Ja el tenim entre nosaltres, com cada setmana
i per tancar el matí de Tarragona Ràdio
els dilluns, Carles Marqués, bona tarda.
Hola, bona tarda. Director de Caixa Fòrum,
jo ho repeteixo moltíssim, però és que em va encantar
la frase que va dir
una de les responsables
de la pirotèmia
guanyadora del concurs de focs artificials,
perquè aquesta hora és molt difícil de saludar.
És a dir, bon dia, bona tarda.
Ella va deixar claríssim. Jo, si he dinat,
dic bona tarda, i si no he dinat,
dic bon dia. Per tant,
jo ho explico moltes vegades
perquè em fa gràcia i crec que ens situa molt
en el temps, no? Sí, però llavors tu pots dir
bon dia i un altre pot estar bona tarda.
Si tu vens dinat de Caixa Fòrum
em dius bona tarda i no és el cas,
seria un enrenou. Per tant, bon dia.
Doncs complim amb el protocol habitual.
Carles, com va anar? Pedro Guerra?
Va anar molt bé. Els poemes d'Ange González,
molt bé, no? Sí, sí, realment va ser
fantàstic. Ho lamento molt
i des d'aquí aprofito per
dir-ho. La gent que es va
quedar al carrer, doncs clar, tenim l'auditori
que tenim. I sap
molt de greu, eh? Perquè
va quedar gent al carrer
i això sempre és fumut.
Però, pel que fa al recital,
doncs, els poemes
de González fantàstics
i Pedro Guerra
es va posar el públic a la butxaca
des del primer moment.
Programeu activitats que són molt atractives,
bastant insòlites, és lògic
que es quedi gent al carrer. Com ara comentàvem,
el tema de la nit dels astres, que ja es va parlar...
Va anar molt bé. Allà
es va quedar tothom al carrer i en canvi
no va ser motiu
de cap queixa
perquè, esclar, era una activitat que es feia
al carrer, disculpeu-me
l'acudit, però
va anar molt bé. Realment
va venir unes
800 persones, una cosa així
i va ser un desplegament
de telescopis com mai s'havia
vist en aquesta ciutat.
Realment el lloc
que és un lloc a recuperar
perquè és molt cèntric.
És cèntric
i queda amagat
i amb poc ús.
Aleshores,
és una plaça pública
enorme
que està bé
que s'hi facin coses
i jo crec
que nosaltres
doncs
ens vam gosar
també vam gosar
amb una nit
que hi havia molta gent
a la ciutat, per tant
és un atreviment relatiu.
Això s'ha de repetir.
Vinga, ho provarem.
Això ho hem de repetir.
Hem de trobar una altra nit
tan bona com aquesta.
Avui molta gent mirarà cap a la Lluna
a veure si veu les petjades
dels astronautes
avui que fa 40 anys
que hipotèticament
algú va posar
els peus a la Lluna.
Deixa'm els astres,
toquem de peus a terra.
Parlàvem de nits escèniques
que va portar els poemes
d'Àngel González
amb la veu de Pedro Guerra.
Dimecres tenim
la presència
diguem-ne
en esperit
de García Lorca.
Però si et sembla
abans de parlar
d'aquest espectacle
apostem
per el que ens espera.
Dimecres
que és un espectacle
de dansa
té molt bona pinta.
Arriba signat
per la companyia
Pendiente.
Té molt bona pinta
i a més
és una mica diferent
del que hem fet
fins ara
el nostre
espai públic
que és
la Rambla Nova
que sempre
ha estat
espectacle
de tipus
més
humorístic
de pallassos
o bueno
és a dir
més de tipus
circ
i això
em sembla
que serà
bastant diferent.
És una aposta
bé
que esperem
que agradi.
