Temps al matí de Tarragona Ràdio
per parlar del Festival d'Estiu de Tarragona,
per parlar de l'ETC, Estiu, Tarragona i Cultura,
en una setmana, per cert, especialment carregada de propostes.
Fins i tot farà que fem dues edicions d'aquest espai
al matí de Tarragona Ràdio, l'habitual de cada dimarts
i també una el pròxim dijous.
En les dues edicions comptarem amb la presència,
com és habitual, del coordinador del Festival, Jordi Geramel,
que ja podem saludar en directe en aquests estudis.
Jordi, bon dia.
Bon dia a tots.
Ara parlarem de seguida de la setmana tan farcida que tenim,
però abans que res, una referència a l'espectacle de Rafael Amargo
del passat dissabte al Teatre Auditori del Camp de Mar,
perquè a més era una estrena a Catalunya de la proposta de Rafael Amargo.
Què tal? Com va anar?
Bé, nosaltres fem una valoració molt positiva.
al final sempre ho han de dir els espectadors, naturalment,
però a mi em sembla que bé que vam poder mostrar
el que, sens dubte, serà un espectacle potent
que donarà de parlar a la seva estrena allò a Madrid el 20 d'agost,
estrenant també els teatres del Canal,
que són els teatres, diguéssim,
construïts per la Comunitat de Madrid
i que dirigirà l'Albert Boadella.
i l'espectacle que obre, diguéssim, els teatres del Canal
i obre la temporada allà serà aquesta difícil senzillet.
que dic que molt bé i que vam veure una mica el que serà el gran espectacle,
perquè aquests espectacles una mica de creació
a partir d'aquesta conferència García Lorca
estan en construcció i, de fet, per entendre'ns,
era el tercer bolo, després dels dos de segon,
i, per tant, encara hi ha alguns de ser justos
a l'hora de dramaturgicament i tot plegat,
que segurament s'aniran polint,
però jo crec que és un espectacle que conté moments molt esplèndids
i estaria bé, no sé si hi ha algun espectador
que els pugui explicar, no?,
unes referències a la Setmana Santa,
hi ha un moment molt impactant d'una crucifixió
amb la qual Rafael Amargo té un protagonisme molt important,
el Manuel Molina, el mític cantaor de l'Oli Manuel,
amb unes intervencions que allò posen la pell de gallina, no?,
perquè aquests artistes,
quan els veus a l'escenari,
traspassen alguna cosa especial,
i, total, que les 900 persones
que van assistir al Camp de Mar
jo crec que van gaudir d'un espectacle molt potent de flamenc,
amb totes les característiques de música, de ball,
amb un vestuari del Francesc Montesinos molt espectacular
i que crec que van disfrutar.
Perdó.
M'estava quedant sense veu, ja.
No és el cas, no es tracta de quedar sense veu,
per explicar de tot.
I Rafael Amargo, com a coreógraf,
tenint en compte que a més el dimarts de la setmana passada
vam poder parlar amb ella a través del telèfon,
va venir a fer una roda de premsa aquí a Tarragona.
Què tal? Com el vas veure?
Bé, jo crec que és un gran ballerí
i domina molt bé tots els registres del flamenc,
però a la vegada ell és un ballerí que,
com vam estar explicant,
també té una formació clàssica,
des de Marta Graham o a Tècnica Limón,
i això se li nota en el seu ball,
és un ball com estilitzat,
però a la vegada amb tota aquesta força més etnica,
més racial que pot comportar el flamenc.
I com a coreógraf, doncs el mateix,
el que passa és que potser a l'espectacle encara
li cal una miqueta acabar-se de lligar,
llavors diguéssim que està fet més de moments
que acabar de veure tota aquesta connexió,
aquest fil conductor a través del duende
que s'ha de transmetre molt més
cap allà on va l'espectacle,
però com a coreógraf també hi ha alguns moments,
feia referència en aquest de la Setmana Santa,
també molt impactant,
les ballerines sortint com si fos un pas
o simulant un pas de Setmana Santa a Sevillà
que tenen moltíssima força,
i algun ballerí que també va ballar sobre una taula,
ara no recordo el nom del ballerí masculí en aquest cas,
que va fer una interpretació de connex impressionant.
En fi, deixem enrere l'espectacle de Rafa i la Marga,
que com dèiem s'estrenava a Catalunya
i que farà gira per diferents ciutats de l'Estat
en les pròximes setmanes,
i aquesta setmana podríem dir, Jordi,
que travessem l'Equador del festival,
i a més de les nits al Camp de Mar,
i a més fins a tres propostes,
d'alguna manera és una mica la setmana,
no sé si donar la setmana gran,
però com a mínim amb tres propostes
concentrades en dijous, divendres i dissabte,
això sí, amb tres propostes ben diferents.
Sí, però públics molt diferents,
i per això, doncs, bé, encara que sigui tapeït,
pensem que no serà allò...
no em va farà, per entendre'ns,
perquè el públic de Dagoll de Gom segur que és diferent
del de facto de la FEI i de la Caminata 21.
Sí, com deies, el dijous,
jo diria que un dels plats forts teatralment parlant del festival,
com és aquesta l'home de Dagoll de Gom,
amb totes les característiques que tots sabem de Dagoll de Gom,
la companyia de teatre musical més important del país,
amb una trajectòria dilatadíssima i contrastada,
agafant un text, en aquest cas narratiu,
no teatral, com és la novel·la L'home, de Mercè Rodoreda,
i fent aquesta adaptació que ha fet el guió Lluís Arcarazzo,
la música lletres Lafons Vilallonga,
i amb l'equip habitual, més algunes incorporacions destacables,
de Dagoll de Gom, un gran espectacle,
música en directe, amb set músics en directe,
amb deu actors cantant,
en fi, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya,
perquè veiem una mica la dimensió de l'espectacle,
vull dir, gran espectacle, el Camp de Mart.
