El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són en dos quarts, s'han de 12 del migdia, en 8 minuts.
És el temps que setmanalment en dediquem a aquesta aspiració
i ens agrada subratllar aquest terme perquè realment caldria
que tots els ciutadans, que tot Tarragona, aspirés a ser capital
de la cultura europea l'any 2016.
Avui ens acompanya el coordinador general de la candidatura,
Joan Cavallé. Molt bon dia, Joan.
Bon dia.
Benvinguda, com sempre, aquí complint,
a la tècnica de l'oficina Teresa León.
Molt bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
I és que de 90 anys ja saben vostès que en aquest espai
convidem diferents sectors de la societat tarragonina
perquè donin la seva visió, perquè facin a la seva manera
i de forma absolutament subjectiva la seva radiografia de la ciutat,
des de la seva posició, la seva feina,
aquells col·lectius als que pertanyen.
I sovint en aquest espai jo dic,
oh, és que jo no sé segons què de la candidatura.
Bé, primer que tot, val a dir que estem fent un treball
tots plegats molt previ,
perquè com ara ens explicarà Joan Cavallé,
la convocatòria oficialment no hi és.
Ara estem tantejant,
estem presentant una miqueta les virtuts
i després caldrà treballar-hi, no, Joan?
Exacte.
Hi ha gent que fa molt de temps que escalfa motors,
hi ha gent que ha començat tot just ara,
i hi ha gent que encara ni s'ho he imaginat.
Hi ha gent que s'ha apuntat ara.
Sí, sí, sí, sí.
Molt, molt, molt d'ara.
Precisament aquesta nit passada
va començar la cingladura,
la candidatura de Múrcia, per exemple.
Que també es presenta, doncs.
Que és una nova
i encara se n'hi presentaran d'altres, segurament.
I segurament que algunes de les que estan presentades
o es diu que es presentaran,
al final no es presentaran.
perquè també val a dir que per molts ser
en aquesta cursa,
encara que tinguis poques possibilitats,
doncs ja serveix.
Per exemple,
el Cala de Nares jo crec que
té molt poques possibilitats.
És al costat de Madrid.
Madrid ja va ser
capital de la cultura l'any 92.
I el Cala de Nares ha sigut moltes coses
també de rellevància cultural internacional.
I a més a més l'aposta de Madrid
i per tant també de la comunitat de Madrid
són els Jocs Olímpics l'any 2016.
Per tant, hi ha molts motius.
Però és clar,
ells com a mínim a la cursa hi volen ser.
Però això ha passat en edicions anteriors?
Que es presentin moltes capitals
o és un cas excepcional en guany?
Bé, és normal que cada vegada
s'hi presentin més
perquè cada vegada més ciutats
s'adonen dels avantatges
que té estar en aquest món.
Això no vol dir que tot arreu sigui igual.
Per exemple, els països nòrdics
i els països nòrdics
no hi ha tanta competència.
També val a dir que
hi ha menys ciutats poblades
o grans ciutats
i per tant també això hi ajuda.
Els països de l'est
potser encara no estan tan posats a Europa
com els països occidentals,
els països de l'Europa occidental.
Però vaja,
és cada vegada major
l'afluència de candidatures.
Tant és així
que malgrat que la Unió Europea
recomana
que a les dues fases
hi ha dues fases
en el procés de...
Ara no estem en cap.
Ara no estem en cap encara.
Estem a zero.
Estem en el punt...
Per això?
Estem abans de la meta de sortida.
T'ho dic perquè a vegades
que aquí és reclamat
volem, volem, volem informació,
volem saber...
No, és que no pot haver-hi
perquè encara no ha començat.
Estem utilitzant diferents símils
escalfant motors
o estem entrenant-nos
o estem fent contactes
o estem buscant sinergies
amb altres agents culturals
o altres agents polítics,
etcètera, etcètera.
Però encara no estem en la cursa,
per dir-ho d'alguna manera.
Això, perdona,
no vol dir que no necessiten
el recolzament de l'AGE
i de la població.
