Gràcies.
Per raons personals, qui us parla els darrers mesos ha hagut de remenar molts diaris vells que parleixen de Tarragona i sobretot de la Sardana.
Hi ha après moltes coses sobre les primeres notícies de la Sardana a la ciutat, allà cap als anys 70 del segle XIX, i sobre el gran esclat sardanista dels primers anys del segle XX arreu del país que a Tarragona, com a molts altres llocs, va ser víctima dels lorruxistes que es dedicaven a estomacar balladors.
Però l'experiència també m'ha servit per reflexionar sobre un hipotètic investigador del futur que volgués saber coses sobre la Sardana en aquesta ciutat, ara, dins la primera dezena del segle XXI.
Suposo que intuirà que alguna cosa estranya passava, perquè comprovarà com la presència d'aquesta activitat hi serà absent gairebé del tot.
No podrà saber, seguint els diaris, que a Tarragona s'hi fan un bon nombre de ballades al cap de l'any, que s'hi fan cursets a les escoles i que aquest 2009, per exemple, es van cloure de manera brillant amb una gran festa a l'Auditori de Caixa a Tarragona i a la Rambla,
que hi ha colles de competició, que disposem de dues cobles, que tenim compositors propis, que s'hi fan una plec, que s'hi fan concerts, que s'hi publiquen discos, que s'hi celebren concursos de colla.
Tot això no ho podrà saber, llegint els diaris. Potser, si la seva recerca treballa a arxius, trobarà que sí que s'hi feien totes aquestes coses i més.
Potser sabrà que els organitzadors tramatien notes de premsa amb explicacions detallades del que feien i els diaris, fins i tot els hi adjuntaven material gràfic.
Però res de tot això, pareixia publicat o gairebé. I vull creure que aquell esforçat investigador no entendrà res de res.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Has començat molt bé.
Sí, aquí sí, eh? Els dissabtes, com a mínim els dissabtes de 12 o dos quarts de dubtes en parlem, de Jordanes.
Sí, tant que sí, tant que sí. No, no m'ha agradat avui.
Però cada dia m'agrada, aviam.
És la veritat, és la veritat.
A més, poques coses es poden constatar tan fàcilment com agafar a l'hemeroteca i mirar, mirar diaris i vegeu.
I com ho diu aquell, allò?
Ho heu vist?
Ah, ho heu vist.
En aquest cas, no ho heu vist.
No re, benvinguts. Edició 652 de l'1-2 seguit.
Sardanes, Sbar, Búsica Paracobla, a la sintonia Terraona Ràdio, com cada dissabte.
Amb la salutació de la Núria al control de so, la Rosa.
Benvinguda.
Benvinguda.
Ja m'han estirat una mica les orelles, perquè he estat uns dies sense venir, però ja, ja, torrem a ser aquí.
La Maria en falta, també l'haurem de posar a falta, però justificada.
Sempre justifiquem tots, eh?
Sí, home, clar.
Com que tu no en falles mai, clar, això et nota tant.
Gairebé.
La Maria, com tots els danseires a la colla de Tarragona Dança, aquest cap de setmana tan esplèndit,
a més a més avui esplèndit també amb la climatologia,
doncs estan d'estaix, a trem, ni més ni més, a veure si aconsegueixen donar la campanada
a aquest campionat de Catalunya d'enguany, que ja ho veurem després, en el primer concurs
de diumenge passat, doncs Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do el paper que van fer.
I, bé, ja ho comentarem, ho comentarem amb això.
De moment anem a fer el nostre resum de començament del programa.
Doncs avui haurem de destacar, entre altres coses, perquè la cosa s'anima,
en aquesta primavera brillant, com deia, haurem de parlar, evidentment,
d'aquesta pleg, ciutat de Tarragona, demà, matí i tarda, al Parc de Saavedra.
Parlarem de la sardana de l'any i, literalment, parlarem, ja no n'escoltarem.
Setmana passada ja no hi va haver eliminatòria, ja estan totes decidides,
les deu sardanes finalistes, i esperar, només esperar que dissabte vinent
arribi la final a Girona.
I el que sí que farem avui serà dir-vos quatre coses, quatre novetats,
d'altra banda, prou importants, prou interessants,
al voltant d'aquest certamen de la sardana de l'any.
I haurem de parlar també, lògicament, de la proclamació de la ciutat pubilla
de l'any passat, la setmana passada, millor dit, la ciutat pubilla d'enguany,
Mataró, ciutat pubilla, i allí, com s'acostuma a fer cada any,
s'anuncien els premis del dia de la sardana, una sèrie de reconeixements
a persones i entitats i fins i tot empreses que treballen per la dansa catalana.
Ens farem ressò dins l'àmbit dels esbars i, entre altres coses,
dels 50 anys de l'esbar Ciutat Comtal, i, com deia abans,
donant en compte de com va anar aquest concurs de Mataró
de la setmana passada, del campionat bàsic d'honor,
hi ha coses bones, coses no tan bones, així, en general,
parlar del bàsic d'honor d'enguany, i després, si el temps ens ho permet,
tindrem algunes xafraderies per completar el nostre programa d'avui.
De moment, potser que anem cap a la música, per començar?
Doncs sí, començem aquest programa amb una sardana realment espectacular.
És una composició de l'actual director de la cobla,
la principal de l'abisbal, amb Francesc Assú,
qui, precisament, la va escriure per dedicar-la a aquesta cobla
amb motiu del seu centenari.
I diem que és espectacular per diversos motius.
Primer, per les dimensions, ja que tira 50 compassos de curs
per 150 de llars.
T'imagines un concurs?
Ai!
De manera que...
Probablement sigui una de les més llargues,
si no la que més, de tot el repertori sardinista.
D'altra banda, amb l'ajut de les timbales
i una instrumentació efectista i brillant,
el resultat és una obra realment atípica.
El seu nom, 100 a 100, es deu al fet que, en realitat,
Cassú també la va dedicar a un altre centenari,
el del centenari de la filoxera sense adornir de noia.
Atenció, perquè l'enregistrament que escoltarem
no inclou l'introïd inicial a càrrec del Flaviol,
tot seguint la idea d'aquells que creuen
que en els concers aquest element és sobrer.
Escoltem, doncs, 100 a 100, de Francesc Assú,
amb la principal de l'abisbal.
Atenció, 100 a 100, de Francesc Assú,
amb la principal de l'abisbal.
Atenció, 100 a 100, de Francesc Assú,
amb la principal de l'abisbal.
Atenció, 100 a 100, de Francesc Assú,
amb la principal de l'abisbal.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit