Bon dia, Cinta.
Benvinguda.
Ella ens va transportant per alguns espais
en aquells que diuen, escolta,
el benestar és salut.
I el benestar ve per molts fronts,
fins i tot pel nostre entorn.
I justament d'això ens parles avui,
de la relació entre paisatge i salut.
Sí, ha sigut aprofitant l'edició d'un llibre,
la sortida al mercat d'un llibre,
que es diu Paisatge i Salut.
I és un llibre editat pel Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya,
no per el Departament de...
No sé quin departament.
De Medi Ambient?
De Medi Ambient, o obres públiques.
És que és molt transversal, com es diu ara, el tema.
Sí, és un tema...
La salut és molt transversal, tal com l'entenem nosaltres.
I els serveis sanitaris també haurien de ser molt transversals,
ja ho veurem.
És molt interessant que des del Departament de Salut
s'hagi impulsat l'edició d'aquest llibre,
que és un recull de moltes experiències
sobre paisatge i salut.
És un llibre que, si algú està interessat,
jo crec que es pot trobar a la llibreria de la Generalitat.
Sí, al carrer a això, segur que sí.
Perquè és una edició de la Generalitat.
Llavors, és un llibre que explora una miqueta
aquesta intuïció que tots tenim
i que l'experiència ens confirma
que realment l'entorn en què vivim és...
Però l'entorn més físic, eh?
Tot i que de vegades destriar l'entorn físic
de l'entorn cultural i de l'entorn social
és una miqueta complicat.
Però diríem que l'entorn, el paisatge entès
com la qüestió més física,
el paisatge quotidian en què vivim i ens movem
és un determinant fonamental de la nostra salut.
Per a bé i per a mal.
Clar, i jo aquí, per exemple,
i si tu gires en aquests finestrals enormes
que tenim a l'Avinguda Roma,
esclar que tinc un edifici davant de tot xiu,
però tinc una distància prudencial.
I tinc un munt d'arbres.
Sí.
Canvia molt.
I tens un carrer ampli.
Sí, sí, sí.
I a veure, és que això és...
A veure, allò que tots intuïtivament sabem,
diguem-ne que el treball de professionals ens ho confirma.
Ens ho confirma i ho explora, eh?
Perquè encara hi ha coses per a confirmar.
Això que tu apuntaves ara,
hi ha una sèrie de capítols molt interessants,
que jo volia deixar per a un altre programa,
que toquen més el tema d'urbanisme i salut.
És a dir, com les ciutats poden ser dissenyades
tenint en compte la salut com a eix principal.
Doncs no és unes cinc castillos,
no les podem tirar a terra,
vull dir que ens hem de quedar amb el que tenim, eh?
No, no, però hi ha molta cosa per a fer.
Ah, sí?
Sí, sí, hi ha experiències molt interessants
de com dissenyar o redissenyar ciutats
tenint en compte que l'eix principal
o que l'objectiu principal
sigui crear entorns saludables.
Hi ha corrents i escoles d'arquitectura
que estan fent moltes experiències,
el que passa és que les fan només
en el pla teòric i amb maquetes,
perquè jo suposo que l'espai està ocupat
per altres coses.
Tu pots urbanitzar a partir de diferents criteris,
pot ser el criteri salut,
que és un criteri, com a criteri fonamental,
o pot ser el de sostenibilitat, per exemple,
que seria el mateix,
o pot ser el criteri econòmic,
o pot ser sense criteri,
que també és una altra possibilitat.
O pot ser anar fregint i anar menjant.
Clar, també és veritat.
Que són moltes possibilitats,
però possibilitats de fer-ho hi són.
Llavors, jo he triat uns quants capítols
que fan més referència...
A veure, el llibre és...
El que veu aquí la Iolanda és un totxo.
Sí, perquè ens hem d'enganyar,
és un totxo, amb moltes pàgines.
Però per a mi hi ha una sèrie de capítols
que són perfectament prescindibles,
però hi ha una sèrie de capítols
molt interessants.
Sobretot, jo he triat dos àrees.
Una, que potser val dir la pena parlar un dia,
que és més la part més d'urbanisme,
urbanització, ciutats, entorns urbans.
I una altra, que parla del paisatge
de la manera que potser tots tendim més a entendre.
Quan diem paisatge,
ens referim més a un paisatge natural.
