Ball, manetes, toca, galtetes, toca, l'estuca, les tens boniquetes.
La ball va la cueta de la gallina.
La ball va la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador, canta de dies, canta de dies.
Nostre gall és cantador, canta de dies i de nits no.
Sílvia Ferrer, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Maria Jesús Afnar, bon dia.
Hola, bon dia.
La Sílvia és la directora d'Infermeria de la xarxa social i sanitària de Santa Tecla,
la Maria Jesús Llevadora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui no hem escoltat la nostra sintonia habitual,
ens hem decantat per una cançó de Bressol,
i és que està més que justificat perquè a la xarxa s'aplica el mètode pell a pell.
És un programa en el qual les dones, les mares,
quan apareixen la seva criatura amb una cessària programada,
poden gaudir d'allò que s'assembla més al que és un parc natural.
No sé si ho he explicat bé, però més o menys la cosa aniria per aquí.
Sí, sí, tant que sí.
Perquè aquelles dones que no han passat per una cessària,
una dona, deixem de banda el mètode pell a pell,
que té la criatura mitjançant una cessària programada,
com és el procés del parc?
Normalment, fins ara, el nen el portava al perni a buscar el pare,
li portava amb pell amb pell amb el papà,
llavors pujava a l'habitació i esperava allí amb el nen al pit,
diguéssim que pujava la mare de reanimació
i començava l'alletament matern i el pell amb pell amb la mare.
Això passava una estoneta.
Això, exacte, passava un parell d'hores bones.
El que passa és que el novedor d'aquest mètode
és que a partir del mes passat, el dia 12 de febrer exactament,
vam començar a fer aquest mètode amb la mare,
diguéssim, dins de la sala de parts,
donant tota la intervenció al nen pell amb pell.
Va ser una experiència molt gratificant i molt maca
perquè resulta que la mare, quan va tenir la criatura damunt,
no se'n va enterar ni se'n donava compte que l'estaven intervenint
ni que estava en un quiròfan.
Sobretot una d'elles, que era brasilera,
doncs resulta que quan va veure la que tenia la criatura
va començar a caronar-la,
a cantar una cançó de bressol molt maca brasilera
i va ser un moment molt emotiu,
és que se posen els pèls de punta en el que has de pensar-hi...
Les sales de parts i tot va bé,
és un dels espais més emocionals que hi ha, eh?
Va ser un silenci, va fer un silenci total
de tots els que estàvem treballant allà,
tot l'equip que hi havia,
que vam quedar tots impressionats.
Incluso hi vam fer cantar un altre cop
perquè va ser tan bonica aquella nana.
Us haguéssiu quedat allà tot el dia.
Vinga, torni a parir una altra vegada.
Bé, les mares encantades, els pares,
com després a l'hora de la reanimació
no es poden portar amb el nadó,
doncs, que això ho estudiarem,
estem parlant-ho,
a veure si es pot fer realitat,
a veure si en uns mesos,
doncs llavors va baixar el pare a la sala de parts,
va estar un ratet amb la mare,
va veure que la mare i la criatura estaven bé
i llavors vam fer el traspàs de la criatura,
de la mare amb el papa,
li va donar un oportunet
i paràvem a l'habitació
i vam estar esperant que viugis la mare de reanimació
per tenir-se a l'alla també.
D'aquesta manera el nadó no perd contacte en cap moment
amb la seva mare i el seu pare.
Exacte, i els pares són dos protagonistes,
som protagonistes les dues d'aquest fet, no?
Sí, perquè això tradicionalment els pares s'ho perdien.
Exacte, és que els pares no comptaven pràcticament
i això fa que siguin també molt col·laboradors
amb aquest tipus de mètodes.
A veure, després d'un part natural,
totes les dones que han sigut mares
ja saben que amb l'esforç que costa,
la gran compensació justament és el contacte de la pell
amb el teu fill o la teva filla.
Quan encara té el cordó umbilical i te'l posen a sobre,
aquella olor i aquella escalfa...
Mira, també ens estem esborronant totes com a tontes.
Exacte.
Que de fet és recuperar una mica...
Tot el d'abans, exacte.
És recuperar el d'abans,
perquè abans,
jo suposo que totes les mares
que tenien el seu fill a casa
gaudien d'aquesta experiència.
