Ens anem a Sitges, perquè aquest cap de setmana que comença,
ara s'acaba ja, és el definitiu,
el que tanca l'edició del Festival de Cinema Internacional de Sitges,
que ha seguit el nostre col·laborador David Serra.
David, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Això s'acaba, eh?
Sí, però encara tenim aquí productes de Nitzondi,
tenim productes molt destacables.
La pel·lícula del dia, per exemple,
avui es presentava la pel·lícula Carriers,
dels germans pastors, catalans,
que ja ho heu pogut veure,
i avui ja ho heu pogut parlar a cinc centis,
i que s'estrenarà, suposo que d'aquí dues o tres setmanes,
a les pantalles de la nostra televisió,
i de la televisió dels nostres cinemes,
hi ha molta emoció, però és veritat.
Ara hi ha una mica de tristor, perquè en l'ambient del festival,
doncs les cares ja comencen a ser més cancines,
i la gent ja no registra el mateix entusiasme,
que de totes maneres pensa que cap de setmana vindrà molta gent
que no són... són els habituals del cap de setmana,
i aquest segurament portaran noves alegries
a les sales de cinemes de Sitges.
Segur que sí.
Escolta, David, abans de parlar una mica del que passarà avui
o demà dissabte, quin balanç faries,
o què destacaries tu de tots aquests dies del festival?
Doncs, a veure, el meu balanç és,
objectivament, hem vist bon cinema.
Hem vist pel·lícules de cinema fantàstic,
algunes meravelles, com la pel·lícula d'animació Nine,
que no vam poder veure ahir,
i la veritat és que és com cada any,
o sigui, l'acollita del cinema fantàstic,
si més no, doncs se va guanyant...
Bé, cada any té peces mestres,
i algunes vegades són més o menys.
Aquest any és un any, jo crec que,
objectivament, millor que l'anterior,
i hi ha més varietat, hi ha força més varietat.
Jo penso que és un festival que jo vaig dir l'altre dia
amb la Jolanda, que ha crescut molt,
s'ha fet molt seriós, una mica tibant, potser,
però tampoc és una cosa que ens preocupi.
Els amants del cinema fantàstic venim aquí,
ens trobem gairebé en família,
i compartim la mateixa passió,
que és el tiroloide,
les sales de cinema grans,
però històries, algunes que m'ho veu víniques,
algunes de misteri,
la solitud de l'espai, etcètera.
O sigui, hem tingut una mica de tot.
Jo penso que és positiu.
Veus alguna pel·lícula...
Veus alguna pel·lícula...
Veus alguna pel·lícula, clarament,
allò destacada o favorita pel palmarès,
o a tu que t'hagi agradat especialment alguna?
Doncs mira, jo d'entrada,
del que hem pogut veure ara aquesta setmana,
tinc debilitat per una pel·lícula de criatures,
que és Splice, del director de CUP,
que no és una gran pel·lícula,
però que jo trobo que...
que té molt de caliu, no?,
perquè recupera una assignatura,
una de les peces fonamentals dels subgèneres
de l'enxima fantàstic,
que és la dels mad doctors,
els doctors bojos que creen criatures, no?,
en aquest cas, estructures genètiques avançades,
i aquesta pel·lícula,
em sembla que donarà alguna que una altra sorpresa.
A partir d'aquí, doncs, bueno,
hem vist D'Orphan,
que és una pel·lícula més que correcta,
The Children's,
que t'estava francament bé,
Grace,
la pel·lícula espanyola,
fes de 211,
del Daniel Monfong,
que és una molt bona pel·lícula,
El Pandorum,
que és una altra vegada
veure pel·lícules tipus Alien,
penso que hem vist molta varietat
i hem perso una miqueta, eh?,
en aquest mare maglum de pel·lícules.
Jo, les mimes favorites,
jo em trobo la pel·lícula del Parc en Bou,
la pel·lícula del capellà vampir,
que em va fer molta gràcia
i ho vaig passar molt bé.
Escolta, i què ens queda?
Avui, tenim avui, demà,
o s'acaba el festival diumenge?
El diumenge.
Després del dijuns,
la marató,
la que acostumava de tots els anys.
I què ens espera encara?
Què tenim?
Sobretot per aquells que potser ens escolten anar
i s'animin a anar algunes hores
a Sitges a veure alguna cosa del festival.
