logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de divendres, temps de Tartulia,
en aquesta setmana en què ja hem recuperat
aquest espai diari d'opinió, d'anàlisi i de comentari
amb diferents convidats.
Avui tenim tres tertulians, l'advocat Antoni Sales,
a punt de ser ja anomenat formalment nou de gada
al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i bon any.
Gràcies.
També ens acompanya el físic professor de la Universitat,
responsable d'informàtica de la xarxa Santa Tegla,
Manel Sant Romà.
Manel, bon dia i bon any.
Bon dia.
El Manel havia de venir dimecres, ho recordarà els oients,
però, en fi, va tenir un problema d'última hora,
era l'endemà de Reis i encara deia estar...
Estava jugant.
Estava jugant, no?
Amb els seus artilugis tan moderns.
I també ens acompanya l'exsecretari general de Caixa Tarragona,
Àngel Conesa.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon any.
Com els hi prova l'any?
Aquesta setmana de reentrer a la feina?
De moment molt bé, perquè és molt curta.
Sí, no?
És molt curta.
Ja estem a les portes del cap de setmana.
En fi, avui és un dia que he estat un tomb
pendent del temps, amb aquesta onada de fred,
amb el temporal que ja vam tenir per Sant Esteve
i que feia Déu-n'hi-do com va afectar bona part
del litoral de Catalunya.
Ara, aquests dies, ahir, sobretot,
parlaven de les previsions del temps i de nevades
arran de costa per les temperatures baixes.
Consideren, no sé si són molt aficionats,
general, el tema de la informació meteorològica,
però consideren que es fa un gran massa
amb totes aquestes previsions?
Ahir es parlava de la possibilitat
que aquesta nit i matinada passada
neves la línia de la costa,
la costa d'Orada, aquí mateix a la ciutat de Tarragona.
Finalment, les temperatures han pujat,
no ha nevat, està plovent de manera molt feble,
sí que neva de manera feble també
en altres punts de l'interior de la demarcació.
No sé com ho veuen tot aquest tema tan mediàtic,
perquè això apareix molt als mitjans de comunicació.
Tothom en parlem molt, a la ràdio, a la televisió,
a la premsa, i potser després no sé si en fem un gran massa.
Tenen aquesta sensació o no?
Sense cap mena de dubte penso que sí.
El que passa és que també jo he de reconèixer
que imaginem-nos que una nevada tan arran de costa,
no estem acostumats a la població que es trobi amb aquesta nevada,
doncs clar, que és el que passa el dia 26 de desembre,
doncs es van trobar moltes carreteres,
molta gent aturada,
i aquesta gent s'ha de treure d'aquí,
aquesta gent ha de sortir,
s'han de passar les màquines i abaneus,
tampoc les màquines tampoc hi són,
perquè hi havia un abast molt, molt, molt gran
d'influència de neu,
doncs clar, jo estic convençut que sí,
que es fa una mica de gran massa,
però clar, provocat perquè és que moltes vegades
s'ho guanyem a pols nosaltres, no?
Sí, el problema amb això és que al final,
si se'n continua fent un gran massa,
al final passi allò del llop, no?
Que al final ningú s'ho creurà
i el dia que vingui la nevada,
doncs ens agafarà igualment.
De sorpresa.
De tota manera, un apunt,
dir que les previsions aquí són molt complicades,
és a dir que el clima mediterrani
és un clima molt difícil de simular.
Pensem que les prediccions es fan amb ordinador,
ja els Estats Units ho claven bastant,
però allí el clima no diria que és més fàcil,
però tenen moltes més dades,
per exemple a la costa est,
normalment ja tenen dades de tot el que ha passat
en tot el continent,
aquí el clima mediterrani és molt, molt complicat,
com sabem tots els que vivim aquí.
A tant, te pots fer una tamborinada
molt forta com molt feble,
i de molt forta a molt feble,
diguem nevada, diguem tamborinada,
va a la diferència social,
per tant, també perdonem-los
i als homes del temps i al servei meteorològic
que no l'acabin de clavar,
però el problema és això,
que al final la gent s'acostuma a dir
ah, si, bueno, diuen que anem a nevat
i al final la fotrà grossa.
El que és curiós és aquesta incidència mediàtica
tan forta que té,
que després potser de les telenovel·les
o d'aquests temes del cor i tal,
potser és dels temes més vistos.
En televisió, els espais del temps
tenen una gran audiència,
i en dies com aquests encara més.
Dins de les notícies,
a vegades estàs mirant els titulars
però al final dius a veure què passarà,
potser perquè també la mobilitat de la gent
ha millorat moltíssim i tal.
