El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar,
en aquest diumenge 4 d'octubre, 27è diumenge de durant l'any.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta a la seva emissora preferida
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic,
i Montse Sabater, el micròfon, els desitgen un feliç diumenge.
Avui la paraula de Déu ens il·lumina sobre la realitat del matrimoni.
Els fariseus volen posar a prova Jesús i li pregunten si el marit es pot divorciar de la seva dona.
Dit d'una altra manera, li pregunten la seva opinió sobre el divorci,
si està bé o malament, si entra dins els plans de Déu o no.
Pregunta actualíssima que avui es fa tot sovint a Crist i a l'Església.
Per això és important saber la resposta de Crist.
Al principi, Déu crea l'home i la dona.
Per això deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa
i ells dos formen una sola cosa.
Per això ja no són dos, sinó una sola cosa.
Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Avui procuraré fer algun aclariment a un tema moralment polèmic, les passions.
És polèmic perquè hi ha qui en desconfia com si fossin cavalls desbocats
que no obedeixen als dictats de la voluntat i menys de la raó.
Hi ha altres persones que per contra les enalteixen,
com si fossin l'autèntic, la manifestació sincera d'un mateix,
l'espontani que es deslliure de la fredor del judici racional
i dels prejudicis del voluntarisme.
Què dir, doncs, abans de res que les passions com a emocions o impulsos
que actuen sobre l'obrar no són en si mateixos ni bones ni dolentes.
El Cateixisme de l'Església Catòlica assenyala que només reben qualificació moral
en la mesura que depenen de la raó i la voluntat.
Significa això que les passions són sempre un fre?
No necessàriament poden actuar com un accelerador.
És suficient considerar com n'han estat d'apassionades
les persones que han fet molt per la humanitat,
sense oblidar entre elles els sants.
Sant Pau, per exemple, va ser apassionat
des de la seva joventut fins a la seva bellesa
i sense aquesta força dels seus impulsos,
que primer el va conduir equivocadament a perseguir els cristians,
no hauria pogut portar a terme després la gegantesca obra apostòlica
que encara ens admira.
I Agustí, un altre s'han apassionat, va exalçar l'amor,
la primera de les passions fins al punt d'exclamar
«Estima i fes el que vulguis»,
expressió que s'ha d'entendre a la llum de l'amor a Déu.
El bisbe d'Hipona es va expressar així
«L'amor és connatural a l'ésser humà.
Us dic per ventura que no estimeu?
Déu menlliuri!
Estaríeu morts i seríeu odiosos i miserables
si no estiméssiu gens.
Estimeu, doncs, però cuideu bé el que estimeu».
Quan es porti aquesta qüestió de les passions
a la relació entre persones,
sorgeix la distinció entre una moral massa rígida
i una altra de massa permissiva.
Seria un error pensar que hi ha una mesura,
una línia de separació
que permeti distingir objectivament
entre l'admissible i l'inadmissible.
Una moral de límits,
aquella que feia preguntar de vegades als confessors
«Tal cosa és pecat?»,
no té res a veure amb un veritable comportament cristià.
La conducta moral no ha de basar-se en el temor,
sinó en l'amor,
que és una passió superior i positiva.
A la novel·la Els Nubis,
probablement la més famosa novel·la romàntica italiana
de tots els temps,
que narra l'amor entre els seus protagonistes,
Renzo i Lucia,
el seu actor, Alexandre Manzoni,
fa dir a un dels seus personatges
«Déu no torbe mai l'alegria dels seus fills
si no és per a preparar-los
per a una altra de més gran,
més autèntica».
podríem afegir que Déu vol les passions bones,
no en va anomenem passió
l'últim acte de lliurement amorós de Crist
per a tots nosaltres.
Adéu-siau.
Aquest diumenge,
les lectures de la missa dominical
són les corresponents
al diumenge 27è del temps ordinari.
Heu-vos així el passatge de l'Evangeli d'avui
en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya
seguida pel comentari
del seu president,
mossèn Joan Magí.
Jesús se'n va anar d'allí
al territori de Judea,
a l'altra banda del Jordà.
La gent tornà a reunir-se al seu voltant
i ell els instruïa,
com tenia per costum.
