Fins demà!
Ara són dos quarts de dotze del migdia, sis minuts,
amb el bon gust de boca i no de tabac que ens ha deixat
el lliurament dels premis als guanyadors, guanyadora del Tasta.
Per cert, que el guanyador del segon premi,
hem intentat contactar amb ell, sortir a la bústia de veu,
cap problema, val a dir que el seu premi el té aquí a la ràdio
i si ens està escoltant, que sàpiga que està aquí
i si no, ja ens posarem en contacte perquè vingui a recollir.
El premi és magnífic, és un abonament per a dues persones
per participar, per gaudir de cadascun dels espectacles
de l'ETC de l'estiu Tarragona i Cultura,
cada dimarts a les 11, avui amb retard per raons òbvies,
parlem del festival.
I ho fem amb el seu coordinador, Jordi Giramé, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i perdona el retard, l'he dit en privat però també l'hi dic públicament
perquè des de les 11, que estava aquí a la ràdio amb una paciència infinita.
I saludem Jordi Freixas, bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia.
També em disculpo.
Cap disculpa, ens ho hem passat a la Marta Vellacorda.
Ja estàveu una mica xerrant.
No passa res.
Jordi Freixas vol dir, anava a dir, Jordi Freixas vol dir QS o QS vol dir Jordi Freixas.
A veure, dirà, no, que no n'hi ha per tant, però de fet en Jordi Freixas
ha estat un dels artífecs amb el seu equip que ja fa 10 anys
que es va apostar per el QS aquí a Tarragona, que hi ha continuïtat.
Tots som una dècada més grans i tots hem acumulat moltíssim coneixement musical del món
a partir del QS, del Festival de Músiques.
Sí, sí.
Ara ho volia de comptar, però crec que estan sobre la centenar de concerts
en aquests 10 anys, anys que s'han fet més, anys que s'han fet menys,
depenent de les circumstàncies, de com anava avançant.
I la veritat és que s'ha de ser una...
Jo crec que és una celebració, potser no en el millor any globalment,
estem parlant, no?
Però en canvi, amb un resultat que és el que pretenia en principi,
de qualitat, de distracció i d'oferir conjunció entre monumentalitat i artistes, no?
Que és sortir el vespre, el que hem dit sempre, i davant la catedral,
on sigui, o aquest any en el mateix seminari, on faci falta,
poder trobar propostes de qualitat, que segurament seria difícil veure-les d'una altra manera.
I fixa't que, si m'ho permets, jo afegiria una altra qualitat del QS,
l'oportunitat que ens dona d'ampliar els nostres coneixements musicals,
perquè després de tants anys de QS, ara estàs, per exemple,
ara que et mires als diaris de Bass Nacional,
i veus que actua, no sé, Euclides Matos,
que per cert va estar l'altre dia del Diversons aquí a Tarragona,
o moltíssims artistes...
I el QS va, el primer any del QS va estar l'Euclides Matos.
Sí, efectivament, per això que ara hi ha molts noms
que semblaven exòtics, entre cometes,
i que la gent de Tarragona, que gaudim del QS,
ja doncs els tenim molt familiaritzats.
Jo recordo no fa gaire que vaig veure en un reportatge
l'actuació de Vórtex.
Vórtex, sí, sí, sí, els de Mongòlia.
Els de Mongòlia.
Jo recordo que va ser un espectacle que em va fascinar i em va deixar...
Sí, sí, sí.
Jo no coneixia aquest tipus de música.
Dinari Uen que els van portar de Mali quan era el primer any que venien,
i són autèntiques estrelles en aquest moment.
I ara són estrelles, veus reportatges a la televisió de caràcter internacional,
dius, ui, si aquests han estat a Tarragona, al QS.
Sí, sí, i gratuïtament davant de la catedral, no?
I he de dir una cosa, que al mateix temps,
jo diria que també ha ajudat, per la qualitat dels artistes,
entendre que hi ha músiques diferents i formes de veure diferents.
jo què sé, hi ha llocs d'Àfrica que la funció rítmica que aquí té les percussions i el contrabaix,
i per exemple la guitarra, jo què sé, és al revés, no?
