Sintonia de Tertúlia, matí de dimarts,
matí d'aquest amb 10 de novembre,
una estona, mitja hora, que compartirem avui
amb tres convidats, per cert, de professió,
els tres advocats.
Els saludem en directe.
Advocat i, a més a més, regidor del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde de territori, Xavier Terrés.
Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
Degà i, a més a més, Degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni Salas, Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
I també advocat i, a més a més, vinculat a la política
durant molts anys de manera molt activa, encara continua,
però ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona
i també senador per Convergència i Unió.
I, com dèiem, a més, advocat Lluís Badia.
Lluís, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb ells tres comentarem l'actualitat de la jornada.
Una actualitat que, en part, passa per una reunió
que va haver-hi ahir de les tres caixes d'estalvi
que s'han de fusionar, Caixa Tarragona, Caixa Catalunya
i Caixa Manresa.
Una reunió important amb els treballadors.
Avui és notícia de portada en alguns mitjans de comunicació.
També l'hem destacat nosaltres als nostres informatius
perquè de la reunió d'ahir entre les direccions de les tres caixes
i els sindicats de les tres entitats financeres
surten algunes dades que, en fi, posem damunt de la taula
perquè les comentin els nostres convidats.
La previsió d'uns 1.800 acomiadaments,
la majoria, això sí, per prejubilacions,
unes 1.500 prejubilacions i la resta baixes incentivades,
i, a més a més, el tancament d'unes 500 oficines,
que representaria aproximadament el 30% de les actuals
que tenen les tres entitats a tot el territori de Catalunya.
Per tant, acomiadament de 1.800 persones
i tancament de mig miler d'oficines.
Lluís Badia, per començar, així...
Home, jo crec que això té dues lectures, no?
La primera lectura és que quan hi ha una fusió
o quan hi ha, evidentment, una proposta
com la que està damunt de la taula,
hi ha economies d'escala, és a dir, per fer el mateix
s'ha de reorganitzar, no cal que els serveis centrals
siguin tres vegades, ni que, evidentment,
hi hagi coses que es puguin triplicar per tres,
sinó que poden ser una.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
és lògic que hi hagi aquesta reordenació.
Per altra banda, evidentment, és penós,
i més en situació que tenim en aquest moment,
amb una tasa d'atur rècord a Europa,
que d'alguna manera tornem a parlar d'atur.
Espero i desitjo que l'entès entre sindicats
i l'empresa, en aquest cas les caixes,
d'alguna manera vagi per la bona via
i finalment sigui via aquestes prejubilacions.
Esperem, en tot cas, que això redondi
o porti com a conseqüència una eficàcia,
en aquest cas, financera important
i que, evidentment, el resultat de la fusió a Corplà
sigui pel que s'ha fet, no?
Més opinions, Antoni?
Bé, jo crec que hi ha fins i tot una tercera lectura,
aquesta que m'agradaria comentar.
Anem a veure.
Jo vaig ser de les persones que, abans de la fusió,
vaig criticar la mateixa per la manca d'informació.
La informació que ens va fer arribar a la ciutadania,
si més no, va ser una informació parcial
i, òbviament, ara la informació està sortint.
Està sortint.
Què significa?
Doncs que ells haguessin pogut dir
el que estava dient ara mateix el Lluís,
que tothom sabia que hi haurien acomiadaments,
tothom sabia que hi hauria per l'economia d'escala,
per la reducció de costos,
perquè els serveis centrals no té sentit que siguin triplicats,
però, clar, aquesta informació no va sortir
quan es va parlar de la fusió.
Aquesta informació,
tothom demanàvem que sortís en aquell moment.
volíem saber quantes persones s'està preveient
que poguessin ser fora i no ho deien.
I ara està sortint i sortirà encara més informació.
Xavier.
Bé, perdó,
perdó perquè no és grip,
o bé, però no estic molt fix.
A veure...
No posem més alarma a la ciutadà.
No, és per si se'm va la veu, perdoneu.
A veure, no, efectivament,
aquí sembla ser que en un principi,
de les primeres converses,
de les primeres dades,
dels primers moments
i els mecanismes
que volien portar-se a terme en la fusió,
doncs els sindicats
amb els gens que negociaven aquesta fusió,
de les tres caixes,
parlaven d'uns acomiadaments,
parlaven de la reestructuració en escala.
Efectivament, aquestes dades d'ara
és la que no ens agrada a ningú.
He de dir que no ens agrada a Déu.
També els mecanismes
són els que Lluís ha determinat,
aquestes baixes incentivades
i les prejubilacions,
però, efectivament,
el que no tindria que ser és greu ni contundent.
tindríem en una situació
com la que estem vivint ara,
doncs intentar fer un esforç
en què la transició,
aquest país no ens agrada molt,
les transicions,
les fem com una mica,
o bé, doncs abruptes,
o bé, doncs no s'acaben mai.
