Fins demà!
Com la biblioteca, els llibres, el material audiovisual, el prestec, la informació...
A més a més, en paral·lel, s'organitzen tot un seguit d'activitats,
en algunes ocasions també mitjançant convenis que signen amb altres entitats i institucions de Tarragona.
Avui ens acompanya la seva directora, Rosel Ozzano. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aneu per llibre fent coses, però també treballeu conjuntament,
sense anar més lluny al Festival de Dixi, també heu tingut presència aquesta setmana.
Bé, jo penso que és una mica un objectiu que té la biblioteca des de fa molts anys,
que és el de sumar sinergies.
Això que a vegades en teoria tothom parla i tothom comenta i tothom diu que és molt vàlid,
doncs a nosaltres ens encanta posar-ho a la pràctica i veure què resulta.
Perquè realment des que la biblioteca pública va començar a sortir una mica dels seus murs,
de les seves parets, i va llençar una mica la mà per col·laborar,
també hem de dir que també ens arriben col·laboracions i propostes de col·laboració a la biblioteca.
Perquè, a fi de comptes, la biblioteca proporciona alguna cosa que penso que és molt important,
que és sobretot accés al públic, o sigui, visibilitat de totes les activitats,
a públics de lo més heterogenis i moltes vegades públics que a través de la biblioteca
tenen coneixement de totes aquestes activitats culturals.
Per tant, és obrir moltes de les activitats culturals que es fan a la ciutat
i tenir la possibilitat d'obrir-ho a tots els públics.
Això ja ho trec una mica de la meva collita.
Quan es parla d'entitats, podríem ser la biblioteca pública o un altre tipus de servei públic,
sempre es pregunta allò tant tipit de quin és el perfil de l'usuari.
En el cas de la biblioteca, un dels valors que té és que no hi ha un perfil únic.
No hi ha un perfil únic.
Que pots trobar qualsevol usuari de qualsevol origen, que tingui qualsevol necessitat,
és a dir, és un perfil absolutament heterogènic.
Heterogènic. I penso que això és un gran valor,
que a més el vam intentar cultivar, no és un fet que hagi sigut a l'atzar.
Si pensem fa 10 o 15 anys, recordo que la lluita que jo tenia
és perquè la biblioteca no es convertís únicament en un feudo dels estudiants.
I moltes vegades la gent no ho entenia.
Per què no deixàvem estudiar a la biblioteca?
Doncs simplement perquè la biblioteca llavors atenia únicament a un perfil
de persones que eren majoritàriament estudiants
i deixava molt poc perfil a la resta de ciutadans.
I en polítiques com les que hem anat fent,
hem aconseguit d'alguna manera el que nosaltres denominem el recanvi d'usuari.
És a dir, que la biblioteca torni a ser ocupada per tothom.
Per estudiants també faltaria més, però per tothom, no?
És un exemple claríssim de servei públic obert,
perquè a vegades l'accessibilitat a determinats serveis públics
el ciutadà no acaba de trobar-la.
Probablement perquè ho vegi més distant,
però en el cas de la biblioteca és un espai
que hi ha una dinàmica i un moviment habitual.
I una altra de les coses que deies,
que aquí a Tarragona sabem que hi ha moltíssimes individualitats
que fan una feina magnífica, però a vegades són això, individualitats,
i a la que s'assumen totes aquestes iniciatives,
i el cas és les activitats que feu vosaltres,
que tothom prengui una miqueta d'exemple.
Aquesta capacitat de coordinar-se, de treballar conjuntament,
dona uns resultats òptims.
Sí, i fins i tot hem tingut a vegades el cas,
quan hem estat col·laborant amb el Teatre Magatzem,
que la gent s'ha trobat una representació d'escena
a dins pròpia de la sala.
Perquè nosaltres, si alguna cosa que fem des de la biblioteca
és intentar convertir els punts febles en oportunitats.
I llavors la mancança d'espai que tenim,
que és una mancança real, que ja tothom està...
Ja no cal dir-ho ni parla més, perquè és crònica,
és de fa segles, i a més és urgent de solucionar,
que ja ho veurem.
Però quan no tenim una sala per representar,
doncs el teatre a mig de la sala,
el concert a mig de la sala.
És a dir, bé, és una manera que també juguem una mica
amb aquest nou concepte de biblioteca,
en què la gent va retornar al llibre
o agafar uns CD's,
i es pot trobar i es pot quedar,
per primera vegada en moltes ocasions,
amb una representació teatral o amb un petit concert.
En definitiva, amb la feina de molts anys,
el que s'ha aconseguit, i això ho podem dir
perquè tots els usuaris, jo n'estic segura que ho senten així,
s'ha creat un espai propi.