Això serà dijous, després i vendres tenim l'Orquestra Caminata 21,
i dissabte tenim Factor de la FEI i les Flores Azules,
això fins i tot ens ha portat a fer una segona edició
dedicata a l'ETC, al Festival d'Estiu de Tarragona,
el proper dijous, en què parlarem bàsicament de Caminata 21
i de Factor de la FEI.
Però, aprofitant que ja tenim línia directa
amb el director de Dagoll de Gom,
i estem parlant d'aquesta L'home,
que podrem veure dijous a la nit al Teatre Auditori del Camp de Mart,
saludem en directe a través del telèfon Joan Lluís Botxo.
Joan Lluís, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ara que comentàvem aquí amb el coordinador del festival,
amb el Jordi Giramé, la proposta que ens feu arribar,
que porteu aquest dijous a la nit al Teatre Auditori del Camp de Mart,
el director de la companyia, com definiria aquesta L'home?
Això era un projecte llargament esperat
per part de la companyia de Bonllagom,
perquè ja en els nostres inicis,
el text aquest, aquesta primera novel·la de la Mercè Rodoreda,
que explica la pèrdua de la innocència
i el trencament d'interior,
que representa el primer amor d'una noia adolescent,
és una història que ens interessava molt
i que ens emocionava, que ens emocionava molt.
I finalment, doncs, durant anys,
des de finals dels 70, que li havien donat voltes,
que havia anat sempre sorgint,
o sigui, era una cosa llargament meditada,
amb motiu de l'any Rodoreda,
que va ser l'any passat, el 2008,
el Teatre Nacional de Catalunya
ens va oferir la possibilitat de posar-ho en escena
i ràpidament, doncs,
vàrem decidir fer-ho.
I teníem estrenar a finals del 2008
i es donarà la circumstància
que la funció de dijous aquí en el Camp de Mart
serà la darrera representació
que es veurà d'aquesta L'home.
O sigui que tanqueu a Tarragona aquest cicle.
Sí, sí, sí, qui no l'hagi vist
té aquesta darrera oportunitat
a Tarragona en aquest escenari tan esplèndid.
Tot i que de Goy de Goma té, en fi,
una amplíssima experiència,
que ara no cal aquí revelar,
d'adaptacions i de fer obres de teatre musical,
d'alguna manera, portar a l'escenari
una obra com aquesta de Mercè Rodoreda
ha estat o va ser un repte una mica especial,
una mica diferent,
el d'altres experiències anteriors?
Sí, va ser una adaptació difícil,
realment complicada,
de la qual se'n va ocupar
en Lluís Arcarafa,
que és un guionista molt reputat,
i nosaltres mateixos.
O sigui, vam formar un equip
amb en Lluís Arcarafa
i també amb el compositor de la música,
que és Alfonso Vilallonga.
Aleshores, sempre la pregunta
que tothom ens fa
abans de veure l'espectacle,
les persones que coneixen la novel·la,
l'home,
ens diuen,
a mi m'agrada molt la novel·la,
però és que no em puc imaginar
com això ho traslladeu al teatre
i més al teatre musical,
no?
No m'ho imagino,
no m'ho imagino.
I aleshores,
nosaltres ens diuen,
bueno,
doncs,
mirem,
mirem l'espectacle
i després en parlem.
i gairebé sempre,
per no dir sempre,
la resposta després és
sí, sí,
doncs escolta,
ja ho he vist
i queda claríssim,
eh?
Aleshores,
això es pot dir
que ho hem aconseguit,
no?,
perquè es dona aquest cas,
no?,
de no veure-ho gens
a de seguida dir,
ah, doncs,
sí, sí,
flueix perfectament
a dins del llenguatge musical.
Perquè hem fet la cosa següent,
que és que la música,
nosaltres la definim
com una música interior
del personatge a l'home
i transmet una mica
la part que podrien ser
els seus pensaments.
I qui fa de l'home?
Julia Moller.
Julia Moller,
jo crec que en aquests moments
és una de les millors actrius,
si no la millor actriu
de teatre musical
que hi ha en tot l'estat espanyol.
Ella, doncs,
ja va protagonitzar
amb nosaltres
Maricel
a Madrid,
a la temporada de Madrid,
fa molt temps
que treballem amb ella
i aleshores aquí
doncs fa una creació
de l'home
impressionant.
I aleshores
al seu costat
hi ha un altre
protagonista
que és l'home madura
que ja reviu
la seva història,
diríem l'home
que reescriu
el llibre
i la seva vida
que és una dona
que ja
s'ho contempla
aquest primer amor
el contempla
des de la maduresa
i aquesta és
la gran actriu
Carme Sánchez.
Les dues
fan el mateix personatge.
Carme Sánchez
tampoc no necessita
gaires presentacions
pel gran públic.
El coordinador del festival
Jordi Ginamé
que està aquí
als estudis
deia
fa un moment
i remarcava
sobretot
el fet que també
la música,
l'orquestra
sigui en directe,
és a dir,
que sigui un espectacle
de música en directe
en un moment
en què hi ha altres
espectacles
que, en fi,
es poden portar
en playback.
Això val la pena
també remarcar-ho, no?
Afectivament,
això és una cosa
de la que hem d'estar
molt orgullosos
i de la que els tarragonets
han d'estar
molt agraïts
a la direcció
del festival
perquè realment
nosaltres
oferim
la possibilitat
que l'orquestra
vagi en playback,
tot i que nosaltres
sempre fem les veus
en directe,
però de vegades
per qüestions
de pressupost
doncs oferim
les dues possibilitats,
que la representació
es faci en playback
d'orquestal
o que es faci
en orquestra en directe.
Escuso dir
que la diferència
de qualitat
i la diferència
d'intensitat
és abismal,
o sigui,
el musical
i la música
evidentment
s'ha de fer
sempre que es pugui
en directe
i aquí a Tarragona
doncs la direcció
així ho ha vist
i crec que és una visió
molt i molt encertada.
Joan Lluís,
bon dia,
soc en Jordi Giramé.
Hola.
Hola.
No,
bueno,
està bé que comentis
jo penso que també
igual que tu,
que em sembla
val la pena
fer aquest esforç
que en els moments
que correm
sempre és un esforç
difícil
però que en les darreres
vingudes que heu fet
doncs sempre hem incorporat
la música
i tenir el Joan Vives
allà dirigint
i bueno,
és això que dius,
em sembla que hi ha
un salt qualitatiu
important.
Bé,
important és,
sí.
Eh?
Jo recordo
ara fa dos estius,
crec,
o tres,
que vam fer la micada
amb l'orquestra
en directe,
clar,
l'ediciós.
Sí,
sí,
està va calant molt bé.
Bueno,
una gran nit,
no?
Jo només comentar
potser un parell
de cosetes,
quan deies això
de la música,
heu intentat que la música
reflecteixi aquesta música
interior i els pensaments
de la Mercè Rodoreda,
clar,
això lliga amb aquest personatge
que heu incorporat,
no?
La Carme Sansa,
no?
Que d'alguna manera
fa aquest alter ego
o del Mercè Rodoreda
més gran.
Potser estaria bé
que expliquessis una mica
l'argument
i per què aquesta Mercè Rodoreda
més d'anys,
aquest punt autobiogràfic
que té la novel·la
per entendre'ns,
no?
Que potser justificaria
aquesta presència
d'aquesta Mercè Rodoreda
que us dona
aquest joc dramatúrgic,
no?
D'aquesta cosa autobiogràfica
de veure el personatge
de l'home
i veure llavors
com també
es reflecteix
en aquest personatge gran
que es reflexiona
a través de la seva vida,
no?
Sí, sí,
això ho has explicat
molt bé.
De fet,
la idea de posar
aquestes dues a l'home
es parteix
que Mercè Rodoreda
va agafar
35 anys
després d'haver escrit
la novel·la
l'home que la va escriure
l'any 34,
35 anys després
la va reescriure
completament,
la va agafar
i va dir que
per editar-la
com a obra completa
la volia reescriure
i de fet
ho va fer així,
va anul·lar
algunes parts,
va canviar
algun...
va...
la va reescriure.
Aleshores partint
d'aquest fet
d'aquest any
des del crepus
de la seva vida
ja
ella reescrivia
la seva primera
història d'amor,
nosaltres
vàrem traçar
aquest paral·lelisme
en el escenari
i vàrem col·locar
aquesta l'home madura
que és una imatge
també
de la
Mercè Rodoreda
esguardant,
observant
i
repensant
la seva història
i aquí s'està plegant
un diàleg
entre l'home jove
que està vivint
la seva vida
i l'home madura
que l'està recordant
que l'està escrivint
bé
i d'aquí
sorgeix la música
al seu.
Potser val la pena
per aquells que
jo crec que la majoria
d'espectadors
que vinguin
coneixen l'home
abastament
però potser val la pena
fer una pinzellada
de l'argument
de si et sembla
oportú
o potser prefereixes
no explicar res
de l'argument
de quina és
aquesta peripècia vital
que va viure
Rodoreda
en una etapa
molt jove
de la seva vida.
Potser val la pena
fer-la.
Sí, sí, sí, ell explica
molt el seu primer amor
que va ser
la Rodoreda
va viure-ho així
després ho va novel·lar
amb algunes coses coincidents
i unes altres que no són coincidents
amb la seva pròpia biografia
però ens explica
el primer amor
d'aquesta noia
que és una adolescent
de 17, 16, 17 anys
que s'enamora
apassionadament
d'un home
que va de visita
que ve de viatge
que és un parell llunyà
i que és molt més gran
que ella
és un home
que passa
a llarg la quarantena
i aleshores
ella hi aboca
aquí
tota la seva passió
d'una noia
adolescent
d'una noia
solitària
d'una noia
imaginativa
i una mica
fresca
que no es fa gaire
amb l'altra gent
amb tota una problemàtica
que no té pares
i que viu
amb un germà gran
bastant
un home
bastant
com
desafortunat
amb la seva vida
i amb tot
i aleshores
ella
viu
aquest amor
d'una forma
amb aquella entrega
amb aquella il·lusió
amb aquella generositat
d'un primer amor
i realment
doncs
quan això es trenca
perquè en realitat
aquests primers amors
estan destinats
en tant per cent
enorme
de casos
que va
acabar
a trencar-se
doncs
ella queda
queda
desfeta
però a la vegada
queda
amb la lliçora
presa
amb la magresa
que li ha donat
a actir
aquesta experiència
de la mort
i amb la força
que l'ha endavant
en una manera
Aquest és l'argument
doncs
d'aquesta
l'home
de Mercè Rodoreda
és l'última oportunitat
que tenim a veure
per veure l'espectacle
perquè allò en Lluís
queda descartat
que pugueu recuperar
l'espectacle
d'aquí uns mesos
Sí, en principi
no hi ha cap
vaja
no hi ha cap projecte
i la companyia
dels Casco
té projectes
diferents
i nous
i tal
per tant
jo crec que
la nit del dijous
serà un magnífic
comiat
però serà un comiat
Sí
també una mica
abundant
amb el tema
de la posada
en escena
potser he destacat
també tota aquesta
part escenogràfica
de la Montse Menors
habitual
en el vostre equip artístic
i el repartiment
que com bé deies
doncs
hi ha la Carme Sansa
la Muller
i també alguns
dels habituals
Carlos Gramage
més altres incorporacions
que heu anat fent
molt a mida
també tenim
tenim la Gisela
amb la que
vam treballar
ja a Boscos Endins
i que
espero que hi tornarem
a treballar
perquè Boscos Endins
d'aquí un any
aproximadament
es presentarà a Madrid
i aleshores
doncs
remuntarem
l'espectacle
aquest Tambonec
que
malauradament
no va fer gira
per Catalunya
doncs
ara
d'aquí un any
el remuntarem a Madrid
i aquí
també comptarem
amb la Gisela
amb l'Anna Moliner
i hi ha també
en Marc Pujol
que també està
de Boscos Endins
hi ha
el Carlos Gramage
que ha treballat
tantíssim
amb nosaltres
hi ha també
en Josep Julien
hi ha
l'Anabel Totossaus
que també estava
a Boscos Endins
i la col·laboració
sempre d'un nen
en aquest cas
una nena
perquè
s'han repartit
el paper
entre tres infants
que realment
canten
molt i molt bé
que canten
una cançó
molt impressionant
i en el cas
de Tarragona
serà una nena
és la Maria Codoni
que és una nena
que té unes
dents artístiques
molt altes
sempre per cert
preguntem
Joan Lluís
per la representació
d'espectacles
d'aquest tipus
en un auditori
a l'aire lliure
com és el Cant de Mar
l'afavoreix?
