...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut, continuem a Còrdoba, aquesta magnífica ciutat,
perquè ja saben que quan arriba la Setmana Santa
ja fa un quant temps que estem fent recorreguts
per altres manifestacions de Setmana Santa de l'Estat.
I sempre ho fem amb un fil conductor,
que pot ser des de les manifestacions artístiques, la música...
Però abans de començar, jo he portat un disc,
que no escoltarem avui, no toca,
però que fa gràcia, sobretot perquè quan parlem de tradicions
i cultura popular, en aquest espai ja s'ha vist
que no és una cosa anacrònica, sinó tot el contrari,
que és molt dinàmica, que es posa al dia.
Hem escoltat versions de temes extraordinàries,
va ser el cant dels ocells, en versió chillout,
per exemple, que vas portar una vegada,
i moltes altres coses molt interessants.
I clar, davant la taula ens hem trobat el disc aquest de Bogarde,
Tecno Moreneta Metal,
que bé, que avui no l'escoltarem,
perquè estem en un altre pla
de les tradicions i la cultura popular,
però fixa-t'hi com els jevis
també manlleven elements de la cultura popular,
com una moreneta.
Des de Vilafranca veuen les muntanyes de Montserrat.
A veure, sense ofendre ningú,
és una moreneta, però que té aspecte de dona africana,
amb un nen que té aspecte de nen africà,
amb una granada en una mà
i una bola de discoteca en l'altra.
D'entrada, toca fer la teva primera expiació del dia
i escoltar un tema com deu manar.
Doncs vinga, siguem com hem de ser.
Són boniques les marxes de Setmana Santa.
Sí, sí, sí.
Són molt boniques.
Que avui estem...
Bueno, aquest tema és un tema, diguéssim,
estem a Còrdoba, però són temes, diguéssim,
de l'astratosfera andalusa,
podríem dir en general, no?
És a dir, bueno, del panorama de l'ús en general, no?
És a dir, es tracta d'una de les peces
de marxa de Mare de Déu més antigues que es coneixen.
És de l'any 1898, es diu Virgen del Valle.
I avui tindrem una banda sonora,
en general, al programa,
curiosa, perquè tindrem una banda sonora
de marxes processionals tocades per un regiment militar, no?
Que és una de les coses que ha tingut molt a veure amb la Setmana Santa.
Tradicionalment han anat molt lligats, sempre.
Sí, sí, sí.
Això és un regiment molt potent que hi havia.
I com tu ho vas explicar en el seu dia,
de fet, les bandes de música civils de l'actualitat,
totes, o bona part, estan relacionades
i tenen el seu origen a les bandes militars, no?
Exacte, sí, sí.
Aquí a Tarragona era un cas,
els regiments d'Almança i Lutxana,
doncs, són dels habituals.
Això és el Sòria 9,
Sòria 9, que és una banda que va tenir, entre altres coses,
el director de la banda de l'Immemorial del Rei,
que és l'Abel Moreno.
Per tant, vull dir que és una banda d'aquestes potents, no?
Avui he portat aquesta música així...
Avui nivell, eh? Avui categoria.
Bé, en tot cas, l'altre dia deixàvem Còrdoba
amb la configuració de les Setmanes Santes inicials,
i avui passem en una època que és importantíssima
en entendre l'estètica de la Setmana Santa d'Andalusa
i també de Còrdoba, no?, que és el barroc, no?
El barroc és una època artísticament molt pletòrica,
molt gran, molt exuberant,
sobretot és el segle XVII, el primer test del XVIII,
i sobretot podem dir que el que fan
és agafar les manifestacions que existien fins aleshores
i les doten d'una espectacularitat impressionant, no?
Jo diria que la imatge de la Setmana Santa Andalusa
es forja, la que coneixem avui en dia,
en bona part en aquest segle XVII, principis del XVIII, no?
Per què?
Doncs hi ha una sèrie d'elements que podem anar historiant, no?
I que d'una manera o altra, doncs, ens ajuden a veure aquesta configuració, no?
Què feien els homes del barroc, no?, amb la Setmana Santa?