La pel·lícula espanyola del diumenge,
que ja podem dir quina és,
perquè és veritat que és la segona part de Miliu,
que s'estrenarà a Sitges.
O sigui que aquesta sí que és un plat dolç
i és una pel·lícula que, bueno,
que s'ha de recomanar
perquè evidentment té molts seguidors,
molt gran escriptor,
i abans la penso que pot ser una pel·lícula
més que interessant.
I és la segona part de Milenium.
Sí, sí, sí, exacte.
Després, que és la segona part.
I a més, estrenarà a Sitges
era una pel·lícula sorpresa,
s'havia parlat molt d'aquesta pel·lícula,
no estàvem segur si finalment sí.
amb ja s'ha desvelat,
que és la pel·lícula del dia.
Doncs és un èxit pel festival, no, també?
Segur, segur.
No, no, no.
Jo penso que s'han apuntat un bon...
Un bon tanto, que es diu.
Sí, sí, exacte.
Bueno, no sé,
aquesta setmana aquí a Tarragona,
com ho teniu?
Home, doncs tenim l'estrena principal,
no cal dir-t'ho perquè, en fi,
no a Tarragona, sinó a tot el país,
és Àgora,
a més, amb una campanya de promoció
realment intensa.
Segurament s'ho mereix,
perquè Alejandro Menàvar,
en fi, és un dels referents
que tenim en el conjunt del país,
així que ja et pots imaginar
que tothom parla
i l'expectativa és Àgora,
que s'estrena avui.
Bueno, doncs si vols parlar
una miqueta del que jo pugui comentar
d'aquestes pel·lícules,
que encara no he vist, evidentment,
però l'Àgora pinta molt bé.
Jo penso que és una pel·lícula
que juga una carta
que és admirable,
que és intentar fer un retrat
d'un personatge
que s'hi pati avançat en el seu temps
i que hem de recordar
que és una figura
molt poc coneguda,
tot i que, bueno,
des del punt de vista històric
n'hi ha un futur i mire d'obres,
i sobretot ara que s'estrenarà la pel·lícula
hi ha encara més,
d'estudis més o menys seriosos
sobre aquest personatge
que en el seu temps
doncs va ser molt avançat
perquè va ser una dona
astrònoma
i que a més
sembla que era una gran científica
i que estava, bueno,
vivia en el que era
la Biblioteca d'Alejandria
i que va patir precisament
la destrucció
d'aquest temple del saber
humà
irrecuperable
i que, bueno,
es va demostrar
que com una secta
que en el seu moment
era perseguida
que eren els cristians
en un moment d'un altre
es van transformar
en els talibans
d'avui en dia
i van aniquilar
tot el que era
el coneixement
que havia vist en aquella època
van intentar
s'acabar amb l'afesinat
i la destrucció
de la Biblioteca d'Alejandria.
És una història ambiciosa
jo penso que a Menàbar
se l'ha jugat
directament
amb una pel·lícula
de 50
penso que són 50 milions
d'euros de pressupost
que Déu-n'hi-do
que en certa manera
intenta recuperar
també l'espírit
d'aquelles pel·lícules
de David Lynn
del Bronson
les pel·lícules
d'aquest espèlum històrics
de pel·lícules
de romans
del Ben-Hur
de l'Espartacus
o sigui
que aquesta
mena de maniobra
una mica
diguem-ne
suïcida
des del punt de vista
pressupostari
però que si la història
aconseguís
copsar
l'ànima d'aquell temps
i més
des del punt de vista
del temps actual
perquè sembla que
a Menàbar
estava molt obsessionat
a l'intentar donar
una visió
des del punt de vista
narratiu
que es pogués
aplicar
al que passa avui en dia
una miqueta
amb les ments
tancades
el talibanisme
i tot això
una pel·lícula
més que
més interessant
i a més
som a Raquel Wets
que és un actriu
que jo penso
que a la Menàbar
li pot treure
molt de suc
doncs hem escoltat
un petit fragment
d'aquesta àgora
d'Alejandro Menàbar
els cèl·lis
tenen que ser
simples
però no
ho son
en els últims
dies
del Imperi
Romani
en el ocaso
de una civilització
una mujer
adelantada
a su temps
una llenda
l'unit
a los hombres
passe lo que passe
en las calles
somos hermanos
donde están las tropas
ningún ejército
podría contener a la gente
está llamando
a la aniquilación
de mujeres y niños
y si Dios
no me niega la fuerza
yo continuaré
purificando esta ciudad
tantos años estudiando
si pudiera
desentrañar esto
porque esta asamblea
tiene que aceptar
el consejo
de una mujer
¡Ya basta!