És a dir, l'usuari de la biblioteca sent aquell espai com a seu.
Sí.
I és que seu.
No va de prestat.
És que seu.
No, però tu saps que no sempre és així.
Aquesta percepció que té el ciutadà,
sobretot per tot allò que tingui a veure amb administracions,
institucions, a vegades ho sent una miqueta distant i llunyant,
i en el cas de la biblioteca sent com un espai seu.
És que jo sempre he tingut clar que qui ens pagues és el ciutadà.
Qui ens pagues és el ciutadà de l'administració,
el que fa és gestionar els diners del ciutadà.
És a dir, a mi el meu sou, en última instància,
me'l paga cada persona que m'entra a la biblioteca.
I això és una cosa que he volgut sempre transmetre a tothom.
Que després tu depenguis d'una administració o de l'altra,
i que aquella administració gestioni aquells diners.
Però els diners ens paga el ciutadà.
Els sou ens ho paga el ciutadà.
Això no hi ha dubte i a vegades no ho hem d'oblidar.
És importantíssim.
Veig aquí que tens tota una sèrie d'esquemes,
de coloraines i de tot,
perquè anem a parlar de les activitats.
Això és el pre de l'agenda.
L'agenda ja està penjada a la web de la biblioteca
i també està ja a la biblioteca.
És l'agenda que tenim des de l'abril-juny.
Com sabeu, i qui passa al voltant de la biblioteca
veurà que tenim una pancarta,
12 mesos, 12 cultures,
perquè aquest any vam decidir
donar a conèixer altres cultures
en lloc de fer activitats una mica aïllades,
doncs fer-les al voltant d'una cultura
i conèixer-la amb més profunditat.
Aquest mes d'abril, com no,
perquè tenim Sant Jordi,
l'hem destinat a la cultura catalana.
Aquella gran desconeguda, a vegades.
Sí, és veritat, per això.
A vegades el que tenim més a prop és el que és difícil.
El maig a la cultura xinesa
i el lluny a la cultura anglosaxona.
Quan diem anglosaxona hem volgut que sigui únicament
la cultura anglesa, sinó la cultura parlada en anglès
o escrita en anglès, d'alguna manera.
Quan fem una mica de coneixement d'aquestes cultures,
hem de dir que no ens quedem només a nivell literari,
sinó que intentem també esbrenar una mica
i fer unes guies de difusió també
dels trets diferencials d'aquella cultura.
És una aproximació una mica a aquesta societat
tan multicultural que avui en dia tenim.
I en això poseu molt d'èmfasi,
si observem, els anteriors mesos a la sala infantil.
Sí.
Aquí és un espai magnífic,
injustament per jugar en aquest sentit.
I per també formar futurs ciutadans també, no?
Futurs ciutadans més oberts.
Jo crec que anem cada vegada més cap a una societat multicultural
on fins i tot crec que les nacionalitats, sincerament,
penso que tindran molt poc sentit
i que tindran molt més sentit el sentit de cultura, no?
O sigui, les persones se reconeixeran,
crec, en funció de la seva cultura, no?
I de les barreges de cultures.
I això, si vas a una tenda, a un supermercat
i veus la gent que hi ha les cues,
ja t'adones com ha canviat la societat, no?
Jo penso que també, bueno,
des de les instàncies públiques
hem de fer sensibles a aquest canvi d'hàbits
i a aquest canvi de societat.
Clar, i per afrontar-ho sense traumes no hi ha dubte.
L'important és el coneixement de l'altre.
I el coneixement de l'altre a través de la lectura,
de les activitats, de les conferències, no?
Sí, sí, sí.
Aquí el que fem, sobretot en aquest espai,
és intentar centrar-nos en els trets punts més representatius, no?
Pensa que, a més, és un primer cicle,
el farem tot l'any,
però no és un cicle que s'acabarà aquí,
sinó que ja tenim pensat per l'any vinent
segurament fer 12 mesos, 12 cultures, segona part,
perquè n'hi ha tantes.
No, no, a veure,
jo crec que us podeu marcar un planning a 10 anys vista, eh?
Sí, sí, sí.
Perfectament.
Quan hem començat a esbrinar quines eren les cultures més representatives,
ens hem trobat desbordats, no?
Realment desbordats de la multiplicitat de cultures que arribem a tenir en aquest món
i allò de desconegudes que érem fins ara,
perquè fins fa molt poc,
doncs, tenir, parlar de literatura xinesa o japonesa,
era un tema pels audits, no més?
i avui un dia podem presentar activitats al voltant d'aquestes cultures
per la gent, clar, per tothom, no?
