Són les dotze del migdia i tres minuts.
Comença una nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
És la sisena des de la set en punt.
Per tant, com cada dia acompanyant-los,
hi ha molt de gust a través del 96.7 de la freqüència modulada
i arribant a tot arreu a través d'internet tarragonaradio.cat.
En directe, amb qüestions d'interès, amb seccions habituals,
algunes d'elles tornen després del període nadalenca
en aquesta setmana, que és la tornada a la normalitat més absoluta,
tornava a l'espai de salut,
i també tornarà d'aquí uns moments Enric Garriga
des d'un quart de català.
També ha fet les seves vacances nadalenques pertinents
i torna amb força i amb tot un seguit de temes
que repassen l'actualitat de la llengua.
A més a més, tenim intenció de conversar
abans de la una del migdia
amb el professor de la URB Santi Castellà,
ha publicat un llibre en el que estudia a fons els concordats,
és a dir, els acords signats entre l'Estat espanyol i el Vaticà.
Castellà defensa que aquests acords
proporcionen a l'Església catòlica
una situació de privilegi,
ell ens ho argumentarà en directe aquí al matí de Tarragona Ràdio,
i avui es comencen a fer les primeres proves
del sistema de pagament del pàrquing de Parc Central.
El nou sistema s'implantarà el dilluns 2 de febrer,
de tal manera que l'aparcament deixarà de ser gratuït per tothom.
Aquest migdia, després de la una,
Jordi Sorinyac s'hi atançarà,
amb la unitat mòbil per explicar-nos
com s'anirà articulant aquesta mecànica
i, sobretot, també per parlar,
per comprovar l'opinió dels usuaris.
I en acabar el programa intentarem reservar uns minuts,
obrirem el 97724 47 a 67
i us regalarem el calendari dels bombers de Tarragona,
aquestes fotografies insòlites de la ciutat
que ens han fet des d'una escala del cotxe de bombers.
És allò, a vista de pàjaro,
que es deia abans que es feien des d'un avió o un helicòpter,
doncs aquestes estan fetes des de les escales
dels camions dels bombers de Tarragona.
En fi, són els diferents arguments convidats i convidades
que els acompanyaran, si es deixen,
és clar, fins a dos quarts de dues.
Ara fem una petita pausa
i saludem Enric Garriga,
que ja està aquí entre nosaltres
i en una barba que s'ha deixat,
que sembla Robinson Crusoe.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Estes rebajes que no te vengan con saldos.
En Ota Setina te ofrecemos autèntica ropa de marca
a mitad de precio.
En Ota Setina importamos la moda
que marca tendència en Estados Unidos,
Alemania e Italia.
Una moda joven, informal, elegante,
que ara podràs comprar con un descuento
de hasta el 50%.
Ota Setina, primeras marcas a mitad de precio.
Nos encontraràs en la calle Cos d'Albou 17,
al lado de la Plaza de la Fon.
Ja estan aquí.
Sí, ja estan aquí les rebaixes de Pizarro Galat.
Descomptes del 20, 30, 40 i 50%
amb vestits, americanes, jacatons, camises, pantalons...
Tot a preu únic i amb la mateixa qualitat.
Per als novis i acompanyants i invitats,
ja ho tenim.
Tota la novetat en cerimònia del 2009.
No ho deixis escapar.
Tenim les millors firmes en cerimònia.
Enzo Romano, Sabato Russo i Antonio Miró.
A més, tots els complements que et posaran molt més guapo.
Pizarro Galat, carrer Mallorca 27, telèfon 977-228073.
Tarragona, som professionals.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia i bon any.
Saps que estic molt contenta de tornar-te a veure?
Per què?
Sort que queda gravat perquè això...
O ja no t'ho havies pensat mai que t'ho diria, això?
Lo del Robinson Crusoe tampoc.
No, però m'he confós.
No he estat ràpida.
Jo ja sé per què t'has deixat aquesta barba.
Una mica Cervantina, ja t'ho dic ara, eh?
Perdona, jo sé que vas de muder, però és Cervantina.
Setmana dels Barbuts.
És aquesta?
No, no, suposo, no?
Ah, doncs sí.
Aquesta és la Setmana dels Barbuts.
Però jo no em dic ni Antoni...
Ni Maura.
Ni Antoni, ni Antoni.
Ni Maura.
Maura és un altre barbut.
No, però jo a més pensava en els meus referents medievals
del Joan Atmar Torell i aquestes coses.
Jo et veia Cervantina.
Sabia que no li agradaria aquest projecte.
No, no, el Jordi Vilbent diu que Cervantes
el va escriure en català, el Quixot, eh?
Aviso.
Ja comencem.
Ja comencem.
Jo volia...
Si furgues...
No, no, jo no furgo.
Jo volia crear un ambient, diguem-ne, de germanor, bonic,
perquè es mantingués durant tot l'any,
que no hi haguessin aquelles discussions
que no hem de fer públiques moltes vegades,
però que no ens podem reprimir.
Dic, calla, que crearem un ambient maco,
però ja veig que...
Sí, sí.
Vinga, va, comencem parlant d'acords,
que hi ha gent que sí que es posa d'acord i firma convenis.
Jo vinc predisposat i mirant el nord.
Mirant el nord avui i mirant cap al món de la salut.
Sí, cap a la salut, cap al nord, una cosa, escolta,
diguem positiva, de moment és positiva.
Home, és positiu, ja ho he dit jo aquest acord.
Tot el que portem és positiu.
No, si no parlarà de l'acord, eh?
És que clar, ho entenen que em treu de polleguera,
que és que em posa molt nerviosa,
perquè clar, tenim un guió, pim-pam-pim-pam,
no, no, s'ha d'aturar i tornar,
i torno a venir, i torno a marxar.
Explica això de l'acord, home.
Val.
Acords.
Recentment, bé, no recentment,
sinó l'última setmana de l'any,
diguem-ne, hàbil, en què encara treballàvem,
abans de Nadal,
el Centre de Normalització Lingüística de Tadabona
va assignar dos acords,
no un, sinó dos, eh?
Dos millor que cap.
Doncs dos.
Amb el Gips,
que això és una empresa pública de salut
que és gestió,
gestió, perdó,
gestió i prestació de serveis de salut,
traduït en llenguatge perquè ho entengui a tothom,
és l'empresa que inclou
l'Hospital Socios Sanitari Francolí,
el Cap Les Muralles i algunes coses més,
és una empresa pública d'aquestes.
Em sembla que, a més a més,
ara també allò de,
l'apartat de l'12123
dedicat a les toxicomanies i d'això,
que depèn...
