Des de Tarragona Radio
inicié el número
Tresens Dino de
Habaneras
desde el Balcó.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
El pianista Balas Xocolai ha interpretat tango d'Ishac Albenis.
I ara el duo Arjau, des de Palafugel,
amb una habanera de Narcís Oliver i música de Josep Bastons.
Mariné, de terra en dins.
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles manava cada jour de sol a sol.
Amb sa flauta acompanyat, eixa-t'una de cantava, eixa-t'una de cantava.
Com serà el mar? Serà blau i gran com diuen.
Serà veritat que de nit s'és com la plata.
Tothom qui el veu es queda ple de llorança.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada.
Has vist el mar?
Tot amb la vida he viscut aquí del pla de muntanya.
I fer diners no he pagut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà que en té l'encista d'unzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare caldella.
Com serà el mar? Serà blau i gran com diuen.
Serà veritat que de nit s'és com la plata.
Tothom qui el veu es queda ple de llorança.
Digue'm tu sol que vens d'una altra contrada.
Has vist el mar?
Tothom qui el veu es queda ple de llorança.
Tothom qui el veu es queda ple de llorança.
I fer diners no he pagut per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un mediterrà que en té l'encista d'unzella.
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare caldella.
on les zones van i venen al compàs de l'habanera.
Però jo mai n'he vist el mar
Miguel Matamoros.
Matamoros, nascut a Santiago de Cuba en 1894.
Fó, pallès, miner, conductor urbà i reparador de llínies.
Per la nit es dedicava a la música,
tocant i cantant per diversos llocs de l'illa caribeña.
i també, composant cançons,
formar el trio Matamoros,
que són aquests que ens ofereixen l'habanera seva,
per tant, de Miguel Matamoros,
mariposita de primavera.
Mariposita de primavera.
Almacolara, que ranter va,
por los jardines de mi quimera,
por los jardines de mi quimera,
como un suspiro de amor jugado.
Cuando te alegres a otras regiones,
te vale un ruego de adoración,
a la que un día me dio ilusiones,
que se trocaron en decepciones,
que hoy llevo dentro del corazón.
Yo quiero verla para besar,
como esos besos que to'a la flor,
das cuando quiere la miel robarle,
das cuando quiere la miel robarle,
para embriagarte,
guardio de amor.
Mariposita de primavera.
Almacolara, si es que la ve,
diré que torne mi compañera,
a los jardines de mi quimera,
donde no vuelva jamás,
tal vez.
Alguns components de los dulzaineros del Bajo Aragón
formen part també del grup Cicotán
i del seu CD del 2007 titulat
«El indiano,
moscicas,
destí,
i edilla,
sentirem
habanera
do molín».
Aragón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
títol!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pel set mar navegaré!
Pel meu vaixell un gran valer!
De tres vals i moltes veles!
Blanques com la lluna!
De nit i sobre l'aigua!
Torna plata tot el mar!
Capità!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Capità pesca llunes!
Capità pesca llunes!
Capità pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Pesca llunes!
Fins demà que tornaran nous vaixells, noves cançons.
Capità, també serà Capità Pesca Lluna.
I cada setmana una versió de La Paloma i més, aquesta en què celebra el bicentenario del naixement de Sant Sebastián Iradier, el seu autor.
Ens arriba la versió, doncs, a veure, sí, aquesta des de Hawái, Tao, Moetrio i La Paloma.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
La Paloma i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.

i més, aquesta des de Hawái.
i segona veu.
la Paloma i més, aquesta des de Hawái.
sentirem els somiatrites.
la Paloma i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.
i més, aquesta des de Hawái.
sinó de Hawái.
nuaa
la Pil처럼
La Paloma i més, mのは Ordina
i toda de Hawái
Bona pengents que ens escolteu.
i moltes coses
i ens escolteu,
i ara que ens ve a la memòria
i una història
que mai més no oblidarem, no oblidarem, era el seu nom,
Salvador i Salvador, per aquells que el coneixien,
per aquells que el coneixien, tan sol li dèiem amor,
deien que era sopar i molt fort, que si me diné de gran brevet,
li agradava la cervesa, i tenia molt bon cor,
molt bon cor, ell estava enamorant d'una rosseta estrangera,
que el treia de polleguera, i el tenien de banar,
de banar, mots dolços com la mel,
no sé com aquella mena d'arpia, amor etern li oferia,
per al llibre ni el fer, trenir el fer.
Quan la bossa se'n va anar, si se'n va deixar un pan de nas,
i com passa en aquests casos, de seguida el va oblidar,
el va oblidar, deixar ben pelat, si ben pelat sortia la pesca,
i sempre buscava grecia, borratxo i mal carà, i mal carà.
Així acaba aquest relà, aquest relà,
d'aquell pobres somietruites, d'aquell pobres somietruites,
que acaba tan malparà...
Fins aquí ha arribat
el número 319 d'Habaneras
des del Balcó
des de Tarragona
Ràdio
i amb Núria Cartagnal
control i Javier Bardina
que us parla
doncs us esperem
la propera setmana
el viento en libertad
de cayos y de manduare
de guajiros y palmares
oíos y de su amor
mulata ee
mulata ee
la cubanita
la cubanita
y allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
mulata ee
mulata ee
la cubanita
y allá en La Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le cante
yo le cante esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
ella me habló en la bahía
con el viento en libertad
de cayos y de manglares
de guajiros y palmares
voy oíos y de su amor
mulata ee
mulata ee
la cubanita
la cubanita
y allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
mulata ee
mulata ee
la cubanita
que allá en La Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
tabaco y ron
tabaco y ron
holo
yo lo be thee
la cubanita
a la cengla
y la cubana
tabaco y ron
tabaco y ron
arms