David Serra, bon dia.
Bon dia. Jo és que passava per aquí, eh?
Tu passaves? Calla, que pujaré.
Juanjo Ferrer, molt bon dia.
Bon dia.
Heu viscut també les tenses, les festes,
les tenses no, les festes,
molt intensament, no tensament,
sinó intensament,
perquè a més heu treballat-hi força
a Tecla TV, heu vist les festes
a través d'una càmera, bàsicament,
vosaltres, no? Vosaltres a través d'un micro,
vosaltres a través d'una càmera.
Sí, aquí, veritablement,
jo l'he vist disfrutat d'una forma
increïble, no? Perquè és com descobrir
les festes. Comentava abans el Juanjo, no?
Sí, que jo he conocido
las fiestes a través de Tecla TV,
por trabajar en Tecla TV,
y bueno, la verdad és que
l'he disfrutat moltíssim. Ayer segurament
me vio bastante gente
perquè estava en medio de la Plaza de la Font
con una cámara
y un trípode, al sol.
Estuve, bueno,
desde las doce y cuarto hasta las tres y media
al sol. ¿Que no duyes barret?
No, porque con los auriculares no cabe.
Perdona, perdona, però
nosaltres portàvem barret
i auriculars. Era la diferència.
Sempre, home, doncs et poses el barret
ben apretat i els auriculars
així, i aixeques les ales del
barret cap amunt.
Deus que bé.
Clar, és que si t'has d'estar tantes
hores, no es pot estar.
Però, és que ja tinc una cabeza considerable
como para añadirle dos cosas.
Però mira la vermelló que porta, però jo estava
mirant si era la llum o no, i és el color
del Juanjo, eh?
Sí, sí, estic moreno.
Moreno, morenet de les festes.
Sabeu què pensava jo l'altre dia en una de les
retransmissions en el tema del cinema?
La pel·lícula d'Amenavern, Nadia
Conoce a Nadia, que es desenvolupa
a la processó de Setmana Santa de Sevilla.
Us imagineu també una trama d'intriga
amb els carrerons enmig de la baixada de l'àliga,
la passada del Seguici?
Poca broma, eh?
Hi ha una pel·lícula d'intriga i misteri
tipus Amenavern, eh?
N'hi ha història.
Amb la quantitat de gent que s'enplega
als carrers de Tarragona.
Sí, ara, a més, hi ha alguna bèstia
bastant de siniestra de Seguici?
Hi ha moltes bèsties.
Doncs vinga, un guionet per l'any que ve, eh?
I aprofiteu els exteriors, d'acord?
No hem anat al cinema, tot s'ha de dir,
però m'heu portat un justificant de Tecla TV
com dient no han pogut anar al cinema
a veure les preestrenes perquè estaven treballant,
per tant us ho perdonem.
Però sí que ens hem informat moltíssim
i des d'un punt de vista absolutament subjectiu,
com fem sempre en aquest espai,
anem a comentar algunes de les estrenes d'aquesta setmana.
El primer cop de vista el que veiem
és que hi ha una cartellera molt i molt variada.
Escoltem una primera proposta
que arriba a la Bada no només avalada,
volíem dir, no només per la crítica,
pels espectadors i per un director
que jo mai l'he sentit una crítica negativa.
El secreto de sus ojos.
Sua Altesa.
¡Qué sorpresa!
Yo quiero escribir sobre la causa de Morales.
¿Por qué sabés de escribir novelas vos?
En realidad nunca más hablamos de eso.
¿Por qué nunca más hablamos de eso?
Estaba mucho, esa chica.
¡Hala, señorita! ¡Quina justísimo!
Mi vida entera fue mirar para adelante.
Atrás no es mi jurisdicción.
Me declaro incompetente.
Quan deia que no ha rebut cap crítica,
em referia a cap crítica negativa,
perquè positives absolutament totes.
I és que Juan José Campanella és un director,
moltes de les persones que s'escolten recordant
una pel·lícula absolutament deliciosa,
El hijo de la novia.
Memorable.
Que es va donar a conèixer,
però anteriorment ja havia fet pel·lis
com la de El niño que gritó puta.
Sí, sí.
Una pel·lícula també que va passar bastant
desapercebuda en el seu temps.
Tement de pel·lícula també.
Era una gran pel·lícula, duríssima pel·lícula.
D'altra banda,
i aquesta es presenta brillant segons.
Jo no l'he vista, jo parlo d'oïdes.
Nosaltres, malauradament,
és això que no hem pogut fer-ho les deures,
però és d'aquelles pel·lícules que...