La gent canta sobre la melodia i el ritme és una cosa diferent.
Escoltat sobre els patrons d'aquí, et dona la impressió que estan tocant malament,
i l'únic que passa és que no has fet, és fer el canvi per saber com estan tocant allà, no?
O si agafes gent del mig del Mato Gros del Brasil, vens aquí, dius,
aquesta gent desafina, no, no està desafinant.
És cant popular tradicional d'una zona del Mato Grosso, per dir-ho d'alguna manera, no?
I aleshores, jo crec que el públic, sí que en general,
tots plegats hem obert més les orelles per acceptar aquesta variació,
i aleshores, a través de la música, anar descobrint els colors i les formes de la gent, no?
El cartell de l'any passat, que és el que tenim més recent a la memòria,
va ser magnífic, va ser magnífic, i aquest pinta molt bé.
Comencem escoltant una mica de música.
Sofia Rey, la tenim per aquí? Que comenci a tocar una mica.
A veure, i així ens familiaritzem amb el seu so.
La denominació d'origen en aquest tipus d'artistes és molt difícil.
escatiu, clar, no?
Sí, clar, la Sofia Rey és Buenos Aires, però en canvi està en aquests moments
a la primera línia de les noves formes de fer a Nova York,
que justament es caracteritza per donar una importància a la procedència a l'arrel,
però després disparar la música cap allà on sigui.
I aquí ens trobem un pes pesant dels futurs anys, jo crec que també,
que és una de l'òrbita nova yorquesa, que partint de la música pròpia i de sud-americana,
enllacen amb el jazz més modern.
Això ens permetrà veure una Sofia Rey amb aquests enfocs, no?
Qui no estigui basat en jazz trobarà músiques del món,
i qui estigui basat en músiques del món trobarà una forma d'extendre tota la seva musicalitat cap a altres estils.
Perfecte, com a espectacle inaugural del Quesse, no?
Em sembla molt bé, em sembla que és una veu també prou contrastada.
I no sé, potser ho tens més clar tu, Jordi, pot ser que també actua al Festival Grec, la Sofia Rey.
Em sembla que sí, que actua al Festival Grec, no sé si a la plaça del Rei.
Actua a la plaça del Rei, en pocs dies de diferència,
com una part important d'artistes que hi haurà per aquí,
com Marta Sebastián també està a Barcelona aquests dies.
Bé, aquest any, bé, en parlarem després, l'hem dedicat a la veu i tenim bones propostes.
Una altra proposta, l'endemà, dijous serà aquesta actuació,
i l'endemà ens arriba, com s'anuncia el propi cartell del Quesse,
música gitana del Cor d'Europa.
Sí.
No, és el tema, a veure, sí?
Són?
Són francesos, Jordi?
És com tot un misteri.
És com una mena de...
És que venen de França, però tu escoltes això i et fa vergonya dir que venen de França,
perquè en realitat fan alguna cosa similar al que quan va venir Beja Drum, d'Hongria,
que feien música gitana des de la Índia fins a Andalusia, diguéssim.
I aquesta gent són d'origen molt diversos, italià, armen i francès, com podem anar escoltant,
són unes veus molt profundes que a vegades, a més, els portem aquí perquè és l'any del 25è aniversari,
o sigui, intentem fer les coses quan toquen, no?
Perquè fa temps que els volíem portar, però també a vegades és una mica difícil.
Resulta que ells en realitat estan a l'entorn de l'escultura centroeuropea,
orientació gitana, vull dir, les seves influències també són gitano-gesístiques,
són gent de diferent procedència, amb 25 anys de carrera i que són ben coneguts als circuits internacionals.
Idiomes diferents, músiques diferents, dins d'aquest mateix, diguem-ne,
gran i àmpli esquemada de la música gitana, no?
Sí, sí, sí. El que agrada més és, diguéssim, l'emocionalitat en què canten.