Doncs tindríem que agafar un ritme,
una manera
que això fos concret,
a dient,
i que es portés a terme,
finalment,
aquesta consolidació d'aquesta caixa.
Avui parlem d'aquesta qüestió
d'aquí una hora
amb el secretari general
del sindicat majoritàri
que s'ha de rona,
però aquests sindicats,
quan es parlava de la fusió,
estaven d'acord,
deien que...
Això, clar,
és que no hi havia...
És que ho estava dient jo abans,
o sigui,
aquesta informació,
hi havia mancants d'aquesta informació,
no se sabia què passaria.
Aleshores es pot entendre
que hi ha hagut un engany...
Home,
d'acomiadament se n'havia parlat,
no amb una xifra concreta,
però es donava per fet
que hi hauria persones acomiadades,
bàsicament,
amb prejubilacions
i també tancament d'oficines.
I ara diuen els sindicats,
després de la reunió d'ahir,
que, clar,
potser també és una postura
que forma part de la negociació,
no?
Però vosaltres realment
sabeu el motiu
per al qual les caixes
han de funcionar?
Sabeu realment
quin és el motiu
per al qual Caixa Tarragona
estava buscant,
des de feia temps,
un soci, un pertinent
per realment fer aquesta fusió?
El motiu real
sabem quin és?
Només estem buscant
aquests fons d'inversió
que l'Estat
estava donant
per les fusions?
O realment és que
la molicitat
que diuen que hi ha,
si més no,
no encoberta
però encara no declarada,
és el que obliga
per part de Banc d'Espanya
a fer aquesta fusió?
És el que no sabem.
Bé, jo aquí
hi ha una qüestió fonamental,
no?
L'Estatut vigent,
encara que estigui
al Tribunal Constitucional,
diu que la competència
en caixes
és de la Generalitat de Catalunya.
Evidentment aquí hi ha hagut
una deixada de funcions
per part del Govern de Catalunya
en tant en quant
aquest era una qüestió fonamental.
De totes formes
jo també ho entenc
i segurament...
Però perquè hi ha hagut una...
Bé, perquè la competència
exclusiva
amb el tema de caixes...
Però precisament el Govern
el que està fomentant
és les fusions de caixes, no?
Sí, però aquí va.
És a dir, llavors
des d'aquest punt de vista,
independentment de la situació
que marca l'Estatut,
el que està clar
i com deia el Sales,
aquí hi ha hagut
una mancança d'informació.
Ara bé,
el que és evident
és que aquí
el que volien els ciutadans
jo crec que és que hi hagi
més crèdits
per la petita empresa,
pels autònoms
i això malauradament
els darrers anys
no aquestes tres caixes
sinó totes les caixes
d'arreu de l'Estat
s'estava produint
una mancança important.
Des d'aquest plantejament
jo crec que el Banc d'Espanya
pren la decisió
de buscar la fusió
d'entitats financeres,
reduir el número
d'entitats financeres
i buscar mitjançant
allò que dèiem abans
d'agilitzar
o millorar la gestió,
mitjançant economies d'escala,
buscar que els calés
vagin als ciutadans.
A mi em sembla molt respectuós
que els empleats
de les tres caixes
estiguin molt enfadats
i que d'alguna manera
l'anunciació haurà d'allò.
Però a mi el que em preocupa
és que els ciutadans,
és a dir,
el senyor que té
el seu compte,
el senyor que va buscar un crèdit,
el senyor a la petita empresa
que li han tallat
la compta de descompte
o aquella línia
de crèdit que tenia
li han reduït.
Home, a mi el que em preocupa
és això, no?
Jo, escolteu,
m'assembla molt respectuós
la problemàtica dels treballadors,
però el que em sembla
més important
és que les entitats financers
el que han de fer
és donar crèdits
a la petita empresa
i als autònoms
i això no passa.
Jo crec que aquesta és la mancança.
No sé si s'ha intentat
a la banda d'Espanya,
si la Generalitat.
El que és evident
és que espero i desitjo
que una vegada
aquestes fusions
siguin realitat
tot això que espera
l'economia
per d'alguna manera
tornar-se a activar
passi.
I el que és evident
és que amb la línia
que anaven
no podia passar
o no passava.
El que passa és que
segurament també són dues qüestions
diferents.
és una al tema personal
laboral
i una altra
el que amb les fusions
es puguin millorar
el que deia ara el Lluís Badia.
Les condicions
per tenir un crèdit
sigui a nivell particular
o sigui a nivell d'empresa.
El que està per veure
és si amb aquests acomiadaments
ja que amb aquesta reducció
d'oficines
ja amb aquest procés
de fusió
això s'assumeix, no?