Doncs d'entrada portaven davant de cada processó
unes trompetes anunciadores, no?,
que han quedat fossilitzades avui en dia
amb unes trompetes decoratives que se'n diuen les bocines, no?
Però no les toquen.
No les toquen, pràcticament en tota Andalusia
hi ha alguna manifestació,
si no recordo malament a Granada,
que té alguna manifestació semblant.
També a Múrcia hi ha aquelles trompetes molt llargues
que van a terra,
que en alguna població que s'assemblen una mica
les trompetes del Tíbet,
que també hem escoltat aquí en alguna ocasió.
Ara que ho recordo, que bonic,
ho hem de tornar a escoltar, eh?
Sí, sí, amb els rogemes,
que ha acabat sent el disc dels discos importants de l'any passat.
Qui li havia de dir que en les cançons telúriques
acabaria sent un... està el top ten català, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs així ho tenim.
Bé, aquestes no eren telúriques,
aquestes trompetes ni aquestes cançons,
eren bocines barroques, no?
Que d'una manera o d'altra, insisteixo,
pregonaven aquest anunci de les processons barroques, no?
El segon element interessant,
també relacionat amb aquestes trompetes,
és la música entesa ja com a marxa, no?
És a dir, com a capella musical
que acompanya els passos, no?
D'una manera no tan...
Potser no tan bonica, no tan elegant, no tan...
Però ja al barroc portaven acompanyament,
els passos, acompanyament musical?
Sí, normalment més senzill,
igual que les trompetes aquestes en un anunci,
portaven, doncs, també els Cristos,
les peces que se'n deien
els misereres i les verges,
els stabbat matters, no?
Misereres i stabbat matters
normalment eren interpretats
pel que se'n diu formació de capella musical, no?
La capella musical és una formació
molt reduïda de músics,
popularment a vegades són coneguts com els Pitos,
i van acompanyant a vegades la veu, també.
És a dir, no sempre,
moltes vegades encara es pot veure restes
d'aquestes capelles,
que són petits grups de cambra, pràcticament,
que compassen el pas d'Existos
amb els misereres i les Mare de Déus
amb els stabbat matters.
Aquí a Tarragona, a la processa del sant enterrament,
hi ha moments d'actuació corals,
però són corals,
no són aquests petits grups de cambra de veu.
No, això és una cosa més primitiva,
que diem encara.
Això que dius ara de Córdera, no?
Sí, sí, sí, sí.
O d'altres poblacions andaluses,
vull dir que hi ha més.
Normalment, actualment,
aquestes capelles musicals
han quedat reduïdes
a el que se'n diuen
pràcticament, doncs,
les conferies menys exuberants,
menys...
gairebé de dia de silenci, no?
Perquè són músiques
per acompanyar més aviat el silenci.
Bé, l'altre element important del barroc
a Còrdoba
és l'augment dels passos o misteris.
Fixem-vos que la setmana passada
parlaven de les primeres imatges
que eren els Cristos,
la soledat,
els nensalents,
també com hi ha una certa revolució.
Doncs al barroc apareixen personatges
potser una mica més humans, no?
Com la Magdalena,
la Verònica,
que van acompanyant també
les imatges titulars,
diguéssim,
d'aquestes confreries, no?
Per tant,
els passos també creixen
amb nombre de figures d'àlegs.
És a dir,
es devenen realment elements
més dramàtics i més teatrals
de les plataformes, no?
D'aquests misteris, no?
A banda, també,
hi ha renovació
de moltes imatges antigues.
És a dir,
que aquestes imatges
que havien sortit abans
moltes vegades
són substituïdes
i adopten un to més barroc
o,
si no és la pròpia imatge,
el que se'n diu el trono,
és a dir,
el que és l'estructura del pas
que també adopta
unes connotacions barroques
molt més espectaculars
i unes talles
molt més elaborades, no?
Un altre dels elements
importants són
la complementarietat
que s'estableix
entre la figura estètica fixa,
aquesta d'escultura de pas,
i el que són
els personatges bíblics
a peu de pas.
Hi ha molts passos
que són passos vivents.
