi
per tal de veure
si la tabacalera reuneix les condicions
perquè sigui el lloc
que sigui decidit
per ubicar el museu.
I, l'altra tema,
és una notícia
que m'hagués sorprès molt,
també,
que es desbloquegeix
la cessió de la competència
tan ràpidament,
però crec que hem de parlar poc
i treballar.
Amb això també,
és a dir,
si no ha d'afectar la titularitat
o si està tan clar
que no ha d'afectar,
doncs ja comencem a treballar
en un projecte
o en una proposta
de com ha de ser el museu d'allà
i després es determini
qui ho ha de pagar.
El que passa és que sembla
que tot estigui bloquejat,
és a dir,
semblava que fins ara,
fins que no es resolgués la titularitat,
no es posem a treballar en sèrio
amb quin museu hi havia allà.
Si una cosa
no ha de tenir res a veure amb l'altra,
doncs comencem ja a treballar
com serà el museu.
I després una altra cosa,
a mi també em sorprenen,
una mica el silenci
o la poca implicació
que hi ha en aquest sentit,
almenys públicament,
del director del museu.
Sempre estem parlant
del canvi del museu,
el trasllat i tot,
i en canvi no hi ha una pronunciació
o una posició pública clara
de què hi pensa el director del museu,
que en tot cas és el responsable
del Museu Nacional Arqueològic aquí.
És que potser al marge
de qui tingui la titularitat
d'edificis,
si s'encallen o no es desencallen projectes
és perquè potser hi ha gent
que sense tenir la titularitat
no veu tants clars els trasllats.
Llavors potser que primer resolguéssim això.
La Mercè Rivi està fent referència,
de manera tangencial ho dir,
perquè l'Oient també ho entengui,
a que històricament el director actual
del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
Francesc Terrats,
s'ha pronunciat sempre en contra
del trasllat a la tabaclera.
De totes maneres,
ens sembla que avui tenim dos polítics
aquí a la tertúlia...
En fi, són els polítics, no?
Són les administracions
que han de decidir on van les coses.
Jo crec que...
A veure, jo puc respectar
i respecto molt l'opinió del director del museu,
però és evident que si la ciutat vol
que el museu vagi...
I a més ho vol gairebé per unanimitat, no?
Jo crec que el senyor director
no és ningú per oposar-s'hi.
És el director.
És una voluntat de la ciutat.
És el director, ja ho sé,
però jo crec que pesa més
la primera institució de la ciutat
que ha manifestat reiteradament
la voluntat de traspassar-ho,
de portar-ho a la tabacalera,
que no pas l'opinió del director.
Dit això, deixa'm dir una cosa
en relació amb el que dèiem abans.
Donat que la titularitat és de l'Estat,
donat que la tabacalera és de la ciutat,
nosaltres, el grup parlamentari
de Convergència Unió
va presentar esmenes
als pressupostos de l'Estat del 2009,
incorporava una
que demanava que es dotés
pressupostàriament
l'estudi, el projecte
del Museu Nacional Arqueològic
en el seu trasllat
a l'edifici de la tabacalera.
No cal dir que la majoria socialista
ens va rebutjar l'esmena.
Alguna cosa més, Javier, del tema?
Parlar poc i fer més.
Molt bé, doncs els hi proposo
parlar d'una altra qüestió,
però està relacionada
amb un altre equipament
del qual també n'hem parlat moltíssim
en les últimes setmanes
i en els últims anys,
el tema del Banc d'Espanya.
Bàsicament, perquè ja que parlàvem
de la tabacalera
i del Museu Nacional Arqueològic,
a partir d'aquesta compareixença
del conseller Tres Serres
ahir al Parlament,
avui també,
als informatius de Tarragona Ràdio,
us estem explicant
que hi va haver una nova reunió,
una nova trobada
entre l'alcalde de Tarragona,
Josep Feliç Ballesteros,
i la subdelegada del govern central
a Tarragona, Teresa Pallarés,
per mirar d'acabar
amb els serrells
que hi hauria en la negociació
del Banc d'Espanya.