Clar, el vaixell amb la vela, el fons...
Per exemple, o les muntanyes verdes,
els prats...
Amb aquests paisatges,
que només de tancar els ulls i imaginar-los,
ja ens remeten a una sensació de tranquil·litat...
Jo m'estic relaxant molt, escoltant-te ara, mira.
Llavors, parlar del paisatge com aquest element
de benestar individual i social
i de la connexió entre el paisatge i la salut.
Llavors, hi ha capítols que exploren aquestes relacions
entre paisatge i salut.
També exploren les experiències terapèutiques
que s'han dut a terme.
És a dir, el treball en i per al paisatge
pot ser utilitzat com una eina terapèutica.
I això hi ha experiències molt interessants,
sobretot en malalts mentals.
i en gent gran, per prevenir...
És a dir, per mantenir la qualitat de vida
de la gent gran el més temps possible,
per prevenir el deteriorament,
s'ha vist que aquest...
Ja parlarem perquè ne diuen ecoteràpia.
També s'han vist...
Bé, que es poden fer experiències
molt profitoses en tots els sentits.
Llavors, jo he triat dos capítols
que m'han semblat interessants.
Un, que es titula així.
La pèrdua traumàtica del sentit del lloc.
Degradació del paisatge i patologies depressives.
Ui, això pinta...
I està escrit...
Xungo, xungo, eh?
Està escrit per un geògraf italià.
És a dir, és un senyor que de formació és geògraf,
però ell es declara que ell és un...
que es preocupa més de la geografia humana.
Vull dir, es preocupa del paisatge.
En relació a l'individu que l'habita.
A l'individu que l'habita,
a una miqueta els trets culturals.
I és un senyor que ha investigat, sobretot...
Ell parla que el seu lloc d'investigació
és un lloc molt concret,
que és a la regió del Veneto, a Itàlia,
que és tota la regió propera a Venècia,
que és una regió que culturalment i paixatgísticament
és una regió riquíssima
i que es poden trobar des de restes etrusques
fins a...
És un lloc on l'arquitectura del renaixement
va florir amb una exuberància.
Però que durant fa pròximament 50 anys
era una regió molt pobra i molt degradada,
una regió d'immigrants,
i que en els últims 50 anys
ha viscut una explosió industrials
i de serveis espectaculars.
Però en positiu?
Bé, no ho sé.
No ho sé.
Llavors, curiosament, a la regió del Veneto
és on hi ha, potser, l'espai del món
on hi ha més associacions de defensa del paisatge
i de la terra.
Hi ha unes 200 associacions.
Imagina't.
Perquè aquest model de desenvolupament
que s'està donant tant
amb les societats postindustrials,
és a dir, les ciutats que es van estenent
en taca d'oli,
vol dir que es van enviant tot,
la construcció, de vegades,
sense respectar el paisatge,
d'equipaments industrials,
de vies de comunicació...
Bé, el que explica aquest senyor,
ell diu que tot el que s'ha viscut
a la regió del Veneto
i de la manera com els seus habitants
han viscut aquesta pèrdua
dels punts de referència del paisatge
com una agressió,
ell diu que tot això ho podem trobar
en moltes societats postindustrials.
I repercuteix en la salut.
Ell fa la hipòtesi
que realment
aquesta pèrdua...
Ell introduïs
dos conceptes
que em semblen molt interessants.
El primer és el de
topofília,
que seria
la relació emotiva-afectiva
amb un lloc.
Oh, clar,
però això ho tenim tots, no?
Això ho tenim tots.
Els espais de referència.
Tots tenim uns espais de referència,
llocs que han crescut des de petits,
que sempre ens han segut això,
espais amb els que tenim
una relació no només física,
sinó fins i tot emotiva.
Cinta, qui no ha fet mai allò
si ha marxat fora de la seva ciutat
o fins i tot
viscant a la seva ciutat
després de 30-40 anys
tornar al lloc
on va viure la seva infantesa
i que es desperti
en diferents sentiments?
I a vegades aquesta sensació de...
Bògicament, ho veus diferent tot.
I aquesta sensació de pèrdua,
de que t'han pres alguna cosa.
Això seria topofília.
La topofília
és la relació íntima i...
Del sentiment amb l'espai.
Del sentiment amb l'espai.
Ai, adeu-s.
