El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions amics i amigues del campanar en aquest diumenge 8 de novembre, 32è diumenge de durant l'any.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa, fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Fa dues setmanes consideràvem la grandesa de la consciència moral que Déu ens ha donat a tots els homes per a poder discernir el bé del mal.
Quan on coneix la naturalesa de la consciència, judici de la recta raó sobre la bondat de les accions humanes,
tot seguit s'adona de la importància de formar-la bé perquè sigui recta i veritable,
és a dir, que estigui d'acord amb el que és just i bo segons la raó i la llei divina.
És un gran motiu de perplexitat per a tots els homes la dificultat d'entendre com aquells que tenen actuacions veritablement injustes i irreprobables
i fins i tot els que han perpetrat veritables crims, per exemple l'holocausto nazi, poden afirmar que obren amb consciència.
Aquesta paradoxa ens fa pensar que és absolutament necessari formar bé la consciència,
de manera que ens sigui una autèntica ajuda per a fer el bé, trobar Déu i servir els germans,
i no pas una excusa per fer el que ens ve de gust, independentment del valor moral de l'acció.
Per tant, l'educació en tots els seus aspectes és indispensable per a formar la consciència
i així afirmar que s'actue d'una determinada manera per a l'educació rebuda
no és un impediment per a fer el bé.
Amb l'educació, l'assimilació de la paraula de Déu ens farà anar de dret vers allò que és realment bo.
L'ensenyament de l'Església, el magisteri, serà la millor manera d'explanar aquesta paraula meditada en el cor.
A més d'aquests mitjans tenim l'ajut de l'Espírit Sant,
que a través dels seus dons ens infon una saviesa autèntica que ens ajudi a discernir el bé
i a trobar els camins per a aportar-lo a la pràctica, especialment quan aquests són difícils.
Una altra ajuda valuosa són els consells que rebem de persones prudents,
tant si són els pares, els familiars o aquelles persones que ens estimen de debò,
com si és l'acompanyament espiritual tan convenient, imprescindible, m'atreviria a dir,
per a descobrir el propi camí vocacional en el món i en l'Església.
Si a tots aquests mitjans hi unim la pregària, diàleg amb Déu de tu a tu
i algun tipus d'exàmen de consciència, de revisió de vida,
per anar valorant com anem en el nostre camí vers el bé,
podem estar segurs que la veu de la consciència ressonarà de debò en el nostre interior
i Déu no deixarà mai demostrar-nos la seva voluntat.
La persona sempre ha d'obeir el judici cert de la pròpia consciència,
encara que aquesta alguna vegada emeti un judici erroni.
Pensem que si la consciència és la mateixa raó, en tant que jutge sobre l'acció moral,
no ens ha de sorprendre que alguna vegada falli,
com falli a voltes la nostra intel·ligència, que no té una capacitat infal·lible.
En aquests casos, la persona no seria del tot responsable del mal comès per la ignorància invencible.
El que sí que hauríem de preguntar-nos és el potser enfallat a l'hora de formar la consciència
i decidir-nos a no plegar mai d'aquesta tasca formativa que ha de durar tota la vida.
Adéu-siau.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical són les corresponents del diumenge 32è del temps ordinari.
Eus a sí el passatge de l'Evangeli d'avui en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Jesús, instruint la gent, deia
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners.
Molts rics hi tiraven molt.
Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure.
Jesús va cridar als seus deixebles i els digué
Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat el tresor més que tots els altres.
Tots han donat del que els sobrava.
Ella, en canvi, ha donat del que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per viure.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 8 de novembre ens trobem en el diumenge 32 dels anomenats durant l'any.
Aquest diumenge a les lectures ens parla de la nostra generositat que ens ve de Déu.
O sigui, amb la generositat de Déu, entrant dins d'aquesta realitat de la generositat de Déu,
nosaltres també som generosos.
I això, això no costa quasi bé res.
O potser molt, depèn de la mentalitat de cadascú, del valor que donem a les coses.
Perquè l'Evangeli, per exemple, ens parla d'aquella viuda
que donava tot el que tenia, aquella moneda tan petita.
I aquesta viuda era la que donava més, ens diu Jesús.
Més que els altres, que es volen fer veure.
Volen dir que són sants, que són nets. Per què?
Perquè es posen filacteris ben llargues.
O bé, perquè, doncs, es vestegen amb llargues vestidures.