No hi ha hagut declaracions públiques posteriors
perquè encara no hi ha un acord tancat,
tot i que les dues parts
manifesten que l'acord
és imminent,
és qüestió de pocs dies
o de poques setmanes.
Hem fet un pas endavant, Sara?
Home, jo em recordo
l'abril de l'any passat
l'alcalde va dir
que era qüestió de poques setmanes.
Quan va celebrar-se a Fitur,
també crec que es va celebrar
alguna reunió,
també era qüestió de poques setmanes.
Jo espero que realment
ara sigui qüestió de poques setmanes,
però ens hauria sorprès
el de Tabacalera
tenint en compte
que al Banc d'Espanya
portem dos anys o més o tres.
No, és, potser més i tot.
Si és un d'aquells
que dius que hi ha com una llista
que això xerra és
i tots aquells li anem fent.
Per això també hauria sorprès
el de Tabacalera
si un equipament
com el Banc d'Espanya
portem tant de temps.
Jo suposo que sí,
que aquest entre a la recta final
i que s'arribarà a un acord.
Que la Biblioteca de Lletres,
com es va publicar
ja fa un parell de setmanes,
formi part del pacte.
Primer s'havia dit també,
bueno, s'havia comentat
al llarg d'aquest procés
també una de les naus
de la Tabacalera,
precisament una de les naus
del darrere
com a lloc per posar les oficines.
Ara es comenta la Biblioteca,
suposo que és un lloc més cèntric
i això a mi no em sembla malament
perquè ara quedarà buit
i és un equipament
que també fins que no hi hagi
un projecte
també seria una dels altres
que entraria a la llista
d'equipaments buits.
Jo estic absolutament d'acord
amb el que comenta la Sara.
Jo crec que si es fa una permuta
de la Biblioteca,
per al Banc d'Espanya,
jo crec que aquí
és un acord beneficiós
per en dues parts,
estan molt més a prop
la facultat de lletres
de la subdelegació del govern,
per tant,
si s'han de fer
algun tipus de gestions
administratives,
inclús a molts ciutadans
els hi serà més còmode
i d'altra banda
trobo que és una bona notícia.
El que passa és que
a vegades tenim presses
per poder informar
i és lògic,
l'interès ciutadà
que soluciona
aquests grans greuges
que té la nostra ciutat
i grans assignatures pendents,
doncs a vegades
tenim pressa per informar
de canvis
o d'avanços importants.
Jo crec que l'acord,
com està apuntant aquí
els membres de la tertúlia,
doncs sembla imminent
i el tindrem
molt properament.
Mercè?
No, dic de fet,
al marge d'aquesta reunió
que hi hagués hagut ahir,
fa 15 dies
que ja va sortir
que...
Havia d'haver-hi
una reunió amb tècnics a Madrid.
Una cosa imminent.
A mi em consta
que ja hi ha un projecte
de tot el que ha d'albergar
l'edifici de la Universitat
a l'Imperial Tàrraco
i que aquest projecte
ja inclou
les dependències.
Les oficines administratives.
Les oficines, és a dir, que segurament
no hi ha una rúbrica
que oficialitzi
la permuta aquesta,
però en tot cas
que aquí sí que el que ens sorprendria
seria que d'aquí dos dies
ens diguessin
que no ens hem entès
i llavors aquí en aquest cas
la sorpresa seria
l'inversa,
que també pot ser.
Jordi.
Sí, és cert, és cert
que fa molt de temps
que se'n parla.
Jo em va semblar
sentir
o em va semblar
llegir
que el tema
havia estat bloquejat
abans del canvi
de subdelegat.
La qual cosa, doncs,
francament em sobta
perquè m'estranyaria
molt
que tenint
un subdelegat
de Tarragona
el tema
estigués bloquejat
i que aquests bloquejers
tenien una subdelegada
d'arreus.
Seria ben curiós, no?
Hauria de ser independent.
Sí, sí,
hauria de ser independent,
però...
És el subdelegat
del Govern Central
a la part de la Ciutat de Tarragona.