Si ara escoltéssim això mateix que està...
Jo hem fet una peça molt lenta, eh?
No, no, no, però m'està bé, perquè és una música que és molt del poble,
però et podria sonar música religiosa, no?
Aleshores, ells busquen els matisos, que és el que m'agrada a mi,
que amb una emmarcada arrel àmplia busquen matisos d'arreu del món
i d'instrumentacions que els ve de gust i que la troben útil per fer música original pròpia, no?
Hi ha un nom que probablement sigui més conegut pels oients, sobretot pels amants de...
Marta Sebastián, on l'ubicaríem en quant estil?
Nosaltres l'ubicaríem en les músiques del món, i ella segurament ens xafaria la cara per ubicar-la a les músiques del món.
Perquè resulta que Marta Sebastián, que és una de les grans veus que jo vaig poder conèixer,
Vallbona de les Monges, que van fer un concert ella i després el Jordi Saball,
quan va venir el president d'Hongria a inaugurar...
Un gran concert, doncs, eh?
Sí, Hongria va inaugurar, van venir el president d'Hongria i els prínceps d'Espanya
a inaugurar el que és la restauració que van fer de la tomba de Violant d'Hongria.
Tardia llavors, jo he intervingut bastant, hem fet concerts amunt i avall,
i la Marta Sebastián allà va fer un concert ella sola amb un sol instrument i vam quedar tots enamorats.
És coneguda, jo què sé, és com un Lluís Llac a Catalunya o jo què sé, no?
Un Serrat a nivell iberoamericà.
L'únic que a fora, ella s'ha donat a conèixer, pràcticament tira més per el que és música antiga,
però a fora s'ha donat a conèixer com a vocalista de músiques, que és un conjunt hongarès,
que està molt conegut dintre el circuit de músiques del món.
I al mateix temps, ha estat en grups com Deep Forest, ha col·laborat amb Peter Graviel
o ha estat dintre la banda musical del pacient anglès, que és conegut per tots nosaltres.
Aquí estem escoltant i és una veu amb uns matisos extraordinaris,
per això estem contents aquest any de poder-la tenir dintre el concepte de què ser veus.
Escoltem-la una miqueta.
No sé, vosaltres, jo m'hi veig, eh? El Pla de la Seu.
No, a més a més, aquest concert...
Aquest no es fa el Pla de la Seu.
Jordi, com ho he dit?
No, no, no, que està bé que comentis, perquè precisament aquest any que està dedicat a la veu
i que llavors el Jordi ho explicarà amb més detall,
hi ha dos dels concerts que, tot i que el Pla de la Seu ja té, diguéssim, un recolliment suficient,
encara necessitaven potser d'un espai una mica més intimista,
amb el qual la proximitat de l'artista i l'espectador es pugui fer de forma més fluida.
I per tant, aquest any, la majoria de concerts són al Pla de la Seu,
llevat del de Marta Sebàstian i el següent, el de Mami Wata,
que el farem al claustre de Sant Pau del seminari.
Que qui no ho sàpiga, això està darrere de la catedral.
On estaven els estudis de comunicació de la URB.
Exactament, exactament.
I allà hi ha un claustre amb una capella romànica esplèndida dedicada a Sant Pau
i que ens sembla bé, vam estar fent...
I quantes persones hi cabrem, allà?
Perdona, jo l'altre dia vaig estar mirant.
Crec que Déu-n'hi-do que el que és asseguda és pràcticament com vagi.
Hi ha pretadetes i de peu? Com ens posem el Pla de la Seu?
Això ho ha de dir més des del punt de vista d'organització,
però esclar, hi haurà d'haver una limitació.
Clar, és lògic.
Sí, de fet ho estem posant en tots els programes, que és aforament limitat.
I això és important que la gent ho sàpiga,
l'operatura de Portis aproximadament serà mitja hora abans que comenci el concert,
per tant a les 10, i que sí que si hi ha una afluència massiva
ens veurem obligats a limitar l'accés per qüestions de seguretat.