Jo penso que potser sí que a vegades
se'n fa un gran massa,
però jo també trobo que,
vull dir,
ens vam trobar,
això que hi ha passat a Esteve,
en una situació molt complicada
i suposo que també
des d'aquesta perspectiva
les autoritats
i els competents
dic, escolta,
crem-nos en salut
i fem les previsions,
no sé que després ens critiquin, no?
Sí, perquè a vegades
ens podem quedar curts
i potser no es preveu com a tal
el que potser va passar
per Sant Esteve,
després de Sant Esteve
i potser ara això, no?
Les autoritats també diuen,
encara que ens passem,
millor passar-nos
que no quedar-nos curts, no?
El que passa és que a mi hi ha una cosa
que em queda moltíssim l'atenció
i és que jo que soc un gran aficionat
a la Fórmula O
i que acostumo a veure
la Fórmula O a la televisió,
sempre surten
pluja estimada
en 3 minuts
o en 10 minuts
o en 15 minuts.
O sigui, jo crec que certament
la informació
o si la previsió
es fa per l'ordinador,
però també estic convençut
que hi ha persones
que tenen a davast
de terminiar informació
que altres no tenim, no?
Perquè que surti per la televisió
amb la Fórmula O
i això surt
pluja estimada
en 3 minuts
o 5 minuts
i que un equip
que tingui un meteoròleg
per poder fer un canvi de rodes
o no, clar,
això suposo que és qüestió de diners,
està clar, no?
Sí, però clar,
també són previsions
molt curt termini.
A veure,
les previsions,
pensem que les previsions
es nutreixen de les informacions.
Això quasi que ho podem fer
naltros.
A veure,
no és simplement
posar unes dades cegues
a l'ordinador,
vull dir,
si està nevant
a 40 quilòmetres d'aquí,
això és una dada.
I si les dades del vent
i tot això,
això són dades
que es van introduint
en els models contínuament,
no?
Però vull dir que
el que vull dir
és que hi ha llocs
i la costa mediterrània
és un d'ells
on és més difícil
la predicció.
Per exemple,
a Castella
és més fàcil.
A Castella
la claven més,
la previsió.
L'orografia és.
L'orografia,
a més,
a dreta i esquerra
i a terra
i per tant
n'hi ha observatoris
i per tant
saben què ha passat
i en canvi aquí
tenim el 50%
del mapa
és mar
d'entrada
i a dintre del mar
doncs
hi ha dades genèriques
del satèl·lit
del que ha passat
però no hi ha dades locals
i a més el mar
condiciona moltíssim,
és un termostat
tremendo
que fa
petites variacions
en la temperatura
del mar
provoquen
grandíssimes
variacions
en el clima.
a veure,
això és un apunt
diguem-ne
si voleu tècnic
però
que explica
en gran mesura
que aquí
tot i els ordinadors
que tinguem
i tots els observatoris
que tinguem
i tots els models
clavar-la
és molt difícil.
En qualsevol cas
jo a l'afred rodill
fico cada nit
si puc el bec
la meva dona
sempre em diu
que sembla que sigui pagès
perquè vull saber
la previsió
per l'endemà.
Hi ha un gran interès
realment de la societat
però també
segurament pel tema
de mobilitat
la gent s'ha de moure
Penseu que hi ha països
als Estats Units
hi ha canals
24 hores
només
de meteorològics
vull dir que
jo diria que també
és una mica
un símptoma
de país avançat
en què
la màxima preocupació
és el temps.
Ja li diré a la meva dona
que em diu
que soc com pagès
ara pots dir que et pots
assimilar
a qualsevol ciutadà
de Nord-America
en qualsevol cas
que també és evident
que com que hi ha
aquest gran interès social
a vegades se'ls critica
a les autoritats
responsables polítiques
per quedar-se a curs
i a vegades
potser se'ls criticarà
ara
si en aquest episodi
queda en un no res
potser se'ls criticarà
per un excés de cel
jo he vingut amb en orac
preparat
i amb raquetes de neu
o no
en fi
avui se'n parla molt
de l'onada de fred
d'aquesta possibilitat
que surten tots els diaris
això
combinat amb una altra notícia
destacada de la jornada
les dades de l'atur
un altre cop
hem passat aquest parèntesi
de Nadal
en què segurament
bona part de la societat
ha viscut en un núvol
si em permeten aquesta expressió
perquè eren festes
era Nadal
era Cap d'Any
eren Reis
havien de venir
els mags de l'Orient
i ens havien de portar
molts regals
però la dura realitat
és que
en fi
després de Reis
ja han sortit
les dades de l'any
del 2008
Tarragón ha pujat
l'atur
un 63%
en un any
s'ha tancat
amb més de 47.000
aturats
les cues
a les oficines
del servei
d'ocupació
de Catalunya
són cada cop
més grans
en fi
jo crec que les dades
no ens sorprenen
a ningú
i no sé si
també tenen
aquesta sensació
que durant
un parell
de setmanes
o tres
en bona part
de la societat
no s'ha notat
per dir-ho d'alguna manera
la crisi
era Nadal
però ara
se'n tornem-hi
no?