D'això en parlarem, sí.
D'això valdria la pena
que en parles.
Vaja.
Però sí,
deia com a exemple
d'això de la cada vegada
major afluència,
el fet que,
malgrat que la Unió Europea
recomana que hi hagi
dues finalistes
abans que la mateixa Unió Europea
pugui triar la ciutat designada,
a França,
quan van haver de designar
la seva de l'any 13,
l'any 13 és una ciutat francesa,
van haver de triar
quatre finalistes
perquè eren tantes
les ciutats que s'havien presentat
que dues finalistes
ho tenien molt difícil.
Per tant, van fer...
A l'estat espanyol,
ara què pot haver-hi?
16, 18?
No arriba, no, no.
Ara hi ha...
13, 14, 15...
Depèn de...
És que hi ha casos
molt peregrins.
És a dir,
el fet que un polític
en algun moment hagi dit
nosaltres també ens presentarem,
això no és suficient.
Hi ha d'haver, com a mínim,
l'acord d'un òrgan de Govern
d'un Ajuntament.
I això, perdoneu,
però ho veig com la convocatòria
d'unes oposicions.
Es convoca una plaça
per una feina determinada.
Molta gent es compra els llibres
i d'aquesta gent
que es compra el llibre
i es prepara,
un percentatge
es tanca en una habitació
perquè va a provar
i altres, mira,
m'ho compro i em presento
i si cola, cola
i si no, cola, no cola una mica.
Sí, perquè sobre la marxa
sorgeixen moltes coses,
molts imprevistos, no?
A altres ciutats,
a moltes ciutats
se li poden presentar
altres oportunitats
i hagin de decidir
optar per altres coses.
Per tant,
el que passarà
a finals del 2009
és que hi haurà
la convocatòria oficial
de l'Estat espanyol
i aleshores tenim
un període de treball
molt intens
que culminarà
com a màxim
el 2012.
Qui tria
des de l'Estat espanyol
quina ha de ser
aquesta capital?
Bé,
hi ha dues comissions
que responen
a les dues fases
que deia abans.
Les comissions
són de tècnics,
d'experts.
Aquestes comissions
estan nomenades
la primera
amb set membres,
set membres
de la Unió Europea,
designats per la Unió Europea,
que són externs
a l'Estat espanyol
i sis membres
nomenats pel govern,
pel Ministeri de Cultura,
que per tant
són de l'Estat,
en aquest cas
de l'Estat espanyol.
La segona fase,
la fase que designa
la ciutat
que definitivament
és la capital europea,
ho designa
la Unió Europea.
Són tots membres
exteriors,
són novament experts,
però exteriors
a l'Estat.
És a dir,
no hi ha ni un ciutadà
espanyol,
en aquest cas.
és una decisió
independent,
no és una decisió
governamental.
Quan es van nomenar,
per exemple,
a Madrid,
en aquell moment
triava
el Ministeri de Cultura.
Era una decisió política
d'un govern.
Això
es va veure
que era bastant improcedent
perquè causava
tota una sèrie
de problemes,
de rivalitats.
És a dir,
hi havia ciutats
que no hi podien aspirar
perquè eren
d'un color polític
i el govern
era d'un altre
i aleshores
no hi havia manera.
Això ho van canviar
i ara
és una decisió
tècnica.
Les decisions
tècniques
sempre poden ser
influïdes
per tarannars
polítics,
però hi ha
molta més dificultat.
És a dir,
que en aquest moment
hi ha molta més...
Hi ha aquest component,
però no és l'únic
com en altres casos,
no?
Anteriors.
És molt més llunyà,
molt més reduït
la possibilitat
que una influència
política
sigui decisiva.
Sobretot perquè
en la segona fase,
en la segona fase,
com deia,
no hi ha cap tècnic
de l'Estat
en qüestió
i, per tant,
nomenat pel govern
en qüestió.
És a dir,
és la Unió Europea
qui designa
la comissió.
Per tant,
final de 2009,
marquem una mica
calendari,
final de 2009.
Final de 2009
surt la convocatòria
publicada.