S'ha d'haver hagut dependència...
Sí, que això depèn del Institut Municipal de Saberes Socials,
ara també passarà al Gips, això també, per exemple.
Però escolta, quin és l'objectiu d'aquest conveni?
N'hem fet dos.
Són dos acords.
Un, per a implantar allà el tema del voluntariat lingüístic,
igual que hem fet amb Justícia, per exemple,
en l'àmbit sanitari.
Em sembla que, a més,
si no recordo malament,
i no ho tinc mal entès,
és el primer acord d'aquest tipus
que es fa en el sector sanitari,
perquè Catalunya és el primer lloc
on es preveu començar a voluntariat,
igual que fem a Justícia,
hi ha parelles amb ells,
doncs això mateix,
traslladat a l'àmbit de la sanitat,
són els primers que ho fan.
Per tant, amb això també hem estat pioners
des del Centre de Normalització
i des dels Gips de Tarragona.
I l'altra cosa
és el tema de fer-los l'índex pla,
que és aquella cosa...
És una cosa misteriosa,
dit així,
però és un programa informàtic
i a partir d'una sèrie de preguntes
de tot tipus sobre la retolació,
també recollim documents i tot això,
fem una anàlisi
de la situació lingüística
de l'empresa,
de l'organisme,
el que et sigui.
En aquest cas és molt fàcil
i és molt gràfic
fer un simil
amb el tema justament
del món de la salut.
Tu vas al metge,
dius,
mira,
el que em fa mal aquí,
em fa mal allà,
et fan una sèrie de proves,
d'anàlisis de sang,
et miren això,
et miren allò
i et fan un diagnòstic.
I a partir del diagnòstic,
vostè té això,
li hem de fer aquest tractament.
Això vosaltres ho feu a la llengua
en l'àmbit hospitalari.
Això mateix
és el que fa l'índex pla
en qualsevol tipus d'organització.
En aquest cas,
com que a més és àmbit hospitalari,
doncs ve al pèl,
no?
És això.
A nosaltres també ens feu índex pla.
Sí, aquí a la ràdio.
Aquí a la ràdio també,
perquè com que no ens equivoquem
i a vegades no parlim bé,
doncs també convé
que ens esmenin allò que...
Doncs sí,
i això aquí
ja ho hem fet tres vegades
en els últims deu anys,
i l'última la vam fer
a l'estiu passat
aquí a Tarragona Ràdio.
I bé,
i també doncs això,
en aquest cas l'índex pla
ho fem juntament
amb els de Servei Territorial de Salut.
Igual que amb el cas municipal,
des del centre
treballem amb el Servei
de Política Lingüística
de l'Ajuntament
i fem l'índex pla
en diferents organitzacions municipals.
I vosaltres us feu índex pla?
A nosaltres mateixos no.
Perquè nosaltres ja ho fem tot en català.
No, que està molt bé.
A la nostra empresa
ho fem tot en català.
Escolta, índex pla,
parla'ns d'aquesta acollida
per a xinesos.
Sí, bé, de fet,
sorti bastant la setmana passada.
Això es va fer el dia 8 de gener.
Es va presentar
aquest pla d'acollida
per a xinesos
que fem des del centre
de normalització lingüística.
En aquest cas,
en col·laboració
amb la Unitat Tècnica
d'Immigració i Ciutadania
de l'Ajuntament de Tarragona
que està dins
de l'Institut Municipal
de Serveis Socials.
En aquest cas,
tenim un conveni marc
per a participar
en els plans d'acolliment
que fa l'Ajuntament
a la immigració
i la nostra aportació
en aquests plans d'acolliment
és els diferents plans
d'acolliment lingüístic
que es fan per a col·lectius.
Se n'hem fet
fins ara
n'havíem fet
per a Magrivins,
amb algunes poblacions,
o n'hem fet
per a...
No ho sé.
Jo que sé.
Sí,
amb alguns col·lectius
sud-americans també.
Doncs bé,
però per a xinesos
no se n'havien fet.
I justament els xinesos
per la diferència cultural
que tenim
són, diguem,
una clientela
que a nosaltres
ens costa molt de captar
i que normalment
no s'apunten als cursos
perquè tenen
els horaris laborals
que tenen,
tot això,
doncs bé,
ja des del setebre
vam començar,
tenim un tècnic
que es dedica només a això,
que ha anat fent visites
a tots els bassars,
als restaurants...
Ja ens ho va explicar
que va anar fent botigues.
Sí,
a més a més,
ja el van portar.
No sé si va tornar
al centre carregat de coses
perquè comprava a cada lloc.
No, no.
De fet,
ja va venir
el Francesc Mingue,
ja va venir
explicant-nos
quan van començar això.
Doncs bé,
ara tot això
ja hem estat un trimestre treballant
i s'han fet moltes visites.
Ell ja ha fet el concurs
en el qual hi va haver
quatre alumnes
que ja són el doble
dels que havíem tingut mai
fins aleshores
tot el centre de xinesos.
Per tant,
al centre de Talaona
no havíem tingut mai
alumnes xinesos,
l'any passat
vam tenir dos,
diguem-ne.
Doncs heu doblat quatre.
Ara hem doblat.
Escolta,
hem de parlar
i que vinguin aquests alumnes,
no,
algun dia?
Quan estiguin més...
Sí,
de fet,
ara s'està en marxa
la inscripció
perquè s'apuntin
i el Frank
està visitant-los
fent que s'apuntin
i la idea és
ara fer dos grups,
dos grups...
si són quatre
que són un grup de dos
i un grup de dos.
Es tracta d'aconseguir
uns 20 o 25 alumnes
i en dos grups
de 10 o 12 si cal
en diferents llocs
i diferents horaris
que els vagin vells
perquè no diguin que no era bé.
Adaptar-los una mica
a les seves necessitats.
Aquí està,
els plans d'acollida
es fan adaptant-nos
nosaltres
a les necessitats del col·lectiu
perquè no se'ns en vagin.
I ahir ho comentàvem
en el temps de gent
del matí de Tarragona Ràdio
s'ha inaugurat
a la Casa Canals
una exposició
que ens arriba
des d'una experiència
que ja fa molts anys
es practica
si ho podem dir així
que és la Bressola
aquesta escola
que déu-n'hi-do
el temps que fa
que lluita
per ensenyar català
per mantenir el català
i ara hi ha una exposició aquí.