Sembla ser
que no se n'ha començat
a parlar seriosament
fins que no hi ha hagut
canvi de subdelegació.
Deixi'm aclarir
també als oients
que Jordi Sendra
està parlant
de Joan Maria Balló,
l'ex-subdelegat
del Govern Central
de Tarragona,
que és de la Ciutat de Tarragona
i que l'actual subdelegada
és Teresa Pallarès.
Jo vull recordar
que s'hi volien posar oficines,
que aquí hi havia
fins i tot un cartell
que probablement
encara hi sigui,
que estava dotat
pressupostàriament
per posar oficines
de la subdelegació
del Govern.
Això, primera.
Parafrasejant
el company
de l'executiva socialista,
doncs,
menys reunions
i més decisions.
Ell deia
no parlar tant
i treballar més
i fer més,
doncs jo dic
menys reunions
i més decisions.
Amb el tema
de quin cost
ha de tenir això
per la ciutat.
Jo reitero
i sempre ho he dit
en totes les tertúlies
que Tarragona,
que els municipis
en general,
amb això sí que es pot generalitzar.
Ens fem un fart
de cedir espais
a les diverses administracions,
a les administracions
superiors a la nostra,
perquè s'hi puguin fer escoles,
perquè s'hi puguin fer casernes,
perquè s'hi puguin fer
tot tipus d'equipaments
i quan demanem
que un equipament
que considerem important
per la ciutat
s'en cedeixi
i entenc
que cedir
vol dir cedir gratuïtament,
ah, no, no,
ha de ser a canvi de,
jo reclamo
que la ciutat es mereix
que l'edifici
del Banc d'Espanya
passi a la ciutat
i passi a la ciutat
de manera gratuïta.
No ens ha de costar
ni un euro.
Això que demana
el Jordi Sendri,
que ja va fer
Pública Convergència
i Unió
a través del seu portador
Joan Areggio,
ho troben lògic?
És a dir,
que l'Estat,
en aquest cas,
cedís gratuïtament,
gentilment,
l'edifici del Banc d'Espanya?
Jo ho vaig reivindicar
aquí també,
recordo amb una tertúlia aquí,
és a dir,
que de vegades
no som conscients
de qui són patrimoni
les institucions
i de qui són patrimoni
els edificis,
que siguin institucions locals,
siguin autonòmiques,
siguin estatals,
una institució
la fa a la ciutadania,
li dóna poder a la ciutadania,
per tant,
tot el patrimoni que té,
al cap i a la fi,
és de la ciutadania
i l'edifici del Banc d'Espanya,
com qualsevol altre edifici
de la ciutat,
tingui la titularitat que tingui,
és un edifici
per sobre de tot
dels ciutadans.
Llavors,
en aquest sentit,
jo estaria d'acord
amb el Jordi,
aquí de vegades
també és lògic
que tothom s'aferri
el seu patrimoni,
que vinguessin a casa meva
i me diguessin això
amb el meu,
que tampoc no em podrien
prendre gran cosa,
si no enties gran cosa,
però al marge d'això,
jo entenc això,
que no ens hauríem
de barallar tant
per un edifici
que al cap i a la fi
no es busca una finalitat lucrativa,
és molt diferent
que dius,
ostres,
un edifici per fer-hi
un corte ingrés,
dius,
bueno,
parlem-ne,
de qui és això.
Llavors que paguin,
evident.
Parlem-ne,
però un edifici
que al cap i a la fi
s'està buscant
una utilitat
pel ciutadà,
no hi haurien
d'haver tants problemes.
I a més a més,
deixa'm dir que no,
i reiterant,
ho he dit en el primer tema,
ho torno a dir en el segon,
en els pressupostos
del 2009 de l'Estat,
el grup parlamentari
de Convergència i Unió
va proposar una esmena
en la qual es dotava
pressupostàriament
el trasllat,
el trasllat
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
a l'edifici
de l'Espanya,
considerant que
la sessió
havia de ser imminent,
perquè se'n parlava
el que dèiem abans,
la setmana que ve ja estarà,
la setmana que ve ja estarà,
nosaltres vam presentar
una esmena
i reitero,
evidentment se'ns va tombar.