Després, una vegada traslladat aquest pare a l'hospital,
la cosa es perd,
però jo crec que es van recuperant
molta humanitat
que havíem deixat de considerar.
És magnífic perquè aquí hi ha la seguretat
que han de tenir la criatura amb tots els mitjans
per si hi ha alguna dificultat,
sense perdre aquesta part emocional fonamental
pels pares i per la criatura.
De totes maneres, fent aquest sistema
amb la mare que comenteu,
jo m'imagino que com els han hagut de canviar els protocols.
Clar que sí,
perquè abans la sala de parts pràcticament era un...
Bueno, el quiròfan,
en el moment de fer la sèrie,
era un lloc tabú,
no podia entrar a ningú.
I ara almenys intentem que el pare entri,
que estigui una estoneta allí amb la mare,
que la vegi.
Durant tota la intervenció no hi pot estar,
però en aquella estoneta sí,
llavors fent el canvi,
porta el nen...
Ja participa més d'aquell...
d'aquell protagonisme, diguéssim.
S'ha de posar l'anestèsia epidural?
Sí, un espinal.
Un espinal.
Es posa un espinal,
que llavors es queda adormida de la cintura per avall.
Per tant, ella està conscient.
L'espai de la intervenció és una mica més avall,
diguéssim,
és la zona del pubis,
per tant hi ha un espai bastant bo
que es pot tornar a recuperar
perquè la mama pugui fer aquest tipus de mètode.
Ha calgut molt de canvi?
Bueno, una mica sí,
perquè és una cosa pionera,
això és una cosa que no crec que s'hagi fet
tan gaire expuestos.
I ha costat una mica intentar
que la gent entri dins que es pugui fer això
amb estesiòlegs,
diguéssim,
els ginecòlegs,
la pediatra,
auxiliars,
infermeria,
llevadores,
tothom ha sigut un equip multidisciplinari
que ha fet que, doncs,
tot això sigui possible.
Si no fos per ells,
no ho podria ser,
clar que no.
Clar, és que un professional
quan està treballant
el que vol sobretot
és calma i tranquil·litat
per poder centrar-se en la seva feina,
sí, en realistes.
I, escolta,
ara no en vingueu aquí,
a Històries,
perquè jo el que he de controlar
és que aquesta dona
i aquesta criatura
neixi de la millor manera.
Si em despisteu
amb altres coses,
clar,
s'ha de fer una pedagogia professional
entre tots vosaltres,
important,
i molta voluntat de fer-ho,
és clar.
Sí, però moltes vegades
no està renyit
una cosa amb l'altra.
Vull dir,
no està renyit
el fet de poder mantenir
la seguretat
d'aquella intervenció
i cuidar altres aspectes
que també,
bueno,
són primordials
en l'assistència,
no?,
com la humanització
i tindre en compte...
Per això, precisament,
quan fas una assessària
sempre es fa
en aquests casos
de assessàries programades
que no són urgents.
Quan són urgents
és molt més difícil
perquè llavors
si és un cas
d'un patiment fatal
o un altre problema
que es pugui produir
ja no s'intenta fer
cap tipus de mètode
d'aquest estil
perquè llavors el pediatra
requereix
de seguida les atencions...
Estem parlant
quan una dona va de pare
es decideix
en aquell moment
fer-li una assessària.
Aquí no es pot fer,
lògicament.
En aquest moment,
urgents en principi
no es fa,
es fa amb les assessàries programades.
Són assessàries
que programa
per natges,
presentacions
que no tenen
cap tipus
de problemes.
D'alguna manera
esteu completant
el cicle
de tot un seguit
d'aplicacions
en el que és
la preparació
al parc
que esteu fent
des de la xarxa.
Una mica
el part a la carta
que parlàvem un dia aquí
han dit
que la dona
no és necessària
diguem
el part natural
vull música
vull això
i vosaltres
allò que preneu nota
com si
tinguéssiu
una carta de serveis.
Sí,
a la nostra sala de parts
tenim musicoterapia,
tenim música
inclús me'n recordo
d'una senyora
que era mexicana
i li vaig posar
una cançó mexicana.
Una ranchera?
Una ranchera!
Parir a ritme de ranchera
Maria Jesús
ha de ser genial, eh?