Aleshores se li van atensar a uns fariseus.
volien posar-lo a prova
i li preguntaren si és permès
a un home
de divorciar-se de la seva dona.
Ell els va fer aquesta altra pregunta.
Què us va ordenar Moisés?
Li respongueren.
Moisés va permetre
de donar a la muller
un document de divorci
i fer-la marxar.
Jesús els digué.
Moisés va escriure aquesta norma
per la vostra duresa de cor.
Però,
des del principi de la creació,
Déu els va fer home i dona.
Per això,
l'home deixa el pare i la mare
per unir-se a la seva dona
i tots dos formen una sola carn.
Per tant,
ja no són dos,
sinó una sola carn.
Allò que Déu ha unit,
que l'home no ho separi.
Un cop a casa,
els deixebles
tornaren a preguntar-li
sobre això mateix.
Jesús els diu.
O qui es divorcia
de la seva dona
i es casa amb una altra,
comet adulteri contra la primera.
I si la dona es divorcia
del seu home
i es casa amb una altra,
comet adulteri.
Alguns presentaven a Jesús
uns infants
perquè els imposés les mans,
però els deixebles
els renyaven.
En veure-ho,
Jesús es va indignar
i els digué
deixeu que els infants
vinguin a mi.
No els ho impediu,
perquè el regne de Déu
és dels qui són com ells.
Us ho asseguro,
qui no aculli el regne de Déu
com l'acull un infant,
no hi entrarà pas.
i els prenia en braços
i els beneïa
tot imposant-los les mans.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
Bon dia, amics.
el dia 4 d'octubre
és el diumenge 27
de durant l'any.
Jesús en aquest camí
que va cap a Jerusalem
ens parla
de moltes coses.
Primer que tot,
doncs,
parla de la força
del matrimoni.
Aquell que vol ser
un signe de l'amor
de Déu
i el poble,
més encara,
aquell que vol ser
el signe
de la Trinitat Divina.
Aleshores,
doncs,
fa tot el possible
perquè no es trenqui mai
i busca primer
aquest amor,
precisament.
Un amor que no es trenqui
i per això Jesús
no admet
els trencaments.
I, més encara,
també parla dels infants.
Els infants
són molt importants.
Per què?
Perquè els infants
no saben
cap on s'han de dirigir
i som els grans
els que els dirigim
bé o malament.
I, llavors,
cada infant,
cada persona,
sobretot, doncs,
els infants
perquè encara
no ho han descobert,
té alguna solució
que Déu porta
a la humanitat.
Si no els ajudem
a que ens la puguin oferir,
a que la puguin donar
tal com els toca donar,
llavors estem fent mal
nosaltres mateixos
i a tots plegats.
Per tant,
aquesta unió,
aquesta força
d'amor
de l'esposa
i l'esposa
que encamina
els fills
en la veritat
d'aquesta mort,
això
és molt important
i és el que
l'Evangeli
i les lectures
d'avui
doncs ens estan
oferint
a tots.
Com hem sentit,
Nostre Senyor
deixa clar
que el pla de Déu
pel que fa al matrimoni
és que sigui
la unió
d'un home
i una dona
i aquesta unió
és tan forta
que ja no són dos
sinó una sola cosa
o família
com diu la versió litúrgica
o una sola carn
diuen altres traduccions
unida per la força
de Déu
i en conseqüència
indissoluble.
Això és
que cap persona
ni institució
ni els mateixos esposos
no la poden trencar.
Ets jove
tens força
sents dins
com un foc que crema
però dubtes
i ho deixes
i et dius
que no val la pena
per et la teva vida
no et passis
el sort
dóna't estimònia
tot arreu
del teu amor
Precisament
ara és el moment
d'obrir el micròfon
a la delegació
diossassana
de pastoral
de joventut.
En Jordi Rovira
ens explica
la seva experiència
a Terra Santa.
Benvolguts amics
l'experiència
de Terra Santa
és una d'aquestes
experiències
que marquen.
La gent d'allà
diu que els llocs sants
són el cinquè evangeli
i realment és així
perquè no t'acabes
de fer càrrec
del conjunt
de la paraula de Déu
fins al moment
en què visites
els llocs
en els quals
aquesta paraula
es va encarnar.
