Música
Ama que estos compasos
Arrinde de la manera
Donen Paz desde Tarragona Radio A
Programa 318
Davaneras
Des del Balcó
Música
Música
Música
Música
Nadie me ha visto salir si no fui yo
Y una linda guachinanga allá voy yo
Que se vino tras de mí que sí señor
Si a tu ventana llega una paloma
Tratarla con cariño que es mi persona
Cuenta de tus amores bien de mi vida
Coronada de flores que es cosa mia
Ay chidita que sí
Ay que dame tu amor
Ay que vente conmigo chidita
A donde vivo yo
Ay chidita que sí
Ay que dame tu amor
Ay que vente conmigo chidita
A donde vivo yo
Cuando salí de la manera
Valga de Dios
Nadie me ha visto salir si no fui yo
Y una linda guachinanga allá voy yo
Y una linda guachinanga allá voy yo
Que se vino tras de mí que sí señor
Que a tu ventana llega una paloma
Tratada con cariño que es mi persona
Cuéntale tus amores, bien de mi vida
Coronada de flores, que cosa mía
Ay, chinita que sí, hay que dame tu amor
Ay, hay que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Ay, chinita que sí, hay que dame tu amor
Ay, hay que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
La paloma de Sebastián Iradier
versionada por el grupo Voces Marineras
Y la en 1932 Federico Moreno Torrova
A estrenar la salsuela Luisa Fernanda
De ella la pequeña compañía interpreta la habanera
que según Ski la canta, así la titula
El soldadito marchaba a ser soldado
O canción de El Saboyano
Marchaba ser soldado cuando al mozo le salió a despedir
La moza que le amaba y que quería con el partido
Anda con Dios, soldadito, que a las banderas te vas
Yo te prometo y te anuncio que vas a ser general
El soldadito le prometía, paloma mía, yo he de volver
Y nuestra boda serán bizarra
Y nuestra boda serán bizarra los entorchados de mi gabier
Y allá se queda sobre un privazo con el mañuelo diciendo adiós
La prometida del soldadito hasta que apenas se ve lo
Marchaba ser soldado cuando al mozo le salió a despedir
La moza que le amaba y que quería con el partido
Anda con Dios, soldadito, que a las banderas te vas
Yo te prometo y te anuncio que vas a ser general
El soldadito le prometía, paloma mía, yo he de volver
Y nuestra boda serán bizarra los entorchados de mi gabier
Y allá se queda sobre un privazo con el pañuelo diciendo adiós
La prometida del soldadito hasta que apenas se ve lo
Marchaba ser soldado cuando al mozo le salió a despedir
La moza que le amaba y que quería con el partido
Anda con Dios, soldadito, que a las banderas te vas
Yo te prometo y te anuncio que vas a ser general
El soldadito le prometía, paloma mía, yo he de volver
Y nuestra boda serán bizarra los entorchados de mi gabier
Que le dijera que un soldadito se vean los brazos de otra mujer
Y que en su boda fueron las alas los entorchados de mi gabier
Y ya se vean los brazos de mi gabier
Y ahora nos arriba, la verdad es que desconoéis
Quí es, pero Paco Muñoz, cantán Habanera
Sobre la plaza de Blanca Arena
Mirada plena, mirada plena, te ignorame
On se n'anaba, con saluñaba
Per la marblada, per la marblada, mon pensame
En un baixé, tantí revelan, ay confugía
La vida mía, per la marblada, mon pensame
En un baixé, tantí revelan, ay confugía
La vida mía, per la marblada, mon pensame
Sobre los ojos, ple de ignoranza
Sobre los ojos, ple de ignoranza, ple de esperanza
En un baixé, tantí revelan, a la marblada, mon pensame
Y estima y viviré
A terra estrada, a terra estrada, yo voy por ti
Per la marblada, mon pensame
Per la marblada, mon pensame
Per la marblada, mon pensame
Con saluda, mon pensame
Per la marblada, mon pensame
Eiso de LDV
Per la marblada, mon pensame
En un baixé, tantí revelan, mi pensame
En un baixé, tantí revelan, amplicame
For la marblada, mon pensame
En un baixé, tantí revelan, comun pensame
El grup Les Veus dels Pescadors i del seu CD ha nomenat l'Amor al Mar.
Gravada en 1990, és dedicant a la vanera de Josep Maria Ministral i Salvador de Bau, la barca abandonada.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
El grup Cavall Bernat ens ofereix d'Ortega Monasteri una peça que desitja una cosa que sembla fàcil,
però que avui per avui és gairebé impossible d'aconseguir la pau, el canó de Palamós.
Música
Música
El canal de Palamós, ben mirant que té sermó, ja fa temps que es fa callar,
ja fa temps que mira el mar, al ventre domellà, quatre rodes i un foral
de la boca del canó, no només surten el record de les guerres d'aquell temps,
quan la gent de l'Empordà, de la selva i allè, es pregaven per no re.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món,
i la gent de tot arreu.
No més gerres ni més pocs, no més bombes ni més pocs,
sóc el canó de Palamor.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Si els canons de tot el món fossin com el vent canó,
que tranquil està dormint.
Els negres dins el pit portarien una flor
la rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món,
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més pocs, no més bombes ni més pocs,
sóc el canó de Palamor.
Sóc el canó de Palamor.
Sóc el canó de Palamor.
del CD titulat a navegar, la garota ens porta de Quintxena, component del grup, la habanera, la barca i la mar.
de Palamor.
de Palamor.

de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.

de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.

de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
Palamor.
de Palamor.
Palamor.
Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
de Palamor.
Les canfines van volant pel cel blau.
La nit, la lluna, la barca i la mar.
Tota la nit hem estat ben dintre la mar.
Tota la nit nàfegat amb el nostre amor.
Tota la nit estimant en tant dolç brassol.
Tu i jo la nit, la mort, la barca i la mar.
Tota la nit hem estat ben dintre la mar.
Tota la nit nàfegat amb el nostre amor.
Tota la nit hem estat ben dintre la mar.
Tota la nit nàfegat amb el nostre amor.
Tota la nit estimant en tant dolç brassol.
Tota la nit, tu i jo la nit, la mort, la barca i la mar.
De Busserraix i Solsona, mestre d'aixa, cantant el soni del català.
Tota la nit, en tant dolç brassol.
Tota la nit, en tant dolç brassol.
Somia que era la vida, tenia els seus ulls i son vol, tenia els seus ulls i son vol, i sa llibertat, i sa llibertat divina.
I comprès un estrell a cindir, i es van dins la pell de brà, derren dins el seu vol magnífic, no es veu no i el mar blau, és costum de lliure de dinar.
Quan comprenguin que és llei del cel, a l'hora de les alentrima, hi haurà sols el món nostre bé.
Somia que era la vida, tenia els seus ulls i son vol, tenia els seus ulls i son vol, i sa llibertat.
I sa llibertat divina, sols el foc fa girar la terra, de l'albert en fa l'anedró.
Somia que és la llibertat divina, de l'albert en fa l'anedró.
Somia que és la llibertat divina, de l'albert en fa l'anedró.
Somia que és la llibertat divina, vol, vol, tenia els seus ulls i els seus ulls.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!