A veure,
això de la sessió gratuïta
és una utopia?
Javier i Sara?
Per mi,
quan encara una negociació
d'aquest tipus
en patrimoni de l'Estat
crec que
ha de ser suficientment
intel·ligent
com per plantejar
la negociació
en uns termes viables.
Quan nosaltres estem dient
que el Banc d'Espanya
ha de ser un edifici
per gaudi
de la ciutadania,
òbviament
s'està generant
un perjudici
a l'administració de l'Estat
que és que té un equipament
i que el deixa de tenir.
Per tant,
jo crec que no podem fer
amb els béns materials
de les diferents administracions
un totum revolutum
perquè al final
les administracions
tenen competències,
tenen pressupostos,
tenen uns recursos humans
i materials
i tenen responsabilitats.
Per tant,
quan l'Ajuntament de Tarragona
legítimament
i fent trasllat
del que interessa
a la ciutadania
planteja
que el Banc d'Espanya
sigui no un edifici
per gestions administratives
sinó un edifici
per gaudi
i d'ús ciutadà,
doncs el que ha de plantejar
és la manera més viable
d'aconseguir això
i és,
en la meva opinió,
oferint aquesta possibilitat
de permuta.
Llavors,
per què portem tres anys?
És a dir,
també sembla que ens féssim
la competència
entre les administracions,
no?
Jo entenc que és una utopia
que una administració
doni un patrimoni
així,
perquè sí,
que estic bastant d'acord
que en el fons
són els ciutadans
els que paguen i tot,
però bueno,
tu disposes d'un espai
que el deixaràs de tenir.
El que passa és que,
per arribar a un acord,
per fer un intercanvi d'espais,
em sembla que quatre anys
o tres,
els que portem
podrien ser suficients.
Estem davant d'un exemple
del cos que té
una manera de funcionar
l'Estat
de manera molt centralitzada
i jo crec que
si un partit
ha demostrat
que està compromès
per descentralitzar
la presa de decisions,
per descentralitzar
les competències,
és el Partit Socialista
perquè ho va exemplificar.
Home,
però quan es va fer
la proposta d'oficina
davant d'Espanya
hi havia un subdelegat socialista
com ella,
com ha dit el...
Com ha dit el...
Jo?
El Sen...
El Jordi Sendra.
Jo, jo.
No, a veure,
jo,
deixem-me que discuïm
amb el Xavier,
no.
No em semblaria intel·ligent,
com deies tu,
no em semblaria plantejar
un termes viables
quan vingués,
que com en vingui
la Generalitat
a l'Ajuntament
a demanar un solar
per fer-hi un centre
d'atenció primària
o un institut
o un col·legi,
que l'Ajuntament digués
no,
a canvi de
volem,
jo què sé,
o volem no sé
quants euros
per metro quadrat,
no em semblaria intel·ligent
amb els temes
que planteges tu.
No em semblaria intel·ligent.
Per tant,
jo reclamo
que si nosaltres...
És a dir,
no se'ns pot posar
el peu o el coll
cada vegada.
És a dir,
a l'hora de cedir
per la patilla
i a l'hora de rebre
pagant.
No, no.
Jo crec que la ciutat
es mereix.
És a dir,
si hem de pagar
per rebre,
que paguin els altres
també quan nosaltres
donem,
o tots o ningú,
entenc jo.
Deixem aquesta qüestió,
si els sembla.
Els hi proposo
parlar d'altres qüestions.