Aquest estiu
un grup de joves
convocats
per tots
els bisbes de Catalunya
hem anat
a la terra de Jesús
i vam anar
del 16
al 24 de juliol.
De tota Catalunya
vam ser una quarantena
i de Tarragona
en vam ser uns 15.
Amb tota la gent
que ha anat
als llocs sants
hem coincidit
a afirmar
que hi ha un abans
i un després
de la visita
a la terra del Senyor.
Cal anar-hi però
amb un autèntic esperit
de pelegrinatge.
Si anem
com un viatge més
ens trobarem
amb una terra
amb uns paisatges
que ens poden
recordar els nostres.
Amb uns santuaris
que a vegades
poden ser considerats
monuments
al mal gust.
Amb mil i un
problemes
de convivència
a causa
dels conflictes
interns
i externs
de les comunitats
humanes
que hi viuen.
Però des de la fe
i des de l'amor
a Jesús
el panorama
canvia radicalment
i Terra Santa
esdevé allò
que designa
el seu nom.
La terra
on la santedat
de Déu
va prendre forma
per nosaltres.
La terra
de la vida
i de la llum.
La casa
païral
de tots els cristians
i encara
també dels jueus
i dels musulmans.
Terra Santa
des de la fe
esdevé
el cinquè evangeli
una llum
que il·lumina
el cor
davant de la paraula
de Déu.
Palestina
i Israel
són terra
de contrastos.
Per una banda
hi trobem
l'anunci
de la pau.
Per l'altra
hi trobem
una situació
constant
de tensió
i de guerra.
Pot ser real
que el príncep
de la pau
hagi triat
un lloc
com aquest
per viure-hi?
A mi personalment
i a molts altres
del grup
ens va impressionar
molt
el mur
que hi ha
a l'entrada
de Batlem
i que separa
completament
els jueus
dels palestins.
És escandalós.
I els cristians
són enmig
d'aquest conflicte
com els més
perjudicats.
Els israelians
els marginen
a causa
de la seva fe
i del seu
origen ètnic
ja que la majoria
dels cristians
són palestins
i la resta
dels palestins
marginen
els cristians
perquè no són
musulmans.
realment
la situació
dels cristians
a Terra Santa
és difícil
i es troben
amb situacions
sovint
insostenibles.
Cal tenir en compte
que ells
són les veritables
pedres vives
dels llocs sants.
Han mantingut
l'anunci
de l'Evangeli
de generació
en generació
des de la primera
comunitat
de Jerusalem
nascuda
de la Pentecoste.
I quan et pares
de pensar en això
realment
t'adones
de la importància
d'aquests cristians
i de quina manera
són oblidats
per les nostres
societats
i inclús
per la nostra
església.
Pel que fa
a les sensacions
que vaig viure
jo personalment
penso que és
veritablement
emocionant
estar en els mateixos
llocs
que t'has imaginat
tantes vegades
i que has contemplat
en la pregària
que n'has sentit
a parlar
tantes vegades
també.