No obstant això, fent una referència a la pregunta,
nosaltres ens sembla que hi cabrà un número suficient de gent,
però esclar, no ho podíem fer d'una altra manera,
perquè volíem intimitat, per tant, tampoc podem obrir-ho tant.
No falta la mostra africana en aquest quesse
que arriba des de la República Centro-Africana.
Mami Wata.
Mami Wata.
El Pla de la Seu, el Claustre, és igual, allà on sigui, enmig de la Rambla.
Si és que, clar, quan sents aquestes veus i aquesta música...
Clar, a mi l'estava pensant ara, és que a mi m'agradaria...
M'agradaria veure tots aquests vocalistes que hi haurà en guany,
perquè veritablement és un quesse de veus.
O sigui, el que estem escoltant són, bàsicament, veus,
sobretot femenines, i n'hi ha dues masculines,
els Brats i l'altre grup africà, que seria el que està junt,
el que es fa a Torrefort amb Abdel Jalicòsdi.
I veritablement m'agradaria un concert, un dia, un ensemble,
amb aquestes veus tants diferents, que trobes una persona d'Hongria,
una persona d'Àfrica, gent de tot centre Europa, Sud-Amèrica,
el que vulguis, no?, o les migues mateixes d'aquí, no?
Veritablement, aquest any em fa molta il·lusió,
perquè sembla que si el que és com un cofre ple de joies,
aquest any és com quatre o cinc diamants juntets,
i és el que ens agrada, i la gent pugui valorar els timbres de veu,
d'on venen i com ho fan.
Doncs escoltem aquestes joies, venen de Barcelona,
però amb arrels profundament andalusa, són les migues.
Fins demà!
Fins demà!
Les migues, què dir de les migues?
Moltes coses podem dir, que ja van estar a Tarragona,
concretament Sílvia Pérez, no, Jordi?
Quan van venir el que és ser amb Inmigracions.
Sí, amb Inmigracions, que era aquell projecte de músics catalans-argentins
que més vaig tenir el gust de girar-lo per Brasília-Argentina.
Va agradar, va agradar això.
Havíeu de veure Salvador de Bahia, dues mil persones dretes,
un dissabte a la nit, aplaudint aquest espectacle de catalans,
és molt agradable, no, és molt agradable.
Dues mil persones, eh?
I en canvi, aquí ho vam haver de posar quasi en calçador, no?
És xocant, per això serveix el que és ser, no?
Home, això perquè no sabíem el que ens esperava,
perquè els que vam anar a veure aquest espectacle vam quedar encantats de la vida, no, Jordi?
Sí, va ser magnífica, allà, la plaça del Rei,
i jo també destacaria això que deia la Iolanda,
que, a banda que l'espectacle era molt bo,
la veu de la Sílvia Pérez, eh?
Jo crec que ens va cap a l'Iolanda i allò que...
Són aquelles coses que passen de tant en tant de dir,
ep, aquí hi ha una persona que s'ha de seguir de prop, no?
I com a mides, no sé si va ser fa dues o tres edicions,
van estar també al Festival de Música de Carrer de Vilaseca
i van impactar un parell d'anys, potser, no sé.
Sí, però és que en els últims anys han estat per molts llocs, no?
Perquè, evidentment, ajunten quatre personalitats femenines,
instrumentistes, cantants, i que ho porten molt bé,
que són molt actuals, tot i la tradició.
I la Sílvia, avui el dia, està catalogat com el màxim valor de futur
en quant a la seva versatilitat per tot tipus d'estils.
Aleshores, el que va...
I que és jove i ha de veure cap a on evoluciona ella, no?
Sí, si em permets, també afegeixo un detall amb les migues, no?
Que en un dels darrers espectacles que va dirigir Marta Angelat,
que es deia Unes Veus, que van fer el Teatre Villarroel,
la banda sonora de les migues, que a més és un autor...
Crec que era britànic, l'autor, Penhall, Joy Penhall.