Home
és una aposta
de dansa
arribar amb una
companyia
important
la companyia
Pendiente
tenim
la seva responsable
a l'altre costat
del fil telefònic
és l'Anna Eulati
una dona
amb una llarga
experiència
en el món
de la dansa
de la pedagogia
de la dansa
naturalment
Anna
molt bon dia
Hola
bon dia
És de mal parlar
d'un espectacle
un espectacle
s'ha de veure
però alguna cosa
haurem d'explicar
als oients
sobretot
perquè fareu
una proposta
una miqueta
diferent
del que és
la dansa al carrer
no?
Bé
no sé
si és molt diferent
sempre
la dansa al carrer
el que té
és que
va molt dirigida
al públic
o sigui
s'abressa molt
amb ells
llavors és diferent
veure la dansa al carrer
que veure l'espai
interior
això segur
no?
Però bé
diferent
no ho sé
la veritat
és que la companyia
té com un caràcter
una mica teatral
el nostre treball
potser
també ho portem
al carrer
i sobretot
que estem molt
a prop del públic
i les fem participar
i ens agrada
fer això
Anna
la companyia
vosaltres
si no ho tinc mal entès
viviu
i treballeu a cavall
entre França
i Barcelona
la vau formar
tu mateixa
i la Mercedes
en recatxa
ja fa més d'una dècada
per tant
heu voltat molt
i molt pel món
i heu produït
molts espectacles
oi?
Sí
sí
bueno
bastant
hem estat
a l'avanç
de Barcelona
i hem passat
molts anys
i bueno
de fet
la companyia
continua a Barcelona
la seu principal
i jo estic a cavall
més bé
per tornar a costar
personal
entre França
i Barcelona
però llavors
la companyia
també té una mica
de vida
a França
especialment
al sur de França
el que ens proposareu
una mica
d'una manera diferent
veure'ns reflectits
nosaltres mateixos
com a gent
que transita
pels carrers
la nostra vida quotidiana
però traspassada
aquesta creativitat
de la dansa
i del teatre
sí
jo penso molt
en una fase
de filòsof
que trata del tema
de l'heroi
i el poeta
l'heroi
i el poeta
i és una mica
veure
en cadascú
de nosaltres
hi ha una mica
la dualitat
cadascú fa
és actor
d'una sèrie
d'accions
i al mateix temps
és receptor
i testimoni
d'aquestes accions
i és veure
una mica
la dualitat
que tots tenim
entre l'artista
i el protagonista
de la vida quotidiana
i és veure
com això
es funde
tot junt
amb el
amb el propi
decorat del carrer
vosaltres ja teniu
la vostra escenografia
és la que us trobeu
no l'organitzeu vosaltres
jugueu només
com a escenografia
al propi carrer
en aquest cas
de la ciutat de Tarragona
la Ramla
sí
clar
normalment sí
quan estem al carrer
juguem
ens adaptem moltíssim
al que el carrer
ens proposa
també
també en aquest cas
tenim una petita escenografia
però bueno
per donar color
per atraer
sobretot
l'atenció dels nens
per fer una cosa
més adaptada
als nens
perquè la programació
de Caixa Fórum
és programació familiar
llavors
no és el mateix
O sigui, estem molt enfocats a fer-ho per la família,
és a dir, que la família està molt centrada en el men
i en una cosa directa, transmissible i més palpable.
Ets tu mateixa com a intèrpret de dansa i un violonxel, ja està?
Sí, un violonxel amb una violonxelista que és Francesc Bartlett
i sí, bé, som tres, podem dir la violonxelista, el violonxel i jo mateixa.
Sou tres, doncs.
I estem treballant des de fa anys amb aquesta fórmula, les tres, no?
Des de fa quatre anys estem fent diverses peces, diverses coses,
a vegades amb altres ballarines.
També tenim un nou projecte on hi ha més artistes,
però, bueno, amb la Fran estem una mica explorant la relació
que pot haver-hi entre la dansa i la música,
sense que sigui la típica relació de la música serveix per ballar-la
o la dansa està apoyada per la música o...