Poder estar
a la casa
de la Mare de Déu
a Nazaret
a la casa
de la Sagrada Família
a entrar
a la gruta
de Batlem
com un pastor
de fa dos mil anys
a escoltar Jesús
predicant
al poblet
de Cafarnaum
a la vora
del Llac
de Galilea
i quan arribes
a la ciutat
de Jerusalem
penso que realment
impressiona de veure
ja que Jerusalem
és un bativull
de gent
de cultures
de persones
quan vaig entrar
per primera vegada
a la ciutat
vaig dir
si això és imatge
del que ens espera
el cel
anem arreglats
però a poc a poc
et vas enamorant
de Jerusalem
dels seus carrers
de la seva gent
dels seus racons
fins que arribes
al Sant Sepulcre
t'expliquen
que el Calvari
i la tomba
estan a tocar
però no t'imagines
que estiguin
tan a prop
m'imagino
aquella pedrera
que era el Calvari
com devia ser
fa dos mil anys
i de quina manera
aquell espai
tingut per maleït
per la gent
del temps
del temps
de Jesús
va passar
a ser
el lloc
més beneït
de tota la Terra
per tot el que he dit
podeu entendre
que recomano
a tothom
la visita
als llocs sants
en esperit
de pelegrinatge
i de pregària
la visita turística
o acadèmica
no resulta
tan profitosa
us ho asseguro
la gent
de l'Arc
Abisbat de Tarragona
us puc assegurar
que vam aprofitar
aquests dies
al 100%
només em queda dir
que si teniu oportunitat
d'anar en pelegrinatge
a la Terra
de Jesús
no us ho penseu
us asseguro
que val la pena
a reveure
El passat 14 de setembre
amb motiu del centenari
de l'Ermita
de la Mare de Déu
de la Salut de Tarragona
hi va haver
una sèrie d'actes
per celebrar
la construcció
del santuari
un ja allunyà
1909
A les 11
es va celebrar
presidida
pel senyor
arcabisbe
la missa solemne
amb el repartiment
del pa beneït
Els nostres micròfons
també van estar allí
i preguntar
a en mossèn
Josep Caraltó
capellà de l'Ermita
quina significació
tenia
per a la ciutat
i per a ell
el centenari
de l'Ermita
de la Mare de Déu
de la Salut
El centenari
de l'Ermita
de la Mare de Déu
de la Salut
significa
una renovació
de la devoció
a la Mare de Déu
Fa 100 anys
que un grup
de persones
de Tarragona
es van posar
d'acord
per fer aquesta ermita
en un lloc
que en aquell llavors
era fora de la ciutat
i s'anava molt
resant el rosari
anant
a passar
les estones
però sobretot
el que els aglutinava
era
la devoció
a la Mare de Déu
i aquest centenari
suposa
una renovació
a aquest amor
a la Mare de Déu
i també
per tant
una renovació
personal
de portar
la salvació
la salut
és a dir
Jesús
ser testimonis
d'aquesta salvació
amb els cristians
de Tarragona
mossèn Josep
això del pa
beneït
i de l'aigua
no pot semblar
a algú
uns simbolismes
passats de moda?
bé
tots aquests
simbols
jo ja els he trobat
de moment
doncs
ve que
beneixen l'aigua
l'aigua
sempre
ens recorda
la vida
i el pa
benit
doncs
sobretot
té els seus
adígens
perquè d'aquells
que no podien
participar
de l'eucadistia
pels motius
que fossin
doncs
se'ls feia
simbòlicament
participar
de l'eucadistia
amb el pa
són
signes
que encara
perduen
i que se'ls pot donar
un nou significat
o aprofundir més
en aquest significat
que tenen
és evident
que la religiositat
popular
és un fet
però
què pot fer
l'església
perquè no es despirtui?
primer de tot
aquestes
manifestacions
populars
són importants
per anar
a l'essencial
a trobar-se
amb Jesús
amb Jesús
Crist
el seu evangelio
vull dir
tot això
no destorba
però és un mitjà
per anar
sempre
per Maria
a Jesús
reprenent
el fil conductor
del programa d'avui
hem de fer front
al corrent de pensament
dels moments actuals
que mou cap a una
penalització
de l'amor
i de la unió conjugal
si se separa
la sexualitat
de l'amor
s'està posant
els fonaments
del trencament matrimonial
i dels sofriments
que això comporta
i a l'encems
es va per uns camins
que no són
els volguts
per Déu
qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Ràdio Diocesana
de Tarragona
s'adhereix
a la declaració
que ha fet
la plataforma
d'entitats cristianes
amb els immigrants
sobre la llei
d'estrangeria
la plataforma
