El matí de Tarragona Ràdio.
El perímetre, un recorregut per l'economia
i el món immobiliari del Tarragonès.
Matí de dilluns, d'aquí dos minuts,
serà un quart d'onze del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del programa.
Obrim el perímetre, aquest espai que fem cada 15 dies
en col·laboració amb el Gremi de la Construcció del Tarragonès
i l'Associació de Promotors Immobiliaris de la Comarca
per comentar temes relacionats amb el món de l'economia en general,
però sobretot amb una incidència especial
en el sector de la construcció, en el sector immobiliari.
Avui tenim un ampli debat, una àmplia tertúlia,
amb cinc convidats que ens ajudaran a comentar
alguns dels aspectes de l'actualitat d'aquests últims dies.
Per exemple, sobretot parlarem avui del fons d'inversió local,
del fons estatal.
Aquesta mesura aprovada ja fa setmanes
pel govern central, pel govern zapatero,
i que es comença a veure ja en la pràctica
aquí a Tarragona i en el conjunt de l'estat espanyol.
En fi, obrim debat de seguida.
Saludem primer que res els nostres convidats a aquest espai.
Avui ens acompanyen el senyor Diego Reyes,
que és el president de l'agrupació
de promotors immobiliaris del Tarragonès.
Senyor Reyes, bon dia.
També ens acompanya l'economista i promotor,
senyor Miquel Mestre.
Senyor Mestre, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el president del Gremi
de la Construcció del Tarragonès,
el senyor José Luis García.
Bon dia, senyor García.
Bon dia a tothom.
I tenim dos representants de l'empresa,
del grup TCS,
el senyor Carlos Rodríguez,
que és el gerent del grup.
Senyor Rodríguez, bon dia.
Bon dia.
I el senyor Gregorio Cornejo,
que és el responsable de logística
d'aquesta empresa de TCS.
Senyor Cornejo, també, bon dia.
Bon dia a tothom.
Doncs amb ells obrirem temps de debat,
un temps de tertúlia per comentar diferents aspectes.
Segurament el tema del fil del fons d'inversió local,
del qual segurament els soients
hauran sentit parlar tant en els últims dies
i en les últimes setmanes,
és una qüestió prou interessant.
Recordem que en el cas concret de la ciutat de Tarragona
s'han presentat 99 projectes al govern central.
Ja tots, pràcticament tots,
tenen el vistiplau del govern per tirar endavant.
De fet, hi ha alguna obra petita del fons d'inversió local
que ha començat i fins i tot ja s'ha acabat.
És el cas d'una vorera que es feia la setmana passada,
que s'acabava la setmana passada al barri de Sant Salvador.
I sobre aquesta qüestió, també, en clau estrictament local,
val la pena recordar que l'Ajuntament de Tarragona,
en el plenari de la setmana passada,
el passat dimecres,
aprovava una moció per unanimitat
on, d'alguna manera, els partits polítics,
l'Ajuntament, el consistori,
es comprometia a contractar prioritàriament empreses locals.
Empreses constructores locals de la ciutat de Tarragona
partirà endavant l'execució d'aquestes obres,
incloses en el fons estatal d'inversió local.
Són 24 milions d'euros només a la ciutat de Tarragona.
En el conjunt d'Espanya,
és una xifra que arriba als 8.000 milions d'euros.
D'aquests fons d'inversió local,
de la seva repercussió que poden tenir en el seu sector,
quina valoració en fan?
Creuen que serà positiva,
aquestes obres, el fons d'inversió,
i que preferentment les constructores locals
siguin les que puguin fer aquestes obres?
A veure, aquí comença.
Seu mestre, per exemple, vostè, com a economista, com ho veu?
Jo crec que sí que és positiu.
L'únic que crec que pot perdre la seva eficiència
si no va coordinat en tot el reste de mesures econòmiques.
I dic que no va coordinada perquè avui mateix surt a la premsa
que si per una part hi ha aquests 8.000 milions
que es donen als fons públics locals,
per una altra part s'està valorant la deuda que tenen els ents locals,
l'administració, els ents locals de l'administració,
i en les empreses està sobre els 3.000 milions.
Per tant, clar, per una part sí que donem diners,
però per l'altra se retrasen el pagament.
Per tant, és que l'efecte pràcticament és nul.
Jo crec que aquesta medida és positiva en si,
però si no va acompanyada de moltes més mesures
i tot es coordinat,
se pot perdre en tot el fons global.
I una mesura necessària, segons vostè,
seria d'alguna manera obligar a les administracions
que pagués més aviat, més ràpidament.
Evidentment.