el perjudica una mica?
Creus que és especialment
interessant
poder fer un espectacle
així
en un auditori
com el de Tarragona?
Sí, sí
no li vaig cap incomodent
perquè és un espectacle
ben
ahir
és un teatre
ben acondicionat
és un teatre
que té tots els requisits
de vegades
l'aire lliure
el que pot tenir
de problemàtic
doncs és
el sorolló
estigui a prop
un lliure sorollós
o sigui
però no és el cas
del Cap de Mart
per tant
considero que és un espai
idoni
per veure
no només aquest espectacle
sinó per anar a veure teatre
i per veure música
i a sentir música
trobo que és un espai
molt agradable
doncs serà l'espai
d'acomiad
d'aquesta
l'home
de Mercè Rodoreda
que ha portat al teatre
la gent de Dagoll de Gom
Joan Lluís Bozzo
moltes gràcies
per atendre en directe
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
molta sort
amb aquest final de l'home
i en fi
amb els propers projectes
del grup
us espero
de jous
gràcies
adeus Joan Lluís
una abraçada
fins de jous
adeus
és un element afegit
aquest que comentava
al final
jo com a mínim
no sabia que era l'última
vegada que es representava
aquesta l'home
que en fi
per tant
l'última oportunitat
per anar-la a veure
doncs sí
per tant
per tots els amants
de Rodoreda
que són molts
i per qui
no estan tan posats
en l'obra
d'aquesta esplèndida
novel·lista catalana
segurament
la més important
del segle XX
i abans
ja no hi ha hagut temps
però sí que hi ha
l'escenografia
de la Montse Menós
que sí que la voldria destacar
vull dir que hi ha
molt aparell escenogràfic
amb unes projeccions
és un habitual del grup
sí
és un habitual
la Montse Menós
amb projeccions
en alguns números musicals
fins i tot
està inspirat
amb aquests musicals
dels anys 30
vull dir que
l'espectacle té
molts atractius
que tot i que
és un argument
doncs d'alguna manera
doncs
doncs bueno
amb aquest aire
malenconiós
no?
té la música
i tot plegat
també té alguns moments
de molta vitalitat
i alguns moments
doncs realment
molt bonics
entre una cosa i l'altra
de l'estuari
l'escenografia
és una mica el que deia
una mica per resumir
el que deia abans
jo crec que
ningú s'hauria de perdre
aquest gran espectacle
de teatre musical
espectacle
amb orquestra en directe
serà aquest dijous
recordeu
a partir de les 10 de la nit
abans però
abans de dijous
demà mateix
demà dimecres
el festival
l'ETC
en el marc del festival
QS
ens porta una altra
proposta
que d'un i do
també diria que
és molt interessant
i molt original
sí
sí sí
és una proposta
nova
però ja bastant coneguda
que és la de les migues
aquest grup
fincat aquí
a Catalunya
però que
bé
que és una barreja
de diferents
de diferents músics
de diferents procedències
de Berlín
de la Bretanya Francesa
de Sevilla
de Catalunya
mateix
i que fan
aquesta fusió
de flamenc
però incorporant
segurament
els sons
de la procedència
de tots aquests músics
que són procedències
molt diferents
llavors fan
per això està dins
el festival de músiques
del món
perquè d'alguna manera
o altra
hi ha un arrel
però a partir d'aquí
doncs la música
fa referències
a altres sonoritats
d'altres llocs
per tant
podríem dir
que és fusió flamenc
i amb un
potser amb una
característica especial
o amb un detall
que la fa especialment
singular
que és la veu
de la Sílvia Pérez
que per qui no la conegui
va estar
no sé si l'han passat
o fa dos anys
amb el refri
amb aquell projecte
que es deia
Immigressons
a la plaça del rei
i que és una de les veus
potser més futur
en aquests moments
de Catalunya
i és una veu
molt especial
que arriba molt
i bé
jo crec que la gent
ho dirà moltíssim
en aquesta vegada
sí
tornem
al marc
del Pla de la Seu
davant de la façana
de la catedral
després
de dos concerts
la setmana passada
més intimistes
que van fer
el clòster
del seminari
per tant
tornem aquí
i estic convençut
que
qui ja els coneix
disfrutarà moltíssim
i qui no els coneix
serà una sorpresa
molt, molt, molt agradable
a les migues
al Pla de la Seu
és una oportunitat
per descobrir-les
demà la nit
de la Seu
La música
les veus
de les migues
Lisa Bause
bon dia
bon dia
la Lisa
és a Alemanya
no?
sí
soy la alemana
y la violinista
la violinista
i l'alemana
de les migues
perquè sou tot dones
no?
sí
por casualidad
no fue nada
buscado
pero sí
somos las cuatro
somos chicas
i per què
les migues
aquest nom
tan així
tan original
pues estuvimos
pensando
un buen rato
no era fácil
imaginar
algún nombre
para nosotras
y algo
que nos pegara
simpático
pero también
no sé
y entonces
cayó el nombre
de las migas
porque pensábamos
un poquillo
que el flamenco
que es un territorio
así
importante
y también
que impresiona
pues era
tan grande
y nosotras
las miguitas
pequeñas
que se acercan
ahí
y nosotras
y nosotras
y nosotras
y nosotras
que fue juntas
una berlinesa
una noia
de la Bretaña
francesa
una catalana
y una andalusa
¿como os ho
feu
per anar juntas
y hacer una proposta
musical tan
interessant
tan como la vuestra?