Doncs concretament
això que deia
és el temps que fa
des de l'any 76
imagina't
1976 eh
no del 76
de l'Egrició
1976
bé
doncs
amb aquests 33 anys ja
que pot estar funcionant
actualment
la Bressola
és diguem
és un model pedagògic
d'inversió lingüística
eh
que de fet
és un dels pilars
de la recuperació
de la cultura
de llengua catalana
de Catalunya Nord
en els últims 30 anys
i les ha vist
de tots colors
quan el seu manteniment
per temes econòmics
legals
ara tenen un bon moment
entre altres coses
primer
ara escolaritzen
uns 600 alumnes
en total
amb un total
de 8 centres
de maternal i primària
maternal és el que
aquí en diem
d'allò de
per volar
P3
P4 P5
i primària
però atenció
també ara
fins i tot
ja hi ha
un institut
de secundària
que concretament
és el Pompeu Fabra
i a més concertat
sí
aquestes notícies
de la setmana passada
mateix
és
l'institut
es diu Pompeu Fabra
es va estrenar
al setembre
és el primer
de nivell
de secundària
que té la Bressola
i a més a més
amb la bona notícia
que ara mateix
el dijous
de la setmana passada
els arribava
la confirmació
del prefecte
dels Pirineus Orientals
això
ha estat francès
de què
se'ls concedeix
el contacte d'associació
el que aquí en diem
centre concertat
per tant
això és una gran notícia
per a ells
i diguem
per a llengua catalana
en el sentit
que
és la primera vegada
des del tractat
dels Pirineus
per allò del 1651
si no m'equivoco
de data
com m'equivoco
d'un any
amb un avall
és el 1651
el tractat dels Pirineus
que és aquell
pel qual
la Catalunya Nord
va desaparèixer
com a Catalunya
va ser
una zona de França
també és aquell tractat
que per una pífia
que van cometre
Líbia
és una ciutat
que està allà
en aquell trosset
de Catalunya
a dins de França
això és una pífia
que van fer
en aquell tractat
entre en moltes altres
la pífia principal
és fer-lo
però bé
allí hi ha això
és la primera vegada
que l'estat francès
reconeix
l'ensenyament secundari
la immersió en català
i que a més a més
paga
que fins ara
la Bressola
s'ho pagaven tots ells
ja fa uns quants anys
que tenen suport
concretament
hi ha 170 municipis
de Catalunya
i a més a més
de la Generalitat
el Govern Balear
el Consell General
dels Pagnes Unitals
que donen suport
socioeconòmic
a la Bressola
però a més a més
ara fins i tot
l'estat francès
concerta un institut
i això és una cosa
totalment nova
i és positiva
doncs bé
hi ha l'exposició aquesta
que està a la casa
va estrenar ahir
la tenim fins al 13 de febrer
explica la història
de tota aquesta història
d'aquests últims 33 anys
està distribuïda en àmbits
i bé
és entrada gratuïta
a més està a l'entrada
no cal pujar a escala
ni cal estar al hall
de la Casa Anals
que és prou gran
i allí doncs
hi ha uns plafons
i tot això
fins al 3 de febrer
es pot visitar
hi ha un senyor
que es diu
Lluís Colet
sí
i que
jo ja he dit
que avui venia mirant
al nord
el que passa
que jo crec
que tu series
una competència
amb aquest home
124 hores
xerrant en català
a Perpinyà
això és un record Guinness
que és exactament
serà
jo soc que incapaç
de parlar 124 hores
seguides
perdona
jo crec que sí
jo crec que ets capaç
de parlar 124 hores
i 240
si t'ho proposes
se m'acabaria el tema
a la quarta hora
no sé
jo soc dels d'arrencada
de cavall i parada
de ruc
explica a veure
aquest senyor Lluís Colet
124 hores
xerrant en català
sense parar
deia que vinc mirant el nord
perquè ja apuntem
uns quants temes
d'això
de la Bressola
de Catalunya Nord
bé doncs el senyor Lluís Colet
és un senyor
català
però de la Catalunya Nord
que
té l'afició
de
batre rècords
fent discursos
ja tenia ell
un rècord
fa 4 anys
tenia el rècord
d'haver estat
48 hores seguides
parlant
sense parar
en català
i de què parla
un dels seus temes
preferits
és Dalí
per favor
parlant de Dalí
sí
quantes hores
48
seguides
sí
però després
hi va haver un
i devia tenir un auditori
perquè si no
a més això
sempre ho fa
l'estació de Perpinyà
perquè segons Dalí
l'estació de Perpinyà
hi ha un punt concret
és el centre de l'univers
no perdó
del centre del món
no de l'univers
però del món
sí
això teoria Dalí
ell és un admirador
de Dalí
a veure
Palau i Fabra
admirador de Picasso
doncs aquests anys
és admirador de Dalí
escriu coses
sobre Dalí
fa discursos
recopila informació
una cosa és fer discursos
i una altra està 48 hores
seguides en una estació
doncs
ell cada any
el 27 d'agost
fa el seu discurs
en aquell lloc
que és el centre del món
segons Dalí
a l'estació de Perpinyà
per això fa ara aquest discurs
que és el centre del món
de l'inià
de Dalí
cada any el 27 d'agost
fa l'homenatge
i tal
fa 4 anys
va fer un discurs
de 48 hores
però després
un parell anys més tard
hi va haver un indi
de la Índia
que va fer un discurs
de 120 hores
també sobre Dalí?
no
el va fer en el seu idioma
i no sabré sobre què
llavors el senyor
i aquest lloc
és escandalós
aquest lloc de l'estació
de Perpinyà
el senyor Colet
es va picar
i va dir
sí
jo he de batre aquest rècord
clar
ell el tenia en 48 hores
l'anterior
en 20 hores
també el tenia ell
però després d'això
es va quedar sense el rècord
i clar
de 48 a 120 hores
hi ha diferència
i hi ha posat 4 més
ara ell
el batrà parlant 124 hores
això vol dir
que va començar
i a més
he intentat veure
si hi havia alguna webcam
aquí hi ha una fotografia
és que pot ser
una vendreta catalana
a la llengua
ja hi ha una camisa
així com aflorejada
unes ulleres tipus Reivan
aquesta foto ja és d'ara
ell està
des d'ahir
a les 10 del dematí
i està
va començar ahir
sí va començar ahir
a les 10 del dematí
i ha d'acabar
però bé deu menjar
no es pot parlar
amb la boca plena
que és demà a l'educació
veu de dormir
o no dorm
no, sense dormir
seguit, seguit, seguit
menjar menjar
menjar menjar
menjar amb la boca oberta
que malament
no és casual
que el punt aquest
del centre del món
està al restaurant
de l'estació de Perpinyà
per tant ell està fent
el discurs
està fent el discurs
al restaurant
de l'estació de Perpinyà
i aquest senyor
de què treballa
ho sabem?
sí, treballa
a l'ajuntament de Perpinyà
i és guia del castell
el castell dels Reis de Mallorca
ostres
porta aquest senyor de guia
és horrorós
no sé quantes hores
pot dir una visita guiada
el castell dels Reis de Mallorca, que hi ha
a Perpinyà, sí, és el guia ell.