Primer, fer els compliments mercantils normals,
perquè totes les empreses tinguin seguretat
i, per tant, sàpiguen quan cobraran
i, per tant, tinguin una seguretat econòmica
i financera en les empreses,
i, posteriorment, totes les ajudes benvingudes.
Però, primer, complint les seves obligacions.
Més opinions sobre els fons d'inversió locals.
Vamos a ver, el fons d'inversió local está bien.
Ja lo comentamos en anterior.
Lo que sucede es que no todo pasa por ser deuda
y ser resuelto por el fondo d'inversión local.
Pasa también porque el resto de las administraciones
paguen a su hora.
Y tenemos conocimiento de que, por ejemplo,
en lo que es la administración central
está pagando tarde y mal.
Tarde y muy mal.
Concretamente, y yo puedo citar casos,
algún caso concreto,
en la autovía que se está realizando en estos momentos,
pues muchísima gente de la que ha sido expropiada
desde hace dos años no ha cobrado todavía.
Claro, es muy duro pensar que es la iniciativa,
o sea, que es la administración central
la que paga más tarde.
Si la administración central paga tarde,
qué pasará con el resto de todos los sectores
y de todos los particulares.
¿A qué nos estamos acostumbrando?
¿Qué es lo que estamos aprendiendo?
Pues fácilmente aprendemos a pagar tarde.
Y eso no es bueno para una época como esta.
Hay que ser austero, pero hay que pagar a tiempo.
Yo pienso que la iniciativa,
la part governamental,
de inyectar 8.000 milions d'euros
a nivel local,
es propo positiva,
pero pienso que las cosas se han hecho
demasiado rápido y sin caer
en los parados que se encuentran ahora.
aquests 8.000 milions d'euros
serien suficients
com per,
preliminarment,
sanejar les saques dels ajuntaments.
Això hauria sigut el més important.
Sanejar primer les saques dels ajuntaments,
les sarques de l'ajuntament,
i a partir d'aquí,
que cada ajuntament tingués
una capacitat de deutament
com havien tingut fins ara.
Tenint en compte
que els ingressos
alients per taxes
en el sector de la construcció
dels ajuntaments
eren els més beneficiats,
ara no és així,
amb la qual cosa
la seva capacitat de rembord
és, per no dir,
quasi nul·la.
Aquestes inversions
que s'estan fent ara
a nivell local,
una mica en bogeria,
no de mala manera,
però sí sense haver pensat les coses,
el que fa és que en molts casos
queden dubtes a vegades
d'aquests fons
que aniran als ajuntaments
com seran destinats
i de la manera
que liquidaran aquestes obres
i si les liquidaran a temps.
Això fa que l'endeutament
dels consistoris continuï
sinó més del que estaven,
més elevat del que estaven
amb la qual cosa
que la problemàtica
serà més agreujada.
És a dir,
les coses fetes amb més calma
penso que es podrien haver fet millor.
Primer s'anejar
les saques dels ajuntaments
i a partir d'aquí
aconseguir que l'ajuntament
torni a tenir
una capacitat d'adoptament.
Si això afegim
que si s'hagués fet així
tindríem la problemàtica
que avui la banca
no acompanya.
Amb la qual cosa
quina capacitat d'adoptament
tindria els ajuntaments
si depenen
del sector de la banca,
que és el que sempre
ha tingut com a socicapitalista.
És una problemàtica
complexa
i motiu pel qual
que s'han fet les coses al revés
tenint la problemàtica
que tenim avui
que és una desbauxa
a l'hora de presentar
concursos amb les obres
de tal manera
que hi ha una presentació
massiva
d'un munt d'empreses
que fins ara
inclús no havien
acudit mat
a cap tipus de concurs
ni tenen l'experiència
com per fer-ho.
Vull dir,
de sis, vuit mesos
enrere
en una obra pública
es podien presentar
d'uns tres, quatre, cinc,
segons la Deucingràcia
sis empreses
i avui hi ha concursos
que se presenten
47, 48, 49 empreses
inclús
amb la Deucingràcia
que moltes d'elles
venen perute
o per capacitat
o per classificació.
I per què passa això, creu vostè?
És a dir,
per què hi ha aquest augment
tan espectacular
de les empreses
que es presenten
a aquests concursos?
És normal, a veure,
el que té una empresa
de construcció
el que no pot fer
és esperar que plogui
les obres que ell desitja
i que se reactivin
al sector immobiliari
a nivell de demanda
i oferta
com hi havia anant any.
El que no poden
és estar esperant
i tenir una estructura
i aguantar una estructura
sense tenir un flux d'ingressos.
Han de buscar alternatives.