Àngel?
Sí, a veure
aquí hi ha
com a dues lectures
en primer lloc
aquestes dades
que es compararan
amb l'any passat
s'haurien de comparar
potser amb uns anys
que no fossin tan eufòrics
també
aquí aquesta seria
la primera qüestió
després
una altra qüestió
que
és a dir
preguntar si això
s'ha aturat
o
vull dir
simplement
és una primera impressió
i el que queda
és el més dur
vull dir que seria
l'any que ve
i avui
una altra qüestió
més filosòfic
que sempre m'agrada
haver plantejat
més filosòfics
és saber
si això
donem una mica
la sensació
que tots estem
a l'expectativa
que això s'arregli
que això
tornarem a estar
com abans
i tal
la pregunta que em fa jo
tornarem a estar
com abans
o ens hem d'anar
acostumant
que la vida
serà una mica diferent
una bona pregunta
per deixar-la en l'aire
jo crec que has donat
la clau
la sensació que tenim
els ciutadans
és que els governs
especialment a Espanya
o especialment
a Europa també
és que
tots els missatges
que donen
tots els missatges
són que això
és el segon semestre
del 2009
s'arrerà
per al contrari
el missatge
que va donar
l'altre dia
el senyor Obama
va ser que no només
s'arreraria
sinó que seria
catastròfic
hi ha una diferència
que Obama és un líder
i estàs parlant
de no-líders
contra un líder
d'acord
potser sí
aquesta potser és la meva queixa
hi ha estudis
absolutament contrastats
que diuen
que si avui
començés a créixer
l'economia
l'atur encara es prollongaria
i s'incrementaria
durant sis mesos
com a mínim
o sigui que
avui per avui
tenim com a mínim
com a mínim
sis mesos
d'increments d'atur
com a mínim
la pregunta que tu has fet
és clau
estem realment
amb la part
que estem baixant
hem arribat al final
i jo crec que encara no
jo crec que encara no
i jo crec que
l'atur serà
i acabarà sent
un dels motius
més complicats
més greus
i que hauria de ser
una assignatura
d'interès nacional
crec que jo
Manel

jo crec que s'han dit
coses molt significatives
en primer lloc
el que diu
l'Àngel
jo soc de l'opinió
que estem davant
d'una crisi històrica
que és una crisi
no coyuntural
sinó una crisi
del sistema capitalista
no ho dic jo
ho diu tothom
és una crisi
de dimensions
similars
a la del que ha dit
el comunisme
però que ella va tenir
un impacte més polític
que aquesta
amb un impacte econòmic
això és
no diria la caiguda
del capitalisme
però sí
el capitalisme
troba la seva perestroica
igual que al comunisme
li va arribar la perestroica
al capitalisme
li va arribar la perestroica
de cop i volta
tots ens han donat
compte d'allò
que tothom
en veu baixa
ja sabia
que això no podia
seguir així
que hi havia
unes especulacions
desmesurades
uns guanys desmesurats
etc.