Aquí a més hi ha una pregunta
és a dir
hi ha alguna entitat
financera
alguna entitat financera
no solament caixes
que hagi millorat el resultat
respecte l'any passat?
Doncs aquests són els números.
Escolti
una entitat financera
és una empresa
igual com una altra
i ha de tindre beneficis
i per tindre beneficis
ha de tindre
i ha de fer operacions
per d'alguna manera
agilitzar la seva
contrarresultats.
Bé, si això és pel bon camí
escolti
mitjançant
el menys perjudici
pels treballadors
doncs evidentment
aquí estarem encantats tots
però si no
com deien en sales
vull dir
home aquí hi ha hagut una mancança
i aquesta mancança
en tot cas
haurem de veure
a mig pla
a veure si realment
això ha sigut positiu o no.
Sí, l'únic
perdó
una altra vegada
jo l'únic que vull dir
és que també
altres processos
de fusió
d'aquestes caixes
veiem que estan
en aquest moment
en la mateixa situació
sembla ser que quan
tu anuncies una cosa
de quan seus a la taula
doncs els números
els coeficients
doncs les bosses
de treball
el que sigui
doncs tenen
una vida pròpia
una vida més real
i s'han d'ajustar.
Crec que passarà
en tot aquest període
impulsat des del govern
impulsat des de les institucions
per totes les entitats
financeres
com a caixa
o com a cajas
que hi ha
a la resta
de l'estat espanyol
per tant
serà un període
jo he viscut
algunes
fusions
no només de caixes
sinó de bancs
on també hem sentit
parlar moltes vegades
d'aquestos moments
però crec
que el resultat final
i no sóc
el més entès
en economia
crec que potser
l'Antoni
o el Lluís
sabran
doncs explicar-ho millor
els resultats
han sigut bons
i amb el temps
doncs s'han ajustat
i precisament
crec que són
les més punteres
com a entitats financeres
i de crèdit
per tant mirem
tinguem aquesta mena
de l'Eca
pel futur
i intentem
que torni a incidir
que això sigui
el més traumàtic
i també
possiblement
amb una exercici
o petició
d'informació
més gran
a veure
està claríssim
que tot el que es faci
per bé
ben fet
està claríssim
que sense cap mena
de dubte
aquesta fusió
no ha estat
ni per perjudicar
ningú
ni per fastidiar
ningú
això està claríssim
ara
dit això
el que també està claríssim
que és el que s'ha de veure
és si el resultat
de la fusió
realment
és el desitjat
què és el que volem
el que deia abans
Lluís Badia
el resultat quin seria
la suma dels tres
la suma dels tres
és clar
si això significa
millor servei al ciutadà
més possibilitats
de crèdit
de finançament
justament
perquè per tenir
clar
perquè per tenir el mateix
com estem tenint
de moment ara
doncs no fa falta
fer les fusions
ara si realment
això significa
doncs més sobre social
pel territori
significa més implantació
entre el territori
significa més diners
que surtin al mercat
que és el que realment
avui per avui
està fent falta
a les persones
doncs està bé
ara
de moment no sembla
que la fusió
sigui per aquesta via
sinó que és més aviat
per salvar la situació
que tenen actualment
les caixes
si aquest fos el resultat final
que seria el desitjable
com diu l'Antoni Sales
per contra
seria assumible
pel conjunt de la societat
i també pel conjunt
de les caixes
la pèrdua
de 1.800 llocs
de treball
encara que insisteixo
la majoria
segons les direccions
es farien prejubilacions
clar hem de calcular
que de 1.800 persones
del conjunt
de les tres caixes
un 25%
en fi
unes quantes
eren de caixa
a Tarragona
i per tant
seren de tarragonins
i de tarragonines
que es quedaran
sense feina
una cosa pot
compensar l'altra
tu poses tota la balança
si al final
el resultat
és profitós
òbviament
algun perjudici
doncs has d'assumir
ara clar
si el resultat
no és profitós
no són assumibles
però és assumible
ara
aquestes pèrdues
de lloc de treball
no és un problema
que sigui assumible
però no és que el mercat
és el que és
i clar vull dir
això de subvencionar
les coses
vull dir home
és una estratègia
que vull dir
ahir que salàvem
la caiguda
el mort de Berlín
és una evidència
que això no és factible
amb l'economia
de mercat que tenim
i per tant
el que hem de buscar
és la màxima competitivitat
escolta
a partir d'aquí
jo estic convençut
que els sindicats
faran la seva tasca
i d'alguna manera
intentaran
que el toc
a la gent
més dèbil
en aquesta negociació
que són les persones
que formen part
de les diferents plantilles
però sigui el mínim possible
a partir d'aquí
jo el que vull
repeteixo
jo el que vull
és que la meva entitat
sigui competitiva
que doni crèdits
que doni
això és el que crec
que volem tots
més competitiva
ho serà
teòricament
perquè serà
la quarta entitat
la quarta caixa
d'estalvis d'Espanya
la segona de Catalunya
clar
però amb menys caixes
és possible
que el client
que el ciutadà
que l'empresa
la petita
o mitjana empresa
o la gran empresa
també
tingui
més possibilitats
de finançament
o al revés
com menys competència
encara serà pitjor
o això és
qüestió de preveure
el futur
i no tenim aquí
una bola de vidre
vols dir que
quan menys hi ha
en el terreny de lloc
doncs menys competència
pregunto
pregunto
què els sembla
no ho sé
perquè clar
tindrem menys caixes
menys competència
potser sí que
les entitats
seran més competitives
però hi haurà
menys competència
a veure
jo el que també penso
és que això
del sistema bancari
i la manera
d'atendre
el client
també ha canviat
moltíssim
és a dir
estem veient ara
entitats financeres
que fins i tot
no tenen ni oficines
si no dic malament
i també veiem caixes
que sí
doncs la seva política
és una mena de presència
en el territori
molt important
i en canvi
que hi ha d'altres
que no
doncs valoren tant
l'obertura de l'oficina
però sí els productes
financers
o fins i tot
doncs petites qüestions
com les que el Lluís
doncs
llistava
no?