Es volen fer notar dels altres.
I, clar, aleshores, doncs, com que es volen fer notar,
doncs, que la gent els saludi a les places,
que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues
i els primers llocs en els banquets.
I no és això.
És aquella viuda que dona allò que té.
Per això, la primera lectura del llibre del rei
surt el profeta Elias,
amb aquella bona viuda de serepta,
una viuda que no era del poble d'Israel.
Jesús això també els hi deia i s'enfadaven,
però és la veritat.
I aquella viuda que es creia que només li quedava menjar
per una vegada per ell i pel seu fill,
Elias, el profeta de Déu, li fa veure que no,
que Déu l'estima i que el menjar s'allargarà
i que no n'hi faltarà.
gràcies a la seva generositat
de mantenir aquest profeta.
Això és viure l'amistat amb Déu.
És formar part del santuari de Déu.
D'aquest santuari que no està fet per mans d'home,
perquè és el santuari fet per Déu.
I aquest santuari fet per Déu som nosaltres,
que som pedres vives.
I això ens ho diu la carta als hebreus.
Cris no ha entrat en un santuari fet per mans d'home.
És molt fàcil entrar en un edifici,
que en diem església.
Però ser les pedres vives de l'autèntica església de Jesucrist,
això és molt més maco.
I tots nosaltres ho som i ho podem ser.
I tant de bo cadascú ocupi el lloc que li toca en aquest santuari.
Ja ho hem sentit en el comentari de mossèn Joan Magí.
Tant el llibre dels Reis com el passatge evangèlic
ens presenten l'actuació de dues vídues pobres
i a través de la seva actuació
ens fan veure el contrast de com es veuen les coses
des d'una visió humana i com les veu Déu,
portant-nos al cor del cristianisme.
El que humanament sembla gran és petit als ulls de Déu
i al revés, una petita ofrena, com la de les vídues,
només un panet o només dues monedes,
pot tenir un gran valor sobrenatural.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
demà, dilluns, dia 9,
recordarem la caiguda del mur de Berlín,
efemèrida que va marcar el futur d'Europa
i d'alguna manera de tot el món.
Era tot un símbol de la unió de dos mons
enfrontats durant molts anys.
El 1989
queia una barrera que semblava infranquejable.
Dos mons, dues ideologies,
dues maneres d'entendre la vida i les relacions humanes.
aquest mur ja no tenia raó de ser.
Les ideologies s'havien esfumat.
Les utopies s'havien manifestat inassolibles.
Aquest mur ja només separava dos tipus de poder,
tant obsessiu i tirànic l'un com l'altre.
Semblava arribat el moment de la fraternitat.
Els d'una banda i l'altra s'abraçaven
i es felicitaven mútuament.
Podia haver estat el moment somniat per tants pobles
el de la pau internacional.
Podia començar un món nou,
sense barreres,
sense muralles,
sense fronteres.
Per què ha de ser tan difícil donar-nos la mà
i aprendre a mirar tots en una mateixa direcció?
Què guanyem d'afrontar-nos?
Hi ha situacions en les que el del pis de dalt
no es parlen amb els del pis de baix
o amb els que viuen a la vorera d'enfront.
A vegades s'aixequen barreres
fins i tot dins les mateixes famílies.
D'on ve aquest afany d'aixecar barreres
i veure enemics pertot arreu?
Sí, ja ho sabem,
que no hi ha cap col·lectiu que sigui perfecte,
ni nosaltres ni cap poble.
Ens hem d'acostumar a viure en la diversitat
i fins i tot la disparitat de criteris.
Entre tots hem de vestir un món nou.
Les diferències són enriquidores
si se saben acceptar i valorar.
Seria trist un món en el que tots fóssim iguals.
Pel que es veu,
estem tan acostumats a les muralles
que sembla que no puguem viure sense elles.
Un mur ens supleix un altre.
Avui ja no són les ideologies
el que ens separa, sinó l'economia.
Aquesta muralla no necessita pedres,
es fa sola.
El món dels rics, dels poderosos,
dels que ho tenen tot per una banda
i de l'altra banda de la muralla,
els pobres, els que no compten,
els que no tenen ni vot ni veuen el concert de les nacions
i s'han de contentar amb les molles
que cauen de la taula dels poderosos.
Els murs invisibles són molt més difícils d'enderrocar.