En aquesta convocatòria
es marquen els terminis,
es marca el calendari,
que més o menys
aproximadament
no pot variar gaire
perquè ha de ser
els paràmetres
que marca la Unió Europea,
per tant,
el termini màxim
ha de ser el 2012.
normalment deixen
10 mesos
perquè es presentin
les candidatures,
és a dir,
que si a finals
de 2009
hi ha la convocatòria,
cap a finals de 2010,
més o menys,
hi haurà el termini
per presentar
candidatures.
Per tant,
2010
serà
l'any
de presentar
la candidatura.
I,
a continuació,
ve la defensa
de la candidatura
en les diferents comissions.
I si sortim
escollits
a la primera,
a la primera selecció,
aleshores,
el que cal fer
és modificar
allò que les comissions
han considerat
que era erroni
en el teu projecte
i, a la vegada,
convidar
els membres
de la comissió
perquè vegin
in situ
que s'està complint
o que s'està fent
allò que has dit
que faries,
és a dir,
equipaments,
etcètera,
etcètera.
S'ha de treballar molt
i des de diferents fronts
perquè, clar,
hi ha tot un vessant
equipaments,
infraestructures
que això no pertoca
a les persones
que treballeu
en el que és
la candidatura
ni tampoc
a la ciutadania
però la ciutadania
també té un paper
importantíssim
i aquesta és una qüestió
que, si us sembla,
la plantegem ara
que no se'ns acabi el temps
perquè, clar,
a la plana web
de la candidatura
es pot trobar
molta informació objectiva
però aquest sentiment
i aquesta invitació
a la ciutat
que s'impliqui,
que participi,
que prengui protagonisme
jo crec que val la pena
que aprofitem aquest temps
així, no?
I tant.
Sí, jo volia dir això
que potser sempre insistim,
no?,
cada setmana
però que és molt important
perquè, entre altres coses,
circula una votació
per internet
que ja ho hem dit
que està molt bé
que tothom té el dret
i que surtin
i totes aquestes coses
que diuen
sempre que la ciutat
es faci una projecció
estèreu
sempre està bé
sempre que surtin
als diaris
o que surtin
en qualsevol mitjà digital
ja està bé
però que encara pensem
que la gent
confon el que és la votació
i el que és l'adressió.
O sigui, nosaltres
i com la candidata catalana
que també ho hem dit
moltes vegades
perquè són l'única
el que demanen
és l'adressió
i això
és una cosa
que va
va molt bé
no podem
si ens comparem
doncs pensem
que hi ha altres ciutats
que sí
que estan molt més avançades
però n'hi ha d'altres
que no
perquè hi ha altres ciutats
que potser
el que incideixen més
és en la votació
per tant
el que demanen
a la gent
que si realment
té ganes
d'apostar
per aquesta candidatura
i té ganes
d'ajudar
a banda
que estén oberts
a qualsevol sugerència
i que es poden adreçar
sempre que vulguin
a l'oficina
és que s'adhereixin
llavors
l'adressió
és simplement
omplir un paper
i posar les dades
que les dades
ja ho hem dit
moltes vegades
que queden
en un fitxer
i que no
no es divulgaran
simplement
a la pàgina web
sortiran el nom
i el cognom
o l'entitat
que s'adhereix
llavors
és la manera
és la manera
que tots els grups
que hi hagin constituïts
només per un nom
no cal que tingui un NIF
o no cal que
tingui una entitat
archiponeguda
a nivell particular
i a nivell col·lectiu
exactament
a nivell d'associació
empresarial
d'entitats
de col·legis
de grups
pot ser un grup
de dones
com deien
de Sant Peri i Sant Pau
que estan constituïts
en grup
i que fan activitats
i que tenen ganes
a les pròpies escoles
de la ciutat
com dèieu
les adhesions
és una cosa molt lliure