Normalment,
a Còrdoba,
no només a la ciutat,
avui en dia,
pràcticament,
no queden restes d'això,
però hi ha moltes altres
poblacions que sí que en tenen.
a Còrdoba la província
té una quantitat
de elements teatrals bíblics
impressionants
i són el que,
novament,
la gent en diu rostrillos
perquè porten unes màscares
que representen
diferents quadres
de la Setmana Santa,
de la Passió,
també en alguns casos
de l'Antic Testament,
del Nou Testament,
depèn, no?
Entre aquests personatges
molt, molt,
nombrosos
i molt importants
hi ha els armats.
Els armats
que també
en la zona de Còrdoba
apareixen sovint amb màscara.
Aquí, pràcticament,
això ha desaparegut.
En la zona catalana
tenim un cas excepcional
al Pla de Santa Maria
en què aquests armats
encara mantenen
unes màscares
molt curioses
però realment
és un fenomen
pràcticament extingint.
Després també tenim
la teatralització
d'algunes processons
que o bé deriven
cap a encontres
entre la Mare de Déu
i Jesús,
això és una de les característiques,
això sí que ho tenim
també a terres catalanes,
aquests encontres,
per exemple,
les terres de l'Ebre
són molt habituals
o els davallaments.
Els davallaments
són el moment
en què Jesús
està espenjat
de la creu.
Però el teatralitza
amb tot això.
Sí, sí, sí.
Normalment això
és amb acció dramàtica,
sempre amb una narració
d'una veu en off,
podríem dir,
però a banda
que ve a fer un sermó,
fa un sermó, diguéssim,
representat, no?
És a dir,
el capellà
va platicant
sobre el tema
i passen coses
amb escenes, no?
Això també hi ha
alguns exemples
encara avui en dia
en diferents poblacions, no?
Els davallaments,
l'avantatge que tenien
sobretot és que
les figures
eren molt articulades
i permetien
dotar d'un gran dramatisme
al moment, no?
En els encontres,
normalment,
també hi ha moviments
lleugers
de les mans
de les figures
de la Mare de Déu
i del Nazaré.
Són coses habituals.
Es tracta de figures
articulades.
És curiós perquè
es pensa que bé
que la Setmana Santa Andalusa
són aquestes magnífiques
talles
i les saetes
i, clar,
la tradició
i la cultura popular
aglutina
molts més aspectes,
probablement desconeguts, no?
Sí, sí, sí.
Fixeu-vos que pràcticament
no en posarem de saetes, no?
Mira que parlaves de música.
Un altre tema
també històric.
Aquesta ja una mica
més recent,
aquest és dels anys 20.
És un dedicat
a la soledat.
una mica
típica
és una peça preciosa
dedicada a la soledat
recordem que quan parlem de confreries de Còrdoba
no és com aquí a Tarragona
que la soledat són les senyores de la soledat
sinó que és una confreria
que no té aquesta característica
hi ha bastantes imatges
que tenen la soledat a Andalusia
en aquest cas és una soledat
que li diu
dona'm la mà soledat a aquesta marxa
però dones senyores avui llegíem
en un rotatiu local al mes Tarragona
que no és habitual
que una dona estigui al capdavant
d'una confreria de Sant Mana Santa a Tarragona
em sembla que no
però com veiem en aquest cas
es tracta del descendiment de la creu
que segur ens diríem avui a la premsa
ha decidit canviar el lengu masculí
per l' lengu femení
cosa que sempre és agradable
ja ens ha sorprès
la veritat és que sí
home, més que agradable
diguem-ne que és just
segurament
jo també trobo que és agradable
de quan en quan
perquè dona una naturalitat
a la vida congregacional
que no tindria si no
que sigui normal també això
molt bé
fet aquest parèntes i continuem
doncs enmig de tot aquest clima musical
que anem escoltant també
les pestes són dels elements
les epidèmies
que ajuden a que tots aquests elements
barrocs agafin
una certa
preponderància final sobre l'evolució de la Setmana Santa
perquè afavoreixen una època d'esclat
d'aquesta religiositat popular
les pestes i les epidèmies necessiten reformar
la religiositat
i això es veu sobretot
per exemple
en què hi ha molts confrares
que testamenten a favor de les mateixes confraries
o per exemple també
que hi ha moltes notícies