Hi ha qui t'interessa mantenir-los.
Cadascú a casa seva.
Hi ha un audiovisual
que intenta expressar aquesta realitat.
es titula la muralla.
Nosaltres estem prou bé a casa nostra.
Que no ens vinguin a molestar a la pobresalla.
Quan els necessitem,
ja els cridarem i en cridarem uns quants.
Volem que ens netegin els carrers,
que s'apuntin quan calgui a les forces armades,
que assumeixin els treballs que no vol ningú.
Però no que no se'ls ocorri assumir tasques nobles.
No és per això que els hem cridat.
Hi ha un altre tipus de muralles,
muralles polítiques,
més que no pas ideològiques,
que enfronten dirigents i partits
amb discursos agressius i negatius.
Amb pedres per vals
es van construint noves muralles.
Ells són ells i nosaltres som nosaltres
sense que es vegi un afany clar
i decidit de construir entre tots
la ciutat dels homes,
vestida sobre el fonament de la justícia,
la veritat i la fraternitat.
Muralles fins i tot a vegades
dins les mateixes famílies
per qüestió d'interessos
o per una paraula dita en un moment inoportú
o a vegades fins i tot
per antipaties que neixen gairebé sense saber com
i es van fent grosses
a mesura que creixen els greuges.
Si va ser una festa d'enderrocament
al mur de Berlín,
potser caldrà pensar en altres festes
que celebren l'enderrocament
de tots els altres murs,
els murs que s'aixequen els altres
o els que nosaltres mateixos aixequem pedra a pedra,
lligades pel ciment de l'enveja
o de la gasiberia
o a vegades per la mateixa inèrcia
que tanga portes en lloc d'obrir-les
per por de les noves corrents d'aire.
Amics,
fins un altre dia, si adéu plau.
Tot sovint es valoren les coses
amb una visió molt mundana,
la riquesa, l'honor, el plaer,
mentre que la visió divina
mesura per l'amor.
La visió humana valora el que tinc,
la sobrenatural valora el que soc.
Aquelles dues dones
avui no serien entrevistades pels periodistes
ni perseguides pels fotògrafs
de la premsa del cor.
No són joves ni guapes
ni tenen sang reial.
No pertanyen a l'alta societat
ni es casen
i descansen com està de moda.
Però tenen una talla moral impressionant
i Déu se'n serveix
per a recordar-nos una cosa
d'incalculable importància,
que davant d'ell
el que compta és la qualitat personal,
el nivell de donació,
de generositat,
potser un panet
o dues petites monedes.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana
de Missions
i Cooperació entre les Esglésies.
Déu vos guarda.
Sempre és motiu d'alegria
quan un va descobrint
que la bona nova de l'Evangeli
es va escampant,
que l'Església de Jesús s'estén,
que les comunitats cristianes
són servides per ministres nascuts
en el si de la pròpia comunitat.
Motiu d'alegria
fou pels cristians de Finlàndia
i ho és per a tots
el saber que el dia 5 de setembre passat
fou ordenat bisbe
el primer sacerdot finlandès
en 500 anys.
Es tracta de Monsenyor Teemu Sippo
de 62 anys.
L'ordenació tingui lloc
a la catedral luterana de Galhinsinki.
L'Eucaristia fou concelebrada
per bisbes i preveres
de diversos països.
El papa Benet XVI
l'havia anomenat bisbe de Helsinki
el mes de juny.
L'esdeveniment fou un fet històric
excepcional.
Doncs, per primera vegada,
després de la reforma luterana,
un capellà finlandès
era ordenat bisbe catòlic.
Tinguem en compte
que el darrer bisbe catòlic finlandès
morí l'any 1522.
L'ordenació fou presidida
per l'arcabisbe de Manys,
Alemanya,
que havia estat professor
del nou bisbe.
Hi participaren diversos representants
del Consell de Bisbes
dels països nòrdics.
També hi participa
l'arcabisbe luterà de Finlàndia
i l'arcabisbe ortodox finlandès.
Després de la celebració
a la Universitat de Turku
hi hagué una recepció
homenatjant el nou bisbe.
Seguint una tradició local,
prengueren una tassa de cafè.
El dia següent,
diumenge 6 de setembre,
el nou bisbe de la diòcesi de Helsinki
prengué posició oficialment
de la càtedra de Sant Enric,
titular d'aquella diòcesi.