Home, el cinema argentí va tindre
una davallada important.
A partir del 9 Reines
es va generar com una mena de...
Es va enfocar tota l'atenció mediàtica
sobre el nou cinema argentí
i han fet veridables bones,
grans pel·lícules i obres mestres.
Però passa com passa sempre,
que entre tanta bona obra mestre
es posa de moda,
es dona a conèixer
i entre Coli Coletxuga,
que diu l'edita castellana.
Entre grans pel·lícules argentines
ha arribat alguna també que dius
deixa l'anar de banda.
Sí, sí.
Jo és que,
a part del director
que ha fet grans coses i tal,
el protagonista,
Ricardo Darín,
és...
Bueno,
és uno de los actores
más carismáticos
que hay hoy en día.
Jo diría que...
Incluso en cualquier idioma,
crec jo.
En general,
estem d'acord en penso, no?
Tant en teatre
com en cinema...
Quien lo pueda ver
en Nueve Reines,
la pel·lícula
de Picaros Argentinos
en la època del Corralito.
Sí.
Que lo vea
perquè va a disfrutar muchísimo.
Doncs una primera pel·lícula
que recomanem.
Em voleu dir alguna cosa més
d'aquesta...
d'aquesta pel·lícula.
A veure,
jo el que sí he fet
és el que parlàvem
una mica,
llegiré una mica
a les crítiques
i, bueno,
en aquest punt,
fins i tot el públic
que ha pogut veure
la pel·lícula en primícia,
doncs destaquen
que és una meravella.
O sigui,
és una pel·lícula
intensa,
dramàticament perfecta,
culpidora.
són els adjectius.
Jo i el Juanjo també
quan anem a veure la pel·lícula
descobrirem si és veritat
o no,
subjectivament parlant,
però és l'aposta
de la setmana.
És una aposta
important
perquè són aquestes pel·lícules
les que no et porten
molt de temps
a la carterera.
I una cosa
a tenir en compte
és que el que vaya
a veure esta pel·lícula
no se va a encontrar
a la gente
que esté molestando
en el cine,
seguramente.
Aquí te gustaría
el que fué.
És el gran consell
de Juanjo.
Juanjo, la gent
molesta una miqueta
al cinema últimament.
Sembla que no ens sabem
comportar, eh?
Si tenemos en cuenta
últimamente
como hace 10 años
o así,
sí, últimamente.
No hi ha manera.
Allò que dius,
home,
podem estar calladets,
no vol dir que estiguem muts,
podem comentar alguna cosa
però no fer allò
com un gallinet.
Molestar-nos.
La entrada vale mucho dinero
y no es para tirarla.
Doncs la veritat
és que sí.
Deies que és
l'aposta de la setmana
però, David,
de fet la cartellera
aquesta setmana
és molt complexa
perquè cadascuna
de les pel·lícules
són diferents
unes a les altres
i per una raó
o una altra
resulten molt atractives
perquè, vaja,
aquesta del soplón
té molt bona pinta també.
Lo que voy a contarle
es de una magnitud enorme.
En este país
todo el mundo
es víctima
de un delito corporativo
antes de que acabe
el desayuno.
Sí.
Ocurren cosas
con las que no estoy de acuerdo.
No me hace ninguna gracia.
Entra maíz
y salen beneficios.
¿Es raro o no?
No solo es la lisina
sino el ácido cítrico,
el gluconato.
Uno se ha ido de la empresa
porque se negaba a hacerlo.
Ha sido despedido.
El del gluconato
de patitas a la calle.
¿Estarías dispuesto
a llevar un micro?
Necesitamos tu ayuda.
Siete y media de la mañana
me acerco
a la entrada de la empresa.
Buenos días,
secretaria Tyler.
No necesitas ir narrando
mientras gravas las línguas.
Limita.
En cuanto empecemos
esto no será nada fácil.
Ah, pero ¿qué hace?
Le dije que la cámara
está en la lámpara.
No.
No.
¿Y ese tío qué?
Es una comedia.
De totes maneres
Matt Damon
deu estar molt acostumat
a posar-se en micros
amagats
perquè pel·lícules
amb aquestes trames
d'espionatges
i denúncies
i FBI's
i empresaris corruptes
i policies corruptes
en té molta experiència.
Home, li va a la marxa.
O sigui,
Matt Damon
és d'aquests actors
que un se l'espera
en...
Bueno,
que s'ha acostumat
a tot un ventall
de personatges
que van des del tio
més dur
a se'l diu
gairebé 30 quilos.