Pues me imagino
por un lado
justamente
ahí
a veces
pequeñas
diferencias
y por lo otro
hay un montón
de creatividad
y también
nos influimos
mucho
porque
venimos
de otros sitios
somos
distintas
de las maneras
etc
pero nos encontramos
en un punto
muy bien juntas
y es muy rico
ese punto
con cuatro
personas
de sitios
tan diferentes
de vidas
diferentes
y de culturas
y todo eso
pues ahí
hay cosas
para mezclar
y para conocerse
y para probar
también
¿com definirías
la música
que feu?
¡Qué uuuh!
¡Uy!
A ver, sí!
Això es más difícil
que lo del nom
¿eh?
No, realmente
para meterlo
en una categoría
todavía cuesta
porque flamenco
flamenco
no es
Fusión flamenco
o tampoco
tampoco
Fusión
no
porque lo que se conoce
de Fusión
es más bien
dos estilos
muy claros
mezclados
y no es nuestro
el caso
entonces
ahí
es como que
nos acercamos
al flamenco
y desde el
desde el primer momento
que nos hemos juntado
pero
pero sin forzar
cosas que no
no salen
porque
no sé
no somos
muy flamencas
no hemos vivido
así
no hemos crecido
así
entonces la manera
como nos podemos
acercar
a eso
es hasta donde
llegamos
hasta ahora
y no sé
si nos vamos
a acercar más
o alejarnos más
pero sin forzar
es lo que nos salió
hay muchas ganas
y mucho
mucho respeto
al flamenco
también
que cada vez
crece un poco más
porque nos damos cuenta
como son muchos
flamencos
también
o como es
que es un mundo
y de acercarse
ahí
pues
por un lado
un atrevimiento
por otro
es algo muy natural
pero
siempre un poquito
ahí por medio
y dins del grupo
supongo que
cadascuna
té muy clara
las seves
feines
tú el violer
la Silvia
es la veu
la que canta
la Marta
y la Isabel
son las guitarras
sí
pero dices
de trabajar
o
sí
de trabajar
y de actuar
vull dir que
cadascuna
té muy claro
de alguna manera
el seu paper
dins del grupo
sí
en principio
sí
cuando ensayamos
también
nos decimos cosas
o una toca
o una melodía
la toque yo
dándonos ideas
trabajamos juntas
bastante
claro
hay mucho
mucho trabajo
por ejemplo
Marta compone
bastante
hace canciones
luego hay letras
también de Isabel
y Silvia
y Isabel
también empieza
ahora
a traer piezas
y así
poco a poco
cada una trae
a mí me queda
todavía
para traer
un tema entero
pero está
estamos ahí
empezando
y bueno
ya hay mucho trabajo
hecho
por parte de
Marta
por ejemplo
más trayectoria
de estudios
también
que está muy
metida
ya
porque
hace muchos años
que trabajó
juntas
pues
las amigas
ya existen
cinco años
cinco años
sí
ya son cinco años
y quina valoración
feu
d'aquesta
trajectòria
o quina valoración
en fas tú
porque comenceu
a ser
bastante
conegudes
¿no?
sí
bueno
a ver
fue todo
muy rápido
ganamos
ese premio
de la INJUVE
así
por casualidad
más o menos
porque nos juntamos
grabamos una maqueta
la enviamos
y ganamos
y a partir de ahí
hemos hecho conciertos
por Italia
y no sé qué
cada vez más
por aquí
más España
y luego mucho Cataluña
y
hemos hecho algunas maquetitas
y muchos conciertos
por
por diferentes países
que
fue
claro
fue guapísimo
y buenas respuestas
y
ahora
claro
ahora es el gran momento
que hemos hecho
hemos grabado
ahora mismo
el gran disco
de las migas
no sé si lo sabéis
no
no
no
no
no sabéis
uy
pues eso es muy importante
hemos grabado
un disco
y ahora
así
muy
con mucha esperanza
con el refri
Raúl Rodríguez
el que estaba también
en Migas Unis
con Silvia
sí
nos ha hecho
de productor
y muy bien
y ahí está grabado
ahora falta editar
mezclar
y
masterizar
y
luego
unas cosas más
discográficas
y lanzarlo
¿Cuándo está previst
que surti?
Ah
muy claro
no está
pero bueno
la cosa está grabada ya
y ahora hay que negociar
con
discográficas
y lo que sea
de eso
y Lisa
incorporareu alguna cançó
ya del nou disc
en el concert?
Ah
claro
eso
hay muchos
fuimos una vez
a Tarragona
que ya no sé
cuándo hace
hace ya tiempo
que fue muy guapo
el concierto
público
súper bueno
buenos recuerdos
hay
y hay bastantes
canciones nuevas
y claro
en el disco
igual están
un poco diferentes
pero en principio
sí hay ya
un repertorio
mucho más
amplio
y con muchas
más cosas propias
que antes
teníamos más versiones
ahora hay muchas
muchas piezas nuestras
y sí
pues
eso va a estar
en el disco
no
como me has preguntado
después de 5 años
pues
que haya
que haya ahora
un disco
y es hora
¿no?
¿cómo?
que ya es hora
ya es hora
sí
y es muy satisfactorio
también
claro
de poner bien
en algún
soporte
todo lo que hemos
hecho en ese tiempo
Lisa
¿y en qué tipo
de escenarios
os trobeu
más a gusto
a la hora
de hacer
concerts?