és a dir, tenir una bastant independència l'una de l'altra i conviure, no?
Sobretot el que treballem bastant és que és el cos, el nostre cos físic,
el que és un denominador comú, tant a la música com a la ballarina.
Per això es fa una mica teatral, finalment.
Perquè la música, podem dir, ella com música,
veia bastant la francesa, no?
Ja, ja.
És important aquest comentari que has fet que és un espectacle familiar,
absolutament apte per a tothom, vull dir que des dels nens
fins a les persones més grans poden sentir-se atretes per aquest espectacle.
Sí, sí, sí, és quasi un intercanvi amb ells.
O sigui, no és una cosa que és mireu i mireu solament,
sinó és mireu, participeu i inclús tenir una mica d'experiència
de què pot ser tenir l'experiència del moviment, de la dansa,
que és... pot ser una experiència molt quotidiana i molt normal,
però sentir-nos en un moment de fer dansa, no?
En un estat de dansa, un estat de moviment.
I això jo crec que, bé, fins ara ho hem fet i els nens, sobretot,
bé, també els adults, però arriben a estar veient,
veiaven uns l'altre, no?, en l'espai escènic.
Això vol dir que hem de ser un públic actiu i no pas passiu,
això és interessant.
Sí, la veritat és que sí, bé, els convidem a ser actius, sí, clar.
Molt bé, doncs n'esperem amb moltes ganes aquest espectacle,
que podrem veure dimecres a la ciutat de Tarragona.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i tots els projectes que teniu a banda d'aquest que teniu en dansa,
doncs que surtin tal i com heu previst, d'acord?
Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, molt bon dia.
Adéu, adéu, bon dia.
La companyia Aprendient em fa gràcia a aquests senyors del Caixa Fòrum
perquè el cicle es diu, si us en recordeu,
cada dia feu les lletres més petites, eh?
Em costa molt de llegir.
Bé, les farem més gens.
Molt bé, gràcies, t'ho agrairé moltíssim.
És de carrer i si plou també.
Exacte.
No, no, però fa molta gràcia perquè com que es fa al carrer diu
en clars de pluja l'espectacle tindrà lloc a l'auditori i a Caixa Fòrum.
Carles, tu creus que ha de ploure aquesta setmana?
No, home, però això quan es programa no se sap.
A més, recordo que fa dos dies hi ha un fred.
Ui, un fred, un fred.
Un fred, un fred.
Què és exigir aquest home?
És que vaig estar al Pirineu, és veritat.
Home, clar.
Contrast de temperatures.
Si no ho s'hi dis, si te'n vas a Alaska també, a veure.
Home, però vull dir que el juliol,
el juliol és veritat, és un dels més estables de l'any,
no ens enganyem tampoc,
però podia passar en el moment que ho vam programar,
no ho sabíem i a part està bé tenir un recurs,
vull dir que sí, també pot fer una avantada terrible.
D'acord, d'acord, era un comentari.
Era un comentari, saps res més.
I si plou, quedem-nos en el missatge positiu.
I si plou, també.
També es pot fer, i es pot fer perfectament el Caixa Fòrum.
De moment està planificat en aquesta mena de recinte exterior de Caixa Fòrum.
No plourà...
Sempre ens sorprenen, eh, els espectacles,
perquè, a veure, no ens enganyem així sobre patis,
home, dansa al carrer, doncs sí, ja n'hem vist.
Eh, que s'ha de veure, que a vegades que ens sorprenen,
que no ens deixem allò, no anem sempre amb perjudicis a les coses que...
Dansa al carrer, com ho farà ara...
No, no, no, i una persona sola aconseguirà fer ballar els nens i tal...
Ui, perquè no coneixen la companyia a la pendiente.
Si la coneixíssim sabrien que realment és important.
Això serà dimecres.
Això serà dimecres.
De jous, com dèiem, les nits escèniques,
a pas de Federico García Lorca.