Això per una banda
per altra banda
donada a aquesta crisi històrica
fan falta líders
i és el que no tenim
és el que no tenim
Espanya i Catalunya
és monumental
és a dir
és escandalós
o sigui
un senyor
el Zapatero
que fa 8 o 9 mesos
negava la crisi
per qüestions coyunturals
i que ara encara
va donant missatges
que al març
això començarà a arreglar-se
home vull dir
aquest senyor
és que la veritat
és que no hi ha eleccions
aviat per favor
que el fotin fora
o sigui
és escandalós això
i aquí a Catalunya
no cal dir-ho
estan desapareguts
en aquest tema
jo crec que tothom
està esperant
que passin els dies
i tothom mirar
cap a Washington
que és cap a on
probablement
donada a les dimensions
que sembla
que tingui
de líder
l'Obama
i l'economia americana
doncs poden començar
a venir
les línies
per aquest llarg camí
que per dos comptes
no seran
ni 3 mesos
ni em temo
que 6 mesos
jo crec que
l'aigua
aquesta vegada
amb el símil
meteorològic
arribarà molt amunt
però quan s'acabi aquest llarg camí
aleshores
adóixo dels seus comentaris
no estarem
no arribarem a estar com abans
ho dic perquè
l'Àngel feia aquest comentari
segurament aquí la gent
jo crec que si tornem
a estar com abans
no haurà servit de res
és a dir
si això
és simplement
una crisi conjuntural
perquè tornem
a la situació
en què
tot val
i que
i que el treball
no és un valor
i que l'estudi
no és un valor
sinó que el valor
és l'especulació
i el valor
és
embolica
que fa fort
no haurà servit de res
espero que no
espero que no
insistir una mica
en el que deia el Manel
una mica
d'una sensació aquesta
de l'eser fer
l'eser passer
que diuen
vull dir
deixar fer
deixar passar
ja s'anirà arreglant
i en canvi falta
una consciència
quan estem en una situació
catastròfica
o molt dolenta
o com vulguem dir
des d'aquest punt de pertències
des del qual
hem de posar les bases
per veure com
anem millorant
de mica en mica
vull dir
sense
jo crec que arribar
a una situació idíl·lica
sinó que
hi ha un altre condicionant
és a dir
hi ha les economies emergents
o els països
que estan creixent
de forma tremenda
que són un altre factor
a tenir en compte
molt important
per mi
com s'encaixa
dintre de tot aquest
moviment econòmic
doncs jo crec que no
jo crec que
o sigui
està clar
que la gent
o tots hem d'aprendre
que aquesta crisi
s'ha de servir
per aprendre
i per reflexionar
el que hem fet malament
està claríssim
està clar
que no val
el que els nostres
vas dient abans
que tot val
però la pregunta
que si tornarem a estar
com abans
jo estic convençut
que estarem
igual que abans
i millor
i millor
perquè la història
demostra
que les societats
evolucionen
amb el model que sigui
ja no vull entrar
si és un model capitalista
esgotat o no
ja no vull entrar
amb aquest model
però que segur
que la pròpia societat
tirarà cap endavant
la crisi del 29
va ser
va ser també
fortíssima
i la gent va tirar
cap endavant
i al final
al final
el que deies tu
amb un líder
o no amb un líder
la societat va evolucionant
i tornarem a estar
al mateix punt
que estàvem abans
segur
i cap a dalt
segur
crec jo
a veure
en termes abstractes
això és evident
vull dir que la història
no s'acaba
la història continua
i després de nosaltres
vindran moltes altres generacions
però jo ho dic
en el sentit
que
fins i tot
en termes
estrictament econòmics
els creixements
o sigui
acostumar-nos
a aquesta idea
d'un creixement
brutal
sostingut
això
tampoc té massa sentit
és a dir
que creixin
a veure
creixements
com els que han viscut
no sé si
tant continuat o no
però tornarà
per què tornarà
perquè la globalització
portarà això
la immigració
portarà això
o sigui que
això tornarà
aquests creixements
no sé si t'han sostit
com tu dius
amb unes coordenades
probablement polítiques
i econòmiques
fins i tot
molt diferents
perquè els actors
segurament seran diferents
jo el que volia dir
és que potser
s'equilibraran
una mica
el que deia ell
els valors
potser l'esquema de valors
potser canviarà una mica
jo menys tinc esperançat
en aquest sentit
potser soc una mica idealista
jo penso
i no soc gens pessimista
al contrari
jo més aviat
soc optimista històric
però penso per exemple
que això és
el decliu d'Occident
és l'inici claríssim
del decliu d'Occident
és a dir
en termes històrics
no en termes
en termes
de l'imperi romà
diguem-ne
d'aquí cent anys
per dir-ho d'alguna forma
el món serà molt diferent
de com és ara
és a dir
el món no mirarà cap a París
probablement
ni mirarà cap a Londres
ni mirarà fins i tot
cap a Washington
no ho sé
és molt difícil de dir
perquè és un país
molt més fort
però a Europa
ho tenim bastant clar
ho tenim bastant clar
com no hi posem
o sigui
la vella Europa
es convertirà en un museu
on vindran a veure'ns
doncs les runes
i aquestes coses
jo discrepo a tu
jo crec que sí
caminaran cap aquí
perquè és que
malauradament
no hi ha altre model
o sigui
tu estaves dient abans
quan va ser
quan va fer fallida
el sistema comunista
està clar que hi havia
el model capitalista
que d'alguna forma
va agafar les riendes
però ara no tenim