I, en canvi, bueno, curiosament, la Marta Angelat estava captivada
perquè la música de les migues les va introduir a l'espectacle
i funcionava molt bé, no?
Una mica, també, pel llançament, no?
És una formació que no deixi indiferent a ningú, no?
No, no, no.
És magnífic.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, el que hi haurà el 7 d'agost a Torreforta.
Si parlàvem de combinacions impossibles, entre cometes,
ara estem parlant d'una combinació entre Marroc i Colòmbia.
Escoltem una mica i després en parlem.
Abdel-Jalil Khozdi és així, el nom de...
No sé si és una formació, si és un cantant, jo ho desconec, per això t'ho pregunto.
És ell, és un ell.
És un ell, és un ell.
És singular.
Abdel-Jalil Khozdi.
Abdel-Jalil Khozdi és...
Hi haurà gent que ho recordarà perquè a Tarragona havien vingut.
va ser durant molts anys l'ànima de Nash Marrakech,
que va ser un grup fundat aquí amb músics africans, bàsicament, del Magreb,
i que ha tombat, ha girat per tot arreu en els circuits de músiques del món.
Ell, finalment, i mi camí, que ha estat en diverses formacions,
també va venir...
Aquí havia vingut a McTalent, sembla, el primer que sé que es va fer,
que vam encantant,
i la seva pròpia formació, doncs, que va aportar el seu nom,
i que, arrencant del que és la música naua del nord d'Àfrica,
de Marrakech, de Marroc,
i agafen i fa la seva pròpia proposta amb músics, bàsicament, africans.
En aquest sentit, hi ha hagut l'oportunitat de fer una col·laboració
amb el Tarragona Festival Sound
i poder ampliar a Torrefort un dels escenaris
i, evidentment, hi han programat un grup de taloner d'acompanyament,
que seria l'Orquestra Clave de Colòmbia,
per tant, serà una programació d'agrair,
i invitem a tothom que doni suport a tots els espais.
I serà el carrer Riu-Fluvià de Torrefort.
A partem, estem sumant un espai més al que ser,
que és bo que la música arribi a cada racó de la ciutat.
Sí, de totes maneres, val la pena precisar
que aquest és un concert organitzat per la Consellaria de Joventut
dins el cicle Cultura de Carrer,
i concretament el festival Mestival Sound,
que són el divendres 17 d'agost i el dissabte 8 d'agost.
Ho dic perquè, en tot cas, està organitzat per ells
i l'únic que fem és sumar esforços
i, per tant, ens semblava molt adient
també incloure'l dins el que ser,
perquè entrava dins el mateix període
que nosaltres programem el festival.
Només és fer aquesta petita apreciació,
però, a més a més, aconseguim, d'alguna manera o d'altra,
encara que sigui de manera indirecta,
ampliar cap a una altra zona i, en aquest cas, cap a un barri.
Ja sabeu que el que ser és obert a tothom,
és de caràcter gratuït,
tot i l'alta qualitat dels seus artistes,
però només sempre i, habitualment,
hi ha un espectacle de pagament,
en aquest cas, arribar amb la Noa,
i de Noa, doncs, alguna cosa direm, segur que sí.
Sí, diem-la nosaltres,
perquè sí que està disposada a cantar, sí.
Sí, hi ha hagut un petit malentès,
però sí, sí, ja la tenim.
Vinga, va, escoltem-la una mica.
Noa ja ha visitat Tarragona, naturalment,
però ara arriba amb un nou treball, no, Jordi?
Sí.
Noa, justament, l'oportunitat de tornar-la a portar
és perquè la sensació de la seva última i primera visita
i anterior visita va ser molt bona i molt valorada
per part de tothom.
A part del seu carisma propi,
ella continua confiant en el seu guitarrista
i director musical, que és el Gildor,
que sempre ha estat en les seves formacions,
i aquí ens porta el nou disc,
Gens and Gins,
parlant de la genètica i dels Gins,
antigüetat i modernitat.