la properia amb el client
els beneficis
comoditats
i el que sigui
crec que tot és
un sistema
que ara ens estem trobant
que també doncs
se li responsabilitza
de moltes coses
en aquests darrers anys
i que
no només és una reestructuració
per al moment
per la situació
per la necessitat
del ciutadà
de Tarragoní
o bé doncs
de Català
o de Manresa
sinó que també doncs
crec que
és una estructuració
de futur
no?
la veritat és que aquí
jo crec que s'havia produït
al contrari
si em permeteu
no?
eren masses jugant
en el terreny
o sigui
s'havien passat
dels 22 jugadors
érem 45
i la bola no corria
i si corria
doncs
massa caixes
la trepitjaven
sembla ser
la primera reestructuració
de bancs
ja va ser una qüestió així
si se'n recorda
bueno
home
passarem d'un mapa
de 10 caixes
a Catalunya
a un de 4 o 5
que deu n'hi do
la reducció
és que justament
tu acabes de fer
acabes de fer la pregunta clau
anem a veure
això funciona per models
òbviament
el model
que et sembla
que toqui ara
és el model
de l'entitat financera
grossa
forta
per intentar
no patir
el que ha passat
els últims
dos o tres anys
que és una crisi financera
que els fa trontollar
i els pot fer desaparèixer
recordem
que crisis financeres
hem tingut
al llarg de històries moltes
hi havia bancs
que han desaparegut
i que això és el que intenta
també recordem
que als anys 60
es va decidir
que el model
era posar oficines
sempre a peu del carrer
i a peu de ciutadà
i per això Espanya
i els pocs països
a Europa
que tenia
o si més no
que tenia
més oficines
per habitant
el model
sembla que sigui aquest
no sé
què passarà al futur
el que sí que s'ha de fer
és analitzar
el passat
i veure si això realment
pot donar els seus resultats
no ho sé
no ho sé
no sé que és millor
no sé que és millor
si tenir poques
fortes
o més
més menys fortes
que puguin patir
d'aquesta ciutadà
però que sembla
que d'alguna forma
puguin estar més a prop
del ciutadà
no ho sé
té resposta
aquesta pregunta
que diu
l'acte que no sap
és que és molt acertat
és a dir
a Europa
als Estats Units
al Canadà
hi havia moltes caixes
fa molt de temps
i aquestes caixes
s'han anat aprimant
és a dir
avui en França
pràcticament
queden molt poques caixes
bé
aquesta és una dinàmica internacional
i jo crec que una altra cosa
que diuen Sales
aquí hi ha una evidència
que hi ha el factor internet
avui en dia
tu pots contractar
una hipoteca per internet
és més
jo crec que cada vegada
és més real
que la gent
arribi a la conclusió
una altra cosa
si després l'enganya
o no l'enganya
que seria una altra pel·lícula
i en tot cas
això ens donaria
ens donaria feina als tres
però vull dir
quan parlem de diners
no creuen que hi ha molta gent
que encara vol el contacte
amb el seu
és veritat
el que diu
Ricard
però el problema és
si el contacte amb el client
ens ho podem permetre
és a dir
és com tot
ens podem permetre
tants funcionaris
com tenim
o tantes oficines
de caixes
tots voldríem
el millor servei
gratis
si pugui ser
i de primera qualitat
però clar
això és complicant
perquè competeixes
amb altres entitats financeres
que no són
de tipus de les caixes
i evidentment
tothom vol el seu trosset
del pastel
per tant
el que haurem de ser
és donar la màxima eficiència
encara que sigui
una entitat financera
sigui caixa
o sigui banc
perquè jo crec que és el que està en joc
veurem com evoluciona
totes les negociacions
perquè segurament
la reunió d'ahir
de les direccions
de les caixes
i dels sindicats
és un primer punt de partida
la postura també dels sindicats
amenaçant mobilitzacions
doncs segurament també forma part
de la negociació
en fi ja veurem com evoluciona
i en qualsevol cas
d'aquí una estona
ampliarem
aquestes qüestions
parlant amb el secretari general
del sindicat d'empleats
de caixa
Tarragona
abans citàvem
algú citàvem
em sembla que el Lluís va dir
el banc d'Espanya
amb tota la política
el banc d'Espanya
per un altre motiu
també avui és notícia
però no pel motiu
de diners
que doni diners a Tarragona
sinó per l'edifici
aquest edifici
del que fa tant de temps
que parlem
perquè ahir
la junta de govern local
va demanar