A veure,
jo crec que és
de les primeres
papeles que le veo
que hace de colgado.
Sí, bueno.
Bàsicament.
Quien lo pueda ver
en el fotograma
que aparece en el diari.
És brutal.
A més,
és que ja te está diciendo
la bona interpretació
que va a fer la pel·lícula
solo con un fotograma.
Sí, sí.
Una foto de él
de colgado.
Exactament.
Aquell problema...
I això, la verdad,
és que quan l'ho ha hecho?
Doncs,
de colgado
jo no l'he tenia vist
en cap pel·lícula.
Què passa que en els 11,
o sigui,
el paper que feia
amb les pel·lícules
de la Steve Soderberg,
de la banda
d'atracadors,
de bancs i...
Doncs feia un personatge
que a vegades
era una mica,
doncs,
tenia un punt...
un punt suau,
un punt light
en el sentit
que era una miqueta
metepates,
o sigui,
directament.
Però penso
que aquesta pel·lícula
l'interessant
és que està basada
en un fet verídic
que l'Steve Soderberg
és un...
Bueno,
és un director
que ens ha donat
lo millor o pitjor
perquè parlàvem amb el Juanjo,
parlàvem una mica
de la pel·lícula,
no la havien vist.
El Juanjo,
per exemple,
me comentaba
que lo que és
la serie de...
Sí,
a mí este director
en general
no me gusta.
Vale.
Que és un director
que és molt tècnica,
és un director
que pensava
que te agradaria
per la part tècnica
i visual.
No,
de hecho,
ja l'he comentat aquí
vàres veces
perquè aquí
hem comentat
o sea,
12
i 13
que no me han gustado
nunca
esas pel·lículas
i a part
estan muy mal resueltas
que resuelven
trames
complicadísimes
con alta tecnología
que no existe
i eso no lo aguanto
y no se lo perdono
a este director.
És duríssim,
eh?
No,
no,
a mi m'agrada
perquè jo li deia
que aquesta pel·lícula
l'interès
és que és un cas verídic,
un cas
que es va a descobrir
o tot una trama,
subtrama
d'una empresa
que utilitzen un personatge
que és el soplon,
que és el que té
que utilitza l'FBI
però escolleixen
el pitjor personatge
possible.
Hi ha una altra estrena
aquesta setmana
d'aquelles que fa una mica
de ràbia
perquè amb els tràilers
i els espots publicitaris
jo crec que l'afrontem
amb un cert perjudici
pensant,
mira,
una altra d'aquelles pel·lis
que fan els americans
de xiques guapes
i terror.
Doncs no ens deixem enganyar
per la imatge
perquè sembla
que no està gens malament
Jennifer's Body.
Prepárate para salir esta noche.
Ponte algo mono, ¿vale?
Siempre haces lo que te dice Jennifer.
Lo que ocurre
es que somos buenas amigas.
Hola Jennifer,
estás muy guapa.
¿Por qué no te pasas
por mi casa?
Vaya caprichosa.
Esta no es tu casa, ¿verdad?
Podemos jugar
a papás y mamás.
Oh, Dios.
¿Siempre compartimos tu cama
cuando duermo en tu casa?
Jennifer es un demonio.
Lo sé.
No quiero decir
que ella es el demonio,
no una chica mala.
A banda de ser una dona
extraordinàriament guapa,
perquè ho és,
bé, de fet diuen
que ara és el mite sexual
a tot el món,
del món del cinema,
a banda de tot això...
Sí, jo també ho dius.
Tu també ho dius, no?
Sí, bueno, vinga,
jo també ho dius.
Home, és que objectivament
és així,
subjectivament també
té totes aquestes atribucions,
però en té d'altres.
Va ser guionista de Juno.
No, la guionista de la pel·lícula...
És la directora.
Hay una guionista
que la guionista d'aquesta pel·lícula
és la guionista de Juno.
Ah.
I da la casualidad
que aparte de ser una guionista,
el director és mujer,
és directora.
Exacte.
Tot suma.
I la dona més guapa del món.
Sí.
Fent de dolenta.
Què més se puede tener.
I és terror i comèdia.
Exactament.
Jo no tinc gaire referències
al que sí que ha despertat
molta expectativa,
perquè, clar,
el fet que entri
dintre d'aquests paràmetres
una guionista tan prestigiosa
i amb un producte tan destacat
com és Juno,
doncs el que la gent
se pot esperar
és una pel·lícula,
si més no,
original i ben construïda.
I això segur.