Avui, quina alternativa
n'hi ha?
Doncs l'obra pública.
Doncs tiren a l'obra pública.
tinguin o no experiència
tiren a l'obra pública
perquè és l'únic que hi ha, no?
Clar, per treballar a l'obra pública
molts de vostès saben
que es necessita d'experiència,
es necessita d'una organització,
es necessita d'uns especialistes
dins de casa,
es necessita d'una experiència
també per aconseguir
aquella classificació
que és la idònia
per fer aquella publicitat d'obra
i això no s'està adonant el cas.
Hi ha moltes empreses
que per classificació
no poden acudir
segons quina tipologia d'obra
i busquen aquell soci estratègi
que la pugui tenir
per compartir aquella obra.
i això s'està portant
a una massivitat
que no beneficia a tothom.
Senyor Reyes.
Bé, jo me reitero
en lo que he dicho
en este mismo programa
muchas veces
y es que
yo este fondo de inversión local
particularmente
creo que va a tener
poca eficiencia.
Sí que es positivo
inyectar dinero
pero el dinero
pero el dinero
se ha de inyectar
cuando las cosas
se planifican
y con un objetivo
de creación
en este caso
que el objetivo
es la creación
de empleo
y no de trabajo
yo creo que aquí
va a haber
una creación de trabajo
y no una creación
de empleo
con el matís
que tiene
las palabras
que digo
yo en mi opinión
creo que hemos ido
muy rápido
creo que vamos
a tirar el dinero
sinceramente
se va a invertir
el dinero
en cosas que eran
realmente
prescindibles
en un momento
en que hay que apretarse
el cinturón
y utilizar el dinero
en lo que se necesita
y esto es un clarísimo
ejemplo
para mí
de falta
de planificación
y de ir
muy rápido
en la toma
de decisiones
y el tiempo
lo dirá
es decir
el periodo
que va a durar
este dinero
es muy corto
y dentro de cuatro días
pues veremos
lo que está pasando
a título
también
he escuchado
a muchos constructores
que hay una destrucción
importante
en cuanto a los precios
en las obras
es decir
que el Estado
hace unas quitas
de precio
importantísimo
a la baja
con lo cual
si el propio Estado
está
intentando
que un sector
que está apoyado
en un histórico
de precios
haya unas quitas
importantísimas
a la baja
pues yo creo
que va a haber
muchas obras
pero también
va a haber muchos problemas
en las obras
entén
entonces las seves
paraules
en líneas
generales
en esta primera
ronda
d'intervencions
de que estarían
d'acord
amb aquest fons
estatal
d'inversión
local
pero con muchas
reservas
seguramente
porque se ha
hecho más rápido
porque habría
haberlo hecho
más a poco
a poco
y porque
primero que res
una cosa
que también
por ejemplo
deía
el presidente
de la Cambra
de Comercio
de Tarragona
la semana
pasada
en este programa
deía que
primero
seguramente
estos miliones
de euros
s'haurien
d'haver
destinat
a aixugar
el déficit
dels ajuntaments
és a dir
que aquest pagament
fos més
en fi
el que deia
el senyor Mestre
al principi
és a dir
amb això veig
que estaríem
d'acord
i que segurament
aquest fons estatal
aquestes mesures
les polítiques
s'han pres
massa
ràpidament
però aleshores
la meva pregunta
és
no s'han pres
massa ràpidament
perquè estem
davant d'una situació
excepcional
general
de crisi
i que també
afecta
especialment
el seu sector
i que per tant
calia prendre
alguna decisió
en fi
urgent
i immediata
aquesta decisió
penso que va sortir
perquè
alguna cosa
havien de portar
alguna cosa
havien de fer
i per idea
d'algú
van dir
bueno
injectem uns diners
per potenciar
l'obra pública
que sembla
que no ha estat
tan tocada
com l'obra
residencial
això va anar
per aquí
clar
sense marge
de maniobra
tots els consistoris
han tingut
que posar
la màquina
en marxa
i començar
a treballar
la inventiva
vull dir
a veure
què fem
amb aquests diners
consistoris
que inclús
mai a la vida
li havien arribat
tants diners
o pocs diners
o molts diners
els que siguin
molts consistoris
de nivell
de poblacions
molt petites
s'han dedicat
a parxar
arreglar
quatre carrers
quan realment
aquests diners
en cautela
ben aposentats
i assentats
i pensant
es podien haver destinat
per altres tipus
d'execució d'obres
i sobretot
treballar prèviament
el que comentava
el Diego abans
