Fins demà!
Fins demà!
Els primers pintors que hi va haver a la història són els antics egipcis, que a part són els inventors de l'aquarela, que és la meva tècnica bàsica de pintar.
Totes les tombes dels reis i dels faraons estan pintades amb la tècnica de l'aquarela.
I volia anar-ho a veure.
És a dir, hi ha un motiu professional en visita a Egipte.
Sí, i llavors aquell desconegut, sempre l'Egipte ha tingut una oreola de misteri, aquests llibres de l'època Simuel Egipcio, no sé si és de quan jo tenia 15 anys,
les mòmies i totes aquestes cosetes i tal, doncs te fan que agafis una il·lusió.
I va ser el meu primer viatge que vaig tindre, així fora, una mica important, diguéssim.
Una mica fora del país, perquè la primera vegada que per a Joan Sales, per a Joan Sales ha anat dues vegades a Egipte, la primera vegada fa 25 anys.
I fa 25 anys a Egipte tampoc no hi anava tanta gent com ara, segurament, eh?
No, té una mica de... aviam, va ser el meu primer viatge que vaig fer així important, no?
Que a més havia sigut, doncs, a París, a Europa i tal.
I, home, no sé si ja hi començava a anar gent, eh?
Fa 25 anys ja començava a haver ofertes, que jo soc el tècnic en les ofertes de viatge i vaig anar d'oferta.
Si no, no podia anar d'altra manera.
El que vol dir que hi començava a anar gent.
I el que sí que hi havia és una diferència des de 25 anys abans, ara fa 10 o 12 que vaig tornar a anar, ha canviat...
La primera vegada vaig tindre la sensació que descobria alguna cosa, o sigui, vaig tindre quasi com aquell que diu la sensació dels arqueòlegs quan descobreixen una tomba.
I la segona vaig tindre una petita decepció perquè me vaig sentir guiat, me vaig sentir... que ja no descobria, sinó que havia d'anar per entrar a la piràmide a tal hora.
Només podien entrar 100 persones a la piràmide a tal hora, per exemple.
O sigui, que ara no sé, me vaig avançant al viatge...
Sí, sí, sí. Tot molt més dirigit, no?
Sí, i a part...
Molt més programat.
Jo crec que el terrorisme ens ha destrossat les il·lusions dels viatges, perquè per entrar en qualsevol cosa, per veure qualsevol lloc, abans podies entrar caminant i amb la sensació del descobriment,
i ara no, ara passes per una pantalla a mirar a veure si tens alguna arma així amagada o si tens alguna bomba, no?
Però això te destrossa una mica aquella sensació de descobridor.
Sí, clar, moltes més mesures de seguretat que s'han hagut d'aplicar segurament per culpa d'aquests atemptats terroristes que hi ha hagut en els últims anys.
No sé per on va començar...
Però això passa en tots els països, eh?
Sí, sí. No sé per on va començar per a Joan Sales el viatge, el primer viatge de fa 25 anys, pel Caire o per algun altre indret d'Egipte?
Jo he tingut ara la sort de començar amb els dos, he començat el primer pel Caire, amb el que és una exposició pels sentits.
Brutal.
Brutal. A més, quan estàs acostumat, no que només coneixes els països d'aquí, de les nostres contrades,
vaig ser en França, que era la meta que teníem en aquell moment, anar a veure a parlar en francès una mica,
i quan arribes allà, que és una altra cultura, va ser la primera trobada que vaig trobar en un país que no era cristià,
sinó que era islàmic i una forma de vida diferent i tal.
i la primera sensació que tens és una quantitat d'olors, que no sé si tu penses el mateix,
olors, cirolls i caos, que és... però de la mateixa manera t'atrau i, bueno, hi has de tornar.
I què d'estar carida del Caire? Passejar els carrers, les piràmides, la gent, una mica aquest ambient que ara descriviem?
Jo crec que primer has d'estar... has d'estar... primer haver llegit una miqueta,
sabent què és el que has d'anar a veure, els viatges s'han de preparar, per poder-los disfrutar, no?
I perquè llavors has de separar una mica el que és la visita cultural,
que jo considero que en tots els viatges hi ha d'haver una vessant cultural,
per poder endinsar-se dintre del país, perquè això, aviam...
Bueno, és que vaig saltant d'un lloc a l'altre, però ho comparo una mica amb Tarragona.