Escenaris
o espais
relativamente
petits
espais
a l'aire
lliure
ho pregunto
perquè demá
actuareu a Tarragona
en una plaça
fantástica
amb el marquing
comparable
de la catedral
de Tarragona
just al darrere
on os trobeu
habitualment
les migues
más a gusto
tocant
en quin tipo
d'escenari
uff
a veces
cambia
a ver
hay sitios
más
acogedores
que nos encantan
también
porque es muy
íntimo
hay sitios
más grandes
auditorios
o lo que sea
pero que suena
muy bien
que
bueno
no sé
yo
de Tarragona
ahí por ejemplo
tengo un muy buen
recuerdo
primero
estaba todo
muy bien
un sitio
súper precioso
la gente
muy agradable
así que
fue muy guapo
el concepto
pero que sea
así también
yo pienso
Lisa
que demá
también tendré
una experiencia
muy satisfactoria
porque
como deia el Ricard
el Marc
es muy
muy
muy
muy
muy
muy
muy
muy
pero a la vegada
también
muy acogedor
el Pla de la Seu
davant de la façana
de la catedral
y bueno
el Que Ser
pues tiene
este
como espacio central
y han pasado
ya diferentes artistas
de tipologies
muy diferentes
y todo el mundo
se ha encontrado
muy cómodo
y el público
también
yo creo que
demá ya
ya lo vereu
que la respuesta
es muy buena
yo nomás
para comentar
que no sé
si os ha sorpres
el éxito
que heu tingut
dius
que ya portéu
5 años
trabajando
pero tampoco
es una trayectoria
tan llarga
y en cambio
pues
hi ha hagut
cosetes
he fet alguna intervenció
per la televisió
em sembla que hi ha
una cançó
del programa
Infidels
que és vostra
hi ha una cosa
que a mi
em va sorprendre molt
que a més
vaig tenir oportunitat
de veure
l'espectacle
que és
la música
per l'espectacle
Unes Veus
dirigida
per Marta
Angelat
i que
bueno
que era molt curiós
la tria
que va fer la Marta Angelat
i jo vaig tenir oportunitat
de parlar amb ella
i és que parlava
Meravelles de vosaltres
i que la música
li havia arribat tantíssim
i curiosament
un espectacle
d'un autor anglès
i tot plegat
que no hi havia
d'encaixar massa
el tipus de proposta
musical vostre
i en canvi
funcionava molt bé
l'espectacle
no sé si podries dir
si us ha sorprès
i si han sigut satisfactòries
aquests treballs
en aquest cas
amb l'escena
amb el teatre


quarts d'onze al Pla de la Seu de la Catedral de Tarraona.
Moltes gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies, també.
Adéu.
Adéu, Lissa, adéu.
No sé què tiene, no sé què tiene,
la yerba buena, que tanto huele.
Les migues amb aquesta fusió flamenc,
tot i que l'Elissa deia que segurament és molt difícil
de definir l'estil musical d'aquesta banda,
formada per quatre dones,
i que segurament de totes les propostes del QS
és la més, entre cometes, coneguda, no?
Sí, jo diria que potser per l'àmpli públic sí.
Tot i que, per exemple, l'altre dia hi havia allò de Marta Sebàstian,
que a vegades amb el Jordi Freixas comparant
deies que la Marta Sebàstian és com el Lluís Llach d'Hongria,
per entendre'ns,
i els que són més profans en aquests temes musicals,
doncs, bueno, et sorprèn perquè no havies sentit a parlar, no?
I, per exemple, hi havia gent que venia expressament
a escoltar la Marta Sebàstian i va agudir molt.
Però així, per l'àmpli públic, sí,
perquè de fet és la proposta d'aquí, les altres són de fora,
i és potser la proposta més coneguda, no?
També tant per la Sílvia Pérez com pel tipus de música
que en algun moment o altre hem pogut escoltar.
Doncs escoltarem la veu de la Sílvia Pérez
i les seves companyes de les migues demà a la nit,
i com dèiem abans, també, dijous,
tindrem una cita al Teatre Auditori del Camp de Mar
amb aquesta obra de Mercè Rodoreda,
amb l'home i l'adaptació
amb aquest espectacle de teatre musical
que ha fet Dagoll de Gom.
Un espectacle amb orquestra en directe, dijous a la nit,
per cert, Jordi, amb uns preus que tenia en compte el panorama dels preus
en una obra musical com aquesta de Dagoll de Gom,
crec que també val la pena destacar, són preus molt ajustats, no?
A nosaltres ens ho semblen,
evidentment no són moments allò i la gent s'ho pensa molt
a l'hora de gastar els seus diners per cultura,
però, com bé dius, a nosaltres ens semblen uns preus
absolutament ajustables, renonables, gairebé diríem populars, no?
Vull dir, 20 i 24 euros ens sembla que per veure un espectacle
de teatre musicals, com dèiem abans,
amb 10 actors cantants, amb 7 músics en directe,
amb tota la parella escenogràfica que hi ha,
en el marc incorporable del Camp de Mart,
també ens sembla que és un preu molt ajustable, no?
Potser de l'home destacar això, que és a les 10 de la nit, eh?
Ho dic perquè abans hem parlat de les migues.
Horari d'entre setmanes, també,
l'obligo d'estar aquí, Ricard, que sí que intentem també
ajustar-nos una mica als costums de la gent
i no fer anar la gent a dormir massa tard a les 10 de la nit
i, en canvi, a les migues demà a dos quarts d'onze, no?
Molt bé, doncs, Dagoll de Gom dijous,
les entrades costen 20 i 24 euros,
però ja sabeu també que al matí de Tarragona Ràdio
i gràcies a l'àrea de cultura de l'Ajuntament
tenim d'obseguir algunes entrades per regalar.
Amb aquesta música de fons que anirem escoltant
i que correspon a un dels temes musicals
que s'interpreten a l'home,
us volem proposar jugar amb nosaltres,
que truqueu al 977 24 47 67
i que contesteu, doncs,
algunes preguntes que tenim en relació
a la història, a la vida professional
de Dagoll de Gom, que realment ha estat
molt intensa i molt variada.