és com podem aconseguir
millorar la contractació
d'acord
si no d'empreses
de personal
avui per avui
moltes oficines
de l'INEM
deixem molt ben clar
no estan capacitats
per donar la informació
que tot empresari
necessita
per contractar
aquell tipus
de personal
reiterem
el que hem dit abans
s'han fet les coses
massa ràpids
sense pensar
primer hem actuat
i després pensem
però un cop pensem
s'ha de donar en compte
que no podem parar-se
ara hem de tirar endavant
perquè és el que és
el timing és el que és
hem d'acabar les obres
abans del 31 del 12
i això no dona temps
a reaccionar moltes vegades
senyor mestre
des de la seva perspectiva
economista
no creu que afavorirà
aquestes mesures
el sector
el sector de la construcció
si t'ho afavoriran
crec
repetim el que estem dient
jo crec que si s'haguessin estudiat
millor
si haguessin anat
més coordinats
en altres mesures
haguessin pogut tindre
un efecte multiplicador
sobre el sector
de l'economia global
ara no
ara simplement
no tindran efectes multiplicadors
simplement
jo tinc la sensació
i crec que tots la compartim aquí
que serà dilapidar
els vostres diners
uns seran
coses inútiles
per a la població
que no tenen cap necessitat
ni comportarà
altre creixement
ni altres repercussions
econòmiques posteriors
senyor García




subvencions
una sèrie de sancions
a tots els nivells
segurament
segurament per a solució
en el problema de l'atur
tenim dues mesures
o unes a mitjà
llarg termini
i altres a curt termini
potser el govern
el que ha decidit
en aquests moments
és intentar
a curt termini




salvo del sector industrial
del cinturón de Barcelona
que han empezado a ver
que viene el lobo
y empiezan a alertarse
en este momento
cuando nuestro sector
en la construcción
lleva dos años
realmente pasándolo mal
En relació al tema
del fons estatal
d'inversión local
una altra cuestión
que ya deia al principi
la petició
que em sembla
que fins i tot
ha fet per carta
el gremi de la construcció
ha enviat una carta
a l'Ajuntament
demanant que les empreses locals
les empreses de la comarca
d'alguna manera
siguin les prioritàries
a l'hora de contractar
quan els ajuntaments
hagin de contractar
aquestes empreses
de fet l'Ajuntament
l'altre dia
ho recordava
en un plenari
a l'Ajuntament de Tarragona
es va comprometre a això
perquè temen fins i tot
això que hi hagi
que aquests fons
d'inversió
aquestes obres
que han de fer públiques
en molts casos
doncs vagin a parar
empreses
que no estiguin arrelades
al territori
A veure, això
això és un tema tabú
això és una cosa
que tothom pensem
no sabem com s'acaba fent
però
però bueno
quan veiem després
d'una licitació d'obra
doncs una presentació
concurs
acabes veient
el resultat
de la mateixa
sempre queden moltes dubtes
sempre queden dubtes
no?
de dir si hi ha mà
o no hi ha mà
no se sap
però bueno
sempre queden els dubtes
que es facin les coses
amb la transparència
que tots voldríem
no?
aviam
facilitar doncs
a les empreses locals
per acudir a les obres
d'allí on pertanyen
a veure és el que
quan empresa local
és el que desitges
no?
com a empresa aliena
ho trobes injust
no sé què és el correcte
però són tantes coses
que s'han fet malament
que aquesta tampoc es farà bé
i això
no sé com s'acabarà fent
una cosa és el desig
que tingui el consistori
una altra cosa és les maneres
o alternatives
que pugui per fer-ho
no?
és molt complexa
torno a dir
sempre ha sigut un tema tabú
i és complexa de comentar
el que sí que
penso que estem
o estic obviant
és
l'aportació
del millor socicapitalista
que pot tenir un empresari
sigui de la construcció
no com és
l'entitat bancària
no?
i que
podem somiar
doncs
en potenciar
doncs
el mercat de treball
podem somiar
en potenciar
doncs
les obres
siguin locals
o no locals
estem
abandonant
aquella empresa
doncs
privada
que també té
ganes de fer inversions
i que té
que fer
doncs
una sèrie d'obres
o estructures noves
i que tampoc les pot fer
perquè no té el recolzament bancari
amb la qual cosa
doncs
el constructor
també es veu
aturat
doncs
amb aquell projecte
que té el senyor
perquè aquell senyor
no té finançament
no?