cap altre model
de fet
fins i tot
el model comunista
de Xina
que és el que té
més empenta
avui per avui
al món
el que està fent
és mirar
el món capitalista
i està implantant
sistema capitalista
el seu model comunista
i ho estan dient
el sistema seu
i per això dic
el que és la dictadura
del partit
bueno
d'acord
la dictadura del partit
digue-li com vulguis
però són 1.200 milions
de persones
que d'alguna forma
segurament seran el referent
no sé si d'aquí
els 20 anys
o potser 50 anys
no ho sé
però com que no hi ha
avui per avui
cap altre model
que pugui fer
aquest lideratge
doncs al final
els models
són els que són
no pot haver
una fallida
de la societat
tan brusca
que digui
a partir d'ara
i com va ser
la dictadura
del mur de Berlín
però hi ha una cosa
molt simple
que és
gent que fabrica
i gent que compra
i aquesta és la relació
i això
s'ha de veure
com s'estructura
en aquesta societat
global
en què fins ara
el negoci era especular
i que vols dir
jo no sé si estàs dient tu
que el negoci
també serà especular
a partir d'ara
i gent que inventa
i gent que innova
i gent que crea
per exemple
Espanya ja és un cas extrem
Espanya
o sigui per una banda
la mà d'obra
l'estem externalitzant
perquè aquí és molt
d'acord
vull dir
que ens facin els d'això
però
l'altra part
és el coneixement
la innovació
la inventiva
on té
tampoc hi és
perquè en les nostres escoles
no produïm enginyers
les vocacions científiques
van a la baixa
i això
que Espanya
és en gran escala
perquè sempre és
dels països extrems
està passant en general
a tota Europa
a tota Europa
tot se deslocalitza
cap a llocs
on té més barata
la mà d'obra
i el coneixement
al final
també se n'acaben allà
al final
els xinos
els indis
els indonesis
tots aquests diran
escolta
les coses ja les fem aquí
i a més també
inventem aquí
vosaltres
dediqueu-se al turisme
i aquestes coses
ja vindrem aquí
a jubilar-nos
i al funcionariat
és una mica
aquest és el model
no dic que perdem
les llibertats
i tot això
però realment
una societat dinàmica
una societat viva
una societat que crea
que innova
això
jo no la veig
per enlloc
i cada vegada menys
Espanya
i en general
Europa
encara hi ha països
com Alemanya
com França
com Anglaterra
que són economies
tan fortes
i països
que han tingut
des de Galileu
fins a Einstein
i tot això
però és que aquí
no hem tingut
jo anava per aquí
jo anava per aquí
tu estaves dient
païs i d'altres
jo anava per aquí
està clar que Espanya
s'ha convertit
en un país de serveis
i que la nostra aposta
va ser aquesta
amb el seu dia
i ja que va ser aquesta
doncs continuem a apostar
per aquí
però jo crec que
països com Alemanya
com França
com Anglaterra
fins i tot
com els Estats Units
estan apostant molt fort
per el que és la tecnologia
i per el que és la...
No, no, no
acaba acabat Tori
anava a dir
que estàvem fent anàlisis
i comentaris
segurament a mig i llarg termini
en tot cas
per acabar
aquestes qüestions econòmiques
relacionades amb l'atur
que era l'origen
del debat
les dades de l'atur
ara sí que tenim
en molt més curt termini
tota la incidència
de milers de persones
aturades
milers de persones
que difícilment
trobaran feina
perquè a més
totes les estadístiques
en diuen
que formen part de la franja
amb menys formació
amb menys preparació
més problemes
per a entitats socials
que han de treballar
amb aquests col·lectius
l'Àngel
que per exemple
no sé
continues molt vinculat
a Càritas
o havies estat vinculat
a Càritas
suposo que són gent
i entitats
que cada cop
ho tindran més difícil
sí però aquest és
un altre problema
vull dir
em penso que la solució
és el treball
per les persones
que estan en dificultat
per tant
si les persones
no tenen treball
malament podrem
buscar sortides
a més són
pagots
és com si tu
a casa teva
et protegis
però és dues persones
que no poden
treballar
cada dia
a dinar a casa
em semblaria molt bé
però suposo que aquestes persones
no se sentarien realitzades
d'aquesta manera
ja he vist les dades
que tenen
vull dir
em sembla que diu
que és un 25%
són persones estrangeres
precisament
d'aquestes de l'atur
la qual vol dir
que aquí
ja ho hem plantejat
alguna vegada
es va produir
una entrada
d'immigració
molt forta
perquè hi havia necessitats
de mà d'obra
que aquí no volien fer
però aquestes persones
estan aquí
i ara aquestes persones
tenen dues solucions
adaptar-se
a les prestacions
que el govern dona
en aquests casos
tornar-se al seu país
vull dir
i llavors
vull dir clar
jo crec que no són
les institucions
les ONG
i aquestes les que han de fer
la Fenya
sinó que és la societat
en general
que hauria de plantejar-se
des d'una visió
de lideratge
com ha dit el Manel
és a dir
que no diguem més mentides
que diguem quina és la situació actual
i quins pagats
o quines solucions
podem fer de mica en mica
i això em penso
que és el que s'ha de fer
no dir
que hi hagi una ONG
o hi hagi càritas
o hi hagi d'això
que vagin donant subsidis
i coses d'aquest tipus
perquè vull dir això
a veure
anem en una situació
de col·lapse
esperem quan s'acabi els subsidis
no?