No, no,
és que en realitat
aquella dona
es va quedar parada
de sorpresa
perquè va dir
com ho poden ser
que aquí en Tarragona
m'encontro con una ranchera
al momento del parto
però és que li vaig posar
i va disfrutar moltíssim.
És una cançoneta
d'una ranchera
d'aquell part magnífic.
A veure,
els hi poso el que volen.
Clar que sí.
Si volen allò
hi ha noies
que els agrada
un altre tipus de música
els hi posen
un altre tipus de música.
Si l'agrada clàssica,
clàssica,
tinc tot tipus de música allà.
Quants parts no hauràs assistit
tu, Maria Jesús?
Pots uns quants milers.
No els deus tenir
ni comptabilitat.
Porto 40 anys treballant
i llavors porto
uns quants milers fets.
No els tinc tots comptats
però més de 3.000
aquí a Tarragona
més de 3.000.
I encara t'esborrones,
els altres no els he comptat.
Amb l'últim t'esborrones encara.
Sempre.
Sempre.
Sempre, sempre.
És molt emocionant.
La veritat és que
la feina més maca del món
és la que tinc jo.
Doncs no et direm que no.
Sí.
També et diré que
sota el meu punt de vista
molt difícil
però maca
ja t'ho digues i però...
A veure, si no hi ha risc
tampoc no hi ha...
A més és que el paper
de les llevedures...
Si hi ha risc
també tens seguretat.
Clar.
Perquè l'experiència
et dona seguretat
per actuar.
Exacte.
I després,
l'últim dia,
no fa gaire,
fa dos dies o així
vam fer un part
a la cadireta també
amb una mamà
que volia...
Explica'm-ho això
perquè això
ho estan reivindicant
les dones
des de fa molts anys.
Una monada.
O sigui,
la dona estava
molt mentalitzada
que ho volia fer.
El primer part
el va tenir a Noruega
i el va tenir a l'hospital
però com ella va voler.
No?
Sentada, dreta...
Bueno.
I quan va arribar aquí
vam dir
bueno, com vols parir?
Llavors ella va dir
doncs m'agradaria
fer-ho d'una manera
que sigui més còmoda
per mi, no?
Clar.
I clar,
vam provar
si vols a la taula
a la cadira
a la cadira de parts
llit, el llit és més còmodo
per tu
però per nosaltres
no és tan còmoda
perquè en un llit
sempre has de treballar
una mica de costat.
La taula
és més còmoda
per nosaltres
però ella també
és més incòmoda
és una taula
que no es pot aixecar
i és més complicat.
Però bueno,
jo crec que el millor
és una cadireta
que tu,
per la manera de posar-te
com és per la llei
de la gravetat
el nano
anirà baixant per ell sol.
Aniràs fent els pujos
quan tu ho vulguis
i llavors
a veure,
el nano anirà fent
i ves fent
quan tu tinguis ganes.
va controlar perfectament
tot el parc
i escolta,
jo em vaig seure allí
amb un taburet a terra
quasi,
que escolta,
la fanyada que vaig tenir
per aguantar-me'n.
Interessant,
no també?
Però allà expectant,
a veure com anava
i vaig veure com sortia
el caperronet,
vaig ajudar una mica
i li vaig posar damunt
el pit.
Va ser superbonic aquest parc.
L'altre dia
que fa una setmana
ens va acompanyar
el doctor Santís
també per parlar
d'aquest tema,
del pare a la carta
precisament
i ell comentava
que fa molts anys
que les dones
en aquest sentit
han estat una mica invisibles
i no han pres la decisió avui.
No han sigut protagonistes.
I ell deia
no, no,
a veure,
si en aquest país
i en la majoria
de països occidentals
les dones heu parit
a la sala de parts
i en aquesta posició
és perquè era més còmoda
pels ginecòlegs.
Exacte.
Era molt més còmoda
perquè nosaltres
tenim una visió més àmplia,
podem treballar millor
però entenem
que no és la manera natural
i que és la pròpia dona
i això totes les dones
que han passat per un parc
saben que hi havia
una sèrie de...
Ara això,
ara allò altre,
una mica a cop de pito,
faig una caricatura
perquè el tracte
sempre és exquisit,
però una mica
estaves forçant
un procés
que és absolutament natural.