d'enterraments de confrares
amb la pròpia vesta posada
per tant és un moment
en què tots aquests elements barrocs
realment també tenen una transposició
sobre aquestes classes més populars
que integraven la gran majoria de confraries
es pot dir que l'alta noblesa
realment va estar molt allunyada
de tot aquest procés en el barroc
i les confraries
van ser d'extracció popular
gairebé al 100%
potser algunes professions liberals
o fins i tot els artesans
o els escribans
a vegades lideraven una mica
el que eren les juntes d'aquestes confraries
però sobretot
aquest fenomen barroc
va ser un fenomen
de les classes populars
després d'aquesta època de gran èxit
podríem dir
jo diria que hi ha una primera
de l'època
que parlàvem la setmana passada
del Consell de Trento
que ens regulen una mica
totes aquestes disciplines
es comença a afavorir
i a potenciar la Setmana Santa
el tema aquell
que també regulava
el tema de les autoflagelacions
que ja n'hi ha prou de l'espectacle
això veurem
més endavant
com ara canvia encara més
perquè el barroc
el que fa és
sentar les bases
que havia fet Trento
el Consell de Trento
i la tercera època
de la Setmana Santa de Còrdoba
en general
dels pobles de Còrdoba
seria una època complicada
que va del 1740 a 1820
són 80 anys
jo diria
de gairebé
d'enfrontament constant
entre el que és
l'autoritat eclesiàstica
i de vegades
també l'autoritat civil i reial
amb les pròpies confraries
hi ha un bisbe
que es diu
Vicente Zebrian
que cap als anys 40
al segle XVIII
al 1740
estableix una sèrie
de dictaments
i decrets
que intenten
normativitzar
la Setmana Santa
d'una altra manera
per exemple
es prohibeix
la presència
de personatges
bíblics
reals
és a dir
teatrals
en les processons
solament s'autoritzen
per tant
les imatges
que s'anomenen
de bulto
que són les talles
el bulto
és el sinònim
per d'Italia
en aquella època
no s'autoritzen
les cucurulles
no s'autoritzen
tampoc
els penitents
que havien estat
reglats
aquí es pretenen
suprimir totalment
no s'autoritzen
els improperis
per exemple
a Tarragona
els tenim
amb aquests
improperis
de la passió
que porten
els penitents
de la sang
no s'autoritzen
les processons
nocturnes
és a dir
totes les processons
han de sortir
i han de recollir-se
abans que es facin fosc
és a dir
no poden sortir
ni abans de l'alba
ni tancar
abans de decidir fosc
no s'autoritzen
la presència
de les dones
a les processons
no s'autoritzen
l'obertura
que abans sí que ja anaven
bueno
hi havia hagut
una presència
que vam comentar
l'altre dia
havia una tímida
presència
que s'havia anat
integrant
però vaig ara
i diguem-ne
pràcticament
es diu que no poden anar-hi
es prohibeix
no s'autoritzen
que el dijous
el divendres
a la nit
hi hagin els temples oberts
en general
a l'estat espanyol
era un costum
molt estès
que els temples
romaguessin
pràcticament
tota la nit oberts
amb guàrdies d'armats
normalment
fet que també havia donat
que hi hagués
més o menys
doncs
uns certs abusos
però el cert és
que era una pràctica
molt viva
en el segle XVIII
i això va ser
doncs
perseguit a terres cordoberses
de manera brutal
va haver un rei
que va ser Carles III
el 1777
que dicta
una pragmàtica reial
que
és una
norma
que ratifica
les prohibicions
eclesiàstiques
però això
realment
no va tenir
els efectes
desitjats
perquè
fins als anys
XX del segle XIX
encara
es veu
que han de dictar-se
noves prohibicions
després de 80 anys
que en aquest cas
van acabar
d'una manera
gairebé
molt complicada
sí
per això
els oients
més joves
i perdona
Jordi
no els hauria
de sorprendre
ni escandalitzar
sobretot
si teniu en compte
i això
ens recordem
perfectament
els que encara
som aquí
durant el segle XX
en època de Setmana Santa
no obrien
les sales de cinema
les televisions
només programaven
pel·lícules de sants
i música clàssica
és a dir
realment
la celebració
de la Setmana Santa
tenia una
una dimensió
social
extraordinària
en quant
justament