Sí, sí, vas a mirar, dius, hosti, que té de diferent...
Doncs sí, doncs és...
Existeix una vida actual, amb gent que surt a treballar, que va a l'oficina, la vida al camp, tot igual,
però estem damunt d'una cultura mil·lenària que és la que la gent es ve a veure, no?
Allí és el que estan venent ells, doncs estan venent una vida d'uns faraons que fa milers d'anys
que estan extingents, però que queden en els seus vestigis,
i a part tens la vida del carrer del dia a dia, que és com la nostra, amb unes altres cultures.
Des del punt de vista aquest més estrictament cultural,
hi ha alguna cita imprescindible, segurament, al Caire, hi ha algun museu,
i hi ha les pròpies piràmides, en fi, que suposo també que la primera vegada que les contemples...
És impressionant.
El davant és impressionant.
És impressionant.
Primer, a part, perquè quan arribes allí, i arribes amb una il·lusió, en el meu cas,
des d'una il·lusió d'infantesa, no?
I estàs esperant a poder arribar a tocar allò que tota la vida ho has vist només amb els llibres,
i quan arribes i ho tens allí davant i dius, hosti, estic aquí, ara no?
No sé si això ens passa a algú, però llavors, si ja separem el que és el Caire,
és que és tan gran, hi ha tantes coses.
Llavors, el primer i més important, jo crec, que és el que veiem entre els llibres,
que són el complex de les piràmides de Guisset, que està al costat mateix del Caire,
però que tot està junt, i a la vora de les piràmides hi ha hagut tot un complex d'hotels,
d'hotels d'aquests d'estil, que ara ja estan aquí, no?, en plan spa, com aquell que diu, amb piscines i tal,
i llavors tens el Caire.
Llavors, les piràmides ja val la pena el viatge només per anar a veure tot aquell complex,
perquè no deixa de ser un munt de pedres una damunt de l'altra,
però que tenen la perfecció arquitectònica, no?
Estan totes orientades, estan totes simètriques una amb l'altra,
i hi ha estudis fets a veure com és el que...
Jo crec que el sol és el que...
El dio sol és el que va marcar els arquitectes de l'Antigua Etat, no?
La posició dels astres i del sol.
A la pròpia ciutat del Caire, algun museu també, per això,
per imbuir-se d'aquesta cultura?
Perdona, que m'he deixat del que...
És que ara ja fa molt de temps que no parlo per la ràdio
i m'he tens una mica així intranquil.
Això és una conversa de cafè.
Llavors, el que sí que aconsello a tothom que vagi a Egipte
és que s'aixequi a les 4 o a les 5 del matí
i faci cua que només hi poden entrar 100 persones cada dia
a la piràmide d'aquí oms.
T'has d'aixecar a viadet, te'n vas a la guigeta
i has d'intentar ser de les 100 persones primeres a anar a comprar la guigeta.
Llavors, durant tot el dia, tens temps per entrar a dintre.
Això ho vam fer perquè allò era...
El primer viatge hi vaig entrar tranquil, però, esclar,
allò semblava una rambla
i suposo que només que res està inclús per respiració,
perquè a dins tens una sensació claustrofòbica.
Han posat unes certes limitacions en l'accés.
Sí, està bé.
I te...
M'agafes el tema del museu.
I seguim amb el tema del museu,
perquè no estic fent una guia de viatge,
sinó més aviat de sensacions.
Llavors me'n recordo que, clar, veies la...
O sigui, pel cas és l'Indiana Jones, no?
O les pel·lícules aquestes que entres en una tomba i a dins fa l'efecte
que allò ha de ser com les pel·lícules, no?
Les tombes a dintre, les piràmides, són austeres completament.
Més que res, són uns grans blocs de granit rosa
i a dins no hi ha res, ni una pintura, ni una pintura.
Les pintures estan al Valle de los Reyes i al Valle de las Reines,
que són, a més són, tombes amagades perquè no les pugui sense caigar,
que les van caigar totes, no?
I allò.
I llavors tot el que es va trobar a les tombes,
o que tot Egipte és una troballa, com ara Tarragona,
està en un gran museu, que jo l'aconsello,
i jo voldria que no canviés, que és el Museu del Cairo.
Perquè...
Perquè dius que no, voldries que canviés.