I després ell,
això ho relaciona
amb un altre terme
que es diu topofòbia,
que serien les relacions negatives
davant la degradació
ecològica i social
de l'entorn.
Ell fa una miqueta...
Bé,
se nota que està escrit
per un italià,
perquè tenen aquesta retòrica
i aquesta manera
d'explicar
que dius
això no ho podia haver escrit
més que un italià,
i a part
geògraf de geografia humana.
Però ell diu,
bé,
no és casualitat
que a la regió del Veneto
hi hagués 200 associacions
en defensa de la terra
i el paisatge.
La gent d'allà,
realment,
això ho ha viscut
com una agressió,
com una agressió profunda.
De forma traumàtica, doncs.
De forma traumàtica.
Diu,
bueno,
per què?
Diu,
per què hi ha tantes associacions?
Diu,
perquè davant d'aquest sentiment
de pèrdua,
que se'ls ha rebessat
alguna cosa que emocionalment
i sentimentalment
era d'ells,
vull dir,
aquest lligam amb el paisatge,
i a part ell parla,
jo no hi he estat,
però diuen que,
bé,
que és una de les regions
que tenia paisagísticament
més interessants
perquè tenia una miqueta de tot,
des de zona de Conreu,
muntanya,
litoral,
i, bueno,
es veu que si no s'afanyen,
doncs pràcticament
poca cosa quedarà,
no?
Diu,
clar,
diu que passa,
que la gent ha viscut
d'una manera tan angoixant
aquesta pèrdua dels referents,
aquesta pèrdua,
aquesta pèrdua de la relació
amb el paisatge,
diu,
que no els ha quedat més remei
que associar-se,
que buscar grups
per una miqueta pal·liar
aquest sentiment d'angoixa,
no?
Vull dir,
ell interpreta que hi ha
aquesta proliferació
de grups
que s'oposen
i que defensen la terra,
que dic-me a tu,
que és la mateixa gent,
no?
La que ha de dir,
a vegades,
bueno,
no sé si els polítics
o els industrials,
escolteu,
què esteu fent
amb aquest patrimoni
que tenim,
no?
És complexa,
perquè a vegades,
fixa-t'hi,
en aquesta experiència
l'hem tingut la majoria,
aquell poble petitet,
entranyable,
bonic,
però que la gent
que hi vivia
els 365 dies de l'any
ho passava molt malament,
era molt divertit
per tu que tornaves
al poble dels avis
i era molt bonic
banyar-te en una bassa
i anar fent
les teves necessitats
a la comuna,
que curiós i que exòcti,
no,
poso un exemple
molt exagerat,
però aquestes persones
que havien de viure
els 365 dies de l'any
necessitaven serveis,
necessitaven equipaments,
necessitaven tot plegat,
per tant,
la renúncia,
després com s'hagi de planificar,
però també tenim tendència,
els que hem marxat
o els que hem marxat
exactament igual
i segurament
pel bé de les persones
que hi viuen
no pot estar exactament igual.
Després és com es fa,
sí,
és una altra.
Mira,
jo tinc un apunt local
respecte a això
que ha passat a la...
Com ha acabat el poble?
Mira que no ho hem dit
a vegades això, eh?
A la plana del Véneto
i és,
que em recordava una miqueta això,
no fa molt vaig estar
per la Terra Alta,
que per a mi
potser és un lloc així,
no és de les comarxes,
diríem,
més conegudes de Catalunya
ni més turística,
és un lloc
que paisagísticament
és impressionant,
és molt bonic,
que també està ara
en un procés
de recuperació
de la seva memòria històrica
que estan recuperant
molts espais
de la batalla de l'Ebre,
trinxeres i tot això
i ara que semblava
que com a territori
començaven a revifar una mica,
tenen tot el problema
dels parcs eòlics
que els estan trinxant
el territori.
I la gent d'allà
ho està vivint molt malament.
Ho està vivint molt malament
i ho està vivint
com una agressió
al seu paisatge
i al seu...
Perquè em comentaven
que hi havia llocs
on s'estava,
se volia començar
a recuperar
tota una línia
de trinxera
i que s'estaven recuperant
molts...
L'impacte visual
que hi ha
quan vas per la Terra Alta
ara amb els parcs eòlics
és impressionant.
S'ha intentat valorar
si està bé
o si està malament.