arrestar
el que eren
les activitats
normals
de la gent
per tant
que això
al segle XVII
que animals
que podria dir
algú
no no no
al segle XX
també hi havia
restriccions
molt estrictes
en aquest període
sí
sí sí
hi ha hagut
tot un procés
llarg
de fet
l'enfrontament
entre
els poders civils
diguéssim
i eclesiàstics
junts
a nivell d'autoritat
respecte a les confraries
en com se mirava
i s'interpretava
a la Setmana Santa
són les coses
més llargament discutides
en la història
d'aquest país
en tot cas
una de les coses
també que les confraries
van voler
o han volgut dotar
llarg de la història
a les seves imatges
és d'una certa
o popular
això no sempre ha agradat
a les autoritats
i per demostrar
una marxa
més propera
encara en el temps
aquestes dels anys 30
del segle passat
que és absolutament popular
i evidencia
que enmig d'aquell
barroquisme tràgic
també hi havia
un guinyo
cap a un aire
més distès
i divertit
lògicament
quan Jordi Bertrand
diu divertit
ho diu
dins d'aquest context
o sigui que ningú
s'espera
és aquí
una peça
dels Tecno
Moreneta
no
però en el sentit
que és una peça
molt més popular
en aquest cas
dic divertit
perquè el títol
es diu
passen los campanilleros
per això
aquí venia
el secret
perquè realment
avui abans d'entrar
parlàvem de les campanes
relacionades
amb la Setmana Santa
he fet les campanes
la campana
moltes vegades
anunciava
el pas
del reu de mort
quan anava a acompanyar
les campanes
han estat un mitjà
de comunicació
durant segles
sí
en aquest cas
en aquest cas
la tonada aquesta
parla
dels campanilleros
en el sentit
més alegre
i més en el sentit
de resurrecció
és a dir
de la festa
perquè les campanes
durant la Setmana Santa
realment no tocaven
tocaven
després
de la Setmana Santa
de la Pasqua
per tant
aquí ve el to
aquest
una mica més distès
i que tenen
aquestes marxes
i que són
molt menys tràgiques
que aquelles
que hem sentit
al principi
que encara
estaven més imbuïdes
del que seria
una visió
més barroca
en el sentit
de tràgica
i en aquest cas
és una mica
una visió
més
de Pasqua
és a dir
penso que
la Setmana Santa
tot i que té
el barroc
la va impregna
d'aquest aire tràgic
sens dubte
té un missatge
d'esperança
i per tant
aquí en aquest cas
penso que és
aquesta música
que és una mica
un exemple clar
està bé anar contrastant
també com sonen
les tonades
en tot cas
els anys 20 del segle XIX
el 1820
pràcticament
cent anys
abans que es composés
aquesta marxa
que estem escoltant ara
que va ser molt criticada
en el seu dia
és un don tant
López Farfán
que va ser molt criticat
perquè era
una marxa alegre
això va convocar
una certa
alarma social
bé
en tot cas
el 1820
a Còrdoba
es va
com no es complien
les sancions
reals
del Carles III
ni tampoc
els dictàmens
dels bisbes predecessors
es va fer una nova normativa
en què totes les processons
que sortien
durant diferents dies
de la Setmana Santa
es van unificar
en una hora general
del divendres sant
que sortia a la tarda
i també es recollia
abans
que es fes fos
i només es van autoritzar
en aquesta processó
cada poble tenia la seva
una sèrie de passos concrets
és a dir
van ser els misteris de l'oració
el misteri de Jesús
lligat a la columna
el del Nazaré
que era molt preexistent
com vam veure l'altre dia
el del Crucificat
que també vam veure
que era preexistent
el Sant Sepulcre
i la Soledat
que era el preexistent
també
per tant
es van eliminar
algunes advocacions
concretes
per considerar-se
poc ortodoxes
també es van tornar
a eliminar
els personatges bíblics
i es va prohibir
expressament
el pas del devallament
ara tu en parlaves
perquè el pas del devallament
era un pas
que tenia
aquestes imatges articulades
i això era massa teatral
massa entre cometes
home
és que
jo a veure
des de la perspectiva d'ara
molt bonic
molt bonic
allò
unes figures articulades
dalt d'un pas
però això
encara es viu
això encara es pot veure
en diferents poblacions
fa una mica
com de teatrillo
no?