també a nivell particular
i també penseu
que una persona
que s'adhereix
en entitat
o en col·lectiu
també ho pot fer
individualment
és vàlid
les dues coses
hi ha un criteri
de la Unió Europea
que és que
la ciutat
que ha de ser
escollida
com a capital
de l'any 16
o de qualsevol any
ha de comptar
amb el suport
de la seva ciutadania
si no
hi ha altres requisits
per exemple
un requisit
és que hi ha d'haver
un consens polític
perquè si no
no tens la garantia
que allò
que s'ha acordat avui
d'aquí uns quants anys
es passi
nosaltres ho tenim
cosa que altres no tenen
per exemple
però
a part d'aquest consens polític
cal el suport
de la ciutadania
el suport de la ciutadania
es pot mostrar
com deia la Teresa
de moltes maneres
la més senzilla
efectivament
és la votació
a través d'aquestes votacions
que circulen per internet
està molt bé
que la gent
mostri l'adhesió
d'aquesta manera
tot i que
aquest mètode
que és el més senzill
també és el més ineficaç
diguem
o el que transcendeix menys
perquè és el més fàcilment manipulable
és a dir
tu pots inscriure't
a vegades
i amb tots els noms
que vulguis
a més a més
hi ha alguns casos
de trampa
hi ha un ajuntament
per exemple
una candidatura
que a la pàgina web
del seu ajuntament
hi ha un cercle
de color blau
hi posa el nom
de la ciutat
i 2016
si tu cliques allí
buscant informació
immediatament ja
t'adereixen
ja has votat
és votat
clar
aquesta ciutat
té molts gocs
que és lleig
és lleig
efectivament
per tant
votar està bé
perquè
si no
després de seguir
surten
els que diuen
amb raó
mira
la ciutat de Tarragona
va a la cua
de les votacions
per tant no
i està bé
que la gent voti
però hi ha
altres coses
molt més efectives
per això
a través de la xarxa
es reflectirà
les adhesions
que s'han fet
físicament
perquè ningú pensi
i això és una mica
d'orgull
de dir
escolteu
que aquí també
la gent s'adhereix
no
la gent
a veure
les dues maneres
d'adherir-se
és presencialment
que ho hem dit
moltes vegades
que es poden presenciar
a l'oficina
que ara està provisionalment
a casa Castellaró
però que molt properament
i potser el Joan
ho dirà
estaré a casa Cefos
han acabat
poden anar a qualsevol
recinte del Museu d'Història
que també hi ha
fulls d'adhesió
i poden anar
i omplir
però la forma
més fàcil
i que sempre dient
que és fàcil
perquè és la més efectiva
és anant a la pàgina web
de la candidatura
que és
tarragona2017.org
i llavors
automàticament
t'adhereixes
poses
omples una butlleta
molt senzilla
i l'únic que surt
publicat
a les adhesions
tant d'entitats
com a individuals
és el teu nom
i el teu cognom
i res més
les altres dades
resten en propietat
o sigui
en un arxiu
de l'Ajuntament de Tarragona
per tant no es difuen
són dades protegides
naturalment
de tota manera
continuant
amb el discurs
del suport
a la candidatura
jo crec que
el que hem de dir també
és que la manera
que té qualsevol
ciutadà
de donar suport
a Tarragona 2016
no és només
amb l'adhesió
que ja és
important
perquè tenir un nombre
d'adhesions important
influeix
en les decisions
finals
sinó que hi ha altres formes
encara més efectives
que això
és a dir
ara cada vegada més
hi ha adhesions
d'entitats
que l'estem convertint
en convenis
la mateixa adhesió
l'estem convertint
en conveni
la qual cosa implica
que aquella entitat
es compromet
no només
a adherir-se a ella
sinó
a fer difusió
a través dels seus membres
a través d'altres entitats
associades