Primera pregunta,
primera pregunta pel concurs de Dagoll de Gom
en aquest matí de dimarts.
Com es diu l'obra de teatre de Dagoll de Gom
ja de fa uns quants anys
on apareixia un gran vaixell a l'escenari?
977 24 47 67
Tenim ja la primera trucada a punt.
Hola, bon dia.
El seu nom
José Estebanez
José Estebanez
José, em pots dir
el nom de l'obra de teatre
de Dagoll de Gom
de fa uns quants anys
on apareixia un gran vaixell a l'escenari?
Pot ser Maricel?
Sí, senyor.
Era relativament fàcil, eh?
Molt, molt fàcil.
Perquè Maricel segurament
és una d'aquelles obres de teatre,
ja no diria de teatre musical,
sinó de teatre del nostre país,
de les més conegudes i de les més populars
de les darreres dècades.
No sé si la vas arribar a veure.
Doncs no, no, però està a punt, sí.
No ho passa, no veiem treballant en localitzat.
Molt bé.
José, m'has dit Estebanez, no?
Estebanez, sí, senyor.
Molt bé.
Truques des de Tarragona?
Sí, de Tarragona mateix.
Perfecte.
De vacances, per cert, o...?
No, treballo, treballo.
Treballo aquesta de tarda, sí.
Molt bé.
José, escolta, tens dues entrades
que pots venir a recollir demà, per exemple,
o dijous, entre les 10 del matí
i la 1 del migdia,
pels estudis de Tarragona Ràdio.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies i que t'ho passis molt bé.
Adeu, bon dia.
Segurament Maricel, no, Jordi?
És una d'aquelles obres
que té Migs Catalunya al cap.
Sí, home, va ser un autèntic...
Perquè o s'ha vist o té alguna referència.
Sí, un autèntic esdeveniment.
I, de fet, Maricel, de Gullegom,
s'ha compartit amb la primera companyia catalana
a exportar un musical de creació pròpia a l'estranger, no?
I Maricel es va representar a Alemanya,
a l'Operan House Hall, el 2007.
Jo crec que és un element destacable, de Gullegom,
que és una companyia amb 22 espectacles,
amb 34 anys d'experiència,
però que val la pena valorar
perquè és la gent que va estar treballant
i de normalitzar el teatre musical al nostre país
i en aquests moments continua utilitzant el teatre musical
per recuperar obres de la nostra tradició literària,
de la nostra tradició dramàtica.
Ho dic en contraposició amb la vinguda,
amb la llau, amb la colonització, entre cometes,
de franquícies, de musicals de fora,
que tenen una qualitat molt bona,
que moltes vegades tenen més a veure amb l'entreteniment,
que no pas amb el fet cultural en si,
però que tenen molta qualitat,
però que, esclar, també val la pena reivindicar
i defensar el musical de casa nostra,
les companyies que estan molts anys treballant
i que tenen un nivell altíssim,
que han fet gires internacionals durant molts anys.
Molt bé, ja hem regalat dues entrades,
en tenim més per regalar entre els nostres oients.
Tenim una segona pregunta a punt.
Com es diu el director de la companyia D'Agoll de Gom?
Quin és el nom?
Qui és el director de D'Agoll de Gom?
Més trucades al 977-2447-67.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Josep Maria Vallverdú.
Josep Maria Vallverdú.
Què tal, Josep Maria?
Bé, mira, anem a passar l'estiu.
De vacances?
Jubilat.
Ah, jubilat, perfecte, doncs.
Amb ganes d'anar al teatre?
Doncs sí.
Com es diu el director de D'Agoll de Gom?
El Joan Lluís Boto.
Sí, senyor.
Kélia, ha vist alguna vegada alguna obra de D'Agoll de Gom?
Sí, va a Mar i Cel, que vam anar a Barcelona a veure-ho,
o sigui, la reposició per això.
La segona vegada, per dir-ho.
El Pagón i el Gunyalós només tinc el DVD.
Molt bé.
I el Mikado, que vam fer aquí al Camp de Mar.
Perfecte. Li va agradar?
Sí.
A més a més el vam donar com el millor espectacle de teatre.
Sí, és veritat. Molt bé.
Josep Maria, doncs ja té dues entrades per anar a gaudir aquest dijous de l'home, de l'última obra de D'Agoll de Gom.
Les pot passar a recollir, com dèiem, demà o dijous entre les 10 del matí i la 1 del migdia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, que us ho passi bé.
Adéu-siau.
Bon dia.
Recte final del programa.
Ens queden 7 minuts, així que hem de regalar més entrades.
9-77-24-47-67.
Tenim el telèfon obert.
I una nova pregunta.
Qui és l'autora de l'obra en la qual es basa el musical de D'Agoll de Gom?
L'home?
Qui és l'autora d'aquesta obra literària en la qual es basa el musical de D'Agoll de Gom?
No va trucar d'apunt.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Ah.
Doncs pensam...
Sí.
El seu nom.
Ricard.
Hola.
Sí, bon dia.
El seu nom.
La ser rodonera.
Rodonera.
Ja, però...
Escolto una altra veu que no me semblo que no és la meva.
Sí, sí.
No ho escuto malament.
Per això no sabies si era meu, no?
Se sent com una mena d'eco.
Sí.
M'ha dit la resposta, però és que no m'ha dit el seu nom encara.
Maria del Carmen Belando.
Ara.
Això no sabies si parlava jo o no, o era una altra senyora, i per això no ho he dit.
Maria del Carmen, l'autora de l'obra és la Mercè Rodoreda, ja ens ho ha dit correctament.
Per ser, ha vist alguna vegada alguna cosa de D'Agoll de Gom?
No.
La veritat és que no.
Molt bé.
No l'hi veig.
Doncs espero que li agradi molt l'obra...