Aquest és el so
de D'Agora
l'estrena
sens dubte
de la setmana
tu creus
David
que pot ser
en fi
en funció
de la resposta
al públic
un cert risc
per la carrera
cinematogràfica
d'Alejandro Menàbar
mira
soc molt sincer
jo penso que no
perquè Menàbar
és un personatge
que
està consolidat
està una mica
jo penso que
està molt allunyat
de lo que serien
les lectures fàcils
Menàbar no és
Salmo Dóvar
i jo penso
que el seu ego
està en un joc
més segur
que el del nostre
director
Ferrer
i un director
Manxec
jo penso que Menàbar
ha fet una pel·lícula
de risc
és una pel·lícula
de risc
des del punt de vista
pressupostari
però
no tinc cap mena
de dubte
que la gent
respondrà
que
al darrés
potser
les expectatives
massa altes
que tenim
sobre aquesta pel·lícula
una pel·lícula
difícil
complicada
perquè aquí sí que hi ha
efectes especials
aquí sí que hi ha
doncs
una reconstrucció històrica
i que suposa un repte
pel seu director
i pel públic en general
perquè són pel·lícules
que no estem acostumats
a veure
a les nostres sales
i menys fetes
per un de casa nostra
no sé si m'explico
però realment
penso que
que ell
sigui un èxit
o un èxit relatiu
a Menàbar
estarà més enllà
d'aquestes lectures
i penso que
el no
la seva carrera
com cinematogràfica
no corre
cap mena de risc
tot i que
es podria pensar
al contrari
des del punt de vista
del pressupost
però això
té que quedar a banda
és una pel·lícula
important
i és una pel·lícula
necessària
en fi
50 milions
de pressupost
com deies
que en fi
és per una pel·lícula
espanyola
és realment
espectacular
un pressupost
espectacular
a banda de l'estrena
d'Àgora
de la resta
de la setmana
en fi
jo he vist
que tenim una estrena
d'un drama
històric polonès
Katin
d'un director polonès
d'aquells veterans
és un drama
històric
tenim també
París
que és un drama
francès
si no m'equivoco
no sé
què destacaria
d'aquestes pel·lícules
si és que
et tens alguna referència
a veure
Katin
sí
perquè és una pel·lícula
de tu l'has dit
del gran mestre polaco
de l'Andreu Badda
que bueno
que sí que és veritat
que està en hores baixes
però que el tema
que tracta
que són els horrors
de la guerra
viscudes
amb el seu país
en Polònia
jo penso que és una
com sempre
mai de ser indiferent
el cinema de Badda
és un cinema
intel·ligent
és un tipus
de cinema sensible
potser
no tan al dia
però
aquesta gran matança
perquè estàs parlant
d'un fet verídic
des del punt de vista
de la invasió
de Polònia
per Hillary i Stalin
perquè van patir
precisament
els dos més grans
nacionalismes
van acutar
aquest país
el van pràcticament
reduir
el pols
doncs penso que
és
una pel·lícula
amirable
que estigui a Tarragona
perquè no és
de les que normalment
arriben
però jo recordant
alguna de les pel·lícules
que aquest director
va dirigir
com per exemple
Fenisses i Diamantes
o
ara no recordo gaire bé
però me sembra
que era la tierra
de la promesa
o de la gran promesa
doncs
sempre té
un punt fort
que és
com
crea
a partir de pel·lícules corals
un sentit
de
de lo que era la vida
en aquell moment
i té una narrativa
molt propera
a les persones
o l'humà
a partir d'aquest moment
estem
amb un director
que es té que seguir
amb carinyo
que els amants
del seu cinema
doncs aniran a veure
i amb tot
el desig
de retrobar-se
amb les millors pàgines
del gran mestre
i que és una pel·lícula
que jo personalment
aniré a veure
amb el desig
que contínua una història
d'aquestes tan necessàries
que jo penso
que es pot tenir
una lliçó
moral històrica
de coses
que no tenen
que tornar a passar
anem a escoltar
doncs un petit thriller
d'aquesta
Cutting
Caballeros
deben resistir
Nuestro hijo vive
está prisionero
pero vivo
A continuación
leeremos el nombre
del resto de víctimas
Mamá
¿por qué me hablas
como si ya no existiera?