va aprovar
demanar
al govern central
a l'empresa pública
Segipsa
en fi
que és l'encarregada
de gestionar
el patrimoni de l'estat
va demanar
de poder-hi entrar
d'alguna manera
de poder
fer-hi coses
encara que no hi hagi
l'acord tancat
no hi hagi
l'acord signat
de cessió
d'aquest edifici
a l'Ajuntament
de Tarragona
Antoni
què et sembla?
Podrem entrar a casa
abans de tenir
l'escriptura feta o no?
Bueno
jo suposo que
això en un conveni
es podrà arreglar
però tenim aquí
però podem entrar
abans del conveni?
Abans del conveni
crec que no
jo suposo que amb el conveni
el que passa és que
anem a veure
jo estic absolutament
a favor
d'aquest conveni
estic absolutament
a favor
que per fi
el destí del Banc d'Espanya
sigui clar
i que l'Ajuntament
hagi pogut
reconeixer
que és difícil
arribar a acords
amb diferents administracions
el que passa
que jo faig un apunt
tangencial
però és que a mi
ho porto dintre
i ho tenia que dir
ho tenia que dir
en el cas
de Barcelona
en el cas de Barcelona
la ciutat
va rebre com a regal
va rebre com a regal
la muntanya de Montjuïc
que era de l'Estat
a través del Ministeri de Defensa
i va ser un regal
parles del Castell de Montjuïc
i va ser un regal
en aquest cas
portem molts anys discutint
molts anys discutint
i sembla
que el Banc d'Espanya
també podria ser
una d'aquelles peces
que per la ciutat
siguin emblemàtica
vols dir que no és un regal
i això no t'agrada
no m'agrada
gent
òbviament
l'Antoni se les diu
que no és un regal
ho dic perquè ho entenguin
els oients
perquè el conveni
l'acord
entre l'Estat
i l'Ajuntament
hi haurà la permuta
per un solar
a la zona de Joan XXIII
no Xavier?
i tenim aquí
a Xavier Tarrés
que és la persona
més entesa del tema
per tant a la ciutat
no li surt gratis
tenir el Banc d'Espanya
dir-ho
dient-ho d'una manera
molt planera
abans que parli
a Xavier Tarrés
que és el que em sap més
aquest tema
a Lluís Badia
això
li sembla bé
que no sigui un regal
i que l'haguem de pagar?
no
és que jo aquesta història
ja fa quan-panc
que la portem
és que jo he anat
a negociar en xegips
amb el senyor Eregi
quan estava a formar
part de l'equip de govern
llavors clar
vull dir
a mi el que
i d'això quant fa?
home deu fer
almenys cinc anys
llavors vull dir
esclar vull dir
allò podia ser lògic
perquè a Tarragona
governava Compreensió Unió
i a Madrid
governava els socialistes
però ara ja fa
jo crec que bastants anys
que governen els mateixos
però crec que aquest no és
el tema més greu
perquè l'important
és que al final
el ciutat
ja està solucionat
i passem pàgina
i jo seré el primer
a felicitar l'equip de govern
però això no és important
no, no
no, sí que és important
ara va hi al tema de fons
deia l'ençal
es diu
escolta
i és que a Barcelona
els hi van regalar
però a Escarreus
el banc d'Espanya
també li van regalar
quina casualitat
i clar
resulta que a Tarragona
no ens el regalen
sinó que ens el fan pagar
tal com ens exigien
a nantos
escolti
quan jo veiem el senyor
jo deu fer 4 o 5 anys
també deien
escolti
ens han de donar no sé què
i els hi van fer una proposta
si no recordo malament
aquí on hi havia
el col·legi a la Salla
que ara hi ha a la universitat
és a dir
jo el que entenc
i escolti
això no és una crítica
ni a l'equip de govern
ni al govern de Madrid
escolti
és la falta d'entesa
que les administracions
han de ser
escolti
jo crec que les administracions
de Madrid
volen el millor
pels ciutadans de Tarragona
com els ciutadans de Tarragona
volen el millor
pels ciutadans de Tarragona
per tant
des d'aquest punt de vista
jo el que no entenc
és que hi hagi
per part de Segipça
per part de la gent
que està a Segipça
de frenar el tema
quan escolti
aquesta és una realitat
i una altra qüestió fonamental
que en tot cas
no s'ho pot dir el Javier Terres
escolti
a mi m'agradia saber
si els pressuposts
els professionals de l'Estat
segueix avent-hi la partida
que deia
que aquelles oficines
del Banc d'Espanya
seguien anant
no ho tinc clar
que encara estigui
la partida
pressupostaria
que deia
que hi havia d'anar
oficines de la ministra
de l'Estat
vol dir el Javier
que encara hi és?