no, no, no
és que aquí
d'aquí uns mesos
els acabarà els subsidis
les prestacions
a moltes d'aquestes persones
que difícilment
no hauran trobat feina
és a dir
que podem tenir
una conseqüència social
del tema
de la crisi econòmica
prou evident
clar
llavors ens trobem
sota el meu punt de vista
davant de dues alternatives
primera alternativa
capitalisme
absolutament dur
que és que
tota aquesta gent
o la immensa majoria
de la gent
vagi a l'atur
o si més no
un atur reduït
i que la societat
pateixi moltíssim
perquè quan comença
i sortir
de seguida pugui sortir
o per al contrari
aquella societat
com la nostra
o més aviat l'europea
que d'alguna forma
això d'aquí
amb subsidis
amb ajudes
s'intenta
que l'impacte econòmic
sigui més baix
i també triga
molt més a sortir
de la crisi
tenim aquesta alternativa
que fem
provoquem
provoquem
un atur
del 25 al 30%
amb flexibilitat
d'acomiadament
o no
per poder sortir ràpid
i de seguida
de la crisi econòmica
que segurament
algun dia sortirem
en fi
és un tema complicat
el de la crisi
que a més
suposo que
ens continuarà
ocupant
durant moltes tertúlies
durant les properes setmanes
i mesos
i aquesta setmana
la primera setmana
laborable de l'any
i aquesta setmana
també hem començat
a parlar
amb els responsables
polítics
de la ciutat de Terragona
plantegant una mica
els reptes de la ciutat
i ja que aquesta
és una tertúlia
bàsicament sempre
de temes locals
de temes
de ciutat de Terragona
vostè és allò
que trepitgen el carrer
i ara que
han estat dies
de demanar coses
als Reis Mags
si haguéssim de demanar coses
temes que creuen
que han de tenir
una solució
aquest 2009
a nivell de ciutat
de Terragona
l'Àngel
jo hi he rigut
però a veure
no és un tema
està somrient

això ho explico
perquè
no el veuen a l'Àngel
no és un tema gros
però
que hi penso
cada vegada
que hi passo
vull dir
aquests dies de festa
surts més al caminar
i bueno
jo hi passo molt sovint
jo passo molt poc
al carrer August
i en la zona aquella del Simago
entre el carrer Sant Agustí
i el carrer d'això
allà hi ha un concert
no hi ha un concert de música
cada vegada
que vas caminar
pel carrer
i jo no
a veure
és una tonteria
si m'explico
però no puc entendre
com no hi ha una superfície
una supervisió
més sèria
de les obres
vull dir
aquestes eres
estem parlant
de la vorera
no
del terra
del terra
del carrer August
de la zona de Vianans
que penso que fa dos anys
fa dos anys
fa dos anys que s'ha fet
menys i tot
un any
un any
i és increïble
per això poses com a exemple
de
de mala supervisió
ja diguem
de les obres
és a dir
que està molt bé
que es facin obres
però
per exemple jo
allò ja es va canviar
i feia potser poc temps
que s'havia fet
potser feia 15 anys
allò es va acabar fa un any
jo recordo
perquè passo cada dia
l'anterior ja es havia fet
potser feia 15 anys
però no feia tant de temps
tampoc
i això entra dintre
del tema econòmic
perquè jo recordo
jo sempre poso aquell exemple
jo recordo haver estat
a Londres
a la zona del Parlament
i haver vist un palet
amb una gaveta
i una mica de ciment
arreglant les lloses del carrer
i en canvi aquí
sempre ho fem tot a lo gran
és a dir
això no funciona
ho canviem tot
i el tornem a posar de nou
ja està
és a dir
que el repte
un dels reptes de la ciutat
el 2009
seria millorar
aquestes coses
del dia a dia
petitones
suposo que s'està fent
un esforç
amb el tema aquest
de la brigada
d'intervenció ràpida
i tal
però
això
i sobretot també
el tema
de l'estalvi
en el bon sentit
de la paraula
és a dir
arreglar aquelles coses
que es puguin arreglar
però sense fer
aquestes despeses
absolutament desmesurades
això lliga bastant
em penso també
amb el que dèiem abans
sempre diem coses negatives
però crec que és positiu
el fet que en aquest moment