Su nombre no está
en esa lista
¿me estás escuchando?
Botones
Es lo que quedará
de nosotros
Estuve allí
En las tumbas
del bosque de Katín
El rosario
de su hermano
Escuche Mayor
Los soviets
deben mentir
para tapar este crimen
Pero usted no
No debería
Un drama histórico
ambientat a Polonia
durant la Segona Guerra Mundial
com comentàvem
Deia també abans
David
que entre les estrenes
hi havia aquesta pel·lícula
francesa a París
o també
que hi ha
per cert
que té la Juliette Vinoche
com a actriu protagonista
i també potser
val la pena destacar
aquesta Moon
que és una pel·lícula
que em sembla
que de ciència-ficció
en fi
que a mi el que em sona
és que el director
és el fill del David Bowie
no?
El Duncan Jones
El fill de David Bowie
és una història
que sí que s'ha despertat
alguna que una altra
bueno
les opinions són molt variades
hi ha qui ha dit
que és un tostón
insuportable
hi ha qui diu
que perquè és el fill
de David Bowie
però penso que
David Jones
el director
d'aquesta pel·lícula
la roda de premsa
va deixar molt clar
que va per lliure
i que el pes del seu pare
doncs bueno
està només en algun nom
i a partir d'ahir
el que ha fet
és una pel·lícula
que li interessava comptar
que jo l'he vista
i que tinc que dir
que a mi em va agradar
em va agradar
perquè em va recordar
una mica
una pel·lícula dels anys 70
que algú recordarà també
ja vaig veure amb el col
imagina't
que era Naves misterioses
una pel·lícula deliciosa
poètica
potser avui en dia
seria una pel·lícula
massa empalagosa
però que tenia moments
de veritable bon cinema
és una història
d'un astronauta
que viu a la lluna
que està en una missió especial
diguem-ne
en un futur molt proper
i que la seva missió
és treure un gas
que ha de ser fonamental
per intentar treure
el nostre planeta
de la seva problemàtica
diguem-ne
ecològica
etcètera
i de mancància
de recursos energètics
és una pel·lícula
que no és aventures
no estem davant d'un alien
és una pel·lícula intimista
amb alguna sorpresa
cap al final
bueno sorpresa
que també és relativa
perquè aquí potser
seria el punt fluix
es veu vindre
al llarg del metratge
el que pot passar
i el que passa finalment
però és una pel·lícula
arriscada
i molt interessant
és intensa
té bon pols
vull dir que com a director
el David Jones
m'ha agradat
i el seu intèrpret
que és el Sam Rowell
també en surt
en el Kevin Spacey
la Rossi Sou
i que tots són uns papers
molt episodics
però també
amb un pes molt específic
dins de la història
doncs resseny
un drama intimista
a la nostra lluna
ens observen
des de la lluna
una pel·lícula
que jo recomano
sobretot
els que busquen
a la ciència-ficció
coses diferents
una mica
com a
Distrito Núer
etc.
i que els agrada
trobar-ne risc
a les produccions
de cinema fantàstic
fem un tastet
doncs de Munt
Sam Bell
informando
a la central
todo marcha
como es debido
cambio y corto
rock and roll
dios bendiga
a América
Sam
¿va todo bien?
Lunar Industries
sigue siendo
el proveedor
número uno
de energía limpia
en todo el mundo
gracias al esfuerzo
de personas
como usted
Sembla aquest
doncs un divendres
interessant
pel que fa a les estrenes
tenim aquesta
de ciència-ficció
MUM
tenim el drama
històric
de Katín
en fi
tenim l'estrena
d'Àgora
de l'Alejandro Amenábar
tenim alguna altra pel·lícula
però en fi
Déu-n'hi-do
David
aquesta setmana
el que tenim
i a més a més
el Festival de Sitges
si et sembla
ho deixem aquí
que acabis de
gaudir de Sitges
i la setmana que ve
ens ho acabes d'explicar
amb una certa perspectiva
de dies
que segur que
haurà servit
per analitzar millor
el Festival Internacional
de Cinema Fantàstic
que vagi molt bé
David
moltes gràcies
que vagi bé
bon cap de setmana
adeu