no, no ho sé
pregunto
vostè no sap que ara
ja no estic a la primera línia
però vull dir
això fins fa l'any passat
encara hi havia la partida aquesta
per tant
si jo crec que hem de fer pinya a tots
el màxim
superar el govern local
per arreglar-ho d'una punyetera
a vegada
perquè crec que al ciutadans
li és igual que mani
una mani l'altra
el que vol dir
escolti
el Banc d'Espanya
el llògic és que sigui
de la ciutat de Tarragona
deixem-se de punyetes
i arreglem-ho d'una punyetera vegada
i per tant repeteixo
escolti
ja passem pàgina
tots
tot el que ens deuen
escolti
arreglem-ho d'una punyetera vegada
i jo seré el primer
a malagrar
bueno
Javier
a veure
per què
per què la ciutat ha de pagar
en forma de solar
a John XXIII
primer
aquí hi ha una situació
que tenim que posar-la en el temps
efectivament
es crea aquesta empresa pública patrimonial
de l'Estat
em sembla que va ser
fa 17 anys
segons ens han dit
perquè al final
ens hem acabat coneixent
i bueno
no veus
i hem fet història
i bueno
el que vulguis
han fet amics
i efectivament
aquesta empresa
aquesta empresa pública
el que fa
és una mica
doncs patrimonialitzar
tots els béns
que hi eren molt
perquè com sabeu
amb l'estat de les autonomies
i les transferències
doncs es dona
aquesta mena de situació
el primer que vam fer
quan nosaltres vam arribar
és veure com
el Banc d'Espanya
podia sortir-nos
anem a dir-ho
gratis per la ciutat de Tarragona
ens van posar
tots els exemples
de tots els bancs d'Espanya
hi havia més immobles
tots els exemples
del Banc d'Espanya
tots aconseguits
a canvi d'alguna cosa
tots els d'Espanya
i els d'arreus
us explicarem
en un moment donat
com va ser
tots
tots
la veritat
és que no trobaven
cap altre
el darrer que havia sigut
el de Santiago de Compostela
i el de Córdoba
també
si no era a través
d'una permuta
com és l'exercici que hem fet nosaltres
era a partir d'una aportació
en el pressupost general
de l'Estat
per aquella província
per aquella capital
o bé
doncs
algun tipus de cessió
o sigui
sempre hi havia hagut una qüestió
i sí
bé
donat que la situació
està d'aquesta manera
nosaltres ens endinsem
perquè també
i bueno
no nego el que Lluís ha dit
però efectivament
altres
altres
béns immobles
anem a dir-ho així
d'aquesta ciutat de Tarragona
i d'altres
sempre amb l'Estat
i sigui a través de la llei egipça
com d'altres departaments propis
del ministeri
en concret
han portat una contraprestació
i fins i tot
crec que també
per part de l'Ajuntament de Tarragona
molt graciosa
també
o sigui a la inversa
molt amable
també
molt amable
i són exemples
que tenim tots en menys
com per exemple
el quartier de la Guàrdia Civil
amb la comandància
i els habitatges
per tant
hi ha un feedback
entre totes dues administracions
on efectivament
les regles del lloc
ara
no són les mateixes
que fa 40 anys
però fa 20 anys
ara n'hi ha aquestes
i ens hem tingut que endinsar
l'objectiu final
tindre el Banc d'Espanya
és aquesta la manera
és com ho hem pogut
portar a terme
i jo crec que
en aquests mesos d'ara
serà una realitat
que puguem tindre
les claus
les claus
parlant de les claus
la pregunta que segurament
molts ciutadans
es poden fer avui
veient la premsa
llegint la premsa
i escoltant els informatius
de la ràdio
és que si l'Ajuntament demana
d'entrar-hi abans del conveni
és que
us ho explico
és que la cosa està molt malament
però espera
abans que ens ho expliqui
aquesta sensació
la pot tenir l'Antoni Sales
home anem a veure
perquè jo he de dir
que puc entrar
abans de tenir les claus
sí però com a advocat
no costaria demanar-ho jo això
com a advocat
no costaria demanar
entrar
a tenir la possessió
d'un immoble
sense tenir un títol
per poder-hi entrar
o sigui clar
com a advocat
em costa entendre
però políticament
des del punt de vista polític
perquè estem parlant
de les relacions
entre dues administracions
que sigui per agilitzar un tema
que a la ciutadania
li està preocupant
i per això crec