Per sentit comú
això que dius,
clar,
jo m'imagino,
doncs,
si m'apures,
agafada a un arbre
i mira,
i mitja cotxada
i...
Bueno,
com ho feien
i com ho fan
a les tribus
a l'Àfrica
i a Amèrica
i a molts llocs.
I el parc d'aquesta dona
va anar bé, doncs.
Perfecte.
Llavors, clar,
està pendent
d'agafar la criatura.
Clar,
només ajudar-la
perquè no acabi de caure.
Clar, clar,
i està allà a sota.
Quan li fas això,
ja l'agafa
i se'l posa damunt del pit.
És que és una cosa
molt natural.
Ara,
hi ha senyores
que no volen parir així
i llavors volen parir
de manera tradicional
com hem fet fins ara.
Sí, sí, sí,
tota la vida.
Bueno,
o es posen de costat,
o es posen...
Bueno,
la posició
que elles desitgen.
Nosaltres les deixem escollir sempre.
Clar, no?
I un mateix ja sap
com ha de funcionar
el seu cos, no?
Exacte, exacte.
O caminar.
Els hi posem,
a vegades si volen la peridural
els hi posem una walking
que fa que puguin deembolar.
Què és això?
Una walking
és una peridural molt laic
que es posa
que no treu la sensibilitat
de les cames
i llavors pot encaminar
i poden deembolar
amb la peridural posada.
Per tant,
les contraccions...
Exacte,
es treu el dolor
però no els hi treu
el que és la sensibilitat
i poden caminar
i deembolar tranquil·lament.
I escolta,
el no sentir les contraccions
no fa perdre
el control del teu propi part?
No.
A tu mateixa?
No, no,
perquè no tenen la pressió.
Llavors noten les contraccions,
noten quan venen...
La pressió sense dolor.
Exacte.
El que no tenen és dolor.
El que és teu és el dolor
però no la pressió
i la sensibilitat
de notar la contracció que arriba.
Tornant a aquest programa
que com bé dèieu
és pioner
aquí a la xarxa
del Pella Pella amb la mare.
Clar,
un necessari
a banda de tota
aquesta vessant emocional
i bonic
que és tenir una criatura
no deixar de ser
una intervenció quirúrgica
amb els seus punts,
amb el seu postoperatori
i tot plegat.
Clar,
en el moment
que agafen la criatura
tal qual
li posen el pit
com quan pareix?
A veure,
en aquests dos casos...
Ja sé que pregunto
vagi a nades
però jo no hi entenc.
En aquests dos casos
el pediatre
va voler primer
donar un cop d'ull
a la criatura
perquè no volia assegurar-se
que estés tot bé
i de seguida
va ser un cop d'ull
així,
tal com se diu,
pam, pam,
està bé, pam,
porta-li la mama.
Li vaig portar
i va estar tota la intervenció
al nadó amb la mare.
I mentre està a la dona
li van cosint
i fent tot el que va.
I la mare,
de vegades
quan estan així,
que estan sols,
que no tenen el nadó
tenen aquella ansietat
perquè diuen
que m'estan tocando,
que me molesta.
Primer,
què li ha passat al nen
que no me'l porten
i que m'estan fent a mi?
Preocupada perquè el nadó ha marxat
i com està
i no lo veu
i què li passa?
I està bé?
Mi niño seguro que està bé?
No m'enganyes?
Aquestes preguntes
han sigut durant molts anys
molt habituals.
Llavors,
quan han fet això,
la mare ja ni es preocupa
de tot el que li estan fent,
que sigui la intervenció,
que si estan fent alguna cosa,
que estan tocant...
Però feina-te,
mirar-lo i tocar-lo.
Exacte,
acaronar-lo,
mirar-lo.
Hi ha aquella complicitat
de mirar des de mare a fill,
el nen que va reptant
cap allà al costat del pit,
que veus que ell mateix
se va ronçant cap allà
per l'hormona de l'ostocina,
que és l'hormona de l'amor,
que va fent la seva feina,
no?
I fa que aquell metabolismo
d'aquell nano
comenci a posar-se al seu puesto,
que funcioni tot.
Doncs allò és un miracle.
I la mare,
quan acaba la intervenció,
és que no se n'ha enterat.