Aquesta setmana
tenim una sentència judicial
que es va conèixer
dilluns
sobre les irregularitats
en la construcció
de la Marina Port-Tarracó,
un tema,
en fi,
que ja ve de llarg,
ja fa anys,
però, en fi,
l'Ajuntament
i l'autoritat portuària
han assegurat
que, en fi,
això en qüestió
de poques setmanes
es resoldrà,
l'Ajuntament,
el plenari,
aprovarà el nou pla d'usos
que se li donarà a la zona
per legalitzar la situació
i, per tant,
tot i que ahir el punt,
ja ho recordàvem
en aquesta tertúlia,
publicava que el demandant,
en fi,
insistirà
davant de l'Ajuntament
en que això
s'ha d'enderrocar
i que s'ha de tancar,
s'han de tancar,
doncs,
en fi,
totes les empreses
i negocis
que hi ha
en aquells edificis,
sembla clar
que per part
de l'autoritat portuària
i per part de l'Ajuntament
no hi haurà problema.
De fet,
ahir,
en aquest programa,
el president del Port
i el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Josep Anton Burgessé
i Javier Terrés,
respectivament,
també,
d'alguna manera,
exculpaven
l'anterior Ajuntament
i l'anterior presidència
del Port
en aquest tema.
Mercè,
i Sara,
què us sembla
aquesta qüestió?
Sí,
si l'actual president
de l'autoritat portuària
i un representant
de l'actual Ajuntament
exculpen
l'anterior Ajuntament,
que no dic
que tingui la culpa,
però algun deu ser responsable
en el que hagi passat això,
pregunto jo.
Algun deu ser responsable
a banda que
hi ha una sentència
que és una sentència
de novembre
de 2008
que parla
de dos mesos
d'execució
i estem a març.
Vull dir,
això per què
ha transcendit ara?
Vull dir,
el punt
a gener de 2008
ja va parlar d'això,
ja vam treure aquest tema
que s'estava estudiant.
De vegades,
en aquesta ciutat
que vivim,
dóna la sensació
que hi ha coses,
que hi ha notícies
que només són notícies
o que són importants
o que deixen de ser importants
quan arriben
a una transcendència pública.
i ja fa molt de temps
que tot això
van d'anys
i ara sembla que
d'avui per demà
això s'ha de resoldre tot
perquè ara,
pels motius que sigui,
això ha tornat a ser notícia.
És a dir,
aquest pla
ja hauria d'estar fet
perquè la sentència
diu que en dos mesos
això s'ha de resoldre
i la sentència
és de 10 de novembre
del 2008,
primer punt.
Jo no dic
que en siguin responsables,
l'anterior ajuntament,
no dic que en sigui
responsable aquest,
però algú
algú
deu ser responsable
que es construeixi
una marina
o un port
en un lloc
que en aquell moment
és aigua
perquè
quan es construeix allí
jo em pregunto
la persona que té
un establiment comercial allà
i hi ha d'haver
una adreça física
allò,
vull dir,
allò el pla general
allò contempla
com
com mar,
vull dir,
on té,
és a dir,
és a dir,
jo vaig a demanar
una llicència d'activitat
i ara aquí
segurament que
és a dir,
per desconeixement
ho exagero,
però jo vaig a demanar
una llicència d'activitat
i em dono una llicència d'activitat
per un local
que està ubicat
a on?
Jo m'agafo el pla general
i dius,
on és el meu?
O sigui,
hi ha una onada dibuixada.
A veure,
Sara,
què et sembla?
Bueno,
em sembla que
algun responsable
hi ha d'haver
i també això és d'aquelles coses
que...
Però aquesta actitud
de mirar endavant
i no mirar enrere,
de dir...
Això ho treu bé,
que això no m'ho he deixat dir,
és a dir,
jo,
no,
un moment...
Hem arribat a aquesta situació
i ara partits polítics
i institucions diuen,
Escolteu,
mireu-me endavant
i el que hem de conservar
és la Marina
i que funcioni.
Estaries d'acord?
Sí, sí.
Sara?
Estaria d'acord.
A veure,
jo penso que...
La sensació que li queda
al ciutadà de dir,
bueno,
les coses s'han fet malament,
se sap,
de fa temps que s'han fet malament,
fins ara ningú es posa les piles
per arreglar-ho
i resulta que no ha passat res
perquè no s'ha fet
amb mala intenció,
home.