Per tant, va començar ja a les 10.
Sí, i ha d'acabar divendres a les
12 del... no, a les 2 del migdia.
Ha d'acabar divendres. Tema de l'í, també, en aquest cas.
No, en aquest cas el tema és els catalans
en discursos i poesies.
I ell ja va anunciar que parlaria
des de Guifré al Pilos fins al TGB.
La història dels catalans,
la literatura i tot això.
Enric, no estem bé al món. Però tot això ho fa en català.
I d'altres coses per reivindicar
i per destacar. I perquè no s'apindu,
segurament. No, perquè ell
a part de tot això, també la seva intenció
és...
No reivindicar la llengua, clar.
Reivindicant la llengua catalana justament en un lloc
com el que estem dient, que és a Perpinyà,
tot i que sí que ja tenen
un institut concertat, però l'estat francès
no és que sigui molt amable amb les llengües que no són
el francès, ja ho sabem. I no només el català,
d'altres tampoc no les té gairebé tractades. Qualsevol llengua
que no sigui el francès, l'estat francès la bandeja.
Per tant, tot això. Tot i que
acaba divendres a la... Sí, jo he intentat
veure si hi havia alguna webcam i no...
que l'estigui filmant o no, però jo
suposo que... Però dimecres vinent ens expliques
una miqueta com ha anat la cosa, si trobes informació.
Sí, jo ho seguiré. És que mira, m'ha deixat, que estic per agafar
un tren a Perpinyà, mira què et dic.
Qualsevol dia d'aquesta setmana fins
divendres que anem a Perpinyà, se'l trobarem
allà a l'estació. Arribes a l'estació i dius, oh, i és el
senyor Colet que porta no sé quantes hores parlant.
És que m'he d'esperar aquí, el pròxim temps, m'he d'esperar
quatre hores. Què fas? Vas escoltar el senyor Colet.
No escoltar la conferència. Perquè a més que si fa poesies
i coses així boniques, dius, calla que...
Ho porta part escrita, part la improvisa, també, atenció,
hi ha un metge que el va controlant que no se'ls hi mori
pel camí, eh? Tot això.
És que a mi em semblen iniciatives tan estranyes.
És estrambòtic total, però com que és en català i és per donar
a conèixer, i com que això és una d'aquestes coses exòtiques,
però que a la gent que li agrada això el recorçó, mira,
quin idioma deu ser aquest que parla aquest home durant 124 hores?
Doncs això ja ens hi és propaganda, tu.
Molt bé, molt divertit.
Sí, un lloc d'aquests que ell diu que a les hores en què estigui menjant
llavors el tema parlarà sobre la gastronomia catalana.
Tematitzar.
Clar, quan està menjant parla de temes de gastronòmi.
No vull ser desagradable, el tema lavabo també ho té resolt?
Sí, però no ho sé com, però sí.
Té previst que si hi ha d'anar i podrà anar...
Continuarà parlant amb un magàfon perquè el sentin.
Bueno, el notari de tant en tant es passa per allà a controlar.
I també hi ha testimonis, que hi ha gent que fa de testimoni,
que després firmeran les actes i tot això.
Ai, per favor.
Hi ha coses curioses, eh?
Si passeu per Perpinyà abans del divendres de la Lluís Colet,
podeu veure el Lluís Colet en acció.
Breument, abans d'una pausa, les votacions a l'avui.
Com va la cosa?
Els millors discos en català del 2008?
Quins han estat?
Ja està, ja s'ha acabat les votacions i els vencedors totals i absoluts,
però amb poca diferència, amb els segons, a vegades,
són en qüestió de pop rock, el que era previsible, que era l'accent bustó.
Molt bé.
Amb l'objectiu, la Lluna.
Un gran disc.
I, atenció, aquí en aquest apartat és on hi ha la sorpresa.
Qui ha quedat segon?
Ara en parlarem.
I en l'apartat, un altre que també ja estava cantadíssim,
tal com anaven les votacions, no perquè jo ho pensi,
sinó perquè tal com anaven les votacions durant el mes de desembre
ja es veia i anava molt destacat per endavant el Roger Mas,
amb les cançons telúriques en tema cançó.
A més, el Roger Mas...
És a dir, el Roger Mas millor risc que...
A més, el Roger Mas ha arrasat amb el 26% dels prop de 8.000 vots que hi ha hagut.
26% per ell, eh?
Llavors, aquests, diguem que eren previsibles,
a més, tal com anaven les votacions, ja es veia.
Però la sorpresa l'han donat el segon classificat,
que és un grup que no fa ni un mes que va treure el disc,
que es diu Manel,
que és el que van proposar el dia del Tió.
Ah, sí, sí.
El sentirem avui.
Molt bé.
I aquests són el fenomen revelació del moment.
Manel?
Sí.
Que fan rock.
No, fan un pop rock.
Pop rock mòcul, eh?
Mira, a mi una definició que m'ha agradat molt,
que és del diari avui,
és que diu que, metafòricament, Manel és el mòbil d'Antònia Font.
D'aquella mestra?
Del grup, Antònia Font.
Sí, però Antònia Font es diu Antònia Font
perquè era el nom d'una mestra que mantén i això no s'ha dit mai, no?
Sí, exacte.
Però la cosa és, vull dir, l'estil de Manel,
la manera com fan les cançons,
allò d'això,
Ah, d'acord, d'acord.
Se'ls pot emparellar perfectament amb Antònia Font
i un tàndem, una parella d'amor d'Antònia Font i Manel
seria un concepte fantàstic.
Com ens agrada Antònia Font, segurament ens agradarà Manel.
Sí.
Han tret un disco i en menys d'un mes ja n'han vengut 4.000.
I avui expliquen que si les votacions haguessin durat una setmana més,
haurien acabat guanyant els Manel.
Fixa't, un grup nou, eh?
Per davant de l'accent bustó.
Avui sentirem una cançó d'aquest disc,
a mi m'agrada molt i el recomano a tothom.
Però serà el final.
Ara fem una pausa molt breu
i parlem de l'ús social del català, el treball de camp.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
L'últim episodi d'un quart de català,
abans de festes,
se'n recorden que el que van fer un programa especial
i van fer cagar el tió,
per tant van interrompre tota aquesta sèrie
de capítols dedicats a l'ús social del català.