Llavors dius,
bueno, ja està,
com ja està?
Un mètode de pell en pell
a reanimació
i després pujar a l'habitació.
Però bé.
Per això és el següent pas
que farem.
Vull dir,
estem fent pas de pas.
No, no,
jo us veig disposats
a anar més, eh?
No, no,
i a més que la gent col·labora
i la gent està molt contenta
i quan veiem que els resultats
són bons,
val la pena posar-s'hi.
De fet,
hi ha hagut casos
que si el cri o el deixessis
pell a pell,
acabaria arribant al mugró.
Sí, arriban,
arriben tots.
O i arribaria al pit.
Diu que si els deixes
més de 50...
ells va reptant
fins arribar al mugró.
Tens arrossegar-se
amb les cametes.
És que hi ha coses
que està bé
que l'Esser i Mà
intervingui
i ho modifiqui,
però hi ha coses
que no sé
per què les havíem de tocar.
Anaven sols.
Sí, acaben sols.
Però veus,
mira,
sort que tenim
la capacitat
de rectificar
i d'alguna manera
tornar
amb tot el que la tecnologia
ens dona avui dia
a uns parts
com a més de pell,
pell a pell.
Més humanitzat,
i menys medicalitzat.
Justament.
Escolteu,
i en el cas dels prematurs
hi ha algun sistema
que el pare,
la mare,
doncs,
estigui a prop de la criatura.
Això va començar
en 1997
a Colòmbia,
a Bogotà,
a l'Hospital Materno-Infantil.
El doctor Rey,
que era el cap
de la natuologia
de l'hospital,
doncs,
va agafar,
com tenien molta manca
de recursos
i manca d'incubadores,
hi havia un hospital
amb una quantitat
de 20.000 parts a l'any,
estava massificat,
doncs, clar,
van intentar
de fer el mètode cangur
amb les mares.
Es dèiem mare cangur.
I llavors,
d'aquella mètode,
la mare
van començar a veure,
van treure
el que és la llet de fórmula,
perquè els nens
els donaven llet de fórmula
a tots,
els prematurs,
van començar a donar-los
a llet també en materno
i van veure
que aquells nens
anaven tirant endavant
i que millorava
la seva salut,
diguéssim,
creixien més aviat,
sortien més aviat
de l'hospital també,
la seva hospitalització
era més curta,
recuperava més aviat
la termorregulació,
o sigui,
tot funcionava molt més bé.
I llavors,
van veure
que allò era un mètode
que anava
i això
es feia primer
amb els prematurs
i amb els nens
més petits
de dos quilos,
però després ja
es va començar
a aplicar
aquí al resta d'Europa,
als països desenvolupats,
per veure
que els nanos
tiraven endavant
i que era millor
no més per prematurs
sinó que també
pels nens a terme.
Tornem a parlar
dels pares
que també han guanyat
terreny,
han conquerit
finalment
la sala de parts.
Tots recordant
que fa uns anys
quasi havies de conèixer
el ministre de Sanitat
perquè el teu marit
o el pare de la criatura
entrés a la sala.
I els mateixos pares
no volien entrar tampoc.
No volien,
perquè això era
cosa de dones.
Era una cosa cultural.
Que entrés la mare,
la mare de la mare,
és a dir,
la sogra,
perquè això era
cosa de dones.
Després no,
després va haver-hi un moment
que els homes
volien intervenir,
havien intervingut
en el seguiment
de l'embaràs,
també volien ser-hi al parc
i mica en mica
han anat conquerint
els peritoris.
Ara ja són protagonistes
com la mare
i el nadó.
Aquí fa més d'un any
ja que ho fem amb el pare,
en el cas de les sàries,
ara hem començat
amb les sàries,
però abans,
fa un any,
vam començar
amb els pares
fer pell en pell.
O sigui,
la mare,
li donàvem al nen,
li ensenyàvem un momenter
quan neixia,
li donàvem un petonet
i deien,
vinga,
doncs el pugem amb el papa
que estigui amb ell
pell en pell
i quan arribis tu
llavors te'l passarem a tu.
I la mama encantada
perquè l'havia vist,
l'havia vist del nen
i llavors sabia
que el seu pare el cuidava.
En què estàs millor
que amb el seu pare,
no?
Llavors la mare tranquil·la.