d'entitats cristianes
amb els immigrants
celebrem
algunes de les millores
que s'han introduït
en el projecte de llei
però volem posar
de manifest
que en determinats punts
es dona un retrocés
en drets
primer
el projecte de llei
estableix
que tindran accés
al padró municipal
només a aquelles persones
en situació
de residència legal
amb la qual cosa
tots els estrangers
irregulars
no hi podran accedir
aquesta exclusió
pot obstacalitzar
greument
l'accés
a una sèrie de drets bàsics
que van vinculats
a l'empadronament
com són el dret
a l'assistència sanitària
a l'educació
i a les prestacions
socials bàsiques
per altra banda
aquesta restricció
afectarà també
les administracions
locals i autonòmiques
que veuran
com creix
la seva població real
i per tant
la seva necessitat
de recursos
però no
la seva població oficial
segon
volem manifestar
el nostre desacord
amb l'ampliació
de 40 a 60 dies
del període
d'enternament
així com la possibilitat
de prorrogar-lo
en determinats casos
primer perquè
és considerat
delictuós
el fet de la migració
reconegut
com a dret internacional
i segon
perquè considerem
que allargar
la durada màxima
actual
resulta una mesura
absolutament
desproporcionada
atès al gran
sofriment humà
que comporta
la privació
de llibertat
i més tenint en compte
la manca
de garanties
del procediment
així com
les inadequades
condicions
existents
en els centres
d'internament
tercer
considerem
positiu
que el nou
projecte
de llei
no castigui
les entitats
que donen
suport
als immigrants
en situació
irregular
però entenem
que segueix
penalitzant
la solidaritat
individual
i l'hospitalitat
ja que sanciona
amb multes
que poden arribar
fins a 10.000 euros
la persona
que té a càrrec
un estranger
una vegada
ha passat el temps
d'estada
regular a Espanya
quart
pel que fa al dret
a reagrupar
els ascendents
entenem
que el projecte
de llei
segueix
sent excessivament
restrictiu
perquè només
permet
reagrupar
els ascendents
menors
de 65 anys
quan
concorrin
raons
de caràcter
humanitari
i tan sols
quan el reagrupament
porti més de 5 anys
vivint
de forma regular
a Espanya
mentre que la normativa
europea
estableix
que al reagrupant
no se li pot exigir
més de dos anys
de residència legal
al país
cinquè
pel que fa al dret
a l'educació
el projecte
de llei
ha modificat
la redacció
dels anteriors
avantprojectes
però segueix
incorporant
incorrectament
els criteris
del Tribunal
Constitucional
ja que estableix
novament
que només
els estrangers
majors
de 18 anys
amb residència
legal a Espanya
tenen dret
a accedir
a les etapes
educatives
postobligatòries
a l'obtenció
de les titulacions
corresponents
i el sistema
públic
de beques
en les mateixes
condicions
que els espanyols
quan el Tribunal
Constitucional
considera que
aquest dret
correspon a totes
les persones
independentment
de la seva situació
administrativa
signen el present document
càritas
justícia i pau
els moviments
d'acció catòlica
obrera
unió de religiosos
de Catalunya
i altres entitats
aquests
rebuixen
sense pal·liatius
els articles
citats
denunciant
la retallada
de drets
que s'oposen
i demanen
als partits
polítics
que esmenin
aquest projecte
de llei
durant el seu procés
de discussió
a les cors
amics
fins un altre dia
si adeu plau
i sobre el tema
del qual ens ha parlat
l'Evangeli d'avui
el divorci
una darrera reflexió
cal que fem
que les nostres llars
siguin lluminoses
i alegres
il·luminades
per Crist
i pel seu Evangeli
tot això
és tan gran
que demana
que tots fem
un gran esforç
perquè creixi
l'amor
en el si
de cada matrimoni
de cada família
que és on
els petits i joves
aprenaran
la grandesa
de la família
i de l'amor
de l'amor
de veritat
que és voler
el bé
de la persona estimada
i estar disposat
a tot
perquè així sigui
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
estem ja
el mes d'octubre
el mes
el mes que d'una manera
més insistent
se'ns va recordant
que l'església
és missionera
nascuda
del primer missioner
enviat per Déu