I ser accessibles a tothom, penso que és molt important.
Anirem parlant en general, però és que hi ha un punt molt interessant,
hi ha un esdeveniment, ho podem qualificar així,
que tindrà lloc a la biblioteca,
que és la presentació d'un llibre.
Sí, bé, és la presentació d'un llibre i d'un documental.
No pel fet que sigui la presentació d'un llibre, sinó que és una història...
és el dia dijous 16 d'abril, a les 6 i mitja de la tarda,
fem un acte que es diu Memòria de Repressió i Exili.
I va una mica, és una mica un homenatge,
que intenta fer la biblioteca a la literatura de l'exili
i a l'exili com a part integrant de la nostra cultura, també.
I moltes vegades persones molt desconegudes que van marxar
i que van fer una altra vida en els altres països, no?
I llavors aquí diem Memòria de Repressió i Exili
perquè tenim una part que és la presentació d'un llibre
que a càrrec de la seva editora, que és Carme Puyol,
és un llibre que va escriure Antonia Avelló, nascuda Reus,
va ser una periodista que durant la Guerra Civil
es va destacar pels seus proclames i els seus anuncis
a favor de la república i després va acabar a la presó,
com molts represaliats,
i que al sortir va intentar publicar aquesta novel·la,
que és un record de tots els seus anys de presó,
barrellats també amb anys d'infantesa.
No ho va aconseguir, no?
No ho va aconseguir.
Es va presentar fins i tot amb algun premi,
no el va obtenir,
i ara s'intenta rescatar,
i llavors aquesta persona, Carme Puyoli Torres,
el que fa és una edició,
ha rescatat tots aquests treballs,
a mi em va explicar una mica la història,
era una història que ha agafat d'una manera molt personal
i que ha anat reseguint molt la història d'aquesta persona,
i penso que sempre és interessant veure
com és una part de la cultura oblidada moltes vegades,
perquè si aquesta senyora no hagués estat tants anys a presó
i hagués pogut continuar la seva tasca com a periodista...
També podria haver esdevingut una gran escriptora, no?
Una gran escriptora, no?
Ens l'han perdut, clar.
Penso que això també és important de remarcar, no?
La cultura és també el que tenim
i també a vegades és l'absència del que podíem haver tingut
i no hem tingut per culpa a vegades
de tots els adveniments històrics, no?
Doncs mira, mai és tard.
Bé, sempre és tard,
però com a mínim es recupera els textos d'aquesta autora reugenca.
La presentar-ho a la biblioteca
i dius que hi haurà també un documental?
Molt bé.
Sí, fem aquesta presentació
i alhora fem un documental
que es titula
L'exili des de França a Xile
amb el vaixell guinipec
a càrrec de Beatriz Fronxon.
Beatriz Fronxon és la dona del bibliotecari
que està en pràctiques aquí
i encara el tenim.
Si us en recordeu,
tenim un bibliotecari en pràctiques
que va estar aquí en un programa
que està aprenent una mica...
Francesc.
Sí, que va venir aquí a la ràdio també.
Que està fent una mica aquí
un estada professional
per aprendre la manera de treballar
que tenim a la Biblioteca de Tarragona
i la vol exportar
a la seva biblioteca
del Departament d'Od, en Carcassona.
El cop i rei el teniu registrat
perquè s'està exportant el model a tot arreu, eh?
És el que tenim com a servei públic, no?
Si fóssim una empresa privada
no deixaríem entrar a la competència
de cap manera
de conèixer les nostres maneres de treballar.
Els servis públics,
si tenim alguna cosa de bo
és que ens ajudem mútuament, no?
I llavors la Biblioteca Pública
ajuda, crec que bastant,
a moltes biblioteques
a posar una mica el motor, no?
I després que tirin, no?
I és el seu cas.
Ell diu que, bueno,
quan arriba ja té quantitat de coses
ja preparades.
A través d'ell
vam parlar que volíem...
Perquè ell assisteix a totes les reunions
en tot el dia a dia de la Biblioteca
i que volíem donar una diada amb això,
amb això de parlar de la presó i de l'exili
i ens vam sorprendre
que la seva dona, Beatriz,
era una persona
que havia estat resseguint
la pista del vaixell al Gunnipec
que ja sabeu que era el Pablo Neruda
que des de Xile va flotar
i intentar rescatar
amb uns exiliats a França.
Primer tenien que anar
exiliats de més o menys reconegut nom, no?
Com sempre passa amb aquestes coses.
Hi ha classes fins i tot per això,
no ens enganyem.