Exactament.
Bé, Federico García Lorca, no el presentarem pas ara.
Jo crec que no cal, eh.
Aleshores, la pregunta a fer-se és...
Està tot dit sobre García Lorca o no?
Aleshores, Olga Sercós, actriu, aquí també una ballarina,
Meritxell Cardallac i un músic pauc,
fan una proposta diferent, diferent,
de la poesia de García Lorca.
Recordeu que una de les gràcies d'aquest cicle de nits escèniques
és trobar-se diferents disciplines.
Així, per exemple, el primer dia va ser molt evident,
perquè, a més, no només eren diferents disciplines,
sinó músics de diferents procedències.
Una experiència que va al País Basc, no?
Exactament.
Que havia passat prèviament per Nova York, a més a més.
Que havia passat per Nova York, és a dir,
pel Bowery de Nova York,
amb Kirmen Uribe, un poeta,
després un cant d'autor com Miquel Urdangarin,
un músic d'un grup de rock d'ú,
i el tenies que havia vist allà com un...
Una combinació.
Com un santet, Rafa Rueda,
i un músic, no exactament de clàssica,
però sí que es dedica, diguéssim, a la música de pel·lícules.
Tots quatre damunt de l'escenari,
i a més, al darrere,
petites produccions cinematogràfiques,
el nom ara no me'n recordaré,
Arcaids Basterra,
i els dibuixos de Miquel Valverde.
A més, encara,
tot el que combinava tot això,
era un videojockey que estava a la cuina allà.
Va agradar moltíssim.
Va agradar moltíssim.
Va agradar a Pedro Guerra,
segur que agrada molt a García Lorca.
Ja en parlarem la propera setmana,
però poca broma,
perquè la propera setmana tindrem aquí,
a la ciutat de Tarragona,
entre altres, Manuel Ribas,
i l'espectacle, en aquest cas,
Los libros arden mal.
És un títol magnífic.
Si no l'he llegit,
és un gran llibre
a meitat entre la ficció i la no ficció,
que parteix d'un fet real
i d'una foto real que surt en el llibre,
que és que a La Corunya,
l'any 39,
van agafar els llibres
de diverses biblioteques de la ciutat
i els van calar foc en públic.
I sempre l'aprenen amb els llibres, eh?
Sempre, sempre.
Són inofensius que són...
O no.
O no, exactament.
I a més, com explica Manuel Ribas
en aquest llibre,
en el qual està basat tot aquest espectacle,
els llibres cremen malament,
i això ho pot explicar...
Recordo...
És cert, eh?
Física, materialment,
la combustió és complicada,
segons la tinta i moltes coses més.
No deixa anar...
L'oxigen, clar.
No hi ha oxigen, exactament.
Llavors cremen malament.
És a dir, tu pots intentar cremar llibres,
però cremen malament.
I aquí hi haurà una combinació,
doncs això,
de la veu i la narració de Manuel Ribas,
i la música de Marcos Meléndrez,
Gastón Rodríguez
i Pulpinho Biascon,
també d'estils bastant diferents
i que es troben aquí.
A més, és tot...
I amb tangos.
És el que t'han de dir,
una música tan gallega com els tangos.
Novel·la musicada amb tangos.
És clar, és que és magnífic.
Avui Persepolis, per fi.
Avui Persepolis, per fi.
Pel·lis més esperades d'aquest cicle
de còmic i cinema, no?
Exactament.
Sí, sí, ni que sigui una mica casualment,
al final no hi ha res casual,
però en aquest cicle, diguéssim,
de pel·lícules basades
en històries dibuixades,
en històries de còmic,
doncs avui Persepolis,
de la Marianne Satrapi,
és la dibuixant i guionista,
una noia que va créixer, diguéssim,
en l'Iran de la Revolució.
De l'Ayatolà.
I de l'Ayatolà, i l'explico d'una manera que em sembla que...