sí
però hi ha peces
extraordinàries
que són articulades
de grans mestres
de la imatgeria
és a dir
això formava part
del que era
i forma
a la setmana santa
del Bajo Aragon
hi ha exemples
molt importants
d'això
en què la gent
va veure
aquests devallaments
o per exemple
a l'Ella de Mallorca
els devallaments
són molt vius
i tenen
a més a més
tenen
la complicitat absoluta
de les autoritats
perquè
els que representen
els personatges
que agafen
a Jesús
són els personatges
més sants
de tots
podríem dir
en aquest cas
els més
rodejats
d'una oreola
i estan representats
per clergues
igual que passa
en el misteri
d'ells
que hi ha determinades
figures
que les representa
el capellà
de l'església
per tant
tenia un torn
realment
però quina dèria
de prohibir
cada dos per tres
van tornar a prohibir
les cucurulles
el cas és que
tot això
va acabar
però van tornar
les cucurulles
després
és que no ho van
aconseguir prohibir
es van escriure
però no es va prohibir
ho van prohibir
però els confrares
no es van treure
les cucurulles
es va produir
greus alteracions
de l'ordre públic
durant la setmana santa
de l'any 1820
perquè
va haver un moment
que els ajuntaments
van donar suport
a les classes populars
i en contra
del bisbe
és a dir
hi havia
va haver una tendència
que va
intentar explicar
que aquestes prohibicions
venien influenciades
pel govern civil
per les autoritats civils
en el sentit
com es feia
el govern civil
en el sentit
d'autoritat civil
no del govern civil
no d'organisme
per les autoritats civils
en el sentit
que s'havia
s'havia desenvolupat
molt el règim liberal
en aquell moment
llavors
al desenvolupar-se
tant aquest règim liberal
semblava
que el règim liberal
era el que afavoria
aquestes prohibicions
contra les confreries
això
aquesta tendència
l'única manera
de reconduir-la
va ser
que els mateixos
governants civils
intentessin
dir tot el contrari
fins al punt
que
l'única manera
d'aturar
aquestes alteracions
d'ordre públic
van ser
amb aquesta aliança
entre les confreries
i els ajuntaments
que van fer possible
que la setmana santa
tornés a ser
com havia estat sempre
i no es complissin
aquestes prohibicions
del bisbat de Còrdoba
que és el que estem parlant
i sortissin
les mateixes imatges
que els anys anteriors
sortissin personatges bíblics
com els armats
hi haguessin davallaments
i hi haguessin cucurulles
és molt curiós
que en contra de l'església
una manifestació
en principi religiosa
diguem-ne
que faci una aliança
amb les autoritats civils
per tirar endavant
una iniciativa així
és un cas ben curiós
sí, sí, sí
doncs
Déu-n'hi-do el que dóna de sí
les posacions de Còrdoba
ja començaven la setmana passada
han continuat aquesta
i se n'anirem
amb un altre tema
dedicat a una altra soledat
avui anàvem de soledats
que és
la soledat franciscana
que és una marxa
del director d'aquesta banda
que hem estat escoltant avui
és el Sòria 9
i en aquest cas
és una de les peces
potser de les més modernes
que escoltem avui
però també una peça clàssica
dins del repertori musical andalus
molt solemnes avui
moltíssimes gràcies Jordi Bertran
ens retrobem la propera setmana
amb la tercera etapa
doncs la tercera etapa
d'aquest viatge
per les processons de Còrdoba
ket nova
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!