l'Ajuntament
sembla que disposaran
d'uns diners
per fer petites obres
que ajudaran
a la col·locació de gent
el decreto de Zapatero
que li diuen
els polítics parlen
d'aquests fons d'inversió local
d'aquesta mesura
del govern Zapatero
l'Antoni
si demana alguna cosa

jo demano molt
em demano
tot el que es pugui
però a mi m'encantaria
que la façana maítima
al final
veiés la seva llum
que tothom sapigués
el que tindrem aquí
demano que el Banc d'Espanya
al final
també sapiguem
però parlo de coses
del 2009
jo demano els reis
tu m'has dit
demano els reis
l'Antoni està fent la carta
del 2009
del 2010
em sembla
no no
demana
que és gratis
jo crec que es tracta d'això
es tracta d'acabar
és a dir
l'aposta de l'Antoni
seria pels grans projectes
de ciutat
que estan pendents
definir-los definitivament

vinga
i el Manel
que és l'autor
de la conselleria
de temes pendents
exacte
no estaria malament
la creació
de la conselleria
de temes pendents
sempre la reivindico
però
jo també m'inclinaria
en aquest cas
una mica més
pel que diu l'Antoni
tot i que
estic d'acord
en que
el dia a dia
és molt important
i les petites coses
com diu el Capitan
Siam
els petits canvis
són poderosos
i que si es comencessin
a veure
que encara no s'han acabat
de veure del tot
seria important
però veig
que el tema
de les infraestructures
en aquesta
a Tarragona
que és un microcosmos
del que és Catalunya
ja no pot
aguantar més
ja
el tema del transport
l'altre dia llegia
les grans previsions
de la Generalitat
amb el tema

que algú se n'encarregui
d'això
que no ens ho facin
tot a Barcelona
que no ens ho facin
tot a Madrid
perquè després passa
el que passa
si la Generalitat
està fent el pla
de mobilitat
per quan tinguem
si algun dia tenim
les rodalies
que algú
de l'Ajuntament
de Tarragona
ja estigui a sobre
perquè a veure
si al final resultarà
que tindrem
les rodalies
centrades no a Tarragona
sinó a Reus
o en un altre lloc
amb tot el carinyo
per Reus
però vull dir
que algú
hi estigui a sobre
els grans temes
aquests
de la passana marítima
del Museu Arqueològic
que algú
hi estigui a sobre
que no sigui
simplement
és que a vegades
dona la sensació
que hi estem tant a sobre
els tertulians
com a l'Ajuntament
dona aquesta sensació
que no hi ha ningú
que hi estigui a sobre
a part de l'alcalde
que és una gran persona
i que té
molt bones idees
per la ciutat
hi ha algú
que s'hi dediqui
a això
hi ha un gerent
de l'Ajuntament
que ho tingui
en la seva agenda
i perseguir-ho
i tot el que està passant
a vegades m'adon la sensació
que no
dona aquesta obligació
és reclamar-lo
i l'obligació
d'alguns
suposo que treballar
i que és el que diu
el Manel
digues-ho
no, ja que abans
la petició que he fet
us ha semblat petit
ara
no, no, no
d'acord
com que m'has agafat
una mica de sorpresa
vull dir no
he pensat que per exemple
no, no, però escolta
pot ser tan important
pel que ens està oient
les rajoles
del carrer August
com la fa Sara Marítima
no, però estava pensant
en dos temes
bàsicament
un que m'agradaria
poder estrenar
el teatre Tarragona
per exemple
que veig que ara
que s'està pujant
això és el 2010
això ja sembla que va
semblaria senzilla
perquè sembla que s'està treballant
i llavors me surt
la vena mediambiental
o ecològica
ecologista
i jo trobo
aquests dies
he estat passejant molt
per la sonora
del Pont del Diable
crec que tot el tema
del Pont del Diable
el bosc de la Marquesa
i la platja llarga
són temes
pels tarragonins
i renunciables
i si tu vas a passejar
pel Pont del Diable
per exemple
veus perfectament
a un costat Sant Salvador
l'altre costat Sant Pé
i Sant Pau
el fons de la refineria
i una sona buscosa
que si t'hi fiques
sembla que estiguis
al Montsant o al Pirineu
vull dir
això per Tarragona
és importantíssim