El treball de camp que va realitzar
el periodista francès Puig Palat pel diari.
Avui, que insistim, no té valor estadístic,
però sí que reflecteix la seva experiència
de l'ús del català en els diferents àmbits.
I ens il·lustra.
Sí.
Sempre està bé ser il·lustrada.
Ja veu la sanitat.
I com que avui hem començat parlant dels jips
i acabem quasi tornant a parlar de tema sanitari,
en aquest cas llengua i sanitat,
que també és el mateix que hem dit abans
amb l'indespai i això.
En aquest cas, en la sèrie aquella,
el senyor Puig Palat se'n va anar a investigar
com està el tema de la llengua al món sanitari.
No és que fes un treball de camp molt extens,
sinó que ho va fer tot.
Se'n va anar al Clínic, a l'Hospital Clínic de la Solana,
i només ho va fer amb aquest.
Però es va passejar per tot l'hospital,
va mirar coses i va detectar diverses cosetes.
Una, que tota la retolació era monolingüe en català.
No hi havia en castellà.
No, la retolació oficial, la de quiròfan i tal.
Ara, també, passejant-se per les set plantes de l'hospital,
va constatar que de tota la retolació que hi ha només en català,
només va trobar dos tipus de rètols
que una persona que parli castellà i no català
li pogués provocar algun dubte,
que són el de unitat de genoll,
perquè, clar, en castellà és molt diferent,
i la pneumologia laboratori del son.
Clar, un castellà...
Un periodista de Telemadrid es pensaria
que això és un laboratori del son cubano
o d'alguna cosa d'aquestes.
Teràpia salsa per...
Alguna cosa.
Però la resta, quiròfan, quiròfano.
Clínica, tractament del dolor crítica,
tractament relador.
Radiografia.
A més és que la terminologia mèdica,
com que és d'arreu grecolletina,
és molt semblant amb molts idiomes.
Vull dir, fins i tot en anglès és molt semblant,
amb petites diferències ortogràfiques,
però s'entén amb la majoria d'idiomes,
diguem, occidentals s'entén.
Per tant, la retolació no hi ha problema.
I després, on sí que hi havia alguna cosa,
una constatació, la retolació, cap problema.
L'altra constatació,
que quant a la llengua que utilitza la gent,
tampoc hi ha cap problema,
perquè encara que en teoria la llengua que us utilitza,
com que cap pacient,
com que cap infermera ni cap metge
tampoc li té cap problema de parlar en castellà,
doncs si al pacient li parla en castellà,
li condensa en castellà,
i cap problema, no hi ha en aquest sentit dubtes.
I després, els pòsters, diguem,
que no són retolació oficial.
Aquí hi ha varietat,
n'hi ha de bilingües,
n'hi ha de només en castellà,
fins i tot n'hi ha alguns en anglès.
I bé, ja sí, més o menys això.
Sobre aquest punt,
sí que constata una cosa que diu,
és curiós que si els advertiments que es fan
són dels que es consideren greus
o importants per a la salut,
perquè ningú prengui mal
o perquè ningú surti identificat,
aquests els fan en castellà.
Quan són coses fútils o ridícules,
d'aquelles de l'estil de...
A l'estiu, fuig de la calor,
doncs aquests es fan en català.
Un matís subtil, però interessant.
I finalment,
l'única cosa que es fa en anglès
és aquella que diu que
segons quins serveis d'urgències
s'han de pagar.
I això sí, que està en català,
en anglès, perquè quan la peles, la peles.
Home, clar, això no...
L'euro és l'euro
i si convé es posa en anglès i tot.
El que convingui, eh?
Si es tracta de diners,
Déu-n'hi-do.
Acabem, perdó.
No, no, no acabem,
perquè hi ha un altre punt...
Ai, aquest nom s'empoli dia a oblidar.
Molt ràpidament es vendeix
el tema de les novetats editorials
i informàtiques,
el traductor aquest d'Occità.
Bé, allò que parlàvem
avui anàvem cap al nord,
doncs una de les novetats
de fa dos dies,
presentat fa dos dies
a la Vall d'Aran
és el traductor català Occità
amb variant aranesa,
i també castellà Occità
variant aranesa.
Això es troba fàcilment
a la web aquella dels traductors
de la Generalitat
sense les tres vedoles
directament traductor.gencat.cat
i aquí hi ha tots els traductors
i com hi ha el castellà català,
el català anglès,
i que ara s'hi ha afegit
l'Occità aranesa.
I per acabar,
una de les altres feines
importants que fa
l'Institut d'Estudis Catalans,
la institució finalment
admet el matrimoni gay.
Sí.
Dos anys han estat.
Sí, la comissió de la psicologia
després de dos anys
d'intens debat
i discussió...
Dos anys amb els seus dies,
les seves nits,
els seus caps de setmana,
les seves festes de guardar
i allò rotllo
Lluís Colet, intensiu.
Ara que ho penso,
a la secció filològica
em sembla que no hi ha dones.
Tots són homes.
Potser per això
els ha costat tant.
Sí.
No ho sé, eh?
No vols dir que per això...
A veure,
la definició tradicional
de l'Institut d'Estudis Catalans...
Dos anys per decidir això
a mi em sembla una mica massa.
La definició de matrimoni
febriana era
unió legítima
d'un home i una dona.
Això ja fa anys
que no es percebe així socialment
i, a més a més,
a partir que es va aprovar una llei
que ho permet a l'estat espanyol
es poden fer els matrimonis
de persones d'un mateix sexe,
doncs bé,
això i la pressió social
ha portat els lexicògrafs
de l'Institut,
que em sembla que són tots homes,
no sé si hi ha alguna dona,
doncs,
després de dos anys
de discussió,
no hi ha d'alguna cosa
que potser ja calia canviar
i a partir d'ara
la definició
és
unió legítima
entre dues persones.
Per tant,
busquem matrimoni
i trobarem
unió legítima
entre dues persones.
Això s'ho suposa
que pròximament
estarà a la web
i quan es torni
a imprimir el diccionari
en paper
d'aquí a algun temps
també s'hi inclourà.
Mentrestant,
doncs,
sabem que matrimoni
ja és
de dues persones,
de dues persones
sense distinció de sexe.
Home,
els hi ha costat
però diguem-ne
que és claret,
ha quedat clar.
Ocu!
Que es veu
que encara n'hi ha
que estan rebotats
i que no hi estan d'acord.
Però ja no és un tema
legítima.