Ara bé,
ha passat una mica desapercebuda.
És una pel·lícula
que ha tingut aquesta entrada
en un més dolent
i que probablement
tindrà que lluitar
per fer-se un forat
a la carterera
davant de pel·lícules
i produccions més destacables.
És que la carterera
està molt bé.
Des de la conversió.
Jo crec que se la puede
describir esta pel·lícula
sin haberla visto
me estoy arriesgando.
como una estupidez inteligente,
seguramente.
Me agrada.
No deixa de ser una estupidez,
una tontería,
una cheerleader demoníaca.
No sé,
Juanjo,
després de que vas a veure
la conejita en el campus
i tot aquest tipus de coses,
no sé si dejes credibilitat.
No la he visto,
he visto súper petardas.
Ha sido súper petardas.
Jo vaig a veure
totes aquestes pel·lículas
més jo que jo.
No sé la teva credibilitat.
Déu ni jo, eh.
Pero vamos,
que a veces
planteamientos simples
y tontos,
si se construyen bien,
que és la esperanza
que da aquesta guionista,
que seguramente
lo construirà bien,
pues pueden resultar
muy divertidos
e inteligentes.
Yo le daré una oportunidad.
Venga, va,
la rescatem.
Home,
doncs aquí
li hem de donar
una oportunitat
sense dubtes
a los substituts.
Los substituts robóticos
combinan la fortaleza
de las máquinas
con la elegancia
y belleza
del cuerpo humano.
Desde que la mayoría
de la población
vive a través
de sus substituts,
nuestro mundo
es más seguro.
Siéntese en su sillón
y solo con el poder
de su mente
podrá controlar
a su substituto
y enviarlo
al mundo real.
al fin podrá llevar
la vida
que siempre ha deseado
sin correr
el menor riesgo
ni peligro físico.
nos enfrentamos
a una situación
sin precedentes.
Dos muertos
mientras estaban
conectados
a sus substitutos.
Es posible
que sea un homicidio.
El primero
en 15 años.
No podemos permitir
que la gente
crea
que usar un sustituto
sea peligroso.
Sobre todo
si es cierto.
Quiero saber
cómo se puede matar
a un hombre
Reivindiquem
Bruce Willis
com un gran actor
no només
un actor d'acció.
I em permeteu
que digui una cosa
que em va fer molta ràbia
l'altre dia.
Anava amb el cotxe
i estava escoltant
una emissora de ràdio
que m'agrada
per això l'escolto
i en aquells programes
que diuen
graciositats.
A vegades aconsegueixen
l'objectiu
però a vegades no.
I clar,
parlaven d'aquesta pel·lícula
i el primer que diu
una noia
diu
ai,
malgrat els 54 anys
és a dir
que si una persona
de 50 anys
tampoc no es pot
dedicar al cinema
la gent que té
més de 35 anys
a què s'ha de dedicar
perquè si també ets gran
per treballar al cinema
què farem?
només pel·lis de Campos
i superpetardes
amb actors joves.
És que és l'últim
que podia sentir ja
amb el tema de l'edat.
Dius, home,
per l'amor de Déu
un actor de 54 anys
o de 60 o de 70.
I a més que tota aquesta
experiència
i aquest bagatge
que és quan realment
jo els trobo guapos.
Realment és quan jo
tant els actors
com les actrius
indistintament
trobo que arriben
a aquest punt de maduresa
que es fa molt més interessant
i m'agrada
a la banda de la bellesa
la qualitat interpretada.
Sobretot
les donen moltíssim carisma.
Clar,
és veritat.
Però hi ha aquesta tendència social
de a partir dels 35
ja la gent
el llancem-vos a tot.
Però per favor,
i menys un actor
que dius amb 54 anys
i és una edat perfecta
de maduresa interpretativa
i de tot.
No, no,
així és el que deies tu.
Si no es valora això
doncs no es valora res.
Anem a la vent.
Sí,
ayer vi el tràiler
no conecía nada
de esta película.
Vi el tràiler
estaba con mi novia
y dijo
bueno, ya está
otra vez
otra de Bruce Willis
que hace de persona única
que va a salvar el mundo.
Digo yo,
es que Bruce Willis
es único
y va a salvar el mundo
en la realidad.
Bruce Willis
ha salvat el món
moltes vegades
però també ha fet pel·lícules
i per aquí
cal apostar
no només
per aquest actor
d'acció
que el que ha creat
és aquesta imatge
però té registres
com a actor dramàtic
que l'hem pogut veure
en moltes pel·lis.