és un pulmó
que jo penso que és irrenunciable
que l'hem de cuidar
que l'hem de vigilar
i el bosc de la Marquesa
penso que el mateix
i la platja llarga
és el mateix
aquest seria temes
que jo demanaria
jo insistiu
perquè l'Àngel
sembla que
que s'hagi autocriticat
jo crec que això
és importantíssim
de fet
probablement
no s'arreglaran
els grans temes
si no veiem canvis
en els petits
és difícil
que tinguem una ciutat
ja no dic de primera
però almenys de segona
com a l'equip
ja no dic de primera
però almenys
de segona divisió
com a l'àsting
de segona divisió
un equip de segona
una ciutat de segona divisió
i no
de segona B
baixant a tercera
com la tenim ara
sense que veiem
realment
aquests canvis
en coses
que s'hi pot actuar
que s'hi poden actuar
en qüestió de mesos
estem parlant
l'Antoni
i hem parlat
de coses
que s'hi ha d'actuar
en qüestió d'anys
però si no s'actua
en qüestió de mesos
difícilment
tindrem aquesta ciutat
de segona divisió
de totes maneres
l'Àngel ara apuntava
qüestions aquestes
de l'Anellia Verda
en fi
platja llarga
posa la Marquesa
la zona del Pont del Diable
que sembla
d'un dels temes
últims de l'any passat
que va ser
que s'havia aprovat
en l'anterior mandat
la conservació
d'aquests espais
ho deia una mica
amb la línia
del que diu en Manel
que tothom hi estem d'acord
tots som molt bones persones
però que hi hagi algú
que ho vigili
i que estigui al damunt
i tal
que no estarem un dia
que s'ha calat foc
al bols de la Marquesa
o que s'ha calat foc
a no sé on
el que voldrien tots
és una mica
la sensació
que Tarragona
va cap a un puesto
i la línia
cap a on va Tarragona
amb el nou pla general
que definir una mica
el que volem per Tarragona
tenir clar
el que volem per Tarragona
un lideratge
cap a una qüestió definida
que fins ara
potser una mica
això no
l'equip de govern
fins ara ha manifestat molt
que tenia coses pendentes
i jo la veritat
és que hi veig
una certa voluntat
de dir
a partir d'enguany
que es vegin coses
nosaltres donem suport
que es vegin coses
de fet aquesta setmana
preguntem als polítics
això
tenint en compte
que aquest 2009
és l'any
de l'equador
del mandat municipal
ja sabem que després
quan s'arriba
quan s'aproven les eleccions
potser tots els partits
estan més pendents
de les eleccions
que d'una altra cosa
es vegin concretades
algunes d'aquestes
d'aquestes qüestions
algú apuntava
ja per acabar
el tema del Museu Arqueològic
de la Tabacalera
tenint en compte
que la cultura
segurament en una època
de crisi
és qui pateix més
a nivell pressupostari
creuen que de totes maneres
és una de les postes principals
el del Museu Arqueològic
a la Tabacalera
aquest és un tema
que no es decideix a Tarragona
a més es decideix a Barcelona
i a Madrid en part
i per tant aquí
sí que fa falta
una acció política
l'obbi
sí sí
i això és el que a mi
em dona la sensació
que no hem tingut
i espero que tinguem
abans era un
era absolutament personalista
en mans del senyor Nadal
que ell anava fent
i de cop i volta
sí, això ja està
això no està
ara jo crec que l'estil
és diferent
però en tot cas
fa falta
que algú s'hi dediqui
i que algú hi estigui
amb aquests grans temes
els senadors
els senadors
clar, el Manel Casanador
sí home, exacte
no tenim altra feina
doncs mira, ens dedicarem amb això
en fi, ho deixa'm aquí
no tenim temps per més
amb aquests bons desitjos
o bons propòsits
com a mínim
de cara al 2009
acabem amb aquesta tertúlia
que avui hem compartit
amb tres terraunins
aquells que trepitgen el carrer
i que ens ajuden a explicar
la realitat de la ciutat
Manel Sant Roman
ja el conessa
Antoni Sales
gràcies
fins la propera tertúlia
que vagi bé aquest divendres
i en definitiva
tot aquest 2009
fins la propera
adeu
moltíssimes gràcies
Fins demà!