que el que estaven dient
abans el Lluís
o el Javi
que l'Ajuntament
ha de fer el que sigui
perquè això es porti a fer
Lluís
abans que les explicacions
no parles
si demanem
allò d'entrar-hi abans
a les claus
és per alguna cosa
jo crec que hi saben
els companys
que es pot demanar
entrar precari
segur que s'ho entrarien
però jo és que crec
que la voluntat
però ja no és una crítica
ideològica
és a dir
segurament els de l'Egipsa
eren els mateixos
que hi havia
quan hi havia el Partit Popular
quan hi ha
el Partit Socialista
malauradament
els tècnics
que finalment
que han de signar
jo el que dic
és que escolti
la proposta aquesta
que ara es tanca
es havia fet
fa 4 anys
i en Javi
no són conscients tots
jo
jo
jo això és del que en queixo
escolti
com pot ser
que hem trigat 4 anys
sí però no per culpa
dels d'aquí
és a dir
quan hi havia
l'equip de govern
del Nadal
ja estava amb aquest plantejament
quan hi ha l'equip
del govern de la Lestera
estem en el mateix plantejament
escolti
hi ha algú falla
i perdoni
no és cap crítica
jo estic d'acord
escolti
sumem tots
posem-s'hi
però això ho podíem
haver arreglat
fa 4 anys
segurament el ciutadà
també té aquesta sensació
que és etern
aquell edifici
ha estat tancat
fa 4 anys
no hi ha entrant ni Déu
no han gastat un dur
encara que hi havia el pressupost
però no han gastat un dur
aquest és el problema
s'havia posat al cartell
hi ha hagut converses
amb el subdelegat del govern
jo crec que el Joan Maria Balló
que és un dels tios
que s'ha mogut amb el tema
que ha treballat tant
amb un govern municipal
com amb un altre
escolti vull dir
hi ha hagut esforços
i no hi ha hagut aquest entès
escolti
mira escolti
arreglem-ho d'una punyetera vegada
entrem-hi
i matem-ho
però vull dir
que és un tema
d'allò d'incomprensió
diuen
escolti
és que no ens entrenen a Madrid
cony
aquest és un tema
clar que no ens entrenen
això que van prendre
la decisió que van prendre ahir
o que van anunciar
i sona una mica això
a pressió de dir
escolti
és una tertúlia d'advocats
i m'heu enganxat
i per tant
tindré que explicar-ho
d'aquesta manera
efectivament
necessiten una mena de títol
i és el que estem intentant
una mica
amb el que l'Antoni
però què vol dir això
d'una mena de títol
un títol
tu no pots
doncs
exactament
és un paper
una cosa és la permuta
i una altra cosa
és l'ocupació temporal
ah és a dir
el que volen és un paper previ
a l'assignatura del conveni
Javier
jo t'ajudo
és a dir
aquí els tècnics
estan perdant dels polítics
i els tècnics
exigeixen el que exigeixen
és o no
exacte
llavors doncs es farà
s'ha fet un títol
la prova de l'acord d'ahir
és un exemple
també doncs
el Consell d'Administració
perquè això és una empresa pública
s'agipsa
ho necessita
així ens ho va comunicar
personalment
fa unes setmanes
llavors doncs
una cosa
com no invalida l'altra
ho farem d'aquesta manera
per poder
com va dir la subdelegada
també doncs
a través d'uns fons
que hi ha previstos
ens puguin actuar
en aquella primera
per fer les obres
més d'estructura
que necessiten
clar recordem
que allà el que vol l'Ajuntament
és aprofitar el fons
estatal d'inversió local
del 2010
per fer-hi
tota aquella oficina
i per tant
d'alguna manera això necessitem
entrar a l'edifici
en fi
crec que ha quedat prou clar
amb aquestes explicacions
entre advocats
li ha quedat prou clar
a la gent
el que necessitem
que és un paper
signat per algú
però és un paper
és el paper
per anar acabant la tertúlia
però seguint
d'alguna manera
vinculat amb temes econòmics
en aquest cas
amb el tema
del Banc d'Espanya
i del que vol fer l'Ajuntament
a través del fons
d'inversió local
ahir precisament
la subdelegada
també feia
una mica de valoració
de com ha anat
el fons d'inversió local
d'aquest 2009
que està punjada a acabar-se
està en la recta final
tots els projectes
engegats a principis d'any
més enllà
de com estan
les coses
a Tarraona
tenen la sensació
que en general
ha funcionat
i que ha servit