De la secció filològica
aquesta,
de la secció lexicogràfica
n'hi ha alguns
que estan en contra
d'acceptar aquesta definició.
Doncs mira,
dos anyets més
a discutir.
Tots són homes.
Algú no ha sortit
de l'anari.
No,
és que algú no ha sortit
de l'anari
vull dir amb això.
És que sempre
t'has de posar
d'allà.
Anem al mar?
Anem al Manel.
Vinga,
el Manel i el Mar.
Manel,
el mar,
del disc
els millors professors europeus
una de les revelacions.
El disc es titula
els millors professors europeus
i totes les cançons
i les lletres
són molt interessants,
molt d'aquelles
que te posen content
i t'alegren el dia.
Doncs vinga,
això és el que ens cal,
que ens alegres el dia.
Anem al mar.
Enric Garriga,
si vols,
pots tornar dimecres vinent.
M'ho pensaré.
Vinga, va,
que t'esperem.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un fort fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de paradals,
tu i jo del de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
El mar,
el mar,
el mar,
el mar,
el mar,
el mar,
el mar,
el mar.
Plantem les tovalloles,
convido a un gelat,
juguem a pala grega,
esquivam passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist.
A la cala del costat dormo una estona,
ara que bufa de mar.
Així estirada se'n veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra,
llegint intrigues vaticanes,
que a final inesperat és abusiva,
tanta calor,
t'incorpores i et poses bé al banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que em trema el mar.
Amar, Amar.
Amar, Amar.
Amar, Amar.
Amar.
Amar.
Així doncs si un dia vents i passes per aquí
i si malgrat la feina et trobem un matí
no em perdonaria mai, no es podia assumir
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny
Torn d'aquí a l'altra banda del món
i amb xiringuit un quatre pins al fons
tu i jo asseguts a la barra d'un bar
sona bona música i som davant el mar
tu i joemat ilà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts d'una del migdia, en vuit minuts i mig, ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio el professor de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili, Santi Castellà. Molt bon dia, Santi.
Molt bon dia.
Benvingut.
Ja ha invertit quatre anys.
Li va encarregar l'Associació Cristiana segle XXI.
Exacte.
Vam organitzar un curs a la Universitat Catalana d'Estiu.
Ho van presentar al Parlament de les Religions a la CANT.
i, finalment, l'editorial Claret, també un editorial vinculat al món cristià i claretia, va decidir assumir la publicació de les conclusions d'aquest estudi.
Per què et van encarregar aquest estudi? Què pretenien demostrar com a cristians? Perquè ells formen part de la comunitat, de la institució també de l'Església catòlica.
Sí, jo penso que en gran part del cristianisme de base hi ha un neguit per una percepció que es té de l'Església com a molt privilegiada per l'Estat
i que aquesta situació de manca de pluralisme religiós a l'Estat finalment perjudica veritablement els creients, no?
Es troben que la credibilitat del seu missatge i la realitat de l'acció social que es realitzen vinculada a les seves creències
sovint es veu distorsionada per una imatge de poder i de privilegi que ells consideren que és impròpia de la seva visió cristiana del món.
Aquests acords concordataris s'assignen a la dècada dels 70, en diferents moments, no?
Sí, es signen, ja ha mort Franco i ja gairebé en plena democràcia. De fet, hi havia l'any 53, Franco va fer un concordat amb la Santa Seu
que recuperava des de l'època d'Isabel II, no s'havia fet un concordat.
I va ser un concordat on l'Església va col·locar moltes condicions i obtenir una situació de molt privilegi.
El règim franquista es trobava aïllat internacionalment, no tenia relacions amb cap estat, quasi, excepte amb l'Argentina de per on.
Se l'havia prohibit entre Nacions Unides. I el Vaticà, en principi, no volia fer un concordat amb Espanya.
Sortia de l'experiència d'haver fet un concordat amb l'Alemanya nazi, que els hi perjudicava molt després de la guerra la seva imatge internacional.
i van accedir a fer un concordat amb Franco, col·locant molts privilegis per a l'Església.
Llavors, quan va morir Franco, el sector catòlic vinculat al règim, sobretot al voltant de l'Associació de Propagandistes Catòlics,
van decidir instar la renovació del concordat.
I van fer cinc acords nous, que encara que els quatre finals s'aproven sis dies després d'entrar en vigor la Constitució,
formalment són preconstitucionals, encara que postdemocràtics.
Per tant, aquest concordat, diguem-ne que el signa un govern de transició al nostre país.
Exacte, els quatre acords venen signats pel rei, però refrendats per Marcelino Oreja Aguirre,
que era el ministre d'Afers Exteriors, també una persona vinculada a la democràcia cristiana
i a aquest sector del cristianisme polític.
Té categoria, des del punt de vista jurídic, té categoria de tractat internacional.
Aquest és el principal problema.
Per tant, dius, home, doncs si ja estem al segle XXI i ja, doncs fora.
No, fora no, perquè diguem-ne que està per sobre del que és la nostra legislació, no?
Sí, el problema de fons jo penso és per què per regular les relacions de l'Església,
o sigui dels creients catòlics a Espanya i l'estat espanyol, ho fem per un tractat internacional.
El tractat internacional és per matèries internacionals.
Aquí no hi ha internacionalitat de la matèria, estem regulant les relacions de l'Església a Espanya.
És com si per regular les comunitats islàmiques a Espanya ho féssim amb un acord anàl·la saudí
o per regular les comunitats jueves ho féssim amb l'estat d'Israel.
Seria inconcebible. No hi ha un element d'internacionalitat.
Llavors, per què es fa per un tractat internacional?
Doncs es fa per fer una petita trampa.
Els tractats internacionals estan per sobre de totes les lleis,
només la Constitució està per sobre d'ells,
i per tant cap norma que es faci pot anar contra un tractat internacional.
Per dir-ho d'alguna manera, cap Parlament autonòmic ni el Parlament estatal,
cap govern que escollim, podria fer res en contra del que diu el Concordat.
Estan obligats a complir el Concordat i, per tant, queda bloquejat,
protegit per sobre de totes les lleis.
És una forma de deixar-ho amb aquesta expressió que havia caracteritzat el franquisme,
de atado i bien atado.
Clar, però, Santi, la nostra Constitució no parla d'un estat laic, plural.
Jo no conec la Constitució filparrant de cada article,
però a mi em sona que és així, no?
Sí, la Constitució és un punt ambigua,
estableix clarament la llibertat de creença,
però quan parla d'aquest tema en l'article 16,
estableix com a principi bàsic que l'Estat serà un estat no confessional,
la confessionalitat de l'Estat, no parla de laïcitat,
sinó simplement diu que no hi haurà una religió d'Estat
i immediatament diu que l'Estat tindrà relacions de cooperació
amb les diferents religions.