Sí, perquè és que l'evolució dels museus
és anar a simplificar, agafar una peça sola important
i les altres guardar-les, que és molt bo.
Vull dir que no cal que diversifiquem,
sinó que una peça característica, i coneixem el tema.
Però també té aquella gràcia,
que quan entres al Museu del Cairo
comences a fer una quantitat de vitrines
plenes de pedretes i de ceràmica i de mòmies i de...
perquè a mòmies no hi ha solament els paraons,
sinó que tothom estava embalsamat, no?
No que alguns amb més riquesa, nosaltres menys,
però és que...
i tens una quantitat de...
els que som una mica col·leccionistes,
veiem una quantitat de vitrines que dius,
ostres, això és fantàstic.
I al segon camí ja vaig trobar que el que era
la part de les joies que es van trobar a la tomba de Tutankamont,
perdoneu,
estava...
ja estava...
primer me la vaig trobar,
el primer viatge estava en pla vitrina,
sense donar-li importància,
relativa,
i el segon camí ja van tancar
totes les sales,
les finestres, totes tancades,
tot estava printat de negre
i només amb focus
per donar-li importància,
o sigui, valia la pena,
però havia perdut aquella...
aquella gràcia de la primera visita.
Exactament.
Entre totes les mans,
seguint el fil del que deia el Pere,
sí que segurament aquest museu del Caire
va en contra una mica de les tendències noves de museus,
perquè sí que és veritat que hi ha molta cosa, no?
És un caos.
Tens la sensació d'abrumadora també, no?
De peces i peces de tot tipus,
i de sales i de sales plenes i plenes i plenes, no?
Sí, sí, sí.
Però això li agrada a ell.
A tu t'agrada?
No, no, però no estic en contra de l'evolució dels museus, no?
Que considero que...
Però és que jo el que esperia era
que és conservar aquests
i crear-ne un especialitzat
a la línia moderna,
amb una peça important,
amb un museu que fos dinàmic,
que sempre s'han d'anar canviant peces,
però deixar aquestes coses,
que és una línia de l'antic, del passat,
que és que el torrent de sensacions que tens allà dintre
amb la quantitat de vitrines,
això és irrepetible.
o abans ho tenies al Museu Arqueològic de Tarragona,
que ara ja entrem dintre de la línia,
o si no, el Museu de la Mort,
que és el polèmico per l'eocristiar,
que també hi ha una quantitat de material,
de sarcòfags i tal.
Ara estic pensant...
És que jo, Tarragona és molt important per mi, no?
Segurament trobo un paral·lelisme entre Egipte i Tarragona.
Sí, en diferents cultures,
però jo crec que és el mateix,
perquè és que allí,
me'n recordo que sortíem de la Vall d'Els Reyes
amb un d'aquests primers viatges,
els primers, els primers,
ja no crec que passi tant,
i anàvem amb un grupet de gent,
jo sempre he anat una mica organitzat,
que jo crec que pots anar lliure a Egipte,
però el primer cop que hi vagis,
jo aconsello que fan una oferta d'aquestes de viatge
i te posen amb el seu guia i tal,
i és una comoditat.
Doncs anàvem a un microbus,
amb tota una sèrie de gent jove,
i pensec fent parar el xòfer,
perquè estaven fent,
estaven excavant unes tombes a terra,
i havien sortit totes les mòmies allí a terra.
I bueno, ja ens veus a tots a la vora del clot,
i l'encarregat de l'obra,
amb un bastó,
apartant-nos a tots,
que volia propina perquè féssim allí les fotos.
Saps allò que ara suposo que ja no t'ho trobaries, això?
Ara insistirem una mica més en el ball dels Reis i de les Reines
i de l'Egipte, més enllà del Caire,
però abans de deixar la capital...
El capital ja...
És que hi ha tantes sensacions.
El carrer, el caos, el trànsit, el bafar.
És que igual que te trobes al museu,
que és un torrent de quantitat,
de sensacions...
Llavors, quan vas al Barzhar, al Kalili,
que és el mercadillo de bona vista,
però en pla bèstia,
allí sí que notes olors,
gent, fruites,
fruites tropicals,
gent, gent, gent, gent.
i gent vol dir que...
És que tots els carrers.
Jo crec que allí pots trobar de tot,
de tot.
I a part que tens una...