Cris Jesús
el qual
al seu temps
passar la torxa
als seus
aneu per tot el món
i anuncieu
la bona nova
de l'Evangeli
a tota la humanitat
el papa
benet XVI
en ocasió
de la pròxima
celebració
de la jornada
mundial
de la propagació
de la fe
al dòmon
ens ha fet arribar
una carta
enmarcant
el sentit
profund
d'aquesta jornada
els presentem avui
i ho farem
en dies successius
expressions
del seu pensament
el papa es dirigeix
al que ell anomena
germans
en el ministeri
episcopal
i sacerdotal
i també a vosaltres
germans i germanes
de tot el poble
de Déu
a fi d'exuctar-vos
a tots
i a cadascú
a fer més viva
a la consciència
pròpia
al manament
missioner de Jesús
de fer deixebles
de tots els pobles
seguint els passos
de Sant Pau
l'apòstol
dels gentils
abocant unes paraules
de l'apocalipsi
les nacions
caminaran
a la seva llum
les presenta
com l'objectiu
principal
de la missió
convertint-les
en el camí
que els pobles
emprenen cap a Déu
diu
hem de sentir
el desig
i la passió
per il·luminar
tots els pobles
amb la llum
de Cris
que brilla
en el centre
de l'Església
a fi que tots
es reuneixin
en l'única família humana
sota la paternitat
amorosa
de Déu
va dient el Papa
partint d'aquesta perspectiva
els deixebles de Cris
escampats arreu del món
treballen
s'esforcen
gemeguen
sota el pes
i el sofriment
i donen la vida
reafirmo
reafirmo
amb força
el que han dit
moltes vegades
els meus venerables
predecessors
l'Eglésia
no actua
per estendre
el seu poder
o consolidar
el seu domini
sinó per aportar
a tothom
a Cris
salvació del món
també va dient
nosaltres sols
podem posar-nos
al servei
de la humanitat
especialment
de la que més pateix
i de la més marginada
perquè creiem
que l'esforç
dirigit a l'anunci
de l'Evangeli
a tots els homes
del nostre temps
és
sens dubtar-ho
un servei
que s'ofereix
a la comunitat cristiana
inclús
a tota la humanitat
adeu-siau
el passat diumenge
a la catedral
de Tarragona
i presidit
pel senyor
arcabisbe
va tenir lloc
la celebració
de l'enviament
dels catequistes
va ser una Eucaristia
molt participada
a la que
hi van assistir
més de 300 catequistes
de diverses parròquies
de l'Arxidiòcesi
al final
de la celebració
es va lliurar
simbòlicament
el catecisme
Jesús és el Senyor
a un prevera
a una família
a un catequista
i a uns infants
mossèn
Javier Morell
delegat
diossessar
de catequesi
ens explicava així
el sentit
de la jornada
la celebració
de l'enviament
dels catequistes
és un ritus
que fem manualment
en el marc
d'una celebració
de l'Eucaristia
en aquestes dates
quan reprenem
l'activitat catequètica
després de l'estiu
i té el sentit
que el senyor
l'arcabisbe
dona o envia
els catequistes
en aquesta missió
profètica
de l'Església
perquè ells
anunciin
la bona nova
l'Evangeli
perquè anunciin
amb paraules
sobretot
però també
amb els fets
les meravelles
de Déu
aquest any
com a cosa especial
també hi ha
l'entrega simbòlica
d'un nou catecisme
del nou catecisme
que estrenem
Jesús és el senyor
com a novetat
doncs per tant
al final de la celebració
l'arcabisbe
entregarà
donarà
lliurarà
un exemplar
d'aquest catecisme
a un prevera
a un catequista
a una família
i a alguns infants
El divendres
dia 9 d'octubre
tindrà lloc
la primera sessió
del curs
Any Sacerdotal
Fidelitat de Crist
Fidelitat del Sacerdot
dedicat
al Ministeri Presbiteral
Aquesta sessió
tractarà
sobre el tema
el Ministeri
des de la Litúrgia
de l'Ordenació Presbiteral
i anirà a càrrec
del doctor
Rafael Serra
professor
de l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
La lliçó
començarà
a les 6 de la tarda
i es farà
al seminari pontifici
que es troba
al carrer Sant Pau
número 4
de Tarragona
I això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins al proper diumenge
si Déu vol
però abans d'acabar
volem felicitar
els francescs
i les francesques
que avui celebren
la seva onomàstica
que gaudeixin
d'un molt bon dia
i ara sí
només ens resta
desitjar
feliç setmana
a tothom
l'esquad
l'esquad
que fauna
Fins demà!