Ell és un artista que en aquell moment ja torna a viure,
havia estat fora a Israel,
ha viscut realitats diverses
i en aquest moment, com una sèrie d'artistes,
està intentant posar el seu granet de sorra
perquè la cosa funcioni bé,
funcioni millor en aquell lloc, no?
I ens porta, doncs, sabors antics,
tal com diu el seu nom,
de Gens and Gins, segons els antics
i mirades actuals, no?
A veure, hem parlat avui expressament del que sé,
perquè per després deixar que flueixi,
la música, val a dir que aquesta setmana
no hi ha cap proposta concreta dins de la ETC,
la raó és evident,
tenim el festival, mai millor dit,
de focs, concurs de focs artificial,
ciutat de Tarragona,
i per experiències anteriors
s'ha vist que tothom s'hi aboca
i que donem-li protagonisme a qui toca ara,
que són els focs,
i a partir de la propera setmana
ja començarem amb teatre, no, Jordi?
Exactament.
De totes maneres, també vull dir
que hi ha el Festival Internacional de Música
del Conservatori,
cada dia amb un concert,
que es complementa amb l'oferta de focs,
per entendre'ns, vull dir que...
Sí, perquè els concerts del Conservatori
i del Festival Internacional de Música
són cap a les 8 del vespre,
els focs comencen a quarts d'11,
portem una agenda d'estiu,
escolta, és molt estressant això
de gaudir de l'estiu, també.
Sí, i a partir de la setmana que ve
encara més estrès,
perquè com deies,
bàsicament és quan comença
l'activitat pròpia de l'ETC
i començarem el dimarts 14,
a les 10 del vespre,
al Teatre Auditori Camp de Mart,
encetem les nits al Camp de Mart,
nits úniques i grans emocions
que, sens dubte,
ens donarà el Joc dels Idiotes.
Res, una comèdia d'embolics,
un divertimento...
Com que res, això de riure és fantàstic.
És fantàstic.
I s'ho vinteja tan poquet que has d'agrair.
Sí, i a més ho dèiem,
vull dir que, en el fons,
ser coherents amb aquesta tradició popular
que sempre han tingut els espectacles
al Camp de Mart,
per tant, hi ha d'haver coses
d'un determinat gènere,
però també aquest tipus d'espectacles
més populars,
i a més a més,
amb una certa qualitat contrastada,
perquè és un text de Francis Béber,
dirigit per l'Antonio Calvo,
i com dos artistes molt estimats
i amb solvència contrastada,
que diríem,
com poden ser Joan Pere d'una banda,
i Lloy Bertran.
L'última vegada
que ells van coincidir a l'escenari
va ser amb l'obra
Òscar, una maleta, dues maletes,
tres maletes,
que van poder veure
al Teatre Metropol,
no sé si van fer dues o tres funcions,
i ara, en aquest cas,
tornen a repetir
aquest joc,
aquesta complicitat,
com bé tu deies,
molt humorística
i molt en la seva manera de fer,
al Camp de Mar,
per tant,
per passar dues hores esplèndides.
Intueixo un Camp de Mar
ple com un ou, eh?
Esperem, esperem,
això és el que volem,
perquè sempre està molt bé començar,
i començar
amb el Teatre Ple sempre
ens anima a tots plegats,
no?,
el públic,
la gent que organitzem,
a tots plegats.
Això el dimarts 14,
i llavors el Camp de Mar
continuarà el cap de setmana
amb una cita,
també pensem que molt esperada.
I Jordi Giramé
continuarà venint
cada dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
per posar-nos
al corrent avui
amb Jordi Freixas.
Valia la pena
com cada any
fer aquest repàs
presentació
del Que Sé.
El gaudirem
com cada any
i de veritat,
Jordi,
a tu i tot l'equip
que feu possible,
que el Que Sé
continuï més viu que mai,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies
sobretot al públic,
perquè veritablement
si amb la velocitat
que va assumir
el que havia de ser
no ho hagués fet,
no s'hagués pogut fer.
Molt bon dia,
i bon festival.
Adéu-siau a les 12
a les notícies.