és a dir
estem
oblidant
doncs
que el millor socicapitalista
com és un banc
va marxar de viatge
i encara no ha tornat
no?
i sense aquest recolzament
podem
podem plantar
flors
o fem bernaderos
podem fer el que vulguem
sense aquests diners
que són necessaris
per tots plegats
si no hi ha confiança
dels bancs
cap als constructors
això no ho arrencarem
i perquè no n'hi ha confiança
jo mestra
vostè que
en fi
és un expert en el tema
i que ens pot ajudar
a explicar
per què aquesta actitud
de les entitats financeres
no canvia
ja fa mesos
que es manté igual
de no facilitar crèdit
de no facilitar diners
bueno
això ho haurien de dir ells
perquè no tenen confiança
el que sí que és greu
és que
jo crec que aquí sí que tenen
molta responsabilitat
tots els polítics
però l'administració pública
actual
que el que no pot ser
és que tots els diners
que se'ls presten prèviament
a les entitats financieres
estes
els estan recol·locant
o al Banc d'Europa
o al propi Banc Central
avui surt
la notícia
en un diari econòmic
que clar
és equivalent
entre el mes de novembre
i disembre
són els mateixos diners
que ha entregat l'Estat
les entitats financieres
el que han fet
automàticament
és tornar-los a deixar
comprar obligacions
i bonos de l'Estat
per tant
o sigui
de tots els cèntims
que han fet
aquí hi ha un circuit privat
jo me lo guiso
i jo me lo como
i clar
tornem a lo que diem abans
i mentre està l'empresari
i el particular
no rep ni un duro
i clar
entonces
aquestes ajudes
per què serveixen
aquestes ajudes
estem
altre camí
en la congruència
del que diem
a la pregunta anterior
s'estan fent
moltes mesures
però sense
tindre una previsió
fins al final
de com s'han de portar
aquestes mesures
i sense anar
connectades
unes amb les altres
per tant
aquestes mesures
que són inútiles
o sigui
jo sincerament
crec que s'estan enrient
del país
i aleshores
l'actitud
de les entitats financieres
vostè creu
que a curt termini
no canviarà?
jo crec que no
perquè el que és evident
és que no tenen confiança
però s'estan demanant
tots confiança
confiança
confiança
com ens poden
estar demanant
confiança
quan resulta
que els reguladors
econòmics
que és el govern
no té confiança
en el país
perquè ho està demostrant
si no
obligaria
aquestes entitats
a que els diners
aniguessin
a l'economia real
no ho fan
el primer
diuen que hi ha
una crisi financiera
d'acord
el primer regulador
econòmic
que són les entitats
financieres
tampoc tenen
confiança
en este país
clar
això és un circuit viciós
i el circuit
tancat
si no canvien
l'actitud
les entitats
financeres
com sortim
del problema
del problema
sobretot
que els afecta
a vostès
senyor Rodríguez
veu sortida
més que sortir
del problema
aquí
el que veiem
tots
és a veure
com aguantem
a veure qui aguanta més
no?
és una mica
aleshores
és una prova
de resistència
això
sí
totalment
totalment
és a dir
les entitats
financeres
vellen
per la seva salut
d'acord
tenen una forta grip
i estan vellant
per la seva salut
és a dir
fins que ells
no sàpiguen
realment
com tenen
els budells
i acabin
analitzant
tot el que tenen
a nivell de morositat
i ho puguin tenir
controlat
no estaran
porra a la borda
invertir
fora del sector
com és el sector
per exemple
de la construcció
o altres sectors
perquè el sector
de la construcció
està en crisi
estem tots en crisi
el sector de la construcció
perquè tenia
unes dimensions
superiors
a altres sectors
com l'automobilístic
i llavors
és més notable
el so
és més gros
però ens està afectant
a tots igualment
a veure senyor García
doncs
es tracta
aquí de resistir
d'aguantar
curiosament
vengo observando
de que
hay ya
personas
que se están
cansando
de resistir
i d'aguantar
i hablo
no no
i hablo
de l'usuario
del comprador
concretament
en vivienda
en vivienda
ja se estan
dando cuenta
de que
las entidades
financieras
no es
un soporte
seguro
para ellos
y estan
empezando
a comprar
viviendas
por una
razón
muy sencilla
porque
está bajando
la bolsa
mucho más
que la vivienda
bajó
y esto
es muy
importante
la gente
ya empieza
a volver
a tener fe
en la vivienda
curiosamente
¿por qué?
porque
las entidades
financieras
con el juego
que están
llevando
y con esa
sensación
que tienen
algunas
de decir
yo tengo
que vender
ahora mi
producto
que me lo he adjudicado
por haber hecho
una tasación
defectuosa
o por haber entregado
un dinero
que no tenía
que haber entregado
voy a defender
esta situación
para que sea
yo la vendedora
y no el promotor
pues no
pues ya empieza
a haber gente
que empieza
a fiarse más
del promotor
y empieza
a comprar
viviendas
pensando
que es mejor
tener
el dinero
metido
de nuevo
en ladrillo
que en una entidad
financiera
por ahorro
¿pero
aquests
particulars
poden invertir
sense
l'ajuda
de las entidades?