i tenim molts exemples
d'entitats
que ens han fet
de pont
amb altres de fora
per exemple
la Unió de Músics de Tarragona
que es va adherir
i a la vegada
vam signar un conveni
ens ha fet de pont
amb la Unió de Músics de Catalunya
per exemple
o per exemple
l'Ateneu de Tarragona
amb els Ateneus de Catalunya
es va creant
aquesta dinàmica
que està molt bé
hi va haver
un cas
que va ser una mica
al revés
Òmnium Cultural
hi va haver l'adesió
d'Òmnium Cultural
de Catalunya
primer de tot
aleshores
des d'Òmnium Cultural
del Tarragona
es van dir
ei nosaltres què fem
i el que van fer
és facilitar-nos l'accés
perquè des d'Òmnium Cultural
de Catalunya
es fes més
i ara estem treballant
què es farà
a nivell de Catalunya
amb Òmnium Cultural
és a dir
que qualsevol persona
que tingui
no només la participació
en un grup
en un col·lectiu
en una entitat
etcètera
sinó que simplement
tingui un entorn
un entorn
de persones
d'amics
de família
de veïns
de companys de treball
etcètera
té moltes coses
a fer i a portar
hi ha una cosa
que no podem oblidar
també
i és que
encara no hem començat
pràcticament
una altra cosa
que a la gent
li agradarà participar
que és participar
a definir
com ha de ser el projecte
això creieu maneres
que la gent
pugui participar
amb una reserva
que s'ha de dir
com que el projecte
no pot ser públic
perquè
les candidatures
l'han de tenir
reservat
perquè no se'l copien
les dones
les altres
no podrà ser
un projecte transparent
com segons
quines altres coses
però efectivament
hi haurà canals
hi haurà canals
a través de reunions
i a través d'internet
vosaltres podeu recollir
totes aquestes propostes
i després
plasmar-les
confidencialment
fins que es faci
publicar el projecte
però les propostes
poden arribar
de fet
ja han arribat
hi ha hagut persones
un arquitecte
per exemple
que ens ha fet arribar
un projecte
amb idees
que podem recollir
de cara
al nostre projecte
el projecte
que
farem
i que encara no
s'ha començat a fer
després tenim els voluntaris
que és una de les coses
que hi ha
una borsa bastant important
però que encara no s'ha mobilitzat
com haguéssim volgut
però que està ahí
perquè ara ja comenceu
a crear aquest cos
que comencen a crear aquest cos
i que aproximament
trobarem la manera
de fer-lo servir
dient que els voluntaris
quan posen en la casa
ja la voluntat
de ser voluntaris
es poden fer
de moltes maneres
fins ara ja ho hem dit
moltes vegades
que el que ens interessa
és que tota aquesta gent
es dediqui
a difondre
el que és
o sigui
a demanar decisions
entre el seu cercle
que pot ser
d'aquesta manera
ens ajuden molt
perquè només enviant
un correu electrònic
o només dient
a la família
al voltant
a la feina
que s'adhereixin
i aquesta possibilitat
és la millor manera
però que també
és una borsa
i és un equip
bastant gran
ja
pel que portem treballant
que ja està creat
clar
seguint l'evolució
i abans ho hem esmentat
a nivell polític
ja unanimitat
és la candidatura catalana
i sembla que la resta
de Catalunya
doncs
dona suport
parlaves del fenomen aquest
cas puntual
d'Òmnium Cultural
trobaríem altres exemples
és a dir
que des de fora
de Catalunya
hi ha una predisposició
i una il·lusió
per dir
sí d'acord
que Tarragona
sigui una candidata
ferma
aquesta mateixa
il·lusió
potser que ens ho creiem
els de Tarragona
que a vegades sembla
que ens ho creguin
més de fora
ho ens hem de creure
a nosaltres
i apostar a nosaltres
com a ciutat
no?