Perquè l'hi veig de la Maria Mercè Rodoreda.
Molt bé.
I la passava el diamant i tal, però no D'Agoll de Gom no l'hi veig.
Molt bé, perfecte.
Maria del Carmen, doncs té dues entrades per anar dijous a la nit al teatre, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, adéu, bon dia.
D'Agoll de Gom ha fet, bàsicament, teatre i teatre musical, però també ha participat a televisió.
Quina sèrie de televisió va produir D'Agoll de Gom a TV3 que repassa la història del nostre país?
Quina sèrie de televisió va produir fa pocs anys D'Agoll de Gom a TV3 i que repassava la història del nostre país?
977-24-4767.
A veure si també tenim un altre oient que encerta aquesta pregunta.
Hola, bon dia.
Ai, que potser no la sabia la resposta.
Quina sèrie de televisió va produir D'Agoll de Gom a TV3 fa uns anys que repassava la història del nostre país?
977-24-4767.
Tenim tres oients del matí de Tarragona Ràdio que ja tenen les seves entrades, però encara podem regalar quatre més, és a dir, per a dos oients més.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Anna Gullet.
Anna Gullet, catalana?
A Gullet, sí. Bé, molt bé.
Des de Tarragona?
Sí.
Quina sèrie de televisió va fer D'Agoll de Gom sobre la història, que repassava la història de Catalunya?
A mi em sembla que és la memòria dels cargols.
Molt bé, eh? Que és que la va veure, que se'n recorda molt d'aquesta sèrie.
Sí, sí.
Li agrada?
L'agrada molt.
Sí.
Sobretot amb Pep Cruz, que era el... bueno, un dels protagonistes.
Pep Cruz també, crec que el Jordi Geramens ho confirmarà, ha estat vinculat històricament, no? A D'Agoll de Gom?
Sí, sí, ha col·laborat. Bueno, té una vinculació familiar molt intensa, és el marit de l'Anna Rosa Sisquella,
però a més a més artísticament ha col·laborat amb alguns projectes amb D'Agoll de Gom.
Molt bé, doncs el Pep Cruz apareixia a la sèrie de D'Agoll de Gom.
No sé si l'Anna ha vist alguna vegada el grup en teatre aquí a Tarragona o a Barcelona.
Sí, en Mikado, també en Marichel...
És a dir, que li agrada, no?
Molt, moltíssim.
Doncs espero que gaudeixi molt d'aquesta l'home que podrem veure demà, no, demà passat, el dijous a la nit.
Ja pot venir a recollir les entrades demà o dijous al matí per aquí pels estudis de la ràdio.
Perfecte, moltes gràcies.
Gràcies, adéu.
Vinga, adéu.
I l'última, que se'ns acaba el temps.
Qui fa de l'home la protagonista madura, l'actriu que fa l'home madura?
És a dir, hi ha dos personatges de l'home, l'home adolescent, jove i l'home madura.
El Joan Lluís Botxo, a més, ens ho destacava en l'entrevista.
Quina actriu catalana fa l'home madura?
977-24-4767.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
El seu nom?
Mari Carme Domingo.
Què tal, Mari Carme?
Bé.
La veig amb molta...
Passant l'estiu amb vosaltres cada dia.
Amb molta energia la noto, eh?
Sí.
Què estàs treballant?
Ja començo el matí a les 7 del matí, eh?
Carai.
Amb el matí de Tarragona Ràdio.
Molt bé, molt bé, Maria del Carme.
Que estàs treballant de vacances?
Estic de vacances, ara.
De vacances, molt bé.
Doncs t'agradaria compartir-les una estona amb Dagoll de Gom, no?
Sí, i tant.
Qui fa de l'home madura?
L'actriu?
Carme Sansa.
Molt bé.
I la jove, Julià Moler.
Ja no demano tant.
Que ets una fan de Dagoll de Gom.
No, però ja l'he vist a la Carme i m'agrada molt.
Ets una fan de Dagoll de Gom, potser.
Sí.
T'agrada?
Sí.
Molt bé.
A veure si també t'entusiasma la l'home del proper dijous a la nit.
Ja pots venir a recollir les entrades quan vulguis, demà o dijous al matí?
D'acord?
Gràcies, una abraçada.
Gràcies per la vostra fidelitat.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Doncs ja estàs, Jordi.
José Estevenez, Anna Gullet, Josep Maria Vallverdú, Maricarme Balando i Maricarme Domingo,
algunes de les quals hem notat que eren fans allò de Dagoll de Gom
i amb ganes d'anar a veure aquest espectacle tenen aquestes invitacions gratuïtes.
Però com dèiem al principi, no ens acomiadem fins al proper dimarts,
sinó fins al proper dijous, perquè com que la setmana és tan intensa,
dedicarem el dijous, una altra hora del programa,
a parlar de les altres propostes del Cant de Mar, que també són molt interessants, no?
Em sembla que sí, que s'ho val que aquesta setmana fem aquest doblet, no?
I res, esperar tothom dijous, perquè a mi em sembla que la gent disfrutarà moltíssim aquest espectacle.
Les entrades es poden adquirir al Metropol?
Al Metropol o pels canals de venda habituals de Servicaixa,
o sigui als terminals, o per telèfon, o per internet, vull dir, facilitats,
totes, i si no, les taquilles del teatre, que estan obertes cada dia, de 6 a 9.
Molt bé, doncs recordeu que a més és l'última oportunitat, no a Tarragona, no, no,
sí, arreu del món és l'última oportunitat per anar a veure aquesta l'home de Mercè Arradureda,
amb l'adaptació que ha fet en Dagoll de Gom.
Jordi, ens retrobem dijous al migdia, al punt de les 12.
Que vagi molt bé, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Un amor, detesto l'amor, ara que ja no faré ni les flores d'apuntar un somriure,
ni parlaré, ni parlaré, mentre agonitza l'amor.
La ciutat com un cop, la teva plena de vida.