Quan vas en plan turista,
tens un munt de gent que...
de nens i tal,
que et van seguint,
que tothom te vol fer de guia,
que tothom te vol portar a la seva botiqueta
perquè els hi compris la seva cosa...
però bé, és un perill...
Només ja poder-te amagar o salvar
de tota aquesta gent ja té...
Ja que parlem d'això, Pere,
recordes també situacions d'aquelles de regateig?
Sí.
Perquè aquesta també és una mena...
Forma part una mica de la idiosincràsia, no?
Sí.
De quan visites un país com Egipte
i una ciutat com Al-Qaire.
Sí, sí, no.
I totes les colles que anàvem de...
Nosaltres teníem la sort que teníem un grup de viatge,
que érem quatre parelles joves en aquell moment
i el que disfrutàvem era regatejant.
I la gràcia és que regatejaves deu pessetes
o no res.
Però és que la gràcia...
A més és que ofens el venedor
si no regateges
perquè això és el principi de la venda, no?
Has d'estar content el venedor
i has d'estar content el comprador.
I doncs, bueno,
has d'entrar dintre d'aquesta dinàmica...
Fins ara ja no nosaltres
ens sembla impossible
que quan compris una cosa
que l'haiguis de regatejar,
que nosaltres ja pensem
que tots els preus han de ser uns preus justos.
Però allí, no?
El tema...
Forma part de la manera de ser, no?
Forma part.
I llavors has de regatejar.
I a vegades és que
passes mitja hora regatejant
i dius no sé si val la pena
perquè...
perquè la part deu pessetes
potser val més el temps, no?
Estem al Caire,
entre piràmides,
museus i passars
pel caos del trànsit,
però Egipte ofereix alguna cosa més
que al Caire.
De fet,
avui el nostre convidat,
el pintor Pere Joan Sales
ens ha portat fins i tot
un àlbum de fotos, segurament,
per recordar això,
el que va viure
per primera vegada
fa 25 anys
i per segona vegada
ara fa una dècada.
Perquè més enllà del Caire,
després l'altra gran cita
és això que dèiem,
el ball
dels Reis i de les Reines
que s'hi va
a través del Nil,
que és com una mena
la columna vertebral
del país.
Exactament,
o sigui,
Egipte
el pots veure
des de dues maneres,
que depèn del viatge
que vagis,
influir,
depèn dels barcs,
per exemple,
Egipte és un riu
que a la vora del riu
hi deu haver
3 o 4 quilòmetres
verds
i a partir d'aquell
avall frondós
a verda,
el desert,
és desert.
O sigui,
a més es veu
tanta diferència
del verd
amb el desert,
o sigui,
del desert,
però el desert pur
del Sàharà,
que dic jo,
no?
I el riu
té una,
té tota la vida
del riu,
d'Egipte.
Llavors,
això es pot fer
des del principi
del país,
que és la zona
de Suan,
o des de Caire,
que és la desembocadura
del riu.
Ja ho he fet
de les dues maneres
i si...
M'agrada començar
des del Caire,
perquè ja
el cop,
de moment,
ja és gros
i ja tens
la sensació gran,
no?
El que també pot ser
si entres
des de
Suan...
Suan,
que està al sud del país,
al límit sud
d'Egipte.
Exactament.
Allí em posa
allà i t'apuges
dalt d'un...
O sigui,
el tema del...
O tal com ho fan
aquesta gent
la visita,
en general,
que ho pots fer
entre,
no ho pots fer
en moltes...
Però el normal
és agafar uns barquets
que li diuen
el mini crucero
o el creuer
pel Nil,
que arribes
fins a l'Utsor,
no?
Des de Suan a l'Utsor,
que devien ser
300 quilòmetres
o així,
estres dos o tres dies
parant
en diferents
poblets
que coincideixi
que cada poblet té un temple
que estava enterrat
i que es va desenterrar
i tota aquella gent
viu dels turistes
que li arriba
el barco,
no?
Llavors vas entrant
en la cultura egípcia,
vas entrant
en una forma diferent
i quan arribes a Egipte
allà ja tens ja
els poros
que s'obren
de les sensacions
que tens.
Per tant,
tu preferiries
començar
o prefereixes
començar
des del Caire
i en tot aquest recorregut
quines serien
les parades
imprescindibles?
Jo m'imagino
que a l'Utsor,
no?