com a mínim
per pal·liar una miqueta
l'impacte de la crisi
sobretot pel que fa
al tema dels jocs de treball
Antoni
el que està clar
com a mínim ha servit
de pedaç
si em permeten
l'expressió
que ha servit
sí
que això és
el que feia falta
o no
no ho sé
això ho sabrem
després
amb el pas del temps
perquè si més no
ara és molt complicat
analitzar-ho
que ha servit
sí
que feia falta
sí
que feia falta
que l'administració
intervingués a nivell local
sí
i jo soc partidari
si això és la solució definitiva
segurament no
i segurament
ha d'anar acompanyada
de més actuacions
o més mides
no
aprendre
però que ha servit
jo crec que sí
Lluís
home jo crec
com diu un economista
molt reconegut
diu
qualsevol cosa
que sigui inversió pública
en aquest moment
és important
una altra cosa
si això era la millor fórmula
jo aquí tinc un plantejament
és a dir
jo crec que si aquests calés
s'haguessin gastat
en donar sopar
als autònoms
i a la petita empresa
hauria anat millor
però bé això
com deia
el que s'haurà de veure
amb el temps
i serà una qüestió subjectiva
repeteixo
el que és important
és que hi ha hagut una despesa
per donar suport
a un tema vital
en aquest país
que és el tema de l'atur
suposo que ha servit
per consolidar
espero
aquells llocs de treball
i en tot cas
en perspectiva
haurem de veure
per això estaria bé
que hi hagi
aquesta segona convocatòria
encara que siguin
amb una altra orientació
jo aquí tinc un plantejament
que jo crec
que aquests 9.000 milions
o els que vinguin ara
d'alguna manera
si haguessin anat
a donar suport
a la creació
de llocs de treball
per les empreses
en qualsevol ocasió
me n'alegro
que hi hagi despesa pública
per donar suport
a un tema tan important
com aquest
ja bé
feu una valoració positiva
des del tall municipal
tinc que dir
que ens ha servit per molt
no només
per poder executar
aquestes obres i projectes
sinó també
per poder tirar endavant
l'altre pressupost
que tenim nosaltres
ordinaris d'obres
efectivament
i des del punt de vista
més laboral
de donar feina
això serveis
o és una mica
per anar trampejant
serveis però una mica
com l'Antonio
estava dient
hem tingut
un primer exercici
una primera prova
a mi particularment
i estic fent un paràntesis
m'hauria agradat
ja està bé
les quotes d'ocupació
que s'ha donat
però jo crec
que en aquesta segona
tindríem que
encara anar
una mica més descreix
era una primera
una primera tongada
on era difícil quadrar
perquè
també doncs
el decret
posava una sèrie
de condicionaments
una mica difícils
a l'hora de
poder justificar
es va fer
hi ha hagut molta gent
que ha tingut atur
però jo crec
que ara que tenim
una prèvia
doncs ho podem
encara completar més
em sembla que
l'altre dia
sortien unes estadístiques
que encara
doncs del tot
del tot
amb tot el que s'havia
volgut
doncs obtindre
doncs
amb un petit escreix
doncs no s'arribava
jo crec que ara
estem preparats
perquè aquesta segona tongada
en menys diners
tinc que dir-ho
però més tipificats
o sigui més dirigits
cap a un tipus d'obra
doncs sigui una realitat
per nosaltres
ha sigut
jo crec
i per la ciutadania
de Tarragona
i per el gran greuge
que hi ha
i crisi econòmica
jo crec que és vital
com diu l'Antonio
que l'Estat
des d'aquesta manera
torna a treballar
a la localitat
és molt bé
10 segons
Antoni
s'ha de saber
si això realment
és una lleu
que es planta
en un terreny
ERM
on d'aquí surt un àrvere
no?
S'ha de veure
si això realment
és profitós
en el futur
ara la convocatòria
del 2010
es parla més
d'economia sostenible
i de projectes
d'un altre tipus
no tant
d'arreglar voreres
o de paviment a carrers
que és el que s'ha fet
sobretot en aquesta convocatòria
primera del 2009
senyors
acabem aquí la tertúlia
avui hem parlat
molt d'economia
o relacionat
amb edificis
relacionats
amb l'economia
que és el que marca
l'actualitat
de la jornada
una tertúlia
que avui hem compartit
gràcies
que vagi bé
i fins la propera
a vosaltres
adeu
bon dia