L'impacte hi és?
L'impacte
en la gent que hi viu.
Bé, pensem
tot això, no?
Un altre impacte
que des del punt de vista
del paisatge,
entès més
com el paisatge humà,
també s'està produint
a moltes ciutats,
és que molts cantics
de les ciutats
estan canviant
de fisonomia
per l'arribada
dels immigrants
i molta gent
que ha viscut
tota la vida
en un barri
d'una ciutat
se troba
que de repent
en relativament poc temps
el seu referent quotidià
canvia
i que ell mateix
se sent estranger
en el seu barri.
Canvia el paisatge
i les figures
en aquest cas.
I això també
és un sentiment
de pèrdua
que per a la gent
que realment
vivia en aquell barri
des de feia molt de temps
s'ha d'entendre.
Això no justifica
ni molt menys
les actituds
racistes
ni xenòfobes
no, no.
Però cal entendre
com per a molta gent
sovint gent gran
el seu paisatge quotidià
ha canviat
no és el mateix.
No podem esperar
que ho visqui
amb calma i tranquil·litat
i a més
si els hi ha canviat
d'un dia per l'altre.
Els ha canviat
el seu referent
i a més
estan canviant coses
que toquen molt
els aspectes més íntims
i això evidentment
té una repercussió
sobre la salut.
Bé,
tot aquest capítol
és interessant
i després hi ha
un altre capítol
que a mi també
m'ha agradat molt
que està escrit
per professionals
de la salut pública
i que es diu
Paisatge, Medi Ambient
i Salut Pública
i que fan
una exposició
de tot el que s'ha publicat
en la literatura mèdica
de salut pública
respecte
a la relació
provada
entre salut
i Medi Ambient
i paisatge.
I comencen
bé,
comencen a fer una sèrie
de consideracions
una miqueta
tal com ells
entenen la salut
o les polítiques
de salut pública
entenem
que els espais
els boscos
i les zones verdes
són equipaments
sanitaris
diríem que aquí a Tarragona
és tan important
tenir Joan XXIII
com tenir el parc
del Francolí
és un equipament
de salut
de primer ordre
salut pública
perquè permet
la promoció
de polítiques saludables
sobretot
per fer exercici
per fer exercici físic
i pel tema
de
sobretot
diríem que
quan ells han mirat
a veure què és el que havia publicat
respecte a relació
entre
paisatge
sobretot miraven
paisatge
el que diríem
verd
i
zones verdes
urbanes
i han trobat
que bàsicament
anava
en quant a la disminució
que era
era bo
o afavoria
el recuperament
de patologies
com l'estrès
la fatiga crònica
certes malalties
mentals
i els dèficits
d'atenció
sobretot
el que dèiem
com a prevenció
del deteriorament
en persones grans
i també
com a afavorir
l'exercici físic
també tenen
un altre rol
tots aquests espais
sobretot
els espais
verds urbans
que és
que tenen funcions
de socialització
que són llocs
que permeten
la trobada
amb altra gent
i això
ja ho hem dit aquí
moltes vegades
crear xarxes socials
és crear salut
i que activava
les dopamines
i les coses
aquestes que tenim
és bo
absolutament
per a tot
i a part
també
diuen
de fet
ells
reivindiquen
els espais
verds
com un recurs
per promoció
de la salut
i diuen
de fet
un espai
verd
ben equipat
i ben dissenyat
a una ciutat
és un equipament
de salut pública
de primer ordre
després també
diuen
quines coses
s'han publicat
així
estudis
que analitzen
les coses
en profunditat
hi ha molta cosa
publicada
sobre sobretot
interacció
amb animals
i malalts
psiquiàtrics
sobre l'efecte
positiu
del paisatge
natural
dels entorns
hospitalaris
això és un estudi
molt curiós
que es va fer
al servei
de cirurgia
d'un hospital
ara no em fes
a dir on
sembla que era
a Anglaterra
que són els que
tenen sempre
afició
a publicar
aquestes coses
que tenien
que en un servei
de cirurgia
la meitat dels llits
donaven a un paisatge
les finestres
de les habitacions
donaven a un paisatge
verd
bonic
i l'altra
ala
donava
a un paisatge
que podríem dir
lleig
aleshores
uns es van recuperar
abans que els altres
però això
ha documentat
vull dir
que no és allò
un estudi
de la universitat
que no coneix ningú
no