I escolta'm,
amb el pare
eren pressionant
perquè jo que els he deixat
allà damunt del pit
els veies que ploraven
com a nens
perquè deien
això no ho he sentit mai
a la meva vida
aquesta sensació.
Mai,
inclús pares que després
han tingut nens abans
i no ho han fet
diuen
és que això valia la pena
viure-ho.
És completament diferent.
És diferent totalment.
No té res a veure.
És que estan superencantats tots, eh?
No han trobat ningú
que digui
no, a mi no me lo deixes
perquè m'he d'acosa.
No, ningú, ningú, ningú.
Però fixa't,
no em vull equivocar
perquè parlo de memòria
perquè aquesta setmana
es feien públiques
les dades
del percentatge d'homes
que també
s'havien acollit
a la baixa
per paternitat
i era un percentatge elevadíssim.
No m'atreveixo
a dir una xifra
però jo recordo
que m'ha cridat molt l'atenció.
Són dades d'aquesta setmana mateix.
Lligant-ho amb això
doncs afortunadament
els homes
també poden prendre
part d'aquest procés
que fins ara d'acord
és el que tu deies
molts no volien
però tradicionalment
com estava abatat
segur que es quedaven
amb les ganes més d'un.
Segur, segur
perquè ara col·labora moltíssim
moltíssim amb les mares
veus estar a l'habitació
i tan aviat el canvi
el pare com la mare
si ha d'ajudar-la
per donar-li al nen
que posi el pit
estar allí pendent
que a la mama
li falta alguna cosa
posar-la a la ve de costada
ajudar-la en tots els moments
els pares estan molt col·laboradors
i això clar
era molt important que passés
perquè la mare es trobava
bastant aïllada
en aquest cas
quan arribava a casa
es trobava molt sola
tenia les típiques depres
aquelles que sortien moltes vegades
i no era perquè
per altra cosa
que a la millor
es trobava molt soles
i ara això ha canviat molt
perquè els pares
la majoria demanen
els seus dies de festa
una majoria
i els que poden
si no són
els que poden
clar, no tothom ho pot fer
però llavors estan amb elles
estan 15 dies
estan 20
aquells primers dies
es passen superbé
perquè estan tot fent
pis pis
i tant
trobar-te de cop i volta
tu sola
amb una criatura
que no saps ni per on agafar-la
és que faig amb això
ho estimo molt
però no sé què fer amb això
volen que els ensenyem
a canviar-los
quan anem a banyar els nens
les infermeres
de la segona planta
que és maternitat
llavors els van a buscar
el pare i la mare
els ensenyen a banyar-los
fent passatges
i coses
i llavors els nanos
bueno els nanos
ja estan cuidats
pel pare i per la mare
són autocuidats
i hi ha una autoconfiança
total que tenen els pares
perquè diuen
ja sé com se fa
perquè allò ho han fet
a l'hospital
i els han ensenyat a l'hospital
moltes dones
que ja deuen passar
la cinquantena
que tenen les criatures grans
deuen pensar
ai a la meva època
això no era així
el que tenies parada
de les dones
de 40 per amunt
que tenen nens petits
si és veritat
moltíssimes
jo crec que ho fan per això
però troben a faltar
allò d'entendre un nen petit
ara
perquè n'he trobat algunes
i n'hi ha algunes
ja de 45 per amunt
i que no és la primera criatura
a més a més
no no
que tenen nens grans
i llavors diuen
és que ara hem marxat de casa
i ara trobo a faltar
un nen petit a casa
i a veure
jo em feia gràcia
i sí sí
doncs t'ha de fer molta gràcia
que un nen petit
era molta feina
doncs sí sí
però bueno
potser sí que és
en aquella
desenvolupat
ho vaig viure
des de la inexpertesa
ara que en sé més
i que tinc totes les facilitats
doncs vull tenir-ne una altra
no t'has de veure
no t'has de veure
el primer nen
com el portes
o com portes el segon
i no t'hi que els altres
això ho saben
totes les mares i els pares
l'experiència
només de sentir el purès
és perquè plora
parlaves de diferències d'edat
però també ens ho comentava
el doctor Santís
amb dades
pròpies de la xarxa
en els últims 10 anys
lògicament
bona part de l'augment
de la natalitat
ha vingut pels nous veïns
per tota la immigració
i això també
tu com a llevadura
i el tracte abans del pare i després
també t'ha donat
una perspectiva molt diferent
has esmentat una mare brasilera
has esmentat una mare mexicana
per tant també
a través de les diferents cultures
com viu en la maternitat
es viu diferent
molt diferent
depèn d'on ets
sí, hi ha mares
per exemple aquí tenim
la població marroquina
que és bastant amplia
és un 26%