Mira,
llavors també
quan comences
al Caire
tens ja
l'entrada
en un altre país
diferent
que és el que
estàvem dient
fins ara,
hem deixat
la religió,
per exemple,
allí tens
la mezquita
de la Mastre
que és
una gran mezquita
amb la que tu
has d'entrar,
t'has de descalçar,
les senyores
han de posar
una capa
o s'han de tapar
o s'han de posar
una mantellina,
o sigui,
tornem 50 o 60 anys
enrere aquí
que també
per el cas
la diferència
és molt poca
si tornes abans,
no?
I llavors
ja
ara m'he perdut
una miqueta
i...
No,
tornem al riu.
i tornem al riu.
Tornem al creuer.
I llavors,
doncs aquí
t'agafes,
te porten en un avion
i te'n vas
des del caire
a l'Utsor
i aquí comença
ja la visita
al riu
pròpiament.
L'Utsor
tens
uns temples
impressionants.
aquí és on hi havia
tota la realesa
o tots els faraons
estaven allí.
Allí al costat
de l'Utsor
és on està
la vallet
de los reyes
i de les reines
que és on hi havia
les tombes
on hi havia
les tombes
amb totes les riqueses
i quan entres
a dintre de les tombes
és quan llavors
sí que tens
la sensació
que entres
en una tomba.
no com a les piràmides
que entres dintre
i és una
austeritat total.
Aquí al vall
de los reyes
entres dintre
i totes
pintures
és on estan
totes les aquarel·les
que estàvem dient abans
i
alli hi ha
tota la vida
o sigui
és on hi ha
tota la
la cultura egípcia
que és una cultura
dedicada
per la transcendència
després de la mort
i
el que pintaven
era
tota la seva vida
tot el que es trobarien
i totes les proteccions
que poden tindre
perquè
aquella ànima
no
no
no desaparegués
no?
És segurament
aquesta zona
de l'úxor
del vall
dels reis
i de les reines
el que
des del punt de vista
també artístic
del Pere Joan
és el que més
el va impressionar?
Sí, jo crec que aquí
això és el que
el vall
dels reis
és el que
no s'ha de deixar
perdre ningú
no?
Allí tens
clar
allí que encara
notes aquella
sensació
que descobreixes
alguna cosa
ara ja no tant
perquè l'últim cop
me van prendre
en un trenet turístic
i em van pujar
que llavors
que dius
ostres
això ja està
organitzat total
no?
El primer cop
doncs
era caminaves
damunt de terra
tenies de caminar
un quilòmetre
fins als que arribaves
a la muntanya
on hi havia totes
les tombes
i tenies aquella
petita sensació
de que te descobries
ara no
ara ja et porten
en un trenet turístic
en una carretera
esfalta d'eta
fins al lloc
te passen
els controls
de seguretat
i dius
bueno
ja està bé
ja està bé
perquè també seria
una desgràcia
que hi hagués
algú que
t'entés
contra aquestes
meravelles del món
no?
i llavors
aquí
això sí que
no es pot deixar
de veure
no?
després tens
el temple
de l'Utzor
que són dos temples
junts
molt grans
que hi ha una vinguda
de les esfinges
molt impressionant
clar
primer
has de conèixer
una mica
la cultura
d'aquell moment
no?
o sigui
que en aquell moment
tot anava
al redor de la mort
tots aquests
temples
eren perquè
el poble
anés a
donar
oferiments
o sigui
al final
és pagar
tributs
perquè el faraón
se passés
bona vida
dic jo
i tot això
impressionava
el poble
i els donava
la sensació
que eren déus
i llavors
perquè poguessin
tindre la protecció
la gent
hauria d'anar
a pagar
el tribut
que tocava
l'Utzor
en fi
amb aquesta
avinguda
de les esfinges
amb aquests temples
realment
segurament
deu ser
dels moments
més impactants
del viatge
per la magnitud
són aquelles
columnes
que sempre
surten
en totes
les pel·lícules
són les columnes
que deuen tindre
dos metres
de diàmetre
que
no sé
que tinc aquí
alguna foto
abraçant-les
i tal
i
és impressionat
de veure
aquelles
grans
construccions
que es van poder
fer
en aquell moment
després
arribes
amb un
gran
amb
una gran
bassa
aquí
hi ha un
escravat
que és
una columna
amb un
escravat
de pedra
i tal
que hi ha
les parelles
que no poden
tindre nens
o que volen
tindre nens
han de fer
tres o quatre
tombs
a la
columna
aquesta
i queden
embarassats
automàticament
ja ho aconsello
escolta Pere
perquè el temps
també se'ns va
agafem el vaixell
anem remuntant
el riu
perquè hem dit
que agafàvem
el vaixell
a Luxor
i anàvem
cap a Suant
de les diferents
parades
que recorda
jo ara no sé
si ets falta
molt d'estona
però
mira
el que aconsello
a tothom
és que
faci parada
a Suant
véns
de tot
una quantitat
de sensacions
de gent
que t'estàs tirant
de gent
que et vol vendre coses
quan arribes a Suant
és que
és un final de viatge
tan maco
que a Suant
és una presa
és un gran llac
amb unes pedres
molt característiques
arrodonides
de granit
que
tens el desert
que
arriba
a l'aigua
al costat
tot ple de palmaretes
i tens
i està tot ple
d'unes barquetes
amb una vela
una vela llatina
diria
però potser
deu ser una vela
egípcia
no?