Jo crec que això,
si ha sigut un particular
que fa unes obres il·legals
o que...
o que urbanitzes en un lloc
on no pots urbanitzar,
jo no sé si es diria,
no, no,
ho ha fet amb bona intenció,
es volia fer una casa
i mira,
ara li legalitzarem la casa,
no?
Ostres,
jo crec que potser sí
que s'haurien de demanar responsabilitats
i dir en aquell moment
es va fer malament
i reconeixeu-ho.
Jo...
Perdona,
digues, digues, digues.
No,
volia dir que,
home,
que és un exemple
que les coses no es van fer ben fetes
és evident,
si no,
no estaríem en la situació
en la que estem regularitzant
una cosa que és irregular.
Per tant,
el que,
parafrasejant-me a mi mateix
després del que ha dit el Jordi,
jo crec que en aquests temes
també hem de deixar
que les coses es solucionin
i jo crec que aquí estàs
de forma molt imminent
perquè ja hi ha una proposta
a l'autoritat portuària
per fer un pla
que està en mans de l'Ajuntament,
bueno,
sembla ser,
i és vox populi,
que el greu ja que causaríem
no només a les empreses
que s'han instal·lada allà,
sinó a la pròpia dinàmica del port,
seria molt major
amb l'enderrocament
que amb la continuïtat
de l'activitat.
Per tant,
és un greu ja...
Tothom tindria clar segurament
que l'important
és mirar endavant.
El que passa...
No,
jo el que vull deixar clar
és que,
en la meva opinió,
no pot ser,
no pot ser
que unes pràctiques,
que és que no és un cas únic
el de la Marina Tarracó,
és que tenim
l'exemple del Fortí de la Reina,
també tenim l'exemple
del Pàrquing Jaume I,
hi ha una sèrie de gestions
que durant uns temps
no es van fer ben fetes
i que encara estem patint conseqüències.
Llavors,
responsabilitzar,
culpabilitzar,
home,
jo estic per la línia
de, sobretot,
assenyalar
les pràctiques mal fetes
i corregir,
corregir el que està mal fet.
Això significa
esmerçar la plana,
esmerçar la plana
com es pugui
i crec que en aquest sentit,
home,
pel que he pogut veure
en els mitjans,
sembla ser que el jutge
això ho està valorant
i això ho ha proposat,
ha proposat una solució
que en el cas del Fortí de la Reina
no teníem.
Per tant,
home,
regularitzem una situació irregular
i corregim la plana,
què diuen?
Jordi.
Jo no estic d'acord.
Amb què?
És a dir,
quan la Mercè diu
que a mi m'estranya
que hi hagi notícies
que,
coi,
que tenien importància com tenen,
que no n'arribin a tenir.
mediàticament,
doncs sembla que no se'ls
vol dir una importància
de tirar a terra
i mirar endavant.
Ara l'excusa és mirar endavant.
Per què?
Hombre,
senzillament,
perquè com que no es pot
acusar a Convergència i Unió
i el PP
o a Convergència i Unió
d'una cosa clarament
perquè és culpa
de Convergència i Unió,
sabeu per què?
Perquè es va fer
en el pati del senyor Burgessé,
se li va fer allà
en el pati,
això de la manera d'argo
està fet,
en el pati dels dominis
del senyor Burgessé,
llavors no.
Llavors parlem-ne,
mirem endavant,
no passa res,
no hi ha mala intenció.
Està fet en el pati
de darrere del senyor Burgessé
perquè està fet
sent ell president
de l'autoritat portuària.
I de l'anterior president.
Sí, hagués sigut,
hombre,
què més hagués volgut?
Això és de l'època
del president
de l'autoritat portuària,
Lluís Badiat,
diguem-ho tot, eh?
Perdona,
però es va construir,
es va construir...
Home,
però és que les coses
es construeixen...
No, no,
no, perdona,
si jo soc el president
de l'autoritat portuària
i a mi m'estan construint
una cosa aquí al davant
que jo crec o sé,
i a més a més,
ell va ser tenent
l'alcalde d'Urbanisme,
sé que és irregular
o que és presentament irregular,
doncs...