doncs aquesta població
les mares
són
o sigui
normalment
culturalment
s'estimen molt els fills
però quan els hi dones
normalment els rechacen
no el volen brut
no els hi agrada
llavors volen que els hi netegis
i els hi donguis net
sí, sí, sí
és veritat
ho havia sentit
és una tradició
el cultur és cultural
els pares tampoc no els agrada massa
molts pares giren el cap
quan ha de néixer la criatura
giren el cap a cap enrere
i no volen veure tot allò
els hi fa una mica
el moment de l'exploració
la mare tampoc a vegades
no els agrada que estigui el pare al davant
hi ha coses que no accepten
un pudor
una cosa cultural
tenen molt de pudor
llavors sí
els hi costa molt
que el marit
o seva parella
estigui al costat d'ells
les d'aquí anem més a l'ample
sí, home
aquí és
és cultural tot això
és cultural
és diferent
parlem de països de l'est
països de l'est
diferent a nosaltres
no, més o menys
molt semblant
molt semblant
el rest d'Europa
molt semblant a nosaltres
i que a la resta d'Europa
tampoc no hi ha tanta quantitat
igual hi ha un 7 o 8%
el que més
clar
països de marroquins
és el que més
quantitat hi ha
més apropat
i bueno
i sud-americans
hi ha un 7 o 8%
també
i bueno
més tot espanyols
que espanyols
abans n'hi havia molts
menys que ara
ara també
el volgència espanyol
està ampliant
si això diuen
que comença a pujar
la natalitat
de la població autòctona
sí, sí
exacte
abans deien
jo només vull un nen
i prou
i ja està
no vull cap més
ara la cosa va
més enllà
i ara
normalment
la parella
es diuen
mira un parell
inclús tres
m'agradaria
i aquí s'anim el tercer
això és heròic
amb els temps que corren
sí, sí
abans no es veien
terciperes
molt difícil
fa uns anys enrere
però ara molt
sí, sí que es veuen bastant
deies abans
Maria Jesús
i la Sílvia
que té una llarga experiència
professional en infermeria
també
que la teva professió
és la més bonica del món
sí que ho és
clar que sí
jo no estic segura
i deus aprendre molt
però és que la vostra feina
en els últims anys
també s'ha prestigiat més
sí
abans la llevadora
socialment
era aquella dona
que tenia una formació
lògicament
del poble
sí
però que el que feia
era
no, no
fins i tot a l'hospital
doncs assistia al pari
punt
vosaltres des del moment
que la dona
està embarassada
vosaltres porteu
absolutament
tot
l'adolescència
el que és el part
el postpart
la menopausa
tot, tot, tot
fins i tot
en els últims temps
vosaltres
les llevadores
també
feu el que és
el control
lògicament
de les dones
de les seves
embarass i no embarass
vull dir
determinades revisions
bianuals
tot això
citologies
les citologies
heu assumit
una responsabilitat
i una visibilitat
en el món de la dona
que abans no hi era
no, no, no
doncs és una cosa
molt interessant
perquè doncs
faltava
aquell lloc faltava
una persona
i que fos una dona
precisament
que es dediqués
a cuidar les altres dones
hi ha un feeling
hi ha una mica
de complicitat
llavors les dones
com jo et coneixen
et van conèixer
a la millor
quan estaven embarassades
llavors
les has portat
tot a l'embaràs
al part
normalment
totes les llevadores
que estem aquí
a l'hospital
a Santa Tecla
fan caps
fan consultes
i després van també
a la
van guàrdia de l'hospital
llavors les senyores
ens coneixen a totes
i això és bonic
perquè arriba
a un lloc
que els hi és familiar
normalment fem
inclús visites
dels caps
cap a l'hospital
per conèixer
les sales de parts
per veure
que no els hi sigui
una cosa
com
que no coneguda
que estiguin
com ben acollides
que vegin
que és una cosa
que ja l'hem vist
d'altres vegades
i llavors
arriben allà
a l'hospital
i diuen
doncs aquest post
jo el conec
vaig estar l'altre dia
aquí a la sala de parts
ja van sapient el que
coneixen les persones
tu ets tal
tu ets qual
i això fa que arribin
amb una tranquil·litat
molt gran al hospital
de totes maneres
sempre hi ha veus crítiques
en tot
i en això no hi ha excepció
hi ha qui diu
que està massa
medicalitzat
que la dona embarassada
està massa contemplada
és a dir
que hem passat a dir
d'allò de
l'embaràs
és nota importància
a dir que l'embaràs
és com una malaltia
està a sobreprotegir
i sobrecontrolar
la dona embarassada
quan diuen
que no n'hi ha per tant
que no calen tantes ecos
ni cal tanta cosa
per la teva experiència
tu com ho veus?