A Finlàndia
hi ha 8.000 catòlics
enmig d'una població
de 5.206.000 habitants
que representa
el 0,15%
de la població total.
Ens ve recordar
les paraules
del papa Joan Pau II
quan deia
En aquests temps,
les esglésies
dels països de missió
veuen
com cada dia
són més nombrosos
els joves que responen
a la crida del Senyor
i es disposen a rebre
el ministeri sacerdotal.
Seguia dient.
De fet,
gràcies a l'obra pontificia
de Sant Pere Apòstol
amb la col·laboració
d'innombrables germans
i germanes
ha permès
que moltes vocacions
hagin pogut arribar
a donar fruits de gràcia
i de salvació.
S'han pogut vestir
seminaris menors i majors
i cases de formació
de religiosos
per acollir el desig
de joves i noies
que volien consagrar
la seva vida
a la proclamació
de l'Evangeli.
Adeu-siau.
Nostre Senyor
no ens demana
que no tinguem res
sinó que donem
al primer lloc
el servei,
a la generositat,
a l'amor.
En això coneixeran
que sou deixebles meus
si us estimeu
els uns als altres.
Tenir i estimar
no són dues realitats oposades.
Qui té més
no estima necessàriament menys,
ni el qui té menys
estima necessàriament més.
Tot és qüestió
d'on posem el cor.
Tot és qüestió d'amor.
I tot seguit,
els oferim un espai
de la Delegació Diocesana
de Pastoral de Joventut.
Ens parla
la senyora
Marisa Jiménez.
Avui ens tornem a retrobar
amb la Delegació de Joves
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Si se'n recordeu,
la setmana passada
vam presentar-vos
l'espai web
de l'EJOT
i l'equip
de Prega Més.
Avui continuem explicant-vos
quines accions
tenim dintre de la Delegació
i tota la informació
la podeu trobar
a l'espai web
www.delejot.cat
Avui
continuarem
parlant de l'equip social.
Un equip
que vol potenciar
el voluntariat
amb joves majors
de 16 anys
mitjançant
diverses plataformes
eclisials
i organitzacions socials
per fer més humà
al nostre entorn.
Sabem
que amb la força
de l'amistat amb Jesús
ho farem possible,
compartint
i acompanyant
aquests joves
en el seu compromís
envers els més pobres,
tot proposant espais
i persones
on canalitzar-los.
També tenim
una acció missionera
a l'estiu.
Si és major
de 18 anys
i t'apassiona
el món
del voluntariat,
de la gent,
de l'opció social,
parla amb nosaltres,
tenim un projecte
per tu.
L'equip
de formació
Saber Més
L'equip
de Saber Més
anima
a cercar
una altra mirada
sobre la fe cristiana.
Cal anar a fons
per madurar
i animar
i anar
configurant-nos.
No és fàcil
anem
contracorrents
en aquesta societat.
Els joves cristians,
la nostra personalitat,
cal anar-la formant
amb una interpretació
evangèlica
de la realitat
que ens permeti
ser deixebles
de Jesús,
mirar amb la seva mirada
enmig de la nostra societat.
Cal aprofundir
a la paraula
de Déu
perquè puguin
descobrir
en ella
una font
per la vida,
per les seves vides
molt joves.
Cal oferir
itineraris
que permetin
valorar i apreciar
la pregària
com a mitjà
per trobar-se amb Déu
i omplir de sentit
tota la nostra vida
i el nostre compromís
cristià.
Trobaràs més informació
al web
de l'EJOT.
Si busques un grup
i ets major
de 16 anys,
posa't en contacte
amb nosaltres.
Pot ser una bona formació
per tu.
A l'escola Més
és una altra
dels equips
de la Delegació
de Joventut.
És una taula
de les escoles cristianes
de l'Arquivisbat
de Tarragona.
Per tant,
la reforça
la pastoral de conjunt
de les escoles
de l'Arxidiócesi
de Tarragona.
Volem apostar
per una pastoral
de conjunt.
Descobrir les persones
que treballen
amb pastoral
de joves
i fer-les participar
de la realitat
pastoral
que generem
a nivell diocesà,
tot oferint
una coordinació
i un suport
en materials,
en activitats
i trobades.
Crear una taula
d'agents
de pastoral
vol ser
un canal
per oferir
propostes generals
on ens anem
descobrint.