estos estudis
que ens agraden
els epidemiòlegs
els són de veritat
a part de controlar
altres variables
com l'agrovetat
van veure
que realment
els malalts
que estaven ingressats
en aquelles habitacions
que tenien
un paisatge
bonic
es recuperaven
visiblement
abans
que els de l'altra banda
aquí estan
i després
també
està documentat
i està estudiat
les estades
a la natura
per tractar
trastorns mentals
pacients depressius
sobretot
sempre hi ha hagut
tendència
de posar els sanatoris
i aquestes coses
fora de les ciutats
això
amb molta saviesa
abans
ens col·locaven
els sanatoris
o a la vora del mar
en plena natura
perquè hi havia
aquesta intuïció
que de fet
la natura
com a
com a
com a element
terapèutic
com un element més
dins del que és
la teràpia
vull dir
perquè
bueno
fa uns anys
tenim aquesta
aquesta
aquesta concepció
més holística
de lo que són
els processos
d'enmalaltir
i els processos
de curar
que desgraciadament
han perdut
i després parlen
també
de l'ecoterapia
és a dir
de fer servir
d'utilitzar
els efectes terapèutics
dels espais verds
i de treballar
amb els espais verds
tot això
hi ha experiències
molt maques
a Anglaterra
amb el que són
horts urbans
en gran
bueno
sabem que
els països
del nord d'Europa
les ciutats
tenen molt més
espai verd
del que tenim aquí
poquet a poquet
sembla que això
ja es va
se va paliant
vull dir
una preocupació
de dotar
les ciutats
d'espais verds
i
bueno
s'ha vist que realment
els malalts
se treballa
sobretot
en malalts
psiquiàtrics
i
funciona
hi ha probablement
un exercici
que diguem
no és
gent científic
però que ens podia
donar una idea
pensem
quan ens llevem
al matí
què veiem
a la nostra finestra
i quin estat d'ànima
ens pot provocar
ens transmet
jo crec que
la prova la podem fer
sempre podem posar
un pòster
no sé com els que et diguin
però vaja
bueno
jo pensava que ara
que venen les vacances
doncs animar
animar
a la gent
que
quan estigui
probablement
molta gent
anirà a la muntanya
o anirà a veure
ciutats
boniques
i espaterrans
i que quan estigui
contemplant
aquests paisatges
no fa falta molt
per tenir esta sensació
de serenor
i de relaxació
que ens siguéssim conscients
que tot això
és fonamental
per la nostra salut
a mi m'agradava molt
una part
que parlava
que parlava
en aquest llibre
que diu que de fet
els paisatges
serveixen
per
per donar
per donar
per donar
sortida
a les nostres necessitats
més físiques
no?
ens proporcionen
aigua
aliments
diu però també
cal tenir en compte
que hi ha una dimensió
espiritual
de les persones
i que de vegades
aquesta contemplació
del paisatge
harmoniós
bueno
serveix una miqueta
per abastir
tota aquesta dimensió espiritual
que com a persones
tenim
i que evidentment
si parlem de salut
entès en un sentit global
no podem deixar de banda
la capacitat d'abstracció
que ens pot crear
doncs aquests paisatges
els que tenim aquí mateix
perquè no en tenim aquí
a Tarragona uns quants
per deixar-nos caure
per tant
en els últims temps
sabem que van de dependre
els ibuprofenos
les aspirines
i tot això
una miqueta de caminar
una miqueta de seure
davant del mar
de contemplar
de tenir aquesta capacitat
de contemplació
de desconnectar
de la vida quotidiana
d'oblidar preocupacions
i tot això
és indubtable
que és molt bo
per a la salut
física
psíquica i mental
i anar a veure
una actació castellera
això deu crear
una mica d'estrès
després hauríem de cercar
un paisat
depèn de quina colla siguis
un dia farem
un programa
sobre els castells
i la salut
doncs mira
ara mateix
tinc el conductor
del programa
Toc de Castells
que ens explicarà
com ha anat
el cap de setmana
mira Castells i Salut
sí que en parlarem
Cinta Daufí
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
i bones vacances
igualment
disfruteu
tot el que pugueu
de tots els paisatges
i tu que cerquis
el millor paisatge
i el que et mereixes
moltíssimes gràcies
bon estiu
Cinta