efectivament
a veure
la il·lusió
la il·lusió
neix
sobre la marxa
conforme
vas anar veient
les coses
i jo sempre
quan surt
aquest tema
en converses
en converses
explico el meu cas
en un principi
quan es planteja
l'any 2004
que Tarragona
es presenti
com a candidata
ho veig
amb un cert escepticisme
i tenia raó
de ser escèptica
en aquell moment
perquè en aquell moment
si qualsevol altra ciutat
per exemple
si es presentava
a Barcelona
no teníem res a fer
si es presentava
a Barcelona
no teníem res a fer
per tant
hi havia
una etapa
de feina
en silenci
que si anava bé
podríem començar
a pensar
si anava malament
ja ens en podíem oblidar
és a dir
que si l'any 2004
diem
ens presentem
però
què sé jo
es presenta
a Barcelona
o es presenta
un grup de ciutats catalanes
que puguin fer ombra
a Tarragona
per alguna raó
doncs
també
les coses
podien haver-hi
malament
però no
resultat
que aquests anys
des del 2004
s'ha treballat
discretament
i en silenci
i s'ha produït
aquesta circumstància
que fa que
tinguem moltes possibilitats
aleshores
jo crec que
la gent
els ciutadans
de Tarragona
i els ciutadans
de Catalunya
s'aniran entusiasmant
i s'aniran il·lusionant
quan realment vegin
que
ostres
hi ha possibilitats
a veure
també hem de dir una cosa
en aquest moment
només el fet
de ser candidats
ja és un gran què
per Tarragona
és que s'encomana
l'entusiasme
i posaré
de l'escepticisme
es passa
mira
goita
que potser sí
i l'entusiasme
es va encomanant
i posaré
un parell d'exemples
al mes d'abril
pròxim
s'assignarà un conveni
molt important
amb l'Institut Ramon Llull
l'Institut Ramon Llull
que és l'organisme
de difusió exterior
de la cultura catalana
assumeix que
la candidatura de Tarragona
és la candidatura pròpia
i per tant
incorpora
la nostra candidatura
a la seva activitat exterior
és a dir
la candidatura
de Catalunya
que és la candidatura
de Tarragona
en aquest moment
té delegacions exteriors
és l'única
que té delegacions exteriors
l'Institut Ramon Llull
té delegacions permanents
a Londres
Berlín i París
i en aquest moment
ja tenim un programa
d'activitats
ciutats que tenen
un pes important
a l'hora de decidir
la capitalitat
cultural europea
i la quantitat
l'Institut Ramon Llull
realitza
al voltant
de 500 actes anuals
per tant
ens podem fer
idea
del que això representa
d'imatge
i de presència exterior
evidentment
la candidatura
de Tarragona
no serà a tot arreu
de la mateixa manera
en uns llocs
només hi haurà
la presència
d'imatge
en forma de logo
etc.
en altres hi haurà
la presència
física
però
en qualsevol cas
tenim una entrada
a Europa
importantíssima
és un exemple
si no haguéssim estat
i això
va més enllà
de la candidatura
això repercuteix
en la imatge
i en la presència
de la ciutat
és a dir que
és una projecció
de la ciutat
de cara a l'exterior
brutal
per tant
el fi és important
però el camí
també ens deixarà
un rendiment
i no parlo
en termes materials
importantíssims
a la ciutat de Tarragona
en quant a imatge exterior
ens separa un minut
de les 12
la Teresa ja sap
que aquest temps
passa volant
en tot cas
sí que és important
que periòdicament
tant Joan Cavaller
que és el coordinador
general de la candidatura
com la Teresa León
que és la tècnica
de l'oficina
que està també
en aquesta feina
del dia a dia
de tant en tant
i periòdicament
passéssiu per aquest espai
perquè clar
són explicacions
que ajuden
a entendre
la importància
i la transcendència
d'aquesta implicació
ciutadana
i sobretot
ens teniu al dia
de com va tot el procés
sí
estem encantats
de venir
doncs
de tant en tant
heu de venir
perquè jo per exemple
he après moltes coses
avui de la candidatura
que desconeixia
és necessari
perquè està bé
que donem veu
a tots els col·lectius
i tota la gent
que té moltes ganes
i que tu saps
que hi ha moments
que es pot ser molt crític
primer critica
però després diuen
què faig
però clar
és veritat
que veien la necessitat
que de tant en tant
com a mínim
un cop al mes
que de tant en tant
poguessin explicar
una mica
com està la situació
perquè la gent
realment ho vegi
així ho farem
Joan Teresa
moltes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
són les 12
deia les notícies