Sempre.
Però que al final és bo
que se li va desbordar la situació
i que pràcticament,
no sé, ara em recorda
el número total de persones
que van viatjar,
ens en van ser 1.800 o 2.400,
és una barbaritat.
Se li va anar de les mans
i van acabar pràcticament
pujant tot tipus de persones
amb aquest vaixell.
Ell ha fet tot també
una recopilació
i una investigació
al voltant de com van anar les coses
i curiosament
està intentant també publicar
un llibre per nanos
al voltant de tot això,
però a França diu
que no ho aconsegueix.
Jo dic que, clar,
aquest és un tema
que crec que interessa
molt més Espanya que França,
perquè per molt que se va fer
l'exili,
allí no crec que sigui un tema
que els motivi.
No, hi ha coses
que més aviat tot el contrari.
Sí.
I llavors, bé,
doncs ho vaig trobar
molt interessant la història
i llavors ens farà
un petit documental
amb testimonis
de persones
que encara estan vives
i que eren nanos
en aquella època
com van veure realment
el seu viatge
i tota la seva experiència
d'anar-se d'exiliats a Xile.
Molt interessant, també.
Ho fareu al mateix dia,
les dues coses.
Al mateix dia,
a les sis i mitja,
molt poca estona
per cada cosa,
però el que es tracta
és de, bueno,
mitja horeta i mitja horeta
i llavors parlar una mica
al voltant
de tot el que ha representat.
Volíem donar
aquests dos trets diferencials,
perquè són dos trets que jo penso
que han marcat molt
la cultura tant catalana
com la cultura espanyola,
moltíssim,
el que és la presó
i el que és l'exili.
És una mica la subsència, segurament.
Només cal mirar
la narrativa dels últims 30 anys,
quins són els temes
que s'aborden, no?
Ja des d'aquest punt de vista
té més que sentit
de castellar la biblioteca.
Després, un altre tema
que no m'ho vull oblidar
és el mercat per nanos,
l'11 mercat de comptes
per a petits i grans.
El dimarts 21 d'abril,
us en recordeu,
portem 11 anys seguits
amb el mercat de comptes.
Pares, mares, avis, àvies,
nens i nenes,
què voleu explicar a un conte?
El conte aquell
que més us ha agradat a la vida,
aquell conte que ho ha explicat
el vostre net o neta,
doncs veniu a la biblioteca
que ens fareu gaudir també
a tots els que estarem allà.
Però millor que s'inscriguin.
Sí, per favor.
Perquè aquest mercat
ja té tanta fama
que tothom vol explicar comptes.
Inscripció prèvia, sí.
Però que està obert a tothom
i que encantats, evidentment.
Després una cosa
que també voldria parlar
i que també farem
a partir d'ara
durant tot l'any
és la col·laboració
amb l'Associació d'Escriptors
del Camp de Tarragona
que és col·laborar
amb el seu programa
Camaleons.
No, no el conec.
No sé si és un programa
que està adreçat sobretot
a destacar la figura
del traductor.
Per a nosaltres
ja havíem tocat a vegades
traductors a la biblioteca.
Havíem tocat a vegades
traductors
i era una figura
que l'intentaven també rescatar
i vam veure
una possibilitat
increïble
de col·laborar amb ells
perquè jo penso
que el traductor és bàsic.
Una obra és
pràcticament
és com el reescriptor
d'una obra.
És que afortunadament
cada cop
hi ha més lectors habituals
que quan miren un llibre
miren qui hi ha
un llibre
que no sigui
autor de la llengua
que coneixes
miren el nom
del traductor
o la traductora
i si no et fa el pes
no l'agafes
perquè realment
un mal traductor
pot arruïnar
una obra literària esplèndida.
S'ha de posar en valor
la figura del traductor
i la traductora
fa una feina extraordinària.
Això és una mica el que intentem
i llavors ens vindrà
de moment dos persones
l'Anna Cassasses
i el Joaquim Allafré
i mirarem una mica
que ells ens expliquin
quina és la seva visió
de traductor
que penso que és una figura
realment molt interessant
i que aprofitant
que tenim
aquests mesos
dedicats a dotze cultures
clar, estem parlant
de cultures externes
Tot lliga
queda molt lligadet
i què fareu
xerrades
vinculades a aquesta qüestió?