Pels alumnes
de primer i de segon
d'ESO
tenim la trobada
Gent-ESO
el 20 de febrer.
La setmana espiritual
ens atança
amb una mirada nova
sobre la proposta
del cinema espiritual
al desembre.
També,
des de l'escola,
pots participar
en un projecte social
a la teva ciutat.
La trobada
de joves
en guany
serà
l'Aplec
de l'Esperit
a Terrassa
al Maig,
un punt de trobada
per tots els joves
de Catalunya.
També,
volem fer
una realització
de calendarització
d'activitats comunes
a l'estiu.
Totes les escoles
fan moltes propostes.
T'apuntes?
Campus Més
és l'oferta
pels universitaris.
Volem que sigui
un lloc d'acollida
i d'informació,
també de formació religiosa.
Volem concretar
el fet religiós cristià
dins el món plural
de la universitat.
Et convoquem
al Fórmula Més 18,
cada dimecres
a l'Església de Sant Antoni,
però també,
si vols aprofundir més,
un cop al mes,
en recerca
com a universitari,
et proposem
un sopar
i converses
sobre un tema
en concret.
A l'octubre
treballarem
qui és Jesús
i què
ens ve a dir
avui dia.
Al novembre
treballarem
i reflexionarem
sobre com
puc estar segur
de la meva fe.
Al desembre
treballarem
el tema
per què
i com hem de
llegir la Bíblia.
Al gener
per què
i com hem de pregar.
Al febrer
com ens guia
Jesús
i al març
l'Esperit Sant
i l'Església
al segle XXI.
Acabarem
amb un cap de setmana
de convivència.
T'oferim
també
les formacions
anuals,
els recessos,
els exercicis
espirituals
al desembre,
una trobada
anual,
la Setmana
del Cinema
Espiritual,
tantes activitats
que poden
motivar
la teva vida
de cristià
a la universitat.
Entra
a delegació.cat
i allà
pots trobar
tota la informació.
També us volem informar
que més endavant
us vindrem
a explicar
més coses,
com el Xacobeo
2010,
que serà una
de les accions
durant aquest estiu
per anar
a trobar
amb altres joves
de Catalunya
l'experiència
de peregrinatge.
El camp
de voluntariat
a Lourdes
que al mes
de juliol
ens aplega
amb tants malalts
a fer de voluntaris.
El camp de missioner
a Honduras
i a la República Democràtica
del Congo.
I també
tota la preparació
que anem fent
per les jornades mundials
a Madrid
el 2011,
on participarem
com a diòcesi prèvia.
Tot això
i molt més
en breu
amb aquest espai.
Gràcies.
El dissabte
31 d'octubre
a les 11 del matí
va tenir lloc
a la catedral
de Tarragona
la celebració
d'una solemne missa
en sufragi
de l'arcabisbe
Joan Martí
Alanis,
bisbe mèrit
d'Urgell,
nascut al Milà
a l'Alcamp,
el qual va passar
a la casa del pare
el propessat
11 d'octubre.
La celebració
va estar presidida
pel senyor arcabisbe
i concelebrada
per Monsenyor
Víctor de la Penya,
bisbe mèrit
de Raquena
al Perú
i per un gran nombre
de preveres
de la nostra
arxidiòcesi.
El passat dia 31 d'octubre,
en acabar la solemne missa
en sufragi
de l'arcabisbe
Monsenyor Joan Martí Alanis,
bisbe mèrit d'Urgell
i aprofitant
la vinentesa
de la presència
a Tarragona
de Monsen Josep
Caballol Magrinyà,
va tenir lloc
l'acte
de lliurement
d'una reproducció
de la imatge
de la Mare de Déu
del Maïnell,
amb motiu
de les seves noces
d'or sacerdotals.
Aquest record,
que no li va poder
ser lliurat
en el decurs
de la missa crismal
del darrer dilluns sant
per trobar-se
Monsen Caballol
a la seva parròquia
de Campanga,
a Ruanda,
va ser agraït
amb paraules emocionades
pel missioner.
I això és tot per avui.
Res més.
Fins el proper diumenge,
si Déu vol.
Feliç setmana a tothom.
Fins el proper diumenge,
Fins el proper diumenge,
empres.
Fins el proper diumenge,
TABAMAMON
Fins el proper diumenge,
는데,
el proper diumenge,
de la fauna serenna.