el que passa
que abans
les mares
tenien
quan si tu te'n recordes
no ho sé
fa molts anys
les mares deien
quants fills tens?
bueno
he tenido ocho
però me viven quatre
i a més es diu
amb una naturalitat
perquè era propi
d'aquella època
perquè era propi
que tants fills tenies
sabies que la meitat
es podia morir
perquè no hi havia
ni atenció
durant l'embaràs
ni hi havia res
llavors és aquest el problema
ara tens un nen
o tens dos
però vols que aquest nen
surti endavant
i que vagi bé
que sigui
amb la màxima qualitat
d'assistència
per tant
això no ho podem permetre
que passi
això s'ha de tenir
i s'ha de fer
i jo crec que és la forma
més correcta
de portar-ho tot
ja per acabar
quan tornen a casa
quants SOS
envien a les llevadores
les mares?
bueno
les mares
no massa
perquè resulta que
després de quan marxen
cap a casa
fan reunions
als caps
també
de lletament
i llavors
es reuneixen
les mames
que han tingut
els nens
estan juntes
donen lletament
entre elles
es diuen
els seves dubtes
un altre
diu
jo vaig fer això
jo vaig fer allò
i una
quasi que
soluciona
el problema
de l'altra
la llevadora
està allà
per si de cas
els ensenya
a fer el massatge
al nen
al nadó
els malics
que tants
mals de cas
els malics
el banyo
no el banyo
que no li cau
ells es banyen
del primer dia
els diuen
com ho han de cuidar
no s'ha de fer
cap cosa especial
i ja està
vull dir
les mares
no tenen cap problema
i sempre
tenen el telèfon
per trucar
jo almenys
sempre els dic
quan tens algun problema
em truques a la sala de parts
jo et diré
si has de venir
véns un moment
i solucionem
el que sigui
però doncs
que no
les dones
no estan desemparades
les dones
saben perfectament
a qui han de trucar
perquè estem per elles
per ajudar-les
no fa ni un mes
que han estrenat
a la xarxa
aquest programa
pell a pell
amb les mares
amb els pares
ja feia temps
que ho tiraran endavant
i tornarem a parlar
perquè segons heu dit
Sílvia
voleu ampliar
encara més
aquest protocol
doncs sí
evidentment
és un mètode
que afavoreix
el contacte
el tracte humà
i nosaltres
ens hem de preocupar
d'això
perquè crec que
a part de fer
bona assistència
és un tema
absolutament nostre
el cuidar
aquests aspectes
de sensibilitat
i de
humanitat
que hem de donar
amb la nostra assistència
nosaltres us hem de donar
l'enhorabona
sens dubte
i potser
el mètode
pell amb pell
s'hauria de posar
pell amb pell
amb pell
si teníem en compte
les llevadores
i el personal
que existeix
aquestes mares
aquests nens
i aquests pares
ha estat un plaer
de veritat
perquè a vegades
quan es parla
de temes mèdics
lògicament
parles de coses
una mica lletjotes
i negatives
quan parles de temes mèdics
també pots parlar
de portar vides al món
en les millors condicions
possibles
Sílvia Ferrer
directora d'Infermeria
de la xarxa
Maria Jesús Aznar
moltíssimes gràcies
i reitego l'enhorabona
bon dia
Gràcies a vosaltres