I diu expressament, i en especial amb l'Església catòlica.
Això ha estat molt criticat des de l'àmbit jurídic,
es diu que la Constitució es declara a confessional políticament,
però confessional sociològicament,
perquè diu com és la majoritària a l'Església catòlica.
I seria com si digués que l'Estat col·laborarà amb els sindicats,
especialment en UGT o Covisione,
o si en aquell moment la Constitució hagués dit
que l'Estat cooperarà amb els partits polítics
o recolzarà els partits polítics,
especialment l'OCDE o el PSOE.
Diu que aquests són els majoritaris ara.
És veritat que la situació de les religions és més estable.
El fill de l'Alfons Comí,
un dirigent de Cristians pel Socialisme,
que ja va morir fa uns anys,
però que havia estat catalitzador
de tot el moviment d'esquerres cristiana,
explica que el seu pare,
quan va veure aquesta redacció de la ponència estatutària,
es va indignar molt,
era del Partit Comunista,
i va trucar al Santiago Carrillo
i li va dir que això no pot ser, és impossible.
I amb alguns intel·lectuals del suc català,
amb el Jaume Botell i en Casanovas,
amb ell van anar a veure el Santiago Carrillo
i els va dir que això precisament no he proposat jo,
perquè em sembla que hi ha dos temes,
que són la monarquia i l'Església catòlica,
on no podem insinuar el més mínim dels errors
que es van cometre durant la República,
i aquí hem de tenir una posició molt clara
que no es vegi el més mínim enfrontament
entre l'esquerra i l'Església,
i per tant he estat jo qui ha avançat aquesta idea.
Clar, la Constitució planteja un model aconfessional,
Espanya avui no és aconfessional.
A tall d'aquesta anècdota de...
Bé, anècdota que té important de Santiago Carrillo.
Fem un parèntesi i continuem.
Jo no sé si els pares de la Constitució,
en aquell moment que sempre s'argumenta
que en aquell moment s'hauria de fer així,
podien imaginar o tenien la voluntat de pensar
bé, fem-ho així que segur que podrem canviar-ho més endavant.
I bé, han passat més de dues dècades
i no acaba la cosa de...
Hi ha por, no? A tocar-ho sembla que l'Església
té una gran capacitat de mobilització social
i que el poder polític, a tots els nivells,
municipal i autonòmic i estatal,
es sent còmode al costat de l'Església,
que de seguida interpreta com agressions
qualsevol fet i volen un estat de certa pau social.
Jo tinc la sensació que la societat en aquest sentit
ha canviat bastant més, està molt més secularitzada
i li dona menys importàncies a aquests temes.
Jo penso que el respecte a totes les creences
en una societat democràtica és bàsic,
la possibilitat d'exercici i d'exercici en l'espai públic
de tota les creences és bàsic,
però mantenir uns privilegis tan forts com els existents
és injustificable en una societat democràtica.
A França també té un concordat
i heu pogut enderogar alguns aspectes o ho tinc mal entès?
França des de principis del segle passat,
des del 1900, va aprovar la seva legislació
de separació rigorosa d'estat i església,
però és veritat que una regió de França,
la regió més nord, la Borgonya,
mantenen, per fets històrics,
per vinculacions que hi havia amb Alemanya,
mantenen encara un concordat amb l'església catòlica.
Per tant, tot el discurs laic que a vegades fa França
es trenca amb fets com aquest.
Alguns oients catòlics o no poden pensar,
bé, però a veure, en definitiva,
això com ens afecta a la societat espanyola en general,
creients i no creients?
Perquè no, no, és que això afecta només els creients.
Aquests concordats, de fet, ens afecta a tots.
No sé, en quins aspectes concrets?
Mira, gran part de les competències
que haurien de ser clarament de l'Estat
estan cedides a l'església.
En quin sentit ho dic?
Per exemple, l'establiment de dies festius.
L'Estat no té autonomia,
el Parlament ni el Govern no tenen capacitat
ni autonomia per establir els dies festius.
Un tractat internacional, el concordat,
diu que els dies festius s'establiran
de comú acord amb l'església catòlica.
Per tant, els diumenges s'han declarat festius,
però ja tot un conjunt d'un dies es fan per comú acord.
Això vol dir que l'Estat no pot dir
que la Immaculada Concepció el 8 de desembre no és festiu,
perquè consideri que és improductiu
tantes festes seguides aquella setmana.
No ho pot fer, però és que si l'església no vol,
tampoc podria declarar que el dia 6 de desembre
és el dia de la Constitució.
L'Estat no pot decidir...
L'església podria impedir que el dia 6 fos festa?
Exacte, perquè les festes s'han de fer
per comú acord entre l'Estat i l'església.
Igual que la gestió del patrimoni cultural,
si un senyor té un ben cultural, un castell,
i el que sigui, això està sotmès al control
i a ficar-ho a disposició de tothom per part de l'Estat,
excepte si és de l'església,
que en aquest cas s'ha de fer de mútua cor per l'església.
Però així moltes altres matèries.
Tota l'educació que es fa a Espanya,
tota i a tots els nivells,
ha de ser respectuosa amb la moral catòlica,
amb la moral cristiana, diu el concordat.
Clar, dius que la moral cristiana és un concepte molt laxa,
però acceptaríem un tractat que dieix
que ha de ser respectuosa amb la moral islàmica
o amb la moral jueva.
Ha de ser respectuosa amb l'ètica constitucional
i respectuosa amb totes les creences
sempre que no vagin contra els interessos públics
i els interessos comuns.
I ja dic, hi ha moltíssims articles
que condicionen el funcionament normal
d'un estat democràtic,
entre d'altres dintre de l'exèrcit,
que es crea una estructura militar específica
de cura castrenses, de jerarquia militar castrense,
simplement per donar servei
als soldats dintre de l'exèrcit.
Acceptarien que hi haguessin imants castrenses,
rabinos castrenses, no té sentit.
Això ho passem a aquest altre pla,
és una mica absurd, no?
Les forces armades,
qualsevol membre de les forces armades
té que tenir dret a la seva llibertat religiosa
i a poder rebre el consol religiós
i poder exercir les seves pràctiques religioses,
igual que qualsevol altre funcionari
o treballador de l'Estat.
I si està molt de temps dintre d'un recinte
o en algunes circuncions espacial,
s'han de preveure possibilitats,
però crear una estructura,
com si hi hagués un cos de funcionaris sanitaris
sacerdots per dintre dels hospitals.