Has dit fa una estona
que per un projecte
que l'anterior subdelegat
del govern,
Joan Maria Balló,
havia fet d'unes dependències
a la Banc d'Espanya,
les coses estaven fent mal fetes.
Ja resulta que
la importància del projecte
no és tal
i la importància...
L'important
és l'execució del projecte.
No el fotem.
A veure...
És que m'agafaré l'argument
que ha dit el Jordi,
el Jordi diu,
les coses no són notícia
perquè no es pot culpar
de convergència,
no,
les coses no deuen acabar
sent notícia
perquè tant Convergència
com el PSC
han de veure
tindre alguna responsabilitat
i llavors potser
no interessa a ningú
que sigui notícia.
Perquè...
No, no,
vull dir,
perquè aquí parla de tot...
A veure,
però aquí ha sortit dient
mirem endavant
l'Ajuntament,
alcalde senyor Ballesteros,
partit socialista
i l'autoritat portuària,
president senyor Borgeser,
partit socialista.
Llavors diuen
mirem endavant,
vol dir
que alguna corresponsabilitat
ja en tot cas,
si fos tot Convergència i Unió
haguessin dit...
De fet,
l'herència del passat,
l'herència del passat,
l'herència del passat,
l'herència del passat.
Home,
és que la Marina Tàrraco
no s'ha fet en els darrers 18 mesos.
El que passa
és que també és veritat
que si s'hagués volgut resoldre
fa un temps
hagués pogut estar resolt
en època ja
del president Borgeser,
però tot el projecte
arrenca en època anterior.
Però és que amb les herències...
Deixa'm fer una explicació
una mica més tècnica.
si s'escau, no?
Jo crec que aquesta sentència
posa llum en un tema
que havia sigut conflictiu
en els serveis tècnics
de l'Ajuntament.
Perquè el pla d'usos portuaris
diu,
sempre hi ha hagut trifulga
en aquest tema,
diu que per aquelles
instal·lacions portuàries,
per aquelles instal·lacions portuàries
es demanaran llicència d'activitat,
no farà falta demanar llicència d'obres.
El jutge diu,
escolti,
doncs diferenciem clarament
què són obres portuàries
i obres que no són estrictament portuàries.
És que són serveis complementaris.
Serveis complementaris,
el que sigui.
Jo crec que el toco de manera
ve a posar llum.
Al final,
jo crec que això serà positiu
pels serveis tècnics de l'Ajuntament
que tindran més clar
a l'hora de determinar
si això és estrictament obra portuària
i per tant requereix
només de llicència d'activitat
o si és una obra que és col·lateral
que no és estrictament portuària
i requereix també de llicència.
És que encara no he entès
per què, Jordi,
veus malament aquest nou paradigma
del mirar cap endavant.
És que, òbviament,
el llistat de projectes
pendents per la ciutat
és llarg.
Perquè estem massa cansats
de sentir culpa
de l'herència del passat,
l'herència del passat,
l'herència del passat,
com si no hi haguessin corresponsables
en l'herència del passat també, no?
I al final dius,
hombre, curiosament,
aquesta vegada no es parla
d'herència del passat,
tothom vol mirar endavant.
Per què?
Hombre, perquè hi deu haver
corresponsabilitat,
perquè hi havia un president
de l'autoritat portuària
que li estàvem fent
la casa al davant, hombre.
Home, mira, els primers que...
com s'estaven fent
les coses en el passat
van ser els ciutadans
el 27 de maig del 2007.
No els va agradar
el projecte
o l'herència...
Sense cap dubte.
L'herència,
perquè van donar la confiança
a un altre equip.
Per tant,
si durant 18 anys
s'han fet les coses
d'una manera,
ens trobem una herència.
És que això és...
I en 18 mesos
no podem arreglar
aquestes...
Però mira,
ara tornaré per a frasejar.
D'encerts i desencerts.
Tornaré per a frasejar
menys paraules,
menys parlar del passat
i més mirar cap al futur
i més treballar, hòstia,
perdó, perquè és que al final
passaran els quatre anys
i s'haureu quedat
amb les grans paraules
del passat
i de l'herència
dels bons i de...