La presentació d'obres
i que ells ens expliquen
una mica
no únicament l'obra
sinó que veuen
també la cultura
perquè un traductor
evidentment
no únicament tradueix
una obra
sinó que ha de ser
un bon coneixer
també de la literatura
de la cultura
del país
en certs àmbits literaris
i llavors bé
simplement
aquesta relació
ens va semblar
que era molt oportuna
i a dir
que nosaltres
sempre havíem tingut interès
per la figura del traductor
així com tu també
és una persona
que també
el notes
que també és important
per un bibliotecari
quan comprem un llibre
doncs el traductor
també ens pesa molt
sembla que és una tonteria
però ens pesa molt
i com que no coneixem
tantes llengües
només fer l'experiència
d'agafar la mateixa novel·la
llegir-la en català
i en castellà
una novel·la anglesa
i segons el traductor
és que semblen novel·les diferents
com que tenim coneixement
de les dues llengües
podem fer aquesta experiència
i a vegades
és escandalós
sobretot els adjectius
la manera de traduir
les frases aquestes fetes
això és tremendo
molt bé
molt bona pensada
per part dels escritors del camp
i la pròpia biblioteca
si sabessin com tenen
els fulls d'activitats
la Roser el que està fent
és una passada
una passada general
de coses que són novedoses
d'alguna manera
perquè clar
el ritme habitual
de clubs de lectura
de tot plegat
continua com sempre
penseu que
insisteixo
l'agenda d'activitats
la teniu a la pàgina web penjada
està dia per dia
una qual cosa
tothom pot
no hi ha excusa
per dir no tinc temps
perquè no t'entens un dia
però l'altre dia
sempre hi ha alguna cosa
interessant per la biblioteca
col·laborem també
amb l'Scan
que faran aquí
el certamen de fotografia
i de cinema
que és una mica
ha estat a petició d'ells
curiosament
per això deia
que ja se'ns comença a conèixer
com un espai
que arribem a ciutadans
i ells volen
amb la participació
de la biblioteca pública
que aquest certamen
que no quedi únicament
aquesta part més elitista
sinó la possibilitat
de fer-ho arribar també
a tot tipus de ciutadans
és la primera vegada
que ho farem
i mirarem una mica
a veure com funciona
tenim
tota una parada
de novetats
també de fotografia
i de cinema
i després tenim
una conferència
fotografia d'arquitectura
una
una literatura gràfica
documentalisme
i creativitat
des de l'edició
a la publicació
i a l'arxiu
tota la part
que hi ha
des de la fotografia
tenim diverses
que és un llibre
de fotografia
que teniu
una presència important
a l'Escan
també
aquí a Tarragona
penso que
serà
i bé perquè l'Escan
es ve de Tarragona
des d'allà
l'edició passada
vol que l'Escan
sigui la capital
de Catalunya
en qüestions de fotografia
que ja es va traslladar
de Barcelona
aquí a Tarragona
i es vol donar continuïtat
per tant
també és important
que estigui present
a la biblioteca
quants fulls
que té la Roser
sí
va hi passant
no s'acaba
jo vaig passant
perquè veig
que va passant
el temps ja
i després
com ja
és més o menys l'hora
simplement destacar
també la setmana
del 8
al 14 de juny
que continuem
la col·laboració
amb el Museu
del Port
del Port
és a dir
hem anat
amb els pirates
hem fet de tot
i continueu també
treballant
amb els fars
fem una setmana
sobre els fars
tinc la programació
a part
encara no la tenim
tota acabada
però ja de moment
ja tenim una mica
tenim conferències
lectures de textos
tenim també visites
al far de la banya
sí
o sigui que
oi això serà el juny
a més amb la caloreta
i les bones temperatures
una setmana sencera
dedicada als fars
és molt atractiu
penso que pot ser molt interessant
ja anirem donant
la publicitat
quan toqui
perquè encara està una mica
més lluny
abans tenim quantitat
de coses
hi ha més cada dilluns
aquí tret del dilluns
vinent
lògicament
que tots anirem
a menjar la mona
i parlant d'això
el dissabte
aquest dissabte
és l'únic dissabte de l'any
que ja s'ho mereixen
que per unes horetes al matí
no obrireu la biblioteca
no
és l'únic dissabte de l'any
sí
la veritat és que
s'ho mereixen
sí
penso que sí
des de
dijous estem oberts
tot el dia
habitualment
amb l'horari normal
amb un horari normal
i llavors
que la queda tancada
com és lògic
el divendres sant
el dissabte queda tancada
dimensi i dilluns tancada
fins dimarts
i repreneu l'activitat
el dimarts
com gairebé tothom
com tothom
Roser Lozano
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una vegada més
aquí
en el temps que dediquem
a la biblioteca pública
cada setmana
que vagi molt bé
i si pots fer vacances
doncs a gaudir-les
vinga
i que sigui una miqueta
gràcies
bon dia
bon dia