los que tienen
y se adjudican
la hipoteca
que tiene
que se subroga
al promotor
es decir
empieza
a haber ya
estas personas
que no confían
tanto en lo que
tenían anteriormente
senyor Reyes
¿vosté comparteix
aquesta opinió?
yo estoy a punto
de entrar
en depresión
bancaria
¿vosté aguanta?
resisteix?
si em permeten
aquest símil
quan parlo de vostè
parlo en general
del sector
perquè clar
m'ho estan posant
com si això
fos una prova
d'una marató
a ver a qui aguanta
el llarg trajecte
fins que s'acabi
la marató
el trayecto nuestro
empezó en el 2006
estamos en el 2009
y al nuestro trayecto
le quedan
como mínimo
tres años
es decir
estem fent
la mitja marató
ahora
entonces
¿qué nos ocurre?
nos ocurre
que nosotros
somos como
el perro este
de un cazador
que se lo llevan
al campo
y tiene salna
y en un momento
determinado
al cazador
no le sirve
y lo deja
abandonado
allí en el campo
a lo que salga
y esto es lo que
está pasando
con los empresarios
de nuestro sector
concretamente
¿el por qué?
pues muy sencillo
porque ha habido
entre todos
nos hemos excedido
en una serie de cosas
pero las autoridades monetarias
porque aquí
estamos hablando
de medidas
estamos hablando
pero nadie busca
responsabilidades
porque parece que estamos
en un paraíso
y aquí hay muchísimas
responsabilidades
por parte de mucha gente
no sé si ustedes
vieron el otro día
la entrevista en televisión
en el programa este
de la Noria
a Mario Conde
cuando decía
que a él
la habían metido
en la cáncer
por una dimensión
que era como
tres mil veces menos
la dimensión
de ahora
de cualquier entidad financiera
con lo cual
en este momento
nuestro sector
está
en depresión
porque
no
va a conseguir
crédito
ni ahora
ni en los próximos
dos, tres
o cuatro años
¿por qué?
pues porque las entidades financieras
hacen lo que ha dicho
el señor Mestre
hace un momento
dinero que le dan
dinero que depositan
con lo cual
el dinero
no sale al mercado
y digan lo que digan
las entidades financieras
es lo que está ocurriendo
porque el que dé crédito
que lo diga
y prueba de ello
es que las hipotecas
que se conceden
están bajando
un 20 y un 30%
¿por qué?
porque las entidades financieras
no quieren tener
más riesgo
de momento
en el sector inmobiliario
¿el por qué?
porque no quieren apalancar
entonces
este
este
circuito
y es yo necesito
un cliente
pero
el cliente
ahora no lo puedo tener
porque necesito
tapar mis agujeros
o tapar mis deudas
porque me he excedido
pues oiga
yo le digo una cosa
yo
no le he vendido nunca
una vivienda
a un cliente
dándole un crédito
del 130
a ninguno
a ninguno
absolutamente
todos mis clientes
han tenido
un crédito
que estaba
del orden
del 80
85
90%
había depositado
una cantidad
y además
había pagado
sus impuestos
entonces
estamos aquí
pagando
la irresponsabilidad
de alguien
y yo insisto
que aquí
en este país
hay unas autoridades
que se llaman
las autoridades monetarias
y el banco de España
que cuando les ha interesado
se han tapado los ojos
y ahora
los abren
y no dicen nada
en cuanto a la no
disposición de crédito
si no canvia
l'actitud
de las entidades
financieras
el sector de la construcción
només pot esperar
una ayuda directa
de l'administració pública
y no sé
porque como que
las comparaciones
son odiosas
y en este espacio
habíamos hablado
otras veces
del sector de la automóvil
del que patece
el sector de la automóvil
y de las ayudas directas
que rebará
por parte del gobierno central
el sector de la automóvil
¿qué puede esperar
señor mestre
no sé
el sector de la construcción?
porque ya sé
que las comparaciones
son odiosas
es que yo
a ver
yo no soy partidario
de las ayudas
de
del
de l'Estat
yo creo que
que la estat
simplemente
el que ha deixado
es funcionar
l'economía
y ella
por sí misma
se regula
y aquí
no ha sido
así
ahora por ejemplo
estamos en el tema
del sector
de l'automóvil
a ver
yo creo que
no es comparativo
al sector de l'automóvil
en el sector
de la promoción
por muchos
por muchos factos
y por lo tanto
hay una incongruencia
en el sistema i també en el discurs polític
i també
dels millors de comunicació, per no dir-ho.