I una mica autobiogràfica, no?
Molt autobiogràfica, molt autobiogràfica.
La seva vida.
Sí, sí.
Doncs avui la tenim a mentrada gratuïta,
com sempre al Caixa Fòrum,
a partir de quarts d'avui.
Ja tenim feta la setmana.
Recordem que encara podem visitar l'exposició de Tàpies.
Exactament, fins al dia...
Després allò diu, com que queden molts dies
i al final la treuen i no l'hem vista.
No, no, no, doncs encara queda aproximadament,
una miqueta menys, un mes
i realment val la pena.
Recordeu que hi ha visites guiades
els dijous, dissabte i diumenge
a les 7 del vespre en català
i dissabte i diumenge a les 8 del vespre en castellà.
També val la pena que te l'expliquin una mica
perquè Tàpies, que té o ha tingut la fama,
diguéssim, d'edifici o d'hermètic,
no ho és fins que hi trobes la clau.
Un cop, clar, també es pot trobar sol, evidentment,
a base de veure molt de Tàpies
i de comparar i de jugar-hi.
Et puc explicar, ara aquí penso,
puc explicar una anècdota curiosa
que ens va passar fa dues setmanes,
era fa dues setmanes.
Va entrar un gat.
Un gat?
Un gat molt culte.
Un gat molt culte.
Amb moltes respiracions culturals.
Un gat molt culte.
Esquerra va entrar al Caixa Fòrum
i va estar dos o tres dies allí
i vam aconseguir que marxés.
És a dir, que s'hi va instal·lar.
S'hi va instal·lar, s'hi va instal·lar.
Es va quedar allà a la sala d'exposicions.
I us recordo que,
els que heu vist a l'exposició,
que hi ha un quadre que es diu Gat,
que és un gat negre,
un contrast entre negre i vermell.
És un quadre molt bonic,
jo diria que dels més bonics d'aquesta exposició.
doncs les meves companyes del Caixa Fòrum
i jo teníem la convicció
que aquell gat va sortir del quadre
i al cap de tres dies hi va tornar.
Teniu una mica de fantasia el Caixa Fòrum,
també t'ho dic ara,
però és bonic pensar-ho.
Exacte.
És bonic.
Sabem que és inversemblant,
però és bonic.
I amb això n'hi ha prou.
Acabarà Tàpies,
ja ens va comentar el Carles,
que encara s'antatecla
ens portarà a una exposició magnífica.
Ja en parlarem.
Ja t'ho vaig dir,
una exposició mucha importante.
Mucha importante.
Ja és allò com el Cavallo Blanco de Santiago.
Exactament, sí.
Ja ens ho ha dit el Carles Marqués.
I bé, també val a dir
que el mes d'agost baixa una miqueta la cadència,
que tothom ha de descansar.
Sí, en guany tancarem
les dues últimes setmanes d'agost
i la primera de setembre
i tornarem a la setmana del 10 de setembre
amb una intervenció al vestíbul,
és a dir, una exposició al vestíbul
del col·lectiu Comte d'Urgell
i el dia 10,
ara no volia fer publicitat d'un altre mitjà,
però bé, és un altre mitjà que no necessita cap publicitat,
intervindrem en les nits de TV3
el dia 10 de setembre
que repeteixen el que va fer l'any passat.
Aleshores, ens fem un concert
integrat en aquesta intervenció,
en aquesta exposició al vestíbul.
Cal descansar al mes d'agost a recuperar forces.
També ho farem des d'aquest espai,
però ressorgirem com l'Aufènix.
Molt bé, i tornarem a mitjans de setembre, no?
Però el dilluns vinent encara ens veurem,
que hem de parlar del cital de Manuel Ribas.
I de l'última pel·lícula del cicle,
l'acord secret dels arcans del Corto Maltès.
Serà el proper dilluns.
Moltíssimes gràcies, Carles Márquez.
A vosaltres.
I bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.