Ara penso, per exemple,
la presència d'autoritats,
no a títol personal,
que lògicament només faltaria tenir amb tot el dret
la presència institucional
de determinats càrrecs públics,
també manifestacions religioses,
diguem-ne fent ostentació del càrrec que representen.
Això també passa habitualment,
no sé si això té alguna cosa a veure amb els concordats,
o és una decisió personal de cadascun dels representants?
Hi ha bastant de decisió personal.
Jo penso que les creences religioses són importants en una societat
i de vegades els valors de les creences religioses
poden també coincidir i aportar molt
al bon funcionament d'una societat.
I si un representant polític
és convidat a participar en una cerimònia religiosa,
no té per què no anar-hi en tant representant polític convidat.
Jo puc entendre,
igual que el primer ministre de França
havia participat en alguna cerimònia islàmica,
o en alguna cerimònia catòlica,
jo puc entendre que un representant
participi com a autoritat en una cerimònia religiosa
a la que s'està convidat
sense que això hi hagi cap vinculació més.
Una altra cosa és que
s'estableixen tants lligants contínu
que la confusió de cerimònies d'estat
com a cerimònies religioses és molt gran.
I quan hi ha un gran atemptat
o quan hi ha algun accident
i es fa una cerimònia d'estat,
independentment de la religió de les víctimes,
es fa un funeral catòlic
o els ministres prenen possessió
davant d'una simbologia catòlica.
Això jo penso que no és bo per un estat plural.
Sobretot perquè finalment
Espanya ha descobert, fa molt por,
el pluralisme religiós.
Aquí hi havia una religió
i alguns que no la seguien,
però darrerament,
amb l'arribada d'immigrants,
hi ha molta més pluralitat religiosa
i encara no tenim polítiques públiques
de pluralisme religiós.
és molt important perquè la religió
és important per a algunes persones
i pot cooperar a complir els objectius
de bon funcionament de la societat,
però totes les religions.
Llavors, un predomini tan gran
i tants privilegis de l'Església catòlica
evita que hi hagi polítiques
de pluralisme religiós,
o sigui, d'incorporar totes les religions
al bon funcionament de la societat
i a col·laborar amb l'Estat
amb l'assoliment dels objectius
que t'esplanteixen.
Des d'aquells acords dels anys 70,
al llarg dels últims anys,
s'ha fet algun intent
o ha estat objecte de debat
de les pròpies institucions del país?
Els partits polítics,
els propis governs de l'Estat?
Dintre del Partit Socialista
hi ha un sector molt fort,
en algun moment liderat
pel Gregorio Peces Barba,
actualment més per un diputat,
per Vitorino Mayoral,
que ha defensat la necessitat
de revisar aquests acords.
Revisar, que no pas derogar, no?
No, i també Vitorino Mayoral
planteja clarament la necessitat
de derogar aquests acords
i de fer una llei interna
que reguli les relacions
de l'Eglésia de l'Estat.
Inclús es podria dir
que l'important no és el contingut,
sinó la forma.
O sigui, fent una llei interna
si decideix el Parlament
amb els mateixos privilegis
que tenen els actuals concordats.
Però de tal manera
que qualsevol govern
o qualsevol majoria parlamentària
pugui canviar-los, no?
Va estar a la darrera legislatura
del Zapatero,
quan l'Eglésia va ser més crítica
i més mobilitzadora,
demanant el vot
clarament en contra del Zapatero
i demanant que es votessin
determinades polítiques
i traient a la gent
a manifestar-se
en contra del matrimoni homosexual,
en contra de les lleis d'ensenyament,
demanant una actitud beligerant
contra el Partit Socialista
que va haver-hi una amenaça clara
de derogar el concordat.
El resultat va ser una negociació
de l'Eglésia en el govern
on l'Eglésia va obtenir
un sistema de finançament
encara molt millor
que el que tenia.
Per tant, dic que sí que hi ha
una certa por,
inclús jo parlaria
d'un cert síndrome d'Estocolm.
Per tant, no és una qüestió
estrictament tècnica
des del punt de vista jurídic,
sinó que és una qüestió
de voluntat política.
Exacte.
Principalment és una qüestió
de voluntat política.
Jo penso que hi ha alguns elements
del concordat
que xoquen amb el text constitucional
i que si en algun moment
arriben al Tribunal Constitucional
que no és fàcil
via una qüestió d'inconstitucionalitat,
via que algun jutge
els detecti i ho plantegin,
es pot declarar
que determinats articles
són nuls,
però que finalment
el que no passa
és una societat plural,
religiosament,
amb diferents religions,
però també amb gent
que es declara no creient,
amb una situació
de tracte tan diferencial
d'una d'aquestes religions.
i és veritat
que és la majoritària
i és veritat
que ha de tenir
que aquesta majoria
s'ha de plasmar
en unes condicions,
un tracte
i una cooperació
clarament diferent
que la resta de religions.
Això em sembla
a mi és indiscutible.
Si l'Estat
ha de col·laborar
és amb totes les religions,
però amb l'Església catòlica,
com és la majoritària,
aquesta col·laboració
tindrà una magnitud
molt més gran,
també per les implicacions
culturals
que té
en el si
de la nostra societat.
El problema és
això es té que fer
perquè ens ho diu
un tractat internacional
o això es té que fer
perquè ho decidim
en el nostre estat.
Precisament,
aquest llibre
ara ja
comença a fer
un recorregut
i ho farà
davant de les comunitats
cristianes.
Exacte.
perquè tinc entès
que l'agenda
la tens força complerta
de presentació
en col·lectius
cristians.
Exacte,
sí,
han estat molts,
ja dic,
des del cristianisme
del segle XXI,
dones per l'Església,
redes cristianes,
foc nou,
justícia i pau,
diferents entitats,
inclús dintre dels àmbits
de formació universitària
de la poble d'Església
que s'ha demanat
poder debatre
sobre aquest tema
precisament
perquè no es senten còmodes
i jo penso que tampoc
la jerarquia religiosa
es deu sentir,
tot i que beneficiada,
massa còmode
amb aquest tipus d'acord.
Ha estat una feina,
realment,
parlava de quatre anys,
no ens estranya
perquè a vegades
aquest tipus de tractats
i de convenis
són críptics,
fins i tot
per un professional de dret
com és Santi Castellà,
professor de dret
Internacional
de la Universitat Rovira i Virgil,
moltíssimes gràcies de veritat
i enhorabona
per aquest treball
que s'assuma
a molts altres
que ja tens al teu currículum.
Molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.