Per dues raons. Primer,
el sector de l'automòbil
el que és evident és que no és un bé de primera necessitat.
Sí que hi haurà
alguns elements, algunes persones, que sí que és un bé
de primera necessitat. No així és la vivienda
que està regulada a la pròpia Constitució
com un dret fonamental dels ciutadans.
Cosa que l'automòbil no està
regularitzat a este nivell.
En segon lloc,
jo l'administració crec que ha de ser
responsable i en aquests moments
aquí, totes aquelles frases
que es diuen tant de sostenibilitat
i que s'empleia molt, ara ningú
emple la sostenibilitat.
Clar, el sector de l'automòbil
ha sigut sempre un sector lliure.
Cadascú ha fet els cotxes que ha volgut, com ha volgut
i on ha volgut. No solament així,
sinó que quan feien fàbriques
eren mesures
excepcionals i polítiques financades
excepcionals per poder fer fàbriques.
El sector immobiliari
jo crec que no ens hem d'oblidar
és que és un sector
intervingut totalment
per l'administració.
O sigui, tu solo pots fer
les cases que et permés
l'administració,
el número de viviendes
que et permés l'administració,
en les característiques
que ella et diu,
tantes habitacions,
tanta façana,
amb balcons,
sense balcons,
en àtics,
sense àtics,
regulat
fins al mínim detall.
i per tant,
si el que ha planificat
tot aquest creixement
s'ha equivocat,
ara també tindria que sortir
a dir
jo m'he equivocat
i soc responsable.
I ara,
sin embargo,
totes les polítiques
o tota l'administració
aquí
està davall de la taula.
Diuen que, clar,
són els promotors,
els dones de la pel·lícula,
que es van voler
ser milionaris
en dos dies.
No, senyor,
el promotor tindrà
alguna responsabilitat,
però el director
de l'orquestra
va ser vostè.
I vostè ara ha de respondre.
I aquí no respon.
No solament això,
sinó que
s'estan donant
medidas i ajudes
a altres sectors
que no han estat regulats.
Doncs este cas
està regulat
i, per tant,
vostè es va equivocar.
Nosaltres,
els promotors,
segur que tot no ho han fet bé,
mos hem equivocat
perquè aquesta crisi
és que tots
han manat
més del que havíem manat
i han gripat el motor.
Però el principal
és vostè.
Perquè nosaltres
fem el que vostè
ens deixà fer.
i, per tant,
com a director,
jo crec que l'Estat
ara ha de respondre.
I, per tant,
tindria que donar,
no igual,
tindria que donar
moltes més ajudes
que al sector
de l'automòbil.
Primer,
perquè creïm
més llocs de treball,
perquè creïm
més empleus indirectes,
perquè creïm
més riquesa
a la nació
i perquè és un bé
de primera necessitat.
Senyor Rodríguez.
A veure,
estic totalment d'acord
amb el que diu el ministre.
I sobretot
perquè tampoc és comparable.
I parlar del sector
automobilístic
amb el sector de la construcció
estem parlant
ni ous i es perdenyes,
no?
És a dir,
el sector de l'automoció
avui aquesta inyecció
va pal·liar,
doncs,
va defensar
l'ama d'obra.
Exclusivament,
defensa,
volen defensar
l'ama d'obra.
Perquè aquelles empreses
automobilístiques,
la meitat ni són d'aquí,
són de fora, no?
Clar,
en el sector de la construcció
amb el qual no s'injecta
el que s'està inyectant
l'automobilístic,
estem parlant
que són promotors.
Quan diuen promotors,
tots són la mateixa línia.
Dins del món de la construcció
hi ha promotors,
hi ha constructors,
hi ha petits empresaris,
hi ha moltes empreses familiars
que són sostenibles
i aquesta ma d'obra
que estan aguantant
ningú la valora,
que és molta més
que la del sector automobilístic.
D'acord?
Llavors,
és aquí on penso
que s'ha d'incidir més,
no?
Per un costat
s'està defensant
la ma d'obra
del sector automobilístic
i per un altre costat
s'està oblidant
el sector de la construcció
quan realment
qui potencia
la ma d'obra
són les pròpies empreses.
I si tu abandones
l'empresa,
qui crearà la ma d'obra?
És l'empresari
que aconsegueix
augmentar la ma d'obra, no?
És una concluència
que s'inverteixi
en un sector
com l'automobilístic
i oblidin el de la construcció, no?