I sempre torna
i sempre fa bones pel·lícules.
Exactament.
És un actor
que pot donar
moltíssimes possibilitats.
No,
per el fiction sí
que todavía
es de salvar el mundo
però está
a ver si me acuerdo
Cita ciegas
aparte de Luz de luna
¿no?
Sí, sí.
Está
La muerte sienta también
magnífica
i no me acuerdo
algo así reciente
bueno, no me acuerdo
ya además.
Bé, el cas
el tenim aquí
amb una barreja
de ciència-ficció
que yo opino
que Bruce Willis en sí
fuera de las películas
también es único
y también va salvar el mundo.
En el sexto sentido
estava pensant jo ara.
A les jungles de cristal
i totes aquestes.
Però ho fa bé
perquè li dona molta ironia
al personatge
i molta força
i credibilitat.
Esta és una película
que se llama
Los sustitutos
yo creo que se podría
haber llamado
Avatar
como la próxima
de James Cameron
un avatar
es un personaje
que te sustituye a ti
en algo.
Entonces
de eso se trata.
Se te construye
un androide
una versión
perfecta de ti
pero en androide
y tú te quedas en casa
y lo manejas
con la mente
y ya está.
¿Quién es el directo
de aquesta película?
Si es con Eguité
pregunto.
Jonathan Molstow
no sé.
Sí, Jonathan Molstow.
Me suena, me suena.
Ya es Brinari
ara mateix
el meu disdú
està molt saturat.
A veure, nois,
acabem
d'especular
perquè recordem
que no han fet
els deures
no han vist cap pel·li
estan especulant
exclusivament
la setmana vinent
sabrem si realment
això és com un quiz.
Aquesta especulació
però bé, també enteneu
que han estat treballant
molt aquestes festes.
Santa T, clar,
l'obligació.
Aquestes deia
Los sustitutos
aquesta que ve ara
li podríem dir
Los herederos
o el heredero
perquè arriba també
a les pantalles
i en 3D
l'herència
d'aquells
que vam créixer
amb els reportatges
d'acord.
¿Has soñado alguna vez
con descubrir
un mundo
increíble,
sorprendente
y en ocasiones
peligroso?
Bien,
pues sígueme.
Yo seré tu guía
en esta fantástica
e inolvidable aventura.
Ocean World 3D
1.500 hores
diuen que han estat
enregistrant imatges
sota el mar
acompanyats
d'aquesta tortuga.
Molt de mèrit, no?
Diuen que és
de les millors
pel·lícules del gènere
que s'han fet
en els últims temps,
no?
No sé si teníeu referència
del fill de costó.
Sí, sí, sí.
Hombre,
lo de 1.500 hores
en los documentales
es bastante real.
Lo que pasa es que
a quienes habrá costar
una pasta
però, Juanjo,
no és el mateix
fer-ho en superfície
que a sota el mar.
Ya, ya, por eso.
O sea, tú vas a gravar
y te tienes que quedar
quieto hasta que pase algo.
Y si tú vas a buscar
en el mar
a los animales
y te intentas acercar
no vas a conseguir
grabar a ninguno.
Te tienes que quedar
quieto y que pasen
por delante.
Por eso de ahí
las 1.500 horas
de una película
que debe ser
grabada en cine
estereoscópico.
Sí, sí, sí.
Que eso
eso vale un dineral
pero bueno
es un gran mérito
poder conseguir...
I ho recuperaran.
No, no, segur.
És d'aquestes pel·lícules
que...
A més, aquest gènere
agrada molt
a la gent
anar al cinema
a veure documentals
relacionats amb el planeta,
la natura,
veient referències...
I aparte que és en 3D.
Bé, nois,
heu de veure-les totes
però, en tot cas,
si aposteu per una,
la primera del cap de setmana
quina triareu?
Bé, Juanjo,
Jennifer's Body,
ja ho tinc claríssim,
no, Juanjo?
Sí, perquè és superpetal
ja l'han quitat.
Ja l'han quitat,
ja l'han tret,
ja no la pots veure
i jo m'imagino
que en David
la primera de la llista
serà El secreto
de sus ojos.
Tu ho saps.
L'he encertat, no?
Directament.
Tu iràs a ver-la
que te diga
tu hija irá a ver.
No, no entrem
en temes personals ja.
Moltíssimes gràcies.
M'has desarmat totalment.
Això és així.
Sí, clar que sigui,
jo el proper divendres
us vull aquí
i ja ens comento
les pel·lícules.
Moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Bon cinema.