suposo
i
allí
hi ha el color
de la pell
dels habitants
i és més fosc
perquè
ja són més
africans
diguéssim
no?
Estem
de fet
d'estar molt a prop
de la frontera
amb Sudán
i per tant
som ja
països
més
sub-saharians
i llavors
jo el que
aconsello
és que
deixis estar
els guies
deixis estar
tot el que
les agències
de viatge
te diguin
no vingui
i tal
que tot
no deixes de ser
que te fan gastar
i que te porten
cap a les seves botiguetes
i tal
tu te'n vas
assuant
i dius
bueno
ja estic cansat
d'Egipte
ja estic cansat
de viatge
tu t'agafes
te puges
dalt d'un
contractes
una barqueta
d'aquestes
que és
baratíssim
i
allí tens
cada barqueta
porten
doncs
el mariner
i un ajudant
i dius
porti'm a donar
un tomet
pel llac
i amb vela
és allà
aquella tranquil·litat
i
a més
ja ho tenen fet
perquè et comencen
a cantar
toquen la pandereta
i tot
te sentes allà
i
dius
bueno
això ja és mitja vida
acostumat a l'atenció
dels dies
que portes abans
i a part
et fas portar
a l'embarcader
això és un consell
que dono
a la gent que vagi
o sigui
de l'hotel
que li hagi tocat
allà davant
de mateix
de l'hotel
que agafi una barqueta
i que es faci portar
a l'hotel
de l'Agata Cristi
suposo que
he de saber anat
però que en vez
d'entrar
que també és
ara el primer cop
és que és la diferència
que hi ha
el primer cop
entraves lliurement
i tal
ara ja no has de pagar
entrada
tot està ja
economitzat
però jo aconsello
que entris
en barco
per baix
a l'embarcader
de l'hotel
se senti a la terraceta
de l'hotel
aquest de l'agata Cristi
i es prengui una llimonada gelada
i es quedi allí
exclusivament
exclusivament
veiem
veiem
veiem la llum
quan s'ha posat el sol
és que tens
una bona hora
és el vespre
sí senyor
vaig recordant
i la sensació visual
de tranquil·litat
i de frescura
i la fresqueta
que passa
en aquella
de receta
no està pagada
en res
doncs amb aquestes
sensacions
que tenim
perquè hem començat
al caire
amb aquella brutalitat
de l'arribada
a Egipte
i acabem
amb aquesta sensació
de tranquil·litat
i de benestar
a Suan
en aquest hotel
envoltant
d'això
d'aigua
a la vora
del Nil
amb aquest hotel
de l'agata Cristi
és el testimoni personal
del Pere Joan Salas
que avui ens ha ajudat
a viatjar
a través de la ràdio
que és una mica difícil
però també és la fantasia
a través de les zones
ens ha ajudat
a viatjar a Egipte
Pere Joan
moltes gràcies
tornaràs per ser
a viat d'Egipte
o no?
de moment altres coses
de moment
el món és molt gran
s'han de veure
a altres països
Pere Joan
moltes gràcies
moltes gràcies
per haver-me convidat
i espero no haver
avorrit el públic
al revés
ha estat molt interessant
gràcies
adeu bon dia
per haver-me convidat
per haver-me convidat
per haver-me convidat