I dins del món de la construcció
s'ha de limitar
quina tipologia de constructor és, no?
És a dir,
tots ens passen
pel mateix recero.
I empreses com Crèdit
i Causió
doncs han desclassificat
a tothom.
Sigui d'obra pública,
d'obra privada,
obra industrial,
obra residencial,
a tothom.
Llavors,
aquells treballadors
que encara fan alguna cosa
inclús,
aquell pagari
que tenen per descomptar
no ho poden descomptar
perquè l'empresa
no està classificada.
És molt trist.
L'abandono
que té el sector
és molt trist.
Per anar acabant
en la recta final,
senyor García,
el tema dels preus
del que hem anat comentant
i que és una d'aquelles qüestions
que va sortint regularment
als mitjans de comunicació,
que si baixen els preus,
que si les estadístiques,
les xifres indiquen
una baixada
del preu
de la vivenda
en general.
El preu
de la vivenda
ha baixat
ja
tot el que tenia
que baixar
perquè ja s'ha posat
hem tocat ja fons.
Hem tocat fons total
i la prova
ben evidente
és que estem vendint
tots
al preu
que està marcando
la propia Generalitat
com a vivenda concertada
o vivenda concertada catalana.
És a dir,
ja no poden baixar més.
Un escandall
correctament
ben fet
define
que els preus
estan en el preu
que tenen que estar
per poderse vender
sempre i quan
se pugui accedir
amb un crèdit
o les famílies
tenen el apoio
o la economia
suficiente
per a ell.
Lo cierto és
que
si en algun caso
hi ha uns precios
pasados
poden que sean
els de seguna
man
que són precios
que claro
es que se compraron
i se venden
al precio
que opina
que debe de venderlo
el propio vendedor
però que no és
el precio real
suposto que
la vivenda
foi comprada
a lo mejor
en els anys 70
o en els anys 80.
Però nota que ha baixat
molt el preu
de segona man
El de segona man
ha baixat
I aleshores
això els constructors
i promotors
els pot perjudicar
No, eso
en definitiva
beneficia
al constructor
i al promotor
Sí, per què?
Claro, porque
da la casualidad
de que pueden venderse
esas viviendas
esas viviendas
pueden venderse
Lo que no se podían vender
era antes
cuando el precio
de una vivienda
de segunda mano
era prácticamente
el mismo
que la vivienda
de primera mano
Este es el error
Se ha tenido ese error
y claro
el querer mejorar
de calidad de vida
quiere decir
vender su vivienda
vender su vivienda
de los años 80
Claro, si vender su vivienda
de los años 80
representa que la tiene que vender
al precio de la que compra
es prácticamente imposible
Yo creo que el comprador
de la vivienda
de segunda mano
y el vendedor
de la vivienda
de segunda mano
ya se han dado cuenta
que el precio
es diferente
al de la primera mano
que tiene un coste
según su escandal
según su precio



el sector inmobiliar

realmente lograse

será una fuente de la vivienda
será una fuente importante
de financiación
de los ayuntamientos
ni de la Generalitat
Entonces, para mí
sería positivo
que esto ocurriera
lo que sí es cierto
es que
como tenemos
todo eso
es difícil
de que el precio
baje
Entonces, yo creo
que ahora mismo
el precio
el promotor
muchísimos promotores
no están ganando dinero
vendiendo
sus promociones
están intentando
ser responsables
ante sus empleados
ante sus plantillas
ante sus clientes
ante la administración
y ante la sociedad
y están aguantando
a ver
si pasando
esta mala racha
luego pueden subsistir
en el futuro
pero
yo creo que el precio
yo no sé
si ha tocado fondo
o no
porque esto
es muy difícil
saberlo
lo que sí es cierto
es que
el destruir
el precio
de cualquier producto
de forma institucional
es un mal augure
Senyors, ho deixem aquí
hem compartit
aquesta mitja hora llarga
pràcticament tres quarts d'hora
avui amb diferents convidats
per comentar
temes relacionats
amb l'economia
i amb el sector immobiliari
agraeixo especialment
la presença avui
dels senyors
Miquel Mestre
José Luis García
Diego Reyes
Carles Rodríguez
i Gregorio Cornejo
que ens han acompanyat
i que ens han ajudat a comentar
algunes de aquestes qüestions
avui sobretot hem parlat molt
d'aquest fons estatal
d'inversió local
i del que pot suposar
per l'economia en general
del país
i per les empreses
constructores i promotores
ho deixem aquí
gràcies a tots
per haver convertit
aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio
adeu-siau
bon dia