A veure, Perce.
No, no, jo pregunto
perquè no ho sé, eh?
És a dir,
en ple procés de revisió
del pla general,
si jo ara me'n vaig a l'Ajuntament
i me'n vaig a buscar
el pla general
i vaig mirant
i arribo un tros
que és el tros
on hi ha
l'actual Marina Tarrco,
què m'hi trobo,
allò, al pla general?
Què m'hi trobo?
Quin tipus de terreny?
Si m'hi trobo dibuixada
alguna cosa,
perquè no tinc els meus dubtes
i si me li trobo dibuixada
aquells trossos de terreny
o aquell tros de mar
perquè ell abans era mar
com se'n pinta?
Sol urbanitzar?
El fet del que diu la Mercè
segurament el ciutadà
el que es pregunta és
l'Ajuntament pot intervenir,
ha d'intervenir
en tot el que són
terrenys portuaris?
És a dir,
quin poder té
l'Ajuntament de Tarragona
davant del que són terrenys?
El poder que marca
un document
que es diu
Pla d'usuls
dels espais portuaris.
Sí, sí, sí,
però és que el dubte que...
Perquè és cert,
per això ara...
aquest document
però fins ara no hi era.
Però el document
és tant que tota l'autoritat
Sí, sí que hi era.
Que per això es va descartar
fer hotels i fer residència
amb l'Ajuntament de Tarragona.
I que regula relacions
entre la ciutat i el port.
I que és un document concertat
que no es fa únicament
l'autoritat portuària
ni el fa únicament l'Ajuntament
sinó que es va
amb proposta
de l'autoritat portuària
i amb aprovació provisional
de l'Ajuntament.
Jo volia dir
que el tema
que no vull defugir-lo,
el tema que comentava el Jordi
que han passat
un any i mig
un o dos anys gairebé
i no s'ha fet res.
Home,
i tot són percepcions,
no?
I aquí hi ha la percepció
del representant
de Convergència i Unió
que és
doncs que no es fa res
i jo no tinc aquesta percepció.
No tinc aquesta percepció
i el meu punt de vista
el sosté en dades.
És a dir,
hi ha una tasca
de planificació ingent
de plans d'inversions,
d'aprovació
del pla general urbanístic,
el pla de piscines municipals,
el pla d'equipaments culturals
que s'està fent
amb la Generalitat de Catalunya,
el pla per la competitivitat turística
per la Tarragona Romana,
home,
s'està fent una tasca important,
s'està fent una tasca important,
que és això
que no s'ha fet res.
Home,
és que crec que,
vaja,
i si no,
no crec que podem convèncer
els ciutadans
que un ajuntament
que porta 18 mesos
no ha fet res.
És que miro les dades
i miro el volum d'inversions
i miro els plans
d'inversions quatrianals
2007-2001-11
i no tinc aquesta sensació.
Això ens portaria
a un debat intens.
Home,
també podíem parlar avui
de la Peralta
i de la decisió
de l'Ajuntament
de multa d'aquí dos mesos
a aquells que hi ha
en la brossa a foradores,
que també és...
I 1.500 euros.
Que això també és un tema...
Que és la cosa més indignant?
Per què?
A veure,
si et marquen uns horaris,
si jo aquells horaris,
és a dir,
estic treballant,
què me l'he de menjar,
la brossa?
O me l'he de menjar
o m'he d'exposar
amb una multa de 1.500 euros?
O no s'han de llançar
a un altre barri.
Ara obriríem
un altre tema interessant,
que de fet també
volia entrar a la tertúlia,
però en fi,
no hi ha temps.
ens hem allargat
amb altres qüestions
que crec que també són
d'interès i d'actualitat.
Acabem aquesta estona
de tertúlia
que avui hem compartit
amb dues periodistes,
la Sara Sanz
i la Mercè Rebé,
i amb dues persones
vinculades a la política,
el Jordi Sendra
i el Javier Villamayor.
A tots quatre,
moltes gràcies.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, bon dia.